Reial decret 337/2010, de 19 de març

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 1
I. DISPOSICIONS GENERALS
MINISTERI DE TREBALL I IMMIGRACIÓ
4765
Reial decret 337/2010, de 19 de març, pel qual es modifiquen el Reial decret
39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels Serveis de
Prevenció; el Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es desplega la
Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de
la construcció i el Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual s’estableixen
disposicions mínimes de seguretat i salut en obres de construcció.
Les modificacions que conté aquest Reial decret responen íntegrament a l’adaptació
de l’ordenament jurídic als objectius fixats per l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut
en el Treball per al període 2007-2012.
La pràctica totalitat del contingut del Reial decret s’adreça a la modificació del Reglament
dels serveis de prevenció aprovat pel Reial decret 39/1997, de 17 de gener. No obstant,
s’inclouen modificacions puntuals en el Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es
desplega la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector de
la construcció, i es deroga expressament l’article 18 del Reial decret 1627/1997, de 24
d’octubre, pel qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de
construcció, per necessitats derivades de l’adaptació de la Directiva sobre serveis de
mercat interior.
Pel que fa a la modificació del Reglament dels serveis de prevenció, es poden distingir
dues àrees temàtiques: la dirigida a facilitar el compliment de la normativa de prevenció a
les empreses, en particular per a les petites i mitjanes, d’una banda, i de l’altra, l’encaminada
a millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes de prevenció de riscos laborals, amb una
atenció especial a les entitats especialitzades que actuen com a serveis de prevenció.
Quant al primer aspecte, es pretén aconseguir un compliment millor i més eficaç de la
normativa de prevenció de riscos laborals a les empreses. Per tant, i sense minva de la
qualitat, es pretén racionalitzar i simplificar la seva gestió en prevenció de riscos laborals,
cosa que s’aconsegueix, en primer lloc, permetent a les empreses de fins a 50 treballadors
que no exerceixin activitats de l’annex I del Reglament dels serveis de prevenció que
puguin realitzar de manera simplificada el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació
de riscos i la planificació de l’activitat preventiva, sempre que això no suposi una reducció
del nivell de protecció de la seguretat i salut dels treballadors, per a la qual cosa han de
comptar amb el suport d’una guia orientativa de l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene
en el Treball; en segon lloc, que aquestes mateixes empreses que duguin a terme les
activitats preventives mitjançant recursos propis disposin d’un procés simplificat d’auditoria
del seu sistema de gestió de la prevenció, i en tercer lloc, ampliant de sis a deu el nombre
de treballadors de les empreses en què l’empresari pot assumir de manera personal el
desenvolupament de l’activitat preventiva.
Quant al segon, el Reial decret incideix en importants qüestions que influeixen
significativament en la qualitat i eficàcia del sistema de prevenció de riscos laborals de les
empreses, així com la participació de les entitats especialitzades que han d’intervenir al
costat de l’empresari en la millora de les condicions de seguretat i salut dels treballadors.
Totes aquestes qüestions han estat objecte de debat i discussió, primer globalment en un
grup de treball constituït per l’Administració General de l’Estat i les comunitats autònomes
i seguidament, de forma ordenada i sistemàtica, amb les organitzacions sindicals i
empresarials. D’aquest procés de debat en va resultar un document de consens referit a
les «actuacions per a la millora de la qualitat i eficàcia del sistema de prevenció de riscos
laborals», que ha guiat l’elaboració del present Reial decret en aquestes qüestions i que
ha de dirigir igualment l’ulterior desplegament normatiu que completarà la reforma.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 2
Les línies establertes en el Reial decret que marquen la reforma dirigida a la millora de
la qualitat i l’eficàcia del sistema de prevenció de riscos laborals són les següents:
1. Es dota el sistema de prevenció de riscos laborals de fortalesa i solidesa. Això al
seu torn implica constituir un marc jurídic més segur per als qui operen en aquest sector
per a la qual cosa: s’adequa el procediment d’acreditació de les entitats especialitzades
d’acord amb el que s’ha assenyalat a la recent modificació de la Llei de prevenció de riscos
laborals a través de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis
per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu
exercici, en el sentit d’establir una acreditació única per a aquestes entitats (eliminant el
tràmit d’acreditació provisional existent fins avui); se salvaguarda el paper que aquest
sistema atorga a les entitats especialitzades i es defineixen millor tant els requisits
d’acreditació com el camp d’actuació (i d’exclusió) d’aquests serveis. La millor definició
dels requisits d’acreditació garanteix, d’altra banda, una homogeneïtat en l’acreditació de
l’entitat especialitzada en tot el territori espanyol, amb independència de la comunitat
autònoma que l’hagi atorgat; es defineixen les causes de revocació de l’acreditació i el
procediment corresponent, amb les degudes garanties. En aquest sentit, es reforça la
intervenció de les diferents autoritats laborals de manera que, sense alterar el sistema
d’acreditació actual, cada comunitat autònoma pugui comprovar en el seu territori el
manteniment dels requisits de les entitats especialitzades per poder actuar com a servei
de prevenció aliè.
2. S’afavoreix l’augment de la qualitat del servei a prestar a les empreses per les
entitats especialitzades, cosa que s’aconsegueix, en primer lloc, mitjançant una definició
més completa del contingut dels concerts de servei de prevenció aliè amb les empreses,
com a garantia ineludible per a aquestes i per als treballadors de la cobertura que els ha
de dispensar l’entitat; en segon lloc, establint les bases dels recursos, tant humans com
materials, de què han de disposar els serveis de prevenció aliens per prestar un servei de
qualitat, que han d’estar en relació amb factors diversos, en especial, mida i activitat de les
empreses i nombre de treballadors coberts pels concerts. Això exigeix, en tot cas, una
ordre per fer-ne el desplegament. També es preveu el desplegament addicional quant a la
configuració de les àrees dels serveis de prevenció que s’ocupin de l’especialitat de
medicina del treball, per a la qual cosa s’estableix en una disposició final la necessitat
d’una norma reglamentària que han d’aprovar els ministeris de Sanitat i Política Social i
Treball i Immigració, que contingui el marc jurídic de l’Acord de criteris bàsics sobre
l’organització de recursos per exercir l’activitat sanitària dels serveis de prevenció; en
tercer lloc, es potencia la interdisciplinarietat dels serveis de prevenció aliens que han de
disposar per a la seva acreditació de les quatre especialitats o disciplines preventives
fixades en el Reglament dels serveis de prevenció, sense perjudici d’establir un termini
d’adaptació d’un any per a les entitats ja acreditades.
