Les nostres notícies

Les nostres notícies
Segona época • Any 2 • Número 14 • Abril 2013
QUARESMA - Passió, mort i resurrecció de Jesucrist
Joan Prim, 131
08330 Premià de Mar
www.esglesiadepremia.es
Existim per adorar a Déu, a través d’acostar persones a Jesús i
fer-los membres de la família de
Déu, ajudar-los a que arribin a
ser com Crist i preparar-los per
a servir als altres en amor.
LES NOSTRES REUNIONS
Culte de lloança
Tots els diumenges a les 11 hores
Reunió d’oració
Tots els dimecres a les 20 hores
Reunió de dones
Tots els dijous a les 16 hores
Reunió de grups petits
Abril, dies 7 i 21
Obra social
Dimecres (Premià de Mar)
Divendres (Barri Cotet)
Conselleria pastoral
Prèvia cita amb el pastor
Jaume Llenas
EDICIÓ I REDACCIÓ
Editor
Ferran Cots
Consell de redacció
Abigaïl Rodés, Joan Aracil,
Jordi Llenas.
Els evangelis registren els relats de
la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, descrit per aquells que van ser
testimonis presencials. Els biblistes
i els historiadors ens expliquen que
la crucifixió estava destinada als esclaus, traïdors i als sediciosos contra
els romans. Llegim a Dt. 25:3 “Es podran donar quaranta assots, no més”
Doncs bé, els romans no tenien cap
límit, podien assotar les vegades que
volguessin. Els crucificats eren torturats terriblement. Fins el lloc de la
crucifixió els obligaven a portar, no
la creu pròpiament dita, sinó el “patibulum” que era la fusta horitzontal
que després quedava encaixada en la
fusta vertical. Les creus no eren gaire
altes, només el just perquè els peus
dels condemnats no toquessin al terra. Els reus, havien de pagar als seus
botxins per la feina que farien. Com
que la majoria de vegades els primers
no tenien res per pagar llavors els
soldats es quedaven l’únic que podien, els vestits del condemnat.
En la història de la Passió, es capta com els deixebles de Jesús estarien
desolats i trastornats. És possible que
una persona bona pateixi d’aquesta
manera? Alguns dels que presencien
l’escena, pensen “Jesús mor com un
blasfem, per tant no pot ser un just!
Ha de ser un pecador castigat per
Déu. Jesús és un maleit”. El cert és
que Jesús no va morir maleint, no va
intentar escapar-se del sacrifici sinó
que, de forma voluntària, va entregar
la seva vida, va confiar la seva vida en
mans de Déu. Jesús va ser el Just per
excel·lència, l’autèntic Rei d’Israel.
Si Déu no hagués enviat el seu fill
Jesucrist a morir a la creu, què hagués passat amb l’home? Estaríem
tots condemnats? Jesús és el salvador
de la humanitat. Va morir i va ressuscitar per tal de que els nostres pecats
fossin perdonats i això s’accepta i es
recorda a la Setmana Santa. De forma potencial, Déu va salvar als que
van morir abans de néixer Jesús i
també els que van morir després. Va
salvar a tothom es diu en certs àmbits. En el nostre entorn protestant,
evangèlic o reformat, hi afegim que
són salvats tots els que creuen en Jesús, tots els que es consideren pecadors, senten penediment i van a Jesús
acceptant la seva oferta de salvació,
tots els que són conscients de que
sense el sacrifici de Jesús no hi hauria salvació. L’agraïment a Déu pot
ser manifestat en comunitat però cal
que, de forma personal hi hagi una
profunda convicció de que Jesús va
morir expressament per cada un de
nosaltres. No és fàcil entendre i sentir
l’enorme grandesa del sacrifici de la
creu, l’amor que comporta cap a tots
nosaltres. En la Setmana Santa podem i devem reviure la Passió i Mort
de Jesús; hem de donar gràcies i recordar els fets. Déu ens va salvar per
l’obra de Jesucrist, però va començar
a fer-ho al principi de la creació de
l’home, una mica després. Déu ens va
estimar i ens va donar unes promeses que s’anaren complint en l’Antic
Testament fins que es va esdevenir la
vinguda del Fill de l’Home, Jesucrist.
Va viure entre nosaltres, va morir per
nosaltres i va ressuscitar d’entre els
morts. D’un escrit de J. M. Martínez
cito: “El Credo Apostòlic no es tanca
amb la paraula “fou sepultat” sinó
que diu “Ressuscità entre els morts,
va ascendir als cels i està assegut a la
dreta de Déu Pare...” Amb aquestes
frases destaca el més transcendental
en la història de la salvació. Aquesta
exaltació de Jesús constitueix l’eix de
l’Evangeli”.
Glòria a Déu!
