Buscar

divendres, 11 / juliol / 2003
Número 08
Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM
· Exhaustius controls antidopatge en el X Campionat Mundial de Natació a
Barcelona (también en cast.)
Dates: del 14/07/2003 al
21/07/2003
· Robert B. Darnell gives "Sessió Científica Conjunta" next wednesday
· Juan Carlos Izpisúa Belmonte from La Jolla, California, visits CRG
· Art a l'Hospital: les obres d'en Patxi Fernández (también en cast.)
· Les dents de llet, una matriu biològica no convencional per detectar el grau
d’exposició dels nens al tabac ambiental
David Comas
“La vida es una tómbola” (afeginthi tom-tom-tómbola, és clar!)
Consulta les novetats
Butlletí en format PDF
La publicació científica que destaquem
aquesta setmana és: “Alterations of
Neocortical Pyramidal Cell
Phenotype in the Ts65Dn Mouse
Model of Down Syndrome: Effects
of Environmental Enrichment”.
Dierssen M et.al. Cereb Cortex. 2003
Jul;13(7):758-764.
Destaquem aquesta setmana: Grup
d'en Jaume Marrugat: Unitat de
Lípids i Epidemiologia
Cardiovascular, IMIM
Consultar números anteriors
Consultes i suggeriments
Cercador
Buscar
Exhaustius controls antidopatge en el X Campionat Mundial de
Natació a Barcelona (también en cast.)
Prop de 400 controls antidopatge es realitzaran
durant el X Campionat Mundial de Natació que se
celebrarà a Barcelona del 12 al 27 de juliol propers.
Aquests controls els farà el Laboratori Antidopatge
de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica de
Barcelona (IMIM), on un equip d'aproximadament
35 professionals treballarà durant les proves per tal
d'assegurar una competència justa i lleial entre els
1850 nedadors dels 150 països que hi participen. El
Laboratori Antidopatge de Barcelona estarà
funcionant permanentment durant la competició i
aplicarà les metodologies més modernes per tal de detectar tots els productes prohibits
en aproximadament 400 mostres d'orina.
El laboratori està dirigit pel Dr. Jordi Segura, membre del Doping Control Review Board
(comitè de revisió de controles antidoping) de la FINA. És un dels pocs laboratoris del
món acreditats pel Comitè Olímpic Internacional i la WADA, l'Agència Mundial
Antidopatge. El Laboratori de l'IMIM té una llarga experiència en la realització de controls
antidopatge nacionals i internacionals. Destaquen, entre d'altres, els dels Jocs Olímpics
de Barcelona 1992, a més dels controls en els Jocs Panamericans del 1991 i del 1995 a
Cuba i Argentina respectivament i els jocs asiàtics de 1998 a Bangkok.
Exhaustivos controles antidopaje en el X Campeonato Mundial de Natación de
Barcelona
Cerca de 400 controles antidopaje se realizarán durante el X Campeonato Mundial de
Natación, que se celebrará en Barcelona del 12 al 27 de julio. Estos controles los
realizará el Laboratorio Antidopaje del Instituto Municipal de Investigación Médica de
Barcelona (IMIM), donde un equipo de cerca de 35 profesionales trabajará durante el
desarrollo de las pruebas para asegurar una competencia justa y leal entre los 1850
nadadores de 150 paises. El laboratorio Antidopaje de Barcelona estará en
funcionamiento permanentemente durante la competición y aplicará las metodologías
más modernas para detectar todos los productos prohibidos en las aproximadamente 400
muestras de orina que se analizarán.
El laboratorio está dirigido por el Dr. Jordi Segura, miembro del Doping Control Review
Board (comité de revisión de controles antidoping) de la FINA. Es uno de los pocos
laboratorios del mundo acreditados por el Comité Olímpico Internacional y la WADA, la
Agencia Mundial Antidopaje. El Laboratorio del IMIM tiene una larga experiencia la
realización en controles antidopaje nacionales e internacionales. Destacan, entre otros,
los controles en los Juegos Olímpicos de Barcelona 1992, además de los controles en los
Juegos Panamericanos de 1991 y 1995 en Cuba y Argentina respectivamente y los
Juegos Asiáticos de 1998 en Bangkok.
