Àgora de les Ciutats 2015

L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada i d’intercanvi entre alcaldes, càrrecs electes, societat
civil i sector privat vinculats a la gestió de les ciutats, amb l’objectiu de fomentar el debat permanent i
l’intercanvi de coneixements sobre la governabilitat local per tal de fer front als reptes globals. L’espai
neix el 2013 amb l’objectiu de fomentar el debat polític i l’intercanvi entorn a la governabilitat local i a
l’acció dels govern locals i celebra, el 2015, la seva tercera edició.
Sota el títol El segle XXI, el segle de les Ciutats, l’Àgora de les Ciutats 2015 vol generar una reflexió
compartida sobre dos aspectes de la política local cridats a tenir cada cop major rellevància: per
una banda, el paper que juguen els governs locals en la governança mundial i, per altra banda, la
construcció de polítiques públiques locals de relacions internacionals.
La present edició recull les intervencions dels diferents representants de governs locals i regionals
d’Europa, Amèrica Llatina i l’àrea del Mediterrani que van participar en la trobada, així com la sessió
inaugural de la mà del director de la City Leadership Initiative de la University College London, una de les
iniciatives acadèmiques més pioneres en la recerca sobre el nou lideratge de les ciutats a nivell global.
ÁGORA DE LAS CIUDADES
La presente publicación recoge las intervenciones de los diferentes representantes de gobiernos locales y regionales de Europa, América Latina y el área del Mediterráneo que participaron en el encuentro,
así como la sesión inaugural de la mano del director de la City Leadership Initiative de la University
College London, una de las iniciativas académicas más pioneras en la investigación sobre el nuevo
liderazgo de las ciudades a nivel global.
ÀGORA DE LES CIUTATS
Bajo el título El siglo XXI, el siglo de las Ciudades, el Ágora de las Ciudades 2015 quiere generar una
reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados a tener cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la gobernanza mundial, y, por otro
lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.
ÁGORA DE LAS CIUDADES
El siglo XXI, el siglo de las ciudades
ÀGORA DE LES CIUTATS
El segle XXI, el segle de les ciutats
AGORA OF CITIES
The XXI Century, the century of cities
AGORA OF CITIES
El Ágora de las Ciudades es un espacio de intercambio para alcaldes, cargos electos, sociedad civil y
sector privado vinculados a la gestión de las ciudades, con el objetivo de fomentar el debate permanente y el intercambio de conocimientos sobre la gobernabilidad local para afrontar retos globales.
El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y
el intercambio en torno a
la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2015, su tercera edición.
The Agora of Cities is a setting for mayors, elected officials, civil society and the private sector involved
in city management to meet and exchange ideas with the object of fostering permanent debate and
exchange of knowledge on local governance in the face of global challenges. The event began life in
2013 with the object of fostering political debate and exchange centring on local governance and the
work of local governments. It is holding its third edition in 2015.
Under the title ‘The 21st century, the century of Cities’, the Agora of Cities 2015 hopes to generate
shared reflection on two aspects of local politics that are likely to be more and more central. One is the
role of local governments in world governance and the other is the construction of local public policies
for international relations.
The present edition includes contributions by the different representatives of local and regional
governments in Europe, Latin America and the Mediterranean area taking part in the encounter, as well
as an opening session with the Director of the ‘City Leadership Initiative’ of University College London, a
pioneering academic research initiative on the new leadership in cities on a global level.
Barcelona
2015
Créditos
Crèdits
Credits
Coordinación de contenidos y edición:
Dirección de Relaciones Internacionales de la
Diputación de Barcelona
Coordinació de continguts i edició:
Direcció de Relacions Internacionals de la
Diputació de Barcelona
Content coordination and editing:
Directorate of International Relations of
the Barcelona Provincial Council
Maquetación e impresión:
ITD (www.e-itd.com)
Maquetació i impressió:
ITD (www.i-itd.com)
Layout and printing:
ITD (www.e-itd.com)
© Ilustración portada: makutienegato
© Fotografías: Eva Guillamet
Traducción al inglés: TAU Traduccions
© Il·lustració de portada: makutienegato
© Fotografies: Eva Guillamet
Traducció a l’anglès: TAU Traduccions
© Cover illustration: makutienegato
© Photographs: Eva Guillamet
English translation: Tau Traduccions
GOBERNA CIUDAD es una iniciativa de
Diputación de Barcelona
Fundación Ortega-Marañón
GOBERNA CIUDAD és una iniciativa de:
Diputació de Barcelona
Fundació Ortega-Marañón
GOBERNA Ciudad is an initiative of
Barcelona Provincial Council
Ortega-Marañón Foundation
Vostè és lliure de copiar, distribuir, exhibir i comunicar
els continguts d’aquesta edició sota les condicions de
reconeixement i crèdit dels autors originals. Els continguts
o l’edició no poden ser utilitzades amb finalitats
comercials.
You are free to copy, distribute, display and
communicate the contents of this work under the
conditions of recognition and credit to the original
authors. The contents or the publication can not be
used for commercial purposes.
Avís d’exempció de responsabilitat:
Les visions i opinions expressades en aquesta publicació
són les dels ponents de la trobada Àgora de les Ciutats,
i no reflecteixen necessàriament la posició de GOBERNA
CIUDAD, ni de les institucions que la protegeixen.
Disclaimer notice:
The views and opinions expressed in this publication
are those of the speakers at the Agora of Cities
meeting, and do not necessarily reflect the position of
GOBERNA Ciudad or the institutions that support it.
Dipòsit Legal: B 11368-2015
Legal Deposit: B 11368-2015
Usted es libre de copiar, distribuir, exhibir y comunicar
los contenidos de esta edición bajo las condiciones de
reconocimiento y crédito de los autores originales. Los
contenidos o la edición no pueden ser usadas con fines
comerciales.
Aviso de exención de responsabilidad:
Las visiones y opiniones expresadas en esta publicación
son aquellas de los ponentes del encuentro Ágora de las
Ciudades, y no reflejan necesariamente la posición de
GOBERNA CIUDAD, ni de las instituciones que la respaldan.
Depósito Legal: B 11368-2015
ÍNDICE
Presentación7
Bienvenida Institucional
Salvador Esteve
José Varela
Xavier Trias
Ponencia Inaugural: El poder de la diplomacia de las ciudades
Michele Acuto
Cuando la política local se convierte en política internacional
Introducción: Marc Guerrero
Bas Verkerk
Carolina Martínez
Jordi Martí
Reuven Ladijanski
Impacto territorial de la acción internacional Introducción: Jordi Castells
Filippo Barberis
Jaime Salinas
Mercè Conesa
Mohamed Idaomar
Las redes de ciudades en la proyección internacional local
Introducción: Josep Roig
Amylkar Acosta
Christophe Chaillou
Marc Pifarré
Clausura
Roger Albinyana
Joan Carles Garcia
8
10
12
14
18
20
22
24
26
30
32
34
36
38
42
44
46
48
52
54
ÍNDEX
Presentació
Benvinguda Institucional
Salvador Esteve
José Varela
Xavier Trias
Ponencia Inaugural: El poder de la diplomàcia de les ciutats
Michele Acuto
Introducció: Marc Guerrero
Bas Verkerk
Carolina Martínez
Jordi Martí
Reuven Ladijanski
Quan la política local es converteix en política internacional Impacte territorial de l’acció internacional
Introducció: Jordi Castells
Filippo Barberis
Jaime Salinas
Mercè Conesa
Mohamed Idaomar
Les xarxes de ciutats en la projecció internacional local Introducció: Josep Roig
Amylkar Acosta
Christophe Chaillou
Marc Pifarré
Cloenda
Roger Albinyana
Joan Carles Garcia
59
60
62
64
66
70
72
74
76
78
82
84
86
88
90
94
96
98
100
104
106
TABLE OF CONTENTS
Introduction
Institutional opening
Salvador Esteve
José Varela
Xavier Trias
Opening Speech: The power of City Diplomacy
Michele Acuto
When local politics becomes international politics
Introduction: Marc Guerrero
Bas Verkerk
Carolina Martínez
Jordi Martí
Reuven Ladijanski
The regional impact of international action
Introduction: Jordi Castells
Filippo Barberis
Jaime Salinas
Mercè Conesa
Mohamed Idaomar
Networks of cities and local international outreach
Introduction: Josep Roig
Amylkar Acosta
Christophe Chaillou
Marc Pifarré
Closing ceremony
Roger Albinyana
Joan Carles Garcia
111
112
114
116
118
122
124
126
128
130
134
136
138
140
142
146
148
150
152
156
158
El siglo XXI, el siglo de las ciudades
cast
ellan
o
ÁGORA DE LAS CIUDADES
Presentación
El Ágora de las Ciudades es un espacio de intercambio para alcaldes, cargos electos,
sociedad civil y sector privado vinculados a la gestión de las ciudades, con el objetivo
de fomentar el debate permanente y el intercambio de conocimientos sobre la gobernabilidad local para afrontar retos globales.
Mientras que la primera edición del Ágora de las Ciudades se celebró el año 2013 abordando
los “Retos estratégicos de la gobernabilidad local” como tema central, en 2014 el eje conductor fue el “Liderazgo político para ciudades globales”. El Ágora de las Ciudades 2015 quiere
generar una reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados a tener
cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la
gobernanza mundial, y, por otro lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.
En los últimos años hemos asistido a una multiplicación de los vínculos municipales con actores de todo el mundo, así como a un aumento de redes transnacionales de ciudades, tanto en
número como en diversidad temática y capacidad de incidencia política. Paralelamente, las
metrópolis han suscitado el interés de organismos internacionales como las Naciones Unidas,
la Unión Europea y el Banco Mundial, mientras ciudades medianas reclaman y se esfuerzan
para conseguir un espacio propio, situando las cuestiones urbanas en la agenda de estos
organismos.
La acción internacional de las ciudades está transformando la escena internacional, a la vez
que impacta en las políticas públicas locales, en la gestión del territorio y en sus actores. Este
escenario abre un abanico de oportunidades para que ciudades y gobiernos locales tomen
conciencia del nuevo entorno, sepan adaptarse a los cambios y, sobretodo, trazar alianzas
estratégicas para hacer activamente frente a los nuevos retos.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades
7
Bienvenida institucional
SALVADOR ESTEVE
Salvador Esteve es presidente de la Diputación de Barcelona desde 2011 y alcalde
de Martorell entre 1987 y 2003 y de 2007 a la actualidad. También fue miembro
del Consejo Comarcal del Baix Llobregat y vicepresidente del mismo de 1991 a
1995. Diputado en el Parlamento de Cataluña durante 3 legislaturas (1992-2003)
y presidente de la Asociación Catalana de Municipios (2007-2011).
El Ágora de las Ciudades es un espacio de debate sobre diferentes aspectos relacionados con
la gobernabilidad de las ciudades. Y precisamente por eso, creo que resulta muy significativo
fijarnos en las personas que participamos en el Ágora de las Ciudades: representantes de
gobiernos locales, de entidades como la Diputación de Barcelona, un ente supramunicipal, del
gobierno de la Generalitat de Cataluña, de entidades que son fruto de colaboraciones entre
el sector público y el privado, entidades provenientes del tejido social, académico y del sector
privado. Es importante fijarnos porque el gobierno de las ciudades ya no recae únicamente
sobre las instituciones públicas. Del mismo modo que la sociedad cambia, lo tienen que hacer los gobiernos. Debemos integrar a la diversidad de actores que representan la sociedad,
manteniendo el papel central de las administraciones. Nos encontramos, por un lado, con
demandas de una sociedad con una complejidad creciente, y por otro lado, con una capacidad
más limitada de las administraciones. En este contexto, únicamente si los representantes
políticos somos capaces de posicionar a las administraciones como actores centrales de los
nuevos modelos de gobernanza, seremos capaces de seguir ofreciendo respuestas adecuadas a los retos que se nos presentan. No es una tarea sencilla: la resistencia al cambio es alta,
las administraciones públicas son rígidas y cambiar estructuras y maneras de hacer genera
tensiones políticas y sociales.
En esta necesidad de posicionar a la administración pública en un rol central, articulador de
los diferentes actores implicados en la gobernanza, las ciudades se perfilan como actores destacados. Son las administraciones más cercanas a los ciudadanos, y por lo tanto, aquellas que
de forma más directa conocen la realidad y a los actores que allí desarrollan sus actividades.
Las ciudades son los espacios donde nacen las oportunidades, pero también donde se generan las desigualdades. Por eso tenemos que reivindicar a los gobiernos locales como herra8
ÁGORA DE LAS CIUDADES
mientas imprescindibles para articular los cambios necesarios para afrontar el futuro de
nuestros pueblos y ciudades con garantías. Hace falta disponer de instrumentos para
dar respuestas adecuadas, basadas en la realidad de cada lugar. Nos hacen falta competencias y recursos adecuados. En definitiva, hace falta que exijamos en nuestros
Estados que se tomen seriamente el que es uno de los principios fundamentales de
la Unión Europea: el principio de subsidiariedad.
Aun así, la complejidad en la gobernanza de las ciudades no es una cuestión que se limite al
nivel de los propios estados. Las dinámicas económicas globales, caracterizadas por una gran
interdependencia económica y por un crecimiento importantísimo de los flujos de información,
hacen que los estados tradicionales y sus fronteras pierdan sentido, en pro de dinámicas adecuadas a realidades territoriales diferentes, donde ciudades y regiones –a menudo a caballo
entre varios estados– emergen como actores de primer orden. Estas dinámicas implican que
las ciudades interactúen entre ellas, colaboren y compitan para garantizarse un encaje en la
economía global. Todo ello para poder generar riqueza al servicio del bienestar de sus ciudadanos. De la mano del proceso transformador que viven las ciudades, los territorios que las
rodean se articulan para responder a las nuevas necesidades metropolitanas. En definitiva, el
binomio ciudad-región crea una nueva realidad territorial que exige una gobernanza eficiente
y coordinada entre las diversas administraciones que actúan.
“El binomio ciudadregión crea una nueva
realidad territorial que
exige una gobernanza
eficiente y coordinada
entre las diversas
administraciones que
actúan”
En este contexto es donde nace el Ágora
de las Ciudades. Un espacio de referencia
para la discusión no sólo entre alcaldes y
cargos electos de ciudades de diferentes
regiones y continentes, sino también para
todos los agentes que están implicados en
su gobernanza. Si en las dos últimas ediciones abordamos como afectaba el factor
global en el liderazgo de las ciudades, este
año planteamos un programa que propone
una serie de reflexiones en torno el papel
de las ciudades en cuanto actores internacionales.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades
9
JOSÉ VARELA
José Varela es presidente de la Fundación Ortega y Gasset – Gregorio Marañón.
Es doctor en Historia Contemporánea por la Universidad Complutense de Madrid.
Ha sido nombrado Fellow de St. Antony’s College, Oxford, profesor agregado en
la Universidad de Santiago y catedrático de la Universidad de Valladolid y de la
Universidad Rey Juan Carlos.
El ágora era donde se reunía el pueblo en ciudades mediterráneas pequeñas. Las ciudades
son un invento clásico que coincide con la democracia, la democracia masiva y participativa,
de partidos de masas, que es algo muy reciente en la historia europea. Si nos fijamos por
ejemplo en un país como el Reino Unido, veremos que en 1917 de 10 hombres adultos, 4 no
tenían derecho a voto, y ninguna mujer. Esta era la situación habitual en casi todo el mundo
occidental, con algunas excepciones. La democracia que ahora reconocemos es posterior a la
I Guerra Mundial y en gran parte es consecuencia de la misma. Un adelanto tan determinante
para la democracia como lo es el voto femenino tiene que ver con que los hombres estaban en
el frente y las mujeres empezaban a trabajar en las fábricas. Esto provocó que se independizaran económicamente. Y con la conquista de los derechos económicos y civiles, la conquista
de los derechos políticos fue el siguiente paso.
La fundación que represento no nació en España, se creó en Inglaterra, y con presencia de
muchos latinoamericanos. La presencia mexicana ha sido fundamental desde el principio,
así como la argentina, colombiana y peruana. Cuando a finales de los años 70 fuimos a América Latina a abrir un centro de debate, docencia e investigación en español, no era nuestra
idea tratar temas sobre administración pública. Pero tal como un amigo francés nos dijo,
la seguridad jurídica es fundamental para que
“La seguridad jurídica
cualquier sociedad funcione, así que empezaes fundamental
mos a dedicar nuestro tiempo a temas de la
para que cualquier
administración pública en América Latina, ensociedad funcione”
tendiendo que esta era una pieza fundamental para el desarrollo normal de todo el resto.
10 ÁGORA DE LAS CIUDADES
En este sentido, Goberna nació con la idea de que los líderes públicos expresaran y comprobaran sus problemas, ideas y experiencias junto con el mundo académico. Esto es lo que estamos haciendo, un debate libre, académico, de muchos lugares diferentes, con experiencias
muy diferentes. Desarrollar la potente idea de un mundo mediterráneo que pasa al Pacífico a
través del Atlántico.
Finalmente, tenemos que agradecer a Barcelona la gran vocación internacional que siempre
ha tenido, convirtiéndose en una ciudad potente e imaginativa, así como a la Diputación de
Barcelona, que representa en buena parte la conurbación que supone la región de Barcelona,
con problemas muy variados, no sólo los propios de la ciudad de Barcelona, sino de los municipios con otras dimensiones.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 11
XAVIER TRIAS
Xavier Trias es el alcalde de Barcelona desde 2011. Es licenciado en Medicina y
Cirugía por la Universidad de Barcelona. Ejerció como director general del Instituto
Catalán de la Salud (ICS) hasta su nombramiento como Consejero de Sanidad en
1988 y posteriormente Consejero de la Presidencia. Durante el periodo 2000-2004
fue diputado en el Congreso de los Diputados.
Desde la primera edición del Ágora de las Ciudades, en 2013, este acontecimiento se ha convertido en un foro de referencia por el debate en profundidad de temas muy importantes para
el presente y el futuro de nuestras ciudades, contando siempre con profesionales de primera
línea y acercando a alcaldes y representantes institucionales de Europa y América Latina.
“Barcelona tiene
vocación internacional
y actúa siempre
buscando la mayor
colaboración con todas
las ciudades y pueblos
del mundo”
No es casual que Barcelona, la capital de Cataluña, sea el espacio que acoge el Ágora de
las Ciudades. Barcelona tiene vocación internacional y actúa siempre buscando la mayor
colaboración con todas las ciudades y pueblos del mundo.
Cuando hablamos de espacios internacionales, hablamos de ciudades. Por eso hablar del
siglo XXI como el siglo de las ciudades es un
gran acierto. Las ciudades y las áreas metropolitanas ganan cada día más importancia y solo hay que fijarse en los datos que nos ofrece
Naciones Unidas sobre su peso creciente a nivel demográfico.
Barcelona y su entorno no es ajena a este proceso y trabajamos para adaptarnos a las nuevas
circunstancias. Hace cuatro años creamos por ley el Área Metropolitana de Barcelona, que incluye 36 municipios. Barcelona tiene 1,6 millones de habitantes y con toda el Área Metropolitana
formamos una conurbación de 3,2 millones de habitantes. En ese sentido, debemos ser capaces
de no comernos las ciudades de los alrededores, sino de trabajar en colaboración con estas.
12 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Actualmente vivimos momentos difíciles. Los cuatro años del presente mandato han coincidido con una gran crisis económica, social e institucional. En España esta crisis ha sido también
de modelo de estado. También tenemos una crisis de Europa, la Europa de los Estados, que en
muchos casos se han olvidado de las regiones y de las ciudades. Actualmente, sin embargo,
se está haciendo un replanteamiento sobre el futuro de Europa. Es un debate que se debe
hacer con rigor y seriedad porque Europa necesita más fuerza política y no ser solamente un
mercado económico. Europa debe ser social, de las personas y para las personas. Esto implica estar al lado de las ciudades.
Las ciudades vivimos retos importantes. Aquí, en Barcelona, nuestro planteamiento de
ciudad ha sido la credibilidad, que en situación de crisis se ha basado en no generar
más déficit, asumir compromisos como pagar a nuestros proveedores en 30 días o
generar una capacidad de inversión para seguir transformando la ciudad, entre otros.
Esta ciudad tiene una larga historia, siempre ha sido una ciudad de comercio. Una
ciudad que a mitad del siglo XVIII lideró la Revolución Industrial en el sur de Europa.
Una ciudad que, durante la década de los ochenta del siglo pasado, sufrió una transformación
espectacular con la excusa de los Juegos Olímpicos de 1992. Ejemplo de esta transformación
es que anteriormente todo el litoral de la ciudad eran fábricas y barracas y ahora es un espacio
que abre la ciudad al mar.
Durante los años 90 hubo un crecimiento económico muy importante, y en los últimos 15 años
el crecimiento ha sido también demográfico: solo en este periodo 1,5 millón de personas han
venido a vivir Cataluña.
La segunda gran apuesta de la ciudad ha sido crear actividad económica. Somos una ciudad
diversificada, con una industria importante, con comercio, servicios, turismo y con una gran
actividad logística.
Al mismo tiempo, estamos haciendo una apuesta de futuro muy clara: la revolución del siglo
XXI, que no solo es la revolución de las nuevas tecnologías, sino de las nuevas tecnologías al
servicio de las personas. Hemos hecho una apuesta para ser la Capital Mundial del Móvil y
para ser referencia como smart city. Una apuesta para generar oportunidades de futuro y no
dejar a nadie atrás.
Todas las ciudades queremos conseguir este gran objetivo: trabajar para las personas y con
las personas. Esto, sin embargo, las ciudades no pueden hacerlo en solitario. Lo tienen que
hacer trabajando conjuntamente. Por eso debemos apostar al máximo por la internacionalización, por estar abiertos al mundo, por la colaboración y cooperación entre ciudades.
Estoy convencido que únicamente trabajando juntos avanzaremos más rápidamente para mejorar el bienestar y la calidad de vida de nuestros ciudadanos.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 13
El poder de la diplomacia de las ciudades
MICHELE ACUTO
Michele Acuto es director de Investigación y profesor en Global Networks & Diplomacy de la University College London. Fue también profesor asociado en el Instituto
por la Ciencia, la Innovación y Sociedad de la Universidad de Oxford. Actualmente
es el investigador principal del proyecto Urban Connections y City Leadership Initiative.
Las ciudades tienen un gran potencial para abordar retos importantes. Retos como el cambio
climático, las pandemias o la desigualdad tienen profundas consecuencias en entornos
urbanos en un mundo cada vez más urbanizado, pero a la vez vemos cómo las ciudades
se implican más en iniciativas globales para afrontarlos. Partiendo de esta base, la City
Leadership Initiative (CLI) –una iniciativa conjunta de la University College London, UN Habitat
y el Banco Mundial– quiere obtener una evidencia sistemática sobre cómo las ciudades hacen
efectivo su potencial en la resolución de estos retos y cómo podemos ayudarlas a desarrollar
una agenda urbana que sea verdaderamente transformadora.
La CLI ha analizado 202 ciudades repartidas en 101 países y unas 180 redes de ciudades
buscando retos comunes, tendencias y cambios cruciales que se hayan producido en
estas ciudades y en sus liderazgos. Nueva York, Londres, París o Barcelona son ejemplos
paradigmáticos, pero también debemos prestar atención a ciudades de otras dimensiones en
la geografía urbana local, ya que pequeño no implica menos importante: todos los entornos
urbanos son relevantes.
¿Por qué las ciudades poseen este potencial global, más allá de su capacidad de emprender
acciones de ámbito local? Las ciudades, contrariamente a muchos puntos de vista que las
consideran simplemente espacios, tienen poder y pueden intervenir en asuntos globales. Las
ciudades tienen diversos poderes, que podemos reconocer en tres dimensiones centrales:
poder sobre, poder para y poder con. Podemos argumentar que tienen poder sobre su ámbito
geográfico, ya que tienen la capacidad real de implementar y ejecutar políticas públicas con
una afectación muy directa sobre la ciudadanía. El poder sobre es a menudo la parte más
visible de la acción de las ciudades: es lo que sabemos que las ciudades pueden hacer y
14 ÁGORA DE LAS CIUDADES
que, de hecho, hacen. Esta capacidad normalmente reconocida les da también poder para
implementar acciones: esta es una forma de poder “potencial”, tal como la capacidad para
legislar, recaudar impuestos o desarrollar planes urbanos.
Las ciudades también tienen capacidad para influir más allá de sus propios ámbitos, a nivel
regional o, incluso, a nivel global y en colaboración con otros actores. Raramente reconocemos
esta fuente de influencia, pero, de hecho, las ciudades ejercen una mayor influencia con otras
ciudades, empresas u organismos multilaterales. Las ciudades tienen poder por el hecho de
trabajar de forma coordinada con los diferentes agentes de la misma ciudad, capacidad que
permite a los gobiernos tratar cuestiones que van más allá de los ámbitos naturales de
la Administración. El poder con es a menudo menos tangible que la fuerte influencia del
poder sobre y del poder para, pero constituye una gran parte del poder que las ciudades
ejercen hoy en día.
Así pues, ¿qué hacen las redes? De entrada, hay que destacar que a pesar de la
impresión de que las redes de ciudades son patrimonio de grandes ciudades, las
ciudades medianas y pequeñas también tienen redes que las conectan con su
entorno de acuerdo con su ámbito de influencia. Podríamos definir el producto que
generan las redes de ciudades como una parte de lo que más generalmente se conoce como
diplomacia de ciudad. Más allá de las habituales cumbres anuales y de los informes, lo más
relevante del rol de una red de ciudades es la implantación de políticas públicas y el desarrollo
de acciones coordinadas sobre el terreno. Los encuentros y los informes no sirven de nada si
no tienen un impacto real; pero, por otro lado, la diplomacia de ciudad puede tener un efecto
enorme enlazando acciones de ámbito global y transnacional para alcanzar su implantación
real en las calles, los parques y los hogares de la mayoría de las ciudades del planeta.
Las redes de ciudades también tienen el reto de innovar en su actividad. Tenemos buenos
ejemplos, como el intercambio y la formación de trabajadores especializados de gobiernos
municipales para propósitos muy específicos, así como la capacidad de intercambiar,
comparar e incluso coproducir políticas públicas que las redes ofrecen a las ciudades. El
horizonte de posibilidades que las redes de ciudades ofrecen en las ciudades es inmenso.
Es necesario seguir muy de cerca cómo cambian las responsabilidades de las ciudades para
entender cómo deben adaptarse a este cambio. La diplomacia de ciudad es una herramienta
que sirve para alcanzar este gran potencial de cara a realizar una acción urbana global, y las
redes de ciudades son un instrumento fundamental con una larga trayectoria y una importante
influencia que también deben evolucionar al mismo ritmo.
Por último, para darse cuenta realmente del potencial del poder de la red, hay que centrarse
en la mejora de la capacidad diplomática de la ciudad, más allá de la figura del alcalde o del
gobernador y poner énfasis en la formación de trabajadores públicos que pueden desarrollar
las competencias diplomáticas necesarias en sus ámbitos respectivos. Urbanistas, técnicos
de medio ambiente o sanidad, expertos en comunicación o economistas que trabajan en el
Gobierno municipal, todos requieren altas habilidades en negociación y en acción internacional
en una época caracterizada por la cada vez más habitual diplomacia de ciudad.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 15
16 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Cuando la política local se convierte en
política internacional
Las ciudades están asumiendo un papel cada vez más relevante como actores a
nivel global, y las redes que conforman producen nuevas sinergias entre ellas y con
otros actores a nivel internacional. ¿Cómo articulan las ciudades su presencia global, y qué
papel juegan las redes de ciudades en este proceso? ¿Cómo se integra la política internacional del mundo local con la regional y la nacional?
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 17
Introducción
MARC GUERRERO
Marc Guerrero es el director del Recinto Modernista de Sant Pau de Barcelona y
profesor de la European University Barcelona. Es Doctor Cum Laude en Ciencias Sociales, licenciado en Administración y Dirección de Empresas por la Universidad de
Barcelona y posgrado en liderazgo por ESADE. También ha estudiado en las universidades internacionales de Reading, London School of Economics y en la Universidad de California (Berkeley).
Las ciudades han sido siempre los puntos de encuentro donde se han producido con más
intensidad las relaciones humanas. Son espacios donde nace la cultura, donde se hace la
política, donde se cierran los negocios y se deciden inversiones. Son escenarios de grandes
acontecimientos internacionales, ya sean deportivos, de negocios, culturales. Son entornos
donde nacen nuevos movimientos sociales y en los que se generan nuevas tendencias que se
esparcen por todas partes.
Las ciudades, también, viven un proceso de transformación sin precedentes fruto de la convergencia de dos factores: una tendencia demográfica constante de la población mundial a vivir en
zonas urbanas y un proceso de globalización económica y social. Las tendencias demográficas
actuales han reforzado todavía más a las ciudades como grandes centros de actividad humana.
Actualmente, una gran parte de la población mundial vive en aglomeraciones urbanas; según
UN Habitat, de seguir esta tendencia en 2030 la proporción de población urbana llegará al 70%
del total. El proceso de globalización provoca, entre otros, que el factor geográfico pierda fuerza,
y que por lo tanto las ciudades se relacionen, pero también compitan, de forma global.
El hecho de que las ciudades ganen cada vez más relevancia hace que su gobernanza requiera de profundas reflexiones y reacciones, puesto que las proporciones del cambio que viven
las ciudades plantean retos absolutamente nuevos por nuestra sociedad. Sólo haciendo una
reflexión profunda y actuando con determinación se hará posible que el crecimiento económico esté al servicio del desarrollo humano.
Las ciudades ya se mueven en este nuevo contexto, y a pesar de no tener todas las herramientas que necesitan, dan pasos para adaptarse. Alcaldes, regidores, gestores públicos, son cada
18 ÁGORA DE LAS CIUDADES
vez más proactivos en el espacio internacional, conscientes de la trascendencia que
supone esta nueva dinámica. Así, las ciudades, en tanto que actores globales, establecen espacios de colaboración con otras ciudades, donde trabajan, comparten y se relacionan
para alinear objetivos y estrategias y así afrontar los retos que viven de forma global, siempre
con particularidades locales.
Un ejemplo de esta apuesta internacional de las ciudades es Barcelona. Su proyección es
ampliamente conocida, pero cabe destacar que no se trata sólo del acierto en la gestión puntual de algunos grandes acontecimientos, sino que ha sido un trabajo constante y coordinado
entre administraciones, sector privado y sociedad civil lo que ha forjado el modelo de éxito de
Barcelona.
En este contexto de innovación constante,
cabe mencionar el proyecto que estamos lle“Nuestra apuesta
vando a cabo al Recinto Modernista de Sant
va más allá de
Pau. Se trata de un espacio abierto y flexible,
que ponemos a disposición de entidades inquerer atraer sedes
ternacionales que se quieran establecer en la
de organismos
ciudad de Barcelona. Nuestra apuesta va más
internacionales: les
allá de querer atraer sedes de organismos internacionales: les ofrecemos un espacio proofrecemos un espacio
pio en un entorno común, donde además de
propio en un entorno
realizar sus propias tareas, se facilita el concomún”
tacto y trabajo en red, no solo entre las diversas entidades que se encuentran presentes
allí sino también con la ciudad de Barcelona. Así creemos que es la mejor manera de que
maximicen su potencial, y sobre todo, de que la ciudad les pueda ofrecer el máximo y, viceversa, que la ciudad también saque el máximo provecho.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 19
BAS VERKERK
Bas Verkerk es alcalde de la ciudad neerlandesa de Delft desde el año 2004. Estudió Derecho con una especialización en Derecho Público y obtuvo su doctorado en
Derecho y Planificación. Es desde 2012 presidente del grupo de la Alianza de los Liberales y Demócratas por Europa en el Comité de las Regiones de la Unión Europea,
donde actualmente es el relator para una Agenda Urbana Integrada de la UE.
