Dossier de l`espectacle

Dossier de l’espectacle
Dinamo
Claudio Tolcachir - Lautaro Perotti Melisa Hermida
Foto: Sebastián Arpesella
!
CONTINGUT
EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival
per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
“La nueva obra de Tolcachir,
Perotti y Hermida da pistas,
deja huellas, va creciendo
hasta que estalla en el
espectador. El tiempo pasa
como si fueses cine y el
efecto es precioso”
La Nación
02
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Fitxa
Direcció i dramatúrgia: Claudio Tolcachir, Lautaro Perotti i Melisa Hermida
Intèrprets: Daniela Pal, Marta Lubos i Paula Rasenberg
Assistent de direcció: María García Oteyza
Escenografia: Gonzalo Cordoba Estévez
Vestuari: Pepe Uría
Música en directe: Joaquín Segade
Il·luminació: Ricardo Sica
Fotogafia: Sebastian Arpesella
Assessorament en efectes especials: Federico Ransenberg
Assessorament en so: José Binetti
Assistència en il·luminació: Lucía Feijoó
Assistència en vestuari: Camila Castro
Assistència en direcció: María Garcia de Oteyza
Producció: Teatro Timbre4, Maxime Seugé iJonathan Zak
Coproducció: Fondazione Campania dei FestivalNapoli Teatro Festival Italia, Fundación Teatro a Mil
(Santiago de Chile), Festival d’Avignon(França), Maison des Arts de Créteil (França),TeatroLa Plaza
(Lima, Perú), Centro Cultural San Martin (Buenos Aires), SESC - São Paulo(Brasil)
Amb la participació de: Theâtre National deBordeaux en Aquitanie
Dades
Dia i hora: Divendres 9 d’octubre a les 21 h / Dissabte 10 d’octubre a les 18 h
Lloc: Teatre de Salt
Preus: 30, 22€
Durada: 1h 30 min
Activitats relacionades
9 oct. després de la funció xerrada-col·loqui amb el director Claudio Tolcachir.
ESTRENA A L’ESTAT
ESPANYOL
Espectacle en castellà
03
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Dinamo
Claudio Tolcachir - Lautaro Perotti - Melisa Hermida
La nova obra de Tolcachir, Perotti i Hermida sembla
una pel·lícula de gran factura. Impressionen l’escenografia, la partitura interpretativa de les tres immenses actrius i la suggerent música en viu de Joaquín
Segade. A l’obra, tres dones roden perdudes, però
Tolcachir hi suma capes, prepara sorpreses, capgira
les situacions i deixa empremta fins i tot en moments
de silenci. Des de La omisión de la familia Coleman (TA
2007), l’argentí no ha deixat d’omplir de màgia i humor el conte absurd de la quotidianitat. Habitual de
Temporada Alta (el 2010 hi triomfava El viento en un
violín), els seus espectadors fidels descobriran un altre Tolcachir amb aquest Dinamo que es va presentar
al Festival d’Avinyó d’enguany.
Qué potente dinamo de gran teatro es la escuela argentina de dramaturgos a la que pertenece
Tolcachir. De nuevo, su mirada sobre el naufragio
cotidiano se llena de poesía y de humor, en esta ocasión alrededor de una casa rodante de película.
04
Foto: Sebastián Arpesella
Quel dynamo puissant du grand théâtre que l’école
argentine de dramaturges à laquelle appartient Tolcachir! De nouveau, son regard sur le naufrage cotidien se remplit de poésie et d’humeur, à cette occasion
autour d’une maison mobile digne d’un film.
Estrena a l’Estat
espanyol del darrer
muntatge de l’argentí
Claudio Tolcachir
The Argentinean school of playwrights to which Tolcachir belongs truly is a dynamo, driving the creation of
great theatre. Once again, he turns a gaze full of poetry
and humour on our contemporary delirium, on this occasion centring on a stunningly realised mobile home.
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Els directors diuen...