Robert B. Darnell gives "Sessió Científica Conjunta" next wednesday
On July 16th at 12am at the Sala d'Actes at CMIMA/CRG,
Robert B. Darnell, from the Laboratory of Molecular NeuroOncology at Rockefeller University in New York, will talk about
"Neuronal RNA binding proteins and brain disease: linking
alternative splicing to the synapse".
Robert B. Darnell is both a physician and a basic research
investigator. His clinical experience as a neurologist, together
with his expertise in molecular biology, has allowed him to
decipher the molecular basis of motor control disorders such
as Paraneoplastic Ataxia, as well as gain insight into mental
retardation syndromes such as Fragile X. Darnell´s story is a
good example of how clinical and basic research experience walk side by side in
biomedicine.
His laboratory studies a rare group of disorders, the paraneoplastic neurologic disorders
(PNDs), that are believed to arise when tumor cells express proteins normally made only
in neurons, leading to an effective antitumor immune response and to autoimmune
neuronal degeneration. Using PND antisera, they have cloned a series of genes encoding
previously undiscovered neuron-specific proteins. Three categories of neuronal antigens
are under study using biochemical, molecular and biological approaches, RNA binding
proteins, signal transduction proteins and nerve-terminal vesicle associated proteins.
Juan Carlos Izpisúa Belmonte from La Jolla, California, visits CRG
“Molecular basis of body asymmetry” is the title of the talk that
Juan Carlos Izpisúa Belmonte, researcher of The Salk Institute
for Biological Studies in La Jolla will give next Friday, July 18th at
12am at the Sala Josep Marull at the IMIM/UPF building as part
of the scientific sessions of the CRG.
Izpisúa, a professor in the Gene Expression Laboratory, studies
how genes and molecules orchestrate embryonic development.
His lab focuses on the question: How does one cell give rise to
millions of cells, and how do they come to be organized into
complete structures such as limbs, hearts or lungs?
He began his scientific studies at the University of Valencia, got his Ph.D. from the
Universities in Bologna, Italy and Valencia, Spain. As a Postdoc he worked at the
University of Marburg, the European Molecular Biology Laboratory in Heidelberg,
Germany and the University of California, Los Angeles.
Art a l'Hospital: les obres d'en Patxi Fernández (también en cast.)
Retrats, nus i paisatges, gairebé sempre amb el mar de
fons. Des dels quadres d'en Patxi Fernández, Cap de
Serveis Generals de l'IMIM, s'acostuma a veure la línia del
mar creuada per les verticals dels carrers de la
Barceloneta. És en aquest barri on viu i dóna forma a les
seves obres, les quals es poden veure durant els mesos
de juliol i agost a la galeria del passadís central de
l'Hospital del Mar.
Va començar a pintar de molt petit i fins els vint anys. Ara
fa només quatre anys que va tornar a agafar les aquarel·les i els olis. Substituïts després
pels pastels, recomençà així una carrera autodidacta més propera a una forma particular
d'expressió que a una carrera- per cert, no desitjada- de pintor. En les seves obres, diu
en Patxi, "importa molt la subjectivitat: la poca tècnica em deixa espai a que aflorin
moltes coses incontrolades".
Amb més de cent quadres pintats durant els últims anys, aquella suposada manca de
tècnica es substitueix amb un traç definit i una recerca d'elements nous, com l'ús del
cartró com a suport d'algunes de les seves obres, que imprimeixen un estil clar i
personal. En Patxi treballa a l'IMIM des de fa un any i mig i porta més de quinze anys
relacionat amb el món hospitalari, quasi bé sempre davant del mar de Barcelona.
Arte en el Hospital: las obras de Patxi Fernández
Retratos, desnudos y paisajes, casi siempre con el mar de fondo. Desde los cuadros de
Patxi Fernández, Cap de Serveis Generals del IMIM, se suele ver la línea del mar cruzada
por verticales de las calles de la Barceloneta. En este barrio es donde vive y plasma sus
obras, las que se pueden ver durante todo julio y agosto en la galería del pasillo del
Hospital del Mar.
Comenzó a pintar en la infancia, hasta los veinte, sólo hace cuatro años volvió a tomar
las acuarelas y óleos. Reemplazados luego por los pasteles, recomenzó así una carrera
autodidacta más cercana a una forma particular de expresión que a una carrera indeseada, por cierto- de pintor. En sus cuadros, dice Patxi, “importa mucho la
subjetividad: la poca técnica me deja espacio a que afloren muchas cosas incontroladas”.