El Comité de las Regiones es un órgano consultivo de la Comisión Europea, del Parlamento
Europeo y del Consejo de Ministros. Desde el Comité de las Regiones elaboramos informes
para la redacción de políticas de carácter europeo. El 50% de la normativa vigente en Europa
la implementan las ciudades y las regiones, así que si la Unión Europea quiere asegurar su
buen funcionamiento, habrá que asegurarse que las ciudades también lo hagan. La UE tiene
que ofrecer una posición de influencia mucho más grande a las ciudades, y en esto consiste
la Agenda Urbana. Europa necesita a las ciudades porque estamos evolucionando hacia una
economía basada en el conocimiento que se desarrolla en las ciudades y en las zonas metropolitanas.
La Agenda Urbana debería surgir en cooperación
con las ciudades y sus representantes,
“La cooperación entre
para que asegure la integración de dos desaciudades pequeñas,
rrollos recientes en la elaboración de políticas
medianas y grandes es
europeas. En primer lugar, la creación de regiones funcionales. Europa tiene una estructuesencial”
ra policéntrica única, basada en las ciudades
pequeñas y medianas. Así, la cooperación entre ciudades pequeñas, medianas y grandes es esencial, tienen que saber aprovechar las
instalaciones y puntos fuertes que tienen las otras ciudades, conectándose entre ellas como
una única unidad. Aun así, la UE todavía no ha respondido elaborando una agenda municipal
y es una lástima que ni ella, ni los estados miembros, ni los europarlamentarios comprendan
este mensaje. En segundo lugar, existe un cambio en la relación entre el gobierno y la ciudad.
Gracias a la digitalización todo el mundo habla de “Big Data”, de la informatización, de la
20 ÁGORA DE LAS CIUDADES
comunicación y de la globalización. Por ejemplo, lo que está pasando en Siria o en
Marruecos se notifica inmediatamente, llega a todas partes en el mismo momento.
Por lo tanto, quienes están en mi ciudad saben lo que está pasando en otros lugares,
así pueden responder y reaccionar de una manera inmediata. Para nosotros, es una cosa muy
innovadora que los acontecimientos mundiales tengan una consecuencia inmediata en nuestras ciudades, y en esto tenemos que trabajar a escala local y regional.
También, gracias a las TIC los ciudadanos cada vez son más exigentes, pero también se autoorganizan cada vez más. Tienen más poder, más autonomía y esto provoca que el sector empresarial cada vez esté más preocupado por su responsabilidad social. Esto quiere decir más
consumidores, más marketing y saben que tienen que estar al día de aquello que pasa en sus
ciudades. Aparte, las ciudades trabajan conjuntamente a través de la llamada cuádruple hélice: el sector empresarial y de mercado, la ciencia y la educación, el gobierno local y regional, y
las organizaciones de la sociedad civil. Esto significa que el gobierno de las ciudades no es tan
fuerte como solía ser, y ello se debe a los nuevos
adelantos y a los cambios ya mencionados. Por
lo tanto, es mucho más complejo gestionar una
“Es mucho más
ciudad ahora que hace 10 años, hoy en día se
complejo gestionar una
necesitan otras habilidades, otras maneras de
ciudad ahora que hace
organizarnos y de comunicarnos.
10 años”
Todo esto Europa lo debe comprender, y es por
este motivo que se necesita un Libro Blanco de
la Comisión Europea para poder plantear todos estos temas. Y si además reconocemos que
las ciudades son importantes para el desarrollo económico, tendríamos que tener una posición mucho más clara sobre las ciudades en los fondos europeos, porque son las naciones
las que los distribuyen y generalmente lo realizan por razones políticas. Estos elementos se
tienen que redactar y consagrarse en el Libro Blanco, para después pasar a la elaboración de
las políticas.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 21
CAROLINA MARTÍNEZ
Carolina Martínez es concejala del Gobierno Autónomo del Cantón de Cuenca, Ecuador, desde mayo de 2014. Previamente a su nombramiento trabajó a nivel público
como coordinadora regional de la Secretaria de Gestión Política del gobierno, coordinadora de la Asociación de Municipalidades de Ecuador y coordinadora regional del
Ministerio de Inclusión Económica y Social.
Cuenca se conoce como “Santa Ana de los cuatro ríos”, puesto que tenemos cuatro ríos que
cruzan nuestra ciudad. Estamos ubicados en el suroeste del Ecuador, tenemos 3.000 km2 y
una población de 500.000 habitantes. Cuenca siempre se ha caracterizado por ser el Atenas
de Ecuador, muy progresista en temas culturales, ambientales y sociales. Nos consideramos
una ciudad con visión internacional, pero manteniendo nuestra identidad local.
A partir de 2007 Ecuador ha cambiado fruto de una apuesta del gobierno para empezar a
trabajar desde abajo hacia arriba. En este sentido se trabajó con el “Plan Nacional de Descentralización” que nos sirvió como hoja de ruta para la nueva agenda pública en temas locales.
“La acción de Ecuador en
cuanto a descentralización
está orientada a la
atención a los gobiernos
locales, con un fuerte
enfoque a la participación
ciudadana”
La acción de Ecuador en cuanto a descentralización está orientada a la atención a los gobiernos locales, con un fuerte enfoque a la participación ciudadana.
Esto nos permitió la transferencia de
competencias del gobierno central hacia
los gobiernos locales, como por ejemplo
servicios básicos, infraestructuras, transportes o la gestión de la cooperación,
cosa que nos facilitó tener un equilibrio
social en cada uno de los territorios.
Todo aquello que se realiza a nivel local tiene que tener el enfoque transversal de la participación ciudadana. Algunos de los mecanismos que lo hacen posible son las asambleas can22 ÁGORA DE LAS CIUDADES
tonales, donde se debaten los presupuestos antes de su aprobación por el consejo. Además,
se hace un acompañamiento continuo de estos presupuestos participativos. Hasta ahora, en
Cuenca hemos conseguido que estos presupuestos tengan un enfoque particular, ya que hemos planteado que al menos el 10% de estos presupuestos vayan a proyectos sociales. También tenemos un mecanismo denominado “La Silla Vacía”, que permite que un representante
ciudadano que represente alguna organización asista a las reuniones del consejo, con voz y
voto. Además, existen las comisiones generales, que permiten escuchar varios temas pendientes o singulares. Estamos avanzando en el tema de gobiernos electrónicos, tendremos un espacio virtual por temas de transparencia, y estamos trabajando en la propuesta “El Gobierno
en tu barrio” que permite tener consejos itinerantes para dialogar sobre las necesidades de
los ciudadanos.
Cuenca se caracteriza porque siempre ha tenido servicios de calidad, de educación, de salud y
sobre todo, se ha mantenido a la punta –a nivel local, regional y nacional– de algunos servicios
como el de agua potable, del cual hemos tenido varios reconocimientos. Tenemos 9 empresas
municipales con autonomía administrativa. En el área económica, Cuenca destaca por tener
el mayor parque industrial del país, con empresas locales, lo que le da un plus especial a la
emprendeduría. En época de crisis, quienes salieron adelante fueron quienes trabajaron bajo
la lógica de la economía popular y solidaria. Hoy tenemos políticas locales y nacionales para
trabajar con esta gente.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 23
JORDI MARTÍ
Jordi Martí es concejal de Territorio y Presidencia del Ayuntamiento de Barcelona, así
como concejal del distrito de Sants-Montjuïc, desde 2011. Es Licenciado en Derecho
y diplomado en Función Gerencial de las Adminstraciones Públicas por ESADE y en
Comunidades Europeas por el Patronat Català Pro Europa y el Ministerio de Asuntos
Exteriores de España. En el libro “Si los alcaldes gobernaran el mundo” de Benjamin Barber, se resume cuáles son
las estrategias de internacionalización de Barcelona. Para él, decir que los alcaldes tendrían
que gobernar el mundo, es lo mismo que decir que los ciudadanos tendrían que gobernar el
mundo.
En un fragmento del libro dice “El actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, nacido en Barcelona y elegido en 2011 en plena crisis financiera y económica europea, siendo médico pediatra,
y habiendo ejercido el cargo de Consejero de Sanidad, no es de extrañar que el alcalde Trias
se haya centrado en el bienestar y la justicia social”.
Para nuestro alcalde es esencial que la ciudad se gestione rigurosamente y que promocione el
ahorro neto sin recurrir a la deuda. Esto nos permite solvencia, pagar a 30 días a todos nuestros proveedores y dar servicios de calidad universales en una situación de crisis, no sólo en el
Estado español, sino en buena parte de Europa y del mundo.
“El área metropolitana
es una oportunidad de
potenciar todavía más
la capacidad de la
ciudad”
24 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Desde el equipo de gobierno nos hemos implicado en un proceso que tiene por objetivo establecer un parlamento mundial de alcaldes,
para el cual se ha programado una sesión piloto para finales del 2015 en Londres.
Barcelona es sede de algunos secretariados
de algunas redes internacionales, pero no es
suficiente con eso, también tenemos que par-
ticipar en nuestros entornos más cercanos. Por eso, el área metropolitana es una oportunidad
de potenciar todavía más la capacidad de la ciudad. Una ciudad se multiplica y se puede promocionar mucho más si trabaja conjuntamente con su sector metropolitano, y en Barcelona,
como capital metropolitana, queremos continuar en esta línea.
Por otro lado, Barcelona quiere continuar siendo una ciudad business friendly, es decir, que
sea capaz de atraer capital y talento a través de iniciativas de emprendeduría.
Otro de los ejes estratégicos de Barcelona son los partenariados público-privados, que son ya
una tradición de esta ciudad desde los gobiernos anteriores, y que queremos impulsar todavía
más. Un ejemplo sería el Barcelona Global, Barcelona Turismo o el Mobile World Congress. No
sólo queremos ser la sede de este último acontecimiento una vez el año, sino que aspiramos a
tener en Barcelona las sedes de las empresas que forman parte de la Fundación del GSMA, y
que son las principales compañías de talento en el ámbito de la telefonía mundial.
Finalmente, no sólo somos protagonistas de
estas redes de ciudades, sino que como capital debemos implicarnos en un proceso político
más generalista que está llevando a cabo nuestro país, para conseguir ganar soberanía, poder
político y la libertad de un territorio como es Cataluña para llegar a ser un país independiente.
“Como capital
debemos implicarnos
en un proceso político
más generalista que
está llevando a cabo
nuestro país”
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 25
REUVEN LADIJANSKI
Reuven Ladijanski es miembro del Consejo Municipal de Tel Aviv desde 2008, como
responsable de Relaciones Institucionales e Infraestructuras. Es Presidente de la División de la Revolución Verde en la Municipalidad de Tel Aviv-Yafo. Su actividad pública se centra en la calidad de vida, el medio ambiente y los derechos de los animales.
Es abogado desde 2005 y tiene un máster en derecho.
Israel es un país pequeño, con tan sólo 8 millones de habitantes, 20.000 km2, y en ese sentido, somos bastante similares a Cataluña. Los dos países compartimos un idioma y una cultura
histórica distinta, así como la mentalidad mediterránea. Tel Aviv sólo tiene 52 km2 y 420.000
habitantes, pero su área metropolitana acoge la mitad de la población de todo el país.
Tel Aviv es considerada una de las tres ciudades más innovadoras del mundo por el Wall
“Tel Aviv es considerada
Street Journal. Tenemos 800 start-ups, lo
una de las tres ciudades
que representa la densidad más elevada del
más innovadoras del
mundo. El Ayuntamiento cada vez proporciona
más plataformas para los jóvenes creadores,
mundo”
por ejemplo, cobertura wi-fi gratuita en todos
los espacios públicos de la ciudad y en la playa, ayuda a establecer espacios de coworking para emprendedores, o la apertura de nuestra
base de datos municipal para crear aplicaciones urbanas. Tel Aviv es una pequeña ciudad con
servicios online de alta calidad. Una de las actividades que realizamos es la Semana Anual de
la Innovación. También estamos trabajando en un visado para start-ups que permitirá que los
emprendedores de todo el mundo vengan a establecerse a Tel Aviv a trabajar con los mejores
cerebros del sector.
En los últimos 50 años hemos creado y renovado 15 megaproyectos que representan mil millones de dólares para renovar la escena cultural (museos, salas de conciertos, etc.). A Tel Aviv
se le conoce internacionalmente como la ciudad que nunca duerme, como ejemplo tenemos
1.748 establecimientos de ocio. Somos una ciudad multitemática y con su variedad de cultu26 ÁGORA DE LAS CIUDADES
ras y minorías, proporcionamos servicios a todos los grupos poblacionales de Israel (familias
monoparentales, la comunidad LGTB, personas con necesidades especiales, etc.). También es
una ciudad que atrae a los jóvenes de todo el país, hecho que la convierte en una de las ciudades más jóvenes del mundo: una tercera parte de nuestros residentes tienen entre 18 y 35
años. Somos una ciudad totalmente multicultural, acogemos a judíos, árabes, musulmanes,
cristianos, así como a otras religiones y estilos de vida. Tenemos muchos grupos inmigrantes
de todo el mundo que enriquecen nuestra cultura. También acogemos a muchos refugiados,
tanto legales como ilegales, que buscan un hogar huyendo de la persecución y un futuro económico mejor. Tel Aviv también acepta los animales como sujetos de la vida urbana, tenemos
miles de perros y gatos registrados, 62 parques cerrados para perros y 3 playas exclusivas
para estos animales.
Israel utiliza Tel Aviv y sus activos como parte
de sus esfuerzos de diplomacia pública. El país
invierte grandes fondos en la promoción internacional, y el gobierno nacional ve la capital como
una manera de conseguir la empatía del resto
del mundo. Tel Aviv es un faro para la nación, a
través del cual queremos dar la mano en señal
de amistad a todo el mundo.
“Tel Aviv es un faro
para la nación, a través
del cual queremos
dar la mano en señal
de amistad a todo el
mundo”
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 27
RECINTO MODERNISTA DE SANT PAU
Después de acoger durante un siglo las instalaciones del Hospital de la Santa
Cruz y San Pablo, a raíz del traslado de la actividad sanitaria al nuevo hospital, un ambicioso proceso de rehabilitación ha permitido recuperar el valor
patrimonial y artístico del Recinto Modernista de Sant Pau, obra del arquitecto Lluís Domènech i Montaner. Gracias a esta transformación, el Recinto
Modernista se ha convertido en un nuevo espacio de referencia de la ciudad
de Barcelona en el cual conviven la historia y la innovación.
Sant Pau acoge un centro de conocimiento formado por instituciones líderes
en los ámbitos de la sostenibilidad, la salud y la educación, entre otros. Estas
organizaciones desarrollan sus propios programas y proyectos en el Recinto
Modernista, y también emprenden iniciativas conjuntas con el objetivo de
aportar respuestas a los retos de la sociedad del siglo XXI.
Actualmente, Sant Pau acoge siete instituciones internacionales: la Casa
Asia, el Instituto Forestal Europeo, la Global University Network for Innovation,
la Global Water Operators’ Partnerships Alliance, la Oficina para el Fortalecimiento de los Sistemas de Salud, el City Resilience Profiling Programme y el
Instituto sobre Globalización, Cultura y Movilidad (UNU-GCM) de la Universidad de las Naciones Unidas.
Para más información: www.santpaubarcelona.org
28 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Impacto territorial de la acción internacional
La política local es la que tiene un impacto más directo en el entorno de los ciudadanos. El posicionamiento internacional de las ciudades afecta la gestión de las
ciudades, y, por lo tanto, el bienestar de su ciudadanía. ¿Qué beneficios obtienen
las ciudades de su posicionamiento internacional? ¿Cuáles son los riesgos de no estar
bien ubicadas en la arena internacional?
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 29
Introducción
JORDI CASTELLS
Jordi Castells es el director de Relaciones Internacionales de la Diputación de Barcelona desde 2012. Es politólogo especializado en gestión pública. A nivel profesional
ha sido secretario de ayuntamiento entre 1998 y 2003, gerente de consejo comarcal
entre 2003 y 2008 y, entre 2008 y 2012, ha trabajado para la Dirección General de
la Administración Local de la Generalitat de Cataluña en la gestión de fondos estructurales y de cooperación.
Las ciudades están asumiendo un rol cada vez más relevante como actores a nivel internacional. La globalización y la tendencia mundial de urbanización son dos procesos estrechamente
relacionados que avanzan de forma paralela, poniendo de relieve que la ciudad es una unidad
política con un potencial emergente. En este sentido, las ciudades articulan estrategias para
garantizarse una posición en la nueva economía global que les permita asegurar el bienestar
de sus ciudadanos. Esta acción internacional afecta, en última instancia, a la realidad local
de las ciudades, y, por tanto, tiene consecuencias en el bienestar de la ciudadanía y de los
agentes sociales y empresariales.
El hecho de que las ciudades se conviertan en actores globales supone un gran reto para
sus gobiernos. Como consecuencia de un cambio que desde un punto de vista histórico está
siendo vertiginoso, los gobiernos de las ciudades han debido adaptarse a un entorno completamente nuevo que afecta la propia definición de la ciudad en dos flancos.
“Uno de los
grandes aciertos
de Barcelona ha
sido entender que
la relación con su
entorno inmediato
es fundamental”
30 ÁGORA DE LAS CIUDADES
El primero, de abajo hacia arriba. La globalización altera
la sociedad per se: las personas viven de forma distinta,
se relacionan de nuevas maneras. No solo cambian las
formas de trabajar sino que desaparecen y aparecen oficios nuevos cada día. Las tendencias culturales nacen
y se propagan por canales tanto instantáneos como espontáneos. Todo esto significa que los gobiernos deben
adaptarse a necesidades de base distintas mientras
que hay nuevas potencialidades por aprovechar y nuevas amenazas a las que se debe dar respuesta.
En segundo lugar, la globalización afecta el cómo las ciudades se relacionan con el mundo.
Si hasta hace unos años los estados eran prácticamente los únicos actores a nivel internacional y las ciudades eran actores secundarios, esto ha cambiado. Las ciudades en sí
mismas son actores a nivel internacional y deben relacionarse en este entorno, muchas
sin tener ni la experiencia ni las herramientas necesarias.
Nos encontramos en un territorio que está liderado por una ciudad, Barcelona, que
ha sabido hacer muy bien el trabajo de adaptarse a este nuevo entorno. Sin siquiera
ser capital de Estado, y a menudo sin la complicidad del mismo, Barcelona ha sabido
proyectarse a nivel internacional a base de un trabajo que ha requerido una innovación constante en la manera de hacer las cosas. Ha sabido identificar bien cuáles eran sus potencialidades y las ha trabajado transversalmente como ciudad. No es un gobierno el que ha hecho
el trabajo, sino todos los actores implicados en la gobernanza de Barcelona. Esto sí, gracias a
gobiernos que han sabido hacer una lectura correcta de las exigencias de su rol: convertirse
en articuladores de esta nueva gobernanza de la ciudad.
Uno de los grandes aciertos de Barcelona ha sido entender que la relación con su entorno
inmediato es fundamental. Este hecho ha permitido a la ciudad sumar activos que no le eran
propios en su concepción tradicional –entre el río Besos y el río Llobregat, entre el Tibidabo y
el mar–. Pero a la vez, ha permitido que el entorno de Barcelona haya podido aprovechar el gran
impulso global para dinamizar su economía, y, al
“Somos la
fin y al cabo, viabilizar su futuro. Incluso, aunque
herramienta que
puede parecer paradojal, la gran metrópolis empieza a ser la garantía de que entornos rurales,
articula los territorios
de otra forma condenados a desaparecer, vuelque rodean Barcelona
van a tener futuro.
para que estos sean
parte del éxito global
de la ciudad”
Es aquí donde la Diputación de Barcelona hace
una apuesta potente e innovadora a la vez. Somos la herramienta que articula los territorios
que rodean Barcelona para que estos sean parte
del éxito global de la ciudad. Pero a la vez trabajamos para que este éxito global de Barcelona
esté al servicio del desarrollo económico y social de los territorios de la demarcación, ya que,
al fin y al cabo, son parte fundamental del mismo.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 31
FILIPPO BARBERIS
Filippo Barberis es líder del partido mayoritario del Consejo Metropolitano de Milán,
expresidente del Comité de Políticas de Empleo, Desarrollo económico, Universidades e Investigación y concejal municipal desde 2011. En 2014 finalizó su doctorado,
centrado en la investigación sobre la evolución de la noción de subcontratación en
las leyes italianas.
Los tiempos que estamos viviendo son muy especiales para la ciudad de Milán, puesto que se
encuentra inmersa en una fase de transformación muy profunda que influirá en la situación
de la ciudad en el panorama internacional, por el hecho que acogeremos la Exposición Internacional que girará en torno a la alimentación.
A su vez, estamos viviendo el primer año de una nueva institución que se ocupará de nuestra
zona metropolitana, la llamada Ciudad Metropolitana, que ha sustituido al gobierno de la provincia de Milán y que introducirá muchos cambios en la manera de gobernar nuestro territorio.
“Milán resulta un área
de gran relevancia
para el país y por eso
queremos transformar
nuestro gobierno y
convertirlo en uno de los
mayores experimentos
de gobierno del país”
32 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Milán se ha caracterizado los últimos 100
años por dos aspectos específicos: un espíritu empresarial muy potente que ha hecho
que la ciudad haya sido la líder de todas las
recuperaciones económicas de Italia; y a la
vez ha sido la ciudad que más se ha preocupado por el bienestar social y la asistencia a
sus ciudadanos.
Milán y la zona que la rodea representan
más del 20% del PIB italiano, el 25% de las
exportaciones del país, cuenta con más de
180.000 estudiantes, 12 universidades y 80
centros de investigación públicos y privados.
Por lo tanto, Milán resulta un área de gran
relevancia para el país y por eso queremos transformar nuestro gobierno y convertirlo en
uno de los mayores experimentos de gobierno del país. Esto lo queremos hacer inspirándonos
en las mejores experiencias que podamos recoger de todo el mundo. Por eso Milán tiene que
mantener los ojos muy abiertos respecto a cuáles han sido las prácticas más interesantes en
otras zonas urbanas para intentar aprovechar estos conocimientos y mejorar la gobernanza.
Sabemos que la nueva zona metropolitana de Milán se regirá por la integración de servicios,
es decir, habrá que ver qué podemos hacer de manera conjunta los 134 municipios de la zona
metropolitana y qué es mejor hacer individualmente. Será una administración con sentido:
necesitamos una estrategia común, además de simplificar todos los procesos burocráticos,
los procesos internos de la administración y las relaciones entre la administración y los ciudadanos. Queremos mejorar el funcionamiento de la zona metropolitana, relacionándolo con
la planificación estratégica, la planificación urbana, las infraestructuras de transporte o la
integración de servicios públicos, entre otros.
Este proceso de planificación estratégica ya ha comenzado, y es imprescindible contar con la
participación de todos los grupos de interés y sociedad civil en este proyecto tan profundo que
nos permitirá avanzar en los próximos años. Este proyecto define hacia dónde queremos ir y
cómo queremos transformar las características de nuestra administración.
¿Qué legado nos dejará la Exposición Internacional? Es un evento que no puede extinguirse al
cabo de seis meses, así que estamos pensando en dos tipos de legado: el legado material, en
el que la Universidad Científica de Milán y una incubadora de nuevas empresas se trasladarán
a la zona donde se celebrará la Exposición, creando así un polo de innovación; y el legado inmaterial, que es la Carta de Milán sobre la política alimentaria. Aquí es donde tendremos que
demostrar qué podemos hacer las ciudades juntas, intercambiando experiencias y buenas
prácticas, en este caso sobre cuestiones relacionadas con la alimentación.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 33
JAIME SALINAS
Jaime Salinas es Regidor Metropolitano y Presidente de la Comisión de Cooperación y
Relaciones Internacionales de Lima. Su actividad política se remonta a 1995 cuando
vuelve del exilio y funda el Partido Justicia Nacional siendo Candidato a la Alcaldía de
Lima en 2002 y a la Presidencia de la República del Perú en 2006. Estudió Economía
y obtuvo un MBA en la Universidad de Maryland, EEUU.
Lima es una ciudad que se fundó en 1535, y en los últimos quinientos años ha evolucionado
de una forma bastante desordenada. Actualmente, tenemos casi 10 millones de habitantes y,
en este contexto, Lima no se ha posicionado como una marca global, es decir, no ha habido
una política de estado local que hiciera de Lima una marca internacional. No ha habido, previamente a la actual gestión, una visión global y actualmente estamos trabajando en el reto
de internacionalizar la ciudad.
Tenemos una posición estratégica en el corazón de América del Sur, que constituye un puente
de intereses, tanto del Pacífico hacia el continente, como del continente hacia las regiones
o del país hacia otros países sudamericanos. Esto nos sitúa como punto de estratégico muy
importante. Lima también cuenta con importantes vías de comunicación que nos unen con el
resto del país. En este sentido, nuestro objetivo para el futuro es fomentar el ingreso de Lima
en los foros internacionales y promover su internacionalización.
La ciudad ha entendido la importancia de la internacionalización y ha creado por primera vez
en la historia una concejalía dedicada a las relaciones internacionales y a la cooperación.
Lima tiene que hacer frente a deficiencias muy marcadas a nivel local: tenemos un índice de
inseguridad muy alto debido al crecimiento desordenado, un caos importante, problemas de
infraestructura, pero lo que más nos preocupa son las carencias sociales. En Lima tenemos
sectores económicos muy potentes que crecen con una pésima redistribución de la riqueza,
y amplios sectores de base muy pobre, casi marginal. Aquí recaen nuestros esfuerzos para la
cooperación y para la internacionalización de la ciudad. El hecho de no disponer de canales
internacionales provoca que la cooperación no llegue.
34 ÁGORA DE LAS CIUDADES
En Lima, que ha sido una de las ciudades de mayor crecimiento de la región, las diferencias socioeconómicas son muy marcadas. Por otro lado, hemos crecido económicamente como país de forma constante durante los últimos 20 años, pero esto ha generado
que el Perú se fijara en las zonas que más turismo producen, como Cuzco, Machu
Picchu o Puno mientras que Lima se ha quedado al margen de esta promoción. Promoción que tenemos que pensar más allá del turismo. Lima tiene que ser el centro
de la internacionalización del país también en cuanto a la atracción de inversiones, de
ferias y acontecimientos internacionales. Este
es el gran reto que afrontamos.
“Lima tiene que
ser el centro de la
internacionalización
del país también
en cuanto a la
atracción de
inversiones, de ferias
y acontecimientos
internacionales”
Por lo tanto, nuestro desafío globalizador pasa
por convertir Lima en una ciudad puente del
Pacífico, tiene que ser el hub latinoamericano,
puesto que es una ciudad que geográficamente
está bien ubicada en el mapa sudamericano.
Así, aprovecharíamos los aspectos positivos de
la globalización y nos beneficiaría enormemente
el dedicarnos a esto. Si no lo hacemos, seguiremos en esta especie de subdesarrollo internacional que afecta principalmente a los más necesitados que, en el caso de Lima, corresponde
al 60% de la población.
Así pues, posicionando Lima en el mundo, reforzaremos la marca de la capital y podremos
así enfrentarnos a los problemas locales con mejores argumentos y con nuevos aliados de
quienes podremos aprender. Tendremos, pues, la oportunidad de convertirnos en una auténtica ciudad global, abierta al mundo, plenamente internacionalizada, conectada con los cinco
continentes y generadora de valor y oportunidades para sus habitantes. Por eso, necesitamos
el apoyo de todo el mundo. No tenemos que volver a inventar la rueda. Barcelona, por ejemplo,
es una ciudad que ha sabido internacionalizarse y potenciar esta característica y ser lo que
es hoy en día. Así pues, tenemos que aprender de ciudades como Barcelona, Buenos Aires o
Bogotá, entre muchas otras.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 35
MERCÈ CONESA
Mercè Conesa es alcaldesa de Sant Cugat del Vallès desde 2011 y vicepresidenta
segunda de la Diputación de Barcelona y delegada del Área de Atención a las Personas. Fue profesora de Derecho en la Universidad Autónoma de Barcelona y jefa de
Servicios Legales de la Asociación Catalana de Municipios. Es licenciada en Derecho
por la Universidad de Barcelona y tiene el Máster en Derecho y Gestión Pública de la
Universidad Pompeu Fabra.
Hay tres conceptos claves que explican la evolución de Sant Cugat del Vallès, una ciudad con
solo 87.000 habitantes que en 1999 tenía 40.000. Una ciudad, pues, que ha hecho una evolución muy rápida en crecimiento de población.
El detonante de este crecimiento de población han sido las buenas comunicaciones.
“Se cambiaron las
Sant Cugat es una ciudad muy bien conectaestructuras municipales
da con las autopistas principales que cruzan
y se pasó a una gestión
Cataluña y el Estado español. También en las
líneas ferroviarias y con la conectividad con
más profesionalizada
Barcelona: desde que a finales de los años
separando la gestión
80 se conectó con un túnel directamente con
política de la gestión
Barcelona, nos encontramos a 7 minutos en
coche privado del centro de Barcelona, o a
profesional”
20 minutos en metro. Esto hizo que nuestra
ciudad, en aquel momento, desplegara un
desarrollo urbanístico y una atracción de personas muy importante. Todo ello representó un
reto a la hora de prestar servicios, como escuelas, equipos sanitarios y equipos deportivos, y
por lo tanto, una necesidad de profesionalizar la estructura de una ciudad que pasaba de ser
pequeña a una ciudad con un posicionamiento determinado en un área metropolitana que tomaba bastante fuerza. En aquel momento se cambiaron las estructuras municipales y se pasó
a una gestión más profesionalizada separando la gestión política de la gestión profesional.
Por lo tanto, eran las diferentes áreas las que, dirigidas por directivos públicos, tomaban las
decisiones bajo criterios políticos.
36 ÁGORA DE LAS CIUDADES
A partir de entonces el equipo de gobierno, conjuntamente con el equipo directivo, se
planteó la visión y la misión de la ciudad, lo que incluyó a la internacionalización como
necesidad para que la ciudad de Sant Cugat no se convirtiera en una ciudad dormitorio, sino que fuera una ciudad con calidad de vida. Esto ha comportado, a lo
largo de los años, poder presentar un ecosistema donde han ido llegando empresas multinacionales e internacionales que han permitido que hayamos creado más de
50.000 puestos de trabajo. Esto también se ve reflejado en los datos del paro, con un 8,2% de
desocupación, en un contexto español mucho más desfavorable.
Este objetivo de internacionalización nos hizo ir a buscar una de las escuelas de negocios más
importantes de Barcelona y de Europa, ESADE, que vino a instalarse a nuestra ciudad. Así, el
hecho de posicionarnos como ciudad universitaria hace que tengamos 17.000 estudiantes
anualmente, generando una movilidad de personas de diversas nacionalidades. De hecho, el
10% de nuestros habitantes provienen otros países de Europa.
Otra de las características de la visión que nos marcamos fue convertir Sant Cugat en una
ciudad universitaria que se internacionaliza buscando empresas de alta tecnología, de farmacia y de servicios financieros. Por ejemplo, HP instaló en Sant Cugat el Centro Mundial de
Impresión en 3D.
