pdf - Congrés del mon rural
Anuncio
Títol: Immigració estrangera, ruralitat i integració. Aproximació a noves realitats Autor: Ricard Morén Alegret Entitat: Grup de recerca del Departament de Geografia. Universitat Autònoma de Barcelona Àmbit en que es considera adient incloure el resum: 4. El repte de la vertebració social Resum Les àrees rurals i les petites ciutats de Catalunya estan vivint transformacions profundes tant pel que fa a la seva identitat territorial com pel que fa a la composició de la seva població. L’assentament de població estrangera permet estudiar i debatre quines són les característiques de les localitats i dels processos que permeten una millor integració de la població nouvinguda. A la llum de dades d’entrevistes qualitatives realitzades a informants clau de diverses organitzacions i a persones immigrades de vàries comarques dels països catalans, en aquesta comunicació s’aporta un xic d’informació per a la reflexió i el debat sobre el present i el futur del camp català. Paraules clau Immigració estrangera, àrees rurals, petites ciutats, integració 1. Introducció La línia de recerca del GRM sobre immigració, assentament, canvi territorial i integració social en àrees rurals i petites ciutats es va iniciar el novembre de 2001, arran de l’obtenció d’un contracte d’investigació en el marc del Programa Ramón y Cajal del MCyT. En aquests moments en el GRM hi ha cinc projectes emmarcats plenament en aquesta línia de recerca. Un dels principals és l’estudi Migración, asentamiento de la población y cambios socio-económicos. Los procesos de integración social en pequeñas ciudades y áreas rurales (novembre 2002 - novembre 2005), finançat per la CICYT, coordinat per Ricard Morén Alegret i dirigit per Àngels Pascual de Sans. En aquesta comunicació es presenten alguns resultats provisionals fruit d’una anàlisi preliminar d’una part de les dades recollides. Els principals eixos de treball triats per a estructurar la nova línia de recerca a partir de 2002 van ser els següents:integració social i assentament de la població immigrada en àrees rurals; transformacions territorials, canvis socio-econòmics i canvis de la població fora de les grans àrees metropolitanes; debat sobre la vigència de la dicotomia ruralurbana i la ruralitat; governança i immigració a petites ciutats i pobles rurals; lloc i identitat territorial; xarxes socials i migratòries; gentrification i urbanització rural; salut i immigració a petites ciutats i pobles; TIC i desenvolupament rural. La principal característica metodològica de la recerca finançada per la CICYT va ser l’aplicació de tècniques qualitatives. La tècnica qualitativa escollida com a bàsica per la recerca va ser l’entrevista semidirigida (amb guió), complementada amb recerca documental i observació participant (quan i on fos possible). Es va distingir entre dues menes de persones entrevistades: 1) Informants clau que pertanyen a diferents entitats coneixedores del territori comarcal: administració pública, sindicats i patronals, fundacions, ONGs de suport a la immigració, associacions d’ immigrants, associacions culturals, grups de dones, instituts d’estudis comarcals, grups de desenvolupament local, entitats de gent gran, grups ecologistes, etc. 2) Persones immigrades entrevistades en tant que immigrades: majoritàriament estrangeres i/o nascudes a l’estranger (tot i que es van realitzar també unes poques entrevistes a persones nascudes a altres comarques espanyoles), majors de 18 anys, amb un any mínim d’estada al municipi de residència actual. De cara a testar els guions d’entrevista, es va desenvolupar un treball de camp exploratori a l’Alt Camp de Tarragona (novembre 2002-abril 2003) del que es van extreure informacions rellevants, mentre es plantejava l’anàlisi estadística i es preparava el gruix del treball de camp. 2. Anàlisi estadística i treball de camp Un cop es va disposar de les primeres dades del Cens de 2001, es va realitzar una anàlisi estadística1 que va confirmar l’ interès d’estudiar petites ciutats i pobles. Tot i que en general com més petita és la grandària de la població dels municipis, menor és el percentatge d’estrangers, aquest efecte es produeix per un dualisme en la concentració d’estrangers en els municipis amb menys de 10.000 habitants. Aquest tipus de municipis són una de les principals destinacions de la població estrangera a Espanya, però a la vegada un alt nombre d’ells té un nivell zero de presència d’aquesta mena de població o un de molt baix. Un altre aspecte rellevant detectat, referit als diferents patrons de distribució segons nacionalitat, és que britànics i alemanys (que són un dels principals grups en la demanda de bens immobles en certs nínxols del mercat de l’habitatge a Espanya) mostren una alta presència en els municipis menys poblats si els comparem amb la resta de grups nacionals, que es concentren sobretot en les principals ciutats de l’estat. Ara bé, si centrem la nostra atenció en els