Con más de cien cuadros pintados durante los últimos años, aquella supuesta falta de
técnica se suple de un trazo definido y de una búsqueda de elementos, como la
utilización del cartón como base de algunas de sus obras, que perfilan un estilo claro y
propio. Patxi trabaja en el IMIM desde hace año y medio, y lleva más de quince años
relacionado con el mundo hospitalario, casi siempre frente al mar de Barcelona.
Enlace a sus obras en la web: Patxi Fernández
Les dents de llet, una matriu biològica no convencional per detectar
el grau d’exposició dels nens al tabac ambiental
Nota de premsa distribuïda pel Servei de Comunicació
de l'IMAS - Hospital del Mar, el 9 de juliol.
Investigadors de l’Hospital del Mar, conjuntament
amb l’Istituto Superiore di Sanità de Roma (ISS), han
demostrat que les dents de llet són una excepcional
matriu biològica per detectar a quins tòxics
ambientals han estat exposats els nens. Avui, la
prestigiosa revista JAMA publica els resultats de la
investigació, dissenyada pel Dr. Óscar Garcia-Algar
del Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar (IMAS), i
realitzada a l’ISS per la Dra. Simona Pichini. El treball
es basa en l’estudi de l’exposició dels nens al tabac ambiental, i es pren com a mostra un
incisiu superior de 35 nens, entre fills de pares fumadors i no fumadors.
La relació entre l’exposició dels nens a diferent factors ambientals i el desenvolupament
de certes malalties, és una de les línies de recerca que aquest Servei fa anys que
desenvolupa. El màxim exponent d’aquests n’és el tabac. L’OMS estima que gairebé el
50% dels nens d’arreu del món respiren aire que conté fum del tabac. Els diferents
factors ambientals estan presents durant tots els períodes i hàbitats d’aquests nens (úter
matern, casa, escola...), en més o menys grau. La relació entre aquesta exposició al fum
del tabac (ETS: Environmental Tobacco Smoke) i el desenvolupament posterior de
malalties respiratòries com pot ser l’asma és, avui dia, una de les màximes
preocupacions de pediatres, epidemiòlegs i pares.
El Servei de Pediatria de l’Hospital del Mar, conjuntament amb l’Unitat de Recerca
Respiratòria i Ambiental de l’IMIM (Institut Municipal d’Investigació Mèdica) i altres grups
europeus, duen a terme una investigació de llarga durada coneguda com AMICS: Asthma
Multicentric Infants Cohort Study. AMICS vol determinar quins tòxics ambientals són
decisius en el desenvolupament de la patologia respiratòria. És dins d’aquest grup de
treball que es busquen matrius biològiques d’utilitat per conèixer a què ha estat exposat
el nen i en quina mesura.
La limitació de la sang de cordó umbilical i l’orina com a matrius biològiques
convencionals emprades fins ara, és el curt període de temps sobre el qual ens informen.
És aquí on rau la importància de la descoberta. El fet d’emprar com a marcador la
nicotina i la cotinina (producte de transformació de la nicotina), en les dents decidues
dels nens, ens permet fer com un resum informatiu per discriminar si el nen ha estat
exposat al tabac o no, i saber-ne el grau d’exposició durant tota la infància. Així, ha
demostrat ser l’eina més vàlida per aquest tipus d’estudis que supera amb escreix els
instruments de mesura que s’utilitzaven fins ara, doncs estan presents des que el fetus
està a l’interior de l’úter fins que es perden, pels volts dels 7 anys.
Aquest estudi ha diferenciat entre nens exposats al fum de tabac consumit per part dels
pares i nens fills de no fumadors. Els resultats són clars: les dents dels fills de pares
fumadors acumulen més quantitat de nicotina i cotinina que els fills de pares no
fumadors. Això deixa una porta oberta a la utilització de les dents, per estudiar-hi la
presència d’altres tòxics ambientals als quals estan exposats els nens.
Los dientes de leche, una matriz biológica no convencional para detectar el
grado de exposición de los niños al tabaco ambiental
Investigadores del Hospital del Mar, conjuntamente con el Istituto Superiore di Sanità de
Roma (ISS), han demostrado que los dientes de leche son una excepcional matriz
biológica para detectar a qué tóxicos ambientales han estado expuestos los niños. Hoy,
la prestigiosa revista JAMA publica los resultados de la investigación, diseñada por el Dr.