Esto ha ido acompañado de un ayuntamiento facilitador y business friendly, así como de la
calidad urbana para que los directivos de estas empresas encontrasen el lugar adecuado para
instalarse. En este sentido, hemos incrementado las zonas verdes y los espacios abiertos,
garantizando la seguridad ciudadana. Tenemos más de 70 cámaras de videovigilancia de tránsito y una baja incidencia de la criminalidad. Además en la ciudad los directivos de grandes
empresas pueden encontrar una excelente oferta escolar.
Esta evolución de la ciudad nos ha llevado a la situación actual, y en estos últimos cuatro años
hemos tenido que hacer frente a una importante crisis económica. El hecho de haber tenido
esta visión internacional, ha hecho que en el balance de los últimos cuatro años en Sant Cugat
se hayan creado más puestos de trabajo de los que se han perdido. Seguimos trabajando,
pues, en la resiliencia y en la smart city, como ciudad social e inteligente.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 37
MOHAMED IDAOMAR
Mohamed Idaomar es alcalde de Tetuán desde 2009 y diputado en el Parlamento
de Marruecos. Es biólogo y profesor en la Universidad Abdelmalek Saadi de Tetuán.
También es presidente de Medcités, de la Red de Ciudades Estratégicas, de la Federación ANMAR (Andalucía-Marruecos) y de la Asociación de Tetuán de Desarrollo
Local. También es miembro del Comité Nacional del Partido de Justicia y Desarrollo.
La internacionalización de las ciudades es un hecho positivo, pero a menudo asociado a algunos desafíos que se deben superar. La ciudad de Tetuán tiene dos características fundamentales que hacen que tenga un dinamismo propio en la internacionalización urbana.
Primero, su situación geográfica, al norte Marruecos, y su proximidad con la frontera con España. Esto provoca que no solo sea una puerta de entrada para la mayoría de las personas de
Marruecos que van a Europa, sino que además, las personas que vienen de Europa y quieren
ir a Marruecos, también tienen la ocasión de cruzar la ciudad de Tetuán.
Su otra característica fundamental es la posición histórica de la ciudad, puesto que Tetuán es
un cruce de civilizaciones, y esto hace que la ciudad sea realmente un espacio de acogida de
diferentes culturas y maneras de hacer.
“Un reto de Tetuán
como ciudad
internacional es que
nos encontramos ante
una ciudad de paso
de los africanos hacia
Europa”
38 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Estos distintivos hacen que la ciudad de Tetuán tenga que hacer frente a cuatro retos básicos. En primer lugar, tenemos que hablar de
la población estudiantil, procedente de varias
zonas del norte del país y de África Oriental y
que representan el 10% de la población permanente de la ciudad. Esto provoca que aumenten las necesidades de servicios relativos
a esta población, como por ejemplo el transporte, las actividades educativas y culturales y
de trabajo ocasional.
Un segundo reto de Tetuán como ciudad internacional es que nos encontramos ante una ciudad de paso de los africanos hacia Europa. Normalmente, estas personas viven en Tetuán durante meses o incluso años, esperando que llegue el momento de volver a sus países de origen
o de llegar a Europa. También tenemos que hacer frente a los servicios particulares relativos a
este tipo de población, que suponen una importante carga para la ciudad.
El tercer reto es que Tetuán está en la frontera y esta posición reactiva el desarrollo económico y local vinculado a economías informales. Otro punto importante es que una buena parte
de los habitantes de Tetuán trabajan en Ceuta y a menudo tienen una residencia en ambas
ciudades. Esto provoca que la ciudad se vea obligada a mejorar sus servicios, pero también es
positivo puesto que existe un dinamismo económico y cultural muy fuerte entre los habitantes
de Tetuán y de Ceuta.
El cuarto reto de Tetuán es que, por su posición geográfica e histórica, es la primera opción
en el turismo nacional. Así, durante el mes de
agosto, los habitantes de Tetuán se multiplican
por cinco. Por lo tanto, el consumo de agua y
energía también se tiene que multiplicar por
cinco, así como el sistema de transporte público, con todos los problemas de tránsito que
comporta. Así pues, a nivel estratégico se debe
considerar este periodo de verano para ampliar
nuestra programación.
“Existe un dinamismo
económico y cultural
muy fuerte entre los
habitantes de Tetuán
y de Ceuta”
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 39
CIUDAD METROPOLITANA DE MILÁN
Desde el inicio de 2015 ha entrado en vigor el funcionamiento de una nueva
unidad territorial en Italia, la Cità Metropolitana. Las ciudades metropolitanas
dotan de las competencias que tienen las provincias a las áreas metropolitanas de 14 ciudades italianas. El principal objetivo es dotar a la áreas metropolitanas de una estructura administrativa acorde con su realidad territorial,
permitiendo así que la administración sea más eficaz en la prestación de
servicios públicos.
La Ciudad Metropolitana de Milán está formada por un total de 134 municipios que suman poco más de tres millones de habitantes. Está regida por un
Consejo Metropolitano, integrado por un total de 24 concejales metropolitanos y el alcalde de la Ciudad Metropolitana de Milán, que lo es también de la
ciudad de Milán.
La vocación innovadora y internacional de este nuevo ente queda bien reflejada en sus estatutos, aprobados el 22 de diciembre de 2014. Ya en el
preámbulo se establece la Ciudad Metropolitana de Milán como un ente “en
el contexto del espacio europeo y estratégico más importante para toda la nación, capaz de generar crecimiento y atraer recursos en la dimensión internacional. Una área que se ha comprometido a crecer en base a la innovación y
la sostenibilidad del medio ambiente, cuidando la participación democrática
y la calidad de vida de sus ciudadanos”.
Para más información: www.milanocittametropolitana.org
40 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Las redes de ciudades en la proyección
internacional local
La acción internacional de los gobiernos locales presenta retos, fruto de las
limitaciones que tienen en diversos sentidos: capacidades técnicas, económicas o
competenciales. En este sentido, el papel de las redes de ciudades cobra una especial
relevancia como herramienta de acción global para el ámbito local. ¿Cómo contribuyen las
redes de ciudades en la acción internacional de los gobiernos locales? ¿Qué beneficios aporta
a un gobierno local la pertenencia a una red de ciudades? ¿Qué retos afrontan las redes en un
entorno internacional en constante cambio?
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 41
Introducción
JOSEP ROIG
Josep Roig es Secretario General de Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU)
desde 2011. Fue Secretario de Barcelona Quality Network hasta 1997, Coordinador
de Calidad del Plan Estratégico de Barcelona 2000 y trabajó en Barcelona Metropolitan Corporation. Fue Director General de la Universidad de Barcelona de 1990
a 1994 y de 1977 a 1985 profesor de Planificación Urbana y Regional en la misma
universidad.
Ciudades y Gobiernos Locales Unidos (CGLU) es una organización global de gobiernos locales
y regionales. La estructura de CGLU está dividida por continentes y, además, tiene dos secciones temáticas. La primera es METROPOLIS, que trata específicamente sobre cuestiones relacionadas con las grandes metrópolis y la otra, ORU-FOGAR, para las autoridades regionales, en
la que el Gobierno de Cataluña juega un papel clave.
“Hoy en día las relaciones
internacionales funcionan
por una infinidad de
canales que nadie puede
limitar ni patrimonializar”
¿Cuáles son las principales funciones
de CGLU? Las podemos dividir el tres
grupos: ejercer la representatividad de
los gobiernos locales a nivel global, fomentar el intercambio de conocimiento
y, finalmente, hacer posibles mejoras
reales en la gobernanza local, apoyando
la implementación de políticas públicas
por parte de las ciudades.
En primer lugar, CGLU ostenta la representatividad de los gobiernos locales a nivel global. A
pesar de las dificultades, esta organización quiere influir en los grandes temas que se discuten
a nivel global y que afectan a los gobiernos locales. Entre estos temas, destacan el cambio
climático, la Agenda de Desarrollo post 2015 y la agenda HABITAT III. El caso de HABITAT III es,
posiblemente, la cuestión más importante para los gobiernos locales, ya que afronta la agenda
sobre la urbanización y el futuro de las ciudades. Finalmente, una cuestión fundamental, recurrente y en la que a menudo los gobiernos locales no tienen demasiado éxito: la financiación.
Hay que seguir insistiendo si queremos alcanzar un desarrollo del mundo más equilibrado.
42 ÁGORA DE LAS CIUDADES
El segundo papel que juega CGLU es el de intercambio de conocimiento y de experiencias.
CGLU es una red de redes y lo que quiere es que haya comunicación, intercambio y aprendizaje. En este campo, no hablamos de mejores prácticas sino de buenas prácticas. Trabajamos
para fomentar este intercambio, y también para contribuir a que cada ciudad pueda adaptar
y apropiarse de iniciativas de otros lugares que puedan resultar útiles.
La otra gran función, quizás la más importante, es la de tener una incidencia política.
CGLU apoya a los alcaldes para que puedan llevar a cabo los cambios que las ciudades demandan de forma real, para que las reflexiones que generamos y compartimos
puedan convertirse en realidades mediante la implementación de políticas públicas.
Es necesario que la globalización sea positiva para todos, cosa que ahora mismo no
pasa, y una gran parte de nuestros esfuerzos pasan por cambiar esto.
CGLU es una organización que, como tal, debe adaptarse a los cambios del entorno global. ¿A
qué cambios, particularmente? Los profundos cambios geopolíticos que vive el mundo y los
cambios tecnológicos que revolucionan la forma de comunicarnos. CGLU es una organización
de alcaldes y gobiernos locales, por lo tanto, aparte de ser global, también es política. Así
pues, los cambios geopolíticos le afectan profundamente y hay que saber reaccionar frente a
ellos. El otro reto son los cambios tecnológicos. Hay que adaptar unas estructuras muy jerárquicas –a veces centralizadas, a veces descentralitzadas– hacia un modelo de organización
diferente. Una organización distribuida, en la que se asuma el hecho de que hoy en día las
relaciones internacionales funcionan por una infinidad de canales que nadie puede limitar ni
patrimonializar. El potencial de los gobiernos locales a nivel internacional cambia la forma de
organizarnos.
En este sentido, CGLU impulsa la idea de que
es una red de redes: no se puede pensar en
una organización única mundial, sino que
esta debe ser la suma de redes de ámbitos e
intereses diferentes donde el papel de CGLU
es recoger y acompañar este movimiento de
redes con las que compartimos cosas muy
básicas. Hay que adaptarse a estos cambios,
que a menudo son muy complejos. La respuesta que damos a esta complejidad, sin
embargo, la buscamos siempre volviendo a
nuestros principios más básicos: la democracia local, la proximidad al ciudadano y la
rendición de cuentas.
“CGLU es una red
de redes: no se
puede pensar en una
organización única
mundial, sino que esta
debe ser la suma de
redes de ámbitos e
intereses diferentes”
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 43
AMYLKAR ACOSTA
Amylkar Acosta es director ejecutivo de la Federación Nacional de Departamentos
de Colombia desde 2014. Economista por la Universidad de Antioquía (Medellín), actualmente es profesor de las Universidad Externado de Colombia. Su carrera política
empezó a nivel municipal y regional, hasta que en 1991 fue elegido Senador hasta
2002, periodo en el cual presidió el Congreso (1998-1999). Entre 2013 y 2014 fue
ministro de Minas y Energía.
La globalización es una realidad incontrastable. No obstante, no todos los países y regiones
entran en este contexto de globalización en las mismas circunstancias y condiciones. Particularmente, en el plano económico y comercial se podría decir que hay países globalizantes y
países globalizados. Globalizantes son aquellos países que sacan provecho de la globalización,
y globalizados aquellos que sufren las consecuencias de la globalización. En este contexto, en
un país como Colombia, que es un país de regiones claramente diferenciadas y caracterizadas,
se ha impuesto progresivamente el concepto de ciudad-región y el de áreas metropolitanas
como formas de afirmación de este carácter de regiones que tiene el país, entre las cuales hay
enormes grietas interregionales, pero también intrarregionales. Así, el Plan de Desarrollo se propone trabajar para cerrar estas grietas. Aun así, si en algo ha contribuido la globalización es en
hacer más efectivos los derechos fundamentales que los ciudadanos ejercen cotidianamente.
Evidentemente, consideramos muy importante que las políticas públicas se basen en las realidades concretas de cada país o región. Cuando
hablamos de aspectos como la salud, el medio
ambiente, la seguridad ciudadana o la transpa“La identificación
rencia de las administraciones, es muy importande intereses que se
te poder compartir esfuerzos y articular políticas.
hace a través de las
En este sentido, hay países y regiones que se van
constituyendo en referentes, y a partir de estos se
redes de ciudades
generan unos paradigmas de los cuales se tienen
hace una aportación
que extraer las lecciones aprendidas.
muy significativa a la
toma de decisiones”
44 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Las redes de ciudades contribuyen a una mayor
y mejor integración a nivel económico, social y
cultural, así como también en aspectos académicos y gubernamentales. La mayor eficiencia de esta aportación se fundamenta en el seguimiento y la evaluación de los cambios en la
calidad de vida de las comunidades, que es la razón de ser de las políticas públicas. En este
sentido, estos aspectos nos permitirán establecer las contribuciones en la mejora del bienestar de las comunidades de las cuales son responsables los ejecutores de las políticas públicas
a través de los planes de desarrollo. Por lo tanto, la identificación de intereses que se hace a
través de las redes de ciudades hace una aportación muy significativa a la toma de decisiones
de los actores que están comprometidos.
La Federación de Departamentos de Colombia tiene el papel de articular e integrar las acciones de las administraciones conocidas como intermedias, en nuestro caso los departamentos,
que son la instancia entre la nación y las ciudades o áreas metropolitanas. Desde esta perspectiva, hemos considerado como clave la interacción que hemos conseguido a través de la
Federación con la Organización Latinoamericana de Gobiernos Intermedios, una interacción
de cooperación muy estrecha, y esto ha contribuido a ganar en competitividad, que es el reto
que tenemos para poder insertarnos de la mejor manera en la globalización.
La posición internacional de Colombia y de sus ciudades va muy ligada a su realidad interna.
Y por eso, es de gran trascendencia la evolución del que posiblemente es el principal conflicto
de Estado que sufrimos. Por primera vez en más de 50 años de conflicto armado interno, se
está avanzando en un proceso de negociación en la búsqueda de una salida política a este
conflicto, y podemos afirmar que nunca se había llegado tan lejos en un proceso de diálogo y
negociación con los actores armados. Nunca habíamos estado tan cerca de llegar a un acuerdo. Hemos llegado a un punto de no retorno. Esto se pone de manifiesto en dos decisiones: el
cese del fuego unilateral y de carácter indefinido, y la contribución al desminamiento, es decir,
a eliminar las minas antipersonas. Esto, sin duda, supondrá un antes y un después en la vida
de Colombia y de su relación con el mundo.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 45
CHRISTOPHE CHAILLOU
Christophe Chaillou se encuentra en su tercer mandato como alcalde de la localidad
francesa de Saint-Jean-de-la-Ruelle. Además, es el Director General del Secretariado
de la Asociación Francesa del Consejo de Municipios y Regiones de Europa (AFCCRE). Chaillou es diplomado en Derecho Público y en Gestión de Administraciones
Territoriales por la Universidad de Orleáns. Realizó un Máster en Desarrollo Territorial.
La tarea de las redes de ciudades ha precedido a la tarea que han hecho los estados. Estas
redes no son una invención reciente, a pesar de que es una especificidad muy europea. Es un
movimiento que se ha acelerado mucho durante el siglo XX en Europa con la creación, en muchos países europeos, de asociaciones municipales muy fuertes, que se han profesionalizado
durante la segunda mitad de siglo. En aquel momento, en Europa había un movimiento muy
importante de ciudades que se organizaban en redes. El punto de partida para muchas de
estas ciudades eran convicciones y valores muy potentes, que se encontraban en la base del
trabajo en común. Esto se puso de manifiesto en Europa, por ejemplo, en la batalla en pro de la
autonomía local y financiera, sobre todo respecto a los estados, en la batalla por la democracia
local y en la batalla para la construcción europea, porque las primeras redes europeas de ciudades se construyeron también con la convicción que, en paralelo, se necesitaba un proyecto
muy sólido para poder gestionar conjuntamente el continente. Es decir, a partir de 1980 hubo
en Europa un movimiento muy fuerte de desarrollo de las redes municipales, fomentado por
las instituciones europeas, puesto que la Unión Europea necesitaba ciertos relevos para poder
actuar a nivel local y para que los valores europeos sólidos funcionaran.
Hay redes que se han profesionalizado gracias a intercambios de experiencias que han ido
dando lugar a programas financiados por la Unión Europea, que después han generado organizaciones muy estructuradas en la cooperación transfronteriza, la cooperación interterritorial
e internacional.
Este movimiento no hubiera existido sin representantes municipales, regidores y alcaldes que,
de manera voluntaria, decidieron implicarse en este ámbito internacional porque consideraron
que esto encajaba con sus valores y que era una dimensión natural de la actuación territorial,
46 ÁGORA DE LAS CIUDADES
y que el desarrollo y el crecimiento de su territorio necesitaban un enfoque internacional y una tarea en red. Esto no era, de entrada, natural, puesto que en aquella época
había estados que no se manifestaban de forma favorable.
Este dinamismo de los alcaldes fue necesario para afirmar la necesidad de llevar a cabo un
trabajo en red, de cooperación y de inversión importante a nivel europeo e internacional, y
para reivindicar un papel en un sistema de gobernanza en el que las instituciones internacionales y los estados llevaban a cabo políticas que necesitaban la implicación de las instituciones locales, sobre todo en el ámbito del clima, de la integración, de la cohesión, etc.
Actualmente, en la Unión Europea hay muchos programas que permiten financiar el territorio,
y ello se debe al papel activo de muchos alcaldes. Esto ha permitido también la creación de
órganos consultivos europeos, como el Comité de las Regiones. En paralelo a este desarrollo
europeo, también ha habido un desarrollo mundial, puesto que los alcaldes tuvieron en cuenta
desafíos cada vez más globalizados, y decidieron que tenían que desarrollar su papel y tener
su espacio, y para ello necesitaban un instrumento que uniera energías en una institución
capaz de ejercer influencia a nivel mundial en nombre de todos.
Tenemos que seguir trabajando en red: a
parte de los beneficios que supone compartir experiencias, desde un punto de vista de
incidencia somos más fuertes de forma coordinada que no por separado. Los estados
prefieren habitualmente tener distintos interlocutores antes que uno solo, de esta forma
tienen más capacidad de negociación. Si lo
que queremos desde el mundo local es tener
incidencia, pues, debemos trabajar unidos
en redes capaces de canalizar las necesidades de nuestros socios.
“Tenemos que seguir
trabajando en red:
somos más fuertes de
forma coordinada que no
por separado”
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 47
MARC PIFARRÉ
Marc Pifarré es el secretario del Consejo de Gobiernos Locales de Cataluña y secretario general de la Asociación Catalana de Municipios. Es ingeniero industrial y Master MBA, y ha compaginado su actividad laboral en el sector privado y público. Fue
consejero municipal del distrito del Eixample de Barcelona del 2003 hasta el 2011.
El Consejo de Gobiernos Locales de Cataluña es un órgano de reciente creación que recoge
el Estado de Autonomía de Cataluña. Es el interlocutor del mundo local con la Generalitat de
Cataluña, el gobierno de Cataluña. Está constituido por alcaldes y alcaldesas que representan
la diversidad del mundo local catalán, por lo tanto, es una radiografía muy exacta del mundo
local. Se basa en las entidades municipalistas, que en Cataluña son dos: la Federación de
Municipios de Cataluña, que agrupa unos 650 entes locales, y la Asociación Catalana de Municipios, con 918 ayuntamientos. Más allá del hecho que haya dos entidades municipalistas,
también convivimos con un conjunto de otras entidades, como las redes de ciudades y municipios. Por ejemplo, la Asociación de Municipios por la Independencia o la Red de Ciudades para
la Sostenibilidad, entre otros.
En Cataluña tenemos un conjunto de redes que quieren servir de apoyo a los entes locales. Nosotros visualizamos un país con 947 puntos y es exactamente igual el punto del ayuntamiento
más pequeño que el del ayuntamiento más grande. Siempre intentamos pensar en todos ellos,
priorizando los pequeños para que sigan la inercia que los grandes ya marcan.
Cataluña es un país con vocación internacional, comercial e industrial, y esto significa que las
exportaciones e importaciones forman parte del ADN del país. Esta vocación internacional
también es la vocación internacional de los entes locales que lo constituyen. Pensamos en
un país glocal, desde el mundo local somos globales y somos globales porque participamos
desde el mundo local. En este proceso de ser un paraguas, intentamos ofrecer elementos de
apoyo para el desarrollo de los entes locales, y lo hacemos estando a su lado en el ámbito de
la formación, acompañándolos en su día a día, poniendo en marcha una central de compras
para obtener mejores precios y servicios, y creando un consorcio que permita agrupar ayun48 ÁGORA DE LAS CIUDADES
tamientos para participar en proyectos internacionales. En este sentido, la Unión Europea ha
promovido el hecho de trabajar en red, no sólo dentro del país, sino a nivel internacional.
Hablar de internacionalización no puede hacerse sin hablar de Barcelona, que es conocida
en todo el mundo. El Ayuntamiento de Barcelona y la Diputación de Barcelona son dos
actores que trabajan conjuntamente y de manera coordinada con las redes de ciudades
de Cataluña en todo aquello que concierne lo internacional. Un ayuntamiento de un
país de la ribera del Mediterráneo con 15.000 habitantes no se puede comparar con
Barcelona, son realidades muy dispares. Entonces, nuestro trabajo es ser capaces
de encontrar aquel municipio en Cataluña similar al municipio que tiene interés en
saber cómo se desarrollan las cosas aquí.
A nivel del Estado español existen tres niveles de administraciones: la estatal, la autonómica y
la regional o local. En el ámbito catalán, además se incluye la provincia, la comarca y el ayuntamiento. En este sentido, uno de los papeles más relevantes de las redes de municipios es el
de fomentar la colaboración entre estos varios niveles de administración.
Somos un territorio fronterizo, y el desarrollo de proyectos internacionales
“Somos un territorio
en el mundo local es especialmente
fronterizo, y el desarrollo de
importante. Por ejemplo, el Hospital
proyectos internacionales
transfronterizo de Puigcerdá, un municipio muy cercano al sur de Francia, que
en el mundo local es
brinda servicios a los habitantes de la
especialmente importante”
Cerdaña catalana y de la Cerdaña francesa. Estos son proyectos impulsados
desde el ámbito local, donde las redes
de ciudades hemos incidido ejerciendo presión. Otro ejemplo sería el Aeropuerto de la Seu
d’Urgell, que conecta con Andorra, puesto que por sus características geográficas Andorra no
puede tener un aeropuerto dentro de su territorio.
Finalmente, el proceso de recentralización del Estado español contra los gobiernos locales
es un problema que muchos ayuntamientos han llevado al Tribunal Constitucional. Además,
hay un proyecto de ley de acción exterior, que pretende limitar la acción exterior de los entes
locales, y nosotros nos imponemos. Como gobiernos locales actuamos en contra de estas limitaciones que se imponen poco a poco, y las redes de gobiernos son las herramientas idóneas
para articular las acciones coordinadas, que de otra manera tendrían el riesgo de no ser lo
bastante alineadas y quedar desatendidas.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 49
FEDERACIÓN NACIONAL DE DEPARTAMENTOS
La Federación Nacional de Departamentos, creada en 1994, es la agremiación que integra los 32 Departamentos de Colombia. Su principal misión es
la consolidación de la autonomía territorial de los departamentos como estrategia para el desarrollo nacional, a partir de la riqueza y la diversidad de
las regiones.
El escenario político y administrativo del país, caracterizado especialmente
por el proceso de descentralización, así como los cambios impulsados ​​por la
Constitución de 1991, dieron el impulso necesario para la creación de una
entidad que representara a los Departamentos con el objetivo de trabajar
en la defensa y el fortalecimiento de las entidades territoriales como piezas
estratégicas y esenciales del desarrollo nacional.
La Federación contribuye a la gestión eficaz de los gobiernos regionales,
mientras que, al mismo tiempo, facilita la adecuada articulación de los departamentos con el Gobierno Nacional, el Congreso y otros órganos del Estado, a fin de trabajar por metas comunes.
La Federación considera que el desarrollo del país se genera en regiones
específicas, caracterizadas de manera particular por su población, su territorio, su economía y cultura. Bajo esta perspectiva, la Federación trabaja
para avanzar hacia un país con mayores niveles de autonomía regional y
suficiencia fiscal, bajo la premisa de que los habitantes de los territorios y sus
instituciones son los principales agentes de su propio desarrollo.
Para más información: www.fnd.org.co
50 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Clausura
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 51
ROGER ALBINYANA
Roger Albinyana es secretario de Asuntos Exteriores y de la Unión Europea de la Generalitat de Cataluña desde el año 2013. Entre 2004 y 2008 fue presidente de la
Juventud Liberal Europea y entre 2008 y 2010 director de la fundación privada Círculo de Estudios Soberanistas. Fue director del programa de soporte a la Unión por el
Mediterráneo de la Generalitat de Cataluña desde 2010 hasta 2013.
Según ONU-Habitat es un hecho, probablemente gracias a los ciudadanos chinos que representan un 20% de la población mundial, que la mayor parte de la población del planeta ya vive
en zonas urbanas, a diferencia de hace unas décadas. De hecho, se estima que para el 2030
el 60% de la población mundial vivirá en zonas urbanas, y que para el 2050 este porcentaje
aumentará hasta el 70%. Por lo tanto, existe una tendencia a la urbanización y, en algunos
casos, a la masificación.
Esta tendencia creciente tiene sus efectos
positivos, puesto que la concentración de la
población permite ser más eficientes, sobre
“Este proceso de
todo a los gobiernos locales y regionales que
urbanización tiene que
son los que ofrecen los servicios de más proxiir acompañado de un
midad a la ciudadanía. Por el contrario, tamproceso en el cual los
bién produce y genera riesgos y retos que hay
que tener en cuenta. Por ejemplo, se pueden
ciudadanos puedan
generar bolsas importantes de pobreza endéacceder a los servicios
mica a las cuales los gobiernos locales, regiomás esenciales y más
nales y estatales pueden no ser capaces de
hacer frente por su elevado número de habibásicos”
tantes. Por lo tanto, este proceso de urbanización tiene que ir acompañado de un proceso
en el cual los ciudadanos puedan acceder a los servicios más esenciales y más básicos, sino
no seremos capaces de conservar y mantener la cohesión social y la convivencia entre las
personas.
52 ÁGORA DE LAS CIUDADES
Este año 2015 es un año significativo desde el punto de vista de retos globales: en septiembre se celebrará la cumbre para adoptar la agenda de desarrollo post-2015 y los objetivos de
desarrollo sostenible, y en diciembre tendrá lugar la cumbre COP21, en la cual se pretende
alcanzar un acuerdo mundial para hacer frente al cambio climático. CGLU, ORU-FOGAR y otras
redes, además del gobierno de la Generalitat de Cataluña, jugarán un papel muy importante, puesto que es muy importante que aquellos entes que no tenemos, todavía, subjetividad
internacional y que no somos parte de los actores que finalmente tomarán las decisiones,
tengamos la capacidad de incidir en estas agendas. Al final, somos los entes subestatales los
que tendremos que implementar el resultado de estas cumbres, puesto que nosotros tenemos
a la ciudadanía muy cerca.
Los cargos electos municipales son personas que están muy expuestas a la valoración de los
ciudadanos, por lo tanto, la capacidad de poder incidir en las agendas que se plantean a nivel
global es absolutamente fundamental para una completa implementación. Sobre todo, cuando somos capaces de pasar del concepto abstracto y teórico a las medidas prácticas, como
pueden ser el desarrollo sostenible o las medidas contra el cambio climático, que influyen claramente en los procesos de urbanización y que los gobiernos locales deben tener presentes.
Finalmente, quiero anunciar que el gobierno de Cataluña ha impulsado la creación de un grupo de trabajo sobre la Agenda Post 2015 en el seno de ORU/FOGAR, que es una red de gobiernos regionales que trabajan conjuntamente con CGLU. Además, también participamos en
el global taskforce de gobiernos locales y regionales para la Agenda 2015 y hacia Hábitat III.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 53
JOAN CARLES GARCIA
Joan Carles García es alcalde de Tordera desde 1995 y diputado adjunto de la Presidencia de la Diputación de Barcelona desde 2011. Fue diputado portavoz a la Diputación de Barcelona el periodo 2007-2011, consejero comarcal en el Consejo Comarcal
del Maresme entre 1991 y 2007 y ha formado parte de comisiones de competencias
locales y territoriales de diferentes entidades municipalistas.
El espacio donde se celebra esta edición del Ágora de las Ciudades se llama Francesca Bonnemaison, que fue una mujer pedagoga, impulsora de la formación de las mujeres, que trabajó
por el voto de las mujeres a finales de los años 20, y que vale la pena recordar. Además, Francesca Bonnemaison fue candidata a unas elecciones municipales el 1934. Aprovechando la
reciente celebración del Día Internacional de las Mujeres, quiero hacer un reconocimiento a
la figura de las mujeres en la política local, alcaldesas y regidoras, que en tan pocos años han
conseguido situarse en este mundo local.
“Las ciudades
son el lugar
desde donde se
ha hecho política
desde siempre”
Las ciudades son el lugar desde donde se ha hecho
política desde siempre. Barcelona existe desde la
época de los romanos, por esta ciudad han pasado
muchas culturas, diferentes estados y hemos formado parte de diferentes estructuras estatales y políticas, pero la ciudad es siempre la misma, está en el
mismo lugar donde existía la ciudad romana. Esto
demuestra que las ciudades y sus políticas de proximidad son la política que realmente tiene futuro.
En esta jornada se ha ido viendo cómo se podían ir trabajando las políticas de internacionalización, de qué manera somos capaces de proyectar nuestras ciudades hacia el mundo,
y no sólo proyectarlas, sino sacar un beneficio para las personas que viven en ellas, y esto
es una de las cosas más complicadas que tienen que hacer las ciudades que se proyectan
internacionalmente, especialmente las turísticas. La ciudad de Barcelona es un ejemplo muy
evidente, que busca el beneficio para sus ciudadanos a través de una actividad económica
54 ÁGORA DE LAS CIUDADES
de proyección hacia el mundo, y compagina el hecho de proyectarse y que vengan
personas de diferentes lugares del planeta, con la realidad diaria de la ciudad, y esto
es muy complicado.
En Tordera, el municipio del cual soy alcalde, que tiene unos 17.000 habitantes, decidimos después de los primeros cuatro años que hacía falta esta aproximación a otras ciudades.
Es muy evidente que cada ciudad y cada municipio tiene características diferentes. Internacionalizar un municipio no significa cambiar sus características, sino todo lo contrario, significa
potenciarlas para sea posible vivir y convivir con otras realidades y conseguir demostrar que
el mundo no es homogéneo.
Según Einstein, existen dos cosas infinitas, el universo y la estupidez humana, y estos días
hemos visto como la ciudad de Hatra, en Irak, ha sido destruida. Esto nos demuestra la importancia de que nuestras ciudades se conozcan, que estén internacionalizadas y que tengan
también capacidad de respuesta global. En casos como estos, el mundo y las ciudades tendríamos que ser capaces de reaccionar para que no se pierda una joya arquitectónica, que ya
no es patrimonio solo de la ciudad, sino del mundo.