Joan Aracil
Editorial. Setmana Santa
Tots estarem d’acord en que a l’ésser humà li agrada celebrar. Celebrem aniversaris, l’arribada d’un fill, la unió
d’una parella, una nova casa, les festes del nostre barri, poble o ciutat; la fi de carrera, un nou treball o ascens,
un comiat d’algun company.... un munt de coses! Ens agrada celebrar. Aquesta paraula, celebrar, té diverses accepcions, però són dues d’elles les que ens donen una idea clara del que significa: celebrar és commemorar, és a
dir, fer memòria, però també, lloar, aplaudir alguna cosa. Per tant, quan celebrem estem recordant alguna cosa
que mereix el nostre elogi, i ho demostrem amb efusió (per exemple la mort, resurrecció i ascensió del Senyor).
Com sabeu, el poble jueu tenia un bon nombre de celebracions instaurades per Déu mateix, per commemorar
diferents esdeveniments (Dissabte, Pasqua, Primícies, Dejuni, Tabernacles...). Cadascuna d’elles tenia la seva raó de
ser, el seu motiu, el seu propòsit... Déu mateix va ser qui va ordenar al seu poble recordar certs moments, certes
benediccions («Feu això en memòria de mi»). És en aquestes celebracions, ja sigui Nadal o Setmana Santa, que hem
de buscar apropar-nos a Déu, conèixer-li millor, ser cada vegada més com Ell vol...
Quin és doncs el motiu de celebrar la Setmana Santa? És realment una setmana, set dies, apartats, consagrats
a Déu? I si els apartem és per consagrar-nos o per anar de vacances? Estem fent memòria del gran acte d’amor
i sacrifici que Jesús va fer per nosaltres? La celebrem adequadament? O la utilitzem per a sortides vàries? Potser
anem a retirs espirituals, o és un temps en família, sigui el que sigui analitzem el nostre comportament i gaudimnos en la seva mort i resurrecció. Lloem a Déu per això! Repassem la nostra fe.
Potser no ens agrada recordar que som la raó del sofriment de Crist, però és necessari, i recordar-ho i commemorar-ho amb la nostra família de la fe, és encara millor. No penseu que Déu s’agradarà d’això?
L’Escola Dominical
Com ja sabeu, a l’Escola Dominical estem treballant el sistema
“Godly Play”, i en aquest moment
estem ensenyant les paràboles. Les
que tractem són les següents: la
del bon pastor, la del bon samarità,
la de la perla de gran valor, la del
sembrador, la del llevat i la de la
llavor de mostassa.
Cada paràbola té el seu material que està guardat en una capsa de color daurat perquè alguna
cosa valuosa hi ha a dintre (tot
en el “Godly Play” té la seva simbologia). S’explica als nens que les
paràboles són molt valuoses, fins i
tot més valuoses que l’or. La capsa sembla com si fos un regal; les
paràboles són com regals. Ens van
ser donades abans que naixéssim i
són nostres. La capsa té una tapa i
aquesta tapa ens atura. A vegades,
tot i estar preparats, és difícil en-
tendre una paràbola. Però sempre
es pot tornar a intentar i un dia la
paràbola se’ns obrirà.
Després d’aquesta explicació introductòria que és igual a totes les
paràboles, es treu la tapa de la capsa i el mestre va traient el material
de dintre segons va explicant la història. Primer es treu la base sobre la
qual s’aniran posant totes les altres
coses. Com que són les paràboles
del Regne de Déu, s’explica als nens
que hi havia una vegada algú que
va fer i dir coses tan meravelloses,
que la gent el va seguir. Mentre el
seguien el van sentir parlar d’un
regne, però el regne no era com el
que ells vivien. No era com cap regne que ells alguna vegada haguessin visitat. Ni tan sols era com cap
regne que haguessin pogut sentir
parlar. Així que van haver de preguntar-li com era el regne dels cels.
Una vegada quan li van preguntar
ell va respondre: “El regne dels cels
és com ...” I a partir d’aquí comença
la paràbola pròpiament dita.
Al final de tot hi ha unes preguntes per la reflexió. Cada nen,
segons el moment espiritual en el
que estigui, va interioritzant el que
aprèn i creixent en la seva espiritualitat. Cada nen té el seu propi
ritme que cal respectar.
Puri Castellanos
L’amor de Déu no s’explica, s’experimenta, i el
testimoniatge de la nostra vida ho mostrarà davant tots.
Una profunda sensación de mi alma
De un cierto tiempo pasado hasta
hoy, por diversas causas y razones,
parece como si Dios estuviera haciendo que mis ojos (espirituales) y
mi corazón (emociones) estén concentrándose hacia una visión más
concentrada y fija en ver cuál es el
deseo, voluntad y propósito de Dios
para este mundo y para Sus hijos.