Óscar Garcia-Algar del Servicio de Pediatria del Hospital del Mar (IMAS), y realizada en el
ISS por la Dra. Simona Pichini. El trabajo se basa en el estudio de la exposición de los
niños al tabaco ambiental, y se toma como muestra un incisivo superior de 35 niños,
entre hijos de padres fumadores y no fumadores.
La relación entre la exposición de los niños a diferentes factores ambientales y el
desarrollo de ciertas enfermedades, es una de las líneas de investigación que este
Servicio desarrolla desde hace años. El más notable de estos es el tabaco. La OMS
estima que cerca del 50% de los niños del planeta respiran aire que contiene humo del
tabaco. Los diferentes factores ambientales están presentes durante todos los períodos y
entornos de estos niños (útero materno, casa, colegio...), en mayor o menor grado. La
relación entre esta exposición al humo del tabaco (ETS: Environmental Tobacco Smoke)
y el desarrollo posterior de enfermedades respiratorias como el asma es, hoy por hoy,
una de las máximas preocupaciones de pediatras, epidemiólogos y padres.
El Servicio de Pediatría del Hospital del Mar, junto con la Unidad de Investigación
Respiratoria y Ambiental del IMIM (Instituto Municipal de Investigación Médica) y otros
grupos europeos, lleva a cabo una investigación conocida con el nombre de AMICS:
Asthma Multicentric Infants Cohort Study. AMICS quiere determinar qué tóxicos
ambientales son decisivos en el desarrollo de la patología respiratoria. Es dentro de este
grupo de trabajo donde se buscan matrices biológicas de utilidad para conocer a qué ha
estado expuesto el niño y en qué medida.
La limitación de la sangre de cordón umbilical y la orina como matrices biológicas
convencionales utilizadas hasta hoy, es el corto período de tiempo sobre el cual nos
informan. Es aquí donde radica la importancia del descubrimiento. Utilizar com marcador
la nicotina y la cotinina (producto de transformación de la nicotina), en los dientes
deciduos de los niños, nos permite hacer como un resumen informativo para discriminar
si el niño ha estado expuesto al tabaco o no, y conocer el grado de exposición durante
toda su infancia. Así, ha demostrado ser la herramienta de mayor validez para este tipo
de estudios que supera ampliamente los instrumentos de medida que se han utilizado
hasta ahora, ya que están presentes desde que el feto está en el interior del útero hasta
que se pierden, alrededor de los 7 años.
Este estudio ha diferenciado entre niños expuestos al humo de tabaco consumido por
parte de los padres y niños hijos de no fumadores. Los resultados son claros: los dientes
de los hijos de padres fumadores acumulan más cantidad de nicotina y cotinina que los
hijos de padres no fumadores. Esto deja una puerta abierta a la utilización de los dientes,
para estudiar en ellos la presencia de otros tóxicos ambientales a los que están
expuestos los niños.
“Alterations of Neocortical Pyramidal Cell Phenotype in the Ts65Dn
Mouse Model of Down Syndrome: Effects of Environmental
Enrichment”.
Dierssen M, Benavides-Piccione R, Martinez-Cue C,
Estivill X, Florez J, Elston GN, DeFelipe J.
Cereb Cortex. 2003 Jul;13(7):758-764.
Se sugiere que la estimulación neuroconductual,
que produce cambios positivos en la corteza
cerebral de ratones sanos, no causa efectos
significativos en las células piramidales o de
proyección en el caso del Síndrome de Down (SD),
según los resultados obtenidos con el modelo
murino Ts65Dn de SD.
La implementación temprana de un programa de cuidados especiales en individuos con
SD ha dado como resultado mejoras cognoscitivas limitadas y temporales. En el estudio
se investiga la posible correlación neural entre estos factores, a través del estudio de las
células piramidales corticales de la corteza frontal en ratones Ts65Dn. Éstos animales
tienen una trisomía parcial del cromosoma 16 (MMU16), y son un modelo murino
caracterizado por un déficit cognoscitivo, hiperactividad y bajo nivel de atención,
similares a los observados en el SD.