Sócrates se paseaba por la Grecia antigua clásica y simulaba que no entendía nada, y cuando
hablaba con los ciudadanos se hacía pasar por ignorante. Sócrates nunca escribió un libro,
todo lo que sabemos de él es gracias a sus discípulos. Él, básicamente, se dedicó a hacer esta
política local tan importante, salir a la calle, hablar
con la gente e interrogarlos haciéndose pasar por
ignorante y conseguir que los gestores públicos
“Tenemos que dar
trabajaran en aquello que la gente necesitaba. Así
importancia a la
pues, en política local es muy importante escuacción que repercute
char mucho y hablar poco. Esto no significa que
hayamos de despreciar las políticas de los estadirectamente en los
dos ni de las naciones, pero tenemos que dar imciudadanos”
portancia a la acción que repercute directamente
en los ciudadanos, la política de proximidad.
El siglo XXI, el siglo de las ciudades 55
El segle XXI, el segle de les ciutats
là
cata
ÀGORA DE LES CIUTATS
El segle XXI, el segle de les ciutats 57
Presentació
L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada i d’intercanvi entre alcaldes, càrrecs electes,
societat civil i sector privat vinculats a la gestió de les ciutats, amb l’objectiu de fomentar el
debat permanent i l’intercanvi de coneixements sobre la governabilitat local per tal de fer
front als reptes globals.
Mentre que la primera edició de l’Àgora de les Ciutats es va celebrar l’any 2013 abordant
els “Reptes estratègics de la governabilitat local” com a tema central, l’any 2014 l’eix
conductor va ser el “Lideratge polític per a ciutats globals”. L’Àgora de les Ciutats 2015
vol generar una reflexió compartida sobre dos aspectes de la política local cridats a
tenir cada cop major rellevància: per una banda, el paper que juguen els governs
locals en la governança mundial i, per altra banda, la construcció de polítiques públiques locals de relacions internacionals.
En els darrers anys hem assistit a una multiplicació dels vincles municipals amb actors d’arreu del món i les xarxes transnacionals de ciutats han augmentat en nombre, en diversitat
temàtica i en capacitat d’incidència política. Paral·lelament, les metròpolis han suscitat l’interès d’organismes internacionals com les Nacions Unides, la Unió Europea i el Banc Mundial,
mentre que les ciutats mitjanes reclamen i s’esforcen per aconseguir un espai propi, situant
les qüestions urbanes a l’agenda d’aquests organismes.
L’acció internacional de les ciutats està transformant l’escena internacional, alhora que impacta en les polítiques públiques locals, en la gestió del territori i en els seus actors. Aquest
escenari obre un ventall d’oportunitats per aquelles ciutats i aquells governs locals que prenguin consciència del nou entorn, que sàpiguen adaptar-se als canvis i, sobretot, que tinguin
l’habilitat de traçar aliances estratègiques per fer activament front als nous reptes.
El segle XXI, el segle de les ciutats 59
Benvinguda institucional
SALVADOR ESTEVE
Salvador Esteve és president de la Diputació de Barcelona des de 2011 i alcalde
de Martorell entre 1987 i 2003 i de 2007 fins l’actualitat. També va ser membre
del Consell Comarcal del Baix Llobregat i vicepresident del mateix de 1991 a 1995.
Diputat al Parlament de Catalunya durant 3 legislatures (1992-2003) i president de
l’Associació Catalana de Municipis (2007-2011).
L’Àgora de les Ciutats és un espai de debat sobre diferents aspectes relacionats amb la governabilitat de les ciutats. I precisament per això, crec que és molt significatiu fixar-nos en les
persones que participem a l’Àgora de les Ciutats: representants de governs locals, d’entitats
com la Diputació de Barcelona, un ens supramunicipal, del govern de la Generalitat de Catalunya, d’entitats que són fruit de col·laboracions entre sector públic i privat, d’entitats del teixit
social, acadèmic i del sector privat. És important fixar-nos-hi perquè el govern de les ciutats
ja no recau únicament sobre les institucions públiques. De la mateixa manera que la societat
canvia, ho han de fer els governs. Hem d’integrar la diversitat dels actors que representen la
societat, mantenint el paper central de les administracions. Ens trobem, per una banda, amb
demandes d’una societat amb complexitat creixent, i per altra banda, amb una capacitat més
limitada de les administracions. En aquest context, només si els representants polítics som
capaços de posicionar les administracions com a actors centrals dels nous models de governança serem capaços de seguir oferint respostes adients als reptes que se’ns presenten. No
és una tasca senzilla: la resistència al canvi és alta, les administracions públiques són rígides
i canviar estructures i maneres de fer genera tensions polítiques i socials.
En aquesta necessitat de posicionar l’administració pública en un rol central, articulador dels
diferents actors implicats en la governança, les ciutats apareixen com a actors destacats. Són
les administracions més properes als ciutadans, i per tant, aquelles que de forma més directa
en coneixen la realitat i els actors que hi desenvolupen les seves activitats. Les ciutats són els
espais on neixen les oportunitats, però també on es generen les desigualtats. Per això hem de
reivindicar els governs locals com a eines imprescindibles per articular els canvis necessaris
per afrontar el futur dels nostres pobles i ciutats amb garanties. Cal que disposem d’instruments per donar respostes adequades, basades en la realitat de cada indret. Ens calen com60 ÀGORA DE LES CIUTATS
petències i recursos adients. En definitiva, cal que exigim als nostres Estats que es prenguin
seriosament el que és un dels principis fonamentals de la Unió Europea: el principi de
subsidiarietat.
Tot i això, la complexitat en la governança de les ciutats no és una qüestió que es limiti
a nivell dels propis estats. Les dinàmiques econòmiques globals, caracteritzades per
una gran interdependència econòmica i per un creixement importantíssim dels fluxos de la informació, fan que els estats tradicionals i les seves fronteres perdin sentit, en pro d’unes dinàmiques adequades a realitats territorials diferents, on ciutats
i regions - sovint a cavall entre diversos estats- emergeixen com a actors de primer ordre.
Aquestes dinàmiques impliquen que les ciutats interactuïn entre elles, col·laborin i competeixin
per garantir-se una posició en l’economia global. Tot plegat per poder generar riquesa al servei
del benestar dels seus ciutadans. De la mà del procés transformador que viuen les ciutats,
els territoris que les envolten s’articulen per respondre a noves necessitats metropolitanes. En
definitiva, el binomi ciutat-regió crea una nova realitat territorial que exigeix una governança
eficient i coordinada entre les diverses administracions que hi actuen.
“El binomi ciutat-regió
crea una nova realitat
territorial que exigeix
una governança
eficient i coordinada
entre les diverses
administracions que
hi actuen”
En aquest context és on neix l’Àgora de les Ciutats. Un espai de referència per la discussió
no només entre alcaldes i càrrecs electes de
ciutats de diferents regions i continents, sinó
també per a tots els agents que estan implicats en la seva governança. Si en les dues
darreres edicions vam abordar com afectava
el factor global en el lideratge de les ciutats,
aquest any plantegem un programa que proposa una sèrie de reflexions entorn el paper de
les ciutats en tant que actors internacionals.
El segle XXI, el segle de les ciutats 61
JOSÉ VARELA
José Varela és president de la Fundació Ortega y Gasset – Gregorio Marañón. És
doctor en Història Contemporània per la Universidad Complutense de Madrid.
Ha estat nombrat Fellow de St. Antony’s College, Oxford, professor agregat
a la Universidad de Santiago i catedràtic de la Universidad de Valladolid i de la
Universidad Rey Juan Carlos.
L’àgora era on es reunia el poble en ciutats mediterrànies petites. Les ciutats són un invent
clàssic que coincideix amb la democràcia, la democràcia massiva i participativa, de partits de
masses, que és quelcom molt recent en la història europea. Si ens fixem per exemple en un
país com el Regne Unit veurem que l’any 1917, de 10 homes adults 4 no tenien dret a vot, i cap
dona. Aquesta era una situació habitual a quasi tot el món occidental, amb algunes excepcions. La democràcia que ara reconeixem és posterior a la I Guerra Mundial i en molt bona part
n’és conseqüència. Un avenç tant determinant per la democràcia com ara el vot femení té a
veure amb que els homes estaven al front i les dones començaven a treballar a les fàbriques.
Això va provocar que s’independitzessin econòmicament. I amb la conquesta de drets econòmics i civils, la conquesta pels drets polítics va ser el següent pas.
La fundació que represento no va néixer a Espanya, es va crear a Anglaterra, i amb presència
de molts llatinoamericans. La presència mexicana ha estat fonamental des del principi, així
com l’argentina, la colombiana i la peruana. Quan a finals dels anys 70 vam anar a Amèrica
Llatina a obrir un centre de debat, docència i investigació en espanyol, no era la nostra idea
fer coses sobre administració pública. Però
tal com un amic francès ens va dir, la seguretat jurídica és fonamental perquè qualsevol
“La seguretat jurídica
societat funcioni, així que ens vam començar
és fonamental perquè
a dedicar a temes d’administració pública a
qualsevol societat
Amèrica Llatina, entenent que era una peça
funcioni”
fonamental per al normal desenvolupament
de tota la resta.
62 ÀGORA DE LES CIUTATS
En aquest sentit, Goberna va néixer amb la idea de que els líders públics expressessin
i comprovessin els seus problemes, idees i experiències juntament amb el món acadèmic. Això és el que estem fent, un debat lliure, acadèmic, de molts llocs diferents,
amb experiències molt diferents. Desenvolupar la potent idea d’un món mediterrani
que passa al Pacífic a través de l’Atlàntic.
Finalment, hem d’agrair a Barcelona la gran vocació internacional que sempre ha tingut, esdevenint una ciutat potent i imaginativa, així com la Diputació de Barcelona, que representa
en bona part la conurbació que suposa la regió de Barcelona, amb problemes molt variats, no
només els propis de la ciutat de Barcelona, sinó de municipis d’altres dimensions.
El segle XXI, el segle de les ciutats 63
XAVIER TRIAS
Xavier Trias és l’alcalde de Barcelona des de 2011. És llicenciat en Medicina
i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Va exercir com a director de l’Institut
Català de la Salut (ICS) fins la seva designació com a Conseller de Sanitat el 1988
i posteriorment Conseller de la Presidència. Durant el període 2000-2004 va ser
diputat al Congrés dels Diputats.
Des de la primera edició de l’Àgora de les Ciutats, l’any 2013, aquest esdeveniment s’ha convertit en un fòrum de referència per debatre en profunditat temes molt importants per al present i el futur de les nostres ciutats, comptant sempre amb professionals de primera línia i
apropant alcaldes i representants institucionals d’Europa i Amèrica Llatina.
“Barcelona té vocació
internacional i actua
sempre buscant la
major col·laboració
amb totes les ciutats i
pobles del món”
No és fruit de la casualitat que Barcelona, la
capital de Catalunya, sigui l’espai que acull
l’Àgora de les Ciutats. Barcelona té vocació internacional i actua sempre buscant la major
col·laboració amb totes les ciutats i pobles del
món.
Quan parlem d’espais internacionals, parlem
de ciutats. Per això, parlar del segle XXI com
del segle de les ciutats és un gran encert. Les
ciutats i les àrees metropolitanes guanyen
cada dia més importància i només cal fixar-se en les dades que ens ofereix Nacions Unides
sobre el seu pes creixent a nivell demogràfic.
Barcelona i el seu entorn no és aliè a aquest procés i treballem per adaptar-nos a les noves circumstàncies. Fa quatre anys vam crear per llei l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que inclou
36 municipis. Barcelona té 1,6 milions d’habitants i amb tota l’Àrea Metropolitana formem una
conurbació de 3,2 milions d’habitants. En aquest sentit, cal ser capaços de no menjar-nos les
ciutats dels voltants, sinó de treballar-hi en col·laboració.
64 ÀGORA DE LES CIUTATS
Actualment vivim uns moments difícils. Els quatre anys del present mandat han coincidit amb
una gran crisi econòmica, social i institucional. A Espanya aquesta crisi ha estat també de
model d’estat. També tenim una crisi d’Europa, l’Europa dels estats, que en molts casos s’han
oblidat de les regions i de les ciutats. Actualment, però, s’està fent un replantejament sobre el
futur d’Europa. És un debat que cal fer amb rigor i seriositat perquè a Europa li cal més força
política i no només ser un mercat econòmic. Europa ha de ser social, de les persones i per a
les persones. Això implica estar al costat de les ciutats.
Les ciutats vivim reptes importants. Aquí, a Barcelona, el nostre plantejament de ciutat ha
estat la credibilitat, que en situació de crisi s’ha basat en no generar més dèficit, assumir
compromisos com pagar els nostres proveïdors en 30 dies o generar una capacitat d’inversió
per seguir transformant la ciutat, entre d’altres.
Aquesta ciutat té una llarga història. Sempre ha estat una ciutat lligada al comerç. Una
ciutat que a meitat del segle XVIII va liderar la Revolució Industrial al Sud d’Europa.
Una ciutat que, a la dècada dels vuitanta, al segle passat, va fer una transformació
espectacular amb l’excusa que anàvem a celebrar els Jocs Olímpics de 1992. Exemple d’aquesta transformació és que abans tot el litoral de la ciutat eren fàbriques i
barraques i ara és un espai que obre la ciutat al mar.
Durant els anys 90 hi va haver un creixement econòmic molt important, i en els últims 15
anys també ho ha estat el creixement demogràfic: només en aquest període, un milió i mig de
persones han vingut a viure a Catalunya.
La segona gran aposta de Barcelona ha estat crear activitat econòmica. Som una ciutat amb
una economia diversificada, amb una indústria important, amb comerç, serveis, turisme i una
gran activitat logística.
Al mateix temps, estem fent una aposta de futur molt clara: la revolució del segle XXI, que no
és només la revolució de les noves tecnologies, sinó de les noves tecnologies al servei de les
persones. Hem fet una aposta per ser la Capital Mundial del Mòbil i per ser referents com a
smart city. Una aposta per generar oportunitats de futur i no deixar ningú enrere.
Totes les ciutats volem aconseguir aquest gran objectiu: treballar per a les persones i amb les
persones. Això, però, les ciutats no ho poden fer soles. Ho han de fer treballant conjuntament.
Per això hem d’apostar al màxim per la internacionalització, per estar oberts al món, per la
col·laboració i cooperació entre ciutats.
Estic convençut que únicament treballant junts avançarem més ràpidament per millorar el
benestar i la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
El segle XXI, el segle de les ciutats 65
El poder de la diplomàcia de les ciutats
MICHELE ACUTO
Michele Acuto és director d’Investigació i professor a Global Networks & Diplomacy de la University College London. Va ser també professor associat a l’Institut
per la Ciència, la Innovació i Societat de la Universitat d’Oxford. Actualment és
l’investigador principal del projecte Urban Connections i City Leadership Initiative.
Les ciutats tenen un gran potencial per abordar reptes globals. Reptes com el canvi climàtic,
les pandèmies o la desigualtat social tenen profundes conseqüències en entorns urbans en un
món cada cop més urbanitzat, però alhora veiem com les ciutats s’impliquen cada vegada més
en iniciatives globals per afrontar-los. Partint d’aquesta base, la City Leadership Initiative (CLI)
—una iniciativa conjunta de la University College London, ONU-Habitat i el Banc Mundial— vol
obtenir una evidència sistemàtica sobre com les ciutats fan efectiu aquest potencial i com les
podem ajudar a desenvolupar una agenda urbana que sigui verdaderament transformadora.
La CLI ha analitzat 202 ciutats repartides en 101 països i unes 180 xarxes de ciutats, a la recerca de reptes comuns, tendències i canvis crucials produïts en aquestes ciutats i en els seus
lideratges. Nova York, Londres, París i Barcelona en són exemples paradigmàtics, però també
ens hem de fixar en ciutats d’altres dimensions en la geografia urbana global, ja que petit no
implica menys important: tots els entorns urbans són rellevants.
Per què les ciutats posseeixen aquest potencial global, més enllà de la seva capacitat per emprendre accions d’àmbit local? Les ciutats, contràriament a molts punts de vista que les consideren simplement espais, tenen poder i poden intervenir en afers globals. Les ciutats tenen
diversos poders, els quals podem reconèixer en tres dimensions centrals: poder sobre, poder
per i poder amb. Es pot afirmar que tenen poder sobre el seu àmbit geogràfic, ja que tenen la
capacitat real d’implementar i executar polítiques públiques amb una afectació directa sobre
la ciutadania. El poder sobre és sovint la part més visible de l’acció de les ciutats: és el que
sabem que les ciutats poden fer i que, de fet, fan. Aquesta capacitat normalment reconeguda
els dóna també poder per implementar accions: és una forma de poder “potencial”, tal com la
capacitat de les ciutats per legislar, recaptar impostos o desenvolupar plans urbans.
66 ÀGORA DE LES CIUTATS
Les ciutats també tenen la capacitat d’influir més enllà dels seus propis àmbits, a escala regional o, fins i tot, global i en col·laboració amb d’altres actors. Rarament ens adonem d’aquesta
font d’influència, però de fet les ciutats exerceixen una major influència amb altres ciutats,
empreses o organismes multilaterals. Les ciutats tenen poder perquè treballen de forma coordinada amb altres actors, capacitat que permet als governs de tractar qüestions que van més
enllà dels àmbits naturals de l’Administració. El poder amb és sovint menys tangible que la
forta influència del poder sobre i del poder per, però constitueix una part molt significativa del
poder que les ciutats exerceixen avui dia.
Així doncs, què fan les xarxes? D’entrada, cal destacar que malgrat la impressió que les xarxes de ciutats són patrimoni de les grans ciutats, les ciutats mitjanes i petites també tenen
xarxes que les connecten amb el seu entorn d’acord amb el seu àmbit d’influència. Podríem
definir el producte que generen les xarxes de ciutats com una part del que més generalment es coneix com a diplomàcia de ciutats. Més enllà de les cimeres anuals i dels
informes corresponents, el més rellevant del rol d’una xarxa de ciutats és la implantació
de polítiques públiques i el desenvolupament d’accions coordinades sobre el terreny.
Les trobades i els informes no serveixen per a res si no tenen un impacte real; però,
d’altra banda, la diplomàcia de ciutats pot tenir un efecte enorme enllaçant accions
d’àmbit global i transnacional per assolir la seva implantació real als carrers, els
parcs i les llars de la majoria de les ciutats de tot el món.
Les xarxes de ciutats també tenen el repte d’innovar en la manera com duen a terme la seva
activitat. En tenim bons exemples, com ara l’intercanvi i la formació de treballadors especialitzats de governs municipals per a realitzar tasques molt específiques, així com la capacitat
d’intercanviar, comparar i fins i tot coproduir polítiques públiques que les xarxes ofereixen a les
ciutats. L’horitzó de possibilitats que les xarxes de ciutats ofereixen a les ciutats és molt ampli.
Cal seguir molt de prop com les responsabilitats de les ciutats canvien per tal d’entendre com
s’han d’adaptar a aquest canvi. La diplomàcia de ciutats és una eina que serveix per a assolir
aquest gran potencial de cara a realitzar una acció urbana global, i les xarxes de ciutats en són
un instrument fonamental amb una llarga trajectòria i una important influència que també han
d’evolucionar al mateix ritme.
Finalment, per adonar-se realment del potencial del poder de la xarxa, cal centrar-se en la
millora de la capacitat diplomàtica de la ciutat, més enllà de la figura de l’alcalde o del governador i posar l’èmfasi en la formació de treballadors públics que poden desenvolupar les
competències diplomàtiques necessàries en els seus àmbits respectius. Urbanistes, tècnics
de medi ambient o sanitat, experts en comunicació o economistes que treballen al Govern
municipal, tots requereixen altes habilitats en negociació i en acció internacional en una època
caracteritzada cada cop més per la diplomàcia de ciutats.
El segle XXI, el segle de les ciutats 67
68 ÀGORA DE LES CIUTATS
Quan la política local es converteix
en política internacional
Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant com actors a nivell global, i
les xarxes que conformen produeixen noves sinèrgies entre elles i altres actors a nivell
internacional. Com articulen les ciutats la seva presència global, i quin paper juguen les
xarxes de ciutats en aquest procés? Com s’integra la política internacional del món
local amb la regional i nacional?
El segle XXI, el segle de les ciutats 69
Introducció
MARC GUERRERO
Marc Guerrero és el director del Recinte Modernista de Sant Pau de Barcelona i professor de la European University Barcelona. És Doctor Cum Laude en Ciències Socials, llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses per la Universitat de Barcelona
i postgrau en lideratge per ESADE. També ha estudiat en les universitats internacionals de Reading, London School of Economics i a la Universitat Califòrnia (Berkley).
Les ciutats han estat sempre els punts de trobada on s’han produït amb més intensitat les relacions humanes. Són espais on neix la cultura, on es fa la política, on es tanquen els negocis
i s’hi decideixen inversions. Són escenaris de grans esdeveniments internacionals, ja siguin
esportius, de negocis, culturals. Són entorns on neixen nous moviments socials i en els que es
generen noves tendències que s’escampen arreu.
Les ciutats, però, viuen un procés de transformació sense precedents fruit de la convergència
de dos factors: una tendència demogràfica constant de la població mundial a viure en zones
urbanes, i un procés de globalització econòmica i social. Les tendències demogràfiques actuals han reforçat encara més les ciutats com a grans centres d’activitat humana. Avui dia ja viu
en aglomeracions urbanes una gran part de la població mundial, però d’acord amb UN Habitat,
de seguir aquesta tendència l’any 2020 la proporció de població urbana arribarà al 70% del
total. El procés de globalització provoca, entre d’altres, que el factor geogràfic perdi força, i que
per tant, les ciutats es relacionin, però també competeixin, de forma global.
El fet que les ciutats guanyin cada vegada més rellevància fa que la seva governança requereixi de profundes reflexions i reaccions, ja que les proporcions del canvi que viuen les ciutats
planteja reptes absolutament nous per la nostra societat. Només fent una reflexió profunda
i actuant amb determinació farà possible que el creixement econòmic estigui al servei del
desenvolupament humà.
Les ciutats ja es mouen en aquest nou context, i malgrat no tenen totes les eines que necessiten, fan passos per adaptar-s’hi. Alcaldes, regidors, gestors públics, són cada vegada més
proactius en l’espai internacional, conscients de la transcendència que suposa aquesta nova
70 ÀGORA DE LES CIUTATS
dinàmica. Així les ciutats, com a actors globals, estableixen espais de col·laboració
amb altres ciutats, on treballen, comparteixen i es relacionen per tal d’alinear objectius i estratègies per afrontar els reptes que viuen de forma global, sempre amb
particularitats locals.
Un exemple d’aquesta aposta internacional de les ciutats és Barcelona. La seva projecció és
àmpliament coneguda, però val a dir que no es tracta només de l’encert en la gestió puntual
d’alguns grans esdeveniments, sinó que ha estat una feina constant i coordinada entre administracions, sector privat i societat civil la que ha forjat el model d’èxit de Barcelona.
En aquest context d’innovació constant, cal mencionar el projecte que estem duent a terme al
Recinte Modernista de Sant Pau. És un espai obert i flexible, que posem a disposició d’entitats
internacionals que es vulguin establir a la ciutat de Barcelona. La nostra aposta va més enllà de voler atraure seus d’organismes interna“La nostra aposta
cionals: els oferim un espai propi en un entorn
va més enllà de
comú, on a més de realitzar la seva pròpia tasvoler atraure seus
ca, es facilita el contacte i el treball en xarxa,
no només entre les diverses entitats que s’hi
d’organismes
troben sinó també amb la ciutat de Barcelointernacionals: els
na. Així creiem que és la millor manera de que
oferim un espai propi
maximitzin el seu potencial, i sobretot, de que
en un entorn comú”
la ciutat els pugui oferir el màxim i, viceversa,
que la ciutat també en tregui el màxim profit.
El segle XXI, el segle de les ciutats 71
BAS VERKERK
Bas Verkerk és alcalde de la ciutat neerlandesa de Delft des de l’any 2004. Va estudiar Dret amb especialització en Dret Públic i va obtenir el doctorat en Dret i Planificació. És des del 2012 president del grup de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per
Europa al Comitè de les Regions de la Unió Europea, on actualment és el relator del
CdR per a una Agenda Urbana Integrada de la UE.
El Comitè de les Regions és un òrgan consultiu de la Comissió Europea, del Parlament Europeu
i del Consell de Ministres. Des del Comitè de les Regions elaborem informes per a la redacció
de polítiques de caràcter europeu. El 50% de la normativa vigent a Europa la implementen
les ciutats i les regions, així que si la Unió Europea vol assegurar-se el seu bon funcionament,
caldrà assegurar-se que les ciutats també ho facin. La UE ha d’oferir una posició d’influència
molt més gran a les ciutats, i en això consisteix l’Agenda Urbana. Europa necessita les ciutats
perquè estem evolucionant cap a una economia basada en el coneixement que es desenvolupa a les ciutats i a les zones metropolitanes.
L’Agenda Urbana hauria de sorgir en cooperació amb les ciutats i els seus representants,
per tal que assegurés la integració de dos
desenvolupaments recents en l’elaboració de
polítiques europees. En primer lloc, la creació
de regions funcionals. Europa té una estructura policèntrica única, basada en les ciutats petites i mitjanes. Així, la cooperació entre ciutats
petites, mitjanes i grans és essencial, han de saber aprofitar les instal·lacions i punts forts que
tenen les altres ciutats, connectant-se entre elles com una única unitat. Tot i això, la UE encara
no ha respost elaborant una agenda municipal i és una llàstima que ni ella, ni els estats membres, ni els europarlamentaris comprenguin aquest missatge. En segon lloc, existeix un canvi
en la relació entre el govern i la ciutat. Gràcies a la digitalització tothom parla de “Big Data”,
de la informatització, de la comunicació i de la globalització. Per exemple, el que està passant
a Síria o al Marroc es notifica immediatament, arriba a tot arreu en el mateix moment. Per
“La cooperació entre
ciutats petites,
mitjanes i grans és
essencial”
72 ÀGORA DE LES CIUTATS
tant, els que estan a la meva ciutat saben què està passant als altres llocs, així poden
respondre i reaccionar d’una manera immediata. Per a nosaltres, és una cosa molt
innovadora que els esdeveniments mundials tinguin una conseqüència immediata a
les nostres ciutats, i en això hi hem de treballar a escala local i regional.
També, gràcies a les TIC els ciutadans cada vegada són més exigents, però també s’autoorganitzen cada vegada més. Tenen més poder, més autonomia i això provoca que el sector
empresarial cada vegada estigui més preocupat per la seva responsabilitat social. Això vol dir
més consumidors, més màrqueting i saben que han d’estar al dia d’allò que passa a les seves
ciutats. A part, les ciutats treballen conjuntament a través de l’anomenada quàdruple hèlice:
el sector empresarial i de mercat, la ciència i l’educació, el govern local i regional, i les organitzacions de la societat civil. Això significa que
el govern de les ciutats no és tan fort com solia
ser, i això es deu als nous avenços i als canvis ja
“És molt més complex
mencionats. Per tant, és molt més complex gesgestionar una ciutat
tionar una ciutat ara que fa 10 anys, avui en dia
ara que fa 10 anys”
es necessiten altres habilitats, altres maneres
d’organitzar-nos i de comunicar-nos.
Tot això Europa ho ha de comprendre, i és per aquest motiu que es necessita un Llibre Blanc
de la Comissió Europea per poder plantejar tots aquests temes. I si a més reconeixem que les
ciutats són importants per al desenvolupament econòmic, hauríem de tenir una posició molt
més clara sobre les ciutats en els fons europeus, perquè són les nacions les que els distribueixen, i generalment es realitza per raons polítiques. Aquests elements s’han de redactar i
consagrar-se en el Llibre Blanc, per després passar a l’elaboració de les polítiques.
El segle XXI, el segle de les ciutats 73
CAROLINA MARTÍNEZ
Carolina Martínez és regidora del Govern Autònom del Cantó de Cuenca, Equador,
des de maig de 2014. Prèviament al seu nomenament va treballar a nivell públic
com a coordinadora regional de la Secretaria de Gestió Política del govern, coordinadora de l’Associació de Municipalitats d’Equador i coordinadora regional del Ministeri
d’Inclusió Econòmica i Social.
Cuenca es denomina “Santa Ana de los cuatro ríos”, ja que tenim quatre rius que creuen
la nostra ciutat. Estem ubicats al sud-oest de l’Equador, tenim 3.000 km2 i una població de
500.000 habitants. Cuenca sempre s’ha caracteritzat per ser l’Atenes de l’Equador, molt progressista en temes culturals, ambientals i socials. Ens considerem una ciutat amb visió internacional, però mantenint-nos amb la nostra identitat local.
A partir del 2007 l’Equador ha canviat fruit d’una aposta del govern per començar a treballar
des de baix cap a dalt. En aquest sentit es va treballar amb el “Plan Nacional de Descentralización” que ens va servir com a full de ruta per a la nova agenda pública en temes locals.
“L’acció de l’Equador
pel que fa a
descentralització està
orientada a l’atenció
als governs locals, amb
un fort enfocament a la
participació ciutadana”
L’acció de l’Equador pel que fa a descentralització està orientada a l’atenció als governs
locals, amb un fort enfocament a la participació ciutadana. Això ens va permetre la transferència de competències del govern central
cap als governs locals, com ara serveis bàsics,
infraestructures, transports o la gestió de la
cooperació, cosa que ens va facilitar tenir un
equilibri social en cadascun dels territoris.
Tot allò que es realitza a nivell local ha de tenir l’enfocament transversal de la participació
ciutadana. Alguns dels mecanismes que ho fan possible són les assemblees cantonals, on es
debaten els pressupostos abans de la seva aprovació pel consell. A més, es fa un acompanya74 ÀGORA DE LES CIUTATS
ment continuat d’aquests pressupostos participatius. Fins ara, a Cuenca hem aconseguit que aquests pressupostos tinguin un enfocament particular, ja que hem plantejat que almenys el 10% d’aquests pressupostos vagin a projectes socials. També
tenim un mecanisme anomenat “La Silla Vacía”, que permet que un representant
ciutadà que representi alguna organització assisteixi a les reunions del consell, amb veu
i vot. A més, existeixen les comissions generals, que permeten escoltar diversos temes pendents o singulars. Estem avançant en el tema de governs electrònics, tindrem un espai virtual
per temes de transparència, i estem treballant en la proposta “El Gobierno en tu barrio” que
permet tenir consells itinerants per dialogar sobre les necessitats dels ciutadans.
Cuenca es caracteritza perquè sempre ha tingut serveis de qualitat, d’educació, de salut i
sobretot, s’ha mantingut a la punta –a nivell local, regional i nacional– d’alguns serveis com el
d’aigua potable, del qual hem tingut diversos reconeixements. Tenim 9 empreses municipals
amb autonomia administrativa. En l’àrea econòmica, Cuenca destaca per tenir el major parc
industrial del país, amb empreses locals, que li dóna un plus especial a l’emprenedoria. En
època de crisi, qui va tirar endavant el país va ser l’economia popular i solidària. Avui tenim
polítiques locals i nacionals per treballar amb aquesta gent.