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Lautaro Perotti, Melisa Hermida i Claudio Tolcachir, autors i directors de Dínamo
Dinamo és el desafiament d’explicar mitjançant el
silenci, mitjançant cossos habitats per histories
senzilles i extraordinàries. Dinamo intenta explicar
sense relatar, deixar-se espiar. Viure a través del cos
d’aquests éssers. Van ser llargues i meravelloses jornades d’improvisacions solitàries on cada personatge va
omplir-se de història i d’humanitat. La nostra feina va
ser compaginar aquelles histories, deixar que es revelessin en un espai comú. Precisar les seves accions, la
seva roba, els seus objectes. Construir universos únics
que habitessin aquella soledat compartida. I al final
crear amb aquests éssers extraviats una convivència
en l’absurd, pietosa i delirant. Una música estranya.
Posada en escena
Dinamo és un conte absurd de tres dones estranyes
que conviuen sense saber-ho fins que conformen entre elles un ecosistema delirant i particular. Un espai
realista que conté una història absurda. Cada detall
de l’escenografia, la particularitat del vestuari i els objectes d’aquests éssers són els encarregats del relat
d’aquesta història. La il·luminació oscil·la entre el dia
05
i la nit, la lucidesa i la bogeria, allò oníric i allò real. Un
músic omnipresent embasta els silencis i travessa els
climes des dels voltants de la casa. Com si delatés
amb sons el que els cossos callen.
Del grup i del treball
Timbre4 és un espai i també un grup. Ens interessa
investigar junts, plantejar-nos reptes, intercanviar
els rols. En aquest cas dirigim l’obra entre tres vells
coneguts. Intercanviem les nostres mirades alimentant-nos de tres actrius i un músic que es van entregar per complet a aquesta creació. Per l’escenografia,
les llums i el vestuari també hem comptat amb el talent de companys amb els que hem anat descobrint
el llenguatge que aquesta obra es mereixia. I no ens
podem oblidar de mencionar els nostres productors
que impulsen el risc i protegeixen el treball com si es
tractés d’un cristall.
Totes aquestes veus i moltes més habiten en aquesta
història, que més enllà del seu argument conté totes
les nostres històries. Soledat, desitjos de trobada i
d’inspiració. Trobar un instant de sentit.
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Sobre la companyia...
Timbre4
Porta d’entrada a Timbre4
La companyia neix l’any 1999, creada per un grup de
persones vinculades al món del teatre i amb formacions molt diverses. L’any 2001 aquest grup va tenir
la necessitat de generar un espai propi on poder dur a
terme investigacions, assajos i exposicions, aleshores
per tal d’atendre les seves necessitats van construir
Timbre4.
Timbre4 va ser des de l’inici un espai de treball. Avui,
deu anys després d’obrir les seves portes, no solament funciona com a sala teatral sinó que durant tota
la setmana rep alumnes de teatre que assagen i es
formen com actors. De Timbre4, els seus fundadors
diuen: “És una casa. I la casa és una escola. I l’escola
és un teatre...”
06
Des dels inicis la companyia ha dut a terme amb èxit
els següents projectes; Tercer Cuerpo (la historia de un
intento absurdo) de Claudio Tolcachir; Lisístrata- cruzada de piernas cruzadas de Aristófanes- versió Rodolfo
Roca; La omisión de la familia Coleman de Claudio Tolcachir; Jamón del Diablo, Cabaret, versió lliure de 300
Millones de R. Arlt; Orfeo y Eurídice de Jean Anouilh;
Chau Misterix. de Mauricio Kartún.
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Compromís teatral i humà
Teatre internacional + Connexió Iberoamèrica
Per quart any consecutiu, Temporada Alta presenta
estrenes a Espanya d’espectacles llatinoamericans.
El 9 i 10 d’octubre, el Teatre de Salt obre el foc amb
Dinamo, de Claudio Tolcachir, Lautaro Perotti i Marisa Hermida, fundadors de la sala (i escola) de Buenos
Aires Timbre4 des de fa ja quinze anys. Tolcachir es
va donar a conèixer amb La omisión de la familia Coleman (TA, 2007), a la qual va seguir El viento en un violín
(TA, 2010). El seu darrer treball, Emilia (2014), es va
presentar amb elenc espanyol als Teatros del Canal
de Madrid i a Barcelona al Teatre Lliure. Lautaro Perotti, l’inoblidable Marito de La omisión, ha dirigit aquí
funcions com Breve ejercicio para sobrevivir (2013) a
la Pensión de las pulgas, i Marisa Hermida (actriu en
peces de Tolcachir com Tercer cuerpo o El viento
en un violín) és també dramaturga i directora. Dinamo va néixer a partir d’improvisacions, construïdes i
fixades al llarg d’un any, amb els seus protagonistes
(Marta Lubos, Daniela Pal i Paula Ransemberg), i es
va estrenar el març d’aquest any a Timbre4. Recentment, el juny i el juliol es presentava als festivals de
Nàpols i Avinyó. Tres dones en una rulot, perdudes al
camí. Ecenografia hiperrealista: Gonzalo Córdoba Estévez ha creat una casa ambulant encallada qui sap
on, i embotida d’objectes i portes secretes a la manera de Jerôme Deschamps; una màquina que sembla
tenir vida pròpia i modifica les conductes dels seus
habitants. Tres dones, doncs, que semblen venir de
tres planetes diferents i es comuniquen amb poques
paraules. Ada (Marta Lubos) és una vella rockera
que viu com una ermitana posseïda per la fúria i entossudida a recordar la seva història anterior. Marisa
(Daniela Pal) Marcos Ordóñez és una nena gran, excampiona de tennis, enviada a casa de la seva tieta
Ada. I Paula Ransenberg és el personatge més enigmàtic: una emigrant oculta i aterrida, que vol deixar
enrere el que ha viscut i parla en un idioma inventat.
Totes tres han perdut algú. Segons la crítica argentina, Dinamo és un espectacle arriscat i indefinible,
que no conta cap història, sinó que en conté moltes
i el temps hipassa a velocitat de pel·lícula. El 16 d’octubre arriba a La Planeta Está escrita en sus campos,
de la companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol, de
qui ja s’ha vist al festival El rumor del incendio (2011),
Montserrat (2013) i Derretiré con un cerillo la nieve de
un volcán (2014). Escrita, dirigida i interpretada per
Francisco Barreiro, Está escrita en sus campos és,
en paraules de Mauricio Patrón Rivera, “un assaig escènic que narra la història del crim organitzat a Mèxic esborrant la diferència entre màfia i governants”.
Barreiro porta des del 2011 investigant les xarxes del
narcotràfic al seu país. L’espectacle segueix la genea07
logia i els vincles dels set càrtels més importants, amb
les rutes de distribució de la droga, i conta, en primer
pla, la vida i la mort d’El Tigre, un jove camperol d’El
Paraíso (estat de Guerrero), on diverses generacions
de la seva família van conrear marihuana i roselles
per extreure’n opi, que viatja al Districte Federal on es
converteix en raper i narcomenudista, grava un disc
(México Mágico) i acaba assassinat a trets a l’estudi
d’enregistrament. Una mostra de teatre compromès
i reivindicatiu, que alterna el registre documental, el
relat biogràfic i la música (cinc raps interpretats pel
mateix autor). I per tancar la participació llatinoamericana, el 8 de desembre es presenten a La Planeta
dos monòlegs entorn de la solitud,escrits i dirigits per
l’argentí Pablo Messiez. L’autor va visitar Temporada
Alta per primera vegada el 2006 com a actor, en la
companyia de Daniel Veronese, amb aquella superba
adaptació txekhoviana de Les tres germanes titulada
Un hombre se ahoga, obra en què, per cert, també hi
havia Claudio Tolcachir. La primera peça del díptic és
Las plantas (2007): estrenada el 2012, en la primera
edició del Festival Fringe Madrid, va passar després a
la sala Mirador i, ja el 2015, es va representar els dijous
en l’off del teatre Lara. Alicia, la protagonista, es desperta amb una ressaca brutal i parla a les seves plantes (només perquè un dia, després de regar-les, les va
veure moure’s) com a antídot per a la seva solitud i
la seva angoixa. El personatge d’Alicia corre a càrrec
de la sevillana Estefanía de los Santos. L’actriu va
debutar a les ordres de Messiez amb Ahora (2010), al
teatre Fernán-Gómez, una singular versió de Frankie i
la boda, de Carson McCullers, compartint cartell amb
l’argentina Fernanda Orazi, una altra de les intèrprets
de capçalera de l’autor (ha protagonitzat set obres a
les seves ordres).
Per a ella, precisament, Messiez ha escrit ara Los bichos (2015), estrenada al Festival de Buenos Aires:
hi interpreta la Natalia, que sols pot moure els ulls i
que, asseguda davant d’una taula, dialoga amb els insectes que perforen la fusta.