municipis amb més d’un 15% de estrangers (això és 112 municipis a tota Espanya), només 8 d’ells tenien més de 25.000 habitants. I si considerem la definició oficial d’àrea urbana (municipi de més de 10.000 habitants) el número augmenta només a 23. Així que a Espanya la gran majoria de municipis amb el percentatge més alt d’estrangers són pobles i petites ciutats amb menys de 10.000 habitants. A més, aquesta anàlisi estadística va permetre l’obtenció d’un mapa municipal dels percentatges de població estrangera a Espanya, molt útil per copsar les àrees no metropolitanes en les que es concentrava la població immigrada. Tot plegat va permetre seleccionar les comarques en les que realitzar el gruix del treball de camp (octubre 2003-març 2005), coordinat i executat per Ricard Morén Alegret, i en el que també hi van participar Esther Sánchez, Pap Sow, Verónica de Miguel, Pau Mota i Miguel Solana. Les comarques triades van ser les següents: la Marina Alta i la Marina Baixa (Alacant), Alt Empordà i Baix Empordà (Girona), El Bierzo (León), Campo Arañuelo i la Vera (Càceres) i Andévalo occidental i la Costa occidental (Huelva). S’han realitzat un total de 368 entrevistes: 240 a informants clau d’administracions públiques o organitzacions socials, culturals i empresarials, i 128 a persones immigrades en tant que individus. Entre les persones immigrades entrevistades hi ha 60 dones i 68 homes, 1 Conjuntament al projecte “La complejidad de los procesos de movilidad y asentamiento de la población: origen, morfología, evolución y perspectiva de las redes migratorias” finançat per la Fundació BBVA i també desenvolupat des del GRM de la UAB. d’edats compreses entre els 18 i els 84 anys, procedents Europa, Àfrica, Amèrica i Àsia. El procés d’anàlisi de les entrevistes s’ha iniciat fa pocs mesos i encara està en una fase inicial. En aquesta comunicació s’exposen uns resultats preliminars i parcials relacionats amb les comarques de parla catalana incloses en l’estudi: d’una banda, l’Alt Camp pel que fa a l’anàlisi de la canviant concepció del què és ‘rural’ i, d’altra banda, l’Alt Empordà, el Baix Empordà, la Marina Alta i la Marina Baixa pel que fa a la situació de la immigració estrangera. En el procés de transcripció de les entrevistes s’ha mantingut la llengua original en que es va desenvolupar l’entrevista i s’ha respectat en el possible la vivesa oral de les mateixes. 3. La ruralitat al segle XXI Durant tota la recerca una de les qüestions clau ha estat l’ esbrinar quina era la percepció que tenen els habitants de les comarques seleccionades sobre el concepte ‘rural’. En la preparació de la recerca s’han tingut molt en compte, entre d’altres, els treballs al respecte de Keith Halfacree i Paul Boyle (1998), Luís Alfonso Camarero (1993), Benjamín GarcíaSanz (1998) i Gibson Burrell (1997). A més, es va considera interessant tenir en compte la suggerència d’Ignasi Aldomà (1999: 330-333) d’apostar per una geografia de les actituds, reconeixent la veu dels diversos actors socials, les seves contradiccions i intencions. En aquest sentit, l’anàlisi de les opinions que una sèrie d’informants clau entrevistats a la comarca de l’Alt Camp tenen sobre la vigència del concepte ‘rural’ i la seva utilitat per entendre la realitat de la comarca en la que resideixen pot ser una petita contribució en el coneixement d’aquesta geografia (a les altres comarques en les que s’ha realitzat treball de camp també s’ha plantejat aquesta qüestió als entrevistats però encara no s’han pogut analitzar les seves intervencions). Les dues qüestions sobre les que tracten els entrevistats són, d’una banda, si consideren que la seva organització és d’àmbit rural i, d’altra banda, quina és la seva definició de rural. De l’anàlisi d’aquest nombre reduït i parcial d’entrevistes, es pot copsar que també al nostre país la dicotomia urbà-rural està en crisis, tal i com es planteja a la recent obra col·lectiva New Forms of Urbanization. Beyond the Urban-Rural Dichotomy editada per Tony Champion i Graeme Hugo (2004) i que compta amb signatures d’una vintena d’autors dels cinc continents. En aquesta obra no es qüestiona la utilitat del concepte ‘rural’, contràriament, es defensa el seu ús per a determinades àrees i contexts. Tanmateix, es planteja que la complexitat d’assentaments humans va molt més enllà de la dicotomia urbà-rural, suggerint-se fins i tot criteris per a classificacions de les diverses localitats que podrien incloure per exemple cinc tipologies: a) llocs urbans construïts, b) ‘conques’ de llocs urbans (catchments of urban places), c) àrees metropolitanes exteses (extended metropolitan areas), d) mega-ciutats i grans sistemes urbans, i, finalment, e) àrees rurals. Per tant, una d’aquestes tipologies poblacionals per al segle XXI estaria basada en la ruralitat, doncs en l’esmentat llibre s’afirma que les àrees rurals no haurien de ser tractades com un residu indiferenciat perquè la ruralitat existeix com un conjunt d’idees pròpies i no és una imatge emmirallada de la urbanitat. També insisteix en considerar que la ruralitat és de natura multidimensional, una idea que com tot seguit es veurà també és rellevant per al cas català. Així, en el cas de les entrevistes analitzades de l’Alt Camp, es pot considerar que hi ha tres grans possibilitats: qui afirma que el seu territori és fonamentalment rural, qui planteja el seu caràcter híbrid urbà-rural i, finalment, qui afirma que els trets rurals són un record d’una història ja superada. En qualsevol cas, el més interessant són els arguments i reflexions d’uns i d’altres. D’una banda, hi ha aquells que afirmen parcialment la ruralitat de l’àmbit en el que s’organitzen i viuen, al relacionar-la d’una forma o altre amb la grandària petita, amb tracte humà proper, amb una relació personal directa, familiar i de poble (com contraposició a allò estrany i llunyà que es considera propi del que és urbà): “- Considereu que la vostra organització, a la vostra comarca, és d’àmbit rural? - Sí, a vegades aquí fas de psicòleg, perquè ve gent a explicar-te coses. Lo de rural, no se com explicar-te lo de rural, al ser un lloc petit, la gent ve i te veu a tu i acaba explicant-te coses que no tenen res a veure amb el món laboral... és molt més personal, jo rural no sé si es vincula lo de rural al camp, però és molt més personal que organitzacions com a Barcelona o Tarragona inclús, això, és molt més personal, és molt més de casa, és familiar, més que rural familiar potser, sí, perquè estem parlant de llocs petits, aquí es coneix tothom... - Per tu què és rural? - No se com explicar-te lo de rural, és molt de poble, sí, som molt de poble, perquè acabem per ser algo molt familiar, perquè la gent ve i pot explicar-te coses que potser en un altre lloc no t’explicaria, és molt de poble, si rural et refereixes a algo de poble, sí som molt de poble... no és algo llunyà i estrany, som molt de casa” (Dona de mitjana edat amb activitat organitzativa a Valls i residència a Montblanc) Hi ha qui apunta la indefinició de localitats com Valls mentre afirmen contundentment la ruralitat de la resta de la comarca per la existència d’una alta proporció de sòl destinat a l’agricultura: “-Valls com a capital de comarca no és ni carn ni peix. De pagesos n’hi ha però no es viu del camp, és una ciutat industrial però que tampoc té indústria, és la única capital de comarca en tot Catalunya que en vint anys no ha crescut, la seva població està estancada, allavorens, què? passa alguna cosa, no? No sé si no té empenta la gent, com a capital de comarca no et podria dir què és, no se si és un poble gran o una ciutat petita, no sé si és pagès, no ho sé. Té indústria i per exemple ara s’està construint moltíssim, però bé, qui vindrà a viure aquí? ... - I la comarca consideres que és rural? - Sí, totalment, totalment rural, tret d’Alcover i el Pla (de Santa Maria) que ja t’he dit abans que tenen indústria, però que de tota manera tu dones una volta en cotxe i és camp, és rural, el que ajuda aquesta indústria és que alguna gent que té poca terra pugui fer les dues activitats, de pagès no podria viure i amb unes hores a la fàbrica fa les dues coses, té una bona vida, un bon passar. - Com definiries rural? - Em preguntes com a territori o com a poble? - Les dues coses - Defineixo rural com viure de un territori a on hi ha pocs habitants i que la teva activitat principal és viure del camp i pel camp, fent el que sigui, és igual ser ramader com pagès, això considero jo rural. Llavorens no va malament tindre prop d’aquest rural una indústria, no massa. ... Has de tindre una indústria a prop però que no et mengi la indústria, allavorens és això que et dic jo que et permet les dues coses, llavorens també ha de ser que la terra que tu cultives dongui o que cultivis una cosa que produeixi, que et permeti continuar conreant-la” (Dona de mitjana edat amb activitat organitzativa a Valls i residència a Bràfim) Altres persones entrevistades es debaten entre el considerar Valls i l’Alt Camp com rural o urbà, plantejant varis elements definitoris que els fan oscil·lar cap a una o altra opció. Així, es pot destacar el caràcter rural simultàniament per la seva contraposició amb Barcelona (com a paradigma metropolità), per sentir orgull de la terra en la que es viu, por un major respecte per l’entorn ambiental, per un arrelament al territori, pel conreu de la terra i per un cert aïllament: “- Considereu que la vostra organització és d’àmbit rural? Sí i no, a veure, sí per què Valls té vint mil habitants, però és el Camp de Tarragona. El Camp de Tarragona és vist des de Barcelona com el camp i així sí que es pot considerar rural, però no ho sé, quina és la teva definició de rural? - És la següent pregunta... - Si rural és sentir-se orgullós de la terra, no em fa cap vergonya anar a Barcelona i dir que tinc un hort i xorrades així que la gent d’allí ho veu com de poble, jo em sento orgullosa d’això, i penso que l’entitat també, agafa