Revista A Punt núm. 4 (21-25)

l.A FICHA TÉCNICA
Blanca Portillo (Dorotea). Àngel de
Andres (Ricardo). Vicente Díez (Cecilio),
entre otro5.
-Título original: El perro del
hortelano
-Año: 1995
-Premios:
-Nacionalidad: España
-Duración: 104 minutos
Galardonada con 7 Premios
-Género: Comedia
Goya, entre ellos Mejor dirección
-Dirección: Pilar Miró
(Pilar Miró), Mejor guión
-Compañia Productora: Enrique
adaptado (Pilar Miró y Rafael
Cerezo Producciones Cinemamgr¡jfjcas
pérez Sierra), Mejor fotografia
S.A., Lola Films S.A., Cartet
(Javier Aguirresarobe) y Mejor
Producciones Audiovisuales S.L.
actriz protagonista (Emma
-Distribuïdora: Columbia Tri-Star
Suarez).
Films de España S.A.
Fueseleccionada para la clausura
-Guión: Pilar Miró y Rafael Pérez
de la sección Zabaltegui en el
Festival Internacional de San
Sierra
-Música: Jose Nieto
Sebastian de 1996.
-Fotografía: Javier Aguirresarobe
Ombu de Oro a la Mejor Película
-Fecha de estreno: 27-11-1996
(Mar de Plata Film Festival
-Espectadores: 975.677
1996).
-Recaudación: 3.221.942,46 (
Delfin de Oro a la Mejor
Actriz (Emma Suarez) y a
la Mejor fotografia (Javier
Aguirresarobe) .
-Actores principales:
Emma Suarez (Diana). Carmelo
Gómez (Teodoro). Ana Duato
(Marcela), Miguel Rellan (Fabio),
Fernando Conde (Tristim),
TITUl.ARS
.:Joven condesa se enamora de su
secretario"
«Jo ven condesa se casa con su
secretario»
«5urge el amor en palacio~
«El amor entre la condesa y el
secretario»
«Condesa y criada enfrentadas por
amor»
«Los caprichos de la condesa
Diana»
«La condesa obsesiva»
«Trio amoroso en palacio»
4t ESO C
Desdoblament de 3' ESO
NOTíCIA
Condesa y criada enfrentadas por amor
l.a Condesa Diana, aún soltera, descubre que su criada Marcela tiene relaciones con Teodora, su secretario. AI ver
esta relación, se encapricha con el.
Diana, joven condesa de Belnor, se enamora de su secretario Teodora al enterarse que su criada Marcela y èl mantienen
relaciones en palacio. l.a con desa se encapricha obsesivamente con el y eso le lleva a un enfrentamiento con su
fiel criada Marcela a la que llega a encerrar en las habitaciones para que no pueda ver a su amante. Finalmente, ia
condesa se casa con su secretario y ella misma etige el marido de su criada.
Gora Pérez, Míriam Bel, Keila García, Madalina i Gabriela Stanciu i Alba Martín, 4t e
Tercero de ESO en la representación de
El perro del hortelano, de Lope de Vega
10:15: No tenemos bien cia ro dónde sentarnos para
ver el escenario. Vamos buscandonos, pero la noticia
que nos deja definitivamente clavados en el asiento es
el descuido de Teodoro, que en una conversación con el
técnico de luces, tiene un leve despiste en el atuendo y
nos provoca la risa. La obra empieza, por un momento
empezamos a ver c1aro que la condesa no tiene un pelo
de tonta, y esta vez, Teodoro no parece tan inocente. Los
de cuarto de ESO estan repartidos mas al fondo. Hace
un calor espantoso y esta lIeno de profesores.
10: 40: Silencio. Tristan empieza a parecernos el
personaje clave, inteligente y mordaz, defiende a Teodora
al mismo tiempo que sus estrategias. Las cartas de amor.
La condesa insiste en que le escriba, que se le acerque
con una sutilidad que nos resulta muy arriesgada, en
cambio. ¿Que sucede en la fila siete? ¿Por que la chica se
da la vuelta y le guiña el ojo al de la fila catorce? Justo
cuando Marcela, en un arranque de orgullo, empieza a
pensar que ya tiene a Teodoro donde queda. La chica se
lo cuenta a su amiga. Teodoro a Tristan. La con desa de
Belf10r al público. Guerra de móviles a partir de la cuarta
fila, pero la cosa termina pronto. Nuestro profesor anda
espabilado aquel dia, con la eftcaz excusa de que nos
fijaramos en detalles que después preguntaria.
