Front: .rgan del BOC.

|.<W-^i9W!l»IS«*l»!l!
•s
1
1»
>
"iv
Miaja, diu : q u e la veritable
defensa
d e M a d r i d , consisteix en l'ofensiva
Si
Hsi
,
FI
i
dels d e m é s fronts; el r e f o r m i s m e pro?
paga el c o m a n d a m e n t ú n i c i l'exèr*
cit r e g u l a r i nega les a r m e s per em*
p r a r l'ofensiva al front d ' A r a g ó .
Q u a n encara a S i t g e s n o es sabia
q u è e r a e l S o c o r s R o i g , ara t a n t
en
b o g a , el n o s t r e S o c o r s R o i g d e l
B . O . G., a v u i
d e l P . O . U . M „ ja
actuava per atendre els camarades
perseguits, exilats, en atur forçós.
L e s p r e s o n s d e Catalunya i d'Espa=
n y a s ó n p l e n e s d e records d e l'ajut
d e l n o s t r e S o c o r s , f e t s a l s q u e , lkii=
t a n t p e r la c a u s a d e l s t r e b a l l a d o r s ,
c a i g u e r e n u n d i a a l e s g r a p e s d e l ca=
p i t a i i s m e q u e e m p l e n a v a l e s ergàstu»
lee dels millors m i l i t a n t s obrers. Sit=
g e s b a e s t a t u n d e l s p o b l e s q u e , grà=
c i e s al n o s t r e P a r t i t , b a t i n g u t u n
S o c o r s proletari.
Q u a n l'octubre de 1934, de trista
m e m ò r i a , el n o s t r e S o c o r s a t e n g u é a
tots els c o m p a n y s què en les presons
p a g a v e n la c o v a r d i a d e la p e t i t a bvtr=
gesia, f o u el n o s t r e P a r t i t riniciador
dels C o m i t é s P r o Presos, de Sitges.
S e m p r e e l s n o s t r e s L o m e s , a l e s fà"
briques, tallers i obres, recaptaven,
b u r l a n t la p e r s e c u c i ó d e la r e a c c i ó ,
pels camarades necessitats.
A v u i c o n t i n u e m la t a s c a p e r a p o r =
tar l'ajut n e c e s s a r i als c a m a r a d e s d e l s
f r o n t s i als b o s p i t a l s o n es curen de
les ferides del feixisme.
L a c r e a c i ó p e l n o s t r e P a r t i t d c Sa=
n s t o t is, d e G u a r t l e r í e s d ' i n f a n t s , els
e n v í o s efe t o n e s í t o n e s d e r o b a i q u e »
viures pels beroics combatents
de
M a d r i d i de totes les poblacions on
l l u i t e n c o n t r a el f e i x i s m e , s ó n e n o r
mes.
I cal q u e els camarades de S i t g e s
a j u d i n al n o s t r e S o c o r s R o i g , a p o r
t a n t e l s s e u s d o n a t i u s al n o s t r e Se^
c r e t a r i a t i í n s c r i v i n t - s e al m a t e i x .
P e r la v i c t ò r i a final, p e l s n o s t r e s
c a m a r a d e s , p e l s o r f e s d e la n o s t r a
Revolució, feu donatius i inscriviu
v o s al S o c o r s R o i g d e l P . O . U . M .
KI S c c r c i a r t ,
VENTURA
CAMPS.
9 d^juarc de
1937.
E l s que sota-sígnen, composants del
G r u p J o a q u i m M a u r i n , d e S i t g e s , afi=
l i a t s al P a r t i t O b r e r c r U n i G c a c i ó M a r =
x i s t a , s a l u d e n a l s e u P a r t i t i a t o t a la
classe treballadora revolucionària en
el m o m e n t d e marxar a engroixir l e s
r e n g l e r e s d e l s c o m b a t e n t s q u e e n él
f r o n t d ' A r a g ó l l u i t e n c o n t - a e l feí=
x i s m e criminal, per abàtrer-lo i per a
f e r la r e v o l u c i ó s o c i a l .
N o o b l i d e m q u e el n o s t r e P . O . U . M .
í la n o s t r a J. C . L b a e s t a t i e s t à pre=
g o n a m e n t resesntida d'aquesta lluita.
D i v u i t camarades del nostre Partit
b a n d e i x a t la s e v a v i d a e n t e r r e s
d ' A r a g ó i M a l l o r c a . E l l s , c o m nosat=
tires, m a r x a r e n u n d i o j n o p a s p e r a
c o n s o l i d a r la d e m o c r à c i a , s i n ó p e r f e r
la r e v o l u c i ó s o c i a l i s t a . N o s a l t r e s - r e =
cordem encara aquelles jornades en
que els nostres germans partiren vers
les t e r r e s l l u n y a n e s a m b el c o n v e n c i »
m e n t d e l a v i c t ò r i a . L a v i c t ò r i a d c la
classe treballadora.
A v u i n o s a l t r e s m a r x e m nn»b e l ma«
t íjx c o n v e r i c i i i i e n t i a m b l ' c x p e r i è n »
El Socors Roig del
P. O. U , M. ajuda als
combatents de Madrid i
de tots els fronts.
1 Ajudeu camarades al
Socors Roig del P.O.U.IVl.!
El reformisme demana que totes les ars
mes siguin enviades al front, mentre ei
P . O . U . M . envia armes i homes a la lluita
contra el feixisme. El reformisme que pre«
dica el que iio creu, roba tancs de guerra
per tenir-los a la reraguarda. Es veu que
per defensar la democràcia es preparen
per ametrallar a la clas.'^? treballadora.
Es diu que cal anar a
la formació d'un Go»
vern fort.
Formem doncs un Go»
vern autènticament re»
volucionari.
MENTRE
LA
SAL
JE
ENS
ES
FER
I.
CALUMNIEN
IRELALTA-
LA CL
COMBATENTS
JORA,
Si la classetreballadoí
dora ha acceptat tots els
decrets, preguntem als
camarades a u t è n t i c a »
ment revolucionaris si
acceptaran el que's pre»
para per fer-los deixar
les armes.
DE!
P . O . U . M
R
D E
D e s p r é s d e p r o p d e v u i t m e s o s d e guerra con#
tra el feixisme, la classe t r e b a l l a d o r a e s p a n y o l a es
t r o b a en u n a cruïlla q u e d e u saber s u p e r a r .
M e n t r e els priïners mesos la burgesia s o m r e i a
als r e v o l u c i o n a r i s , aquests es d e d i c a v e n a la lluita
a m b totes les seves conseqüències. Milers d e tre<
b a l l a d o r s h a n d o n a t la seva vida per la causa d e
la llibertat. A r a es p r ê t e n t q u e aquesta sang soís
d e u servir per e n t r o n i t z a r altra volta als grimpa*
d o r s de tots els t e m p s .
N i setlem d i g n e s dels nostres c a m a r a d e s cai*
guts ni dels q u e en tots els fronts d e l l r i t a comba*
ter> el feixisme assassí, si flaquejéssim d a v a n t les
envestides dels q u e n o v o l e n res més q u e un esfat
d e coses q u e ha m o t i v a t a q u e s t a batalla c r u e n t a
contra la dominav.ió capitalista.
Es necessari reaccionar d a v a n t les m a n i o b r e s
dels e s p e c u l a d o r s i d o n a r u n ritme a s c e n d e n t a ia
nostra r e v o l u c i ó .
Sols els p o b r e s d'esperit, els reformistes i la
burgesia en si, p o d e n v e u r e r iin e n e m i c a m b el
socialisme.