molt arrels. - Quins elements serien per tu definitoris de la ruralitat? - Per mi serien el respecte a la terra i a l’entorn que penso que gent de ciutats més grans no ho tenen i Valls està al límit, es considera ciutat però sempre és poble-ciutat. I penso que és ciutat però té aquest vessant d’estar molt per l’entorn, tant a nivell de medi ambient com agrícola. És que és tot el Camp de Tarragona, no és només Valls, la gent està orgullosa de la terra i tot això. I com a rural, és que no ho sé... veuria més rural el Priorat, més aïllat, potser ho veig més així” (Dona jove amb activitat organitzativa i residència a Valls, així com vincle d’estudis amb Barcelona) En canvi, hi ha persones entrevistades, residents en els extrems muntanyencs de la comarca, que afirmen sense dubtes que la seva vida encara es desenvolupa en un medi rural. Aquesta condició rural estaria caracteritzada per la llunyania de grans nuclis urbans, pel contacte amb una natura poc degradada, pel poder viure en silenci (sense sorolls) i el poder observar el cel nocturn (sense contaminació lumínica). Un espai rural seria aquell en el que es pot deixar de ser consumidor passiu d’ estímuls externs (com passa sovint a les ciutats) per passar a tenir una actitud d’interès actiu per l’entorn ambiental; un lloc en el que hi ha una notable diversitat d’éssers vius i a penes hi ha ciment i vidres: “-¿Consideráis que vuestra asociación es una organización rural? - Rural por cuanto se desarrolla en un medio rural la actividad... La gente que viene aquí, sea cual sea su actividad, está en un sitio en el que hay todos los componentes con los que puedes sentirte cerca de la naturaleza, rural en cuanto a eso. También la onda que llevan [las actividades] van en relación con la integración del ser, la conciencia, el respeto a la naturaleza, entonces son cosas que en el medio rural se dan mucho más fácil - ¿Para ti que significaría el término rural? - Rural pues algo que ocurre en el campo, en una zona fuera de los núcleos urbanos, sobretodo de los núcleos masificados, los grandes pueblos, las grandes ciudades, con las connotaciones que tiene eso pues de estar alejado - ¿Alejado de? - Alejado de los centros urbanos. Cuando a mi me dicen algo rural pues yo evoco un sitio que está alejado, a X kilómetros, que su paisaje no es cemento y cristal sino más bien tierra, árboles, viento... los elementos que encuentras en la naturaleza, aunque sean campos de cultivo también ... Para mi la verdadera riqueza de este sitio es lo que ya tiene en si, tu vienes aquí entre semana y puedes disfrutar o sufrir el silencio pero hay silencio, pero tu vas a cualquier urbanización y en seguida hay un bareto y después hay una tienda, luego vienen con las motos de los niños, o sea aquí los fines de semana es un claro ejemplo de como esto se degradaría si esto fuera a más. Es como reproducir los esquemas erróneos de la ciudad en el campo con la historia de vivir en el campo pero es mentira, para mi en el campo tienes que dejar los estímulos de la ciudad y buscar los estímulos del campo y los estímulos del campo implican que seas activo y no pasivo, en cambio en la ciudad eres pasivo en la medida en que todo te está llamando y tu estás para responder a uno o a otro. En el campo ningún árbol te va a decir ‘mírame’, tienes que tu interesarte, es otra dirección en la atención y entonces yo comprendo que eso es muy difícil para la gente de ciudad. Pero claro si llevamos el esquema de la ciudad al campo lo único que hacemos es degradar el medio. Entonces para mí la verdadera riqueza de este sitio es que puedas disfrutar lo que puedes disfrutar aquí como en cualquier medio rural: un sitio libre de ruidos sobretodo, incluso te diría de luz, porque el criterio de urbanizar es poner farolas por todos lados y es que vas por la noche y le quitan la magia al sitio. Esto tiene sentido en la ciudad, en la que te puedes desplazar, hay otro movimiento de gente, aquí somos tan poquitos habitantes que no tiene sentido que en el pueblo de al lado haya veinte farolas y un solo habitante [permanente], antes era un valle bonito y ahora te deslumbra la luz muchísimo” (Home de mitjana edat amb activitat organitzativa i residència a Mont-ral) De fet, l’àrea de Mont-ral va veure florir algunes comunitats neo-rurals ‘alternatives’ durant els anys vuitanta2, però diversos processos - alguns d’ells semblants als ocurreguts a una comarca australiana analitzada per Curry, Kocsberski, Selwood (2001) van posar la seva existència en crisis. De forma més híbrida, alguns entrevistats manifesten la múltiple dinàmica de pobles com Alcover, mig envoltats de muntanyes boscoses, en els que pràcticament ha desaparegut el treball agrícola a temps complet mentre hi ha un creixement industrial (‘de fàbriques i fums’) a zones del municipi allunyades del nucli del poble i de las muntanyes, creant-se situacions noves en les que el concepte de rural relacionat només amb l’agricultura deixa de tenir