FONT NOVA 19090214 - Arxiu Comarcal del Ripollès

i
Setmanari Catalé
Surú eIs Di umenges
SUSCRIPCIÓ
•i--|-
Redacció y Administració
l'50 ptes., trimestre.
^*^
PlasMdelDr. Robert, 11!" 11
A N Y VI
CAMPRODON, 14 DE F E B R E R , D E 1909
nCTüAilTAT
Els ministerials celebrant el segon aniversari
del adveniment al poder, el projecte d'administració local obrintse pas pel mitg de la cridòria y"
d'el esvalotament de gent insensata, el bloch lliberal desautorisat pel senyor Moret ab un bon sentit gubernamental que contrasta agradosament ab
les inconcients y repugnants propagandes dels
seus partidaris, y 1' aplauso unanim, sense reserves, de tota la massa del poble espanyol, fins de
aquells grupos que per llurs tendències apareixen
mes distanciats del actual gobern, al procedir seriós, a la actitut verdaderament patriòtica dd sew^rMAüré proclamant> devant; det pafslq mes
dèmoícfd*ica de tes doctffnes de bon gobeè<n, son
indicis de que no ha pas arrivait^cai'à l'Mra de
desaparèixer del Poder l'llustre malloi^qut que ab
enteresa sens precedents ha retat y abatut a tota
la càfila dè vividors que no saben esgrimir altres
armes que la mentida y la calumnia.
Poques vegades hem vist, en moments tan
trasçendentals pera el pervenir de Espanya, una
tan gran unanimitat en apreciar la conducta del
quefe d' un gobern, com son raríssimes en nostre
historia les hores en que reaccionaris y avansats,
carlistes y republicans sumen els seus aplausos
pera enaltir el provat patriotisme d'un home, que
no busca en les seves obres 1' aplauso inconscient de la populaxeríabüTíànguera sinó que endressa els seus talents yelk seus trevalls al major profit de la pàtria estimadal
Es v^u pròxima 1' hora de la definitiva desaparició de la vida pública espanyola de la rèmora
de vells y desacreditats polítichs incapassos de
capir el nou motllo qu' ha d' encaixar la nova vida de la Espanya del avenir, del Estat espanyol
robust, poderós y respectat per propis yexíranys;
els catalans, els espanyols tots, hem de felicitar'nos de que per fi els mes insignes'directors de la
cosa púbKta marxin decididament, a tréVallar pera r engrandiment de les regions, ptintdé|)flrtlda
pera la verdadera* regeneració pàtria.'
; '
Mes, jo't diré, bon llegidor, que d'ensà de ma
recipiscencia, jo tem als homes: ells vingüerensobre meu en ales d'una fellonía y vilesa mai
sospitades.
(íSoch inhumà perquè jo 'Is temi?—No 'n seré
mai, no 'n puch ésser, perquè 1' amor ho veda, y
d' aquí naix aquest dol meu: amor als homes y en
torna d' aquest amor agravis rebuts sens mesura.
Y ni les amistats mes arrelades jo he pofeut
borrar de la llista de perfidiosesi. Én ï-l sí d'estimacions incontables han bronatrér^t vegades niilers de malvolenses assoladores.
He volgut estimar y 'Is die$ m' oferiren enytj
y gelosia; he volgut petonejar ensompis de felicitat coral y r aspid maligne del corKti-atempSTabprt ruí de cors venais--^ha picat verinós mps.
Peròj vull tombar mm ulte a la vilesa de tantíssim, Vulltornant sobre gestes passades, encara
assavorir sensacions de lluita mascle.
Plau a la feblesa enconírar motiu de recipiscencia. Li plau el contrast, li plau ésser convensuda de impotència. Plaume plorar demurtt amargures punyentes que no 's poden oblidar...
Y aqui el meu gran dol: entorn una imatge bateguen recorts meus y amors. Elsa, un raig de
llum, supraverge, iota pulcra^ com ara santa d'
ivori y argent, amor de mos amors, flor qui esr
clatà flairosa al hora santa en que Natura vetlla-;
va ses flaires... Elsa ja no revé a mon amor... ,
Altre home i' es arretesada al meu cor qui encar 1' anyóra... Cor en dol, cor que divaga.
s e ^ . Antmeisy Bsqite^i
^ ^
.
Pr<n»^ eouvtíMdatii»!»
NtÍHv.^aS
gastos de medecines. Els heu d'Inculcat trtolt que
un duro té cinch pessetes, ycjue la pesseta té
cent cèntims; que per estalviar, no s' ha de gastar, y que q u ^ es més lo dçsprés qia« !Í guany,
laHdseria tíuca dç^seguií a jà iporta.,P483iéul'pshl sovinv que ima rob^ de cotó ^£^ada, v«sleix
raellor que ttnives^tde seda que encara's deu^
«Que j^pjfoen ja 4z petiles anar a la c o n ^ a y
fef ereorrtípté dè Ió íjtíÈ· lïàai gfa^at. Cfs hea de
répetfr molt ï[|ue' ün"ífieÉiàffadòr hortrat en rtàfl*
gtiés de caniiéa,' éfefcèiïtve^dtís hrós à^fefÉHe,
sense un sou, que una dotzena de,jpves elegits,
vanitosos, ganduls y quasi isen^e depíàvats.
