jAsociarse, labradores! SECGION PROFESIONAL

108
60LETIN AGhlCOLA
ens convenen, millorar nostres coneixements perquè els trevalls sían més
productius, constituir Seguros de bestiar y una Caixa per socórrer nostras
necessitats
Sr. Joan.—Tot això, Isidro, es lo que
jo t'havia dit altres vegadas y tu no
comprenías encara, perquè 1' esperit social no se havia filtrat en tu, y are reunit ab els companys del teu ram, quant
has vist qu' ells s'enardían per las venturosas ideyas novas, també t' has mogut y 't prova lo sociable qu' es 1' home
que s deixa portar per la corrent de
companyerisme y utilitat.
Sidro.—Y encara no he acabat, senyor Joan. En el segon dia s' ens llegí
un projecte per assegurar el bestiar
dels tocinos, poguent entrarhi tots els
dels pobles dels voltants, lo qual si bè
no tots ho entenguérem prou, agradà
molt y ja se nomenaren alguns de no-
saltres, perquè junts ab els de la Societat, vegessim si se havia de corretjir res
y feu això tant d' entussiasme que tots
se volían apuntar acabada la reunió y
ho feren la major part, hasta alguns (y
no foren els derrers) que hi havían anat
de reüll, pensant qu'aixó ho portavan
els amos per sos fins particulars. De
manera, qu' are sí que crech qu' els pagesos ressucitém y s' ens preparan dias
millors. En totas las trevalladas s' en
parla y '1 desitj de que vagi endevant
tothom el tè.
Sr. Joan.—Ajudant Dèu tot hi anirà
si som constants, y 's procura cumplir
ab la germanó qu' ens devem tots, puig
trevallém per nostres interessos que
fins are estavan abandonats. Molt te
aprecio aquestas bonàs novas y un altre
jorn retornarem à nostras conversas.
B.
SECGION PROFESIONAL
consecuencias del padre común del genero humano y por lo mismo son comunes à todos en una ú otra forma, sin
exceptuar los que brillan por su fortu(Continuarien)
na, aunque parezca lo contrario; y si
Conformes con asociarnos, sé que la bien por una ley que se impone con camayoría responderà. Però $de que mal ràcter de inevitable, no podremos j a nos ha de curar? ^Seràn acaso menos màs escapar del todo de pagar tributo à
frecuentes ó mucho màs ligeros los pla- tamanas impertinencias, tenemos el dey.os de la contribución? ^Van à desapa- recho de restaries y enfiaquecer su inrecer por siempre los consumos? jLa fluencia hasta el punto de no tenerlas,
contribución de sàngre dejarà de arrui- y si queréis, sacar provecho de ellas
narnos? jLos amos nos perdonaran el mismas.
adjutorio? gNuestra condición harà el
jQué hace el que se vé batido del incambio de fatigarnos menos y comer fortunio, sea en la família, en el ganamàs y mejor? Estàs penas, y à su lado, do en la cosecha ó en el capital? Su enpeste, guerra, hambre, sèquia, enfer- tendimiento aprieta en todas direcciómedad y otras intempèries que tienen nes y se determina à echar mano de la
su origen en el paraíso terrenal, son tabla que pueda conducirJo à puerto ó
jAsociarse, labradores!
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques