educació de superdotats (1471) - Universitat de les Illes Balears

Universitat de les
Illes Balears
Departament de
Ciències de l’Educació
EDUCACIÓ DE SUPERDOTATS (1471)
Llicenciatura en Psicopedagogia (2n curs)
Obligatòria de 4,5 crèdits (3 teòrics + 1,5 pràctis) duració el 1r quadrimestre
Curs 2003/04
Professora Dra. Rosa Isabel Rodríguez
OBJECTIUS GENERALS
Els alumnes han d’assolir els següents objectius:
• Adquirir els coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar els problemes
educatius, la realitat escolar i els diferents factors que incideixen en els superdotats.
• Aprendre a examinar, analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en
discussions, tant en grups reduïts com amplis, sobre temes relacionats amb el contingut de
l'assignatura.
• Adquirir una metodologia de treball que possibiliti l'aplicació dels aprenentatges realitzats a la
situació educativa dels superdotats.
• Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels estudiants en la construcció del propi
aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent, i el
desenvolupament d'una postura raonada en el tractament dels problemes.
• Contribuir a la tranferència dels coneixements adquirits i a la seva relació amb la resta de matèries
que constitueixen la formació inicial en Psicopedagogia.
CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA
TEMA 1.
Consideracions i evolució històrica
Antecedents històrics en l'estudi de la superdotació
El tema de la superdotació a Espanya
TEMA 2.
La superdotació: principals models
Teories monolítiques
Els enfocaments factorials
Teories jeràrquiques
Plantejaments evolutius i qualitatius
TEMA 3.
Definició del superdotat
Delimitació conceptual
Mites i falses creences
Característiques generals del superdotat
TEMA 4.
Identificació del superdotat
Fases del procés d’identificació
Estratègies i instruments d'identificació
La identificació de la superdotació oculta
TEMA 5.
Implicacions educatives
Criteris per a la intervenció educativa
Programes d'intervenció
El disseny curricular per a alumnes superdotats
TEMA 6.
Un enfocament cap al futur
Present i futur de l’educació en alumnes superdotatss i amb talent
Polítiques educatives i formació del professorat
Fonaments per a la creativitat
METODOLOGIA DE TREBALL: ACTIVITATS FORMATIVES
L’assignatura Educació de Superdotats es presenta com una matèria quadrimestral de 4,5 crèdits, dels
quals 3 són teòrics i 1,5 pràctics.
Per tal de permetre situacions de comunicació que facilitin l’aprenentatge reflexiu i actiu que capaciti a
l’alumnat en l’establiment de relacions entre el que s’aprèn i la realitat, es treballaran els temes del
programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics, tal i com s’indica tot seguit.
Els crèdits teòrics es treballaran a través de:
— Exposicions teòrico-pràctiques sobre els temes a càrrec de la professora, de part de l’alumnat i
d'altre professorat, si escau.
— Lectura i anàlisi d’articles i documents que s’aniran presentant al llarg del curs.
— La lectura obligatòria i anàlisi del llibre que s’especifica a continuació:
PRIETO, Mª D. i CASTEJÓN, J.L. (eds.) (2000). Los superdotados: esos alumnos excepcionales.
Málaga: Aljibe
— A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l’assignatura,
l’alumne disposarà d’una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar.
Els crèdits pràctics es treballaran a través de:
— Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc., que es presentaran al
llarg del curs i es treballaran en classes de discussió, coordinades per la professora (en alguns casos es
demanarà la lectura prèvia).
— Anàlisi de situacions educatives dels superdotats.
— Debats en petit i gran grup.
*ATENCIÓ: L’entrega de les activitats pràctiques per part de l’alumne serà durant els primers 15
dies hàbils després de la realització de cadascuna d’elles o, en qualsevol cas d'acord amb la data
màxima que apareixerà a cada una d'elles. Així i tot, el termini per entregar aquestes pràctiques serà el
21 de gener de 1’any 2004. Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de
revisió no podran ser incloses a la convocatòria de febrer corresponent. Aquestes activitats
pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe, això significa que
aquelles persones que deixin d’assistir a alguna de les sessions de treball pràctic es veuran obligades a
fer l’entrega de la o les pràctiques pertinents de forma individual.
D’altra banda, aquells alumnes que n’estiguin interessats podran realitzar un treball teòrico-pràctic
d’aprofundiment sobre els continguts del temari. Aquest treball es realitzarà en funció de les
directrius donades per la professora a principi de curs i es podrà dur a terme de forma individual o en
petit grup. Aquests treballs seran presentats i comentats a classe. La temàtica objecte d'estudi haurà de
ser concretada a la professora abans del 29 d’octubre del present curs, al mateix temps que haurà de
presentar-se un guió inicial sobre el tractament dels continguts. Cal especificar, també, que els alumnes
que han assumit el compromís de realitzar aquest treball tindran el deure d’entregar-ho. En darrer
terme, el termini d’entrega del treball teòrico-pràctic serà el dia 21 de gener de 2004.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
Per aprovar l’assignatura cal ser avaluat positivament dels crèdits teòrics a més d’haver entregat i
superat positivament tots els exercicis pràctics.
L'avaluació dels crèdits teòrics d'aquesta assignatura es farà mitjançant un examen final que tindrà
lloc en el mes de febrer durant el periode que la universitat estableix a tal efecte. Els alumnes que no
es presentin a aquest examen o que el suspenguin es podran presentar a l'examen de setembre (segona
convocatòria).
El tipus d’examen que es realitzarà serà especificat durant els primers dies de l’inici del curs.
