Les nostres notícies Segona época • Any 2 • Número 14 • Abril 2013 QUARESMA - Passió, mort i resurrecció de Jesucrist Joan Prim, 131 08330 Premià de Mar www.esglesiadepremia.es Existim per adorar a Déu, a través d’acostar persones a Jesús i fer-los membres de la família de Déu, ajudar-los a que arribin a ser com Crist i preparar-los per a servir als altres en amor. LES NOSTRES REUNIONS Culte de lloança Tots els diumenges a les 11 hores Reunió d’oració Tots els dimecres a les 20 hores Reunió de dones Tots els dijous a les 16 hores Reunió de grups petits Abril, dies 7 i 21 Obra social Dimecres (Premià de Mar) Divendres (Barri Cotet) Conselleria pastoral Prèvia cita amb el pastor Jaume Llenas EDICIÓ I REDACCIÓ Editor Ferran Cots Consell de redacció Abigaïl Rodés, Joan Aracil, Jordi Llenas. Els evangelis registren els relats de la Passió, Mort i Resurrecció de Jesucrist, descrit per aquells que van ser testimonis presencials. Els biblistes i els historiadors ens expliquen que la crucifixió estava destinada als esclaus, traïdors i als sediciosos contra els romans. Llegim a Dt. 25:3 “Es podran donar quaranta assots, no més” Doncs bé, els romans no tenien cap límit, podien assotar les vegades que volguessin. Els crucificats eren torturats terriblement. Fins el lloc de la crucifixió els obligaven a portar, no la creu pròpiament dita, sinó el “patibulum” que era la fusta horitzontal que després quedava encaixada en la fusta vertical. Les creus no eren gaire altes, només el just perquè els peus dels condemnats no toquessin al terra. Els reus, havien de pagar als seus botxins per la feina que farien. Com que la majoria de vegades els primers no tenien res per pagar llavors els soldats es quedaven l’únic que podien, els vestits del condemnat. En la història de la Passió, es capta com els deixebles de Jesús estarien desolats i trastornats. És possible que una persona bona pateixi d’aquesta manera? Alguns dels que presencien l’escena, pensen “Jesús mor com un blasfem, per tant no pot ser un just! Ha de ser un pecador castigat per Déu. Jesús és un maleit”. El cert és que Jesús no va morir maleint, no va intentar escapar-se del sacrifici sinó que, de forma voluntària, va entregar la seva vida, va confiar la seva vida en mans de Déu. Jesús va ser el Just per excel·lència, l’autèntic Rei d’Israel. Si Déu no hagués enviat el seu fill Jesucrist a morir a la creu, què hagués passat amb l’home? Estaríem tots condemnats? Jesús és el salvador de la humanitat. Va morir i va ressuscitar per tal de que els nostres pecats fossin perdonats i això s’accepta i es recorda a la Setmana Santa. De forma potencial, Déu va salvar als que van morir abans de néixer Jesús i també els que van morir després. Va salvar a tothom es diu en certs àmbits. En el nostre entorn protestant, evangèlic o reformat, hi afegim que són salvats tots els que creuen en Jesús, tots els que es consideren pecadors, senten penediment i van a Jesús acceptant la seva oferta de salvació, tots els que són conscients de que sense el sacrifici de Jesús no hi hauria salvació. L’agraïment a Déu pot ser manifestat en comunitat però cal que, de forma personal hi hagi una profunda convicció de que Jesús va morir expressament per cada un de nosaltres. No és fàcil entendre i sentir l’enorme grandesa del sacrifici de la creu, l’amor que comporta cap a tots nosaltres. En la Setmana Santa podem i devem reviure la Passió i Mort de Jesús; hem de donar gràcies i recordar els fets. Déu ens va salvar per l’obra de Jesucrist, però va començar a fer-ho al principi de la creació de l’home, una mica després. Déu ens va estimar i ens va donar unes promeses que s’anaren complint en l’Antic Testament fins que es va esdevenir la vinguda del Fill de l’Home, Jesucrist. Va viure entre nosaltres, va morir per nosaltres i va ressuscitar d’entre els morts. D’un escrit de J. M. Martínez cito: “El Credo Apostòlic no es tanca amb la paraula “fou sepultat” sinó que diu “Ressuscità entre els morts, va ascendir als cels i està assegut a la dreta de Déu Pare...” Amb aquestes frases destaca el més transcendental en la història de la salvació. Aquesta exaltació de Jesús constitueix l’eix de l’Evangeli”. Glòria a Déu! Joan Aracil Editorial. Setmana