Este trabajo recibió el premio anual “Ramón Trias Fargas de Investigación sobre el
Síndrome de Down”, el pasado mes de mayo, en el marco de las VIII Jornadas
Internacionales sobre Síndrome de Down, organizadas por la Fundación Catalana de
Síndrome de Down.
Entrevista a Mara Dierssen:
¿Qué hace de esta publicación un paper destacado?
Se trata de la primera vez que se demuestra un correlato estructural para el retraso
mental del síndrome de Down y para la transitoriedad de los efectos del enriquecimiento
ambiental en personas que padecen este síndrome, a través del estudio de un modelo en
ratón de la trisomía 16, homóloga a la trisomía 21 humana.
¿Cómo ha sido el proceso de publicación?
Ha sido largo, ya que estos experimentos comenzaron hace varios años en la Universidad
de Cantabria. La observación de que los efectos del enriquecimiento ambiental en
animales modelo de síndrome de Down, si bien se producían, eran transitorios (algo que
también sucede en las personas con síndrome de Down), nos hizo pensar en la
posibilidad de que los cambios en elementos estructurales subyacentes al aprendizaje
estuvieran alterados. El modelo en ratón Ts65Dn nos ofreció la oportunidad de hacer un
estudio controlado, determinando la relación entre variables conductuales y
estructurales.
¿Tuvo o tuvieron problemas en la publicación de su paper?
No por parte de la revista, que lo aceptó con cambios mínimos, pero sí durante el
proceso de redacción, ya que al tratarse de un trabajo realizado en colaboración por
varios laboratorios, situados geográficamente alejados (uno de los autores trabaja en el
ese momento en Australia), resultaba un poco difícil poner de acuerdo a todo el mundo.
¡Hemos llegado a tener unas 10 versiones del artículo!
¿Puede comentarnos alguna anécdota?
El enriquecimiento ambiental es un paradigma experimental no demasiado conocido en
nuestro país, que requiere una gran parafernalia (cajas de estabulación grandes, con
juguetes, rampas, viruta especial), y estímulos no habituales en un estabulario
convencional, como cambios en la dieta (se introduce fruta, cereales o frutos secos),
cambios de viruta etc. Todo ello provocó una gran expectación (no exenta de cierta
ironía) entre el personal del estabulario y los colegas de la facultad.
¿Es la publicación más importante de su carrera?
Quizá no la más importante, pero creo que es una de las que han aportado un mayor
avance conceptual, puesto que proponemos un nuevo mecanismo patogenético para
explicar un fenotipo clínico importante en el retraso mental, como es la alteración en la
plasticidad cerebral.
Si tuviera que presentar otra vez este paper ¿qué haría diferente?
¡Intentaría que todos los autores lo escribiésemos sentados en la misma mesa!
¿Qué consejo daría a otros investigadores sobre el proceso de publicación?
No creo que pueda dar consejos acerca de cómo conseguir que le acepten a uno un
paper, pero quizá, a la gente que empieza, diría que no se desanimen por un ‘no’, y que
a veces merece la pena contestar a la revista, y ‘pelear’ un poco, si pensamos que los
revisores no tienen razón.
Grup d'en Jaume Marrugat: Unitat de Lípids i Epidemiologia
Cardiovascular, IMIM
La URLEC aborda l’estudi de
l’epidemiologia de la malaltia
coronaria i els factors genètics,
ambientals (nutricionals, d’activitat
física i socioeconómics) i moleculars
relacionats amb el seu
desenvolupament. Es tracta d’una
aproximació multidisciplinaria que
inclou epidemiòlegs, cardiòlegs,
biòlegs, bioquímics, estadístics,
nutricionistes, cirurgians vasculars i
altres especialistes en l’objectiu comú
de conèixer millor els mecanismes i
determinants d’aquesta malaltia.
Cap de grup: Jaume Marrugat
Personal: Tres coordinadors de grup, quatre investigadors predoctorals, quatre
investigadors postdoctorals, vuit investigadors de l’Hospital del Mar, sis investigadors
associats, tres bioestadístics, dos secretaries, dos diplomades en infermeria, dos
psicòlogues i un estudiant.
Enllaç: URLEC
Quin ha estat l’assoliment més important del seu grup el darrer any?
La creació d’unes taules pel càlcul del risc coronari adaptades a la població espanyola
Quin és el seu desafiament més important ara mateix?