La història d o n a la ocasió 1 si la m a t e i x a és de*
s a p r o í í t á d á al repetir-se es b u r l a de la classe q u e
t e n i n t les a r m e s a les m a n s les d e p o s a o n o sap
fer-ne b o n us. N o sap fer la seva revolució.
- S o m cn t e m p s encara a m a r x a r d ' u n a m a n e r a
accelerada cap a l'edificació de la societat socialista.
El capitalisme si ens p o g u é s d e s a r m a r n o ens
p e r d o n a r i a mai la força q u e h e m d e m o s t r a t en
aquest moviment.
La disolució dels cossos creats per la r e v o l u c i ó
q u e h a n servit per d e m o s t r a r l'intent dels nostres
enemics, o f e g u e n la revolució mateixa, cap treba*
llador es salvaria del desastre. La p a u s a democrà*
tica q u e s'ens vol i m p o s a r serviria p e r refer el fei*
x i s m e i atacíjr a m b mès ftiria contra la classe pro*
ductora.
Q u i h a g i seguit a M a r x , Lenin, M a u r i n i Du*
rruti, té de cridar :
¡Visca la R e v o l u c i ó S o c i a l !
íFóra el r e f o r m i s m e !
I treballar p e r q u è aquesta sigui u n fet paraMel
a m b el triomf d e la guerra q u e lliurem contra el
feixisme en tots els fronts.
LA
L'avairí
J.
als
C
nosíres
FRONT
combatents.
E l P . O . U . M . , la J. C . L , la S e c c i ó F e m e n i n a í
e l s P i o n e r s d e l P . O . U . M . , r e t e r e n e l d i l l u n s prop=>
p a s s a t , e n e l l o c a l « C a s a J o a q u i m M a u r i n » d e la l o c a »
litat, h o m e n a t g e d e c o m i a t als s e u s m i l i t a n t s q u e
m a r x e n al f r o n t e n l l u i t a c o n t r a el f e i x i s m e .
F o u u n h o m e n a t g e , e n el qual hi h a v i a barrejades
l ' e m o c i ó d e l r e c o r d d e l s q u e , c o m ahir, m a r x a r e n ple=
t ò r i c s d ' e n t u s i a s m e í q u e c a i g u e r e n e n d e f e n s a d e la
R e v o l u c i ó Proletària e n el front de Mallorca i A r a g ó ,
al m a t e i x t e m p s "que l ' é n c o r a j a m e n t d e t o t s e l s r e u »
n i t s p e r a q u e l l u i t e s s i n fins al d a r r e r m o m e n t d e la
s e v a v i d a p e r v e n j a r als c a m a r a d e s c a i g u t s , a b a t e n t al
f e i x i s m e i a s s e g u r a n t l ' e s d e v e n i d o r d e l a c L s s e tre=
b a l b i d o r a a m b la R e v o l u c i ó .
E l s n o s t r e s c o m b a t e n t s , r e u n i t s a m b e l s s e u s fa=
m i l i a r s i c o m p a n y s , j u n t a m b u n b o n n o m b r e d e sira=
p a t í t z a n t s , c e l e b r a r e n a m b la j o i a i s e r e n i t a t p r ò p i e s
d e l'acte i d i g n e s d e t o t c o m b a t e n t r e v o l u c i o n a r i , el
dit homenatge.
S e g u i d a m e n t parlà u n d e l e g a t del P . O . U . M . ,
q u i , a m b paraula s e r e n a , p e r ò clara, e l s recordà la
s e v a m i s s i ó , a l ' e n s e m s q u e la d e t o t s e l s q u e n o te=
n i e n d ' a n a r al f r o n t , í q u e , p e r t a n t , e l s q u e d a v a e l
d e u r e d e v e t l l a r i l l u i t a r p e r q u è la R e v o l u c i ó q u e la
c l a s s e o b r e r a v o l i a i p e r Iri q u a l l l u i t a v e n , n o f o s sa»
botejada pels ^ui voldrien í desitjen veure anublada
la p r e s è n c i a d e l m i l i t a n t s r e v o l u c i o n a r i s e n la rera»
guarda, p e r m i l l o r fer triomfar el s e u r è g i m d e covar»
dia i R e f o r m i s m e .
Finalment, digué: «Vosaltres, combatents, que h e u
d ' a n a r al f r o n t , e s t e u a l e r t a e n d e f e n s a p r ò p i a , í t o t s
e l s q u e q u e d e m a la r e r a g u a r d a a l e r t a t a m b é e n de»
f e n s a cle la R e v o l u c i ó q u e t a n t d e s í t j e m » .
P a r l a t a m b é u n a c o m p a n y a d e la S e c c i ó F e m e n i n a ,
la q u a l , e n b r e u s p a r a u l e s , d i g u é q u e e s p o s a v e n , e n
t o t l o q u e f o s n e c e s s a r i p e r a s s o l i r la v i c t ò r i a , a l c o s »
tat dels c o m b a t e n t s .
E n n o m d e la J. C . I., p a r l à u n a l t r e c o m p a n y , q u i
f é u record, a m b paraula e m o c i o n a d a , als s e u s com»
p a n y s c a i g u t s , i a l e n t à als c o m b a t e n t s r e u n i t s a lluí»
t a r p e r a v e n j a r - l o s fins a la f i .
S e g u i d a m e n t , i c o m a final, p a r l à u n d e l s c o m b a »
t e n t s , e l q u a l d i g v i é q u e e l l s f o r m a v e n p a r t n o d e l'e»
xèrcit popular, sinó de l'exèrcit revolucionari, í que,
c o m a t a i s , l l u i t a r i e n fins a la fí s o t a e l n o m i la p o j a
bandera del P . O. U . M . , n o d e i x a n t - s e arrabassar les
a r m e s p e r r e s , n i p e r n i n g ú , fins a c o n s e g u i r la c o m »
p l e r t a v i c t ò r i a d e l p r o l e t a r i a t , fins a f e r t r i o m f a r , v e n »
j a n t a l s c a i g u t s , la R e v o l u c i ó S o c i a l i s t a .
F i n a l m e n t , d e s p r é s de p r o n u n c i a t s els a n t e c e d e n t s
p a r l a m e n t s , d o n a n t v i s q u e s a la R e v o l u c i ó , s ' e n t o n a »
r e n «L·l·l I n t e r n a c i o n a l » i d e m é s h i m n e s r e v o l u c i o n a »
r i s , d o n a n t fí a i x í a a q u e s t m a g n í f i c i g r e u a c t e d'aco»
m i a d a m e n t als n o s t r e s c o m b a t e n t s r e v o l u c i o n a r i s .
S
•o
e i a d ' a q u e l l e s d e s a p a r i c i o n s . S o t a la
bandera del nostre Partit Bolxevic,
s a b r e m t r e b a l l a r p e l t r i o m f d e la n o s »
t r a clai s e . S a b r e m v e n j a r a a q u e l l s
q u e u n dia pletòrics
d'entussiasme
empunyaren les armes, i avui estan
absents...
V o s a l t r e s , c a m a r a d e s , f í u la r e v o »
l u c i ó a la r e r a g x i a r d a . D e i x e u a l s ca»
l u m o i a d o r s q u e vagin ells mateixos
o m p l i n t - s e d e llot. L e s baixes doloro»
ses del nostre Partit reclamen que
t o t e l t e m p s el d e d i q u e m al t r i o m f
d e l S o c i a l i s m e . N o s a l t r e s al f r o n t i
v o s a l t r e s a la r e r a g u a r d a , s a b r e m f e r
h o n o r a ells. E n s c o m p r o m e t e m a n o
d e f a l l i r n i u n s o l m o m e n t . V o l e m és»
s e r l ' a v a n ç a d a d e l ' E x è r c i t I^oig, n o
d'un cos p o p u l a r .