utilitat, però per les que el municipi no es podria definir com urbà: “- Penses que Alcover és un municipi rural? - Sí i no. Crec que Alcover és un poble rural perquè està en un lloc que fins ara no té gaire indústria... però es un lloc en el que poca gent treballa en la pagesia, més aviat treballen fora, treballen a Valls, Reus, Tarragona, i treballen en fàbriques, la majoria, també hi ha gent que no. I llavors és una mica divers, no hi ha gaire gent que visqui del camp, viu del treball que té fora. Llavors no és ni una cosa ni una altra. Suposo que de cara al futur Alcover serà menys rural, encara que el poble ho és perquè està situat en un lloc envoltat de muntanya i d’espai que ho és. - Com defineixes rural? - Un poble que viu del seu camp. Un poble rural és un poble que té les seves gallines, les seves vaques, els seus horts, i Alcover no entra dins d’aquest espai per mi ... però que sí està en un lloc mig rural perquè estem envoltats de muntanyes, no estem en un lloc com Tarragona que no hi ha més que fàbriques i fums, nosaltres les fàbriques i els fums els tenim sota el poble” (Dona de mitjana edat amb activitat organitzativa i residència a Alcover) Tanmateix, hi ha qui en el mateix Alcover s’identifica més amb el concepte rural, relacionant-lo amb autonomia del poder central però també una certa marginalitat cultural i econòmica: 2 Per una aproximació teòrica a aquestes migracions, en relació amb Catalunya, veure l’article de Santiago Martínez Illa (1987). “- Consideres que la vostra organització és d’àmbit rural? - Sí que es pot considerar d’àmbit rural perquè la tasca que fem està centrada aquí i per tant pot ser considerada rural. El que passa és que també recorrem a professors d’universitat i gent de fora que valoren la tasca que fem com a poble des del centre... - Com definiries àmbit rural? - Com un àmbit que inclou municipis bastant diferenciats no ja de les capitals si no de les ciutats, que fan la seva tasca allunyats de les ciutats, no centralitzada en el poder de les ciutats, si no que van a la seva. - I quines característiques tindria l’àmbit rural? - Potser certa autonomia, però per contrapartida menys possibilitats, tens menys possibilitats en un àmbit rural, costa molt més, ja sigui alhora de potenciar el turisme, de potenciar la cultura, el que sigui, tens molts més desavantatges que no pas des d’una ciutat, per desconeixement, perquè has de moure’t molt més per aconseguir allò que vols i per donar-te a conèixer... A veure, en una ciutat sempre tens més mitjans, més coneixements i més infrastructures que en un àmbit rural, tot i que això avui dia amb els avenços que hi ha és una mica diferent” (Dona jove amb activitat organitzativa i residència a Alcover) Val a dir que hi ha també aquells que neguen l’existència actual de la ruralitat i consideren aquest terme com quelcom del passat vinculat a l’agricultura donat l’avenç de les tecnologies i els mitjans de transport així com els creixents vincles amb Barcelona: “- Consideres que la vostra organització és d’àmbit rural? - Rural? jo crec que avui en dia ja quasi bé no existeix aquest terme ‘rural’. Si per rural vols dir que està molt lluny de l’òrbita barcelonina sí, però avui dia les comunicacions són tan fluides, avui la gent anem a Barcelona pertot, la gent anem a Barcelona a passar la tarda ja, som urbanites, i la gent de Barcelona ve aquí. Molta gent de la meva generació quan estudiavem les universitats eren a Barcelona i els d’ara igual, tot i que ara comença a haver universitats a Tarragona, però està clar que no té cap sentit avui en dia parlar del món rural, crec jo vaja. - Com definiries rural? - Ja, com definiria rural? no ho sé, jo vaig néixer en un poble de mil habitants que es diu Vilallonga del Camp i quan havia la meva padrina viva, la meva avia, per mi era allò, gent pagesa que vivia de la terra exclusivament i que quan sortien del poble era el dia de festa, vivien molt tancats en si mateixos, però clar això avui en dia ha desaparegut, per mi és això el món rural...” (Home de mitjana edat amb activitat organitzativa a Valls i resident a la Secuita) En canvi, hi ha qui afirma la seva ruralitat precisament pel seu passat, per la seva història vital vinculada a l’agricultura, plantejament que enllaçaria amb la posició de Burrell (1997) quan considera que els immigrants arribats a àrees urbanes procedents de pobles no s’obliden del seu bagatge rural al creuar els límits de la ciutat per instal·lar-se en ella: “- ¿Considera que vuestra organización es una asociación rural? - Hombre, más bien, considerando los socios que hemos venido de zonas agrícolas, pues casi más que otra cosa. - O sea que sí, ¿que consideráis que sois una asociación muy rural? - Sí, más rural que otra cosa, sí.” (Home vell amb residència i activitat organitzativa a Valls) La recerca qualitativa no permet conèixer la representativitat de les opinions existents, però sí que permet aproximar-se millor a la diversitat de plantejaments existents. Un cop copsada la vigència del concepte rural i de la seva multi-dimensionalitat per a una sèrie d’actors socials d’una comarca catalana, tot seguit es realitza una aproximació a l’experiència d’integració social d’algunes persones immigrades en dues de les comarques dels països catalans amb una presència més alta d’immigració estrangera: l’Empordà i la Marina alacantina. 