70 - Arxiu Comarcal del Ripollès

SEGONA ÉPOCA
NÚMERO SOLT
:
NÚMERO 70
CÉNTIMS 10
Redacció i’administració:
Trinitat, 42
RIPOLL 26 DE NOVEMBRE DE 1921:
PERIODIC DEFENSOR DELS
INTERESSOS DE LA VILA
Cap d’any de la rnortd.e
Dónya Mari,aRócaVillardaÉa
•
que moria Carnpdevánól,
el dla 27 de.novembrede1920
HAVENTREBUT ELS SS. SAGRAMENTSItA BEÑÉDICCIOAPOSTOLICA
Á.CIS.
Els seus fihis:Salvador Paloma Roca ¡ Rosa Casals Camprubl 1 la sena neta
Maria Paloma Casals: en recordar als amics ¡ conegiits tant sentida pérdua,
els preguen una aració per ¡‘ánima de la difunta ¡ l’assistncia a al una
de les misses qiw’s diran el próxim dilluns, dia 28 del, corrent, en totes
¡es iglesics d’aquesta vila, ¡ en la- Parroquial de Sant Cristófol de Camp
devánol, per qual favor els en quedaran altament agralts.
Ripoll, 26 de novembre 1921
Página
El
2
ELS
CA
•
•
--
M 1N S
NACIONALISTES
Gell
de
Ripoil
AL PODER
TORTUOSOS
El diputat socialista Indaleci .Prieto, contendint
amb er Cambó I’altre dia en el Congrés, li deja que,
pariant,
aquest es creia que ho feia amb irnbécils.
Per analogis,
cosa sernblant podriern dir nosaltres
del escriurer de la gent d’El Catilar».
Apoiant—se en que en qualque editorial nostre
hem parlat, fustigant—lo, d’en Cambó, es despenjen
amb rebuscats articies, originais ireproduits,
arnb
els quals pretenen justificar la entrada dels naciona—
listes al Poder i ensalsar l’obra del Ministre d’Hisenda
en el seu departament.
Nosaltres
per rés ens hem ocupat encara de la
segona part. De la primera, si. Hem censurat qu’el
senyor Cambó i els seus adictes es prestessin a cola
borar en el governament del Estat junt amb homes
que tan han despotricat, perqué cap nacionalista i
molt menys el senyor Canibó, podia acceptar maí,
per dignitat política, per decoro púbiic, un lloc en
cap Ministeri del Estat espanyol.
La significació
própia, particular,
deis perso—
natjes. les campanyes que porten realitzades, la re—
presentació que s’atribueixen del naci’naiisrne catalá,
dbia
vedar—los traspassar
el riu Ebre per anar a
formar part deis governs centralistes, sens avanstenir
la seguretat
de que’s donaria una satisfacció a aixó
qu’ells volen significar, a aixó qu’han predicat i de—
mostrat defensar, a aixó que diuen representar: sense
que’s dong.ués, en fi, una garantia de satisfer les as—
piracions de Catalunya. Peró com que’ls homes que
s’han prestat a aqueixos contubernis, a aqueixes concornitáncies amb fa Monarquia i els seus homes des—
areditats,
no tenen altra significació que la de les
seves personais aspiracions, no senten aixó que pre
diquen ni representen altra cosa que un congiome
rat de interessos creats, oportunistes
com sempre,
poguéren acceptar, sense pudor ni rubor, un iioc en
aquçll
célébre govern nacional,
arrant de la no
menys célebre Assemblea de Parlamentaris,
després
deis compromisos contrets amb l’opinió, i ara, per a
portar a cap una acció de revanxa contra un poble
que ha comés el delicte de defensar la seva inde—
pendéncia.
Aixó és lo que havem criticat d’en Cambó i deis
bornes que l’apoien en les seves actituts; perqué més
que una paradoxa, és una burla sarcástica que’s fa
deis sentiments
noblernent
manifesrats
del pobie
catalá, Convindria que aquest despertés del seu amO
dorrament
i en un arranc de virilitat acabés d’una
vegada per sempre amb aquesta muflió de polítics
traidors,
hipócrites, farsants i embusteros
que, em—
baucant-lo, l’han fet servir d’escambeii per a enlai—
rar—se i de esqué de les seves concupiscencieS.
Fins a lograr aixó, seguirem combatent,
pesi a la
gent de «El.Catllar», a «La Lliga» i als seus homes,
corn ho havern vingut fent flns ara: A en Cambó, a
en Bertrand i fins a I’Auguel, mentres no adaptin i
atemperin
els seus fets a les seves carnpanyes i pro
pagandes.
/
De ¡‘obra d’eri Cambó en el Ministeri d’Hisenda,
rés n’hem dit fins ara, rnalgrat lo molt que hi ha que
escatir d’ella 1 .per a mostra un botó, que reproduim
de «El Diluvio», de Barcelona, edició de i del co
rrent, per a que no pugui dir-se que soms nosaltres
qui la posem en tela de judici.
¿SE ENCARECERÁ
EL PAN?