Marcos Ordóñez
Text extret del suplement especital de Temporada Alta
publicat a La Vanguardia el 19 de setembre La Vanguardia
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
La crítica n’ha dit...
“La nueva obra de Tolcachir, Perotti y Hermida da pistas, deja huellas, va creciendo hasta que el que
estalla es el espectador. El tiempo pasa como si fuese cine y el efecto es precioso. Impactante Marta Lubos, increíble Paula Ransenberg y los momentos más hilarantes con Daniela Pal. Un verdadero hallazgo y en esta resolución no sólo entra en juego la luz (Ricardo Sica) y la tremendamente
bien pensada escenografía (Gonzalo Córdoba Estévez) sino también la música y su versión efecto
sonoro, ejecutada en vivo por Joaquín Segade. Perfecto. Se logra un ensamble impecable en ese
transcurrir sin palabras. Entre los tres construyeron un espectáculo precioso y diferente.”
La Nación
“Una obra que no deja indiferente a ningún espectador. Una puesta impactante. Una obra que se
arriesga a jugar con nuevos parámetros. Una apuesta fuerte en el uso del espacio, sale de la comodidad y experimenta. Visualmente atractiva y bien actuada. ¡Muy buena!”.
Clarín
“Las tres actrices, son superlativas (y lo es la dirección de actores), al igual que todos los elementos de significación. Se destaca la escenografía de Gonzalo Córdoba Estévez, esa imponente
casa rodante que es a la vez un personaje, tan fundamental como las tres actrices y el de Joaquín
Segade talentoso músico en vivo que le da clima y potencia a la acción. La apuesta de la tríada creativa, Tolcachir, Perotti y Hermida, es fuerte, y la obra es una de las más personales e innovadoras
de la cartelera porteña. Una pieza con originalidad, distinta al común de las obras que se producen
en este tiempo y en esta región”.
Pagina 12
“Dínamo es un intento de registrar la anestesia de estos tiempos. Les dice a los espectadores que
pueden jugar a disfrazarse, a cantar, a colgarse de cualquier lugar, que está bien gritarle a la nada y
que, además, no hay ningún problema con el silencio”.
Tiempo argentino
“Las acciones, los sonidos, las expresiones y sobre todo, los silencios, responden a un ritmo preciso, lúcido, que se ensambla a la perfección con los acordes de Joaquín Segade. Dínamo apuesta
a crear un lenguaje propio. La obra es el resultado homogéneo de un cruce de energías. La escenografía, mérito de Gonzalo Córdoba Estévez, rebasa las expectativas habituales dentro del teatro
independiente. Se agradece la alimentación fiel entre miradas tan disímiles, el salto consciente al
vacío y la apuesta completa al riesgo. Pervive lo genuino, sin reducciones ni negación a la diversidad. Eso es Dínamo”.
Revista Ñ
“Los acordes generados por Joaquín Segade se funden con los preciosos trabajos de las tres actrices, donde la mirada de los directores supo potenciar el sello característico, la melodía de cada
una. Cada labor actoral gana un sonido particular que lo distingue y juntos logran desplegarse en
comunión con el resto, gracias a la puntillosa dirección compartida”.
TELAM
08
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Claudio Tolcachir
director i autor
(Buenos Aires, 1975) Actor, director, docent, i dramaturg. Com actor ha participat en més de trenta obres,
amb directors com Daniel Veronese, Norma Aleandro,
Carlos Gandolfo i Roberto Villanueva, entre altres.
Com a director fundà, juntament amb el seu grup,
la companyia Timbre 4 l’any 1998 amb la que muntà
Chau Misterix, Euridice, Jamón del diablo, sobre textos de Roberto Arlt, Lisístrata, La omisión de la familia
Coleman, Tercer cuerpo, El viento en un violín y Emilia,
aquestes últimes de la seva autoria. També va dirigir
Atendiendo al Sr. Sloane, Agosto y Todos eran mis hijos,
muntatge realitzat a Buenos Aires i en el Teatro Español de Madrid. Pel seu treball ha rebut els premis
ACE, Clarín, María Guerrero, Teatros del Mundo, Teatro XXI i va ser nominat al premi Konex com un dels
millors directors del s dècada. Les seves obres s’han
representat en més de vint països han estat traduïdes
a sis idiomes. Des del 2001 dirigeix, juntament amb el
seu grup, l’espai cultural TIMBRE 4.