3. Es defineixen i clarifiquen els requisits dels serveis de prevenció mancomunats
d’acord amb les recomanacions de l’Estratègia Espanyola de Seguretat i Salut en el Treball
2007-2012, per a la qual cosa es prenen com a referència els dels serveis de prevenció
aliens, si bé amb una certa modulació en tenir-se present el criteri de potenciació dels
recursos propis que també marca l’Estratègia.
4. Es millora el tractament de la informació de les entitats especialitzades i es permet
un millor coneixement de les dades per les autoritats i els ciutadans, de manera que es
modifica el contingut de la disposició referent a registres de les entitats especialitzades i es
fixen així les finalitats d’ús de les dades que s’hi han d’incorporar, es propicia la comunicació
telemàtica de les dades i la interconnexió dels registres autonòmics mitjançant la creació
d’una base de dades informàtica gestionada pel Ministeri de Treball i Immigració, tot això
amb salvaguarda expressa de la confidencialitat de la informació d’acord amb la Llei
orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal.
D’altra banda, s’han inclòs modificacions en el Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost,
pel qual es desplega la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 3
el sector de la construcció, sobre el llibre de subcontractació i el còmput de socis treballadors
de les cooperatives de treball associat.
La disposició derogatòria afecta, en primer lloc, la disposició transitòria tercera del
Reglament dels serveis de prevenció, sobre acreditació de la formació per a la realització
de funcions de nivells intermedi i superior en matèria de prevenció de riscos laborals, ja
que actualment hi ha titulacions oficials aprovades per les autoritats competents que
compleixen els requisits de formació mínima exigits en els articles 36 i 37 de la norma
esmentada; i en segon lloc, l’article 18 del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel
qual s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció en
matèria d’avís previ de conformitat amb la modificació introduïda en aquest sentit en el
Reial decret llei 1/1986 per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses
lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu
exercici, que introdueix un nou apartat 3 a l’article 6 amb l’objectiu de refondre en un de sol
els tràmits d’avís previ i comunicació d’obertura del centre de treball.
La nova redacció de l’article 18 del Reglament dels serveis de prevenció implica la
derogació del seu apartat 4, sobre la possibilitat que l’autoritat laboral eximeixi del
compliment d’algunes condicions exigides als serveis de prevenció aliens en coherència
amb el sentit de la reforma, que promou la interdisciplinarietat total d’aquestes entitats
especialitzades. No obstant això, es modula l’efecte d’aquesta derogació amb el que
assenyala el segon paràgraf de la disposició transitòria primera.
Aquest Reial decret es dicta de conformitat amb l’article 6 de la Llei 31/1995, de 8 de
novembre, i la disposició final tercera de la Llei 25/2009, de 22 de desembre, i en la seva
elaboració han estat consultades les organitzacions sindicals i empresarials més
representatives i escoltada la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
En virtut d’això, a proposta del ministre de Treball i Immigració, amb l’aprovació prèvia
de la ministra de la Presidència, d’acord amb el Consell d’Estat i amb la deliberació prèvia
del Consell de Ministres en la reunió del dia 19 de març de 2010,
DISPOSO:
Article primer. Modificació del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova
el Reglament dels serveis de prevenció.
El Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis
de prevenció, queda modificat de la manera següent:
U. S’afegeix un nou apartat 4 a l’article 2, amb la redacció següent:
«4. Les empreses de fins a 50 treballadors que no exerceixin activitats de
l’annex I poden reflectir en un únic document el pla de prevenció de riscos laborals,
l’avaluació de riscos i la planificació de l’activitat preventiva.
Aquest document ha de ser d’extensió reduïda i fàcil de comprendre, ha d’estar
plenament adaptat a l’activitat i mida de l’empresa i ha d’establir les mesures
operatives pertinents per realitzar la integració de la prevenció en l’activitat de
l’empresa, els llocs de treball amb risc i les mesures concretes per evitar-lo o
reduir-lo, jerarquitzades en funció del nivell de riscos, així com el termini per a la
seva execució.»
Dos. L’apartat 1 de l’article 11 queda redactat de la manera següent:
«1. L’empresari pot dur a terme personalment l’activitat de prevenció, amb
excepció de les activitats relatives a la vigilància de la salut dels treballadors, quan
concorrin les circumstàncies següents:
a) Que es tracti d’una empresa de fins a deu treballadors.
b) Que les activitats que s’exerceixen a l’empresa no estiguin incloses a l’annex I.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 4
c) Que dugui a terme de forma habitual la seva activitat professional al centre
de treball.
d) Que tingui la capacitat corresponent a les funcions preventives que ha de
desenvolupar, d’acord amb el que estableix el capítol VI.»
Tres. L’apartat 5 de l’article 15 queda redactat de la manera següent:
«5. L’empresa ha d’elaborar anualment i mantenir a disposició de les autoritats
laborals i sanitàries competents i del comitè de seguretat i salut la memòria i
programació anual del servei de prevenció a què es refereix el paràgraf d) de l’apartat
2 de l’article 39 de la Llei de prevenció de riscos laborals.»
Quatre. L’article 17 queda redactat de la manera següent:
«Article 17. Requisits de les entitats especialitzades per poder actuar com a serveis
de prevenció aliens.
1. Poden actuar com a serveis de prevenció aliens les entitats especialitzades
que reuneixin els requisits següents:
a) Disposar de l’organització, les instal·lacions, el personal i els equips
necessaris per a l’exercici de la seva activitat.
b) Constituir una garantia que cobreixi la seva eventual responsabilitat.
c) No mantenir amb les empreses concertades vinculacions comercials,
financeres o de qualsevol altre tipus, diferents de les pròpies de la seva actuació
com a servei de prevenció, que puguin afectar la seva independència i influir en el
resultat de les seves activitats, sense perjudici del que disposa l’article 22.
d) Assumir directament l’exercici de les funcions assenyalades a l’article 31.3
de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, que hagin
concertat.
2. Per actuar com a servei de prevenció aliè, les entitats especialitzades han
de ser objecte d’acreditació per l’Administració laboral, prèvia aprovació de
l’Administració sanitària, quant als aspectes de caràcter sanitari. L’acreditació s’ha
d’adreçar a garantir el compliment dels requisits de funcionament esmentats a
l’apartat anterior.»
Cinc. L’article 18 queda redactat en els termes següents:
«Article 18. Recursos materials i humans de les entitats especialitzades que actuïn
com a serveis de prevenció aliens.
1. Les entitats especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció aliens
han de comptar amb les instal·lacions i els recursos materials i humans que els
permetin desenvolupar adequadament l’activitat preventiva que hagin concertat,
tenint en compte el tipus, extensió i freqüència dels serveis preventius que han de
prestar, el tipus d’activitat duta a terme pels treballadors de les empreses concertades
i la ubicació i mida dels centres de treball on s’ha de desenvolupar la prestació,
d’acord amb el que s’estableixi a les disposicions de desplegament d’aquest Reial
decret.
2. En tot cas, aquestes entitats han de:
a) Disposar de l’acreditació de l’autoritat laboral competent en les especialitats
o disciplines preventives de medicina del treball, seguretat en el treball, higiene
industrial, i ergonomia i psicosociologia aplicada.
b) Disposar com a mínim d’un tècnic que tingui la qualificació necessària per
exercir les funcions de nivell superior, d’acord amb el que estableix el capítol VI, per
cadascuna de les especialitats o disciplines preventives assenyalades al paràgraf
anterior, excepte en el cas de l’especialitat de medicina del treball, que exigeix
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 5
disposar almenys d’un metge especialista en medicina del treball o diplomat en
medicina d’empresa i un ATS/DUE d’empresa. Així mateix han de disposar del
personal necessari que tingui la capacitació requerida per exercir les funcions dels
nivells bàsic i intermedi que preveu el capítol VI, en funció de les característiques de
les empreses cobertes pel servei.
Els experts en les especialitats esmentades han d’actuar de forma coordinada,
en particular en relació amb les funcions relatives al disseny preventiu dels llocs de
treball, la identificació i avaluació dels riscos, els plans de prevenció i els plans de
formació dels treballadors.
c) Disposar en els àmbits territorial i d’activitat professional on duguin a terme
la seva activitat, com a mínim, de les instal·lacions i instrumentació necessàries per
realitzar les proves, reconeixements, mesuraments, anàlisis i avaluacions habituals
en la pràctica de les especialitats esmentades, així com per al desenvolupament de
les activitats formatives i divulgatives bàsiques, en els termes que determinin les
disposicions de desplegament d’aquest Reial decret.
3. Sense perjudici de la coordinació necessària indicada a l’apartat 2 d’aquest
article, l’activitat sanitària ha de disposar, per al desenvolupament de la seva funció
dins el servei de prevenció, de l’estructura i els mitjans adequats a la seva naturalesa
específica i la confidencialitat de les dades mèdiques personals.»
Sis. L’apartat 2 de l’article 19 queda modificat en els termes següents:
«2. Les entitats han d’assumir directament l’exercici de les funcions
assenyalades a l’article 31.3 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, que hagin
concertat i han de contribuir a l’efectivitat de la integració de les activitats de prevenció
en el conjunt d’activitats de l’empresa i en tots els nivells jeràrquics d’aquesta, sense
perjudici que puguin:
a) Subcontractar els serveis d’altres professionals o entitats quan sigui
necessari per a la realització d’activitats que requereixin coneixements especials o
instal·lacions de gran complexitat.
b) Disposar mitjançant arrendament o negoci similar d’instal·lacions i mitjans
materials que considerin necessaris per prestar el servei en condicions i amb un
temps de resposta adequat, sense perjudici de l’obligació de disposar amb caràcter
permanent dels recursos instrumentals mínims a què es refereix l’article 18.»
Set. Es modifica l’article 20 i queda redactat en els termes següents:
«Article 20. Concert de l’activitat preventiva.
1. Quan l’empresari no disposi de prou recursos propis per al desenvolupament
de l’activitat preventiva i l’hagi de dur a terme a través d’un o diversos serveis de
prevenció aliens a l’empresa, ha de concertar per escrit la prestació. El concert ha
de consignar, com a mínim, els aspectes següents:
a) Identificació de l’entitat especialitzada que actua com a servei de prevenció
aliè a l’empresa.
b) Identificació de l’empresa destinatària de l’activitat, així com dels seus
centres de treball als quals es contreu l’esmentada activitat. Quan es tracti d’empreses
que realitzin activitats sotmeses a la normativa de seguretat i salut en obres de
construcció, ha d’incloure expressament l’extensió de les activitats concertades a
l’àmbit de les obres en què intervingui l’empresa.
c) Especialitat o especialitats preventives objecte del concert amb indicació
per a cada una de les funcions concretes assumides de les que preveu l’article 31.3
de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, i de les actuacions concretes que es realitzaran
per a l’exercici de les funcions assumides, en el període de vigència del concert.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 6
Aquestes actuacions s’han de dur a terme d’acord amb la planificació de l’activitat
preventiva i la programació anual proposades pel servei i aprovades per l’empresa.
Llevat que les activitats es realitzin amb recursos preventius propis i s’especifiqui
així en el concert, aquest ha de consignar:
1r Si es concerta l’especialitat de seguretat en el treball, el compromís del
servei de prevenció aliè d’identificar, avaluar i proposar les mesures correctores que
siguin procedents, considerant per a això tots els riscos d’aquesta naturalesa
existents a l’empresa, incloent els originats per les condicions de les màquines,
equips i instal·lacions i la verificació del seu manteniment adequat, sense perjudici
de les actuacions de certificació i inspecció establertes per la normativa de seguretat
industrial, així com els derivats de les condicions generals dels llocs de treball, locals
i les instal·lacions de servei i protecció.
2n Si es concerta l’especialitat d’higiene industrial, el compromís del servei de
prevenció aliè d’identificar, avaluar i proposar les mesures correctores que siguin
procedents, considerant per a això tots els riscos d’aquesta naturalesa existents a
l’empresa, i de valorar la necessitat o no de realitzar mesuraments sobre això, sense
perjudici d’incloure o no aquests mesuraments en les condicions econòmiques del
concert.