Santa Tots estarem d’acord en que a l’ésser humà li agrada celebrar. Celebrem aniversaris, l’arribada d’un fill, la unió d’una parella, una nova casa, les festes del nostre barri, poble o ciutat; la fi de carrera, un nou treball o ascens, un comiat d’algun company.... un munt de coses! Ens agrada celebrar. Aquesta paraula, celebrar, té diverses accepcions, però són dues d’elles les que ens donen una idea clara del que significa: celebrar és commemorar, és a dir, fer memòria, però també, lloar, aplaudir alguna cosa. Per tant, quan celebrem estem recordant alguna cosa que mereix el nostre elogi, i ho demostrem amb efusió (per exemple la mort, resurrecció i ascensió del Senyor). Com sabeu, el poble jueu tenia un bon nombre de celebracions instaurades per Déu mateix, per commemorar diferents esdeveniments (Dissabte, Pasqua, Primícies, Dejuni, Tabernacles...). Cadascuna d’elles tenia la seva raó de ser, el seu motiu, el seu propòsit... Déu mateix va ser qui va ordenar al seu poble recordar certs moments, certes benediccions («Feu això en memòria de mi»). És en aquestes celebracions, ja sigui Nadal o Setmana Santa, que hem de buscar apropar-nos a Déu, conèixer-li millor, ser cada vegada més com Ell vol... Quin és doncs el motiu de celebrar la Setmana Santa? És realment una setmana, set dies, apartats, consagrats a Déu? I si els apartem és per consagrar-nos o per anar de vacances? Estem fent memòria del gran acte d’amor i sacrifici que Jesús va fer per nosaltres? La celebrem adequadament? O la utilitzem per a sortides vàries? Potser anem a retirs espirituals, o és un temps en família, sigui el que sigui analitzem el nostre comportament i gaudimnos en la seva mort i resurrecció. Lloem a Déu per això! Repassem la nostra fe. Potser no ens agrada recordar que som la raó del sofriment de Crist, però és necessari, i recordar-ho i commemorar-ho amb la nostra família de la fe, és encara millor. No penseu que Déu s’agradarà d’això? L’Escola Dominical Com ja sabeu, a l’Escola Dominical estem treballant el sistema “Godly Play”, i en aquest moment estem ensenyant les paràboles. Les que tractem són les següents: la del bon pastor, la del bon samarità, la de la perla de gran valor, la del sembrador, la del llevat i la de la llavor de mostassa. Cada paràbola té el seu material que està guardat en una capsa de color daurat perquè alguna cosa valuosa hi ha a dintre (tot en el “Godly Play” té la seva simbologia). S’explica als nens que les paràboles són molt valuoses, fins i tot més valuoses que l’or. La capsa sembla com si fos un regal; les paràboles són com regals. Ens van ser donades abans que naixéssim i són nostres. La capsa té una tapa i aquesta tapa ens atura. A vegades, tot i estar preparats, és difícil en- tendre una paràbola. Però sempre es pot tornar a intentar i un dia la paràbola se’ns obrirà. Després d’aquesta explicació introductòria que és igual a totes les paràboles, es treu la tapa de la capsa i el mestre va traient el material de dintre segons va explicant la història. Primer es treu la base sobre la qual s’aniran posant totes les altres coses. Com que són les paràboles del Regne de Déu, s’explica als nens que hi havia una vegada algú que va fer i dir coses tan meravelloses, que la gent el va seguir. Mentre el seguien el van sentir parlar d’un regne, però el regne no era com el que ells vivien. No era com cap regne que ells alguna vegada haguessin visitat. Ni tan sols era com cap regne que haguessin pogut sentir parlar. Així que van haver de preguntar-li com era el regne dels cels. Una vegada quan li van preguntar ell va respondre: “El regne dels cels és com ...” I a partir d’aquí comença la paràbola pròpiament dita. Al final de tot hi ha unes preguntes per la reflexió. Cada nen, segons el moment espiritual en el que estigui, va interioritzant el que aprèn i creixent en la seva espiritualitat. Cada nen té el seu propi ritme que cal respectar. Puri Castellanos L’amor de Déu no s’explica, s’experimenta, i el testimoniatge de la nostra vida ho mostrarà davant tots. Una profunda sensación de mi alma De un cierto tiempo pasado hasta hoy, por diversas causas y razones, parece como si Dios estuviera haciendo que mis ojos (espirituales) y mi corazón (emociones) estén concentrándose hacia una visión más concentrada y fija en ver cuál es el deseo, voluntad y propósito de Dios para este mundo y para Sus hijos. Antes de llegar a ese punto quisiera decir que en estos días pasados y después de leer un artículo de Jaume Llenas, sobre el papel del cristiano en el trabajo, y otro de John MacArthur sobre la prioridad de los cristianos con respecto a la familia carnal y la espiritual, me ha hecho replantearme mi postura y posición cristiana en esas dos áreas. Siento que a menudo mi forma de vida cristiana tiene dos dimensiones o más, me explico… Me interrogo intentando ver si mi fe es un mero asentimiento intelectual, una aceptación de conceptos doctrinales y teológicos, o es una vivencia real, revolucionaria, comprometida, sin reservas de ningún tipo hacia una entrega de mi tiempo, dinero, emociones, intelecto, etc. Me miro a la luz de las Escrituras y me siento tan sucio, interesado, malvado, pecador, que por momentos no entiendo como Dios puede ni tan siquiera soportarme, y aún menos, quererme. Sí, ya sé, Dios me ama, me comprende, me perdona, etc., pero eso no me hace sentir mejor muchas veces. Creo que no doy la talla, que me quedo muy corto comparado con lo que Él es y ha hecho por mí. Llegado a ese punto, no suelo rendirme ni caer en la depresión espiritual, al contrario, después de momentos turbulentos y angustiosos, siento que Dios me empuja y me anima a ser un poco mejor. Gracias Dios mío por ello. Con esta introducción quiero ya ir al meollo de mi reflexión. Si yo he entendido bien el mensaje de las Escrituras, aparte de que a Dios le gusta, quiere y espera que le reconozcamos y adoremos como se merece, ¿No es la voluntad de Dios sobre todas las cosas que el hombre se salve? Porque, si el ser humano no restaura su relación con Dios, ¿cómo va a adorarle y servirle? Por tanto, lo prioritario para Dios es que los hombres se salven. Si esto es así, ¿es también para mí lo primero de mi vida? Lo que yo veo desde el Génesis al Apocalípsis es y en cada página de la Biblia, el plan de salvación de Dios para el ser humano. Todo lo demás, liturgia, alabanza, estudios bíblicos, campamentos, predicaciones teológicas, etc., si no son con la finalidad y la intención de llevar la vida eterna a los demás, se convierte en activismo, religiosidad, socialización, o pura diversión o pasatiempos. No hay nada más importante para Dios que darnos la vida eterna, todo lo demás está muy bien y hay que hacerlo y es muy bueno, pero lo prioritario es el evangelio, es decir, arrepentimiento y perdón de pecados mediante el sa- Pausa en la música El plan de Dios no olvida nada. Por ejemplo, el descanso obligado debido a una enfermedad o a la falta de trabajo puede ser comparado a una pausa (o silencio) musical. Este intervalo entre dos notas no es el fín de la melodía, sino que forma parte de ella. Cuanto más violentamente sopla la tempestad, tanto más se apresura el creyente a buscar abrigo en los brazos del Señor. Gustemos la compañía de Jesús ya antes de que llegue la prueba, y cuando todo parece andar bien, no soltemos su mano. Recopilado por Loida Heredia del Calendario “La Buena Semilla” crificio de Nuestro Señor y Dios Jesucristo. En nada Dios ha dedicado más tiempo, energías, inteligencia, amor y sacrificio que en la salvación del ser humano. Si esto es cierto, entonces lo ha de ser también así para nosotros. Para entenderlo mejor, es como si cualquiera de nosotros encontráramos una medicina que cura todas las enfermedades y sólo la compartimos con algunas personas especiales, (familia o amigos escogidos) o nos lo guardamos para nosotros. Cuanta maldad y egoísmo, ¿no? Pues lo que cada uno de nosotros como hijos de Dios encontramos en la fe por medio de la Biblia, la salvación y vida eterna, es muchísimo más grande e importante, ¿o no? ¿Lo creemos así? ¿Lo vivimos así? ¿Somos consecuentes con este hecho que profesamos y decimos tener? ¿O tan sólo es una aceptación intelectual o conocimiento teórico? Yo le pido a Dios que me haga ser radical con esta verdad y consecuente con mi profesión de fe y mirar a cada persona con los ojos de Jesucristo, pensando que yo tengo la oportunidad de compartir el Tesoro más