R o i g c o m la b a n d e r a d e l P . O . U . M . ,
serà a q u e s t grup d e S i t g e s , q u e té
p e r m i s s i ó e s p e c i a l venj.ar a l s g e r m a n s
caiguts. Vosaltre-, venjeu-los també
f e n t la r e v o l u c i ó s o c i a l i s t a . Q u e q u a n
t o r n e m , t r o b e m allò q u e n e c e s s i t e n
els productors.
S e n s e d e f a l l i r i a m b la f e r m e s a ,
p o r t e m a m b n o s a l t r e s la i n t r a n s i g è n »
e i a d e M a u r i n . M a r x e m a m b la s e g u »
retat del triomf.
[A reveure, camaradesl [Visca el
P . O . U . M . l ¡ V i s c a la R e v o l u c i ó S o »
ciall S a l u t .
,V,àxíni A p a r i c í , G u i l l e m F n r , F r a n c e s c P o s e l l . .Tonqulrti Sancïic-^. Grcjjori V o l e r a , M a t e u P r c í o s , F r a n c e s c C a r m e n a , Mfqticl C o r t é s . S a l v a d o r P l a n e s , J o s e p
B s t c v c , A n t o n i ÍVUcó, L l o r e n ç R e d o n d o , J a i t m e F o n iria, Domingo Rodríguez, Kobcrt Palli, Pere Planas,
(0
X
(0
X
I
(0
c
(0
CQ
(U
F . O . tr.
C^s "X.^
Deu procedir-se a una revrssió íocai de procediments. Però no perjudicant als que eM9 de juliol
es llençaren al carrer, sino depurant la b u r o c r à c i a burgesa, fent la Revolució Socialista.
e c e s í d a d d e transformar ei sistema e c o n ó m i c o
Los problemas que la clase trabajadora tiene planteados es algo sagrado que n o impedir que, a pesar de todo, la revolución española siguiese su curso ascendente.
puede emplearse para que los demagogos de todos los tiempos se sirvan de ellos Estos procedimientos son puestos en práctica tanto en el plano internacional, como
con fines partidistas o ambiciones particulares sin incurrir en cl grave delito de frai« e n c l niicional, rcRiotial " localmente.
El caso de Sitges, que bien poca cosa se ha hecho para sacar al proletariado IccaÍ
ción, que a su d e b i d o tiempo será sancionado. Primero consiguen hacerse simpáti*
eos a la causa de la revolución con aquellos partidos que, en m o m e n t o s de máximas del colapso económico, es el mismo q u e el de otras muchas localidades q u e siguen
convulsiones revolucionarias, erigieron al movimiento obrero revolucionario en el el mismo camino. Pero esto n o es motivo para que se nos diga, cuando tan insisten»
arbitro s u p r e m o de la vida social; más tarde consiguen adquirir cierta personalidad tcmente señalamos la necesidad de hacer la revolución, que parece algo así como si
numérica con el reclutamiento de elementos oscuros q u e ante un desplazamiento el triunfo de la revolución dependiera de Sitges. Evidentemente, la revolución n o se
forzoso se cobijan en el sector político que más garantía les ofrece para la defensa ganará o se perderá p o r q u e en nuestra localidad se haga o se deje de hacer. Pero
de sus intereses. C o n s e g u i d o esto, se lanzan a neutralizar la obra revolucionaria Sitges, eonjuntamente con las demás poblaciones, son las que h a n de poner en prác»
para imponer después sus condiciones reformistas. El ejemplo de este proceder tica el hecho revolucionario. El reformismo n ó se detiene en mirar si la capacidad
oportunista—canallesco y cobarde en algunos elementos q u e constantemente y a sa* cuantitativa d é l a localidad es mayor o menor, ni si su inüuencia política es sentida
hiendas engañan a los trabajadores—lo tenemos al repasar las variaciones observa* poco ni m u c h o por J a s masas, sino que hasta el más insignificante lugar, d o n d e sea
das desde el 19 de julio hasta iaifecha; en los primeros tiempos n o tuvo el reformis* que lleguen las ramificaciones del reformismo, éste *rabaja en beneficio propio, aun*
mo valor para oponerse a los deseos revolucionarios de los trabajadores; más tarde que sea especulando con el n o m b r e de lo que le está v e d a d o ponerse en la boca, Y
logró infiltrarse en ios organismos dc dirección, neutralizando, c o n la exclusión del si los elementos reformistas cumplen con la condición política q u e se h a n impuesto,
P. O . U . M . como partido revolucionario, todas aquellas disposiciones que garanti* los que en tcd-.- caso dejarían de cumplir serían precisamente los revolucionarios si
zaban la marcha de ascendente dc la revolución; y, finalmente, se vale de todos los se dejasen neutralizar p o r u n conformismo mal e n t e n d i d o . Entonces sí q u e ios tra»
medios a su alcance, acogiéndose incluso a ia ayuda q u e le presta la democracia in* bajadores, con toda razón, podrían decir: si en Sitges n o se hace la revolución por*
ternacional, para imponernos la misma forma de dominación burguesa, con todas que a ésta h interesan poco sus determinaciones, ¿a q u é viene, pues, tanta propa*
ganda revolucionaria y tantas hostias de canto?
sus contradicciones, q u e hemos padecido hasta el 19 dc julio.
Los trabajadores empiezan" a desconfiar de que se ponga en práctica lo que en
El p r e t e n d i d o control d e las potencias extranjeras en los puertos d e la Península
ibérica, la inactividad por falta de a r m a s e n los frentes de A r a g ó n , las imposiciones vari.'-, ocasiones se ha repetido, aquello de ques los obreros no comerán más ni menos
imperialistas del gobierno de Valencia y de Cataluña, el estado d e confusionismo de lo que coman los que tienen más dinero qus ellos. N o son unas cuantas pesetas
que ha dejado postergado al movimiento obrero, etc., etc., t o d o esto es el plan pre* más io que ambicionan, n o . I o que desean es p o d e r comer mucho o poco, lo q u e
meditado del reformismo, para crear u n ambiente favorable a la política antirrevo* haya. Pero que se acabe eso de q u e trabajando n o se p u e d a n satisfacer debidamente
Iucionària que a toda costa quieren imponer. Pero así como para p o d e r poner en las necesidades del estómago, mientras ios adinerados que aún quedan n o les hace
práctica todo este plan de concesiones políticas a la burguesía, h a n tenido que reçu» falta nada. Esto después dc seis meses que la clase trabajadora de Sitges tiene en su
rrir a la ayuda d e los países d e n o m i n a d o s demócratas, particularmente Francia e ín» p o d e r los instrumentos de producción y cambio.
giaterra, h a n tenido también m u y bien en cuenta en preparar lo necesario para
M A R C E L I N O G. C A L D E R Ó N .
El feixisme n o passarà." N o passa a
Alemanya.
DONES, LLEGIU :
Cal procurar al mateix temps que el
combatem que quedi definitivam.ent anu!»
QUÈ
P R E T E N I A EL P, S. U. C. ?
lat
Del c o n i ari com al Reich n o passarà... Ò R G A N D E L A S E C C I Ó
En la seva edició del diumenge, «Solidaridad O b r e r a » denúncia u n fet, la grave»
tat del qual hem de posar de relleu davant tota ia classe treballadora d e C a t a l u n y a . fins al cap de 14 anys.