El segle XXI, el segle de les ciutats 75
JORDI MARTÍ
Jordi Martí és regidor de Territori i Presidència de l’Ajuntament de Barcelona, així com
regidor del districte de Sants-Montjuïc, des de 2011. És llicenciat en Dret i diplomat
en Funció Gerencial de les Administracions Públiques per ESADE i en Comunitats
Europees per el Patronat Català Pro Europa i pel Ministeri d’Afers Exteriors d’Espanya.
En el llibre “Si els alcaldes governessin el món” de Benjamin Barber, es resumeixen quines són
les estratègies d’internacionalització de Barcelona. Per a ell, dir que els alcaldes haurien de
governar el món, és el mateix que dir que els ciutadans haurien de governar el món.
En un fragment del llibre diu “L’actual alcalde de Barcelona, Xavier Trias, nascut a Barcelona
i escollit el 2011 en plena crisi financera i econòmica europea, sent metge pediatre, i que va
exercir el càrrec de Conseller de Sanitat, no és d’estranyar que l’alcalde Trias s’hagi centrat en
el benestar i la justícia social”.
Per al nostre alcalde és essencial que la ciutat es gestioni rigorosament i que promocioni l’estalvi net sense recórrer al deute. Això ens permet solvència, pagar a 30 dies a tots els nostres
proveïdors i donar serveis de qualitat universals en una situació de crisi, no només a l’Estat
espanyol, sinó a una bona part d’Europa i del món.
“L’àrea metropolitana
és una oportunitat
de potenciar encara
més la capacitat de
la ciutat ”
76 ÀGORA DE LES CIUTATS
Des de l’equip de govern ens hem implicat en un
procés que té per objectiu establir un parlament
mundial d’alcaldes, pel qual s’ha programat una
sessió pilot per finals del 2015 a Londres.
Barcelona és seu d’alguns secretariats d’algunes xarxes internacionals, però no és suficient
amb això, també hem de participar en els nostres entorns més propers. Per això, l’àrea metropolitana és una oportunitat de potenciar encara
més la capacitat de la ciutat. Una ciutat es multiplica i es pot promocionar molt més
si treballa conjuntament amb el seu sector metropolità, i a Barcelona, com a capital
metropolitana, volem continuar en aquesta línia.
Per altra banda, Barcelona vol continuar sent una ciutat business friendly, és a dir, que sigui
capaç d’atraure capital i talent a través d’iniciatives d’emprenedoria.
Un altre dels eixos estratègics de Barcelona és el partenariat públic-privat, que a més, és una
tradició d’aquesta ciutat des dels anteriors governs, i que volem impulsar encara més. Algun
exemple seria Barcelona Global, Barcelona Turisme o el Mobile World Congress. No només
volem ser la seu d’aquest darrer esdeveniment una vegada l’any, sinó que aspirem a tenir a
Barcelona les seus de les empreses que formen part de la Fundació del GSMA, i que són les
principals companyies de talent en l’àmbit de la telefonia mundial.
Finalment, no només som protagonistes
d’aquestes xarxes de ciutats, sinó que com a
capital ens hem d’implicar en un procés polític
més generalista que està portant a terme el
nostre país, per aconseguir guanyar sobirania,
poder polític i la llibertat d’un país com és Catalunya per a ser un país independent.
“Com a capital ens
hem d’implicar en un
procés polític més
generalista que està
portant a terme el
nostre país”
El segle XXI, el segle de les ciutats 77
REUVEN LADIJANSKI
Reuven Ladijanski és membre del Consell Municipal de Tel Aviv des de 2008, com a
responsable de Relacions Institucionals i Infraestructures. És President de la Divisió
de la Revolució Verda a la Municipalitat de Tel Aviv-Yafo. La seva activitat pública se
centra en la qualitat de vida, el medi ambient i els drets dels animals. És advocat des
de 2005 i té un màster en dret.
Israel és un país petit, amb només 8 milions d’habitants, 20.000 km2, i en aquest sentit, som
bastant similars a Catalunya. Els dos països compartim un idioma i una cultura històrica distintiva, així com la mentalitat mediterrània. Tel Aviv només te 52 km2 i 420.000 habitants, però
la seva àrea metropolitana acull la meitat de la població de tot el país.
Tel Aviv és considerada una de les tres ciutats
més innovadores del món pel Wall Street Jour“Tel Aviv és
nal. Tenim 800 start-ups, el que representa la
considerada una de
densitat més elevada del món. L’Ajuntament
les tres ciutats més
cada vegada proporciona més plataformes per
als joves creadors, per exemple, cobertura wi-fi
innovadores del món”
gratuïta a tots els espais públics de la ciutat i a
la platja, ajuda a establir espais de coworking
per a emprenedors, o l’obertura de la nostra base de dades municipal per tal de crear aplicacions urbanes. Tel Aviv és una petita ciutat amb uns serveis online de gran qualitat. Una de les
activitats que realitzem és la Setmana Anual de la Innovació. També estem treballant en un
visat per a start-ups que permetrà que els emprenedors de tot el món vinguin a establir-se a
Tel Aviv a treballar amb els millors cervells del sector.
En els últims 50 anys hem creat i renovat 15 megaprojectes que representen mil milions de
dòlars per renovar l’escena cultural (museus, sales de concerts, etc.). A Tel Aviv se la coneix internacionalment com la ciutat que mai dorm, a tall d’exemple tenim 1.748 establiments d’oci.
Som una ciutat multiesdeveniment i amb varietat de cultures i minories i proporcionem serveis
a tots els grups poblacionals d’Israel (famílies monoparentals, la comunitat LGTB, persones
78 ÀGORA DE LES CIUTATS
amb necessitats especials, etc.). També és una ciutat que atrau els joves de tot el
país, fet que la converteix en una de les ciutats més joves del món, ja que una tercera
part dels nostres residents tenen entre 18 i 35 anys. Som una ciutat totalment multicultural, acollim jueus, àrabs, musulmans, cristians i altres religions i estils de vida.
Tenim molts grups d’immigrants de tot el món que enriqueixen la nostra cultura. També acollim a molts refugiats, tant legals com il·legals, que busquen una llar fugint de la persecució i un
futur econòmic millor. Tel Aviv també accepta els animals com a subjectes de la vida urbana:
tenim milers de gossos i gats registrats, 62 parcs tancats per a gossos i 3 platges exclusives
per a aquests animals.
Israel utilitza Tel Aviv i els seus actius com a
part dels seus esforços de diplomàcia pública.
El país inverteix grans fons en la promoció internacional, i el govern nacional veu la capital com
una manera d’aconseguir l’empatia de la resta
del món. Tel Aviv és un far per a la nació, a través
del qual volem donar la mà en senyal d’amistat
a tot el món.
“Tel Aviv és un far per
a la nació, a través del
qual volem donar la mà
en senyal d’amistat a
tot el món”
El segle XXI, el segle de les ciutats 79
RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU
Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa
Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou hospital, un
ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i
artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Gràcies a aquesta transformació, el Recinte Modernista
s’ha convertit en un nou espai de referència de la ciutat de Barcelona en el
qual hi conviuen la història i la innovació.
Sant Pau acull un centre de coneixement format per institucions capdavanteres en els àmbits de la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres.
Aquestes organitzacions desenvolupen al Recinte Modernista els seus propis
programes i projectes, i també emprenen iniciatives conjuntes amb l’objectiu
d’aportar respostes als reptes de la societat del segle XXI.
Avui, Sant Pau acull set institucions internacionals: la Casa Àsia, l’Institut Forestal Europeu, la Global University Network for Innovation, la Global Water
Operators’ Partnerships Alliance, l’Oficina per a l’Enfortiment dels Sistemes
de Salut, el City Resilience Profiling Programme i l’Institut sobre Globalització,
Cultura i Mobilitat (UNU-GCM) de la Universitat de les Nacions Unides.
Per a més informació: www.santpaubarcelona.org
80 ÀGORA DE LES CIUTATS
Impacte territorial de l’acció internacional
La política local és la que té un impacte més directe en l’entorn dels ciutadans. El
posicionament internacional de les ciutats afecta la gestió de les ciutats, i, per tant, el
benestar de la ciutadania. Quins beneficis obtenen les ciutats del seu posicionament
internacional? Quins són els riscos de no estar ben ubicades en l’espai internacional?
El segle XXI, el segle de les ciutats 81
Introducció
JORDI CASTELLS
Jordi Castells és el director de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona
des de 2012. És politòleg especialitzat en gestió pública. A nivell professional ha estat secretari d’ajuntament entre 1998 i 2003, gerent de consell comarcal entre 2003
i 2008 i, entre 2008 i 2012, ha treballat per la Direcció General de la Administració
Local de la Generalitat de Catalunya en la gestió de fons estructurals i de cooperació.
Les ciutats estan assumint un paper cada cop més rellevant com actors a nivell internacional.
La globalització i la tendència mundial d’urbanització són dos processos estretament relacionats que avancen de forma paral·lela, posant de manifest que la ciutat és una unitat política
amb un potencial emergent. En aquest sentit, les ciutats articulen estratègies per garantir-se
una posició en la nova economia global que els hi permeti assegurar el benestar dels seus ciutadans. Aquesta acció internacional afecta, en darrera instància, a la realitat local de les ciutats,
i, per tant, té conseqüències en el benestar de la ciutadania i dels agents socials i empresarials.
El fet de que les ciutats esdevinguin actors globals suposa un gran repte per als seus governs.
Com a conseqüència d’un canvi que des d’un punt de vista històric està sent vertiginós, els
governs de les ciutats han hagut d’adaptar-se a un entorn completament nou que afecta la
pròpia definició de la ciutat en dos flancs.
“Un dels grans encerts
de Barcelona ha
estat entendre que
la relació amb el seu
entorn immediat és
fonamental”
82 ÀGORA DE LES CIUTATS
El primer, de baix cap a dalt. La globalització altera la societat per se: les persones viuen de forma diferent, es relacionen de noves maneres. No
només canvien les formes de treballar sinó que
desapareixen i apareixen oficis nous cada dia.
Les tendències culturals neixen i es propaguen
per canals tant instantanis com espontanis. Tot
plegat vol dir que els governs han d’adaptar-se a
necessitats de base diferents mentre que hi ha
noves potencialitats per aprofitar i noves amenaces a les que cal donar resposta.
En segon lloc, la globalització afecta com les ciutats es relacionen amb el món. Si fins fa uns
anys els estats eren pràcticament els únics actors a nivell internacional i les ciutats n’eren tan
sols actors secundàris, això ha canviat. Les ciutats en si mateixes són actors a nivell internacional i han de relacionar-se en aquest entorn, moltes vegades sense tenir ni l’experiència ni
les eines necessàries.
Ens trobem a un territori que està liderat per una ciutat, Barcelona, que ha sabut fer molt
bé la feina d’adaptar-se a aquest nou entorn. Sense tan sols ser capital d’Estat, i sovint
sense la complicitat d’aquest, Barcelona ha sabut projectar-se a nivell internacional
a base d’una feina que ha requerit una innovació constant en la manera de fer. Ha
sabut identificar bé quines eren les seves potencialitats i les ha treballat transversalment com a ciutat. No és un govern el que ha fet la feina, sinó tots els actors
implicats en la governança de Barcelona. Això si, gràcies a governs que han sabut
fer una lectura correcta de les exigències del seu rol: esdevenir articuladors d’aquesta nova
governança de la ciutat.
Un dels grans encerts de Barcelona ha estat entendre que la relació amb el seu entorn immediat és fonamental. Aquest fet ha permès a la ciutat sumar actius que no li eren propis en la
seva concepció tradicional –entre el Riu Besòs i el Riu Llobregat, entre el Tibidabo i el mar–.
Però alhora, ha permès que l’entorn de Barcelona hagi pogut aprofitar el gran impuls global per
dinamitzar la seva economia i, al cap i a la fi, viabilitzar-ne el futur. Fins i tot, el que pot semblar
paradoxal, la gran metropolis està començant a ser la garantia de que entorns rurals altrament
condemnats a la desaparició tornin a tenir futur.
És aquí on la Diputació de Barcelona fa una
aposta potent i alhora innovadora. Som l’eina
que articula els territoris que envolten Barcelona
perquè aquests siguin part de l’èxit global de
la ciutat. Però alhora treballem perquè aquest
èxit global de Barcelona estigui al servei del
desenvolupament econòmic i social dels
territoris de la demarcació, ja que, al cap i a la fi,
en són part fonamental.
“Som l’eina que
articula els territoris
que envolten Barcelona
perquè aquests siguin
part de l’èxit global de
la ciutat”
El segle XXI, el segle de les ciutats 83
FILIPPO BARBERIS
Filippo Barberis és líder del partit majoritari del Consell Metropolità de Milà, expresident del Comitè de Polítiques d’ocupació, Desenvolupament econòmic, Universitats i
Recerca i regidor municipal des de 2011. L’any 2014 va finalitzar el seu doctorat, centrat en la recerca sobre l’evolució de la noció de subcontractació a les lleis italianes.
Els temps que estem vivint són molt especials per la ciutat de Milà, ja que es troba immersa
en una fase de transformació molt profunda que influirà en la seva situació en el panorama
internacional pel fet que acollirem l’Exposició Internacional que girarà entorn de l’alimentació.
A la vegada però, estem vivint el primer any d’una nova institució que s’ocuparà de la nostra
zona metropolitana, l’anomenada Cità Metropolitana, que ha substituït el govern de la província de Milà i que introduirà molts canvis en la manera de governar el nostre territori.
Milà ha estat caracteritzada els últims 100 anys per dos aspectes específics: un esperit empresarial molt potent que ha fet que la ciutat hagi estat la líder de totes les recuperacions
econòmiques d’Itàlia; i a la vegada ha estat
la ciutat que més s’ha preocupat pel benestar
social i l’assistència als nostres ciutadans.
“Milà resulta una àrea
de gran rellevància pel
país i per això volem
transformar el nostre
govern i convertirlo en un dels majors
experiments de govern
del país”
84 ÀGORA DE LES CIUTATS
Milà i la zona que la rodeja representen més
del 20% del PIB italià, el 25% de les exportacions del país, compta amb més de 180.000
estudiants, 12 universitats i 80 centres de recerca públics i privats. Per tant, Milà resulta
una àrea de gran rellevància pel país i per això
volem transformar el nostre govern i convertir-lo en un dels majors experiments de govern
del país. Això ho volem fer inspirant-nos en les
millors experiències que podem recollir d’ar-
reu del món. Per això Milà ha de mantenir els ulls molt oberts respecte a quines han
estat les pràctiques més interessants en altres zones urbanes per intentar aprofitar
aquests coneixements i millorar-ne la governança.
Sabem que la nova zona metropolitana de Milà es regirà per la integració de serveis, és a
dir, per veure què podem fer junts els 134 municipis de la zona metropolitana i què és millor
fer individualment. Serà una administració amb sentit: necessitem una estratègia comuna,
a més de simplificar tots els processos burocràtics, els processos interns de l’administració i
les relacions entre l’administració i els ciutadans. Volem millorar el funcionament de la zona
metropolitana, relacionant-lo amb la planificació estratègica, la planificació urbana, les infraestructures de transport o la integració de serveis públics entre d’altres.
Aquest procés de planificació estratègica ja ha començat, i és imprescindible comptar amb la
participació de tots els grups d’interès i societat civil en aquest projecte tan profund que ens
permetrà avançar en els propers anys. Aquest projecte defineix cap a on volem anar i com
volem transformar les característiques de la nostra administració.
Quin llegat ens deixarà l’Exposició Internacional? És una cosa que no pot morir després de sis
mesos, així que estem pensant en dos tipus de llegats: el llegat material, en què la Universitat
Científica de Milà i una incubadora de noves empreses es traslladaran a la zona on se celebrarà l’Exposició, creant així un pol d’innovació; i el llegat immaterial, que és la Carta de Milà
sobre la política alimentària. Aquí és on haurem de demostrar què podem fer les ciutats juntes,
intercanviant experiències i bones pràctiques, en aquest cas sobre qüestions relacionades
amb l’alimentació.
El segle XXI, el segle de les ciutats 85
JAIME SALINAS
Jaime Salinas és Regidor Metropolità i President de la Comissió de Cooperació i Relacions Internacionals de Lima. La seva activitat política es remunta al 1995 quan va
tornar de l’exili i va fundar el Partit Justícia Nacional sent candidat a l’Alcaldia de Lima
el 2002 i a la Presidència de la República del Perú el 2006. Va estudiar Economia i va
obtenir un MBA a la Universitat de Maryland, EEUU.
Lima és una ciutat que es va fundar el 1535, i en els últims cinc-cents anys ha evolucionat
d’una forma bastant desordenada. Actualment, tenim quasi 10 milions d’habitants i, en aquest
context, Lima no s’ha posicionat com una marca global, és a dir, no hi ha hagut una política
d’estat local que fes de Lima una marca internacional. No hi ha hagut, prèviament a l’actual
gestió, una visió global i actualment estem treballant en el repte d’internacionalitzar la ciutat.
Tenim una posició estratègica en el cor d’Amèrica del Sud, que constitueix un pont d’interessos, tant del Pacífic cap al continent, com del continent cap a les regions o del país cap a d’altres països sud-americans. Això ens situa com a punt estratègic molt important. Lima també
compta amb importants vies de comunicació que ens uneixen amb la resta del país. En aquest
sentit, el nostre objectiu pel futur és fomentar l’ingrés de Lima en els fòrums internacionals i
promoure la seva internacionalització.
La ciutat ha entès la importància de la internacionalització i ha creat per primera vegada a la
història una regidoria dedicada a les relacions internacionals i a la cooperació. Lima ha de fer
front a deficiències molt marcades a nivell local: tenim un molt alt índex d’inseguretat degut
al creixement desordenat, un caos important, problemes d’infraestructura, però el que més
ens preocupa són les carències socials. A Lima tenim sectors econòmics molt potents que
creixen amb una pèssima redistribució de la riquesa, i amplis sectors de base molt pobres,
quasi marginals. Aquí recauen els nostres esforços per a la cooperació i la internacionalització
de la ciutat. El fet de no disposar de canals internacionals provoca que la cooperació no arribi.
A Lima doncs, que ha estat una de les ciutats de major creixement de la regió, les diferències
socioeconòmiques són molt marcades. Per altra banda, com a país hem crescut econòmica86 ÀGORA DE LES CIUTATS
ment de forma constant en els darrers 20 anys, però això ha generat que el Perú es fixés
en les zones que més turisme produeixen, com Cusco, Machu Picchu o Puno mentre que
Lima s’ha quedat al marge d’aquesta promoció. Promoció que hem de pensar més enllà
del turisme. Lima ha de ser el centre de
la internacionalització del país també
pel que fa a l’atracció d’inversions, de
“Lima ha de ser
fires i esdeveniments internacionals.
el centre de la
Aquest és el gran repte que afrontem.
internacionalització
del país també pel
que fa a l’atracció
d’inversions, de fires
i esdeveniments
internacionals”
Per tant, el nostre desafiament globalitzador
passa per convertir Lima en una ciutat pont del
Pacífic, ha de ser el hub llatinoamericà, ja que
és una ciutat que geogràficament està ben ubicada en el mapa sud-americà. Així, aprofitaríem
els aspectes positius de la globalització i ens
beneficiaríem enormement si ens dediquem a
això. Si no ho fem, seguirem en aquesta espècie
de subdesenvolupament internacional que afecta principalment els més necessitats, que en
el cas de Lima correspon al 60% de la població.
Així doncs, posicionant Lima al món, reforçarem la marca de la capital i podrem enfrontar-nos
als problemes locals amb millors arguments i amb nous aliats de qui podrem aprendre. Tindrem, doncs, l’oportunitat de convertir-nos en una autèntica ciutat global, oberta al món,
plenament internacionalitzada, connectada amb els cinc continents i generadora de valor i
oportunitats pels seus habitants. Per això, necessitem el suport de tothom. No hem de tornar
a inventar la roda. Barcelona, per exemple, és una ciutat que ha sabut internacionalitzar-se
i potenciar aquesta característica i ser el que és avui en dia. Així doncs, hem d’aprendre de
ciutats com Barcelona, Buenos Aires o Bogotà, entre moltes d’altres.
El segle XXI, el segle de les ciutats 87
MERCÈ CONESA
Mercè Conesa és alcaldessa de Sant Cugat del Vallès des de 2011 i vicepresidenta
segona de la Diputació de Barcelona i delegada de l’Àrea d’Atenció a les Persones.
Va ser professora de Dret a la Universitat Autònoma de Barcelona i cap dels serveis
legals de l’Associació Catalana de Municipis. És llicenciada en dret per la Universitat
de Barcelona i té el Màster en Dret i Gestió Pública de la Universitat Pompeu Fabra.
Hi ha tres conceptes claus que expliquen l’evolució de Sant Cugat del Vallès, una ciutat amb
només 87.000 habitants que l’any 1999 en tenia 40.000. Una ciutat, doncs, que ha fet una
evolució molt ràpida en creixement de població.
El detonant d’aquest creixement de població han estat les bones comunicacions. Sant Cugat és una ciutat molt ben
connectada amb les autopistes principals
que creuen Catalunya i l’Estat espanyol.
També en les línies ferroviàries i amb la
connectivitat amb Barcelona: des de que
a finals dels anys 80 es va connectar amb
un túnel directament amb Barcelona, ens
trobem a 7 minuts en cotxe privat al centre de Barcelona, o a 20 minuts en metro.
Això va fer que la nostra ciutat, en aquell
moment, desplegués un desenvolupament
urbanístic i una atracció de persones molt important. Això va representar un repte a l’hora de
prestar serveis, com escoles, equips sanitaris i equips esportius, i per tant, una necessitat
de professionalitzar l’estructura d’una ciutat que passava de ser petita a una ciutat amb un
posicionament determinat en una àrea metropolitana que prenia força. En aquell moment es
van canviar les estructures municipals i es va passar a una gestió més professionalitzada a
través de la separació del que era la gestió política de la gestió professional. Per tant, eren les
diferents àrees que, dirigides per directius públics, prenien les decisions sota criteris polítics.
“Es van canviar les
estructures municipals i
es va passar a una gestió
més professionalitzada
a través de la separació
del que era la gestió
política de la gestió
professional”
88 ÀGORA DE LES CIUTATS
A partir de llavors, l’equip de govern, conjuntament amb l’equip directiu, es va plantejar la visió
i la missió de la ciutat, i això va incloure la internacionalització com a necessitat perquè la
ciutat de Sant Cugat no es convertís en una ciutat dormitori, sinó que fos una ciutat amb
qualitat de vida. Això ens ha comportat, al llarg dels anys, poder presentar un ecosistema
on han anat arribant empreses multinacionals i internacionals que han permès que haguem creat més de 50.000 llocs de treball. Això també es veu en les dades de l’atur,
amb un 8,2% de desocupació, en un context espanyol molt més desfavorable.
Aquest objectiu d’internacionalització ens va fer anar a buscar una de les escoles de
negocis més importants de Barcelona i d’Europa, ESADE, que va venir a instal·lar-se
a la nostra ciutat. Així, el fet de posicionar-nos com a ciutat universitària fa que tinguem 17.000 estudiants anualment, generant una mobilitat de persones de nacionalitat
diversa. De fet, el 10% dels nostres habitants provenen d’altres països d’Europa.
Una altra de les característiques de la visió que vam marcar va ser convertir Sant Cugat en una
ciutat universitària que s’internacionalitza buscant empreses d’alta tecnologia, de farmàcia i
de serveis financers. Per exemple, HP va instal·lar a Sant Cugat el Centre Mundial d’Impressió
en 3D.
Això ha anat acompanyat d’un ajuntament facilitador i business friendly, així com de la qualitat
urbana perquè els directius d’aquestes empreses trobessin el lloc adequat per instal·lar-se.
En aquest sentit, hem incrementat les zones verdes i els espais oberts, garantint la seguretat
ciutadana. Tenim més de 70 càmeres de videovigilància de trànsit i una baixa incidència de
la criminalitat. A més, a la ciutat els directius de grans empreses poden trobar una excel·lent
oferta escolar.
Aquesta evolució de la ciutat ens ha portat a la situació actual, i en aquests últims quatre
anys hem hagut de fer front a una important crisi econòmica. El fet d’haver tingut aquesta
visió internacional, però, ha fet que en el balanç dels últims quatre anys a Sant Cugat s’hagin
creat més llocs de treball dels que s’han perdut. Seguim treballant, doncs, en la resiliència i
en l’smart city, com a ciutat social i intel·ligent.
El segle XXI, el segle de les ciutats 89
MOHAMED IDAOMAR
Mohamed Idaomar és alcalde de Tetuan des del 2009 i diputat al Parlament del
Marroc. És biòleg i professor a la Universitat Abdelmalek Saadi de Tetuan. També és
president de Medcités, de la Xarxa de Ciutats Estratègiques, de la Federació ANMAR
(Andalusia-Marroc) i de l’Associació de Tetuan de Desenvolupament Local. També és
membre del Comitè Nacional del Partit de Justícia i Desenvolupament.
La internacionalització de les ciutats és un fet positiu, però sovint associat a alguns desafiaments que s’han de superar. La ciutat de Tetuan té dos trets fonamentals que fan que tingui
un dinamisme propi en la internacionalització urbana.
Primer, la seva situació geogràfica, al nord el Marroc, i la seva proximitat amb la frontera amb
Espanya. Això provoca que no només sigui una porta d’entrada per a la majoria de les persones del Marroc que van a Europa, sinó que a més, les persones que vénen d’Europa i volen
anar al Marroc, també tenen l’ocasió de creuar la ciutat de Tetuan.
L’altre tret fonamental és la posició històrica de la ciutat, ja que Tetuan és una cruïlla de
civilitzacions, i això fa que la ciutat sigui realment un espai d’acollida de diferents cultures i
maneres de fer.
“Un repte de
Tetuan com a ciutat
internacional és que
ens trobem davant
d’una ciutat de pas
dels africans cap a
Europa”
90 ÀGORA DE LES CIUTATS
Aquests trets característics fan que la ciutat de
Tetuan hagi de fer front a quatre reptes bàsics.
En primer lloc, hem de parlar de la població estudiantil, procedent de diverses zones del nord
del país i de l’Àfrica Oriental i que representen el
10% de la població permanent de la ciutat. Això
provoca que augmentin les necessitats de serveis relatius a aquesta població, com ara transport, activitats educatives i culturals i de treball
ocasional.
Un segon repte de Tetuan com a ciutat internacional és que ens trobem davant d’una
ciutat de pas dels africans cap a Europa. Normalment, aquestes persones viuen a Tetuan durant mesos o fins i tot anys, esperant que arribi el moment de tornar als seus
països autòctons o d’arribar a Europa. També hem de fer front als serveis particulars
relatius a aquest tipus de població, que suposen una important càrrega per a la ciutat.
El tercer repte és que Tetuan està a la frontera
i aquesta posició reactiva el desenvolupament
econòmic i local vinculat a economies informals.
Un altre punt important és que una bona part
dels habitants de Tetuan treballen a Ceuta i sovint tenen una residència a ambdues ciutats.
Això provoca que la ciutat es vegi obligada a
millorar els seus serveis, però també és positiu
ja que existeix un dinamisme econòmic i cultural molt fort entre els habitants de Tetuan i de
Ceuta.
“Existeix un
dinamisme econòmic i
cultural molt fort entre
els habitants de Tetuan
i de Ceuta”
El quart repte de Tetuan és que per la seva posició geogràfica i històrica és la primera opció
en el turisme nacional. Així, durant el mes d’agost, els habitants de Tetuan es multipliquen per
cinc. Per tant, el consum d’aigua i energia també s’ha de multiplicar per cinc, així com el sistema de transport públic, amb tots els problemes de trànsit que comporta. Així doncs, a nivell
estratègic cal considerar aquest període d’estiu per ampliar la nostra programació.
El segle XXI, el segle de les ciutats 91
CIUTAT METROPOLITANA DE MILÀ
Des de l’inici de 2015 ha entrat en vigor el funcionament d’una nova unitat territorial a Itàlia, la Cità Metropolitana. Les ciutats metropolitanes doten
de les competències que tenen les províncies a les àrees metropolitanes de
14 ciutats italianes. El principal objectiu és dotar a les àrees metropolitanes
d’una estructura administrativa d’acord amb la seva realitat territorial, permetent així que la administració sigui més eficaç en la prestació de serveis
públics.
La Ciutat Metropolitana de Milà està formada per un total de 134 municipis
que sumen poc més de tres milions d’habitants. Està regida per un Consell
Metropolità, integrat per un total 24 regidors metropolitans i l’alcalde de la
Ciutat Metropolitana de Milà, que també ho és de la ciutat de Milà.
La vocació innovadora i internacional d’aquest nou ens queda ben reflectida
en el seus estatuts, aprovats el 22 de desembre de 2014. Ja al preàmbul
s’estableix la ciutat metropolitana de Milà com un ens “en el context de l’espai europeu i estratègic més important per tota la nació, capaç de generar
creixement i atraure recursos en la dimensió internacional. Una àrea que
s’ha compromès a créixer a base de la innovació i la sostenibilitat del medi
ambient, cuidant la participació democràtica i la qualitat de vida dels seus
ciutadans”.
Per a més informació: www.milanocittametropolitana.org
92 ÀGORA DE LES CIUTATS
Les xarxes de ciutats en la projecció
internacional local
L’acció internacional dels governs locals presenta reptes, fruit de les limitacions que tenen
en diversos sentits: capacitats tècniques, econòmiques o competencials. Així doncs, el
paper de les xarxes de ciutats cobra una especial rellevància com a eina d’acció global
per a l’àmbit local. Com contribueixen les xarxes de ciutats en l’acció internacional dels
governs locals? Quins beneficis aporta a un govern local la pertinença a una xarxa
de ciutats? Quins reptes afronten les xarxes en un entorn internacional en constant
canvi?
El segle XXI, el segle de les ciutats 93
Introducció
JOSEP ROIG
Josep Roig és secretari general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) des de 2011.
Va ser secretari de Barcelona Quality Network fins 1997, coordinador de qualitat del
Pla Estratègic Barcelona 2000 i va treballar a la Barcelona Metropolitan Corporation.
Va ser director general de la Universitat de Barcelona de 1990 a 1994 i professor de
Planificació Urbana i Regional entre 1977 i 1985 a la mateixa universitat.
“Avui les relacions
internacionals
funcionen per una
infinitat de canals
que ningú pot limitar
ni patrimonialitzar”
Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) és una organització global de governs locals i regionals.
L’estructura de CGLU està dividida per continents
i, a més, té dues seccions temàtiques. La primera és METROPOLIS, que tracta específicament
sobre qüestions relacionades amb les grans metròpolis i l’altra, ORU-FORGAR, per les autoritats
regionals, en la que el Govern de Catalunya juga
un paper clau.
Quines són les principals funcions de CGLU? Les
podem dividir el tres grups: exercir la representativitat dels governs locals a nivell global, fomentar l’intercanvi de coneixement i, finalment, fer possibles millores reals en la governança
local, donant suport a la implementació de polítiques públiques per part de les ciutats.
En primer lloc, CGLU ostenta la representativitat dels governs locals a nivell global. Malgrat
les dificultats, aquesta organització vol influir en els grans temes que es discuteixen a nivell
global i que tenen una afectació en els governs locals. Entre aquests temes, destaquen el canvi
climàtic, l’Agenda de Desenvolupament post 2015 i l’agenda HÀBITAT III. El cas d’HABITAT III
és, possiblement, la qüestió més important pels governs locals, ja que afronta l’agenda sobre
la urbanització i el futur de les ciutats. Finalment, una qüestió fonamental, recurrent i en la
que sovint els governs locals no tenen massa èxit: el finançament. Cal seguir insistint si volem
arribar a un desenvolupament del món més equilibrat.