Antes de llegar a ese punto quisiera
decir que en estos días pasados y
después de leer un artículo de Jaume
Llenas, sobre el papel del cristiano en
el trabajo, y otro de John MacArthur
sobre la prioridad de los cristianos
con respecto a la familia carnal y la
espiritual, me ha hecho replantearme
mi postura y posición cristiana en
esas dos áreas. Siento que a menudo
mi forma de vida cristiana tiene dos
dimensiones o más, me explico… Me
interrogo intentando ver si mi fe es
un mero asentimiento intelectual,
una aceptación de conceptos doctrinales y teológicos, o es una vivencia
real, revolucionaria, comprometida,
sin reservas de ningún tipo hacia
una entrega de mi tiempo, dinero,
emociones, intelecto, etc. Me miro a
la luz de las Escrituras y me siento tan
sucio, interesado, malvado, pecador,
que por momentos no entiendo como
Dios puede ni tan siquiera soportarme, y aún menos, quererme. Sí, ya
sé, Dios me ama, me comprende, me
perdona, etc., pero eso no me hace
sentir mejor muchas veces. Creo que
no doy la talla, que me quedo muy
corto comparado con lo que Él es y ha
hecho por mí. Llegado a ese punto, no
suelo rendirme ni caer en la depresión
espiritual, al contrario, después de
momentos turbulentos y angustiosos,
siento que Dios me empuja y me anima a ser un poco mejor. Gracias Dios
mío por ello. Con esta introducción
quiero ya ir al meollo de mi reflexión.
Si yo he entendido bien el mensaje
de las Escrituras, aparte de que a
Dios le gusta, quiere y espera que le
reconozcamos y adoremos como se
merece, ¿No es la voluntad de Dios
sobre todas las cosas que el hombre
se salve? Porque, si el ser humano no
restaura su relación con Dios, ¿cómo
va a adorarle y servirle? Por tanto,
lo prioritario para Dios es que los
hombres se salven. Si esto es así, ¿es
también para mí lo primero de mi
vida? Lo que yo veo desde el Génesis
al Apocalípsis es y en cada página de
la Biblia, el plan de salvación de Dios
para el ser humano. Todo lo demás,
liturgia, alabanza, estudios bíblicos,
campamentos, predicaciones teológicas, etc., si no son con la finalidad y
la intención de llevar la vida eterna a
los demás, se convierte en activismo,
religiosidad, socialización, o pura
diversión o pasatiempos. No hay
nada más importante para Dios que
darnos la vida eterna, todo lo demás
está muy bien y hay que hacerlo y es
muy bueno, pero lo prioritario es el
evangelio, es decir, arrepentimiento
y perdón de pecados mediante el sa-
Pausa en la música
El plan de Dios no olvida nada. Por ejemplo, el descanso obligado
debido a una enfermedad o a la falta de trabajo puede ser comparado a
una pausa (o silencio) musical. Este intervalo entre dos notas no es el fín
de la melodía, sino que forma parte de ella.
Cuanto más violentamente sopla la tempestad, tanto más se apresura
el creyente a buscar abrigo en los brazos del Señor. Gustemos la compañía de Jesús ya antes de que llegue la prueba, y cuando todo parece
andar bien, no soltemos su mano.
Recopilado por Loida Heredia del Calendario “La Buena Semilla”
crificio de Nuestro Señor y Dios Jesucristo. En nada Dios ha dedicado más
tiempo, energías, inteligencia, amor y
sacrificio que en la salvación del ser
humano. Si esto es cierto, entonces lo
ha de ser también así para nosotros.
Para entenderlo mejor, es como si
cualquiera de nosotros encontráramos una medicina que cura todas las
enfermedades y sólo la compartimos
con algunas personas especiales,
(familia o amigos escogidos) o nos
lo guardamos para nosotros. Cuanta
maldad y egoísmo, ¿no? Pues lo que
cada uno de nosotros como hijos de
Dios encontramos en la fe por medio de la Biblia, la salvación y vida
eterna, es muchísimo más grande e
importante, ¿o no? ¿Lo creemos así?
¿Lo vivimos así? ¿Somos consecuentes con este hecho que profesamos
y decimos tener? ¿O tan sólo es una
aceptación intelectual o conocimiento teórico? Yo le pido a Dios que me
haga ser radical con esta verdad y
consecuente con mi profesión de fe
y mirar a cada persona con los ojos
de Jesucristo, pensando que yo tengo
la oportunidad de compartir el Tesoro
más grande que hay… la salvación
eterna. Cada persona que Dios pone
a nuestro lado es una persona que
Dios ama tanto que ha dado a Su
Hijo para salvarle, ya sea guapo, feo,
rico, pobre, agradable, insoportable,
etc. Pienso que si Dios murió por mí,
también lo hizo por cualquier otro.