FEMENINA DEL P . O . U . M
Divendres a la tarda, un grup d'individus es presentà a u n dels dipòsits de material
Î. ELIES.
de guerra i mitjantçant la presentació d'uns documents falsificats, q u e portaven la
signatura del company Vallejo, aconseguiren emportar-se dotze tancs,'acabats de fa»
Brïar, q ü e foren d?po.íi!3f? 3 !a-£35ern3 «VoroçhU
COMENTARI
SETMANAL
De manera què el P. S. U . C , que, des de fa mesos, realitza una campanya acti»
víssima amb la consigna: «Totes les armes al front», cn lloc de predicar a m b l'excm*
ple, s'apropia dotze tancs valent-se d'una signatura falsificada i els porta a la caser»
na «Vorochílov», que n o és la caserna oficial de ia Divisió Carles M a r x , sinó ia del
Partit.
Aquest fet ve a confirmar d'una manera esclatant el caràcter escandalosament de»
La .solució a l'actual estat de coses n o p o t ésser de cap manera un retorn al estat
m.igògic de la campanya i a descobrir la veritable intenció dels seus itiicíadors. q u e
no és altra que preparar-se a la reraguarda per tal d'organitzái- utia força disposada de coses anterior. N o p o t escapar-nos que les mases sempre cs decanten per la solu»
ció més fàcil sense analitzar, però, si perjudica o n o al seu futur desenvolupament
a aixafar ei moviment revolucionari.
Pet què ha robat els dotze tancs él P. S. U . C ? N o suposem q u e sigui per tal de com a classe.
passejar-los p e t la Rambla en una d'aquestes parades espectaculars per les quals
L'economia burgesa, sí cs veritat q u e és m o r t a - s i n ó caldrà m a t a r - l a - d e u ésser
mostra tanta predilecció l'esmentat Partit. 5erà p e r a trametre'ls al front? E n aquest enterrada, n o fos cas q u e més tard, a m b la nostra actuació al deixar les coses a mig
cas n o li calia robar-los, i menys encara tractant-se d ' u n Partit que ha llençat la fer, tinguéssim de lamentar-ho.
consigna «Tot pcl G o v e r n de la Generalitat» i q u e , per tant, n o podia obrar com
Per a fer-ho, hem dit i repetit q u e cal, d'una manera decidida, a b o r d a r el proble»
un «grup incontrolat» qualsevoL
ma del m ó n obrer, a m b totes les seves conseqüències. La socialització, la neteja bu*
N o , aquests tancs n o anaven destinats a la liuita al front, sinó a l'interior; n o rocràtica, el rebaix de sous elevats, les municipalitzacions, dedicar u n temps més
anaven destinats contra ei feixisme, sinó contra les organitzacions obreres que n o efectiu a ia qüestió dei camp, ia Cooperativa de C o n s u m , la Unitat-Sindical que per»
no estan disposades a consentir que ia revolució sigui escanyada, que sigui la bur» meti tenir una sola intrepretació al fet revolucionari socialista, h a n estat coses q u e la
gesia, mitjantçant la restauració d e la República democràtica q u e féu possible l'alça» nostra organització, el Partit O b r e r d'Unificació Marxista, ha p r o p u g n a t desde fà
ment militar, la que s'aprofiti del magnífic heroisme d e les nostres milícies.
una pila de mesos.
D a v a n t la gravetat del fet, posem en guàrdia la classe treballadora i exigim la
D ' u n a manera decidida, cl nc.ilrc Partit ha fet els possibles per portar a cap
constitució inmediata d'una Comissió formada p e r representants d e totes Ics orga»
nitzacions que tenen forces ai front, encarregada d'investigar a fons la denúncia for» aquesta obra magna que, feta des del nostre poble, podria ésser el far lluminós d ' u n
m u n t de pobles. Es pretén ara, q u e les solucions deuen portar-se a cap en el seu mo»
mulada i d e p u r a r responsabilitats.
Comitè Excutiu del P. O. U. M. ment adient. Es que la classe obrera té d'esperar que la burgesia li dicti l'ocasió?
N o oblidem que Sempre en tots els règims la classe d o m i n a n t s'ha negat a desa»
parèixer. N o oblidem q u e la història d ó n a les ocasions i n o es detura en el seu curs.
una incOmprrnsió nostra, que caiguessin Potser n p tindrí-^m ocasió de fer la nostra revolució, sinó després de molts anys més
amb la situació q u e avui es troben els de sacrifici i q u e costarien moltes més privacions a la classe obrera.
obrers italians, alemanys, austríacs etc..
Si per fí vol fer-se alguna cosa pràctica per a ta nostra emancipació, deu posar-se
Per defensar abastament el nostre mo* immediatament a la pràctica la reunión conjunta d e ies centrals sindicals. Fer imme*
Cavaicanti, ex general al servei dels viment cal estar alerta a les maniobres diatament ia fussió. Aplicar totes aquelles mesures revolu-ionàrics que permetin
facciosos ha fet unes manifestacions q u e del reformisme i de la burgesia. C a p pac» unificar els salaris í sumar al nostre moviment a tots els q u e la burgesia n o els podia
demostren ies p o q u e s possibilitats del te deu acceptar la classe treballadora per» solucionar el seu probiema.
feixisme. Senyala q u e cas d e guanyar, que el convenciment dei feixisme avui
Cal fer simpàtica .a nostra revolució, de manera q u e pràcticament es vegi q u e
cosa q u e veu difícil, preveu u n a pèrdua que veu la nostra combativitat de saber»
sols el socialisme p o t crear el m ó n de justícia. M e n t r e tant és necessari n o perdre
total per la seva part, puig que seria el la, n o s'hauria llençat sense preparar Tiés
el temps en discussions, sinó aplicar eis acords presos. La responsabilitat va directa»
nostre país una colònia de l'imperialisme el cop contrarrevolucionari. Vol dir això
que si una pausa s'inicia entre revolució ment per aquells q t tenen l'obligació de vetllar peis acords de les organitzacions
itaià i alemany. ,
revolucionàries, del contrari tindrem de creure en una incompetència poc adient al
D'altra b,inda s'ha demostrat que .si i contrarrevolució té d'ésser la democrà» moment que vivim i pel q u e s'ha predicat tota la vida. Depurem tot el que de podrit
cia
burgesa
q
u
e
engendra
el
feixisme.
Màlaga ha caigut és perqué ha interès»
i reaccionari queda a l'Ajuntament. Fem la U n i t a t Sindical; el jornal familiar en re*
sat a Inglaterra. Tot fa creure q u e la vic* C o m a Alemanya sorgiria el feixisme lació a les necessitats del productor; la Cooperativa de C o n s u m ; en suma, totes
més
tard,
però
suficientmeut
preparat
i
tòria, indiscutiblement, n o és per les hor*
aquelles coses que pràcticament sabem que p o d e n aportar un mínim de benestar a la
des c r i m i n a l s í ^ e Franco encara q j e es que donaria per tota una sèrie d'anys el nostra classe, alhora que es treuen els especuladors de totes les revolucions.
ciominí
al
capitalisme.
necessari no'fdormir-sc i posar totes les
La burgesia i el reformisme cjue sap
Per aixó és necessari d o n a r t o t e l P o d e r a l a c l a s s e t r e b a l l a d o r a , del con*
activitats i coratge al servei de la causa
això, que sap especular a m b el cansanci trari repetirem lo d'Itàlia: contentar-nos a m b la presa de les fàbriques, per a deixar*
que defensem.