Convé que sàpiguen cultivar el sèu hprtet y q^etinguen aficifi.^íeSíflpr^ y,estjigin erj gep^fl tptea les 0tír)es,.il8 D©*- Çiesprésisteiot aïxjó.k tenia pos$ibilit;at$^,,podreu fer Í^ ^x&p^
4e tocar ei piano o altr^e instruiaent y ;kgunes nocic^is^
de dibuix y de pintura; p&có persuadiuíos ben bé
que eixes arts son no més <ïue un adorno y cosar
del tot mundana, y que contribueixen molt poch
a fer la vida venturera.
»Que sobre tot aprengan a híenyspreuar les
vanes apariencies socials, y que en sa boca, ef sí
s'a sí, y '1 no, no. Quan vinga I' hora de donalshi
estat, inculqueulos bé que ía felicitat-en el matrimoni no ^ iridrà pas de la fortuna p posició que
puga tenir el m^it, sinó de se& qualitats morals y
de son caràcter. Si tot això practiquen y !es ví»tres filles se 'rfan carrech, tit^eu pa* ceiti que
elles faran bon camí. Pel demés hem de osmAxr
sempre at) la providencia de Eteu.
HUMII.IS.
nmmi
IIJ.O I'»'•»!»••
"
mereio, &idti8trlii f ItaTegAoíóti éé
Sobre aquesta pregunta, \m gran diari nortBaroèlofi», «ÜNNf »I ètMttoiiarld i«KBaí«a^
aaierkà obrí un concors, oferint mi pri^ni a l a
i o i Mtottaltài a« Xoààg ItM d«l lUitto f
resposta més erKertada. De les centenars ijue 's
ttlgrtààatí «n^díUle· UbréÜ, «or B«ftl oír^
varen rebre a la redaddí^, meresqué el vot UWÉdMidelfòíbiMiirieiatív·íidnitto. , . ;.
nim del Jurat calïficador, là següent qü' es íma
lliçó de boíi sentit que recomanam af tots els qui
Parft MiBtrftfr>Jaf cdtUnbyj!!«irt«» 4 kM m^m^
ab el nom de FerfiénisMe yóldr'mtí en tert níodo ti««y
à lo4jaü<W-4e uo^ ip.!r«8tig'ae|^o iiijUMera4>l«
desviar dèsos naturals camins la dòna.
pqdriae las.Cimsl·ras de Gaia«rck>, recoi)^|oii#A en
j^.Üiü'ajJíís: ,..,.
".. ,:;,, .," '•.' [\ •
fiebida forma, aouptMel sacríficio y iar«»tri»c la»
*Q]uéjarémée lesjÍQStr$s0es? Ans que tot, reeponaabiiljdadvs d,e coQv^rtirse ei^iairi^til^Mor^
n'hem de ferne unes bories cristianies d'anima va- dire0t?t8 (le 10» oçpitftciqpçBj^ipMj^' fsA^^xx. caso y
lenta y çor.tfort; y (Jesprés procurar^, dor^lpshí bajQ pretexto algwiw, ÍEIB awwHi: ^ ^ Gatporación
una bona instrucció elanental. Se 'Is ha d!en- Lal9rmuntf»(bl)«sr;iaii ^9pt4i:]^i;4)à#s^r es^iier**
CottS EN DOL
Aquelles repugnàncies' gu' un forn fortes vrC senyar de preparar un bdn ^nair, rentar y t&ps&aplanaren; ara, d' un <ídp, lés sdch retudes.' Atttí- sar la «jba, stirgir les miíjèig, cosir botonsi saber \ (»p>ara«TÀ^rrq«w,t:Qnw)í<wcfi4· íiborií, Umlqúo|iinyatsdeimon cor duptes y eiscrupofò, jo 'm sento fer una camisa irtanàrse,^lx(^vélltitsrèitHS. I tración «tea ea atwólwtf» J U ^ J P%rte ea lainfMp·i·'
>Fins haurier^'^dé saber de (ioure'ï séii'jtïaiy, \ cjóQ de tpuUas, lle^W<d|o juoa fuexte repreieatadófi
fort, sereníssim, encar que ésser minúscul propens a lafCovaiRiíà^
,
í.
i .
que tkiguen.prieséit qiie iina bona cuina ^tàlvíà I de oueítroi» oriTJ^^oiM^ 1M Juotas admioiatratlviM
Divagacion5
LA FONT-NOVA
.y.
i««x-accidii de lacwivUhs-poilríii ser rèpida^sMotpre
e los- r«|)i)hi«eo%ic^ ú» las OÀmasas-^ nd<hlibie8en
lítado ea'coatrií 46 ii» iàkfKwtcfóa.
I,
.
.••••ftaiteC!i«jfc.5-!?-··;'
OríjKfaizffeiém étflòs ffnemita-^pifint ki
distribueié»
^ <^'}çm étfie. siÍ0arse
etJttmrtímieitte.
•*|^^i|f.i}«9 contra-lofrjgr^wmios son inny copiosaa.