09
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Lautaro Perotti
director i autor
Es va formar a l’escola d’actuació d’Alejandra Boero I
en el stallers d’entrenament actoral del professor Juan
Carlos Gené y Verónica Oddó. Va participar com actor
en El viento en un violín (de Claudio Tolcachir, Teatro
TIMBRE 4). Fou nominat a Millor actor de repartiment
Trinidad Guevara, La omisión de la familia Coleman (de
Claudio Tolcachir, Teatro TIMBRE 4) Premi Trinidad
Guevara (Mejor actor de reparto) Lisístrata (Direcció
Claudio Tolcachir, (Teatro TIMBRE 4) Jamón del diablo,
Cabaret (Direcció Claudio Tolcachir, Teatro TIMBRE 4
-Teatro MAIPO CLUB,) La Maraña (Dirección Claudio
Tolcachir, Teatro Auditórium Mar del Plata) Feve (Direcció Paula Ransernberg, Teatro Andamio 90) Orfeo
010
y Euridice (Direcció Claudio Tolcachir, Teatro Andamio
90) La comedia de las equivocaciones (Direcció de
Sergio Amigo. Teatro El Vitral) Chau Misterix (Direcció
Claudio Tolcachir. Teatro Andamio 90) . Ha dirigit els
següents espectacles: Breve ejercicio para sobrevivir
(Teatro La Casa de la Portera, Madrid España) Algo de
ruido hace de Romina Paula (Teatro La Pradillo, Madrid
España) Porque todo sucedió en el baño de Lautaro
Perotti (Teatro TIMBRE 4) La flor de Lirolay (Teatro El
Artefacto). Cofundador del Teatro TIMBRE 4 i coordinador dels tallers d’actuació de TIMBRE 4, on treballa
com a docent en diferents tallers de formació actoral.
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Melisa Hermida
directora i autora
Melisa Hermida va néixer Buenos Aires el 1978. Actriu, docent i directora teatral. Llicenciada en Arts
Convinades de la Facultat de Filosofia I Lletres de la
UBA va finalitzar els seus estudis de teatre a Andamio 90 I es va formar amb el director teatral Claudio
Tolcachir. Entre els seus treballs destaquen La unica
manera de contar esta historia es con Mandarinas obra
escrita conjuntament amb Ana Lide Jover i Memoria
de un gesto ( nada extraño). Com actriu ha actuat a
Jamón del Diablo, Lisistrata y Tercer cuerpo sota la direcció de Claudio Tolcachir
011
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Daniela Pal
actriu
És actriu, professora d’actuació i directora. Va
començar la seva formació artística l’any 1974 a
l’I.V.A. Després va seguir formant-se amb Alejandra
Boero, Carlos Gandolfo, Alberto Ure i Olivia Corssini
del Theatre du Soleil, entre d’altres. També s’ha format en foniatría i cant amb Magdalena León. Com a
actriu de teatre ha destaquen els següents treballs
Tercer Cuerpo de Claudio Tolcachir. Mujeres de Malek
direcció de Diego Faturos. La espera de Claudia Villamayor Ah Soledad! d’Eugene O´Niel direcció de
Agustín Alezzo. Juana de Lorena de Maxwell Anderson (com a protagonista) direcció d’ Alejandra Boero.
Paper amb el que va estar nominada al Premi A.C.E
com a millor actriu i revelació femenina. En cinema
ha actuat com actriu protagonista a Vivir a los 17 de
Luis Sepúlveda(1986) i Alguien te está mirando de
Cova-Maldonado(1998). A la televisió ha participat a
Para vestir santos producció de Pol-Ka(2010) i en els
cicles d’Alejandro Doria: Atreverse, Mi mamá me ama i
Amores. Com a directora l’any 2007 va dirigir Furioso
carmesí amb Teatro Huella. Actualment és professora a Tmbre4 i al Centre Cultural General San Martín.
Marta Lubos
actriu
Va començar a actuar als 39 anys, però des
d’aleshores no ha parat d’actuar en teatre, cinema i televisió. Lubos treballava com a executiva en
una empresa fins que va decidir fer un canvi radical
de vida i anar a classes de teatre. Primer va anar a
l’escola d’actuació d’Alejandra Boero. Es va estrenar
com a actriu en obres dirigides per Eduardo Riva,
com integrant de la cooperativa Serio o no serio.
