Setmanari polític y defensor dels interessos de Ja comarca UNIU

— -
Nombre 102
Olot, 10 d'abril de 1911
Any III'
P R E U S D E SUSCBJPCIÓ
—
Olot
5 ptes.
Catalunya y demés nacions ibèriques 5 »
Extraoger
10 »
Nombre solt
O'IO
— REDACCIÓ Y A D M I S T R A C I Ó —*
Setmanari polític y defensor
dels interessos de Ja comarca
Hostatge social del C. N. It.
Carrer de la Presó Vella, ir° 5
adherit a l a
UNIU FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
No's tornen els originals, encara que
no's publiquin
ANUNCIS, REflfllTITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS
DEL MESTRE
LAS NAOIONES FEDERALES
en inventiva y en la inmediata aplicación de la
ciència à las artes. Dirigirà de seguro un dia los
destinos de las tres Américas.
Aquella nación p·MBmHé*:;.1' federal: la República de los Estados Unidos.
Bajad à la Amèrica latina. Dos naciones hay en
ella que se distinguen por su orden y su grandeza, lo ràpido de su desarfollo y su celo en difundir la ensenanza. Son también naciones fcderales: son la República Argentina y la de Méjico.
La de Méjico decayó unitària; federal, prospera.
Son también federales: en la Amèrica del Mediodía, el Brasil y Venezuela; al Norte de los Estados Unidos, el Canadà, y en el mar de las Indias, la Australasia. La Australasia y el Canadà
son de la soberanía de lnglaterra. Inglaterra no
vaciló el aiïo 1867 en sancionar la federación del
Canadà ni ha vacilado el primer dia del presente
ano en sancionar la que hicieron la Austràlia del
Sur y la de Occidente, la Nueva Gales del Mediodía, Queensland, Trasmanía y Victoria.
Va prevaleciendo el sistema federal, y es lógico
que esto suceda. No hay otro que racionalmente
concilie la agregación y la libertad de los pueblos;
no hay otro que pueda reunir en un haz las mas
heterogéneas gentes. El que no lo vea bien, cabé
asegurar que aún vive en el siglo del emperador
Don Carlos.
Enclavada entre poderosas naciones europeas
hay una que cuenta poco mas de 3 millones de habitantes. Vive prospera, feliz, sin convulsiones civiles, sin guerras exteriores. Es instruïda y culta,
hasta el punto de que no llegue al 1 por 100 el
número de los ciudadanos que no sepan leer y escribir. Mitad catòlica, mitad protestante, respeta
todos los cultos. Goza de la mayor libertad. Somete a la sanción del pueblo la reforma de sus
leyes constitucionales, y à la iniciativa del pueblo
confia el derecho de promoverlas.
Esta nación es una nación federal: es Suiza.
Junto a esta nación hay un vasto imperio que
cuenta 56 millones de habitantes. Nación militar,
ha pesado, y pesa aún, en los destinos del mundo.
Hace veinticinco anos arrebató à Francia dos provincias, y del afío 1884 acà ha adquirido colonias
en Àfrica, en Àsia y en el Pacifico. Posee ademàs
en China el puerto, la ciudad y el distrito de KianChan à titulo de arrendamiento.
No por esto olvida el fomento de su agricultura,
sus artes ni su comercio. Tampoco el de la ensefíanza. Conocen allí la escritura casi todos los
ciudadanos. El Estado aplica anualmenteà la sola
instrucción primària mas de 68 millones de marços. Interiormente vive también en plena paz ese
F. Pi Y MARGALL.
imperio. Respeta todas las libertades, y trata por
DVÍY Nt'.evo
Rét/imni—mi.
igual à todos los cultos.
HMMBBMBBmuanaMMBHBBBn&BHBB
Ese poderoso imperio es también federal: es
UN PROBLEMA FRANCÉS
Alemania.
Les qüestions franceses d'avui seran problemes
Al Norte de Amèrica hay un pueblo que va à la
que
interesseràn a nosaltres temps a venir; la pocabeza'del mundo. Contaba hace un siglo solo
lítica
espanyola o, millor dit, les exigències euro4 millones de almas y cuenta hoy 76 millones:
76 millones de almas de todas las nacionalidades, peas, que influencien en ella, són les que'ns rede todas las razas y de todas las religiones. Es dueixen al paper d'imitadors, com a tots els pouna República democràtica que vive ordenada y bles que són incapassos de crear y d'imposar. Per
pacíficamente, y cuando ha querido hacerse domi- això ocupar-se de política francesa'no representa
nadora bajando al nivel de nuestras naciones, nos cap luxe, es simplement acreditarse de previsors
ha arrebatado en meses las islas del mar de los y escriure'l preludi de l'obra que més tart s'ha de
Caribes, las Filipinas y una de las Marianas. Tie- desenrotllar entre nosaltres.
La separació de l'Iglesia de l'Estat, apressarada
ne desarrolladas como ningún otro pueblo su agri
cultura, su indústria y su comercio y es la primera pel Vaticà, ha produit en els catòlics francesos
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
efectes d'una trascendencia que no esperaven.
Creien ells que, malgrat el tancament de la caixa
de l'Estat, eis feligressos s'imposarien, voluntàriament y sense excitacions de cap mena» la contribució adequada a llur estament social, pera mantenir, com se mereix, el clergat necessari a les
pràctiques del culte, peró'ls fets han destruít
aquesta ilusió, filla Uegitima de la grandiosa protesta que'Is catòlics francesos manifestaren arran
de la separació. Els medis econòmics són, a Fransa, el principal motiu de la crissis del catolicisme,
no sols pera'l clero existent la penúria econòmica,
sinó pel recrutament de joves que vulguin consagrarse al sacerdoci. Fa pocs dies que a París tingué lloc el Congrés diocessà y allí's digué clarament la situació anguniosa que passa'l clergat y el
trist avenir que li espera. Pera aquest any la diòcessis de París no ordenarà més que onze capellans y per l'any que vé no n'hi haurà més que
dotze. La baixa del clergat francès es evident:
per cada sis mil feligressos hi ha tan sols un capellà y a seguir l'actual estat de coses la proporció serà molt inferior a la present. En el citat
Congrés se discutí també la manera de procurar
que les famiües catòliques inclinessin a un dels
fills pera la carrera eclesiàstica. Y aqui, segons
els congressistes que prengueren part en el debat,
està'l nus de la qüestió. En efecte, són raríssimes
les famiües catòliques que vulguin sacrificar conscientment l'avenir dels seus fills. Abans, quan 1'
Estat pagava, l'existència més o menys airosa estava assegurada, però ara, quan el fill es capellà,
la família deu subvenciónarlo si no vol vèurel reduït a una gran misèria. Per altra part—y això ja
vé de temps—són escasses les famílies adinerades que donen un fill a l'Iglesia; la majoria deí
clergat, sia per la concorrencia de múltiples causes
originades per la vida moderna, sia perque'l Concili de Trentè establí que devien preferirse'ls fills
dels humils pera'! sacerdoci, lo cert es que la major part de capellans procedeixen de famiües pobres o, quant menos, no prou adinerades pera
sostenir la càrrega d'un individuo que res produeix. Aquest es l'interior de la qüestió; la part
externa esdevé encara ab més mala cara. Els po^