No onS(lMvl'*r^(ífriHty'^f&%'^ÍMtClWfRït '•^•tttfS íltSàBra
regfttlur f. pi-ítccden con t-qniíiüd sin diir Uigur à
»g-raW|,7 protesta». Depende la diferencin dé miilt i t i i d ^ í cireiiíWtRncias; però especialmente deia
mayor- c^awaiwr t^b^iófi VÍB los ajg:retiiiHdo8, dti haber ó-iK» T(4frívtïò orífà'üzarse de iina manera permanent», coitstitiiyéiidostí en asociaciones dirigridas
per piM-sonad de especiales aptitudes.
lis natural que las discòrdia» »ean rnàs comunes
en lòs gretnies balHtoalmeotts di^gregados, qne se
con*titiiyen cada aflo solo para los efectos tribntari(» No hayqute perder de vista, sin embargo, que
lòs iudustrjales independientes que se niegan k fortuar {»rte du lo» gremiCMt constituido.-» en socieíiad
pueden quedar expu9Atos k los efectos coactivos del
e8pifttn**^f?orponre*ó«; tanto TOAS temible cnando
mós prontinviàdo s^u el dnalismo entre el núcleo
coiectivo y los indWíduos refntctarioa al mismo.
Bieti mirado, el peor defecto de \w • gremios, à
juzgarporlasqtrejas qwe contra e!los se formnlan,
es la instabilidad. Se du con frecuenoia el caso de
que la mayor p»rt« de los ngre.miados no asistun à
la$ luntas pàr» el noïnbramiento de «índicos y elasíficadores; una reducida minoria los elige, y ftuehi
oéttrrir qaé en la clasificuciún procarah servir los
pt^piM inteirese» y los de esta itaiirotía. gravando
incOosiderablemettte A los que no tienen !à strerte
d» eiMrtar coa stib simpatias; el afio siguwntu los
perjudkados acaden à la juuta y eligen sindicos y
iila·úftcadoside sa c o n t a o n , que, natura:!tnente toman repr^^ias^ y asl eà iitgunas ocasiones los grer
núos se coovicrten exi instrumentos de injustícia y
de Tiedicacióa, remiltaado & la postre casi siétüprc
los mis perjudicados aqueílos que, enojados éà-\^
cottil»!)4Aise téti^àen deeità. '
;.?>:•) i
Éb' ^ lïliÉÉifaMlaúM, la I ^ r t e d »niifílliiiiaíitée|diiü i h « # « l # ! c é y eltmificadores ptera ettl!sbl««eir
las IJàse« generales à que han de ajustarse ui efec'tuarel treparto«9causa tambiéii de inestabilidad y
de injustieia, dàttdoee casosconao^i de iinponer
tMKC^iota elevada & iodíviduos que, matricula dos
en una profesióo liberal, obteniaa apenas beneficiós
eaeUa, so pretexto de que poseian ingoeeos. por
otto» coaceptosk
De aquí las proposiciones de establecer euotas Sjas
pava todoe los contribuyentes; de gravaries en proporcióa À los alquileçes de los locales en que ejercen la indústria; de consentir à los agrètniados que
no quieren pijgar las euotas sefialadas por. los olasiflcàdores-el t>as«r i otro epigrafe de cnota süporior ó el satistacer la cuota fija correspondiente con
un recargo; el sustraerse, en una palabra, por cuatqaierineiHo, al cfrculo de hierro de! gremio.
Los coQciertos directos con los gremios por unS.
csnAntàd al»ida darian lugar tat vez en muchos casos A mayores abusos, por no haber lugar k ias reclaokacioues que perostite el artioolo 100 del actual
I^tinielito. La supresi^ del sif^emit de reparto y
el ebtableemieftto de k d«^le coeuta fija y proporcional t^iré|rh»0<l francéslés |p<XrïM< <|^e se conúdere reforma excesivamento radical y pbco acomodA«t^.|tlas-o«s4^c^Q£3 dt>'nueati;opi^9. Lac(H>ta tija
produciria' dés%ÍHial4a·Íecy vuloersndb las bases solH« lw.,^ij||^·>f%j||iQtfta',y"ue|^ro si|iteaia tributario.
L n , 8 Q ^ ^ ^ de^c<MSÍiitlir ^ailirsj^ del gremiç pagundò por^ótre e p i ^ n ^ 4^1a ctiota fija con' un recargo
q o i s é i s M ^ QOi^d·ftsdo ecKao i e r i ^ t ^ privilegio.
Por otroVaSd^et Étoiatfò en la" forma dé hacer la
p r e ^ n t a parece qaMtH^sdoir todns esas soluciones íle sus pr^DsntyS'4»<-fefarttia. IM practico es,
pò^r <K>D^gruietttei lMí(iMMteta^«Rstderaàito;lft agre'
niseión como bassiwittti«b)€kde núestro sistema.