El n o g u a n y a r les places fortes del nos» de la campanya q u e sostenim cs prepara ies ffiés tard per imposició dels òrgans repressius a les ordres d ' u n govern que n o és
fre país al iniciar-se el moviment ha fet per d o n a r la punyalada mortal al nos» obrer ni revolucionari. Podem evitar això d o n a n t tot aquest òrgan de defensa de la
llençar al feixisme a m b totes les conse* tre m o v i m e n t . A l front d ' A r a g ó es res» Revolució a la classe obrera.
qüències contra la revolució espanyola. pira una atmósfera d e descontent puig
N o es repetirà així lo d'Itàlia. Perquè així sigui n o es contentarem a m b propcsi*
Es en aquest sentit que hèm de vetllar la que es sap d e q u i és la culpa de que n o cions soles, sinó que, com hein demostrat abastament, ajudarem a les realitzacions,
estem
armats
per
atacar
Osca,
Terol
i
as»
nostra revolució. C a d a victòria al front
marxant al davant d e tot sacrifici. Ben entés, però, que aquest sacrifici té d'ésser sols
deu ésser un pas endevant a la reraguar» saltar definitivament Sarag issa. T o t és i exclus.,ivament en profit de la classe treballadora i pel Socialisme.
aprofitat
pel
reformisme.
da. El nostre moviment és quelcom q u e
Fis revolucionaris autèntics deuen do» • A q u e s t a és la posició de
ha regat a m b sang proletària desde u n
L A J. C . L i EL F. O . U . M .
nar-se
compte del que es pretén.
munt d'anys. Fóra lamentable que^ p e r
¿ o b r e la sustracció de dotze tancs
ími
í n i i 11
lí. POil i l 1 . 1 . 1 . 1 .
fil l i a s
mmi
3
S
•o
(0
X
(0
X
I
(0
c
i—
(0
OQ
(U
TO
+J
3
F R O N T
j « c . ï .
P . O. Ü.
Es la solidaritat deis obrers internacionals que ens t é dè fer guanyar la Revolució. Sí Lenin hagués
pensat a m b els atacs dels països d e m ò c r a t e s burgesos no hauria fet I guanyat la R e v o l u c i ó Russa.
S I N D I C A L S
DE LA PELL
Problemas del momento
U n o d e los problemas que merece especial atención d e todos, es el de la econo»
H e m assistit a la reunió que la coope» Creiem que serien elis mateixos els qui mia municipal. Muchas de las proposicones q u e h a n sido presentadas por nuestro
rativa del calçat ha celebrat la prop-pas» per demostrar la seva simpatia haurien partido, en el Consejo Municipal, para estracfurar una economía revolucionaria, só»
sada setmana. Mes que un article, é;s un demanat això. N o ha estat així i els tre* lo han merecido discusiones dilatorias, c u a n d o n o h a n sido rechazadas por lo q u e
comentari petit a la mateixa que volem balladors de la pell antics militants "indi< podríamos llamar mayoría consistorial, que es evidente q u e sustenta el criterio d e
primero ganar la guerra, y hacer luego la revolución. A h o r a , bien, ¿es q u é se ha es*
fer, p u i s que observem com es marxa cals h a n pres l'acort que comentem.
La necessitat de donar facilitat a tots els trucfurado una economía de guerra? ¡nol en absoluto, y n o sólo n o se ha hecho na»
d'una manera poc adient a les necessitats
de l'ofici i també als acorts que el nostre companys q u e puguin c o r b j o r a r demà da en este sentido, sino que el Consejo Municipal está en trance de n o p o d e r hacer
al millor desenvolupament de la nostra frente a las necesidades de la población, h a b i e n d o tenido de recurrir a los sindica*
Ram ha pres en pla local i nacional.
Es veu com és manté la Col·lectivitat obra també queda bé. Les facilitats a q u e tos para obiener el dinero necesario para la compra de víveres, y a d e u d a n d o además
sub-esíimant ia conveniència i resolució surtin camarades que p u g u ' n desenvolu* varias semanas de salarios a los obreros de la construcción, como p o r otra parte se
presa Ue anar a la socialització de tot l'o* par-se i posar la seva capacitat al servei han secado muchas fuentes de ingresos, y ia guerra nos ha creado nuevas necesida*
des, y si las posibiUdades decrecen a medida que transcurre el tiempo, es evidente
fici. Tindríem de posar més interès a això de la causa són excelents i satisfatòries.
Cal però no oblidar que perteneixem a que de n o de rectificar la conducta seguida hasta aquí, estamos amenazados p o r el
puig que l'agrupament de tota la pro<
ducció pot impulsar la mateixa ja que la una sindical i q u e els inteiessos dels hambre en plazo p r ó x i m o .
¿Es posible hacer algo práctico en este sentido que n o s libre de esta amenaza?
perfecció de la producció depèn de la se» obrers del Ram de la Pell n o són sols els
listo es lo que trataré de demostrar en mi p r ó x i m o artículo.
va centralització i de! sentit socialista de de la Col·lectivitat sinó els de tota la clas»
CHANTECLER.
se treballadora.
la mateixa.
C o m e n t a r e m o p o r t u n a m e n t l'aplicació
Acoit satisfactori fou el que fa referen»
eia a la burocràcia. Aquesta sempre s'ha dels acorts.
Sense oblidar que tenim la socialitza»
distingit per la seva poca simpatia a la
...No cal anar depresa, s'afirma, a fer la
El P. O . U . M.. Este partido C o m u classe treballadora, f o t demostrar-la ara ció acordada és q u e els camarades, tots socialització i la revolució a Sitges, puig nista independiente, ha actuado síguien»
treballant per la causa revolucionària. A deuen seguir la seva tasca constructiva, que un poble sol n o pinta res.
d o la línea política marxista-Leninista
més tots formem part d'una sindical que amb el convenciment de que les victòries
Ara ens expliquem perquè es va per» justa, c o n t r i b u y e n d o en gran manera a
n o accepta el que la C . N . T . ha determi» de les milícies a' front es consoliden a la dre la vaga de Vallcarca. Primer la tenien corregir los errores del movimiento obre»
S P E C T Â T O R , de guanyar els Estats U n i t s .
nat en l'interpretació del moviment. reraguarda.
ro y a impulsar la u n i d a d de la clase tra»
bajadora.
...Els uns diuen que «volen» la révolu»
El P. O . U . M., pese a las injurias q u e
premises essencials per ésser un b o n re» ció. Els altres que la deiiaocràcia burgesa.
I quedem tant tranquils. Tols som «mi» contra él lanzan los reformistas contrarre*
volucionari.
eus» «recalcades» i anem fent.
volucionarios, será el partido, que llevará
«Castilla Libre» órgano de la C. N . T.,
al triunfo al proletariado peninsular.
...Al nostre poble hi han una infinitat
de Madrid, escribe: Consideramos, a pro»
...Ja es comença a parlar que a més de
LAURO.
pósito de los ensayos revolucionarios tan de companys que volen el socialisme. Pe»
llevados y traídos desde que pronunció rò pel que es veu eí q u e volen és u n so» que cal guanyar la comparsa és necessari
fer unes caramelles q u e q u e d ' n bé. Si es
su discurso ante las Cortes el seiíor Lar» cialisme «contemplatiu».
divcuteíx, preguem que es faci sense «pas»
llista d e la subsoripctó
go Caballero, que: «si bien la C . N . Ï . y
...Es reclama q u e siguin jutjats tots sió». I a propòsit serà necessari també
la I J . G . T . coinciden en este punto fun<
a
favor
tie Iss víctitnes del P.O.U.M, de Sitges.
damentai, n o sucede lo mismo con los aquells que combaten i critiquen els de» preparar nua funcioneta per ia quaresma...
«Casa
Serra H e r m a n o s » , 15; Joan Enri»
partidos políticos» por muy avanzados y crets del G o v e r n . En aquest sentit es tin»
quez,
5;
Pilar
Vericart, 0*90; J. Serra Giré,
dria
de
passar
p-ír
les
armes
a
ta
C
.
N
.