3r Si es concerta l’especialitat d’ergonomia i psicosociologia aplicada, el
compromís del servei de prevenció aliè d’identificar, avaluar i proposar les mesures
correctores que siguin procedents, considerant per a això tots els riscos d’aquesta
naturalesa existents a l’empresa.
4t El compromís del servei de prevenció aliè de revisar l’avaluació de riscos en
els casos exigits per l’ordenament jurídic, en particular, en ocasió dels danys per a
la salut dels treballadors que s’hagin produït.
5è Quan es tracti d’empreses que tinguin centres de treball sotmesos a la
normativa de seguretat i salut en obres de construcció, s’han d’especificar les
actuacions que cal dur a terme d’acord amb la normativa aplicable.
d) L’obligació del servei de prevenció de realitzar, amb la periodicitat que
requereixin els riscos existents, l’activitat de seguiment i valoració de la implantació
de les activitats preventives derivades de l’avaluació.
e) L’obligació del servei de prevenció d’efectuar en la memòria anual de les
seves activitats a l’empresa la valoració de l’efectivitat de la integració de la prevenció
de riscos laborals en el sistema general de gestió de l’empresa a través de la
implantació i aplicació del pla de prevenció de riscos laborals en relació amb les
activitats preventives concertades.
f) El compromís del servei de prevenció de dedicar anualment els recursos
humans i materials necessaris per a la realització de les activitats concertades.
g) El compromís de l’empresa de comunicar al servei de prevenció aliè els
danys a la salut derivats del treball.
h) El compromís de l’empresa de comunicar al servei de prevenció aliè les
activitats o funcions realitzades amb altres recursos preventius i/o altres entitats per
facilitar la col·laboració i coordinació de tots aquests.
i) La durada del concert.
j) Les condicions econòmiques del concert, amb la relació expressa de les
activitats o funcions preventives no incloses en aquelles condicions.
k) L’obligació del servei de prevenció aliè d’assessorar l’empresari, els
treballadors i els seus representants i els òrgans de representació especialitzats, en
els termes que estableix la normativa aplicable.
l) Les activitats preventives concretes que siguin legalment exigibles i que no
queden cobertes pel concert.
2. Sense perjudici del que estableix l’article 28.2.b), les entitats especialitzades
que actuïn com a serveis de prevenció han de mantenir a disposició de les autoritats
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 7
laborals i sanitàries competents una memòria anual en què han d’incloure de forma
separada les empreses o centres de treball als quals s’ha prestat serveis durant el
període esmentat, indicant en cada cas la naturalesa d’aquests.
Igualment, han de facilitar a les empreses per a les quals actuïn com a serveis
de prevenció la memòria i la programació anual a què es refereix l’apartat 2.d) de
l’article 39 de la Llei de prevenció de riscos laborals, a fi que pugui ser coneguda pel
Comitè de Seguretat i Salut en els termes previstos a l’article esmentat.»
Vuit. Es modifica l’article 21, que queda redactat de la manera següent:
«Article 21. Serveis de prevenció mancomunats.
1. Es poden constituir serveis de prevenció mancomunats entre les empreses
que exerceixin simultàniament activitats en un mateix centre de treball, edifici o
centre comercial, sempre que quedi garantida l’operativitat i eficàcia del servei en
els termes que preveu l’apartat 3 de l’article 15 d’aquesta disposició.
Per negociació col·lectiva o mitjançant els acords a què es refereix l’article 83,
apartat 3, de l’Estatut dels treballadors, o, si no, per decisió de les empreses
afectades, es pot acordar igualment la constitució de serveis de prevenció
mancomunats entre les empreses pertanyents a un mateix sector productiu o grup
empresarial o que desenvolupin les seves activitats en un polígon industrial o àrea
geogràfica limitada.
Les empreses que tinguin obligació legal de disposar d’un servei de prevenció
propi no poden formar part de serveis de prevenció mancomunats constituïts per a
les empreses d’un determinat sector, encara que sí dels constituïts per a empreses
del mateix grup.
2. En l’acord de constitució del servei mancomunat, que s’ha d’adoptar amb la
consulta prèvia als representants legals dels treballadors de cada una de les
empreses afectades en els termes que estableix l’article 33 de la Llei 31/1995, de 8
de novembre, de prevenció de riscos laborals, hi han de constar expressament les
condicions mínimes en què s’ha de desenvolupar aquest servei de prevenció.
D’altra banda, de conformitat amb el que disposa l’article 39.1.a) de la mateixa
Llei, les condicions en què s’ha de desenvolupar l’esmentat servei de prevenció
s’han de debatre, i si s’escau acordar, en el si de cadascun dels comitès de seguretat
i salut de les empreses afectades.
Així mateix, l’acord de constitució del servei de prevenció mancomunat s’ha de
comunicar amb caràcter previ a l’autoritat laboral del territori on es trobin les seves
instal·lacions principals en el supòsit que aquesta constitució no hagi estat decidida
en el marc de la negociació col·lectiva.
3. Els serveis esmentats, tinguin o no personalitat jurídica diferenciada, tenen
la consideració de serveis propis de les empreses que els constitueixin i han de
comptar com a mínim amb tres especialitats o disciplines preventives. Per poder
constituir-se han de disposar dels recursos humans mínims equivalents als exigits
per als serveis de prevenció aliens d’acord amb el que estableixen el present
Reglament i les seves disposicions de desplegament. Quant als recursos materials,
s’ha de prendre com a referència els que s’estableixen per als serveis de prevenció
aliens, amb adequació a l’activitat de les empreses. L’autoritat laboral pot formular
requeriments sobre l’adequada dotació de mitjans humans i materials.
4. L’activitat preventiva dels serveis mancomunats s’ha de limitar a les
empreses participants.
5. El servei de prevenció mancomunat ha de tenir a disposició de l’autoritat
laboral i de l’autoritat sanitària la informació relativa a les empreses que el
constitueixen i al grau i forma de participació d’aquestes.»
Nou. Es modifica l’article 23, que queda redactat de la manera següent:
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 8
«Article 23. Sol·licitud d’acreditació.