94 ÀGORA DE LES CIUTATS
El segon paper que juga CGLU és el d’intercanvi de coneixement i d’experiències. CGLU és una
xarxa de xarxes i el que vol és que hi hagi comunicació, intercanvi i aprenentatge. En aquest
camp, no parlem de millors pràctiques sinó de bones pràctiques. Treballem per fomentar
aquest intercanvi, i també per contribuir a que cada ciutat pugui adaptar i fer seves aquelles
iniciatives d’altres indrets.
L’altra gran funció, potser la més important, és la de tenir una incidència política. CGLU dóna
suport als alcaldes per a que puguin dur a terme els canvis que les ciutats demanden de
forma real, per a que les reflexions que generem i compartim puguin esdevenir realitats mitjançant la implementació de polítiques públiques. Cal que la globalització sigui positiva per
a tothom, cosa que ara mateix no passa, i una gran part dels nostres esforços passen per
canviar això.
CGLU és una organització que, com a tal, s’ha d’adaptar als canvis de l’entorn global. A
quins canvis, particularment? Als profunds canvis geopolítics que viu el món i als canvis tecnològics que revolucionen la forma de comunicar-nos. CGLU és una organització d’alcaldes i governs locals, per tant, a banda de ser global, també és política. Així
doncs, els canvis geopolítics l’afecten profundament i cal saber-hi reaccionar. L’altre
repte són els canvis tecnològics. Cal adaptar unes estructures molt jeràrquiques –de vegades centralitzades, de vegades descentralitzades– cap a un model d’organització diferent.
Una organització distribuïda, en la que s’assumeixi el fet que avui per avui les relacions internacionals funcionen per una infinitat de canals que ningú pot limitar ni patrimonialitzar. El
potencial dels governs locals a nivell internacional canvia la forma d’organitzar-nos.
En aquest sentit, CGLU impulsa la idea que
és una xarxa de xarxes: no es pot pensar en
una organització única mundial, sinó que
aquesta ha de ser la suma de xarxes d’àmbits
i interessos diferents, on el paper de CGLU
és recollir i acompanyar aquest moviment de
xarxes amb les que compartim coses molt
bàsiques. Cal adaptar-nos a aquests canvis,
que sovint són molt complexos. La resposta
que donem a aquesta complexitat, però, la
busquem sempre tornant als nostres principis més bàsics: la democràcia local, la proximitat al ciutadà i la rendició de comptes.
“CGLU és una xarxa de
xarxes: no es pot pensar
en una organització
única mundial, sinó que
aquesta ha de ser la
suma de xarxes d’àmbits
i interessos diferents”
El segle XXI, el segle de les ciutats 95
AMYLKAR ACOSTA
Amylkar Acosta és director executiu de la Federació Nacional de Departaments de
Colòmbia des de 2014. Economista per la Universitat de Antioquia (Medellín), actualment és professor a la Universitat Externado de Colòmbia. La seva carrera política va
començar a nivell local i regional, fins que el 1991 va ser escollir senador fins 2002,
període en el qual va presidir el Congrés (1998-1999). Entre 2013 i 2014 va ser
Ministre de Mines i Energia.
La globalització és una realitat incontrastable. No obstant, no tots els països i regions entren
en aquest context de globalització en les mateixes circumstàncies i condicions. Particularment, en el pla econòmic i comercial, es podria dir que hi ha països globalitzants i països
globalitzats. Globalitzants són aquells països que treuen profit de la globalització, i globalitzats
aquells que pateixen les conseqüències de la globalització. En aquest context, en un país com
Colòmbia, que és un país de regions clarament diferenciades i caracteritzades, s’ha imposat
progressivament el concepte de ciutat-regió i el d’àrees metropolitanes com a formes d’afirmació d’aquest caràcter de regions que té el país, entre les quals hi ha enormes escletxes
interregionals, però també intraregionals. Així, el Pla de Desenvolupament es proposa treballar
per tancar aquestes escletxes. Tot i això, si en alguna cosa ha contribuït la globalització és en
fer més efectius els drets fonamentals que els ciutadans exerceixen quotidianament. Evidentment, considerem molt important que les polítiques públiques es basin en les realitats concretes de cada país o regió. Quan parlem d’aspectes
com la salut, el medi ambient, la seguretat ciutadana o la transparència de les administracions,
“La identificació
és molt important poder compartir esforços i ard’interessos que es
ticular polítiques. En aquest sentit, hi ha països
fa a través de les
i regions que es van constituint en referents, i a
xarxes de ciutats fa
partir d’aquests es generen uns paradigmes dels
quals se n’han d’extreure les lliçons apreses.
una aportació molt
significativa a la
presa de decisions”
96 ÀGORA DE LES CIUTATS
Les xarxes de ciutats contribueixen a una major i millor integració a nivell econòmic, social
i cultural, i també en aspectes acadèmics i go-
vernamentals. La major eficiència d’aquesta aportació es fonamenta en el seguiment i
l’avaluació dels canvis en la qualitat de vida de les comunitats, que és la raó de ser de
les polítiques públiques. En aquest sentit, aquests aspectes ens permetran establir
les contribucions a la millora del benestar de les comunitats de les quals en són
responsables els executors de les polítiques públiques a través dels plans de desenvolupament. Per tant, la identificació d’interessos que es fa a través de les xarxes
de ciutats fa una aportació molt significativa a la presa de decisions dels actors que
hi estan compromesos.
La Federació de Departaments de Colòmbia té el paper d’articular i integrar les accions de les
administracions conegudes com a intermèdies, en el nostre cas els departaments, que són la
instància entre la nació i les ciutats o àrees metropolitanes. Des d’aquesta perspectiva, hem
considerat com a clau la interacció que hem aconseguit a través de la Federació amb l’Organització Llatinoamericana de Governs Intermedis, una interacció de cooperació molt estreta, i
això ha contribuït a guanyar en competitivitat, que és el repte que tenim per poder inserir-nos
de la millor manera en la globalització.
La posició internacional de Colòmbia i de les seves ciutats va molt lligada a la seva realitat
interna. I per això, és de gran transcendència l’evolució del que possiblement és el principal
conflicte d’Estat que patim. Per primera vegada en més de 50 anys de conflicte armat intern,
s’està avançant en un procés de negociació en la recerca d’una sortida política a aquest conflicte, i podem afirmar que mai s’havia arribat tan lluny en un procés de diàleg i negociació amb
els actors armats. Mai havíem estat tan a prop d’arribar a un acord. Hem arribat a un punt de
no retorn. Això es posa de manifest en dues decisions: el cessament del foc unilateralment i
de caràcter indefinit, i la contribució al desminament, és a dir, eliminar les mines antipersones.
Això, sens dubte, suposarà un abans i un després en la vida de Colòmbia i de la seva relació
amb el món.
El segle XXI, el segle de les ciutats 97
CHRISTOPHE CHAILLOU
Christophe Chaillou es troba en el seu tercer mandat com alcalde de la localitat
francesa de Saint-Jean-de-la-Ruelle. A més, és el Director General del Secretariat de
l’Associació Francesa del Consell de Municipis i Regions d’Europa (AFCCRE). Chaillou
és diplomat en Dret Públic i en Gestió d’Administracions Territorials a la Universitat
d’Orleans. Va fer un Màster en Desenvolupament Territorial.
La tasca de les xarxes de ciutats ha precedit a la tasca que han fet els estats. Aquestes xarxes
no són una invenció recent, tot i que és una especificitat molt europea. És un moviment que
s’ha accelerat molt en el segle XX a Europa, amb la creació, en molts països europeus, d’associacions municipals molt fortes, que s’han professionalitzat durant la segona meitat de segle.
En aquell moment, a Europa, hi havia un moviment molt important de ciutats que s’organitzaven en xarxes. El punt de partida per a moltes d’aquestes ciutats eren conviccions i valors
molt potents, que es trobaven en la base del treball en comú. Això es va posar de manifest,
per exemple, a Europa, en la batalla en pro de l’autonomia local i financera, sobretot respecte
els estats, en la batalla per la democràcia local i en la batalla per a la construcció europea,
perquè les primeres xarxes europees de ciutats es van construir també amb la convicció que,
en paral·lel, es necessitava un projecte molt sòlid per a poder gestionar conjuntament el continent. És a dir, a partir de 1980 hi va haver a Europa un moviment molt fort de desenvolupament de les xarxes municipals, fomentat per les institucions europees, ja que la Unió Europea
necessitava uns certs relleus per poder actuar a nivell local i perquè els valors europeus sòlids
funcionessin.
Hi ha xarxes que s’han professionalitzat gràcies a intercanvis d’experiències que han anat
donant lloc a programes finançats per la Unió Europea, que després han donat lloc a organitzacions molt estructurades en la cooperació transfronterera, la cooperació interterritorial i
internacional.
Aquest moviment no hagués existit sense representants municipals, regidors i alcaldes que,
de manera voluntària, van decidir implicar-se en aquest àmbit internacional perquè van considerar que això encaixava amb els seus valors i que era una dimensió natural de l’actuació ter98 ÀGORA DE LES CIUTATS
ritorial, i que el desenvolupament i el creixement del seu territori necessitava un enfocament
internacional i una tasca en xarxa. Això no era, d’entrada, natural, ja que en aquella època
hi havia estats que no es manifestaven de forma favorable.
Aquest dinamisme dels alcaldes va ser necessari per afirmar la necessitat de portar
a terme un treball en xarxa, de cooperació i d’inversió important a nivell europeu i
internacional, i per reivindicar un paper en un sistema de governança en el que les
institucions internacionals i els estats portaven a terme polítiques que necessitaven
la implicació de les institucions locals, sobretot en l’àmbit del clima, de la integració,
de la cohesió, etc.
Actualment, a la Unió Europea hi ha molts programes que permeten finançar el territori, i es
deuen al paper actiu de molts alcaldes. Això ha permès també la creació d’òrgans consultius
europeus, com el Comitè de les Regions. En paral·lel a aquest desenvolupament europeu,
també hi va haver un desenvolupament mundial, ja que els alcaldes van tenir en compte el
desafiaments cada vegada més globalitzats, i van decidir que havien de desenvolupar el seu
paper i tenir el seu espai, i per això necessitaven un instrument que unís energies en una institució capaç d’exercir influència a nivell mundial en nom de tots.
Hem de seguir treballant en xarxa: a banda
dels beneficis que suposa compartir experiències, des d’un punt de vista d’incidència
som més forts de forma coordinada que no
pas per separat. Els estats habitualment prefereixen tenir diversos interlocutors a un de
sol, d’aquesta manera tenen més capacitat
de negociació. Si el que volem des del món
local és tenir incidència, doncs, hem de treballar units en xarxes capaces de canalitzar
les necessitats dels nostres socis.
“Hem de seguir
treballant en xarxa:
som més forts de forma
coordinada que no pas
per separat”
El segle XXI, el segle de les ciutats 99
MARC PIFARRÉ
Marc Pifarré és el secretari del Consell de Governs Locals de Catalunya i secretari
general de l’Associació Catalana de Municipis. És enginyer industrial i Màster MBA,
i ha compaginat la seva activitat laboral al sector privat i al públic. Va ser conseller
municipal del districte de l’Eixample de Barcelona del 2003 al 2011.
El Consell de Governs Locals de Catalunya és un òrgan de recent creació que recull l’Estat d’Autonomia de Catalunya. És l’interlocutor del món local amb la Generalitat de Catalunya, el govern de
Catalunya. Està constituït per alcaldes i alcaldesses que representen la diversitat del món local
català, per tant, és una radiografia molt exacta del món local. Es basa en les entitats municipalistes, que a Catalunya són dues: la Federació de Municipis de Catalunya, que agrupa uns 650
ens locals, i l’Associació Catalana de Municipis, amb 918 ajuntaments. Més enllà del fet que hi
hagi dues entitats municipalistes, també convivim amb un conjunt d’altres entitats, com ara les
xarxes de ciutats i municipis. Per exemple, l’Associació de Municipis per la Independència o la
Xarxa de Ciutats per la Sostenibilitat, entre d’altres.
A Catalunya tenim un conjunt de xarxes que volen servir de suport als ens locals. Nosaltres
visualitzem un país amb 947 punts i és exactament igual el punt de l’ajuntament més petit que
el de l’ajuntament més gran. Sempre intentem pensar en tots ells, prioritzant els petits perquè
segueixin la inèrcia que els grans ja marquen.
Catalunya és un país amb vocació internacional, comercial i industrial, i això significa que les
exportacions i importacions formen part de l’ADN del país. Aquesta vocació internacional del país
també és la vocació internacional dels ens locals que el constitueixen. Pensem en un país glocal,
des del món local som globals i som globals perquè participem des del món local. En aquest procés de ser un paraigua, intentem oferir elements de suport pel desenvolupament dels ens locals, i
ho fem estant al seu costat en l’àmbit de la formació, acompanyant-los en el seu dia a dia, posant
en marxa una central de compres per obtenir millors preus i serveis, i creant un consorci que permeti agrupar ajuntaments per participar en projectes internacionals. En aquest sentit, la Unió Europea ha promogut el fet de treballar en xarxa, no només dins del país, sinó a nivell internacional.
100 ÀGORA DE LES CIUTATS
Parlar d’internacionalització no pot fer-se sense parlar de Barcelona, que és coneguda arreu
del món. L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona són dos actors que treballen
conjuntament i de manera coordinada amb les xarxes de ciutats de Catalunya en tot allò internacional. Un ajuntament d’un país de la ribera del Mediterrani amb 15.000 habitants no
es pot comparar amb Barcelona, són realitats molt dispars. Llavors, la nostra feina és ser
capaços de trobar aquell municipi a Catalunya similar al municipi que té interès en saber
com es desenvolupen les coses aquí.
A nivell de l’Estat espanyol existeixen tres nivells d’administracions: l’estatal, l’autonòmic i el regional o local. En l’àmbit català, a més inclou la província, la comarca i l’ajuntament. En aquest sentit, un dels papers més rellevants de les xarxes de municipis
és del de fomentar la col·laboració entre aquests diversos nivells d’administració.
Som un territori fronterer, i el desenvolupament de projectes internacionals en el món local
és especialment important. Per exemple, l’Hospital transfronterer de Puigcerdà, un municipi
molt proper al sud de França i que brinda serveis als habitants de la Cerdanya catalana i de la
Cerdanya francesa. Aquests són projectes impulsats des de l’àmbit local, on les xarxes de ciutats hem exercit pressió. Un altre exemple seria l’Aeroport de la Seu d’Urgell,
que connecta amb Andorra, ja que per
“Som un territori fronterer,
les seves característiques geogràfiques
Andorra no pot tenir un aeroport dins el
i el desenvolupament de
seu territori.
projectes internacionals
en el món local és
Finalment, el procés de recentralització
especialment important”
de l’Estat espanyol contra els governs
locals és un problema que molts ajuntaments han portat al Tribunal Constitucional. A més, hi ha un projecte de llei
d’acció exterior, que pretén limitar l’acció exterior dels ens locals, i nosaltres ens plantem. Com
a governs locals actuem en contra d’aquestes limitacions que s’imposen poc a poc, i les xarxes
de governs són les eines idònies per articular les accions coordinades, que d’altra manera
tindrien el risc de no ser prou alineades i quedar desateses.
El segle XXI, el segle de les ciutats 101
FEDERACIÓ NACIONAL DE DEPARTAMENTS
La Federació Nacional de Departaments, creada l’any 1994, és la agremiació
que integra als 32 Departaments de Colòmbia. La seva principal missió és la
consolidació de l’autonomia territorial dels departaments com a estratègia
per al desenvolupament nacional, a partir de la riquesa i la diversitat de les
regions.
L’escenari polític i administratiu del país, caracteritzat especialment per el
procés de descentralització, així com els canvis impulsats per la Constitució
de 1991, van donar l’impuls necessari per a la creació d’una entitat que
representés als Departaments amb l’objectiu de treballar en la defensa i
l’enfortiment de les entitats territorials com a peces estratègiques i essencials del desenvolupament nacional.
La Federació contribueix a la gestió eficaç dels governs regionals, mentre
que alhora facilita l’adequada articulació dels departaments amb el Govern
Nacional, el Congrés i altres òrgans de l’Estat, per tal de treballar per a metes
comunes.
La Federació considera que el desenvolupament del país es genera en regions específiques, caracteritzades de manera particular per la seva població, el seu territori, la seva economia i cultura. Sota aquesta perspectiva, la
Federació treballa per avançar cap a un país amb majors nivells d’autonomia
regional i suficiència fiscal, sota la premissa que els habitants dels territoris
i les seves institucions són els principals agents del seu propi desenvolupament.
Per a més informació: www.fnd.org.co
102 ÀGORA DE LES CIUTATS
Cloenda
El segle XXI, el segle de les ciutats 103
ROGER ALBINYANA
Roger Albinyana és secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat
de Catalunya des de l’any 2013. Entre 2004 i 2008 va ser president de la Joventut
Liberal Europea i entre 2008 i 2010 director de la fundació privada Cercle d’Estudis
Sobiranistes. Va ser director del programa de suport a la Unió pel Mediterrani de la
Generalitat de Catalunya de 2010 fins a 2013.
Segons ONU-Habitat, ja és un fet, probablement gràcies als ciutadans xinesos, que representen un 20% de la població mundial, que la major part de la població del planeta viu a les
ciutats, a diferència de fa unes dècades. De fet, s’estima que l’any 2030 el 60% de la població
mundial es concentrarà en zones urbanes, i el 2050 aquest percentatge augmentarà fins al
70%. Per tant, hi ha una tendència a la urbanització i, en alguns casos, a la massificació.
Aquesta tendència creixent té els seus efectes positius, ja que la concentració de la població
permet ser més eficients, sobretot als governs locals i regionals, que són els que ofereixen
els serveis de més proximitat a la ciutadania. Per contra, també produeix i genera riscos i
reptes que cal tenir en compte. Per exemple, es poden generar bosses importants de pobresa
endèmica a les quals els governs locals, regionals i estatals poden no ser capaços de fer
front pel seu elevat nombre d’habitants.
Per tant, aquest procés d’urbanització ha
d’anar acompanyat d’un procés en el qual
“Aquest procés
la ciutadania pugui accedir als serveis més
d’urbanització ha d’anar
essencials i més bàsics, sinó no serem
capaços de conservar la cohesió social i la
acompanyat d’un procés
convivència entre les persones.
en el qual la ciutadania
pugui accedir als
serveis més essencials i
més bàsics”
104 ÀGORA DE LES CIUTATS
Aquest any 2015 és un any significatiu des
del punt de vista dels reptes globals: al
setembre hi haurà la cimera per adoptar
l’agenda de desenvolupament post-2015 i
els objectius de desenvolupament sosteni-
ble, i al desembre tindrà lloc la cimera COP21, en la qual es pretén assolir un acord
mundial per fer front al canvi climàtic. CGLU, ORU-FOGAR i altres xarxes, a més del
govern de la Generalitat de Catalunya, hi jugaran un paper important, ja que és
absolutament fonamental que aquells ens que no tenim, encara, subjectivitat internacional i que no som part dels actors que finalment prendran les decisions, tinguem la
capacitat d’incidir en aquestes agendes. Al final, som els ens subestatals els que haurem d’implementar el resultat d’aquestes cimeres, ja que nosaltres tenim la ciutadania molt a prop.
Els càrrecs electes municipals són persones que estan molt exposades a la valoració dels ciutadans, per tant, la capacitat de poder incidir en les agendes que es plantegen a nivell global
és absolutament fonamental per a una completa implementació. Sobretot, quan som capaços
de passar del concepte abstracte i teòric a les mesures pràctiques, com poden ser el desenvolupament sostenible o les mesures contra el canvi climàtic, que influeixen clarament en els
processos d’urbanització i que els governs locals han de tenir present.
Finalment, vull anunciar que el govern de Catalunya ha impulsat la creació d’un grup de treball
sobre l’Agenda post-2015 en el si d’ORU/FOGAR, que és una xarxa de governs regionals que
treballen conjuntament amb CGLU. A més, també participem en el global taskforce de governs
locals i regionals per a l’Agenda post-2015 i cap a Hàbitat III.
El segle XXI, el segle de les ciutats 105
JOAN CARLES GARCIA
Joan Carles Garcia és alcalde de Tordera des de 1995 i diputat adjunt de Presidència
de la Diputació de Barcelona des de 2011. Va ser diputat portaveu a la Diputació de
Barcelona el període 2007-2011, conseller comarcal al Consell Comarcal del Maresme entre 1991 i 2007 i ha format part de comissions de competències locals i
territorials de diferents entitats municipalistes.
L’espai on se celebra aquesta edició de l’Àgora de les Ciutats es diu Francesca Bonnemaison,
que va ser una dona pedagoga, impulsora de la formació de les dones, que va treballar pel vot
de les dones a finals dels anys 20, i que val la pena recordar. A més, Francesca Bonnemaison
va ser candidata a unes eleccions municipals el 1934. Aprofitant la recent celebració del Dia
Internacional de les Dones, vull fer un reconeixement a la figura de les dones en la política
local, alcaldesses i regidores, que en tan pocs anys han aconseguit situar-se en aquest món
local.
“Les ciutats són
el lloc des d’on
s’ha fet política
des de sempre”
Les ciutats són el lloc des d’on s’ha fet política des
de sempre. Barcelona existeix des de l’època dels
romans, per aquesta ciutat han passat moltes cultures, diferents estats i hem format part de diferents
estructures estatals i polítiques, però la ciutat és
sempre la mateixa, està en el mateix lloc on existia
la ciutat romana. Això demostra que les ciutats i la
seva política de proximitat són la política que realment té futur.
En aquesta jornada s’ha anat veient com es podien anar treballant les polítiques d’internacionalització, de quina manera som capaços de projectar les nostres ciutats cap al món, i no
només projectar-les, sinó treure’n un benefici per a les persones que hi viuen, i això és una
de les coses més complicades que han de fer les ciutats que es projecten internacionalment,
especialment les turístiques. La ciutat de Barcelona n’és un exemple molt evident, que busca
el benefici per als seus ciutadans a través d’una activitat econòmica de projecció cap al món,
106 ÀGORA DE LES CIUTATS
i compagina el fet de projectar-se i que vinguin persones de diferents llocs del planeta, amb
la realitat diària de la ciutat, i això és molt complicat.
A Tordera, el municipi del qual sóc alcalde, que té uns 17.000 habitants, vam decidir després dels primers quatre anys que feia falta aquesta aproximació a altres ciutats. És molt
evident que cada ciutat i cada municipi té característiques diferents. Internacionalitzar
un municipi no significa canviar aquestes característiques, sinó tot el contrari, significa
potenciar-les perquè sigui possible viure i conviure amb altres realitats i aconseguir
demostrar que el món no és homogeni.
Segons Einstein, existeixen dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, i aquests
dies hem vist com la ciutat de Hatra, a l’Iraq, ha estat destruïda. Això ens demostra la importància de que les nostres ciutats es coneguin, que estiguin internacionalitzades i que tinguin
també capacitat de resposta global. En casos com aquests, el món i les ciutats hauríem de
ser capaços de reaccionar perquè no es perdi una joia arquitectònica, que ja no és patrimoni
només de la ciutat, sinó del món.
Sòcrates es passejava per la Grècia antiga clàssica i feia veure que no entenia res, i quan parlava
“Hem de donar
amb els ciutadans es feia passar per ignorant.
Sòcrates mai va escriure un llibre, tot el que saimportància a l’acció
bem d’ell és gràcies als seus deixebles. Ell, bàsique repercuteix
cament, es va dedicar a fer aquesta política local
directament als
tan important, sortir al carrer, parlar amb la gent
ciutadans”
i interrogar-los fent-se passar per ignorant i aconseguir que els gestors públics treballessin en allò
que la gent necessitava. Així doncs, en política
local és molt important escoltar i parlar poc. Això no significa que haguem de menysprear les
polítiques dels estats ni de les nacions, però hem de donar importància a l’acció que repercuteix directament als ciutadans, la política de proximitat.
El segle XXI, el segle de les ciutats 107
AGORA OF CITIES
engl
ish
The XXI Century, the century of cities
The XXI Century, the century of cities 109
Introduction
The Agora of Cities is a meeting-place and point of exchange between mayors, elected officials,
civil society and the private sector involved in managing cities, with the aim of encouraging
ongoing debate and the exchange of knowledge in local governability in the face of global
challenges.
Whereas the first edition of the Agora of Cities held in 2013 looked at ‘Strategic challenges in
local governability’ as its central theme, in 2014 the connecting thread was ‘Political leadership for global cities’. The 2015 Agora of Cities hopes to generate shared reflection on two aspects of local politics that are destined to have an ever more central role: first, the part played
by local governments in world governance, and, secondly, the construction of local public
policies for international relations.
In the last few years we have seen how municipal links to actors all over the world and
transnational networks of cities have multiplied in number, in diversity of subject matter
and in political influence. At the same time, metropolises have drawn the attention of
international bodies such as the United Nations, the European Union and the World
Bank, while medium cities demand and strive to achieve a space of their own, putting
urban issues on these bodies’ agendas.
International action by cities is changing the international outlook, at the same
time as it impacts local public policies in regional management and in its actors. This
scenario opens a range of opportunities for those cities and those local governments who are
aware of the new setting, who can adapt to change and, especially, who are able to design
strategic alliances to actively face the new challenges.
The XXI Century, the century of cities 111
Institutional opening
SALVADOR ESTEVE
Salvador Esteve has been President of the Barcelona Provincial Corporation since
2011 and Mayor of Martorell from 1987 to 2003 and from 2007 until today. He has
also been a member of the Baix Llobregat Regional Council and was its Vice-President from 1991 to 1995. A Member of the Parliament of Catalonia for three terms
of office (1992-2003) and President of the Catalan Association of Municipalities
(2007-2011).
The Agora of Cities is a space for debate on different aspects relating to the governability of
cities. Precisely because of this, I think it’s very significant to look closely at the people taking
part in the Agora of Cities: representatives of local governments, of bodies like the Barcelona
Provincial Corporation – a supra-municipal body –, of the government of the Generalitat of
Catalonia, of bodies that are the result of public-private partnerships, of bodies forming the
social fabric and from the private sector. It’s important to look closely at them because the government of cities is no longer just the business of public institutions. Just as society changes,
governments must do the same. We must integrate the diversity of actors representing society,
maintaining the central role of the administration. We find ourselves faced, on one hand, by
the demands of an increasingly complex society, and, on the other, by an administration with
more limited power. In this context, only if our political representatives are able to make the
administration a central actor in the new models of governance will we be able to go on offering suitable answers to the challenges facing us. This is no easy task: resistance to change is
strong, public administration is rigid and changing structures and habits creates political and
social tension.
With this need to give the public administration a central role as the articulator of the different
actors involved in governance, cities emerge as key actors. They are the form of administration
closest to citizens and therefore the one most directly in touch with the facts and with the
actors who carry on their activity there. Cities are where opportunities arise, but also where
inequalities are generated. We must therefore defend local government as an essential tool for
putting together the changes needed to face the future of our towns and cities with some guarantee. We must have instruments available for giving the right answers, based on the facts in
each place. We need the right powers and resources. In short, we must demand that our states
112 AGORA OF CITIES
take one of the fundamental principles of the European Union, the principle of subsidiarity,
with the seriousness it deserves.
Even so, the issue of complexity in the governance of cities is not limited on the level of the
actual states. Global economic dynamics, characterised by a high level of economic interdependence and very considerable growth in information flows, mean that traditional states and
their borders no longer make sense and are yielding to dynamics suited to different regional
realities in which cities and regions –often cutting across several states– emerge as frontline actors. These dynamics imply that cities interact among themselves, collaborating
or competing in order to guarantee themselves a place in the global economy. All to be
able to generate wealth at the service of their citizens’ well-being. Hand in hand with
the transformation cities are going through, the regions surrounding them are joining
forces to respond to new metropolitan needs. In short, the city-region binomial creates a new regional reality that calls for efficient governance coordinated among the
different administrations acting on it.
‘The city-region binomial
creates a new regional
reality that calls for
efficient governance
coordinated among the
different administrations
acting on it’
It was in this context that the
Agora of Cities was born. It provides
an essential space for debate not just
among mayors and elected posts in cities in different regions and on different
continents, but also for all stakeholders
involved in their governance. While in the
last two editions we looked at how the
global factor affected leadership in cities,
this year we are considering a programme
that proposes a series of reflections on
the role of cities as international actors.
The XXI Century, the century of cities 113
JOSÉ VARELA
José Varela is President of the Fundación Ortega y Gasset – Gregorio Marañón.
He has a Doctorate in Contemporary History from the Complutense University of
Madrid. He was appointed Fellow of St. Antony’s College, Oxford, and Associate
Lecturer at the University of Santiago and Professor at the University of Valladolid
and the King Juan Carlos University.
The agora is where the people met in small Mediterranean cities. Cities are a classical invention that coincides with democracy, with participatory mass democracy, with parties for
the masses, which is something very recent in European history. If we look, for example, at a
country like the United Kingdom, we shall see that in 1917 only six out of ten adult men and no
women had the right to vote. This was a common situation in almost all the western world, with
some exceptions. Democracy as we know it today is subsequent to the First World War and to a
large extent a consequence of it. The decisive breakthrough for democracy of votes for women
is connected with the fact that the men were at the front and women were beginning to work in
the factories. This made them economically independent. With the conquest of economic and
civil rights, the conquest of political rights was the next step.
The foundation I represent did not start life in Spain; it was set up in Britain and with the
presence of many Latin-Americans. The presence of Mexicans has been fundamental from
the word go, as well as that of Argentinians, Colombians and Peruvians. When we went to
Latin America at the end of the 1970s to open a centre for debate, teaching and research in
Spanish, our intention was not to do things about
public administration. But, as a French friend
pointed out to us, legal security is fundamental
‘Legal security is
for any society to work properly, so we began to
fundamental for
work on issues to do with public administration in
any society to work
Latin America, which we understood to be a funproperly’
damental element for the normal development of
all the rest.
114 AGORA OF CITIES
In this respect, Goberna started life with the idea that public leaders would express and test
their problems, ideas and experience jointly with the academic world. This is what we are doing, an open, academic debate, from many different places, with very different experiences.
Developing the potent idea of a Mediterranean world that reaches the Pacific across the
Atlantic.
Finally, we must thank Barcelona for the great international vocation it has always
shown, making it a potent and imaginative city, and the Barcelona Provincial Corporation, which represents a large part of the conurbation of the Barcelona region, with
a variety of problems, not only those of the city of Barcelona, but of municipalities
of different sizes.
The XXI Century, the century of cities 115
XAVIER TRIAS
Xavier Trias has been Mayor of Barcelona since 2011. He has a degree in Medicine and Surgery from the University of Barcelona. He was Director of the Catalan
Institute of Health (Institut Català de la Salut, ICS) until his appointment as Catalan
Minister of Health in 1988 and subsequently Catalan Minister of the Presidency.
From 200 to 2004 he was a Member of the Congress of Deputies in Madrid.
Following the first edition of the Agora of Cities in 2013, this event has become a key forum for
in-depth debate on topics of real importance for the present and future of our cities, always
with the presence of leading professionals and bringing together mayors and institutional representatives from Europe and Latin America.