També es va formar a Andamio 90. Les obres de
teatre més destacades en les que ha participat com
actriu són: Incendios, Amanda vuelve, Cómo estar
juntos , Espía a una mujer que se mata , Budín Inglés
, Quiero estar sola , Squash, Escenas de la vida de un
actor , Un hombre que se ahoga , En casa / En Kabul ,
Hamlet de William Shakespeare, Kadish, Lengua madre
sobre fondo blanco. També ha dorogt Las Troyanas.
012
Paula
Ransenberg
actriu
Paula Ransenberg és actriu i docent de teatre formada a l’escola d’Alejandra Boero i posteriorment amb
Verónica Oddó i Juan Carlos Gené. Paral·lelament ha
realitzat estudis de dansa, clown, acrobàcia i teatre
físic. L’any 2003 va entrar a l’IUNA de professora Nacional de Teatro. Els seus treballs com actriu en teatre
inclouen: Lisístrata, direcció Claudio Tolcachir, Yvonne,
princesa de Borgoña i Vendaval amb la compañía En
Zona roja dirigida per Uriel Guastavino; Fedra, la pasión
desbocada dir: Alejandro Ullua; Las hojas mas tiernas
de los árboles dir: Marcelo Nacci Moscu; Williams y
hermanos S.A dir: J.C.Gene; Marat,Sade Dir: Villanueva
Cosse TMGSM. Winter Source. Dir: Steve Cook. Nueva
York .El Dibuk. Dir: Jakobo Kauffman TMGSM. Un viaje de un largo día hacia la noche. Dir: Villanueva cosse.
TMGSM. Solo lo frágil. Dir: Luciana Dulitzky. TIMBRE4
Com a directora: Feve. Teatro Andamio’ 90 , Jungla (Un
antiguo testamento) teatro TIMBRE4 y Noche espectacle de clown presentat al Teatro Anfitrión. Ha realitzat també treballs pel cine i la televisió en els que
destaca: Mentiras piadosas, llargmetratge en el que
era protagonista sota la direcció de Diego Sabanes. És
professora d’actuació al COSATIC (Colegio superior
de las artes del teatro y la comunicación) i l’escola de
teatre TIMBRE 4.
Joaquim
Segade
músic
Va néixer a Buenos Aires el 6 d’abril de 1973. Va créixer
en una llar amb permanent contacte amb les arts
plàstiques i la música, el seu pare era escenògraf i la
sevamare actriu i músic.
Va començar els seus estudis musicals al Conservatori
Julián Aguirre. Durant la seva adolescència, va estudiar
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
art a l’Escola Nacional de Belles Arts Manuel Belgrano
i a l’Institut d’art Lavarden.
Prenent certa distància de la forma tradicional
d’abordar la música, va començar la seva carrera
particular fent recerca i experimentació amb
enregistraments casolans, discs de vinil, cintes i CDs.
Sempre ha mantingut una estreta relació amb
l’activitat teatral on va crear algunes de les seves
primeres composicions musicals
Durant la seva estada a Europa, les seves principals
composicions van ser per a la dansa. Algunes de les
seves obres més notables van ser encarregades
pel coreògraf Gentian Oda (Companyia Nacional
de Dansa/ Direcció: Nacho Duato i Escola de María
d’Àvila/ Direcció: Lola d’Àvila també amb Myriam
Agar). Actualment, a la ciutat de Buenos Aires,
composa actualment tant obres per teatre com per
dansa.
Composant peces musicals ha treballat per a
directors de reconegut prestigi com: Luciano Suardi,
Claudio Tolcachir; Mariana Obersztern, Martin Miguel
V, Stella Gallazzi, Eduardo Riva...
Actualment viu a Buenos Aires, on continua la seva
carrera com a artista plàstic portes endins i exerceix
professionalment com a compositor i músic/actor en
escena, per a les obres com Que me has hecho vida
mía de Diego Lerman i Dinamo de Claudio Tolcachir,
Melisa Hermida i Lautaro Perotti.
013
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Entrevistes als directors...
Laura Sabaté
Cultura & Espectáculos
11/04/2015
014
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
015
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Juan José Santillán
Clarín
10/04/2015
016
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
017
Dinamo
Claudio Tolcachir-Lautaro Perotti-Melisa Hermida
Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
018