4. Immigració estrangera i integració a localitats rurals i semi-rurals Una altra de les qüestions clau de la recerca aquí presentada és el saber si les àrees rurals i les petites ciutats són territoris privilegiats per a la integració, un cop ja han fet nombrosos estudis a grans àrees metropolitanes (Morén-Alegret, 2002). Tot i que encara s’està en una fase inicial de l’anàlisi d’entrevistes, tot seguit s’exposen algunes troballes parcials relacionades amb les comarques de l’Empordà i la Marina alacantina. Així, de moment, s’ha pogut copsar que hi ha tres grans grups d’immigrants entrevistats pel que fa a la percepció de la integració en els diversos territoris (agrupació que caldrà anar perfilant a mesura que avanci l’anàlisi): a) Aquells que consideren que és més fàcil integrar-se en un àmbit rural D’una banda, hi ha el cas d’un home equatorià de 24 anys que resideix a Sant Antoni de Calonge (Empordà) i treballa a la construcció: “- ¿Y tú crees que en un pueblo como Sant Antoni o como la Bisbal es más fácil integrarse que en una ciudad grande, por ejemplo, Madrid, Barcelona, Hamburgo? - Yo lo tomo como que mejor en un pueblo que en una ciudad. No sé, en una ciudad ves gente que tienen a lo mejor cuatro duros y te ven y pasan de ti. Yo prefiero un pueblo. Muchas de las ocasiones... Me ha salido muchas veces en ocasiones ir a trabajar en la ciudad, yo lo he despreciado. - ¿Girona, Barcelona? - Puede ser Girona o Barcelona. Yo lo he despreciado. No, no me gusta. Y, además de eso, no me gusta relacionarme mucho con la gente. - Pero Guayaquil es una provincia con ciudades grandes, ¿no? - Sí, sí, sí. Guayaquil es grande. Yo por eso te dije que yo pertenecía a la provincia de Guayaca, más o menos como, no sé, pongamos tú que perteneces a la provincia de Girona, pero tú no vives en Girona, yo qué sé vives en Sant Feliu de lo que sea... Es lo que te dije antes. Yo vivo en la provincia de Guaya, que está inscrito Guayaquil. Pues sí, pero yo vivo en un pueblo también... - ¿Y las ciudades no te gustan a ti? - No, para nada, por todo. Mucho más grandes, siempre hay por todo ruido... y siempre la locura... Y no me gusta eso. Tampoco me creo un chico formal, pero bueno...” (IMEMP20) D’altra banda, s’ha seleccionat el cas d’una dona boliviana de 20 anys, resident a Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa) on treballa com interna en el servei domèstic, combinant-ho amb altres feines de neteja: “- ¿Y tú crees que en un sitio así… más como en Callosa, eh, la integración puede ser más fácil… que en una ciudad, por ejemplo Madrid o Barcelona? - Sí, sí. Aquí sí porque mire, si uno le pasa algo a uno, a un familiar o puede ser un mismo español que tiene muchísimo afecto por esa persona, si le puede ayudar por eso, porque se conocen, lo conoce y más que todo sí, porque si fuera en Madrid, pase lo que pase, nunca le van ayudar a uno, ¿no? si lo ven ahí no le ayudan, Pero en cambio aquí sí, porque sean inmigrantes, se aun español, siempre le van a dar una mano para poderle ayudar porque? Porque es un pueblo pequeño y lo conocen la gente como es, y...sí” (IMAL18) Un tercer cas és el d’un home francès de 62 anys jubilat i resident a l’Albir, en el terme municipal de l’Alfàs del Pi (Marina Baixa): “- ¿Y para usted, dónde cree que la integración es más fácil, en una zona rural o una zona urbana? - Creo que en una zona rural - ¿Por qué motivo? - Porque en una zona urbana, la gente nos e conoce de uno a otro, ¿eh? Si tu vives en una ciudad muy grande, tu vives en un inmueble, tu tienes un apartamento y no conoces ni siquiera tu vecino que está en la misma planta, así, ¿eh? Y en una zona rural cada uno se conoce. Si te aceptan, tienes suerte, tú puedes integrarte muy deprisa., ¿sí?” (IMAL24) Finalment, en aquest grup es pot ubicar una entrevistada xilena de 46 anys resident a Benissa (Marina Alta), llicenciada en ciències jurídiques i que treballa en una gestoria: “- Para ti, dónde crees que es más fácil integrarse en una zona rural o en una zona urbana? - En una zona rural. La gente es más abierta sí, es más cálida, te entrega más cariño y es la gente que hay que cuidar más también, porque hay mucha gente que viene de nuestros países, de todos los países, porque la maldad y la bondad no se puede poner nacionalidades, son con las personas. Y hay mucha gente que se aprovecha de ello y quiere, quiere poco menos que estafarla, entonces… Pero yo creo que dónde mejor se relaciona uno es con la gente rural, sí. Las ciudades grandes, van a su ritmo, van a su vida y no miran hacia el lado, en cambio aquí si el vecino es un