11: 00: Por la decima fila alguien nos llama. Se han
acordado, ahora que ven el mal de amores, de la nota
de clase. ¿¡ba de él para ella? ¿AI reves? AI fina va a ser
cierto io que nuestro profesor nos decia en c1ase acerca
de los usos de la època, en especial la importancia de
pertenecer a una clase social u a otra, al valor de la
honra como elemento de intercambio. La condesa nos
empieza a resultar menos gélida que en la pelicula,
pero no sè si es eso lo que nos mantiene enganchados
a la representación. «Vistiendo de mil mentiras una
verdad». Es muy lista la condesa. La vanidad en estado
pura. Mostrar celos a pesar de saber que ella esta
convenclda de manejar los hilos. Teodoro parece ahora
mas interesado en ascender de categoria que en la
pelicuia. Ahora sera dificil que podamos soportar a los
dos señores tan odiosos que pretenden a la condesa,
incluso es complicada que veamos a Marcela intentarlo
de nuevo. Acabara mal. De repente, vemos que por
algun sitio estallara el conflicto, y nos dolera por Fabio,
por Diana, la omnipotente, no tanta. Sabemos que no
pierde la compostura. Atención. Se oye una estrepitosa
colleja, un lIanto. La emoción del teatro, sí. Tan fuerte
fue el manotazo que nos creimos por un momento que
eran efectos especiales en pleno siglo diecisiete. Pero
no. Uno de nosotros ha caido en combate, y es cuando
mas en silencio estamos. Algo tensos, las miradas
21
se van entrecruzando con mucho menos cuidado que
antes. Nuestro favorito es Fabio, y nos gusta mucho la
compañia.
11:30: Todas las historias con final feliz dan hambre.
Esta es la respuesta ante la cuestión de las preguntas
que nos formula la compañia de tea tro. Por la fila veinte
todavia sorprende la aparición de la madre de Teodoro,
que no del padre. Pero antes, la traca final. La carta que
Teodoro rompe en presencia de Tristan se convierte en
pedazos de papel que chocan al caerse al suelo. Suenan
como un mÓvil. La cara de Teodoro es similar al del dueño
del aparato, que se ha precipita do al suelo en el mismo
Instante en que el desamor y el desanimo del enamorado
se precipitan al vado. Otra vez el mismo guiñar de ojos,
también de peml, como la cara ilusionada de la condesa.
La chica sigue intentando comunicarse con el, bajo el
aplauso final.
11:45: En el patio, resumlmos la opinión. Nos ha
gusta do el argumento, nos ha pareCldo mas actual de
lo que parece, aunque tenemos dudas si en esa época
se hablaba como haciendo música. Quiza lo que nos
atrapó fue el juego que se lIevan entre Marcela, Teodora,
y Diana, y sobre todo la figura de los criados. Pero nos
podemos de acuerdo en no aportar toda el material de la
crónica, quedandonos para nosotros ciertos comentarios
y declaraciones demasiado personales. AI fin y al cabo,
hemos hecho lo mismo que Marcela y Diana, ser previsoras
y apostar por lo que pensamos que el amor puede hacer
por encima del dinero y las dificultades. Es decir, fingir
que se sufre y querer a escondidas.
Tercera de ESQ. Salón de actos,
miércoles 25 de octubre de 2006
22
MANIFEST DE LA UNESCO PER A LES
BIBLIOTEQUES ESCOLARS (EXTRACTE)
La UNESCO (Organització de les Nacions
Unides per a l'Educació, la Ciència i la
Cultura) va ser fundada per a promoure
la pau i el benestar mitjançant l'educació
i la cultura dels homes i Jes dones. Aquest
manifest proclama que els serveis de
la mediateca escolar són essencials
per a una educació efectiva de tots els
nens i adolescents i que l'educació és
un element essencial per a la promoció
de la pau i l'entesa entre els pobles i les
nacions.
La mediateca escolar és indispensable per a l'èxit del
projecte educatiu de l'escola i és un element essencial
dels serveis bibliotecaris generals. La mediateca escolar
eficaç haurà de:
donar suport continuat als programes
d'ensenyament i aprenentatge i impulsar els
canvis educatius
possibilitar l'acces a la mes amplia varietat
possible de recursos i serveis
dotar els estudiants de les tècniques necessàries
perquê Siguin capaços d'obtenir i fer servir la
màxima diversitat de recursos i serveis
educar-los per ser tota la vida usuaris de
biblioteca amb l'objectiu de passar-ho be,
informar-se i aprendre continuament.
.. )
part d'aquesta xarxa.
la biblioteca compta, ara, amb un tauler d'anuncis, que
es renova periòdicament, i on podreu trobar convocatòries
de concursos i premis literaris; novetats editorials del món
del llibre; les novetats rebudes a la nostra biblioteca;
i un seguit d'informació relacionada amb la lectura.