Fer una aportació substancial en el coneixement dels factors protectors de la malaltia
coronaria, els que fan que la seva incidència i mortalitat siguin més baixes al sud que al
nord d’Europa.
Què és el més destacat del seu grup?
La cohesió, el nivell científic i la qualitat humana de les persones que el formen.
Quantes nacionalitats formen part del seu grup?
Actualment tenim quatre alemanys, una francesa, i compartim una Ucraïnesa amb
Farmacologia; la resta som nadius. Hem tingut gregues, nord-americans, italianes i uns
quants visitants de la resta de l’estat espanyol.
Com a cap de grup ¿Quines experiències li agradaria compartir?
Depèn de amb qui les hagi de compartir. El que més m’agrada de la meva feina és
organitzar les sortides que fem tots els membres de la Unitat a la natura que utilitzem
com a vàlvula d’escapament de la tensió acumulada al llarg de l’any. Però els petits èxits
que reporta la nostra feina com ara les publicacions o l’obtenció de resultats importants
és també objecte de celebració compartida. Cada membre de la Unitat coneix la raó de la
seva feina i se sap important per que del seu esforç depèn que assolim els objectius
col·lectius que anem revisant cada any.
Quina és la seva visió pel futur del grup?
M’agradaria que la institució ens ajudés a consolidar alguns investigadors la presència
dels quals és fonamental pel nostre desenvolupament i estabilitat. Podem continuar fent
contribucions científiques importants, però necessitem haver de dedicar menys temps a
buscar recursos per a la simple supervivència. Segur que els propers anys ens portaran
els fruits dels esforços que estat fent els darrers lustres.
David Comas
Vaig néixer a Barcelona, fa menys de 35 anys i estic orgullós
de ser de “Can Fanga”. Un cop acabat el doctorat a la UB, vaig
marxar a la fosca i freda Hèlsinki de la qual conservo molt
bons records. Quan estava a punt de fer el salt cap als Estats
Units va sorgir l’oportunitat d’integrar-me a la Unitat de
Biologia Evolutiva de la UPF. Dilema: Utah o Barcelona? La tria
va ser fàcil. Després de tres anys d’associat, actualment
gaudeixo d’un contracte dins el programa Ramón y Cajal. La
meva recerca consisteix en l’anàlisi de la diversitat genètica
humana per tal de reconstruir processos genòmics i
demogràfics.
Què és fer ciència per vostè?
Gaudir del que faig i intentar respondre a petites qüestions
cada dia.
Quins errors excusa més fàcilment?
Aquells que descobreixo en un moment de tranquil·litat.
Què el faria totalment feliç?
Depèn del moment: que plogui quan fa molta calor, una
trucada de telèfon en el moment adient, un bon dinar... cap
cosa de l’altre món.
Què és el que més el molesta?
Adonar-me, i em passa sovint, que sóc més ruc del que
realment creia. No ho puc suportar.
On és el seu lloc preferit?
Qualsevol lloc amb bona companyia; i si és a Barcelona, doncs
millor.
Quin és el seu personatge favorit a la ficció o a la vida
real?
De petit, l’abella Maya, per culpa seva vaig estudiar Biologia.
Ara...
Quina és la seva musica preferida?
Difícil. No sóc gaire selectiu, m’agrada tot tipus de música,
sobretot si la puc taral·lejar a la dutxa.
El seu escriptor favorit?
No sóc gens mitoman, però si n’hagués d’escollir un potser
l’Eduardo Mendoza.
Quines característiques valora més en una persona?
N’hi ha moltes: l’espontaneïtat, la decisió, la manca de
maldat,...
Quin és el seu millor defecte?
No n’estic gaire orgullós de cap dels meus defectes. Potser la
despreocupació per alguns temes. De vegades pot ser fins i tot
una virtut.
La seva ocupació favorita?
Discutir sobre el sexe dels àngels amb els meus amics.
Quina és la seva característica principal?
L’austeritat. I per corroborar-ho només cal que pregunteu a
qui em coneix sobre la decoració del meu pis!
Què és el que més li agrada dels seus amics?
Saber que hi són encara que siguin lluny o faci temps que no
ens veiem. I la seva paciència!
Quin es el seu millor somni?
Aquesta no la penso contestar: no vull escandalitzar ningú!