Si, à ün de cuentas, là insMMUdad constituye el
f^D^i{wl defecto què se stribayaràvlos gremios, pateM Bsr lo màs fógico coasttttitrios^ de una manera
pstttaaénte, y esio podriu Xogtàfm otganizando las
eüMMOMi de Oen·reio· como a i HM f^k^ss-donde tienen verdftderaraeDte caràcter oficial yrea^ïan fanèfoéft 'üsHiàistttttivas. t o s conttftfuybfitM^que pag«M)& t(A' leMtimos adictonvles (ac&so fèN«>bime^
flefdtoè tolfetléelair del pagodeeste reeatgi&à
iMirte de èQòsí, setían electores de la Càmara de Comei^to; tòdi» eUsfian @h ellsí repivsent&dbé por
grnpos 6 categorías y consideradan dichos organísmo8 como entídadea superiores que gozarían à un
íDÍsmo tiempo de la oonfianza del tïstado y de la de
los industriales y eomwdantes para intervwiir en
las cuestiones que k uno y é otros afectaran. Bajo la
<%ida de las Ciúnarss de Comereio, en sa mismo seiio, podrían organisarse IsS gremio» en forma que
tavieran BUS autoridades pérmaBrà·toi, elegida», no
sòl» para los fines eontributivos, tine para todos los
demàs qoe pudiese y debiera cmnplir el gremio. Y
e»««%'Btemlftde8sola» d««nt>tí'M'ï3iBwento8 circtmstaucialmente elegides, tal vez también con agentes
de la administracion, debieran ser quienes en todo
caso clasiíican à los cnntribu^vontes; però no establectendo bases à su antojo« &ino en virtud de las·fijadas también de unft manera permanente para cada
una de las industrias. Aun sin aplicar el sistema de
gravar los beneficiós en proporción exacta, à fin de
acol·ltumbrar à los constribuyentes à la eonfcsióii de
8H8 utilida4es, podria combinarse el sistema du juz-':
gar de éstas por los signes exterio^es con el de las
declaraciones de los inieresados, combinación que,
si no de grandes resultados inmediíitos para los efectos tributaries, tendría al menos algo de educativa.
Sin reorganizar las Càniaras de Comercio subre
la base «ntedicha, podria también 'darse estabilidfld
à los gremiori para los efectos deia contribución;
mas'faltarfales ' la entidad superior de caràcter oficial, comprensiva de todos los contribuyentes, que
les sirviera de aglutinante y de autoridad para fè'
solver, sola ó:con los funcionarios administratives,
las disorepancias de criterio y Us cuestiones que se
suscitaran entre.los individuos y las colectividades.
PREGUNTA 6.''
Recargo gue pudiera imponerse sobri' la contribución Industrial y de Comercio pnra auinrniar
los recursos de las Càma'ras oficiales del Comercio^ de la Indaslriaydè
la Navega cion.
Una de 1M« Ri(|jora8 que con màs constància ha
perseguido la Corporación infurmante, como Is
luayor parte de sus hermanas, es la-de que se coacedan à nuestros orgànisroos recursos de caiàcteipermanente que le.s permitan Uenar sus funciones con
indepentleheia y sobre ^tíldfí base bastante sólfda^para
iMrptrar éWtÉbiíSfiiihéifteà·36«éaniíiN:;^^doí. Bitti ésoS
recnrtios,^» A»^»er poi* rtecesidad ietra muería ca;81 todas las atribuciones que à las Camaras concedió
el Real decreto de 21 de junio de 1901, como lu eran
las contenidas en. el de 1886v qiïe las creo, fiorque
ningunA obra de verdadera importencin pueden emprender, ningún. servicio extraordinario y de gran
utíUdad instalar, sin al pienoa poder einitir empr^stitos, y los empréstitos fracasaiún sin remedio, caso
de que se intenten (que é ello nadie ha osado hasti
ahora) mientras dDicàmente se pijiedan ofrecer como
garantíaa los eventuales y deleznables ingresos por
euotas voluntarias.
Mas esta Càmara ha creido siempre que la conccsión de esos recursos involucraba una reconstitución
de las entidades llamadas à obtenerlos, habiendo vntadu la demanda pura-y simple de les misnvoB porqne teaia la convicoión du que los Podei-es publicoft
«n cuanto se decidieran à otorgarlos topadan con el
obstàculo de la oonstitucíón actual y tendrian que
resolver previamente el problema de la reorganización.
: Sin embargo, la coestióa se plantes ahora desde
el Ministerio de Hacienda, escuetamejite, sin relaciòu alguna oon dicho problema, y la Cqi-poración
informante no puede permanecer càlfada respecto
del mismo, porque considera ilusorio ó rouy arriesgado cnatitò se iatente respecto à la concésión de recursos permaaeotes fundàdos en recargee s<Are' k
contribtusidn industrial y de comercio à las Càmara*
tal «oBio estan hoy eonstihiidm.
Conviene tener muy en cuenta que el fraoaso de
la concesión prodttcido por un , movimientode protesta de las masas oontribuyeQ.te8 eontra nuestros
oi^nismos, «àemàa de «rrastràrles à la impopularidad, es posible que convirtiera por mucho tiempo en
irrealizable la reforma, aun procediendo lúego à la
reconstitución qae estaCàmars considera bése indispensàble de aqnella.
Para que la exaccídií del recargo sobre la oontribuciÓD industrial y de cemercio sea considerada por
los contribuyeates oomo I n t i m a , es indi^ensable
que esos mí·aio· eontribayentes formàn parte de las
Càmaras de Cemereio por virtud dél derecho electoral, por la representación efectiva de siïs intereses
que en ellas tengan, por la facultad de eambit^r peri<$dic8ment esiis fej^réséni^aóiohes, eií una pidabra.
por el derecho de intervenir'de manera adecnada en
la administracion de los recursos otorgados y en la
fijaóidn de su cuantfa, cuando excedan del tipo senalado como minimum, para la realizaci($a dé obras
óservicios extraordinírios.
