on son e Uh ài·hat·sT - Servei de Biblioteques

aí^ant.. 1
volent énn svl
estàtues
e l qfue
cattuSuttya
sobirtMna v a vctaft
on son e Uh ài·hat·sT
Han leido V d s . l a s clàusulasque
tran'scribe Sanchez'Rivera.en //era/rfo
de Al adri d de ese contrato leonino,
de una deiiesa propiedad de un arisAquesta pregunta haurem de creure es dolia d'aquells procediments de vio- tócrata?
que, de mica en mica,s'anirà responeht lència i destrucció, 1 era, ni més ni
No se eoncibenada mas oprobioso,,
menys, que ja allavors el poble estava ni v.ejalorio paraesa comunidad de
d'una faisó clara i ben palesa.
^ En el número de La Veu de l'Em- cansat de tants lladres 1 dèspotes de la iabradores.
•
pordà—que ftér nosaltres no és ta1 funesta monarquia i no podia pair tot
Porqué no se revisan - lodos los
vé«—corresponent, al-'dissabte, dia 9 el que era consubstancial amb el maleït contralos de arrendamiento y a esos
del.corrent, un individu (?) que signa règim: la clerecia sadollada d'hiporesia • chupopteros» de sangre humana se
amb les inicials de G. R. aboca tota i el militarisme eixorc i gallejaire.
ies da sumerecido?
Ferrer i Guàrdia no pretenia destruir
la mala baba contra; la proposició feta
Una Pepública no puede consentir,
a l'Ajuntatnent de la nostra ciutat, per la societat per afany de destrucció, ese feudalismo eon derecho casi, de
la. Joventut d'Esquerra Republicana, d'anorreament, sinó per dalers de cul- pernada ino-faltaria mas!
per tal que es porti a cap el canvi de tura, de progrés i de justícia. ,
nom del carrer de Saní,Pere pel de
Ja és prou hora que apaivaguin els
Ferrer i Guàrdia.
- 6 H a n tocado fagina? pregunta
seus nervis aqiíests individus biliosos
un
quinto socialista.
i
impacients
de
Za
Veu
avançant-se
1, és clar, això la gent de La Ven i
N o ; ha sido escuadra. Es para
en
campanyes
periodístiques
anheloses
<sus satélites» no se'n saben ni se'n
pasar
lista al griípo parlamcntario
de
promoure
aldarulls.
Pensin^
però,
poden avenir, i ja es mobilitzen per
radical-sociaüsta.
que
això
és
el
principi
del
començatal de fer pressió perquè l'esnientada
proposició no passi; precisament, d'és- ment i els seus atacs i coaccions, tant
|er 'això: una proposicjó, i, per tant, escrites com orals, no faran tergiverCiudadanos oradores socialistas,
que no es porti a la pràctica, és a dir, sar el voler del poble.
radicales,
radicales^socialisías, fctc.
El poble quan, amb fermesa, aspira
que no esdevingui realitat.
No
mas
futuros
imperfectos de i n I l'individu (?) G.- R. desfoga un se- a portar a la fi una causa, ho assoleix dicativp; h a r e m o s , realizaremos,
guit de penjaments confra el malaurat malgrat tot. passi el que passi.
Iransformarcmos.,...
1 contra la voluntat d'un poble res
idealista Ferrer i Guàrdia i en fa una
(iCuando cpniugamos el pretérijo
còntra-^apologia bo i intercalant-hi ies ni ningú pot oposar-s'hi.
indefinido?
paraules més baixes i injurioses que es
Cal que ho recordin els senyors (?)
troben pels diccionaris com són les de de La Veu i «comparseria». Val més
bàrbar, profanador incendiari, saque- que no insisteixin i no es vulguin fer
<iQuiénes son esos diputados (jue
jador, destructor i assassí.pesats amb les seves paraules d'extre- hacen s u y a la íamosa frase de
J^tjan el 1909, durant els fets de la mada delicadesa i d'amor a la ciutat, Alfonso Karr: iQue empiecen los seSetmana Tràgica, que es cremaren car de continuar així no farien més nores asesinps! cuando replico a los
convents i esglésies, sembla que no- que exasperar els ànims i això, com és qua impugnaban la pena de mueite?
Comprendcrlo todo, es perdonarlo
més en fos el precursor i executor Fe- de preveure, sempre fóra pitjor.
todo,
amantisimos padres de la Pàrrer i Guàrdia, i això que ell més aviat
Roc CLAR
tria, según MadameSfacl.
*
•
fffcstocflla
quíncenat
í)c los ciidlro problemas importanlisiniOí) de la l-íepública: El de los
g a r b a i i z o s - E I de las c a m p a n a s - E l
d t las aulonomfds - Ei de desasnalfa»
beíizar. .
(•;( jidi es el mas primordial?
Ui-rcíbrcro [)arado ~ El de los garbaiizos.
Un eicrófobo - Ei de las campanas.
Llu eafalcíii - El de la autonomías.
Ull iiifeieetnal-El de dcsasuar.
f£l P'JIIO Cialarza, al íanfu!... jEI de
los yuardias de asalto:
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
La tercera parte de los 3.000 millones de francos que han robado a los
e s p a n o l e s , los aprovcchadisimos
Borbones, la quieren aplicar a recuperar el Trono perdido.
Si no es mas que eso: Por nuesira
parte, ya que no se han podido llevar
el siilón, doscles, emblemas, ctc,
que se los regalen, que para nada
nos sirven iPobreciliOs! Para que se
Iian de molestar.
*
•
*
.
.
•
•
•
-í:,Oue fe ha parecido la manifes'
tación eíviça del dia 14?
- Q u e no iban todos tos que son.
Ni son todos los que iban.
Figueras Abril 1932
HuGO
La nostra primera autoritat
municipal per ésser veterà dels
republicans té drets de més gran
mandatari.
Per això les reunions socials
que és moda suspendre-les per
ordre governativa, aquí són suspeses per ordre municipal.