Les entitats especialitzades que pretenguin ser acreditades com a serveis de
prevenció han de formular sol·licitud davant l’autoritat laboral competent del lloc on
es trobin les seves instal·lacions principals, en què han de fer constar els punts
següents:
a) Nom o denominació social, número d’identificació fiscal i codi de compte de
cotització a la Seguretat Social.
b) Aspectes de l’activitat preventiva que pretén efectuar, especificant els tipus
d’activitat que té capacitat de desenvolupar.
c) Àmbit territorial i d’activitat professional en què pretén actuar, així com
previsió del nombre d’empreses i volum de treballadors en què té capacitat per
estendre la seva activitat preventiva, en funció dels recursos humans i materials
previstos.
d) Previsió de dotació de personal per exercir l’activitat preventiva, degudament
justificada, que ha de ser efectiva en el moment en què l’entitat comenci a prestar
serveis, i amb indicació de la seva qualificació professional i dedicació, especificant
el seu àmbit territorial de prestació de serveis.
e) Identificació de les instal·lacions, dels mitjans instrumentals i de la seva
respectiva ubicació.
f) Compromís de tenir subscrita una pòlissa d’assegurança o garantia financera
equivalent que cobreixi la seva responsabilitat, per una quantia mínima d’1.750.000
euros, efectiva en el moment en què l’entitat comenci a prestar serveis. L’import de
la cobertura s’ha d’actualitzar anualment en funció de l’evolució de l’índex de preus
de consum, sense que aquesta quantia constitueixi el límit de la responsabilitat del
servei.
g) Els contractes o acords a establir, si s’escau, amb altres entitats per a la
realització d’activitats que requereixin coneixements especials o instal·lacions de
gran complexitat.»
Deu. L’article 24 queda redactat de la manera següent:
«Article 24. Autoritat competent.
1. És autoritat laboral competent per conèixer de les sol·licituds d’acreditació
formulades per les entitats especialitzades que pretenguin actuar com a serveis de
prevenció l’òrgan competent de la comunitat autònoma o de la ciutat amb estatut
d’autonomia on es trobin les seves instal·lacions principals. Aquesta mateixa autoritat
laboral és competent per conèixer, si s’escau, de la revocació de l’acreditació.
2. L’acreditació atorgada és única i té validesa en tot el territori espanyol,
d’acord amb el procediment regulat a continuació.»
Onze. L’article 25 queda modificat amb la redacció següent:
«Article 25. Procediment d’acreditació.
1. Una vegada rebuda la sol·licitud assenyalada a l’article 23, l’autoritat laboral
n’ha de trametre una còpia a l’autoritat sanitària competent del lloc on es trobin les
instal·lacions principals de l’entitat especialitzada, als efectes que preveu l’apartat 5
de l’article 31 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.
L’autoritat sanitària ha de comunicar a l’autoritat laboral la seva decisió sobre
l’aprovació del projecte quant als requisits de caràcter sanitari.
2. Alhora, l’autoritat laboral competent ha de sol·licitar informe a la Inspecció
de Treball i Seguretat Social i als òrgans tècnics en matèria preventiva de les
comunitats autònomes o, en el cas de les ciutats amb estatut d’autonomia de Ceuta
i Melilla, a l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, així com els altres
que consideri necessaris sobre els aspectes no previstos a l’apartat anterior.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 9
3. L’autoritat laboral competent ha de sol·licitar l’informe preceptiu de totes les
comunitats autònomes en les quals l’entitat hagi indicat que pretén dur a terme la
seva activitat. L’autoritat sanitària competent ha de fer el mateix respecte de les
autoritats sanitàries afectades i en relació amb la comprovació del compliment dels
requisits sanitaris.
L’informe de les autoritats laborals afectades ha de versar sobre la suficiència
dels mitjans materials i humans dels quals disposarà l’entitat sol·licitant i s’ha de
manifestar sobre la procedència o improcedència de l’acreditació.
4. Una vegada rebuda la sol·licitud, les autoritats laborals requerides han de
sol·licitar, al seu torn, un informe a la Inspecció de Treball i Seguretat Social i als
seus òrgans tècnics territorials en matèria de seguretat i salut en el treball, així com
qualsevol altre informe que considerin necessari.
5. L’autoritat laboral, en vista de la decisió de l’autoritat sanitària i dels informes
emesos, ha de dictar i notificar la resolució en el termini de tres mesos, comptats des
de l’entrada de la sol·licitud en el registre de l’òrgan administratiu competent per
resoldre, que acrediti l’entitat o denegui la sol·licitud formulada. Aquest termini
s’amplia a sis mesos en el supòsit que preveu l’apartat 3.
Transcorregut l’esmentat termini sense que s’hagi notificat resolució expressa,
la sol·licitud es pot entendre desestimada per silenci administratiu, de conformitat
amb l’article 31.6 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos
laborals.
6. Escau dictar resolució estimatòria per part de l’autoritat laboral competent
quan es comprovi el compliment de tots els punts assenyalats a l’article 23.
La resolució estimatòria, que ha d’especificar els àmbits d’activitat de l’entitat
especialitzada, s’ha de notificar a les autoritats laborals afectades, i les dades
esmentades s’han d’inscriure al registre a què es refereix l’article 28.
7. Contra la resolució expressa o presumpta de l’autoritat laboral es pot
interposar recurs d’alçada en el termini d’un mes davant l’òrgan superior jeràrquic
corresponent.»
Dotze. L’article 26 queda redactat en els termes següents:
«Article 26. Manteniment dels requisits de funcionament.
1. Les entitats especialitzades han de mantenir, en tot moment, els requisits
necessaris per actuar com a serveis de prevenció establerts en aquest Reial decret
i a les seves disposicions de desplegament.
A fi de garantir el compliment d’aquesta obligació, les entitats especialitzades
han de comunicar a l’autoritat laboral competent qualsevol variació que afecti els
requisits de funcionament esmentats.
2. Les autoritats laboral i sanitària poden verificar, en l’àmbit de les seves
competències, el compliment dels requisits exigibles per al desenvolupament de les
activitats del servei, i han de comunicar a l’autoritat laboral que va concedir
l’acreditació les deficiències detectades amb motiu d’aquestes verificacions.