;
Sin duda, los recelós, làs vacÜaciònes dè a^iinas
Càmaras en adherií'seX la aspiración geneffaldéiograr los céntimos adicionales, la oposicíÓn^Jle^a i^eforma que se advierte en algunas importi^e|^So(9edadee de indudables prestigiós históricos^ obedec^al
temor de que sean las Cimaras tal como actualmente estan consti'uidas, y no reorganizadas sobfiSuna
^^sfi apiDUíi, quien ohténga aQuel beneficio. SÜs Camaras vacílantes temern Ta impopularidad; las otras
entidades que una mfnoría seaàrbitra de los recursos aportades por todos. Çusi|do se convenzan de
que el pequeno recargo sobrelacontribución industrial y de comercio va destihaío à ajMitener una organización oficial de las fuerzas eooiíói^icas para fines
consultives y administrativo^ jpara realizat obras y
pivstar servicios provechosos al Ç(pniercio y à la indústria como la que existe ^^Hç|iiicia, en Alemania, en Àustria, en Itàlia, erf^ía'ngria, etcètera, por
poco que mediten sobre la conveniència, sobre la necesidad de fsa organización en Espafia, se convertiran en entnsiastas defensotes de elU, y sin i r m e nor resistència, antes bien con el rnayor gusto, satisfaran el recargo.
No hay que aceptarlo, pues, sin una reconstitución prèvia de nuestros ot^anismos.
Ya cont(*tffdoB * los seré éxlfrentoa del cuestionario, esta Càmara a&adiíà-fllgniras observaciones en
l«s cuales tul vez la Ponència, con su elevado y clara criterio, halle algo útil piru establecer bases para
la reforma de nuestra contribución industrial y de
comercio, sin alteraria esencialmente. .
Es evidente que existe el deseo de que sean suprimidas cnantas tr bas dificultan Wi éxportación,
sin exceptuar laedé índole tributaria, y, por consiguientj q«o se perniita à todo comerciantè exportar
lo» produCto» éw que trafica, sin tenier que satisfacer por' eso la- eoofra consignada en el epigrafe 38 de
la tarifa 2^" i^a ©iinwM·n iaformanto l»4zó constar ya
ese déSeo eft eJínípíiMe eleviido 4/M>fliíterio de^I^^
cienéa en 15 djé fèbrero del806, como resunien'de
los que recogió de las-demas Camaras dol Reíno, en
virtud del inencionad" acueido de la Asamblea de
Barcelona. Desde entonces ha recibido nuevos testiroonips de que esa aspiracions es bastants general.
Seria asimismo inny coiiveniento facilitar las
operaciones do recepuiÓn y expedición de meri ancías, concodiendo A los agentea intermediàries facultades amplias para efectuat cuantas gestionep^son
independientes de la compni y de la venta, suprimiendo el epigrafe relativO à los eomisionistàs de
transito y otorgàndo à los agentes dé Aduanàs el de^
reoho de practicar las operaciones à'qne el mismo se
refiere, con lo CB«1 se ganada bajo muchoS conceptos·
..
;
.
. .:'
• '.
.
.•'"
'•
-•• • .
En los informes que recientemente bs recibido
esta Càmara hay una proposición que juzga muy
digna de estudio, tanto mas cuanto, segiin parece, la
p.itrouina una importantísiïna corporación representànte genuina de los grandes intereses industriales:
la de hacer tributar y fiscalizar las industriales fabriles en razón de las ventas realizadaB. Con tal procedimiento la contribución podda rfcsiíltar riiàs proporcionada que actualmente à los beneficio8 y màs
fàcil impedir el fraude.
EB otro informe particular se pidè qae seorgisinice en la Administracion provincial 6 central un
Nt^ociado de infnrmación al que ptredaiv eonsoltar
los contribuyentes las dudas que les intereee' aoüarar
respecto à la aplicaoión de las tarifas del Regllamen-;
to y disposi oiooes con el relaoionadas.
Como proposición curiosa, esta Càmara no quiere,
omitir lo que se le ha hecho en otro informe particular, consisteute en que se inserte en las tarifas un
epigrafe para los deoïmciadores de oficib, ' oomolW
dustria verdaderamente lucrativa, considerando tsljíi
à los que en un a&o hagàè màs de a t i li|i#i't&| O
Finalmente, esta Càrinra, se cree ^tigada à re0i^d^^,aftMte ls«||o|ieàèiB, para que las tenga en
cuenU en sus estudiós, toías las proposiciones que
se refieien à reibrmas de caràcter general de la contribtt^jóa iadnstrial y de comercio contenidas en el
r^>etído informe de 15 de febrero de 1906, del que
se wsompafla una copia it^presa en el Moletin àeest»
Càmara.
.1
LA- F O N T - N O V A
£1 meu termòmetre
Camprodon», original del malaguanyat patrici
D. JosephMorer y Lacot.
— — ^ J » 'j^PilLL-^—
Jo crech que com mes anem menos valem. jY
quina setmana de fret y de mal temps!
Relliscades? Tothom ne reb. jOh, y que si 't
descuides gota, pataplum!
Dies núvols... una forta nevada el dimecres al
vespre... El termòmetre s' ha anat aguantant els
matins a 9 y Íl graus sota 0 y a les tardes de 4
a 6 sobre 0.