grande que hay… la salvación eterna. Cada persona que Dios pone a nuestro lado es una persona que Dios ama tanto que ha dado a Su Hijo para salvarle, ya sea guapo, feo, rico, pobre, agradable, insoportable, etc. Pienso que si Dios murió por mí, también lo hizo por cualquier otro. Paco Fernández LES NOSTRES REUNIONS ABRIL 2013 Diumenges Dia 7. Jaume Llenas (Sant Sopar) Ofrena: Ricardo Mariscal Sant Sopar: Ricardo Mariscal i Carmen Ferri Dia 14. Jaume Llenas Ofrena: Óscar Ordiñana Dia 21. Ferran Cots (Buscadors) Ofrena: Práxedes Durán Dia 28. Eudald Balaguer Ofrena: Ricardo Mariscal Dimecres Dia 3. Daniel Sánchez Dia 10. José Fernández Dia 17. Jaume Llenas Dia 24. Jesús Ramón Paduani Dijous Dia 4. Especial Setmana Santa/ Abigaïl Rodés Dia 11.Lloança i oració/ Carmen Ferri Dia 18.Daniel Sánchez/ Montse Casanovas Dia 25.Tema participatiu: 7 paràboles/ Abigail Rodés Diaca de guàrdia: Ricardo Mariscal Aquesta programació està subjecta a possibles canvis d’última hora. Les nostres notícies Butlletí mensual editat per l’Església Evangèlica de Premià de Mar. Imprimeix: Bonsoms, 12 08028 Barcelona Notícies El pasado jueves 14 de marzo celebramos el «Día de la Biblia». El lema de este año era “Aun así, yo me gozaré en el Señor”, basado en Habacuc 3. Una reunión inspiradora, celebrando los 175 años de la Sociedad Bíblica en España. Haciendo un poco de historia, y haciendo énfasis en el gran trabajo de traducción, producción y distribución de Biblias por todo el mundo, en todas las lenguas y a un precio que todos puedan pagar. Se explicó la historia de Mary Jones, una niña de 10 años que amaba al Señor y sobre todo quería una Biblia propia en su idioma para poder leerla en su casa. Mary Jones trabajó durante 6 años para conseguir dinero suficiente para poder comprar una Biblia. Todos sus esfuerzos y trabajos, todas sus tareas sin descanso para poder conseguir su amada Biblia, fueron la iluminación de un grupo de hombres ingleses que se perpetuó en la formación de la Sociedad Bíblica hace ya más de 200 años. Actualmente las Sociedades Bíblicas están en 220 países y, gracias a su trabajo, la Biblia -o parte de ella- está traducida a 2.092 lenguas, y tu puedes tener una (o varias). •Como propósitos para este año -entre otros- podríamos reflexionar sobre el amor a la Palabra de Dios, cómo ser útiles al Señor, preparar a nuestros El 14 d’abril tindrem dinar conjunt a l’església i concurs de pastissos. Reserva la data. Per a més informació pregunteu a Magda Medina. v El 19 d’abril a les 19,30, a l’Amistat, l’Ajuntament, a través de la Taula d’inclusió, ha organitzat un concert a favor de les diferents obres socials que hi ha a Premià. L’obra social de la nostra Església estarà representada amb una taula informativa i serà Per molts anys! Dia 6. Abigaïl Rodés Dia 16. Madita Peró Dia 30. Jesús Ramón Paduani niños, adolescentes y jóvenes para salir a evangelizar y capacitarse para la gran misión: llevar la Palabra a todas las naciones, motivarles a conocer biografías de personas que han dejado huella o han marcado la historia cristiana de otros tiempos, historias misioneras, etc. •Como temas de oración agradecer a Dios el compromiso, entusiasmo de cada Sociedad Bíblica en todo el mundo. Dar gracias a Dios por su fidelidad durante todos estos años, y a miles de personas que de alguna forma (oración, donativos, distribución...) están apoyando a que la Palabra de Dios corra por todos los lugares. Pedimos al Señor que nos conceda más corazones con visión y que abra las puertas de países donde la Palabra aun no puede entrar, para que sea aceptada, valorada, deseada... Abigail Rodés beneficiària dels fons recaptats en el concert. També seria bo que compressim entrades i estiguéssim presents al concert. Per més informació parleu amb Ricardo Mariscal. v El dissabte 27 d’abril a les 18:00 hores a l’església de l’avinguda Jaume Recoder, de Mataró, presentació de l’audiovisual-xerrada sobre: “La Iglesia en el franquismo” produït per l’Arxiu Gràfic i Documental Evangèlic. Organitzen les esglésies evangèliques del Maresme. v Podem començar a pensar en l’excursió unida de les esglésies evangèliques de Catalunya que tindrà lloc l’1 de maig. Més informació durant el mes d’abril.