El patrioflsmo de Cambó am-.
para a los trigueroscastellanos.
A Cambó le ha entiado tanto eso del ministerio,
que su acendrado
patriotismo
es de una exaltación
conmovedora.
Para favorecer a los trigueros españoles, léase
castellanos, ha soltado un real decreto prohibiendo
la importación de trigo.
¡Eso es proteccionismo y eso es poner.a los espa
ñoles de cara al hambie!
Porque no viniendo trigo extranjero,
los pobre
citos acaparadores castellanos del rico e indispensáble
cereal se sacrificarán una vez más, encareciéndolo,
con la consiguiente subida del precio d.ei pan.
¿Qué manejos se traerá el catalán ministro de
Hacienda con decreto tan absurdo y tan falto de sen
tido prático?
Datos cantan:
El precio del trigo antes de la guerra era de 2 a
24 pesetas los ioo kilogramos
y antes de publicarse
el célebre decreto se pagaba a 46 pesetas.
De manera que estando el trigo aún al doble de
precio, no solamente no se debió cargar los derechos
sobre el extranjero,
sino que ni dictar-se el decrete
de prohibición,
pues el margen de los agricultores
ya es más que beneficioso.
El trigo que se recolecta en España no llega ala
mitad del que se necesita para el consumo, y para
convencerse
no hay más que ver los miles de tone
ladas que se importan anualmente.
El trigo estaba en Norte América de 5’go a 6’iS
dólares
los cien kilos caf. Barcelona; a ese precio se
El
Gail
de
Página
Ripoil
hicieron muchos ajustes y ahora había d,escendido a
4’5o y con tendencia a la baja Ello representaba una
pérdida de algunos millones de pesetas para los que
tenían ajustes hechos y este decreto salva a los, que
tanto han ganado con daño de los consumidores y
del Tesoro público que les subvencionaba.
En la repáblica Argentina el próximo mes se es
tará en plena Iecde.2cón, que este año es muy abun—
dante;las ofertas eran bajas y es fácil se hubiese po
dido comprar de 30 a 32 pesetas los cien kilos
caf. Barcelona.
Pues aún pagando los derechos que hace poco se
establecieron de ocho pesetas oro, que vienen a re
presentar 12, el trigo hubiese venido a 42 pesetas los
cien kilos, lo que hubiese permitido una baja en el
pan, sin perjuicio para el agricultor,
al que conti
riuaba quedándole
un margen muy superior de be
neficio.
Publicado el decreto, ha sobrevenido el alza en el
trigo del interior de unas seis pesetas y algunos reti
raron las ofertas en espera de mayor alza.
Creemos que una vez se haya liquidado
el trigo
comprado caro se levantará la prohibición, pues ¡po
bres de nosotros que no se hiciese! La mayoría de
los españoles se quedarían sin comer pan.
El decreto de nuestro padre Cambó favorece a los
que tenían compradas grandes partidas d trigo y a
los acaparadores del interir que, disfrazados con el
nombre de agricultores, hacen el negocio, y, en cam
bio, perjudicai’á al pobre consumidor,
que continúa
teniendo que pagar el pan a setenta y cinco céntimos
el kilo, con probabilidades
de que se lo suban o le
den calidad más inferior, cuando podría comerlo a
sesenta o menos.
.Y mientras, sigamos gritando ¡Visca Catalunya!
o, siles parece
ustedes, ¡vivan los trigueros cas—
tellanosl»
Q uan vingui l’encariment del pá, que fatalment
vindrá. si no es deroga aquest disbarat que ha parit
el senyor Cambó, els de «El Catilar» dirán que en té
la culpa el nostre Alcalde, don Joan Serd
Peró no—
saltres, des d’ara per a Ilavors, ja sényalem Púnic
responsable: lactual
ministre d’Hisenda,
el funest
n’acionalista per desgrácia de Catalunya, don Fran—
ccsc ‘ambó.
1 L LUSJONS.
AL MALOGRATCaMPAN? EÑ
RICARD CASADESÚS (A, ç. s.)
FUNDADOR DEL ORFEÓ DE
PIPOLL.— —
—
—
M’apar encara veuret,
entre tots els cantaires
cantant les fresques notes
ek qn’es la fe la patria.
M’ apar encara veurer,
ta cara rialiera
portán la barretina
com duien nostres avis.
M’ apar encara veuret
parlant amb ta veu clara
a tendresorfeonistes
i fent—los-himanyagues.
Oh bedes iIluson a
no ac!apareu mon ánima;
el bon amic s’ es mo t.
Oh belles iHusions
no entristiu mon cor
qu’ el bon company s’ es mort
UNA ORFEONIST
Ripoil, 26—11—21
LA PRDUA DEL AMIC
AMB MOTIU DE LA MORT D’ EN
RICARD CASADESUS (A. C. S.)
FUNDADOR DEL ORFEÓ DE
RIPOLL —
—
—
—
—
¡L’amic Ricard ha mo’t!