Quin talent li agradaria tenir?
M’agradaria tenir-ne un munt! Potser la facilitat pels idiomes.
Crec que és l’única cosa que envejo, sanament, de molts dels
meus companys.
El seu lema?
Cada dia quan em llevo n’afegeixo un a la meva llista, però
potser el que m’agrada més és “La vida es una tómbola”
(afegint-hi tom-tom-tómbola, és clar!).
divendres, 11 / juliol / 2003
Número 08
14/07/2003 - 21/07/2003
Fecha
Título
Ponente
Lugar
14/07/2003 U.R. Biologia Cel·lular i
15:00
Molecular
Organizador
Role of calcineurin in TGFb
expression in T cells.
José Aramburu
G.R. Immunologia
Aula 101-UPF
15/07/2003 U.R. Biologia Evolutiva
12:00
The angiotensinogen gene,
natural selection, and
hypertension.
Neuronal RNA binding proteins
and brain disease: linking
alternative splicing to the
synapse.
Lynn Jorde
Utah University, EE.UU.
Aula 101-UPF
16/07/2003 Fundació PRBB
12:00
17/07/2003 U.R. Biologia Cel·lular i
15:00
Molecular
18/07/2003 Centre de Regulació
12:00
Genòmica
18/07/2003 Grup d'Àmbit de
12:00
Bioestadística
Robert B. Darnell
Laboratory of Molecular
Neuro-Oncology,
Rockefeller University,
EE.UU.
Mecanismos de resistencia al
Antonio Mas
tratamiento con antirretrovirales G.R. Virologia
en la infección por el VIH-1.
Selección de variantes virales
minoritarias.
Molecular basis of body
Juan Carlos Izpisúa
asymetry.
The Salk Institute for
Biological Studies, La Jolla,
EE.UU.
Anàlisi de l'associació entre la
Lourdes Martorell
variant comú del gen de
Grup d'Investigació en
l'apolipoproteïna E en pacients
Psiquiatria, Institut de
amb esquizofrènia.
Recerca en Ciències de la
Salut (IRCIS), Reus
Accès a la base de dades de sessions
Butlletí en format PDF
Números anteriors Consultes i suggeriments Cercador
Buscar
Entitat conjunta de les Fundacions UPF,CRG i IMIM
© 2003 Fundació PRBB - Powered by 6IMIM®
Sala d'Actes CRGCMIMA
Aula 101-UPF
Sala Josep Marulledifici Dr.
Aiguader
Aula 111-UPF
Elaborat per:
Títol
Entitat
Tipus
Termini
Ref:
Beca Marcos Fernández per a FUNDACIÓN
LEUCEMIA Y
6764 la recerca en el tractament
LIMFOMA
de la leucèmia i del limfoma,
en un centre estranger.
Ajuts i
25/09/2003
beques a
personal
tècnic o
investigador
Ref:
VI Edició del Premi Jove
6763 2003 de Ciència i Tecnologia
de Medi Ambient
Ajuts i
10/09/2003
beques a
personal
tècnic o
investigador
i
FUNDACIÓN
GENERAL DE
LA
UNIVERSIDAD
COMPLUTENSE
DE MADRID
Ref:
Ajuts a projectes de recerca FONDATION
JÉRÔME
6739 de la “Fondation Jérôme
LEJEUNE
Lejeune” per a fer recerca en
malalties genètiques de la
intel·ligència
Ampliació
d'estudis i
bosses de
viatge a
Espanya i a
l'estranger
Ref:
Ajuts a projectes de recerca FONDATION
JÉRÔME
6740 de la “Fondation Jérôme
LEJEUNE
Lejeune” per a fer recerca en
malalties genètiques de la
intel·ligència
Estades a
06/10/2003
Espanya per
a
investigadors
estrangers
Ref:
Ajuts a projectes de recerca FONDATION
JÉRÔME
6738 de la “Fondation Jérôme
LEJEUNE
Lejeune” per a fer recerca en
malalties genètiques de la
intel·ligència
Subvencions 06/10/2003
i ajuts a la
recerca
ONCE
Ref:
III Premis Internacionals
6721 ONCE de I+D en biomedicina
i noves tecnologies per a
cecs.
Subvencions 25/05/2004
i ajuts a la
recerca
Accès a la base de dades d'ajuts i beques
06/10/2003