3. Si com a resultat de les comprovacions efectuades, directament o a través
de les comunicacions assenyalades a l’apartat anterior, l’autoritat laboral que va
concedir l’acreditació comprova l’incompliment dels requisits a què es refereix
l’apartat anterior, pot revocar totalment o parcialment l’acreditació atorgada d’acord
amb el procediment que s’estableix a l’article 27. La revocació o suspensió parcial
s’ha d’entendre referida únicament a l’àmbit territorial d’actuació de l’entitat
especialitzada on s’hagin comprovat les deficiències.
4. Així mateix, l’acreditació pot ser revocada per l’autoritat laboral competent,
com a conseqüència de sanció per infracció greu o molt greu de les entitats
especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció aliens, d’acord amb l’article
40.2 de la Llei d’infraccions i sancions en l’ordre social, text refós aprovat pel Reial
decret legislatiu 5/2000, de 4 d’agost. En aquest cas, el procediment de revocació
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 10
s’inicia únicament en virtut de la resolució administrativa ferma que apreciï l’existència
d’infracció greu o molt greu.»
Tretze. Es fa una nova redacció de l’article 27 en els termes següents:
«Article 27. Revocació de l’acreditació.
1. L’autoritat laboral competent inicia l’expedient de revocació de l’acreditació
mitjançant acord, que s’ha de notificar a l’entitat afectada i que ha de contenir els
fets comprovats i les irregularitats detectades o bé el testimoni de la resolució
sancionadora ferma per infracció greu o molt greu de les entitats especialitzades
que actuïn com a serveis de prevenció aliens, d’acord amb article 40.2 de la Llei
d’infraccions i sancions en l’ordre social, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu
5/2000, de 4 d’agost.
2. Les comprovacions prèvies a l’inici de l’expedient sobre el manteniment dels
requisits de funcionament exigibles al servei de prevenció aliè les poden iniciar
d’ofici les autoritats laborals o sanitàries o en virtut dels informes emesos pels òrgans
especialitzats de participació i representació dels treballadors a les empreses en
matèria de prevenció de riscos laborals.
3. Si l’autoritat que porti a terme les comprovacions és diferent de l’autoritat
laboral que va acreditar el servei de prevenció aliè, ha de remetre a aquesta un
informe proposta amb l’exposició dels fets comprovats i les irregularitats
detectades.
4. Si s’escau, l’autoritat laboral competent pot sol·licitar els informes que
consideri oportuns a les autoritats laborals i sanitàries corresponents als diversos
àmbits d’actuació territorial de l’entitat especialitzada, que han de ser evacuats en el
termini de quinze dies.
5. Després de les comprovacions inicials i els informes previstos, l’autoritat
laboral competent ha de notificar a l’entitat especialitzada l’acord a què es refereix
l’apartat 1 i ha d’obrir un termini de quinze dies per a les al·legacions de l’entitat.
6. Si amb posterioritat a la fase d’al·legacions s’incorporen noves actuacions a
l’expedient, s’ha de tornar a donar audiència a l’entitat especialitzada perquè formuli
noves al·legacions, amb vista a les actuacions, per un termini de deu dies, al final
del qual l’expedient quedarà vist per a resolució.
7. La resolució s’ha de notificar en el termini màxim de sis mesos des de la
data de l’acord d’iniciació de l’expedient de revocació de conformitat amb l’apartat 1
i ha de declarar una de les opcions següents:
a) El manteniment de l’acreditació.
b) La suspensió total o parcial de l’acreditació quan l’expedient s’hagi iniciat
per la circumstància assenyalada a l’apartat 3 de l’article anterior.
c) La revocació definitiva de l’acreditació quan l’expedient es degui a la
concurrència de la causa que preveu l’apartat 4 de l’article anterior.
En el cas del paràgraf b), la resolució ha de fixar el termini en què l’entitat ha de
reunir les condicions i requisits per reprendre la seva activitat i l’advertència expressa
que, en cas contrari, l’acreditació quedarà definitivament revocada. Si l’entitat
especialitzada notifica el compliment de les condicions o requisits esmentats dins el
termini fixat a la resolució, l’autoritat laboral competent, prèvies les comprovacions
oportunes, ha de dictar una nova resolució en el termini màxim de tres mesos en
què aixequi la suspensió acordada o revoqui definitivament l’acreditació.
8. La resolució s’ha de notificar a l’entitat especialitzada, a la resta d’autoritats
laborals i sanitàries que hi hagin intervingut i al registre que estableix l’article 28, on
s’ha d’anotar, si s’escau, la revocació o suspensió de l’acreditació mitjançant el
corresponent assentament.
9. Si no ha recaigut resolució transcorreguts sis mesos des de la data de
l’acord que inicia l’expedient de revocació de conformitat amb l’apartat 1, sense
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 11
còmput de les interrupcions imputables a l’entitat, es produeix la caducitat de
l’expedient i s’arxiven les actuacions, de la qual cosa s’ha de lliurar testimoni a
sol·licitud de l’interessat.
10. Així mateix, si no s’ha notificat resolució expressa transcorreguts tres
mesos des de la data de la comunicació per l’entitat especialitzada a l’autoritat
laboral del compliment de les condicions i requisits establerts a la resolució que va
suspendre l’acreditació, es produeix la caducitat del procediment i la resolució en
què es declari ha d’ordenar l’arxivament de les actuacions amb els efectes que
preveu l’article 92 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu comú.
11. Contra les resolucions de l’autoritat laboral es pot interposar recurs d’alçada
davant l’òrgan superior jeràrquic corresponent en els terminis que assenyala l’article
115 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre.»
Catorze. L’article 28 queda redactat en els termes següents:
«Article 28. Registre.
1. En els òrgans competents de les comunitats autònomes o de l’Administració
General de l’Estat, en el cas de les ciutats amb estatut d’autonomia de Ceuta i
Melilla, s’ha de crear un registre en què s’han d’inscriure les entitats especialitzades
que hagin estat autoritzades com a serveis de prevenció, així com les persones o
entitats especialitzades a les quals s’hagi concedit autorització per efectuar auditories
o avaluacions dels sistemes de prevenció de conformitat amb el que estableix el
capítol V d’aquesta disposició.