inmigrante y le falta algo, tiene un bebé, la gente corre a…, Yo he visto aquí por ejemplo en Navidades, la gente se vuelca a entregar regalos y juntan regalos para los inmigrantes y si alguien sabe que le falta leche para el niño, se la dan. Y si alguien necesita una manta, se pueden golpear puertas y la gente nos entrega mantas para los que le hacen falta. Creo que sí, creo que en las zonas rurales es dónde mejor puede llegar el inmigrante a buenos corazones, sí, sí, realmente” (IMAL31) b) Aquells que consideren que és a les grans ciutats on és més fàcil integrar-se En aquest segon grup es troba un entrevistat marroquí de 22 anys, resident a la Bisbal d’Empordà i diplomat en informàtica i que treballa com assistent tècnic i programador informàtic: “- I creus que per integrar-te és més fácil una zona rural que una ciutat? - Una rural que una ciutat? - Una zona així rural, un poble diguem-ne... - Home, a la ciutat és més fàcil que al poble. - La ciutat és més fàcil? - Clar, normal. Sí, sí. - Per què? - Perquè a la ciutat normalment són gent que no hi ha diguem-ne un contacte diàriament entre ells i com que són bastants no tindran mentalitat tancada. M’entens o no? En canvi, al poble com que són els mateixos de cada dia i es troben (amb to burleta): ‘Ai no sé què, ai, vaig veure l’altre dia no sé què no sé quantos’... Sempre tindran la mateixa vida i la mateixa mentalitat i clar així no es canviarà mai. En canvi, a la ciutat hi trobaràs un xinès, un japonès, un altre del Marroc, un de Catalunya o molts de Catalunya i no se què no sé quantos, però al poble, encara que et trobes aquesta gent, la mateixa quantitat de gent, però sempre com que són els mateixos i es fiquen entre ells cada dia, es miren a la cara cada dia sempre tindran els records del primer dia o aquell impacte del primer dia i sempre amb la mateixa idea” (IMEMP19) A aquest grup també pertany una dona equatoriana de 43 anys, resident a Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa) i que treballa com auxiliar en una residència d’avis: “- Y para ti, dónde sería más fácil integrarse:¿ en una zona rural o en una ciudad? - En una ciudad. - ¿Por qué? - Porque parece que las personas tiene más, tienen más, como más educación llamémosle, no? Porque a veces, las personas cuando son educadas, van a la Universidad, tienen una educación....., se integran más a las personas. Aquí, como son más rurales, entonces son más así, como que se cierran y rechazan a la persona. Para mí en una ciudad” (IMAL17) Finalment, en aquest segon grup de partidaris de la gran ciutat com a lloc d’integració també es troba un home marroquí de 25 anys, resident a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) i que es trobava en atur després de passar tres anys treballant als hivernacles d’Almeria i caure malalt degut a una al·lergia als productes químics que utilitzaven: “- Y para la integración, ¿tú qué piensas? ¿Dónde es más fácil, en una zona así [rural] o en una gran ciudad? - Bueno, coge por ejemplo un inmigrante que viene de un país a Barcelona y otro que viene aquí y parece que la gente que vive en Barcelona o en una gran ciudad va a integrarse muy rápido porque hay mucha gente, muchas cosas, muchos españoles. En gran ciudad no hay mucho racismo porque la gente acostumbra a tratar con los extranjeros, pero en pequeña ciudad donde hay calma, donde hay tranquilidad, vienen los inmigrantes y como vienen los inmigrantes los habitantes de los pueblos pequeños sienten que hay cambio. Sienten que hay mucho ruido, por ejemplo, que el pueblo se cambia mucho y luego agresivo, pero en gran ciudad, mucha gente, muchos extranjeros y no hay cambios y si no hay cambio los habitantes no lo sienten. El gobierno lo puede saber porque saben si hay mucha gente saben que hay muchos inmigrantes y saben dónde viven, de dónde vienen... pero los habitantes no saben eso, pero en los pueblos pequeños los habitantes lo saben también como el gobierno” (IMEMP16) c) Aquells que relacionen les característiques personals en el procés d’integració En aquest grup es troba una dona senegalesa de 30 anys, resident a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà) i que treballa com a mediadora intercultural: “- ¿Qué piensas que es más fácil, vivir en una zona rural o en una ciudad? - Bueno, como yo aquí nunca he vivido en una ciudad nunca, pero veo que en las ciudades grandes hay más posibilidades de estudiar, de saber cosas… pero parece que esto de la vivienda es lo más difícil que hay, ¿sabes? y en las zonas rurales es un poco más fácil” (IMEMP15) També s’ubicaria aquí un home romanès de 31 anys resident a la Vila Joiosa (Marina Baixa) i que treballa com electricista, que considera que depenent del bagatge de cadascú és millor una mena de àrea o una altra, tot i que ell prefereix l’àmbit urbà: “- ¿Y para ti sería más fácil integrarse en una zona rural, como hemos dicho, o en una gran ciudad? - [Silenci] Pues aquí, aquí es, según como, como…en que parte ha