Per preparar l’examen els alumnes han d’emprar, com a mínim, les fonts següents:
•
explicacions de la professora
•
lectures obligatòries i material complementari presentat durant les sessions de classe
•
discussions, debats i en general tots els continguts que s'hauran treballat a les classes teòricopràctiques.
Per una altra banda, l’avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de:
•
la participació a classe
•
els resultats de les sessions de discussió
•
l’entregra i superació positiva de totes les activitats pràctiques proposades
•
la realització i exposició voluntària del treball d'aprofundiment sobre alguns dels continguts
del temari, realitzat de forma individual o en petit grup.
OBSERVACIONS
És obligatori presentar abans del dia 29 d’octubre de 2003 una fitxa personal amb totes les dades
corresponents a cada alumne.
Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l’obligació de comunicar-ho a la
professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 29 d’octubre de 2003.
Es recomana a l’alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora
utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica
([email protected]).
BIBLIOGRAFIA BÀSICA
ACEREDA, A. i SASTRE, S. (1998). La superdotación. Madrid: Síntesis.
ÁLVAREZ GONZÁLEZ, B. (2000). Alumnos de altas capacidades. Identificación e intervención
educativa. Madrid: Bruño.
PÉREZ SÁNCHEZ, L. (dir.) (1993) Diez palabras clave en superdotados. Navarra: Editorial Verbo
Divino.
PÉREZ, L.; DOMÍNGUEZ, P.; LÓPEZ, C. i ALFARO, E. (2000). Educar hijos inteligentes.
Superdotación, familia y escuela. Madrid: CCS.
REYERO, M. i TOURÓN, J. (2003). El desarrollo del talento. La aceleración como estrategia
educativa. A Coruña: Netbiblo.
SIPÁN, A. (coord.) (1999). Respuestas educativas para alumnos superdotados y talentosos. Zaragoza:
Mira Editores.
STERNBERG, R.J. (1990). Más allá del Cociente Intelectual. Bilbao: D.D.B.
BIBLIOGRAFIA GENERAL
ACEREDA, A. (2000). Niños superdotados. Madrid: Pirámide.
ALONSO, J.A. i BENITO, Y. (1996). Superdotados: Adaptación escolar y social en secundaria.
Madrid: Narcea.
ALONSO, J.A.; RENZULLI, J.S. i BENITO, Y. (2003). Manual internacional de superdotados.
Madrid. Eos.
AROCAS, E.; MARTÍNEZ, P. i SAMPER, I. (1994). La respuesta educativa a los alumnos
superdotados y/o con talentos específicos. Valencia: Generalitat Valenciana/MEC.
BENITO, Y. (1996). Inteligencia y algunos factores de personalidad en superdotados. Salamanca:
Amarú.
BENITO, Y. (1999). ¿Existen los superdotados?. Barcelona: Praxis.
BENITO, Y. (coord.) (1990). Problemática del niño superdotado. Salamanca: Amarú.
BENITO, Y. (coord.) (1992). Desarrollo y educación de los niños superdotados. Salamanca: Amarú.
BENITO, Y. (coord.) (1994). Intervención e investigación psicoeducativas en alumnos superdotados.
Salamanca: Amarú.
CLARKE, R. (2003). Supercerebros. De los superdotados a los genios. Madrid: Complutense.
COLOM, R. (2002). En los límites de la inteligencia. ¿Es el ingrediente del éxito en la vida?. Madrid:
Pirámide.
CORIAT, A.R. (1990). Los niños superdotados. Enfoque psicodinámico y teórico. Barcelona: Herder.
FREEMAN, J. (dir.) (1988). Los niños superdotados. Aspectos psicológicos y pedagógicos. Madrid:
Aula XXI.
GENOVARD, C. (1988). Educación Especial del superdotado. A: J. Mayor (dir.). Manual de
Educación Especial. Madrid: Anaya.
GENOVARD, C. i CASTELLÓ, A. (1990). El límite superior. Aspectos psicopedagógicos de la
excepcionalidad intelectual. Madrid: Pirámide.
GÓMEZ CASTRO, J.L. (2000). Mi hijo es sobredotado. Y, ¿ahora qué? Madrid: EOS.
GONZÁLEZ, M.C. i GONZÁLEZ, J.P. (1997). Qué, cómo y cuándo llevar a cabo el proceso de
identificación del alumno superdotado y con talento en el marco escolar. La identificación
dentro del ámbito instruccional en sus primeras etapas educativas. Barcelona: Cims.
HELLER, K.A.; MÖNKS, F.J. i PASSOW, A.H. (eds.) (1993). International Handbook of Research
and Development of Giftedness and Talent. Oxford: Pergamon Press.
M.E.C. (1991). Educación de Alumnos Superdotados. Madrid: MEC.
PÉREZ, L. i DOMÍNGUEZ, P. (2000). Superdotación y adolescencia. Características y necesidades
en la Comunidad de Madrid. Madrid: Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid.
PÉREZ, L.; DOMÍNGUEZ, P. i DÍAZ, O. (1998). El desarrollo de los más capaces: guía para
educadores. Madrid: MEC.
PRIETO, M.D. (coord.) (1997). Identificación, evaluación y atención a la diversidad del superdotado.
Málaga: Ediciones Aljibe.
TOURÓN, J.; PERALTA, F. i REPÁRAZ, Ch. (1998). La superdotación intelectual: modelos,
identificación y estrategias educativas. Pamplona: Eunsa.
WALLACE, B. (1988). La educación de los niños más capaces. Programas y recursos didácticos para
la escuela. Madrid: Aprendizaje Visor.