2. La configuració dels registres ha de permetre que, amb independència de
l’autoritat laboral competent que hagi expedit l’acreditació:
a) Els ciutadans puguin consultar les entitats especialitzades acreditades com
a serveis de prevenció aliens o entitats auditores.
b) Les entitats especialitzades puguin complir les seves obligacions de
comunicació de dades relatives al compliment dels requisits de funcionament amb
les autoritats laborals competents.
c) Les autoritats laborals, les autoritats sanitàries, la Inspecció de Treball i
Seguretat Social, l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, així com els
òrgans tècnics territorials en matèria de seguretat i salut en el treball, puguin tenir
accés a tota la informació disponible sobre les entitats especialitzades acreditades
com a serveis de prevenció aliens o entitats auditores, al marge de l’autoritat que
hagi expedit l’acreditació.
3. Els òrgans a què es refereix l’apartat 1 han d’enviar a la Direcció General de
Treball del Ministeri de Treball i Immigració, en el termini de vuit dies hàbils, còpia de
qualsevol assentament practicat als seus registres respectius.
4. Les dades que constin als registres de les autoritats competents s’han
d’incorporar a una base de dades la gestió de la qual correspon a la Direcció General
de Treball del Ministeri de Treball i Immigració.
La configuració d’aquesta base de dades ha de permetre a les comunitats
autònomes que els seus respectius registres compleixin les funcions que se’ls
atribueixen a l’apartat 2.
5. Les relacions entre les autoritats laborals es regeixen pel principi de
cooperació i d’acord amb el que estableix l’article 4 de la Llei 30/1992, de 26 de
novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú.
6. La gestió de les dades que consten en els registres s’ha de portar a terme
d’acord amb el que disposa la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de
protecció de dades de caràcter personal. Les dades de caràcter personal no es
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 12
poden fer servir per a finalitats diferents d’aquelles per a les quals van ser
recollides.»
Quinze. L’apartat 3 de l’article 29 queda redactat de la manera següent:
«3. Als efectes que preveu l’apartat anterior, les empreses de fins a 50
treballadors les activitats de les quals no estiguin incloses a l’annex I que duguin a
terme les activitats preventives amb recursos propis i en les quals l’eficàcia del
sistema preventiu resulti evident sense necessitat de recórrer a una auditoria pel
limitat nombre de treballadors i l’escassa complexitat de les activitats preventives,
s’ha de considerar que han complert l’obligació de l’auditoria quan emplenin i remetin
a l’autoritat laboral una notificació sobre la concurrència de les condicions que no
fan necessari recórrer a aquesta, segons el model establert a l’annex II, sempre que
l’autoritat laboral no hagi aplicat el que preveu l’apartat 4 d’aquest article.
L’autoritat laboral ha de registrar i ordenar segons les activitats de les empreses
les seves notificacions i facilitar una informació globalitzada sobre les empreses
afectades als òrgans de participació institucional en matèria de seguretat i salut.»
Setze. L’apartat 4 de l’article 30 queda redactat de la manera següent:
«4. La primera auditoria del sistema de prevenció de l’empresa s’ha d’efectuar
dins els dotze mesos següents al moment en què es disposi de la planificació de
l’activitat preventiva.
L’auditoria s’ha de repetir cada quatre anys, excepte quan es realitzin activitats
incloses a l’annex I d’aquest Reial decret, en què el termini és de dos anys. Aquests
terminis de revisió s’amplien en dos anys en els supòsits en què la modalitat
d’organització preventiva de l’empresa hagi estat acordada amb la representació
especialitzada dels treballadors a l’empresa. En tot cas, s’ha de repetir quan ho
requereixi així l’autoritat laboral, amb l’informe previ de la Inspecció de Treball i
Seguretat Social i, si s’escau, dels òrgans tècnics en matèria preventiva de les
comunitats autònomes, en vista de les dades de sinistralitat o d’altres circumstàncies
que posin de manifest la necessitat de revisar els resultats de l’última auditoria.»
Disset. L’article 33 queda redactat en els termes següents:
«Article 33. Autorització.
1. Les persones o entitats especialitzades que pretenguin desenvolupar
l’activitat d’auditoria del sistema de prevenció han de comptar amb l’autorització de
l’autoritat laboral competent del lloc on es trobin les seves instal·lacions principals,
prèvia sol·licitud davant d’aquesta, en la qual s’han de fer constar les previsions
assenyalades als paràgrafs a), c), d), e) i g) de l’article 23.
2. L’autoritat laboral, previs els informes que consideri oportuns, ha de dictar
resolució que autoritzi o denegui la sol·licitud formulada en el termini de tres mesos,
comptats des de l’entrada de la sol·licitud al registre de l’òrgan administratiu
competent. Transcorregut el termini sense que hagi recaigut resolució expressa, la
sol·licitud es pot entendre desestimada.
3. És aplicable a l’autorització el que preveuen per a l’acreditació els articles
24 i 25, així com el que disposa l’article 26 en relació amb el manteniment de les
condicions d’autorització i l’extinció, si s’escau, de les autoritzacions atorgades.»
Divuit. L’apartat 2 de l’article 37 queda redactat en els termes següents:
«2. Per dur a terme les funcions especificades a l’apartat anterior cal disposar
d’una titulació universitària oficial i posseir una formació mínima acreditada per una
universitat amb el contingut especificat en el programa a què es refereix l’annex VI,
el desenvolupament del qual ha de tenir una durada no inferior a sis-centes hores i
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 13
una distribució horària adequada a cada projecte formatiu, respectant l’establerta a
l’annex esmentat.»
Dinou. La disposició final primera queda redactada en els termes següents:
«Disposició final primera. Habilitació reglamentària.
1. S’autoritza el ministre de Treball i Immigració, amb l’informe previ de la
Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, per dictar totes les disposicions
que siguin necessàries per a l’aplicació del que estableix el present Reial decret.
2. L’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball ha d’elaborar i mantenir
actualitzada una guia orientativa, de caràcter no vinculant, per a l’elaboració d’un
document únic que contingui el pla de prevenció de riscos laborals, l’avaluació de
riscos i la planificació de l’activitat preventiva, segons el que disposa l’article 5.3
d’aquest Reial decret.»
Article segon. Modificació del Reial decret 1109/2007, de 24 d’agost, pel qual es
desplega la Llei 32/2006, de 18 d’octubre, reguladora de la subcontractació en el sector
de la construcció.