Un pobre pagès ni' esplicava que pera venir de
Baget que es aont ell viu, el dimecres al matí pera cercar remei per una epidèmia que diu que 'I
bèstia, tan el de llana com el boí li haagafat, caigué 15 vegades per terra però afortunadament
no 's feu mal de consideració. Tampoch sabia
ell a que atribuir que '1 bèstia se li morís aixís
sens mes ni mes, de repent, cosa que judiquen
els que hi entenen que serà qüestió de la melsa...
o d' aquell mal anomenat bai/'o; però tornant a n'
els camins, se fan intransitables, no 's pot anar
en lloch sens perill de aixafarse el nas.
MERCURI.
3Sr0^7"ES
t
S). ^aointo €fluíiàad^alíards
El dia 6 del corrent morí, després de breu y
cruel enfermetat, el rich hisendat y quefe del Somatent del partit de Puigcerdà, D. Jacinto Aulí
de Pallarès, produint en nostre vila grandissim
sentiment per les moltes simpaties que les seves
bondats, la seva honradéisa y la seva rectitut, li
havien merescut entre rio^tfès tofivéihèT " " "
Bona demostració, del general sentimerit ho fou
1' acte del entefí-o, cóncoffégút pNer nc^nibros^às.
elements de totes les dasès socià^s^de-nostre^vilà
desitjoses de tributar el darrer testimoni d"afecte
a qui, ab tot y no pertaneixer al I districte municipal de Camprodon, mai havia negat el seu valiós
concurs a totes les obres de humanitat y de cultura de que sempre li restà agrait nostre municipi.
Descansi en pau tan digne patrici y acepti la
seva afligida família el ver testimoni de nostre
condol per tan irreparable desgracia.
E . P . D.
Advertim a nostres suscriptors que desde avui,
nostre periodich en lloch d' ésser setmanal, sortirà cada dos diumenges, y en càmbi, sempre que
pels aconteixements locals ho considerem necesari com també en èpoques de festes com la temporada de estiu, etc. publicarem números extraordinaris qae servirem sense aument a nostres abonats.
Continua malalt de gravetat, D. Santiago Quijada, colector de consums y pare pblítich del veterinari municipal D. Joseph Sala; excusem manifestar nostres bons desitjós de prompte mellorà
en !a grave enfermetat de que està afectat el senyor Quijada.
atmmm
La assoGlació*Centre Nacionalista RfepuWicà»
ae Ulol, e ^ * preparant la sortida en dita localitat
a un perródich nacionalista qu' es n<Mnenarà
•u»
Despresde a t u n s dies d i d t t é per causa del
fret, s haviemsospésiles obres de construcció de»
Teatre, contmuen actualinent ab molta activitat, y
s' ens asseguraíquepera la diada dé Sant Joseph
tindrà lloch la inauguració del local ab la representació de la celebrada obl-a «El Castell de
Nostre'bon amich, D. Antoni Gifre, ha passat
pel dur trànzit de perdrer a sa tendre f illeta; a tota la seva família fem avinent el testimoni de nostre sentiment per tal desgracia.
Pel rectorat de la Universitat de Barcelona ha
sigut nombrat mestre interí d' aquesta vila D. Federich Carbonell.
S' ha publicat una Reial ordre circular disposant que el dia primer de mars se concentrin en
les seves respectives caixes tots els reclutes del
reemplàs de 1908.
Seran destinats a n' aquesta regió els s^üents
reclutes de les caixes de la mateixa: 705 a infanteria, 170 a caballería, 161 a artilleria, 54 a inginyers, 23 a Administració militar y 13 a Sanitat
Militar. El resto irà destinat a les deÉiés regions.
eONTRAST
Btota'aquilaprimaverft
yfaUAraima*pitri« l*^ Aieera *• it«£Oiía.
Vésteixdot arbre fulla rivUéra
mentrettdespullss»f-filsdema costa.
Aixis es eltmo»;T^tt^inl un-te petM,
l'altre de goig w' ettà^sadoll.
Qicau d' «•» Ktclau 'jr r^m la cadena
d- altre #' apreta ab cinisme JMI.
Meiittet ma pàiri* era llibert*
í?
la
XUepttrià'fHllotuportabé.
Y qiim treiteartos va ab * forta empenta
Llanars Riàjania. altres forjaba.
Per aixó^i-^ttaid-laHaínrítfrueix aqwilluts^^s
baUissimes,
La 4e-met^terra peit I- hernutsnra,
y esclava canta, cansons irislissímes.
Es plmy Dia terra dél esclatatje
ab qae d' enveja, m-el·han lligada:
Es plany també de lo salvatje
ab que-inoUs^iemes me i' Aan iracUt^Xile y Seétenabre de 19S8*^ "'
•i
II l i — » » » » — .
'>fcM>-Hi»-iit
w II» m I* I
Segons datos de la Direcció del litstfttrt |Deogràfich y Estadístich procedents del Registre ciMERCAT DÉ CAMPftOÜDIÍ
vil, el moviment de la població en aquesta pro- BliítdïMnaro j ' , (|uaítera) . . . . a 14'50. ptcs.
*
.
vincià durant el passat mes de desembre fou el Fasolsrdel^pair
de ïO'OO u ^ ' 0 0
EaaoUforastera
n
següent:
:
. . . ,a 12'50
a<;tg!lu
I
»
'
.