Endegarem una secció en la qual podreu penjar la vostra
opinió sobre els llibres que heu llegit i voleu recomanar
o no als altres.
Dins els projectes que tenim es troba el d'engegar un
crèdit variable per als primers cursos de la ESa on es
treballi la formació d'usuaris en recerca i
tractament de la informació
la comissió que s'encarrega de la biblioteca ha decidit,
però, mantenir el préstec de llibres utilitzant el sistema
tradiCional que fins ara s'havia utilitzat, Podeu trobar
llibres d'imaginació, de coneixements, revistes ... i
properament ordinadors en xarxa per tal que pugueu
fer les vostres recerques i treballs.
HORARI DE LA BIBLIOTECA
TOTS ELS DIES A L'HORA DEL PATI
(Recordeu que no es pot esmorzar dins)
DILLUNS: de 13 a 15 hores.
DIMARTS: de 10'30 a 12 hores .
En horari de Batxillerat nocturn
heu de posar-vos en contacte
amb el professor
de guàrdia.
Tradicionalment, la lletra escrita s'ha acceptat com un
mitjà idoni per a la transmissió no verbal de coneixement,
idees i informació. Els llibres, els diaris i les revistes
continuen sent els recursos més importants de les
biblioteques escolars. La tecnologia, però, ha creat
nous sistemes de transmissió que, cada vegada més,
formen part dels fons de la biblioteca. Aquests sistemes
inclouen microfitxes I microfilms, pel.lícules, diapositives,
discs, cintes d'audio I de vídeo, objectes tàctils, equips
multi media i articies de tota mena.
A la biblioteca del nostre centre es troben uns 5000 llibres
i documents que podeu consultar des de la seva pàgina
web. Actualment la biblioteca es troba en un procés de
reforma i transició: a la darrera fase d'obres de millora
del centre li va tocar el torn a la biblioteca amb la qual
cosa es van haver de traure tots els volums. Una volta
acabada aquesta fase, els llibres han tornat al seu lloc. Ens
troben ara en un procés de tornar a el·laborar la base de
dades dels llibres (fitxar-los). El Departament d'Educació
ha encetat un projecte de biblioteques escolars semblant
al que es va engegar per a les biblioteques públiques:
una xarxa de biblioteques escolars, -puntedu-, Per això
ha dissenyat un programa informàtic. el e-Pèrgam, que
començarem a introduir al nostre centre per tal de formar
23
cf;es tr19is ~19is OOJa3es
et le ~rinc~
24
,
LA RELACIO
ENTRE
PARES I FILLS
o
/.~._-~
\,A eL.,., '?\
,
La relació entre els pares i fills és molt
complicada, perquè tenim maneres de
pensar molt diferents;
sobretot en l'adolescència, que és una
etapa en què canviem molt i als pares se'ls
fa difícil acceptar-ho, perquè de nens els
necessitem per a tot i, un cop madurem, el
que volem és que ens deixen espai per a
nosaltres, per a poder espavilar-nos. També
sol passar que no se n'acaben de fiar del
que som capaços i no acaben de tenir clar
si fan bé deixant-nos llibertat pel que pugui
passar. Perquè els pares el que volen és
el millor per a nosaltres i solen estar molt
damunt, tot i que de vegades massa.
Un dels grans temors dels pares són les
drogues perquè cada cop n'hi ha més. Això
fa que no ens deixen sortir molt, que ens
vulguen prompte a casa o que es passen
el dia damunt de nosaltres i no ens ajuden
en res, per molt que ells diguen. El millor
és mentalitzar-nos des de ben petits del
que està bé i del que no. Perquè, per molt
controlats que ens tinguen, podem fer-les
igual.
Una altra de les preocupacions que solen
tenir és veure amb qui anem, amb qui ens
ajuntem perquè no ens porten pel mal camí.
Igual que amb les amistats, que creuen
que perquè algú fume els altres també
ho han de fer. També, en el cas de les
noies, no ens deixen sortir tant ¡ ens tenen
més controlades, és a dir, no tenim tanta
llibertat com els nois perquè ens veuen més
inofensives i per temor que ens quedéssem
embarassades. També les germanes o
germans grans no solen tenir tanta llibertat
en principi com els germans petits. Però
el que passa és que no s'adonen que ja
som suñcientment grans per a tenir criteri
sobre el que fem.Per això molts del pares
acostumen gairebé sempre a dir-nos què
és el que hem de fer de manera autoritària
en comptes de comentar-ho i d'arribar a un
acord.
Laia
Castelblanque
Marta
Espuny
25