U. S’introdueix un nou apartat 4 a l’article 11, amb la redacció següent:
«En les cooperatives de treball associat es computen a aquests efectes tant els
treballadors per compte d’altri com els socis treballadors. Els socis treballadors es
computen de manera anàloga als treballadors per compte d’altri, atenent:
a) La durada del seu vincle social.
b) El fet de ser socis treballadors a temps complet o a temps parcial, i
c) Que hagin superat la situació de prova o no.»
Dos. S’introdueix un nou apartat 3 a l’article 15, amb la redacció següent:
«3. Al llibre de subcontractació s’ha d’anotar la persona responsable de la
coordinació de seguretat i salut en la fase d’execució de l’obra així com qualsevol
canvi de coordinador de seguretat i salut que es produeixi durant l’execució de
l’obra.»
Article tercer. Modificació del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual
s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
Únic. Es fa una nova redacció de l’apartat 1 de l’article 19, en els termes següents:
«1. La comunicació d’obertura del centre de treball a l’autoritat laboral
competent ha de ser prèvia al començament dels treballs i únicament l’han de
presentar els empresaris que tinguin la consideració de contractistes d’acord amb el
que disposa aquest Reial decret.
La comunicació d’obertura ha d’incloure el pla de seguretat i salut a què es
refereix l’article 7 del present Reial decret.»
Disposició addicional primera. Validesa de certificacions de conformitat amb el sistema
d’acreditació de la formació anterior a l’entrada en vigor del Reial decret.
Sense perjudici del que disposa l’apartat 1 de la disposició derogatòria, els tècnics la
formació en matèria de prevenció de riscos laborals dels quals hagi estat acreditada sense
efectes acadèmics mitjançant certificació, expedida a l’empara de la disposició transitòria
tercera del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels
serveis de prevenció, obtinguda abans de l’entrada en vigor del present Reial decret,
poden seguir exercint les funcions especificades als articles 36 i 37 del Reial decret
39/1997.
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 14
Així mateix, aquells la formació dels quals en la data de publicació d’aquest Reial
decret estigui en curs de ser acreditada sense efectes acadèmics mitjançant la certificació
a què es refereix el paràgraf anterior, una vegada obtinguda aquesta, tenen plena capacitat
per desenvolupar les funcions especificades als articles 36 i 37 del Reial decret 39/1997.
Igualment, els tècnics de prevenció de riscos laborals que, en el seu moment, van
obtenir la certificació de formació equivalent expedida per l’autoritat laboral, a l’empara de
la disposició addicional cinquena del Reial decret 39/1997, de 17 de gener, pel qual
s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció i altres disposicions concordants,
segueixen tenint plena capacitat per exercir les funcions per a les quals es va certificar la
seva formació.
Disposició addicional segona. Referències a l’avís previ en les obres de construcció.
Les referències que en l’ordenament jurídic es realitzin a l’avís previ en les obres de
construcció s’han d’entendre realitzades a la comunicació d’obertura.
Disposició transitòria primera. Especialitats i mitjans exigibles per a l’acreditació de les
entitats especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció.
Les entitats especialitzades acreditades per actuar com a serveis de prevenció abans
de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret han d’estar en condicions de ser acreditades en
les quatre disciplines o especialitats preventives i disposar de les instal·lacions i els
recursos materials i humans a què es refereix l’article 18 del Reial decret 39/1997, de 17
de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, en el termini d’un any
a partir de l’entrada en vigor del present Reial decret.
No obstant això, l’autoritat laboral, amb l’informe previ si s’escau de la sanitària, quant
als aspectes d’aquest caràcter, pot acreditar i permetre que durant un termini de dos anys
actuïn com a serveis de prevenció aliens entitats especialitzades que no comptin amb
experts en l’especialitat de medicina del treball. Aquest termini es compta a partir de
l’entrada en vigor del Reial decret a què fa referència la disposició final primera.
Disposició transitòria segona. Serveis de prevenció mancomunats.
Els serveis de prevenció mancomunats ja constituïts a l’entrada en vigor d’aquesta
norma han de complir el que disposa l’article 21.3 del Reial decret 39/1997, de 17 de
gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, en el termini d’un any a
partir de la data d’entrada en vigor d’aquest Reial decret.
Disposició transitòria tercera. Concerts anteriors a l’entrada en vigor del Reial decret.
Els concerts entre empreses i serveis de prevenció aliens vigents a l’entrada en vigor
d’aquest Reial decret s’han d’adaptar al que disposa l’article 20.1 del Reial decret 39/1997,
de 17 de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció, abans de l’1 de
setembre de 2010.
Disposició derogatòria única. Abast de la derogació.
1. Queda derogada la disposició transitòria tercera del Reial decret 39/1997, de 17
de gener, pel qual s’aprova el Reglament dels serveis de prevenció.
2. Queda derogat l’article 18 del Reial decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel qual
s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció.
3. Així mateix, queden derogades totes les disposicions del mateix rang o inferior que
s’oposin al que estableix el present Reial decret.
Disposició final primera. Acord de criteris bàsics sobre l’organització de recursos per
exercir l’activitat sanitària dels serveis de prevenció.
Els ministeris de Sanitat i Política Social i Treball i Immigració, en el termini de quatre
mesos a partir de l’entrada en vigor d’aquesta norma, han d’aprovar conjuntament un reial
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
Suplement en llengua catalana al núm. 71
Dimarts 23 de març de 2010
Secc. I. Pàg. 15
decret que contingui el marc jurídic de l’Acord de criteris bàsics sobre l’organització de
recursos per exercir l’activitat sanitària dels serveis de prevenció, una vegada acordat per
les autoritats sanitàries en el marc del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut
i escoltat per la Comissió Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.
Disposició final segona. Habilitació per al desplegament reglamentari.
S’habilita el ministre de Treball i Immigració per dictar les disposicions que siguin
necessàries per a l’aplicació i el desplegament d’aquest Reial decret.
Disposició final tercera. Entrada en vigor.
El present Reial decret entra en vigor l’endemà de la publicació en el «Butlletí Oficial
de l’Estat».
Madrid, 19 de març de 2010.
JUAN CARLOS R.
El ministre de Treball i Immigració,
CELESTINO CORBACHO CHAVES
http://www.boe.es
BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO
D. L.: M-1/1958 - ISSN: 0212-033X