vivido cada uno en su país. Que ha vivido en una zona rural, está mas acostumbrado en una zona rural, según como lo encuentra aquí, según el trabajo también, porque si tiene un trabajo que está muy bien en una zona rural dice: ‘Joder aquí se está muy bien, se está de maravilla’ o no sé. A mí por ejemplo me gustaría más en la ciudad por el transporte, bueno que aprovecho que tengo el coche, pero para una persona que no tenga el coche, hay tren, hay autobús, hay más fácil las zonas de cubrir, ¿sabes? Con el transporte público y eso. Pero en una zona rural, a lo mejor te esperas una hora para llegar a tu trabajo o yo que sé. Es más difícil, ¿no? Mejor yo vivo en una ciudad” (IMAL20) Hi ha una dona argelina de 32 anys que treballa com a auxiliar de geriatria i que considera que per a ella ha estat fàcil integrar-se en una localitat petita com Platja d’Aro (els lloguers són més baixos) però accepta que potser és més fàcil trobar feina a la gran ciutat: “- Tu creus que la gent per exemple, és més fàcil arribar a un lloc així com Platja d’Aro (Baix Empordà) i integrar-se que per exemple arribar a una ciutat gran com Barcelona? Tu creus que aquí és més fàcil o…. - Aquí jo penso que és més fàcil . Aquí és un poble turístic no? És una mica difícil de trobar el lloguer i tot això, però no sé, jo penso que aquí és més fàcil. És una … no sé, tranquil·la, per a mi és més fàcil aquest, però per altres diuen que Barcelona és més fàcil per a trobar treball, més possibilitats, no?” (IMEMP3) Finalment, una altra dona argelina de 39 anys, resident a S’Agaró (Baix Empordà) i que treballa a la cuina d’un restaurant planteja que la integració està relacionada únicament amb l’individu i no pas amb les característiques de la localitat: “- para ti la integración… ¿crees que es más fácil en una zona así, más rural, o en una ciudad para una gente que venga de fuera? - No sabré decírtelo. Es que yo pienso en la integración... Que sea en una ciudad grande o pequeña... Si una persona se integra, se integra y si no se integra, no se integra. Grande o pequeño da igual, desde mi punto de vista” (IMEMP14) 5. Consideracions finals Aquesta comunicació ha permès una aproximació preliminar i parcial a una realitat poc coneguda de les àrees rurals i les petites ciutats dels països catalans. D’una banda, en aquestes pàgines s’han recollit vàries opinions sobre la vigència de la concepció de la ruralitat entre informants clau de diverses organitzacions. Entre les qüestions que es poden destacar hi ha la necessitat d’estudiar la diversitat i transformació creixent d’algunes àrees rurals tant pel que fa a les seves formes territorials, com a nombrosos aspectes socials, econòmics i poblacionals. En aquest context de canvi, sembla pertinent plantejar-se si hi ha una forma d’assentament humà més adient que d’altres per a la integració social de la població nouvinguda. Així, en aquesta comunicació s’han exposat diversos fragments d’entrevistes a persones immigrades estrangeres en les que intervenen sobre aquesta qüestió. De forma provisional, s’han agrupat en tres grans possibilitats: aquells que consideren que és més fàcil integrar-se a les àrees rurals i les petites ciutats, aquells altres que consideren les grans àrees urbanes com més adequades per a la integració, i aquells que plantegen que la integració està més aviat relacionat amb el bagatge i trets individuals. Encara és molt d’hora per extreure conclusions sobre aquestes qüestions. Aquí només s’han pogut apuntar algunes dades per a la reflexió i el debat. Caldrà seguir analitzant dades i investigant per conèixer més acuradament el territori, més enllà de la limitadora dicotomia rural-urbana, així com esbrinar si ha una forma d’habitat i d’assentament de la població més adequada per a la integració de les persones immigrades. Bibliografia ALDOMÀ, I. (1999) La crisi de la Catalunya rural. Una geografia dels desequilibris comarcals, Lleida: Pagès editors. CAMARERO, L. A. (1993), Del éxodo rural y del éxodo urbano. (Ocaso y renacimiento de los asentamientos rurales en España), Madrid: MAPA. CHAMPION, T.; HUGO, G. (eds) (2004) New Forms of Urbanization. Beyond the UrbanRural Dichotomy, Aldershot: Ashgate. CURRY, G.N.; KOCZBERSKI, G. & SELWOOD, J. (2001) “Cashing out, cashing in: rural change on the South Coast of Western Australia” Australian Geographer, 32 (1), p. 109124. GARCÍA-SANZ, B. (1998) La sociedad rural ante el siglo XXI, Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación (2ª edición revisada y actualizada). MARTÍNEZ I ILLA, S. (1987) “Utopia, espai i migracions utòpiques. El ‘retorn al camp’ ” Documents d’Anàlisi Geogràfica, 11, p. 61-79. MORÉN-ALEGRET, R. (2002) Integration and Resistance. The relation of social organisations, global capital, governments and international immigration in Spain and Portugal, Aldershot: Ashgate Publishers. NOTA: Aquesta comunicació mostra un treball en curs i no pot ser citada ni reproduïda sense el vist-i-plau de l’autor.