T,
revolucionarios que se denominen. Estos
2'70; Salvador Mirabent, 2; Dolors, Mar-»
partidos políticos, sin excepción alguna, Y al P. O . U . M.. Sinó llegiu la Batalla i
tín, 3; Joaquim Trigueros, 2; Garles Cha*
l a n manifestado repetidas v>.ces por sus la Soli.
con, 2; María López, 1'90; Josepa C h a c ó n ,
líderes y por su prensa, que combaten
...Hem vist una fotografia feta del ma» Assistiu a les pràctiques de instrucció i 3'50; Josepa Campillo, 1; Elvira Aixa, 2;
por una República democrática parla»
teix
dia de la concentració dels Rabassaif maneix d'armes, a càrrec de l'instructor Victoria tíscoda, 2; Josepa Rosés, 2; Con»
mejjtaria. Por ese régimen—lo decimos
con entera franqueza —no nos jugaríamos res a Barcelona el 1934, En ella es veu lenerai, que tenen Hoc tots els dissabtes a xita Borrell, 2; Bartomeu Farreras, 5; Ra»
fael Rodríguez, 5; Miquel Rorre-li, 2; Riels que anaren a una processó a la Cate» a tarda al antic camp «Floreal»,
1,1 viJa en ias trincheras.
card Román, 2; Salvador Ariaga, 2; Pere
drài de tiarcetona. Suposem q u e al ma»
Per r e s c l a f a m e n t d e l feixisme.
Peña, 1; M a n u e l Transans, 2; A n t o n i
teix
temps
pregaren
que
els
douguessin
Ni nosotros tampoco:
Per la victòria d e ia R e v o l u c i ó
González,
2; Francesc Martínez, 1; Salva*
Pero tenemos la completa seguridad, un càrrec al jutjat doncs sembla que D é u
d o r Serra, 2; Joan Serra, 2; J o a n Mellado,
Socialista.
s'els
ha
escoltat.
cie que la última palabra ia han de pro»
3; Salvador Vigó, 2; Montserrat Domin»
La Sécela Femenina dal P. 0. U. M. ila SUgos. )iO, 2; M. Ferret, 1; Josep Serra, 5; A r t u r
nunciar los trabajadores y éstos, estar
...A
Barcelona
s'han
robat
deu
tancs
tranquilos, amigos de «Castilla Libre»,
Serra, 2; S. R., 5; Archiila, 1; M . Solé, 2;
que no hablarán de República burguesa creiem q u e per iniciar la contrarrevo'u»
G e r m a n e s Bricullé, 5.
Escolteu
aquest.,
nit,
i
totes
les
nits
ció. Les sancions encara n o es veuen en»
sino de Revolución social.
A R I O . lloc.
'XASTNIA
LIBRE"
3ones pro etaries
LA RADIO P. 0. U. M.
SOCORS
ROia
D E L P . 0 . U . M,
...Els queviures s ó n cars. Les mesures
que es prenen són interessants. Però els Informació dels fronts, d e tots els països Camarades ajudeu als combatents, als or»
i dels diaris.
queviures s ó n cars. I eis botiguers per
fes de la revolució, als hospitals del nos»
Escolteu el diari de la nit del
O v i e d o està a punt de caure cn mans ara bé.
tre Partit, als heroics combatents del front
de les forces lleials. Aranda s'exclama
PARTIT OBRER D ' U N I F I C A C I Ó
de M a d r i d i de tots els fronts.
...El senyor Azatla encara cobra 165.(X)0
contínuament demanant reforç. Ultima»
MARXISTA. .
COMPfl
EU: L'efígie d e Maurin. . 6,00 Pts.
tnent ha demostrat que n o pot sostenir-se ptes. fils milicians 8'5Û cada dia. Es sü»
Lenin i Marx. . . . . 10,00 »
priírieixen,
doncs,
els
milicians.
Aquests
més
Segells de M a u r i n . . 0,05 »
• Madrid inexpugnable aguanta les en» ja están acostumats a passar gana.
Fotos,' col·lecció de
vestides del feixisme internacional guan»
cartells editats pel
...Encara es cobren dietes i plusos. El
yant posicions magnífiques a la reacció.
P. O . U . M . . . m i 0,10 »
El reformismo, q u e tiene hasta cierto
A Màlaga desde els poblets propers d i n o u d e juliol els obrers es tiraren al
Meda'.lons M a u r i n ; a 0,50 »
punto
justificación
en
un
periodo
de
es»
carrer
per
acabar
amb
tot
això
però
sembla
s'envesteix a ies hordes criminals.
Inscriviu-vos als Socors Roig
El front d'Aragó resta inactiu a causa que io que s'acabarà serà la paciència tabilidad política y económica, constitu*
ye una contradicción, u n acronismo en del P. O . U . M., cotitzant periòdicament
del que hem conientat repetidament. La dels obrers.
fase revolucionaría. Los socialistas na»
el Segell del Socors Roig.
culpa de que al front d'Aragó n o s'ata»
...La proposició de la Cooperativa de vegaron, navegan y navegarán contra la Envieu els vostres donatius a aquest Se*
qui es deu als que deuen ^rocedir al seu
C o n s u m , és el que'm p o d r í e m dir: «rLos corriente.
armament.
cretariat, «Casa J o a q u i m Maurin», carrer
tres mosqueteros», i ia seva aplicació: «20
Ferrer i Guardia, n.° 37.
Se es marxista n o p o r formulismo,
años después».
sino p o r q u e se acepta como base la teo»
q t i e ,
...En una reunió: «demanO la paraula rí.t del socialismo científico y las leccio»
...La burocr,ïcia comença a ésser bande» per a dir que les subsistèncie"- s'apujen nes experimentales ciel luovifriento obre»
j.ida. D e la Cooperativa de Calçat ja han d'una manera desmesurada cada dia més.» ro internacional.
La J. C . I. de Sitges, després de com*
I de·'prés de dir això va quedar més
començat, ara el que cal és fer-ho dels
Lí inteligencia de un partido consiste plir amb el seu deure en tantes quantes
descansat...!
altres llocs.
en saber comprender las variaciones his* suscrípcíons s'han fet en profit dels famí*
...A la mateixa reunió es va afirmar lóricas en que se producen bruscas osci» líars de les víctimes dels diferents fronts,
...El Ür. Corachan ha fet declaracions
laciones de p é n d u l o para orientarse de» cregué que complia un deure en organit»
favorables ni feixisme. Aquest descobrí» que tots hem estat d'acort a prendre cer»
zar-ne una pel militant de la seva orga*
bidamente,
mení de l'Esquerra elevat a Conseller d e tes mesures revolucionàries. Però el que
nització, company Ramon Montserrat, el
això
afirmà
n
o
es
recordà
de
que
ell
no
Catalunya és una demostració dels em»
qual
es trobava imposibilitat de treballar,
íixisten
en
ios
procesos
revoluciona»
hi era.
,
boscats que existeixen.
ríos, una hora única, que n o puede per» degut a estar malalt de bastant temps.
Dita suscripció, després de sorguir và»
...A propòsit d'una vaga; a Sitges pro» derse, o se marcha hacia el fracaso.
...Diuen que a Rússia es feu un procés
ríes dificultats, ha estat entregada ai nos»
perquè hi havien comunistes que treba» posem que es pregunti a manta Junta in»
El partido socialista fué el pararrayos tre company, cosa que comuniquetn als
llaven contra e!s Soviets i per ia democrà- teressada, i de un a un, si s'en en sap res.
nostres lectors i donants, per a Uur satis*
de la burguesía española.
Si
es
fà
honor
a
la
veritat,
es
trob£.rà
el
fil.
cia burguesa. A casa nostra en aquest
facció, al mateix temps que celebretn la
El
fil
de
la
qüestió
i
la
corda
de
la
«berra».
sentit tindríem de processar a partits sen»
Sin teoría revolucionaria n o h a y mo» franca roilloria en que es troba el nostre
cers.
company Ramon Montserrat.