Paco Fernández
LES NOSTRES REUNIONS
ABRIL 2013
Diumenges
Dia 7.
Jaume Llenas (Sant Sopar)
Ofrena: Ricardo Mariscal
Sant Sopar: Ricardo Mariscal i
Carmen Ferri
Dia 14.
Jaume Llenas
Ofrena: Óscar Ordiñana
Dia 21.
Ferran Cots (Buscadors)
Ofrena: Práxedes Durán
Dia 28.
Eudald Balaguer
Ofrena: Ricardo Mariscal
Dimecres
Dia 3. Daniel Sánchez
Dia 10. José Fernández
Dia 17. Jaume Llenas
Dia 24. Jesús Ramón Paduani
Dijous
Dia 4. Especial Setmana Santa/
Abigaïl Rodés
Dia 11.Lloança i oració/
Carmen Ferri
Dia 18.Daniel Sánchez/
Montse Casanovas
Dia 25.Tema participatiu:
7 paràboles/
Abigail Rodés
Diaca de guàrdia:
Ricardo Mariscal
Aquesta programació està subjecta a
possibles canvis d’última hora.
Les nostres notícies
Butlletí mensual editat per l’Església
Evangèlica de Premià de Mar.
Imprimeix:
Bonsoms, 12
08028 Barcelona
Notícies
El pasado jueves 14 de marzo celebramos el «Día de la Biblia». El lema de
este año era “Aun así, yo me gozaré en
el Señor”, basado en Habacuc 3.
Una reunión inspiradora, celebrando
los 175 años de la Sociedad Bíblica en
España. Haciendo un poco de historia, y
haciendo énfasis en el gran trabajo de
traducción, producción y distribución
de Biblias por todo el mundo, en todas
las lenguas y a un precio que todos puedan pagar.
Se explicó la historia de Mary Jones,
una niña de 10 años que amaba al Señor
y sobre todo quería una Biblia propia en
su idioma para poder leerla en su casa.
Mary Jones trabajó durante 6 años para
conseguir dinero suficiente para poder
comprar una Biblia. Todos sus esfuerzos
y trabajos, todas sus tareas sin descanso
para poder conseguir su amada Biblia,
fueron la iluminación de un grupo de
hombres ingleses que se perpetuó en la
formación de la Sociedad Bíblica hace ya
más de 200 años. Actualmente las Sociedades Bíblicas están en 220 países y,
gracias a su trabajo, la Biblia -o parte de
ella- está traducida a 2.092 lenguas, y tu
puedes tener una (o varias).
•Como propósitos para este año
-entre otros- podríamos reflexionar sobre el amor a la Palabra de Dios, cómo
ser útiles al Señor, preparar a nuestros
El 14 d’abril tindrem dinar conjunt
a l’església i concurs de pastissos. Reserva la data. Per a més informació
pregunteu a Magda Medina.
v
El 19 d’abril a les 19,30, a l’Amistat,
l’Ajuntament, a través de la Taula
d’inclusió, ha organitzat un concert
a favor de les diferents obres socials
que hi ha a Premià. L’obra social de
la nostra Església estarà representada amb una taula informativa i serà
Per molts anys!
Dia 6. Abigaïl Rodés
Dia 16. Madita Peró
Dia 30. Jesús Ramón Paduani
niños, adolescentes y jóvenes para salir
a evangelizar y capacitarse para la gran
misión: llevar la Palabra a todas las naciones, motivarles a conocer biografías
de personas que han dejado huella o han
marcado la historia cristiana de otros
tiempos, historias misioneras, etc.
•Como temas de oración agradecer
a Dios el compromiso, entusiasmo de
cada Sociedad Bíblica en todo el mundo.
Dar gracias a Dios por su fidelidad
durante todos estos años, y a miles de
personas que de alguna forma (oración,
donativos, distribución...) están apoyando a que la Palabra de Dios corra por todos los lugares.
Pedimos al Señor que nos conceda
más corazones con visión y que abra las
puertas de países donde la Palabra aun
no puede entrar, para que sea aceptada,
valorada, deseada...
Abigail Rodés
beneficiària dels fons recaptats en el
concert. També seria bo que compressim entrades i estiguéssim presents al
concert. Per més informació parleu
amb Ricardo Mariscal.
v
El dissabte 27 d’abril a les 18:00
hores a l’església de l’avinguda Jaume Recoder, de Mataró, presentació
de l’audiovisual-xerrada sobre: “La
Iglesia en el franquismo” produït per
l’Arxiu Gràfic i Documental Evangèlic.
Organitzen les esglésies evangèliques
del Maresme.
v
Podem començar a pensar en
l’excursió unida de les esglésies evangèliques de Catalunya que tindrà lloc
l’1 de maig. Més informació durant el
mes d’abril.