‘Barcelona has
an international
vocation and in
all it does it aims
at maximum
collaboration with all
the towns and cities
in the world’
It is not by chance that Barcelona, the capital of
Catalonia, is home to the Agora of Cities. Barcelona has an international vocation and in all it
does it aims at maximum collaboration with all
the towns and cities in the world.
When we speak of international settings, we are
speaking about cities. It is therefore accurate to
speak of the 21st century as the century of cities.
Cities and metropolitan areas are gaining in importance day by day and we need only look at the
figures released by the United Nations about their
growing importance at the demographic level.
Barcelona and its surroundings is not alien to this process and we are working to adapt to the
new circumstances. Four years ago we formed the Barcelona Metropolitan Area by law, with the
36 municipalities making it up. Barcelona has 1.6 million inhabitants and, with the whole of the
Metropolitan Area, forms a conurbation of 3.2 million inhabitants. In this respect, we must be
able to able to work in partnership with the towns around us, rather than ‘swallowing them up’.
116 AGORA OF CITIES
At present we are living in hard times. The four years of the current term of office have coincided with a severe economic, social and institutional crisis. In Spain this crisis has also affected
the model of the state. We also have a crisis in Europe, the Europe of states, which in many
cases has forgotten about the regions and cities. Today, though, the future of Europe is being
reconsidered. This must be a rigorous and serious debate because Europe needs more political strength and should not be just an economic market. Europe must be social, of and for the
people. This involves taking the side of cities.
Our cities are seeing important challenges. Here in Barcelona our approach to the city has
been credibility, which in this crisis situation has been based on not generating more deficit,
taking on commitments such as paying suppliers within 30 days or generating a capacity for
investment to carry on the city’s transformation, etc.
This city has a long history. It has always been a city linked to trade. A city which in the mid18th century led the Industrial Revolution in southern Europe. A city which in the 1980s made
a spectacular transformation with the excuse that we were going to hold the 1992 Olympic
Games. One example of this transformation is that the whole of the coast of the city used to be
factories and shanties and is now a space that opens the city to the sea.
During the 1990s there was very considerable economic growth and in the last 15 years
there has also been very considerable demographic growth. In this period alone, one and
a half million people have come to live in Catalonia.
Barcelona’s second great wager has been the creation of economic activity. We are
a city with a diversified economy, with considerable industry, with trade, services,
tourism and a lot of logistics activity.
At the same time, we are making a clear wager for the future: the revolution of the
21st century, which is not just the revolution of new technologies but of new technologies at the service of people. We have made a wager to be the World Mobile Capital and to
be a point of reference as a ‘smart city’. A wager to generate future opportunities and ensure
no-one is left behind.
Every city wants to achieve this great goal: to work for people and with people. But cities can’t
do this by themselves. They need to work together to do it. This is why we must stake everything
on internationalisation, on being open to the world, on collaboration and cooperation between
cities.
I am convinced that only if we work together can we make more progress to improve the welfare
and life quality of our citizens.
The XXI Century, the century of cities 117
The power of City Diplomacy
MICHELE ACUTO
Michele Acuto is Research Director and Senior Lecturer in Global Networks & Diplomacy at University College London. He was also Fellow of the Institute for Science,
Innovation and Society at Oxford University. He is currently principal investigator for
the Urban Connections project and the City Leadership Initiative.
Cities have a great potential to address global challenges. Challenges such as climate change,
pandemics or inequality all present us with profound urban consequences in an increasingly
urbanised world, but equally we see today a widening participation by cities in global initiatives
to address them. Starting from this assumption, the City Leadership Initiative (CLI) –a joint
initiative by University College London, the World Bank and UN-Habitat– aims to provide systematic evidence as to how cities are realising this potential and how to best support them in
developing a truly transformative urban agenda.
CLI has analysed 202 cities distributed across 101 countries, and over 180 city networks,
searching for common challenges, activity trends and critical shifts in the forms and landscapes of city leadership. New York, London, Paris and Barcelona are paradigmatic examples,
but we also have to pay attention to other tier cities in a diversified global urban geography,
where ‘smaller’ but by all means not less important urban contexts are equally critical.
Why do cities have this ability to realise a global potential, not just take localised actions?
Cities, contrary to many viewpoints that treat them as mere ‘places’, do have power and can
act in world affairs. Cities have a variety of powers, and we should acknowledge this breadth
of capacities across all its three core dimensions: power over, power to, and power with. We
can argue that cities have power over their geographical scope due to the actual capacity to
implement and enforce public policies with a direct impact over the citizenry. Power over is
often the most common referent point of the action of cities: it is what we know cities can do,
indeed, cities do. This commonly recognised capacity also gives cities the power to implement
actions: this is a form of ‘potential’ power, as with those cities that can legislate, levy taxes and
develop plans.
118 AGORA OF CITIES
Yet cities also have the ability to gain influence beyond their own boundaries, at a regional or
even global level, and in collaboration with other actors. We rarely recognise this source of
influence, but in fact cities have an increasingly influential power with other cities, business
partners and multilateral bodies. Cities have power because they work coordinated with other
actors, a capacity that allows governments to deal with issues that fall outside the natural
boundaries of the public administration. Power with is often less tangible than the ‘hard’ influence of powers over and to, but constitutes a vast amount of what cities do today.
So, what do networks do? Firstly, it is important to highlight that although there is the impression that city networks are only a patrimony of big cities, medium and small cities also have
networks connecting them to their environment accordingly to each area of influence. We could
define networks’ product as a part of what it is generally called city diplomacy. Beyond the
usual annual summits and their classic conference reports, the most relevant issue about the
role of city networks is the implementation of public policies and the development of real coordinated action on the ground. Neither meetings nor reports are useful if they do not have an
actual impact, but on the other hand city diplomacy can have tremendous effects by linking
global and transnational action to real implementation in the streets, parks and homes of
most cities on the planet.
City networks also have the challenge of innovation in the way they perform their activity. We have good examples of this innovation. For instance, the provision of specialist
exchange and training offered by a network to a local government for very specific
purposes, but also the capacity to exchange, compare and even co-produce policies
that networks offer to cities. The horizon of possibilities that city networks offer to
cities is immense. It is necessary to follow closely how responsibilities of the cities
change in order to understand how they have to adapt to this change. City diplomacy
is a tool that serves to realise this great potential for an urban global action, and city networks
are a critical instrument with a long lineage and substantial influence, which have to evolve at
the same rhythm.
Yet to truly realise the potential of this network power, it is necessary to now focus on the
improvement of the diplomatic capacity of the city, beyond the front figure of the ‘mayor’ and
‘governor’, focusing on the (cost effective) formation of local civil servants that can deploy the
necessary diplomatic competences in their specialist fields. Urban planners, environmental
and sanitation officers, communication experts and economists working in municipal government, all require an upskilling in negotiation and international action in an age increasingly
characterised by city diplomacy.
The XXI Century, the century of cities 119
120 AGORA OF CITIES
When local politics becomes international
politics
Cities are taking on a more and more central role as actors on a global level, and the networks
they form produce new synergies between them and other actors at the international level.
How do cities coordinate their presence in the world and what part is played by city networks
in this process? How are international politics in the local world integrated in regional and
national politics?
The XXI Century, the century of cities 121
Introduction
MARC GUERRERO
Marc Guerrero is Director of the Sant Pau Art Nouveau Site and a Lecturer at the
European University Barcelona. He has a cum laude Doctorate in Social Sciences,
a degree in Business Administration and Management from the University of Barcelona and a postgraduate degree in Leadership from ESADE. He also studied at
the international universities of Reading, the London School of Economics and the
University of California (Berkeley).
Cities have always been the meeting-points where human relations have been most intense.
They are places where culture is born, where politics happens, where business deals are
closed and investments decided. They are the site of big international events, whether in sport,
business or culture. They are settings where new social movements are born and in which new
trends arise that then spread everywhere.
But cities are going through an unprecedented transformation process as a result of two converging factors: a constant demographic trend in the world population towards living in urban
areas and a process of economic and social globalisation. Current demographic trends have
further reinforced cities as large centres for human activity. Nowadays, a large part of the
world’s population lives in urban agglomerations, but according to UN Habitat, if this trend
continues, in 2020 the proportion of urban population will reach 70% of the total. Among other things, globalisation means that the geographic factor becomes less important and cities
therefore relate, but also compete, globally.
The fact that cities are becoming more and more central means that their governance raises
entirely new challenges for our society. Only profound reflection and decisive action will make
it possible to put economic growth at the service of human development.
Cities already find themselves in this new context and although they haven’t yet got all the tools
they need, they are taking steps to adapt. Mayors, councillors and public managers are more
and more proactive in the international arena, aware of the transcendence of this new dynamic. As global actors, then, cities establish spaces for collaboration with other cities, in which
122 AGORA OF CITIES
they work, share and relate in order to align aims and strategies for facing the challenges that
affect them globally, with local particularities in each case.
One example of this international wager by cities is Barcelona. Its outreach is well-known,
but it’s not just a question of successfully running a few big events; it’s been the constant
coordinated work between administrations, private and public sectors and civil society
that has forged Barcelona’s model of success.
In this context of constant innovation, I ought to mention the project we are working
on in the Sant Pau Art Nouveau Site, an open and flexible space we make available
to international bodies wanting to establish themselves in the city of Barcelona.
Our wager goes beyond wanting
to attract the headquarters of international bodies; we offer them a space
‘Our wager goes beyond
of their own in shared surroundings where,
wanting to attract
as well as doing their own work, contacts
the headquarters of
and networking are facilitated, not just between the various bodies there but also
international bodies;
with the city of Barcelona. We feel this is the
we offer them a space
best way for them to maximise their potenof their own in shared
tial and, above all, for them to get the most
surroundings’
out of the city and, vice versa, for the city to
reap the greatest benefits too.
The XXI Century, the century of cities 123
BAS VERKERK
Bas Verkerk has been Mayor of the Dutch city of Delft since 2004. He studied Law
specialising in Public Law and obtained a Doctorate in Law and Planning. Since
2012 he has been President of the Alliance of Liberals and Democrats for Europe
on the Committee of the Regions of the European Union, where he is currently CoR
rapporteur on the EU Integrated Urban Agenda.
The Committee of the Regions is an advisory body of the European commission, the European
Parliament and the Council of Ministers. In the Committee of the Regions, we draw up reports
for drafting European policies. Fifty percent of the rules in force in Europe are implemented by
cities and regions, so if the European Union wants to ensure it works properly, it will have to
make sure cities do so too. The EU must give cities a position of much more influence, and this
is what the Urban Agenda consists of. Europe needs cities because we are evolving towards an
economy based on the knowledge developed in cities and in metropolitan areas.
The Urban Agenda ought to emerge in cooperation
with cities and their representatives, in order to en‘Cooperation
sure the integration of two recent developments in
between small,
the drafting of European policies. First of all, the
medium and large
creation of functional regions. Europe has a unique
polycentric structure based on small and medium
cities is essential’
cities. Cooperation between small, medium and
large cities is therefore essential; they must be able
to take advantage of the facilities and strong points other cities have, connecting up like a
single unit. Even so, the EU has still not replied with the drafting of a municipal agenda and
it’s a shame that neither it nor the member states nor the Europarlamentarians have grasped
this message. Secondly, there is a change in relations between the government and the city.
Thanks to digitalisation, everyone talks about Big Data, computerisation, communication and
globalisation. For example, what’s happening in Syria or Morocco is reported immediately and
reaches everywhere in a moment. This means that people in my city know what’s happening in
other places and can answer and react immediately. For us, it’s something very new that world
124 AGORA OF CITIES
events should have immediate consequences in our cities and we need to work on this at a
local and regional level.
Also, thanks to ICT, citizens are more and more demanding, but they are also more and
more self-organised. They have more power, more autonomy, and this means that the
business sector is more and more concerned for its social responsibility. This means
more consumers, more marketing and they know they need to keep abreast of what’s
happening in their cities. Apart from this, cities work together through what’s known
as the Quadruple Helix: the business and market sector, science and education, local and regional government, and civil society organisations. This means that city
government isn’t as strong as it used to be and this is due to new advances and
to the changes mentioned above. Therefore, it’s much more difficult to run a city
now than it was ten years ago; we need different skills today and different ways of
organising and communicating.
Europe needs to understand all this and for
‘It’s much more difficult
this reason we need a European Commission
to run a city now than it
White Paper to be able to approach all these
was ten years ago’
issues. And if in addition we acknowledge that
cities are important for economic development, we ought to have a much clearer position on cities in European funds, because these are distributed by the nations and generally
based on political reasons. These elements must be written up and consecrated in the White
Paper, before we start drafting policies.
The XXI Century, the century of cities 125
CAROLINA MARTÍNEZ
Carolina Martínez has been a councillor for the Autonomous Government of the
canton of Cuenca, Ecuador since May 2014. Previous to her appointment she
worked in the public sphere as regional coordinator of the government’s Political
Management Office, coordinator of the Association of Municipalities of Ecuador and
regional coordinator of the Ministry of Economic and Social Inclusion.
Cuenca is known as ‘Saint Anne of the Four Rivers’, because there are four rivers that cross our
city. We’re located in south-west Ecuador, have a surface area of 3,000 km2 and a population
of 500,000 inhabitants. Cuenca has always been characterised as being the Athens of Ecuador, very progressive in cultural, environmental and social issues. We see ourselves as a city
with an international outlook, but at the same time holding onto our local identity.
Since 2007 Ecuador has changed thanks to the government’s decision to start working from
the bottom up. In this respect, work began on the ‘Plan Nacional de Descentralización’ (National Decentralisation Plan) with which we established the roadmap for the new political agenda
in local issues.
‘Ecuador’s steps to
decentralisation are
oriented towards attention
to local governments, with
a powerful focus on citizen
participation’
Ecuador’s steps to decentralisation
are oriented towards attention to local
governments, with a powerful focus
on citizen participation. This meant we
could transfer powers from the central
government to the local governments,
such as basic services, infrastructures,
transport and cooperation management, something that helped us reach
social equilibrium in each region.
Everything that gets done at a local level has to have the cross-cutting focus of citizen participation. Among the mechanisms that make this possible are the cantonal assemblies, where
126 AGORA OF CITIES
the budget is debated before being approved by the council. In addition, this budget is continuously monitored. So far, in Cuenca we have managed to give this budget a private focus and
have proposed that at least 10% of the budget should go to community projects. We also
have a mechanism called ‘La Silla Vacía’ (The Empty Chair), by which a citizen representing
some organisation can attend the council meetings to have their say and vote. There are
also the general commissions, where various pending or special issues can be heard.
We’re making headway in the question of electronic government, we’ll have a virtual
space for transparency issues and we’re working on the proposal for ‘The Government
in your neighbourhood’, which includes travelling councils to talk about the needs of
citizens.
Cuenca has always been characterised by the quality of its services, in education
and health, and especially it has always been a spearhead –at local, regional and national level– in some services such as drinking water, for which we have had recognition. We
have nine municipal companies that are administratively autonomous. In the economic field,
Cuenca stands out for having the country’s largest industrial park, with local businesses, which
is a special bonus for entrepreneurship. In times of crisis, it was the popular, solidarity-based
economy that pulled the country through and today we have local and national policies to work
with these people.
The XXI Century, the century of cities 127
JORDI MARTÍ
Jordi Martí has been Councilor for Territory and Presidency at Barcelona City Council, as well as Councillor for the Sants-Montjuïc District, since 2011. He has a Law
degree and a Diploma in Managerial Function in Public Administrations from ESADE
and in European Communities from the Patronat Català Pro Europa and from the
Spanish Ministry of Foreign Affairs.
Benjamin Barber’s book If Mayors Ruled the World sums up Barcelona’s strategies for internationalisation. For Barber, saying that mayors ought to rule the world is the same as saying that
citizens ought to rule the world.
At one point in the book he says ‘The present Mayor of Barcelona, Xavier Trias, was born in
Barcelona and elected in 2011 at the height of Europe’s financial and economic crisis. As a
paediatric physician who held the post of Catalan Minister of Health, it’s not surprising that
Mayor Xavier Trias should have centred on welfare and social justice’.
For our mayor it’s essential that the city should be managed rigorously and that it should promote net savings without resorting to borrowing. This makes us solvent and means we can pay
all our suppliers within 30 days and provide universal, quality services in a situation of crisis
affecting not only Spain but much of Europe and the rest of the world.
‘The metropolitan
area is a chance to
promote the city’s
potential even more’
We in the government team have involved ourselves in a process which aims to establish a
world parliament of mayors, for which a pilot
session is planned for late 2015 in London.
Barcelona is home to the secretariats of some
international networks, but this isn’t enough,
we must also take part in our more immediate
surroundings. For this, the metropolitan area is a chance to promote the city’s potential even
more. A city is multiplied and it can be promoted much more if it works in partnership with its
128 AGORA OF CITIES
metropolitan sector, and in Barcelona, as the metropolitan capital, we want to carry on in this
direction.
At the same time, Barcelona wants to go on being a business-friendly city – that is, one that
can attract capital and talent through entrepreneurial initiatives.
Another of Barcelona’s main strategic planks is public-private partnership, which furthermore is a tradition in this city since earlier governments and which we want to
encourage even more. Examples of this are Barcelona Global, Barcelona Turisme
or the Mobile World Congress. Not only do we want to be home to this event once
a year, Barcelona also aspires to housing the headquarters of the companies belonging to the GSMA Foundation, which are the main talent companies in the field
of world telephony.
Finally, not only are we protagonists of
these networks of cities, as a capital we
must also involve ourselves in a more generalist political process our country is carrying out, to be able to achieve sovereignty,
political power and the freedom of a country like Catalonia to become independent.
‘As a capital we must
also involve ourselves
in a more generalist
political process our
country is carrying out’
The XXI Century, the century of cities 129
REUVEN LADIJANSKI
Reuven Ladijanski has been a member of the Tel Aviv Municipal Council since
2008, where he was responsible for Institutional Relations and Infrastructures.
Ladijanski is Chairman of the Green Revolution Division of the municipality of Tel
Aviv-Jaffa. His public activity centres on life quality, the environment and animals’
rights. He has been a lawyer since 2005 and has a Master’s Degree in Law.
Israel is a small country with just 8 million inhabitants and a surface area of 20,000 km2. In this
respect, we are not unlike Catalonia. Both countries have a language and a historical culture
of their own and share the Mediterranean mentality. Tel Aviv has a surface area of just 52 km2
and 420,000 inhabitants, but its metropolitan area is home to half the country’s population.
Tel Aviv is considered one of the three most
innovative cities in the world by the Wall Street
‘Tel Aviv is considered
Journal. We have 800 start-ups, the highest
one of the three most
proportion in the world. The City Council proinnovative cities in the
vides more and more platforms for young creators; for example, free Wi-Fi access in all the
world’
city’s public spaces and on the beach, help
in setting up coworking spaces for entrepreneurs, opening of our municipal database for the creation of urban applications. Tel Aviv is a
small city with high-quality online services. One of the events we put on is Annual Innovation
Week. We are also working on a visa for start-ups that will allow entrepreneurs from all over the
world to come and settle in Tel Aviv to work with the best minds in the sector.
In the last fifty years we have set up and renewed 15 mega-projects, which represents 1,000
million dollars to refresh the cultural scene (museums, concert halls, etc.). Tel Aviv is known
internationally as the city that never sleeps; by way of example, we have 1,748 leisure venues.
We are a multi-event city with a range of cultures and minorities and we provide services to all
of Israel’s population groups (single-parent families, the LGTB Community, people with special
needs, etc.). It is also a city that attracts young people from all over the country, something
130 AGORA OF CITIES
that makes it one of the youngest cities in the world, as one third of our residents are between
18 and 35. We are a totally multicultural city home to Jews, Arabs, Muslims, Christians and
other religions and ways of life. We have many groups of immigrants from all over the world
who enrich our culture. We also house many refugees, both legal and illegal, in search of
a home free from persecution and with a better economic outlook. Tel Aviv also accepts
animals as subjects of urban life: we have thousands of cats and dogs registered, 62
closed parks for dogs and 3 beaches exclusively for them.
‘Tel Aviv is a beacon
for the nation, a hand
held out in a sign of
friendship to the rest
of the world’
Israel uses Tel Aviv and its assets
as part of its work in public diplomacy. The country invests large
amounts in international promotion and the national government
sees the capital as a way of gaining the
sympathy of the rest of the world. Tel Aviv is
a beacon for the nation, a hand held out in a
sign of friendship to the rest of the world.
The XXI Century, the century of cities 131
SANT PAU ART NOUVEAU SITE
Having housed the facilities of the Santa Creu i Sant Pau Hospital and following the relocation of its medical activity to the new hospital, an ambitious
restoration process has recovered the patrimonial and artistic value of the
Sant Pau Art Nouveau site, the work of the architect Lluís Domènech i Montaner. Thanks to this transformation, the Art Nouveau site has become a new
point of reference in the city of Barcelona in which history and innovation go
hand in hand.
Sant Pau houses a knowledge centre made up of leading institutions in the
fields of sustainability, health, education, etc. These organisations present
their own programmes and projects in the Art Nouveau site and also undertake joint initiatives with the object of contributing answers to the challenges
of 21st-century society.
Today, Sant Pau is home to seven international institutions: Asia House, the
European Forest Institute, the Global University Network for Innovation, the
Global Water Operators’ Partnerships Alliance, the Office for Health Systems
Strengthening, the City Resilience Profiling Programme and the Institute on
Globalisation, Culture and Mobility (UNU-GCM) of the University of the United
Nations.
For more information: www.santpaubarcelona.org
132 AGORA OF CITIES
The regional impact of international action
Local politics are the politics with the most direct impact on citizens’ surroundings. The
international positioning of cities affects the management of those cities and therefore the
well-being of their citizens. What benefits do cities obtain from their international positioning?
What are the dangers of not having a place in the international sphere?
The XXI Century, the century of cities 133
Introduction
JORDI CASTELLS
Jordi Castells has been Director of International Relations of Barcelona Provincial
Corporation since 2012. He is a political expert specialising in public management.
On a professional level, he was Council Secretary between 1998 and 2003, Regional Council Manager from 2003 to 2008 and between 2008 and 2012 he worked
for the General Directorate of Local Administration of the Generalitat of Catalonia
managing structural and cooperation funds.
Cities are taking on a more and more central role as actors on the international level. Globalisation and the trend towards worldwide development are two closely related processes that
progress in parallel, showing that the city is a political unit with an emerging potential. In this
respect, cities put together strategies to ensure a place in the new global economy thanks to
which they will be able to guarantee the well-being of their citizens. This international action
ultimately affects the local reality of cities and, subsequently, the well-being of citizens, social
agents and business people.
The fact that cities are becoming global actors involves a great challenge for their governments. As a consequence of what from a historical point of view is a dizzying rate of change,
city governments have had to adapt to completely new surroundings that affect the very definition of the city on two flanks.
‘One of Barcelona’s great
successes has been its
understanding that the
relationship with its
immediate surroundings
is fundamental’
134 AGORA OF CITIES
First, from the bottom up. Globalisation alters society per se: people live differently,
they relate in new ways. Not only do ways
of working change, new job descriptions
appear and disappear every day. Cultural
trends are born and spread via channels
that are as instantaneous as they are spontaneous. All of this means that governments
have to adapt to different basic needs while
there are new potentials to take advantage
of and new threats that have to be answered.
Secondly, globalisation affects the way cities relate to the world. Whereas until a few years ago
states were practically the only actors on the international level and cities just had bit parts,
this has now changed. Cities themselves are actors on an international level and have to relate
to these surroundings, very often without either the experience or the tools they need.
We find ourselves in a region led by one city, Barcelona, that has managed the task of adapting
to these new surroundings very well. Without even being a state capital, and often without the
support of the state, Barcelona has managed to reach out internationally on the basis of work
requiring constant innovation. It has been able to identify its potential and has worked on them
transversally as a city. This work has not been done by a government, but by all the actors
involved in governance in Barcelona – and thanks to governments that have managed to correctly read the demands of their role, to become the constructors of this new city governance.
One of Barcelona’s great successes has been its understanding that the relationship with
its immediate surroundings is fundamental. This has allowed the city to factor in assets
that were not part of it in its traditional conception – between the River Besòs and the
River Llobregat, between Tibidabo and the sea. At the same time, though, it has meant
that Barcelona’s surroundings could benefit from the great global impulse to dynamise its economy and, in the long term, to make its future a viable one. Paradoxically,
it might seem, the great metropolis is even becoming a guarantee that rural settings
that were otherwise doomed to disappear once again have a future.
This is where the Barcelona Provincial
Corporation makes a powerful and at
the same time innovative wager. We
are the tool that holds together the regions surrounding Barcelona so as to
make them part of the city’s global success. But at the same time we are working to place Barcelona’s global success
at the service of economic and social
development in the region, since in the
final instance they are a fundamental
part of it.
‘We are the tool that
holds together the regions
surrounding Barcelona so
as to make them part of
the city’s global success’
The XXI Century, the century of cities 135
FILIPPO BARBERIS
Filippo Barberis is leader of the majority party of the Metropolitan Council of Milan,
former Chairman of the Committee for Employment Policies, Economic Development, Universities and Research and has been a municipal councillor since 2011.
In 2014 he completed his Doctorate, which centred on research into the evolution
of the notion of subcontracting in Italian law.
The present moment is a very special one for the city of Milan. It is immersed in a profound
transformation that will have an influence on its situation on the international scene as we are
hosting the International Exposition, which hinges on food.
At the same time, though, we are seeing the first year of life of a new institution that will be taking responsibility for our metropolitan area. This institution, known as the Cità Metropolitana,
replaces the Milan provincial government and will be making a lot of changes in the way our
region is governed.
‘Milan is a very important
part of the country
and this is why we
want to transform our
government and turn it
into one of the country’s
biggest experiments in
government’
Over the last 100 years Milan has been
characterised by two specific aspects: a
very potent entrepreneurial spirit that has
made the city the leader of all of Italy’s
economic recoveries and, at the same
time, the fact that no other city has paid
so much attention to social welfare and to
services to our citizens.
Milan and its surrounding area represent
more than 20% of the Italian GDP, and
25% of the country’s exports; we have
more than 180,000 students and twelve
universities and 80 public and private research centres. It is therefore a very important part
of the country and this is why we want to transform our government and turn it into one of the
136 AGORA OF CITIES
country’s biggest experiments in government. In doing so, we want to look for inspiration in the
best experiences we can gather from all over the world. For this reason, Milan must keep its
eyes wide open for the most interesting practices in other urban areas and try to take advantage of this knowledge and improve governance.
We know Milan’s new metropolitan area will be governed by the integration of services –
that is, by seeing what the 134 municipalities in the metropolitan area can do together
and what is best done individually. It will be an administration that makes sense: we
need a common strategy, as well as simplifying all the bureaucracy, internal processes
in the administration and relations between the administration and the public. We
want to improve the way the metropolitan area works, relating it to strategic planning, town planning, transport infrastructures, integration of public services, etc.
This process of strategic planning has already begun and it is essential for all stakeholders
and civil society to take part in this far-reaching project which will allow us to make progress
over the coming years. This project defines what direction we want to go in and how we want to
change the characteristics of our administration.
What legacy will the International Exposition leave us? It is something that can not die after six
months, so we are thinking about two types of legacy: the material legacy, in which the Scientific University of Milan and an incubator for new businesses will be moved to the area where the
Expo will be held to create an innovation pole, and the immaterial legacy, which is the Charter
of Milan on food policy. This is where we will have to show what cities can do together, exchanging experiences and good practices, in this case in issues to do with food.
The XXI Century, the century of cities 137
JAIME SALINAS
Jaime Salinas is a Metropolitan Councillor and President of the Lima Commission
for Cooperation and International Relations. His political activity goes back to 1995,
when he returned from exile and founded the National Justice Party and stood for
Mayor of Lima in 2002 and for President of the Republic of Peru in 2006. He studied Economics and received an MBA from the University of Maryland, USA.
Lima is a city that was founded in 1535, and in the last 500 years it has evolved in a rather
disorderly fashion. We currently have almost 10 million inhabitants. In this context, Lima has
not positioned itself as a world brand – that is, there has been no local state policy to make
Lima an international brand. Before the present management there was no global vision and
we are currently working on the challenge of internationalising the city.
We have a strategic position in the heart of South America which bridges interests, between
the Pacific and the continent as well as between the continent and the regions or between the
country and other South-American countries. This makes us a strategic point of great importance. Lima also has important communications routes that connect us with the rest of the
country. In this respect, our aim for the future is to encourage Lima’s entry into international
forums and promote its internationalisation.
The city has understood the importance of internationalisation and for the first time ever has
set up a department that is responsible for international relations and for cooperation. Lima
must deal with marked shortcomings on a local level; we have a high level of insecurity due to
disorderly growth, considerable chaos and problems with infrastructures, but what most concerns us are social issues. In Lima we have very powerful economic sectors that are growing
with a disastrous distribution of wealth, and large and very poor, almost marginal basic sectors.
This is where we are concentrating our efforts for cooperation and for internationalising the
city. The fact that we lack international channels means that cooperation does not get through.
Lima has been one of the region’s fastest-growing cities, and socio-economic differences are
therefore very marked. On the other hand, the country’s economy has grown steadily in the last
138 AGORA OF CITIES
20 years, but this means that Peru has paid attention to the areas producing most tourism,
like Cuzco, Machu Picchu or Puno, while Lima has been left out of this promotion, a promotion
we think should go beyond just tourism. Lima also needs to be at the heart of the country’s
internationalisation as regards attracting investment, trade fairs and international events. This
is the great challenge facing us.
‘Lima also needs
to be at the heart
of the country’s
internationalisation
as regards attracting
investment, trade
fairs and international
events’
Therefore, our job of internationalisation involves turning Lima into a bridge city for the
Pacific, it must be Latin-America’s hub, as
it is a city that is geographically well positioned on the map of South America.
Therefore, taking advantage of the positive aspects of globalisation, we will
benefit enormously if we devote ourselves to this. If we don’t, we shall
continue in this sort of international underdevelopment which affects
mainly those most in need, which in the case
of Lima means 60% of the population.
By positioning Lima in the world we will strengthen the capital’s brand name and can confront
local issues with better arguments and new allies we can learn from. We shall have the chance
to become a truly global city, one open to the world, fully internationalised, in touch with the
five continents and a generator of value and opportunities for its inhabitants. For this we need
everyone’s support. We don’t need to reinvent the wheel. Barcelona, for example, is a city that
has managed to internationalise itself and strengthen this characteristic and become what it
is today. We must therefore learn from cities like Barcelona, Buenos Aires or Bogotá, to name
just a few.
The XXI Century, the century of cities 139
MERCÈ CONESA
Mercè Conesa has been Mayor of Sant Cugat del Vallès since 2011 and is Second Vice-President of the Barcelona Provincial Corporation and Delegate of the
Department for Attention to People. She was a Lecturer in Law at the Autonomous
University of Barcelona and head of legal services of the Catalan Association of
Municipalities. She has a Degree in Law from the University of Barcelona and a
Master’s Degree in Law and Public Management from the Pompeu Fabra University.
Three key concepts explain the growth of Sant Cugat del Vallès, a town of just 87,000 inhabitants which in 1999 had 40,000. In other words, a town that has seen rapid evolution in
population growth.
What triggered this population growth was
good communications. Sant Cugat is a town
well connected to the main motorways crossing Catalonia and Spain, as well as to railway
lines and to Barcelona. Since it was connected directly to Barcelona via a tunnel in the late
1980s, we are seven minutes from the centre
of Barcelona by private car and 20 minutes by
metro. Because of this, at that moment Sant
Cugat began to grow considerably as a town
and to attract people. It was a challenge when
it came to providing services, such as schools,
health facilities and sports facilities, and it
was therefore necessary to professionalise the structure of a town that was going from being
small to being a large town with a decisive position in a metropolitan area that was taking off.