Que apesarades aquestes paraules quan corrien de bo
ca en bocaentre els cantaires, als pocs moments .de dei—
zar-nos per a sempre el compaey Casadesús.
¡L’amic Ricard ha mort!
Paraules que entran al fons de 1’ ánima i fan esciatar
amb pIar, als que tan 1’ estimavem als que tan el voliem.
De carácter falaguer ¡ germanivdl era ‘marre company.
Fon el fundador de 1’ ‘Orfeó de Ripoli” per qual enti—
tat havia fet grans acrificis, vencent series dificultats.
RECADER DE RIPOLL A BARCELONA 1 VICE-VERSA
Amb ses gestes i sa parla no divulgaba altra cosa que
1’
amor
al art, a la patria i a la fe simbol del Otfeó, i es
ENCARECS:
per
aixt5
que fon un deis capdevanters de 1’ obra única que
RIPOLL:
LLUIS
PIGRAU,
CARRER
DELAPESCATERIA
BTtRCELONA:
CENTRE
RECADERS
‘LACONFIANZAASSAHONADORS,85 te Ripoil, que canta el bon sentit del nostre poble.Obra
que canta al temple les cançons mistiques pregonant la fé;
EUDALDPUIGORRIOLS
Página
El
4
obra que canta les cancons populars de la terra que enal—
teixen la patria.
Com a fundador de 1’ Orfeó tots els bous ripollesos i
aimants de 1’ art, tenim de recordar la pérdua di aniic
Casadesús.
Recordem lo ¡oh bells cantaires! en tots els nostres
cants- i nostres gestes.
Plorem-lo, cantors de la fe i la patria i alcém eis ulis a’
cel invocant una oració per el que fou un bon company, un
bel! cantaire ¡ unfervent patriota, que Deu eus ho agrairá
i la patria.
ÁGUSTI MARQUÉSMIR
chorisla del Orfed de Roll
Ripoli 21—11—21
Gazetilles
AJUNTAMENT:
Amb assistencia deis senyors Por
taveila, Ordeix i Auguet, es celebrá dijous sessió de sego
na convocatoria despatxant—se diversos assumtes de trámit
sense importancia.
Onu
de
Ripoli
L’ ORFEÓ: Diliuns passat, en reunió general convo
cada al efecte i amb assistencia de gran nombre de socis,
quedá constituida legal i oficialment aquesta associació
artística ripollesa, eiegint—e el .individus que debien com—
ponpre la Junta Directiva.
Dijous; e!s elegits celebi n en sessió rer a la distribució
de cárrecs que, per una una nimitat ho foren de la següent
manera: President, D. Ramón Prat; Vis president, D. Ama
deo Prat; Secretan, D. Francesc Caba; Vis—secretaria,
Sreta. Pepeta Soler; Tresorer, D. Artur Guich; Comptador
Sreta Teresita Palau; Bibliotecari, D. Pere Vilalta; Vocal
primer, D. Agustí Casanova; Vocal segón; Sreta. Maria
Gayoiá; Vocal nato, D. Ramón Serrat, Director artistic.
Desitjem an aquesta Junta tot’ niena d’ éxits i acetts
de lo que son garantía les persones que la formn.
MALALT:
Es troba malalt de cuidado el conegut co—
merciant, D. Josep Soldevila Jerdá.
Fem vots per a que la ciencia pugui trobar un remei
que retorni la salut perduda al vo!gut amic.
D’ ENSENYANÇA: La Gazeta del dia 9 del corrent
anuncia a concurs especial de trasllat les vacants de Di—
rectors de les Escoles graduades de nois de Ripoll 1 Ribes
de Fresser.
lMEMrA
EL
SANTA
lO. JOAN
MAIOA
SIGLO
1WG
—
¡ 1IOLL
RIPOLLÉS
::T{IIIIAOfllEVIOlffSYIffS1(AKOOIIS::
José Mora
SucesordeEstebanCruelis
FrallcescPliigcercós
CARRER
CASA
E
r
Reaperturaoficial.del establecimiento,
a cuentadel nuevo propietario,el día
1 de Diciembrepróximo
DEL BISBE MOROADES
PRAT
(MAJOR)
con grandesexistenciasde toda clase de artículos,
especialmente en novedadespara señora1caballero
1
:: SAStf
liii1IIOV[TAIS::
T E M
CASA
1
L.AU
Ei propietariode LA INNOVACIÓN, tiene el honor
de participara su numerosay distinguidaclientela,
la adquisiciónde este importante¡ acreditado esta
blecimiento de la calle de San Pedro, 2, de ésta.
P O R A D. A
D
‘
H 1 y
E R N
TOTS
ELS DIES ES REBEN ELS GENRES, ULTIMA
MODA D’AQUESI’A TEMPORADA, PER LA SECCIÓDE
SASTRERIA 1 PER L A DE NOVEFATS PER A SENYORES
B0NIcA
COLECCIÓ DE
GABARDINES
IMPERMEABILITZADES
NO COMPREU SENS ABANS VISITARAQUESTA CASA
PId(d
5.[ugdIt,
) 1POi1