Naixements 806 d' ells 10 illegítims. Natalitat
de 15'50 a 16'00
Faves
»
per 1,000 habitants 2,67.; Defuncions 609 clasifide I6'5a a 17'00 .
•»
cades del modo següent:'Fèbre'tifoidea 15; vero- FíHvor»»(ie lO'oU a ívm
_
• "•
la 2; sarampió 1; coqueltixe 1; diftèria y crup 8; Nous
, . . , . 26'00
BlattruUat
(quinüU
.
grippe 11; tuberculosis 44; enfermetats del sÉsIe. . . .
'4-75
*
ma nirviós 118; ídem del aparatò circulatori y res- U^aréi»5*00
Bílïttes (càrrega) , . .
piratori 246; idem digestiu 56; ídem génit-urinarf PíttateB bufé nano
de
10'50ti
12^00
• • •
21; septicèmia puerperal y altres accidents puer- Kapa..^ Xil/ia-.ro^a), ^. ,^ . . . , . , . . , . JiDO
l'50
perals 4; vicis de confortriacíó Í8; senectut 15; FQrirafj«{lliiira)
- . . . , . .
l'75
morts violentes 6; altres enferiiietats 43; re«wltant j>ere)is f^ramm- (cftrBJiCi»*) . . * .
• . . , . 2'50
una mortalitat de 2,02 pesr 1,000 habitants.'
Cítrns majjrresw,
n.
, -. . .
3'00
"
Matritponis=231. Nupcialitàt per 1000 habi- •Sagí,
.., .. . ?m
Usiwl (greix)
r,
tant'sM3,7é..
>,
Cansalada salada (qwiotà)
de»6|'00 a 70'(»
-; D«sde'IdíaMde'iéemàf^aataeàííiía 31:,d'agoslt 8é*fína de Wet JÍ . . . .
de I7H60 a 20-00
pròxim inclusiu, queda terminaikmeot.prçhibid? Xi»ii»'xJ«;·líaajy {^rtoh9):;
V ;.- .i-.. - ^'00
la cassarde # f a dase d' «aifnaJsveJk:é]kló·l6fa'dè , Saiiíde llet
!d« lO'OO a ll'W
# -., .
les paíorwes catnpesíres,» i tóïluíeis; y,' perdius <iue iQjrjEilleiíuna).,. . . . . . .
de 25*i)a.íL 32:00
podran cassàirsedesdé 11 dTa,primer de dit mes;
Cabrits (lliura) . . . . . . . . .
0-40
Conills (jMireU) . . .
. d e 2'®0a 4'00
Sembla q u e ' s fan algpnslJTeparatius pera les PolUstce® »
. . . .
de 3'Q0 a 5'00
actuals festes de car naval,, prometent estar molt Gallines
r
. . . . de 8'00 a fl'OO
animades.
A.n«chí
»
.' '. , . de 4'OC a 5'00
Oqí ^o^eúé) , . . . . . . . . l'OO
, . l'25
Avui es el dia senyalat per la llei pera-el sor- ÜaBsa: Conills (un)
Pe«dras 5. . . . . (tu l^è* 2^25
teig dels mossos concurrents al reemplàs de
Llana (qaititA) . . . . . . . .
45*00
aquest any.
EtUsdexai (dotzesa) . . de 2f7'00 a 2800
Pblls de cabrit »
. . . . .
18*00
A Sant Joan de les Abadeses la guardià Civil (úai'rualje) freixsiicfíjrga) f . . .• .
29*00-. »
ha denunciat al veí Esteve Bosch Soldevila per- (Botons) freixa (al paceíl) , . . ., de 3.» 5-*00.; n
SS-OO r
què traballava en un camp nomenat- *Pedfeguet>, Llenya: Alzina (25 q«inté«) . . .
Ronre
,>
.. ..
16'00 »
propietat del Estat.
Faig
«
. .
lí»'«>
Carbó vegetal: Alzina (càrrega) . .
15*00 »..
Segons llegim en Ceretania óe Puigcerdà, estant
Eàiftc
» .
. .
9*50
un Uenyater en un dels boscos de Castellnou taBarreja
»
. .
U'dO
llant llenya, es va veurer sorprès per la inoportuna visita d' ün ós, y creient 1' home s^li fàcil allunyarlo, li tirà alguna pedra, pwo I' animal
les va empendre contra el Uenyater, y aquest pera lliurarse de les garres del animal no tingué
CoM^cció de IMbfe^idete pi<» emimes remei que pujars a un o-bre y l ' é s seguia
darrera d' ell, y 1' home tingué de fer Múe lé nents literats motiaiafe pid^icatsen
destral que portava ab la qual li donà tan fort castellà.
cop que '1 ferí mortalment.
Biblioteca Figaró
A Olot s'han, registrat; últimament alguns casos
d' epidèmia de cruçp o garrotillo seguits de defunció. S' han reunit varies vegades la Junta de
Sanitat y segons dictamen d' aquesta, no r e v ^
teix gravetat la esmentada epidèmia.
Avui, se exibir-étt; interessantíssimes peXcutès
en el Cine-Diòrama,.msialat en el Teatne éisiíio
d' aquesta vila.
Han apSEfégul els següents voltims.