At that time, municipal structures were changing and management became more professionalised by separating political management from professional management. It was therefore the
different departments, directed by public managers, who took decisions according to political
criteria.
‘Municipal structures
were changing and
management became
more professionalised
by separating
political management
from professional
management’
140 AGORA OF CITIES
Since then, the government team, along with the management team, considered the vision
and the mission of the city, including the need for internationalisation to prevent Sant Cugat
from becoming a dormitory town, rather than a city with life quality. Over the years, this has
meant we could present an ecosystem where multinational and international companies have
been arriving, giving rise to more than 50,000 new jobs. This can also be seen in the unemployment figure of 8.2% in a Spanish context that is much more unfavourable.
This objective of internationalisation led us to search out one of the most important business schools in Barcelona and Europe, ESADE, which became established in our town.
This position as a university town means we get 17,000 students a year, generating a
movement of people of different nationalities. In fact, 10% of our inhabitants come from
other European countries.
Another characteristic of the vision we set ourselves was to make Sant Cugat a university town that is becoming internationalised as it searches out high-tech, pharmacy and financial services companies. By way of example, HP has established its
World 3-D Printing Centre in Sant Cugat.
This has been helped by a supportive, business-friendly town council and by the urban quality
for managers of these companies to find the right spot to get established. In this respect, we
have increased green zones and open spaces, guaranteeing citizens’ security. We have more
than 70 traffic surveillance cameras and a low crime rate and managers of large companies
also have a fine offer in schools.
This growth has brought the town to the present situation and in the last four years we have
had to face a severe economic crisis. The fact that we had this international outlook, though,
means that on the balance sheet for the last four years more jobs have been created than lost.
We are therefore continuing work on resilience and on building a smart, socially integrative city.
The XXI Century, the century of cities 141
MOHAMED IDAOMAR
Mohamed Idaomar has been Mayor of Tetouan since 2009 and is a Member of the
Parliament of Morocco. He is a biologist and a lecturer at the Abdelmalek Saadi
University in Tetouan. He is also President of Medcities, of the Network of Strategic
Cities, of the ANMAR Federation (Andalusia-Morocco) and of the Tetouan Association for Local Development. He is also a member of the National Committee of the
Justice and Development Party.
Internationalising cities is a good thing, but it often has associated challenges that need to be
overcome. The city of Tetouan has two fundamental features that give it a dynamism of its own
in urban internationalisation.
The first is its geographical location, in the north of Morocco, and its proximity to the border
with Spain. This means that it is not only a gateway for the majority of Moroccans travelling to
Europe, but, what’s more, people coming from Europe who want to go to Morocco also get to
cross the city of Tetouan.
The other fundamental feature is the city’s place in history, as Tetouan is a crossroads of civilisations and this really makes the city a home for different cultures and customs.
These characteristic features mean that the city of Tetouan has four basic challenges facing it.
First of all, we need to mention the student population, which comes from different parts of the
north of the country and West Africa and which
represents 10% of the stable population of the
‘One of Tetouan’s
city. This causes an increase in the need for
services for this population, such as transport,
challenges as an
educational and cultural activities and tempointernational city is the
rary employment.
fact that it lies on the
route taken by Africans
heading for Europe’
142 AGORA OF CITIES
One of Tetouan’s challenges as an international city is the fact that it lies on the route taken
by Africans heading for Europe. Normally, these
people spend months or even years living in Tetouan, waiting for the moment to return to their
country of origin or to enter Europe. We also have to deal with private services relating to this
type of population, which are a considerable burden on the city.
The third challenge is that Tetouan is on the border and this location re-activates economic and local development linked to informal economies. Another important point is
that a large part of the population of Tetouan works in Ceuta and often has homes in
both cities. This means that the city is forced to improve services, but it is also positive
because there is already a very strong economic and culture dynamic between the
inhabitants of Tetouan and Ceuta.
‘There is a very
strong economic
and culture
dynamic between
the inhabitants of
Tetouan and Ceuta’
Tetouan’s fourth challenge is that because of its geographical and historical
position it is the first choice for national tourism.
During August, the population of Tetouan is multiplied by five. As a result, water and energy consumption also have to be multiplied by five, the
same as the public transport system, with all the
traffic problems this involves. At a strategic level,
therefore, the summer period must be considered
for extending our programmes.
The XXI Century, the century of cities 143
METROPOLITAN CITY OF MILAN
At the beginning of 2015 a new territorial division came into force in Italy,
the Cità Metropolitana. Metropolitan cities give the metropolitan areas of 14
Italian cities the same powers as the provinces have. The main object is to
endow metropolitan areas with an administrative structure in keeping with
their territorial reality, so that the administration can provide more efficient
public services.
The Metropolitan City of Milan is made up of a total of 134 municipalities
that amount to just over three million inhabitants. It is run by a Metropolitan
Council consisting of a total of 24 Metropolitan Councillors and the Mayor of
the Metropolitan City of Milan, who is also Mayor of Milan.
The innovative, international vocation of this new body is clearly reflected in
its statutes, approved on 22 December 2014. The preamble establishes that
the Metropolitan City of Milan is a body ‘in the context of the most important
European strategic space for the whole nation, capable of generating growth
and attracting resources in the international dimension. An area that has undertaken to grow on the basis of innovation and environmental sustainability,
assuring democratic participation and the life quality of its citizens’.
For more information: www.milanocittametropolitana.org
144 AGORA OF CITIES
Networks of cities and local international
outreach
International action by local governments presents challenges because of the limitations they
face in technical and economical aspects and in their powers. The role of networks of cities
therefore takes on special importance as a tool for global action in the local sphere. How do
networks of cities contribute to international action by local governments? How does belonging
to a network of cities benefit local government? What are the challenges facing these networks
in a constantly changing international setting?
The XXI Century, the century of cities 145
Introduction
JOSEP ROIG
Josep Roig has been General Secretary of United Cities and Local Governments
(CGLU) since 2011. He was secretary of Barcelona Quality Network until 1997,
coordinator of quality of the Barcelona 2000 Strategic Plan and worked for the
Barcelona Metropolitan Corporation. He was General Director of the University of
Barcelona from 1990 to 1994 and Lecturer in Urban and Regional Planning at the
same university between 1977 and 1985.
‘Nowadays
international relations
take place through
countless channels
that no-one can limit or
patrimonialise’
United Local Cities and Governments (UCLG) is a
global organisation of local and regional governments. Its structure is organised in continents
and it also has two thematic sections. One of
these is METROPOLIS, which deals specifically
with issues concerning the large metropolises,
and the other is ORU-FOGAR, for regional authorities, in which the Government of Catalonia
plays a key role.
What are the main functions of UCLG? These can be divided into three groups: to represent
local governments at a global level, foster the exchange of knowledge and finally to make real
improvements possible in local governance, giving support to the implementation of public
policies by cities.
First of all, the UCLG represents local governments at global level. Despite the difficulties, this
organisation sets out to influence the main issues being discussed at global level and affecting
local governments. Among these issues, some that stand out are climate change, the Post2015 Development Agenda and the HABITAT III agenda. The case of HABITAT III is possibly the
most important for local governments as it deals with the agenda for urbanisation and the
future of cities. Finally, one fundamental, recurrent question in which local governments don’t
often have much luck: funding. We must keep insisting if we hope to achieve more balanced
development in the world.
146 AGORA OF CITIES
The second role played by UCLG is for exchanging information and experiences. UCLG is a network of networks and the idea is that there should be communication, exchange and learning.
In this field, we are not talking about best practices but good practices. We are working to
encourage this exchange, as well as to help each city to be able to adapt and adopt initiatives
from other places.
The other main function, possibly the most important one, is to have an influence in politics.
UCLG gives its support to mayors so that they can make the changes really demanded by cities,
so that the reflections we generate and share can become fact through the implementation of
public policies. Globalisation must be positive for everyone, which is not currently the case, and
a large part of our efforts are directed at changing this.
UCLG is an organisation which, as such, must adapt to changes in the global surroundings. To
what changes, exactly? To the profound geopolitical changes taking place in the world and to
the technological changes that are revolutionising our communications. UCLG is an organisation of mayors and local governments. Therefore, as well as being global, it’s also political.
This means that geopolitical changes have a far-reaching effect on it and we need to know
how to react. The other challenge is technological change. We need to adapt highly hierarchical structures – sometimes centralised, sometimes decentralised – to a different
organisational model. A distributed organisation which accepts the fact that nowadays
international relations take place through countless channels that no-one can limit or
patrimonialise. The potential of local governments at an international level changes
the way we organise.
‘UCLG is a network
of networks: we
cannot think in terms
of a single global
organisation, it must
be the sum of networks
of different areas and
interests’
In this respect, UCLG promotes
the idea that it is a network of networks: we cannot think in terms of
a single global organisation, it must be the
sum of networks of different areas and interests, where the role of UCLG is to gather and
accompany this movement of networks with
which we share very basic things. We must
adapt to these changes, which are often very
complex. But in looking for an answer to this
complexity, we always return to our most basic principles: local democracy, proximity to
the citizen and accountability.
The XXI Century, the century of cities 147
AMYLKAR ACOSTA
Amylkar Acosta has been Executive Director of the National Federation of Departments of Colombia since 2014. An economist from the University of Antioquía (Medellín), he is currently a Lecturer at the Externado University of Colombia. He began
his political career at the local and regional level, until in 1991 he was elected
Senator until 2002, during which period he presided the Congress (1998-1999).
Between 2013 and 2014 he was Minister of Mines and Energy.
Globalisation is an indisputable fact. Nevertheless, not all countries and regions enter this
context of globalisation in the same circumstances and conditions. In particular, on the
economic and commercial level, you might say there are globalising countries and globalised
countries. Globalising countries are those that benefit from globalisation and globalised
countries are those that suffer the consequences of globalisation. In this context, in a country
like Colombia, a country with clearly differentiated and characterised regions, the concepts of
city-regions and of metropolitan areas have gradually become established as a way of stating
this character of regions the country has, between which there are enormous interregional
gaps but also intraregional ones. The Development Plan sets out to close these gaps. Even
so, if there is one thing we can thank globalisation for, this is its contribution to making the
fundamental rights that citizens exercise every day more effective. Obviously, we think it is
very important that public policies should be based on the concrete realities of each country
or region. When we speak of aspects such as
health, the environment, public security and
transparency in the administration, it is very
‘The identification
important to be able to work together and
of interests that
build policies. In this respect, some countries
takes place through
and regions are becoming points of reference
networks of cities
and on this basis paradigms are generated
from which there are lessons to be learnt.
makes a very
significant contribution
to decision-making’
148 AGORA OF CITIES
Networks of cities contribute to greater and
better integration at the economic, social and
cultural levels, as well as in academic and
governmental aspects. The greater efficiency in this contribution is based on the monitoring
and assessment of variations in the life quality of communities, which is the whole point of
public policies. In this respect, these aspects will allow us to establish contributions to improve
the well-being of communities for which those who execute public policies are responsible
through development plans. Therefore, the identification of interests that takes place
through networks of cities makes a very significant contribution to decision-making by the
actors involved.
The role of the Federation of Departments of Colombia is to coordinate and integrate the
actions of those administrations known as intermediate, in our case the departments,
which are the level between the nation and the cities or the metropolitan areas.
From this perspective, we have considered that a key element is the interaction
the Federation has achieved with the Latin-American Organisation of Intermediate
Governments, a very close relationship of cooperation, and this has helped
to increase competitiveness, which is the challenge facing us if we are to join
globalisation on the best terms.
Colombia’s international position and that of its cities is closely tied to its internal reality.
Because of this, developments in what is possibly the main state conflict affecting us are of
enormous significance. For the first time in more than 50 years of internal armed confrontation,
talks are making progress in the search for a political way out of this conflict, and it would be
true to say that we had never got so far in a process of talks and negotiation with armed actors.
Never before have we been so close to reaching an agreement. There is now no turning back.
This can be seen in two decisions: the unilateral indefinite ceasefire and the contribution to demining, the process of eliminating anti-personnel mines. This will undoubtedly mark a before
and after in the life of Colombia and in its relations with the rest of the world.
The XXI Century, the century of cities 149
CHRISTOPHE CHAILLOU
Christophe Chaillou is in his third term of office as Mayor of the French town of
Saint-Jean-de-la-Ruelle. In addition, he is General Director of the Office of the
French Association of the Council of European Municipalities and Regions. Chaillou
has a Diploma in Public Law and in Management of Regional Administrations at the
University of Orleans. He took a Master’s in Regional Development.
The work of the networks of cities has preceded the work done by states. These networks are
not a recent invention, although they are a very European feature. They form a movement that
really took off in Europe in the 20th century, with the creation in many European countries of
very strong municipal forces that became professionalised during the second half of the century. At that time, there was a very important movement in Europe of cities organised in networks.
The starting point for many of these cities were very powerful convictions and values that lay
at the basis of working together. This was made clear, for example, in Europe, in the battle for
local and financial autonomy, especially as regards the state, in the battle for local democracy
and in the battle for the construction of Europe, because the first European networks of cities
were built up with the conviction that, at the same time, a very sturdy project was needed to be
able to manage the continent together. In other words, as from 1980, there was a very strong
movement in Europe for the development of municipal networks, encouraged by the European
institutions, as the European Union needed some relief to be able to act at a local level and for
solid European values to work.
Some networks have been professionalised thanks to the exchange of experiences that have
gradually led on to programmes funded by the European Union, which have then given rise to
highly structured organisations for cross-border cooperation, inter-territorial and international
cooperation.
This movement would never have existed were it not for municipal representatives, councillors
and mayors who voluntarily decided to get involved in this international sphere because they
felt it matched their values and was a natural dimension of regional action and that the devel-
150 AGORA OF CITIES
opment and growth of their region needed an international, networking approach. This was not
initially natural, as at that time there were states that did not come out in favour of it.
This dynamism on the part of mayors was necessary to state the need for a networked job of
cooperation and considerable investment at a European and international level, and to claim
a role in a system of governance in which international institutions and states implemented
policies calling for the involvement of local institutions, especially in the field of climate,
integration, cohesion, etc.
There are currently many programmes in the European Union that allow regional funding
and these we owe to the active participation by many mayors. This has also allowed the
creation of European advisory bodies like the Committee of the Regions. Alongside
this European development, there was also global development, as mayors took into
account increasingly globalised challenges and decided that they had to develop
their role and take their place, and they therefore needed an instrument that would
combine forces in an institution that could exert its influence on a world level on
everyone’s behalf.
We must continue networking. Apart from the
benefits involved in sharing experiences, from
the point of view of influence we are stronger
coordinated than separate. States usually prefer
having various interlocutors rather than just one;
in this way they have more room for negotiation.
If what we in the local world want is to have an influence, therefore, we must work together in networks able to channel the needs of our members.
‘We must continue
networking: we are
stronger coordinated
than separate’
The XXI Century, the century of cities 151
MARC PIFARRÉ
Marc Pifarré is Secretary of the Council of Local Governments of Catalonia and
General Secretary of the Catalan Association of Municipalities. He is an industrial
engineer and has combined his professional activities in both the private and public
sectors. He was municipal councillor of Barcelona’s Eixample District from 2003
to 2011.
The Council of Local Governments of Catalonia is a recently created body foreseen in Catalonia’s Statute of Autonomy. It is the local world’s interlocutor with the Generalitat of Catalonia,
the Catalan government. It is made up of mayors and mayoresses representing the diversity of
the local world in Catalonia and therefore gives a very precise inside picture of the local world.
It is based on the municipalist bodies, of which there are two in Catalonia: the Federació de
Municipis de Catalunya (Federation of Municipalities of Catalonia), which encompasses some
650 local bodies, and the Associació Catalana de Municipis (Association of Municipalities of
Catalonia), with 918 town councils. Apart from the fact that there are two municipalist bodies,
we also live with a series of other bodies, such as the networks of cities and municipalities. For
example, the Associació de Municipis per la Independència (Association of Municipalities for
Independence) and the Xarxa de Ciutats per la Sostenibilitat (Network of Cities for Sustainability), among others.
In Catalonia we have a series of networks that want to serve as support for local bodies. We
envisage a country with 947 dots and the dot for the smallest town council is exactly the same
as the one for the biggest city council. We always try to keep them all in mind, prioritising the
small ones so that they can keep up with the big ones.
Catalonia is a country with an international, commercial and industrial vocation and this means
that exports and imports are in the country’s DNA. This international vocation of the country
is also the international vocation of the local bodies forming part of it. We think in terms of a
glocal country; through the local world we are global and we are global because we take part
through the local world. In this umbrella process, we are trying to provide elements of support
for the development of local bodies and to do so we back them in the field of education, ac152 AGORA OF CITIES
company them on a daily basis, launching a buying centre to get better prices and services
and setting up a consortium that brings local councils together to take part in international
projects. In this respect, the European Union has promoted networking not just in our country
but on an international level.
There can be no talk of internationalisation without talk of Barcelona, which is known around
the world. Barcelona City Council and the Barcelona Provincial Corporation are two actors who
work together and in coordination with networks of cities in Catalonia in everything that is international. A town council with 15,000 inhabitants in a country on the Mediterranean shoreline
can’t compare with Barcelona; they are two very different things. Our work, then, is to be able
to find a municipality in Catalonia similar to the municipality interested in finding out how things
are developing here.
Spain has three levels of administration: state, autonomies and regional or local. In Catalonia,
there is also the province, the comarca and the town or city council. In this respect, one of the
central roles of the networks of municipalities is to foster collaboration between these different levels of administration.
We are a border region, and the development of international projects in the local world is
especially important. For example, the trans-border hospital in Puigcerdà, a municipality
very close to the south of France that provides services for the inhabitants of the Catalan and French Cerdanya. These projects are powered from the local sphere, where
networks of cities have brought pressure to bear. Another example is the airport at La
Seu d’Urgell, which connects with Andorra, a country whose geographical characteristics do not allow for having an airport on its own territory.
Finally, the process of recentralisation of the Spanish state against local governments is a problem many town councils have taken to the Constitutional Court. There is also
a planned law on foreign action, which
sets out to limit the foreign action of local bodies and here we are putting our
‘We are a border region,
foot down. As local governments, we are
and the development of
taking action against these limitations
that are gradually being imposed and
international projects in
networks of governments are the ideal
the local world is especially
tool for coordinating this action, which
important’
otherwise runs the risk of becoming disjointed and being ignored.
The XXI Century, the century of cities 153
NATIONAL FEDERATION OF DEPARTMENTS
The National Federation of Departments, set up in 1994, is the organisation
encompassing Colombia’s 32 Departments. Its chief mission is to consolidate
the regional autonomy of the departments as a strategy for national
development, on the basis of the regions’ wealth and diversity.
The country’s political and administrative scenario, characterised especially
by the process of decentralisation, and the changes arising from the
Constitution of 1991, provided the necessary impulse for the creation
of a body to represent the Departments with the object of working on the
protection and strengthening of regional bodies as essential, strategic pieces
in the nation’s development.
The Federation contributes to efficient management by the regional
governments, while at the same time it provides effective coordination
between the Departments and the National Government, Congress and other
state bodies, so that they can work towards common targets.
The Federation considers that a country’s development is generated in
specific regions, particularly characterised by their populations, territories,
economies and cultures. From this perspective, the Federation is working
towards a country with higher levels of regional autonomy and tax sufficiency,
on the premise that the inhabitants of the regions and their institutions are
the chief agents of their own development.
For more information: www.fnd.org.co
154 AGORA OF CITIES
Closing ceremony
The XXI Century, the century of cities 155
ROGER ALBINYANA
Roger Albinyana has been Secretary for Foreign and European Union Affairs of the
Generalitat of Catalonia (Catalan Government) since 2013. From 2004 to 2008 he
was President of European Liberal Youth and from 2008 to 2010 Director of the
private foundation Circle for Souverainist Studies. He was Director of the support
programme for the Union for the Mediterranean of the Generalitat of Catalonia from
2010 to 2013.
According to UN-Habitat it’s already a fact, probably thanks to the Chinese citizens who make
up 20% of the world population, that most of the planet’s population now lives in urban areas,
unlike a few decades ago. In fact, it’s estimated that by the year 2030 60% of the world’s population will be living in urban areas and by 2050 this proportion will have risen to 70%. There is
therefore a trend toward urbanisation and, in some cases, to overcrowding.
This growing trend has its positive side, as grouping people together allows greater efficiency,
especially in local and regional governments, who are the service providers that are closest
to the general public. On the other hand, it also produces and generates risks and challenges
that need to be taken into account. For example, large pockets of endemic poverty could be
created which local, regional or state governments would not be able to cope with because
of the large number of inhabitants. This urbanisation must therefore go hand in hand with
a process in which citizens could have access to the most basic, essential services,
otherwise we will not be able to preserve
‘This urbanisation must
social cohesion and harmonious cohabitatherefore go hand in
tion between people.
hand with a process in
which citizens could
have access to the
most basic, essential
services’
156 AGORA OF CITIES
This year, 2015, is a significant year from
the point of view of global challenges: in
September there will be a summit to adopt
the Post-2015 Development Agenda and
the sustainable development aims and in
December the COP21 summit will be tak-
ing place, when it is hoped that an international agreement can be reached to combat climate
change. UCLG, ORU-FOGAR and other networks, as well as the government of the Generalitat
of Catalonia, will be having an important part to play there as it’s absolutely essential that
those bodies that do not yet have international subjectivity and are not among the actors
that will ultimately be making the decisions should have the capacity to influence these
agendas. In the end, the sub-state bodies are the ones that will have to implement the
result of these summits as we are very close to the general public.
Elected municipal posts are people who are very exposed to valuation by the public.
Therefore, the power to influence the agendas put forward on a global level is absolutely fundamental for complete implementation. Above all, when we are able to go
from the abstract, theoretical concept to practical measures such as sustainable
development or measures against climate change, which have an obvious influence
on urbanisation processes and which local governments need to take into account.
Finally, I would like to announce that the Government of Catalonia has moved to set up a working party on the Post-2015 Agenda within ORU-FOGAR, which is a network of regional governments that work in partnership with UCLG. In addition, we are also taking part in the global task
force of local and regional governments for the Agenda 2015 and towards Habitat III.
The XXI Century, the century of cities 157
JOAN CARLES GARCIA
Mayor of Tordera since 1995 and associate deputy to the Presidency of the Barcelona Provincial Corporation since 2011. He was spokesman at the Barcelona Provincial Corporation during the period 2007-2011, regional councillor on the Maresme
regional Council from 1001 to 2007 and has been on local and regional powers
commissions of different municipal bodies.
The venue for this edition of the Agora of Cities is named after Francesca Bonnemaison, a
female educationalist who promoted women’s education and worked for votes for women in
the late 1920s, and deserves to be remembered. What is more, Francesca Bonnemaison was
a candidate at the municipal elections of 1934. Taking advantage of the recent celebrations
for International Women’s Day, I would like to pay tribute to women in local politics, mayors and
councillors, who in such a short time have managed to
find a place in this local world.
‘Politics has
always happened
in cities’
Politics has always happened in cities. Barcelona has
existed since Roman times; many cultures and different states have set foot in this city and we have been
part of different state and political structures, but the
city is always the same one, it is on the same spot
where the Roman city once stood. This shows that cities and their proximity politics are the real
politics of the future.
It has been seen at this event how we can work with internationalisation policies, how our cities
can reach out to the world, and not just reach out, but also find benefits for the people living in
them, and this is one of the most complicated things that cities reaching out to the world have
to do, especially tourist cities. Barcelona is a very obvious example, which aims to benefit its
citizens through economic activity that reaches out to the world, and combines this outreach
and the fact that people come here from different parts of the planet with the daily life of the
city, and this is very complicated.
158 AGORA OF CITIES
In Tordera, where I am mayor, a town with some 17,000 inhabitants, we decided after the
first four years that we needed this approach to other towns. It’s very obvious that each town
and each municipality has different characteristics. Internationalising a municipality doesn’t
mean changing these characteristics, but, on the contrary, it means bolstering them to make
it possible to live alongside other realities and be able to demonstrate that the world is not
a uniform place.
According to Einstein, two things are infinite: the universe and human stupidity. These
days we have seen how the city of Hatra, in Iraq, has been destroyed. This shows how
important it is for our cities to get to know each other, to be internationalised and also
to have the ability to respond globally. In cases like these, the cities and the world
should be able to react to protect an architectural gem that is not just the heritage
of the city but of the world.
Socrates went around Classical Ancient Greece claiming that he knew nothing and
when he spoke to citizens he pretended to be ignorant. Socrates never wrote a book and
everything we know about him we know thanks to his pupils. Basically, he devoted himself to
this important local politics, going out in the streets, speaking with people and asking them
questions pretending to be ignorant and getting
public administrators to work at the things people
needed. In local politics, therefore, it’s very impor‘We must focus on
tant to listen and not to talk much. That doesn’t
measures that have
mean we have to look down on state or national
direct effects for the
politics, but we must focus on measures that have
public’
direct effects for the public, proximity politics.
The XXI Century, the century of cities 159
Créditos
Crèdits
Credits
Coordinación de contenidos y edición:
Dirección de Relaciones Internacionales de la
Diputación de Barcelona
Coordinació de continguts i edició:
Direcció de Relacions Internacionals de la
Diputació de Barcelona
Content coordination and editing:
Directorate of International Relations of
the Barcelona Provincial Council
Maquetación e impresión:
ITD (www.e-itd.com)
Maquetació i impressió:
ITD (www.i-itd.com)
Layout and printing:
ITD (www.e-itd.com)
© Ilustración portada: makutienegato
© Fotografías: Eva Guillamet
Traducción al inglés: TAU Traduccions
© Il·lustració de portada: makutienegato
© Fotografies: Eva Guillamet
Traducció a l’anglès: TAU Traduccions
© Cover illustration: makutienegato
© Photographs: Eva Guillamet
English translation: Tau Traduccions
GOBERNA CIUDAD es una iniciativa de
Diputación de Barcelona
Fundación Ortega-Marañón
GOBERNA CIUDAD és una iniciativa de:
Diputació de Barcelona
Fundació Ortega-Marañón
GOBERNA Ciudad is an initiative of
Barcelona Provincial Council
Ortega-Marañón Foundation
Vostè és lliure de copiar, distribuir, exhibir i comunicar
els continguts d’aquesta edició sota les condicions de
reconeixement i crèdit dels autors originals. Els continguts
o l’edició no poden ser utilitzades amb finalitats
comercials.
You are free to copy, distribute, display and
communicate the contents of this work under the
conditions of recognition and credit to the original
authors. The contents or the publication can not be
used for commercial purposes.
Avís d’exempció de responsabilitat:
Les visions i opinions expressades en aquesta publicació
són les dels ponents de la trobada Àgora de les Ciutats,
i no reflecteixen necessàriament la posició de GOBERNA
CIUDAD, ni de les institucions que la protegeixen.
Disclaimer notice:
The views and opinions expressed in this publication
are those of the speakers at the Agora of Cities
meeting, and do not necessarily reflect the position of
GOBERNA Ciudad or the institutions that support it.
Dipòsit Legal: B 11368-2015
Legal Deposit: B 11368-2015
Usted es libre de copiar, distribuir, exhibir y comunicar
los contenidos de esta edición bajo las condiciones de
reconocimiento y crédito de los autores originales. Los
contenidos o la edición no pueden ser usadas con fines
comerciales.
Aviso de exención de responsabilidad:
Las visiones y opiniones expresadas en esta publicación
son aquellas de los ponentes del encuentro Ágora de las
Ciudades, y no reflejan necesariamente la posición de
GOBERNA CIUDAD, ni de las instituciones que la respaldan.
Depósito Legal: B 11368-2015
L’Àgora de les Ciutats és un espai de trobada i d’intercanvi entre alcaldes, càrrecs electes, societat
civil i sector privat vinculats a la gestió de les ciutats, amb l’objectiu de fomentar el debat permanent i
l’intercanvi de coneixements sobre la governabilitat local per tal de fer front als reptes globals. L’espai
neix el 2013 amb l’objectiu de fomentar el debat polític i l’intercanvi entorn a la governabilitat local i a
l’acció dels govern locals i celebra, el 2015, la seva tercera edició.
Sota el títol El segle XXI, el segle de les Ciutats, l’Àgora de les Ciutats 2015 vol generar una reflexió
compartida sobre dos aspectes de la política local cridats a tenir cada cop major rellevància: per
una banda, el paper que juguen els governs locals en la governança mundial i, per altra banda, la
construcció de polítiques públiques locals de relacions internacionals.
La present edició recull les intervencions dels diferents representants de governs locals i regionals
d’Europa, Amèrica Llatina i l’àrea del Mediterrani que van participar en la trobada, així com la sessió
inaugural de la mà del director de la City Leadership Initiative de la University College London, una de les
iniciatives acadèmiques més pioneres en la recerca sobre el nou lideratge de les ciutats a nivell global.
ÁGORA DE LAS CIUDADES
La presente publicación recoge las intervenciones de los diferentes representantes de gobiernos locales y regionales de Europa, América Latina y el área del Mediterráneo que participaron en el encuentro,
así como la sesión inaugural de la mano del director de la City Leadership Initiative de la University
College London, una de las iniciativas académicas más pioneras en la investigación sobre el nuevo
liderazgo de las ciudades a nivel global.
ÀGORA DE LES CIUTATS
Bajo el título El siglo XXI, el siglo de las Ciudades, el Ágora de las Ciudades 2015 quiere generar una
reflexión compartida sobre dos aspectos de la política local llamados a tener cada vez una mayor relevancia: por un lado, el papel que juegan los gobiernos locales en la gobernanza mundial, y, por otro
lado, la construcción de políticas públicas locales de relaciones internacionales.
ÁGORA DE LAS CIUDADES
El siglo XXI, el siglo de las ciudades
ÀGORA DE LES CIUTATS
El segle XXI, el segle de les ciutats
AGORA OF CITIES
The XXI Century, the century of cities
AGORA OF CITIES
El Ágora de las Ciudades es un espacio de intercambio para alcaldes, cargos electos, sociedad civil y
sector privado vinculados a la gestión de las ciudades, con el objetivo de fomentar el debate permanente y el intercambio de conocimientos sobre la gobernabilidad local para afrontar retos globales.
El espacio nace en 2013 con el objetivo de fomentar el debate político y
el intercambio en torno a
la gobernabilidad local y a la acción de los gobiernos locales y celebra, en 2015, su tercera edición.
The Agora of Cities is a setting for mayors, elected officials, civil society and the private sector involved
in city management to meet and exchange ideas with the object of fostering permanent debate and
exchange of knowledge on local governance in the face of global challenges. The event began life in
2013 with the object of fostering political debate and exchange centring on local governance and the
work of local governments. It is holding its third edition in 2015.
Under the title ‘The 21st century, the century of Cities’, the Agora of Cities 2015 hopes to generate
shared reflection on two aspects of local politics that are likely to be more and more central. One is the
role of local governments in world governance and the other is the construction of local public policies
for international relations.
The present edition includes contributions by the different representatives of local and regional
governments in Europe, Latin America and the Mediterranean area taking part in the encounter, as well
as an opening session with the Director of the ‘City Leadership Initiative’ of University College London, a
pioneering academic research initiative on the new leadership in cities on a global level.
Barcelona
2015