...Es programa revolucionari retornar vimíento revolucionario posible.
Sin un partido revolucionario n o h a y D e g u t a la manca d'espai n o p o d e m
al
14
d'abril?
N
o
.
Però
és
pràcticament
...Dues hores per tirar cartes. D u e s per
publicar la llista aquesta setmana, cosa
no hay triumfo de revolución posible.
fer cl «tresillo». Dues per regentar a la retornar, posar parxes a l'economia bur»
que farem la pròxima.
gesa.
Conselleria i dues p e r passejar són les
DELS
FRONTS
PALABRAS DE MAURIN
FRONT
SOliPOg Pi Mili ilflSEli
s•o
X
I
TO'
^
TO
m
.
•ad
Q
F . O.
i l » C« I .
L o s
q u e e n ios primeros
riosas
d e l 19
de
m o m e n t o s
julio.
Los
s e lanzaron
q u e n a d a
Por M A N U E L
IV
a fa calle,
hicieron
GROSSI.
La excitación n o p o d í a ser mayor, y más cuando todos los q u e venían de la calle
y entraban en el loca!, traían la noticia afirmativa de q u e en algunos cuarteles los
militares fascistas se habían lanzado a la calle. A pesar de t o d o esto, nuestros mili»
tantes permanecían firmes y disciplinados, n o d a n d o ni un solo paso sin la previa
o r d e n de nuestro C o m i t é Ejecutivo.
Por fin llega la hora de la lucha. El Comité Ejecutivo de nuestro Partido, vuelve
a telefonear al Sr. España, siendo el mismo camarada N i n el delegado para tal gestión.
N u e s t r o camarada ¡c repitió al citado señor: «que las noticias llegadas hacía unos
momentos estaban completamente confirmadas, de que el enemigo había entrado en
operaciones; tenga usted en cuenta, Sr. España, q u e nosotros, los mihtantes del
P. O . U . M., ante la negligencia de ustedes, n o podemos permanecer inactivos ni un
momento más, y sin «orden», o con «orden», responderemos a la agresión de los
facciosos, e m p l e a n d o todas cuantas j r m a s tegamos a nuestro alcance; u n a vacilación
o u n descuido en la hora actual puede ser catastrófica para la clase trabajadora, y
nosotros, dirigentes responsables de u n partido revolucionario, n o queremos q u e el
día de mañana se nos achaquen culpas que sólo son acreedores a ellas aquellos q u e
con más responsabilidad, y teniendo medios suficientes para impedir la catástrofe,
n o h a n sabido cumplir, y casi p o d e m o s decir q u e han traicionado, a los mandatos y
a los deberes q u e , p o r voluntad de una gran parte del p u e b l o , se habían puesto
bajo su control».
Terminada esta comuni-ación con el Consejero de G o b e r n a c i ó n , nuestro C o m i t é
Ejecutivo—que permanentemente había estado reunido—nos dio la o r d e n de lanzar»
nos a la calle, a g r e g a n d o al mismo tiempo, q u e habia llegado la hora d e d a r a cono»
cer la responsabilidad y alto valor de una partido bolchevique.
Recuerdo perfectamente que al hacer la distribución d e los grupos militantes de
nuestro partido q u e habían de salir a la calle, los camaradas q u e integran nuestro
C o m i t é Ejecutivo se disponían también a acompañarnos, cosa q u e desde el p u n t o
de la dirección de la lucha, resulta grandemente perjudicial para la misma. N o s o t r o s
sabíamos perfectamente el valor, la inteligencia y la prueba revolucionaria de los
h o m b r e q u e c o m p o n e n nuestro Comité Ejecutivo, y he ahí q u e nos opusiésemos
r o t u n d a m e n t e a q u e nos acompañasen, puesto que si el tirar tiros es muy interesante,
más que nunca cn aquellos momentos, el dir.gir la lucha n o es menos necesario, y
he ahí q u e nuestros camaradas responsables tuviesen obligatoriamente q u e quedarse
en ei puesto directriz que, p o r acuerdo unánime, les h a b í a m o s confiado todos los
militantes del partido.
N o había nadie que les pudiese convencer y lo mismo N i n , o u e G o r k i n , Giro»
neüa, Bonet, Molins, Fàbregas y demás camaradas responsables, se enfrentaban con
nosotros, diciendo: q u e ellos, como soldados dc la revolución, nos acompañarían a
nosotros e irían d o n d e hubiese q u e ir. La cosa a n d u v o seria, pues h u b o q u e decirles
varias cosas para q u e se quedasen dirigiendo la lucha, pues p o r ningí^in concepto
po-eclen
e n t o n c e s
recordar
quieren
volver
15 cents.
Rodacció i A-iminisíracis: Ferrer 1 Guardia, 37-
SITGES,
ÈPOCA
H de Març
=
=
de 1937.
E! P a r l a m e n t o d c C a t a l u ñ a es
h ô y , m á s q u e iiunca, u n orga*
n i s i n o inútil.
Lo m i s m o d e c i m o s d e l Parla?
m e n t o nacional.
Ainbos son un sumidero de
millones.
Y d e b e n d e s a p a r e c e r sin de#
mora.
M o r i r s e a t i e m p o es cosa d e
sabios, [ h v e r si a m b o s Parla*
m e n t o s d a n m u e s t r a s , sino d e
o t r a s cosas, d e s a b i d u r í a !
( D e la S O L Í )
c
I
M
:
PROlETRRi
Divendres i dissabte, nits a
les 9'45, Diumenge, a les b.
Enemigos
íntimos
per Edmund Lowc, Jack Holti i·'lorencc Rice.
L o s a g u i l u c h o s d e l a F . A . I. p o r t i e -
rras d e A r a g ó n , reportatge antifeixiste.
La estrella de media noche
per
William
f^owell
i
Ginger Rogcrs.
Ei l a b r i e g o y s u s c e r d l í o s ,
D
C i
Du
n fl P i ¡}
r U D Ut
dibni.x.
Dissabte, a les 9*45 de la nit.
Diumenge, a les 5 larda.
Los a g u i l u c h o s d e l a F. A , L p o r t i e -
r r a s d e A r a g ó n , reportatge antifeixiste.
Charlie Chan en Egipto
per W a r n e r Olíitid i l^at Paterson.
C l a r o d e luna e n e l río
per ¡iarry Riciunan i lloctielle Kudson.
A c a z a d e iníeriores,
cómica.
Iniprcinta Bl B t o d e S I t g e » .
.
d e
glo-
abril.
es motivo para e m p r e n d e r en periódico?,
mítines y radio u n a campaña tan cruda
como la emprendida p o r el Partido Sociá»
lista Unificado y los partidos C o m u n i s t a
y Socialista español. N o s o t r o s lambiéii
discrepamos con todos los marxistas y
republicanos, y, sin embargo, nos hemos
u n i d o n o b l e m e n t e para luchar contra el
enemigo común: el fascismo.
N o s duele, en extremo, esta lucha en»
tre dos importantes fuerzas antifascistas.
N o b l e m e n t e invitamos a estas d o s fuer»
zas, especialmente a socialistas y comu»
nistas oficiales, que son las que más arre»
cían y más ?.critud ponen en la campaña,
a q u e cesen en este pugilato suicida. Es»
tamos d a n d o un espectáculo lamentable,
que nos desacred¡ia_ en el extrangerq,
siembran la desconfianza en los frente^
v facilitan la victoria del fascismo.
^
T e r m i n a d , compañeros socialistas y co»
munistas, con vuestra campaña absurd^.