LA CORTlliA CAftH^ESI
„, pei; Barbey d'Aurevilly
JETTàTÜM
per Teófil Gautier
fg: :. ifi eftpn^n|5pa
IDILIO ïàlteO pef" Liana de Pougy
Volums impresos en excel·lent paper ^roixut de 150^ 2 ^ pàgines y del
ian^atiy 18^ x m centittietres.
Preu: 50 céniimseadatomo.
Se venen çn aquesta administració^
LA FONT-ÍNOVA
* .A. INT XJ TsT C I S
m
GÈiN HOTEL BESTAÜBilíT PIEISIENCH
DELS
ANTIGA CASA POlWPIDOií
(Preus económichs)
Seivici inmellorable
PIRINEUS
II.IE1Í flICilig
DE
JLmT<iHI-
aï€AT
<S-U.C3 o e s s o 3:7
Cambres ab tot confort, fistabliment de primer Driir".—Amples salons
y herniüs jardí complbt:itn<^nt n format de nou.-- Servici a ia carta a tothora.—Se serveixiMi àpat» il'encàrrecli.
Plassa del Dr. Robert, <i:afinprodón.
P R A T S D E MOLLÓ (Pirineus Orient.ils.)
OOQNTJIL 61
CURA INSTANTANEAMSNT
EL MAL DE CAIXALS
PROBEÜLOY QS CONYENCEREÜ DE QÜE ES GEflT
DE VENTA A TOTES LES FARBIAGIÉS
PREU r S O ptas
iCmiADESllfiTLlüIS
Aritmètica—Càlculs mercantil*—rif.fijrmri
pofvdencia y doctimentacSó.
de il(!tra, Orto'·rafía, Corres-
Comj)1es correnis.--CDiners^44iVaíu:éf=-*|Kt;i(lis t.·iSriL·hs-pràctichs'pera tencílúde Llibres.
'
--•••^
. Comferencips particulars pera losi nsisfnatttros ib; 2.* Knsenyai<sa—'P,repà.ració pera carreres pspeoials.^
,/ . .jxUW* -, *i. . '
.-• '•
Pae^ifeniçit' y esoK-TauKÍnt t-n la i ns('iiyan.^a.
tJíiprbr de Viileucia 27.-1.'-
Camprodon.
;•',
> \ ; {
.^^-s
•
'
GAS TRANSPORTABLE
Nou medicament per combatrer ab é?:it el dolor del EsIdmag y facilitaria digestió.
^^^, ., ^ , ,,
De venta en totes les í^^màcies.'^
tu »8«mifii
(Sense (!òntadors, nfcitivyeríes ni instalaeious de rap clase)
Representant exclusiu on el Partit de Pujgcerdú Fianctscli Torella Terme.—Camprodon.
,
'
• ' iHposi't Plagia Ih-. Robert n." 16.
Aquest sistema, produeix la llnin i)>(\«! extensa y liarata que -s coneix, (W
iliiri) brillant, forlissima y fixa. siiperioi'a ir e].s (iemé.s sistviíiiis cuu yuts,
sense fum ni olor.
La economia, consisteix en que ffasta e,l ^0 per lOQ d' ai'-e y 20 per 100
gasolina. No hi hacap perill d' escapes, ui pot esj/lotar cucira que 's vulfrui.
, Lamparas p<'r i tots eTs iisps. Fo^^uns, Esfufas. tte ffran calor,
A$ÍM)IACIÚ «ÜTUA NACIONAL OE PREYÍSIÚ
Agena a tota idea política y de lucre
Legralmeat constituída ab arreglo a la Llei de 30 de Jiiny.de 1887 e inscrita
ea el Ghovem Civil de Barcelona.
Domicili Social:—Xuclà. 17. lnr. Barcelona.
La primera que funciona en tota Espanya ab caràcter general per el sistema
del verdader matiialismeen aes Seccions 1.' 3 . ' y 4."
GRe
lE^B&TJERlA
mi àmt rmmL·
Se venen y s'adoven tota clase de rellotjes a preus
malt reduïts.*-Yjal©ncia, 19,(€amprodón.
,i,m...m.^àm
Í ) | R
•••"••
1 @ B:& L T- 1 i IJI1'':
Mobles, jti|Hï«tey|bbjecteí8 tòirnejaty; grati aséurtit en llits y cadires
Gam«'<iè Valeojcia, 37
CàMfttOBÒN
do
w^wt-m^wà.
f i l l i l l i If •.,-.
En aquesta impremta's fan tota classe de trevails, com
son: factures, paf)er tíarbrat, sobres, circulars, programes, tai\jetés,ete!., e t c .
Tinta Xina, tinta de eopiar; tinta negre, papei- de barba,
llapis tinta, llapis Faber, plumillos, porta plumillés, plegaderes, gomes borradores, paper d' escriurer, y sobres.
Plassa del Dr. Robert, 11 Camprodon.
1.4 SiT%13
Societat anònima de segurs sobre la vid", contra incendis y sfíJ-iírs mnrítims.
Capital social ptes. JO.QOOQOO Osransies ^epositades ptes. 12.000000.
Repreisentailt de la comaj^a, Josepb Guiah·'Garretera de Ribes Ripoll.
Encarregat en CamprodÓOk-/o»»:-^»»^^^'