La Revolución, q u e está p o r encima d é
todos vosotros, exige fraternidad y no»
bleza en todos.
C r g a t i d e i P . O . U.M.
SEGONA
a i 14
Jornadas
podíamos permitir q u e nos acompañasen dejando la dirección a b a n d o n a d a .
Por fin, aquellos camaradas—aún contra la voluntad de elios m i s m o s - a c e p t a r o n
el m a n d a t j de los afiliados al partido, disponiéndose ,i i J a r a i m p l i m i e n t o a lo q u e
en todos los m o m e n t o s es completamente imprescindible: Dsrigir la lucha. _ ^
Ei enemigo—segiin indicaciones q u e n o s daban los camaradas del Comité Ljeco»
t i v o - i b a hacia ia Plaza de Cataluña, dispuesto a llegar a la Rambla, para emplazar
un par de cañones y batir todo este paseo, al mismo tiempo que cortaría todas las
comunicaciones q u e las distintas calles d a n s esta travesía general.
Orgatíizados nuestros cuadros y distribuidas las armas de las cuales disponíamos
(recuerdo que quien daba estas armas p o r m a n d a t o del Comité Ejecutivo ei;a el
camarada C a p d e v i l a ) , nos lanzamos a la calle, siguiendo nuestra dirección l^iacia la
Plaza de Cataluña. N i que decir tiene que al dirigirnos a tal lugar empleábamos
para ello todas las normas estratégicas q u e como revolucionarios habíamos aprendí»
do a través de nuestras luchas cont-a el capitalismo.
En dos filas, una p o r cada lado de la acera, sin apartar nuestra vista de las venta»
tanas, camir amos hasta llegar al kiosco q u e está al final d é l a Rambla. C r e o que le
llan.an el kiosco de Canaletas.
.
.
.
Allí nos encontramos con algunos guardias de asalto que n o pusieron nmguti
impedimento a nuestra acción, pero que tampoco hacían gran cosa por combatir ai
enemigo. D e n o haber llegado nosotros, los del P. U . U . M . , - ó i g a n l o bien los que
nos c r i t i c a n - d e n o haber llegado nosotros, repetimos, en aquel momentos, no sabemos lo que hubiese sucedido con aquellos guardias d e asalto, pues hemos de decir
que a muchos de e'los les tuvimos que animar bastante para q u e , j u n t o con noso»
tros, entrasen cn acción.
r
i
j En estos primeros momentos del combate, hemos de c o n f e s a r - y esto lo podría
decir todo aquel q u e lo haya v i s t o - q u e sólo los militantes del P. ü . U . M. y los
afiliados a la C . N . T. y F. A . I., estábamos en la calle, pues de los qtte se decía so»
cialisas y unificados, ni p o r casualidad aparecía u n o en los sitios de peligro.
U n a aclaración: Jamás me ha gustado mentir; soy enemigo de la pavería, pero n o
hay nadie, absolutamente nadie, que pueda contradecir mis afirmaciones. Se trata no
de enaltecer nuestra acción, sino de decir quienes son y quienes somos, q u e lian tie»
cho y q u é hemos h e c h o . Siempre he sido sincero h a b l a n d o , y mas c u a n d o se trata
de bíMoríar hechos revolucionarios. T e n g a m o s en cuenta q u e nada gananainos para
nuestra historia, y menos aún para la revolución, si diésemos nombres de «tieroes»,
a tos q u e p o r temor, incomprensión o cobardía, teirían y temen dar a cara, c u a n d o
los enemigos del pueblo se levantan en armas para ahogar en sangre las ansias libe»
radoras de los amantes de la libertad
i • t
Q u e cada u n o q u e d e en el lugar que le corresponda y que los trabajadores co»
nozcan bien de cerca los actos jrealizados p o r los unos y por los otros. De hacerlo
así, tenemos la completa seguridad de q u e seremos dignos dc todos cuantos, lanzan»
d o hacia atrás el lastre retrógrado del pasado, enfocan su vista hacia la sincera y leal
em.ncipación dc los explotados. Vivimos para la Revolución, y n o nos interesan
aquellos q u e , llamándose revolucionarios, se q u e d a n en la sombra p jr ef temor de
que el sol les p o n g a m o r e n o s .
<
^
(continuara).
N ú m . 28.
™ = r r
aquellas
V.
Les milicianes del P. O . U . M . al front, cuiden la futura mínestra.
ES QUE COAKOO
ERâ
EDITORIAL D E « S O L I D A R I D A D OBRERA» DEL D Í A 5
I
La campaña del Partido Socialista Uní»
ficado contra los que son d e n o m i n a d o s
trotskistas, se ha recrudecido de fa! mane»
ra, que nos vemos obligados a llamar la
atención a socialistas y comuniiitas sobre
la gravedad de esta c i m p a ñ a .
N o tenemos ninguna simpatía por el
Partido O b r e r o de Unificación Marxista.
Nuestras ideas, nuestras tácticas, son día»
metralmente opuestas a las de estos com»
pañeros. Si escarbamos en la historia del
movimiento o b r e r o español e internacio»
nal, veremos también que estos cámara»
das nos han hecho mucho d a ñ o . Pero
ahora estamos en guerra y en plena Re»
volución, y lo mismo qtie bemos olvida»
do nuestras querellas con los república»
nos, socialistas y comunistas oficiales, las
hemos o l v i d a d o también con los del
P. O . U . M.. H e m o s elevado nuestro
pensamiento a la necesidad de ganar ia
il
ÍM
guerra y realizar la Revolución hispana.
La guerra y la revolución n o la pode»
mos ganar divididos, a t a c á n d o n o s sañu»
darnente unos a otros. Seguir en este ca»
mino es ir directamente a la derrota. To»
d.ís nuestras miras, todos nuestros esfuer»
zos, han de estar puestos exclusivamente
al servicio de la guerra y de la Révolu»
ción social. Toda nuestra Prensa ha de
estar dedicada a atacar a los fascistas,
animar a nuestros combatientes y a ir
orientando la construcción del n u e v o or»
den social cn !a retaguardia.
La campaña q u e s < K Í a i i s t a s y comunis»
t a s oficiales están l l e y í M i d o contra el l^ar»
tido O b r e r o de Unificación Marxista,
cuyos afiliados están luchando valiente»
mer.te contra el fascismo, e s completa»
mente injusta. Sabemos las discrepancias
V odios que existen entre los m.irxistas
oficíales V tos de oposición. Pero ésto n o
LO
DECÍA
STñLlN
THOSKISTA?
La Sociedad de Naciones es la «casa
de citas» de los ircperialistas, los cuales
hacen sus negocios en los pasillos. Lo
que se dice oficialmente en la Sociedad
de las N a c i o n e s n o es más que palabre»
ria huera desfinada a engañar a los obre»
ros. Lo q u e los gobiernos imperialistas
hacen oficiosamente en los pasillos es la
verdadera política imperialista, hipócrita»
mente disimulada p o r los grandilocuentes
oradores de la Sociedad de las Naciones,
¿Tiene pues nada d e sorprente que ia
U n i ó n Soviética n o quiera ser miembro
y cómplice de esta comedía contr_a los
pueblos?
( S T A L I N Las cuesiiones
del
Leninismo.)
Los amigos de la paz pueden actuar
abiertamente, se apoyan cn la fuerza de
la o p i n i ó n pública, tienen a su disposi»
ción instrumentos tales coino la Sociedad
de las N a c i c n e s . .Es la ventaja de los
amigos de la paz,
(STALIN,
llow'âvd,
Declaración
americano,
de
al periodista
hecha
1936.)
el dis
Roy
1
marzo
S
.
•a
(O
X
(O
X
I
(O
(O
.
•D