CIUTATS EDUCADORES A les primeries de l`any 1986 i amb els

CIUTATS EDUCADORES
A les primeries de l’any 1986 i amb els Jocs Olímpcs a l’horitzó, Pasqual Maragall
m’expressà el desig i la voluntat de treballar la relació ciutat-educació, contemplant
aquésta en una dimensió més enllà de la familiar i escolar.
”Voldria que hi penséssis“, em va dir.
Hi vaig pensar, efectivament, i en varem anar parlant amb la Marta i amb la Irene
Balaguer.
Les nostres converses anaven considerant qüestions com les que segueixen:
La ciutat com a generadora d’educació, més enllà de l’escola. Teniem dos referents,
diferents, el capítol La ciudad educativa del llibre de la UNESCO (coordinat per Edgar
Faure), on es planteja aquesta qüestió, fins aleshores no tractada. I les tesis del
Movimento de Cooperazione Italiana (amb Fiorenzo Alfieri com un dels principals
representants). En una d’elles ,la Scuola a tiempo pieno sostenien que, donat que és a
l’escola on hi són tots els nens i joves, cal que en ella hi puguin trobar el màxim
d’oportunitats i d’estímuls per a la seva formació.
Les famílies i l’escola, sense deixar d’exercir la seva funció fonamental pel que fa a
l’educació, comparteixen aquesta tasca amb multiplicitat d’altres agents educatius,
que cal còneixer i amb els que cal col.laborar.
Va prenent forma el concepte “ciutat educadora”, com a identificador d’aquesta
síntesi, d’aquesta nova mirada.
La responsabilitat i el compromís dels governs locals amb aquesta realitat (ciutat
educadora.) omportarà identificar i conèixer i reconèixer els diferents agents
educatius, facilitar-ne el mutu coneixement i la cooperació entre els mateixos, de
manera que comparteixin, juntament amb el govern local, el compromís de treballar
cap a la consecució de ciutadans més lliures, més cultes i més solidaris, i d’una
ciutadania més cohesionada.
Tot plegat anava configurant un discurs i unes propostes que vaig transmetre a
l’Alcalde, qui em va fer l’encàrrec formal d’un projecte.
El juny del 1987, La Marta és elegida regidora i se li encarrega la resposabilitat de
l’Àrea d’Educació. Les seves tasques inclouen el desenvolupament de la proposta de
Ciutats Educadores.
El projecte que és presentat a l’Alcalde inclou l’organització d’un diàleg internacional
de ciutats, l’any 1990.
El concepte “ciutat educadora” no era evident. La paraula educació sempre
s’assimilava a escola. Calia explicar-ho: dins i fora de l’Ajuntament. També a totes les
ciutats que s’anaven contactant.
1r. Congrés Internacional de Ciutats Educadores (CICE), 1990
Tant la preparació com l’execució estaven sota la responsabilitat de la Marta.
Les finalitats eren establir un diàleg internacional amb els responsables polítics de
diverses ciutats, reflexionar a l’entorn del concepte ciutat educadora amb les
aportacions d’experts, intercanviar pràctiques que ho il.lustréssin,i acordar l’inici d’un
camí conjunt i compartit, d’acord amb els principis de la “CARTA DE CIUTATS
EDUCADORES”.
LA CARTA (1990) És el document que conté la definició, l’abast i el desplegament del
concepte “ciutat educadora”.
Jordi Cots en feu la primera redacció.
Fou treballada prèviament amb les ciutats i signada pels representants assistents al
Congrés Internacional.
La Carta és revisada el 1994, al congrés de Bolònia, i és actualitzada el 2004 per Joan
M. del Pozo, al congrés de Gènova. (www.edcities.org)
Banc Internacional D’experiències de Ciutats Educadores: inicialment fou el lloc on
trobar les experiències que no varen poder ser relatades al 1er. CICE.
(www.edcities.org)
LLIBRES
1990: “La Ciutat Educadora”: Diversos experts col.laboren a l’aprofundiment d’aquest
concepte, desde camps diferents.
2010: “Educació i vida urbana: 20 anys de Ciutats Educadores”: Antología de textos de
diversos experts també, amb la voluntat de continuar enrobustint el concepte i de
copçar quina és la petjada de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores.
Comisió Interdepartamental Barcelona Ciutat Educadora
L’Alcalde Maragall consitueix aquesta comissió (21 octubre 1994), que te les funcions
de donar a conèixer mutuament les pràctiques concretes d’unes i altres regidories,
confrontar les diverses accions municipals amb la Carta de Ciutats Educadores,
treballar en els vessants educatius de les diverses actuacions, triar les experiències a
presentar als Congressos de CCEE.
He cregut interessant llegir-vos alguns fragments de la conferència pronunciada per la
Marta al 2ón. Congrés Internacional de Ciutats Educadores, que tingué lloc a
Göteborg,l’any 1992. És tota una declaració de principis, que crec que val la pena
conèixer (el text complet us será distribuït ací mateix).
“...Y es bueno preguntarse desde el primer momento por los objetivos comunes de las Ciudades
Educadoras, porque son precisamente los objetivos quizás lo único que deban tener en común.
Las ciudades reunidas con el deseo de compartir experiencias en el largo camino de la
educación, son distintas, quizás muy distintas, pueden ser, y aun se diría que deben serlo
mucho, precisamente porque tienen el amplio y complejo objetivo común de ser Educadoras.
Porque de la misma manera que el carácter propio, la personalidad propia de cada maestro, y
de los distintos maestros, puestos al servicio de la educación de los alumnos, es un factor de
gran fuerza, imprescindible en la educación –educación que es siempre relación entre
personas-, de la misma manera el carácter propio de cada ciudad –y cuanto más característico
es mas podemos notarlo-, influye en la formación y el carácter de sus ciudadanos, adultos,
jóvenes y niños.
...Las Ciudades Educadoras partimos de esta doble realidad –ciudad y educación- unificándose
en una sola concepción. ¿Qué concepción? Intentemos contestar en primer lugar con diez
premisas que definen esta creación del hombre y para el hombre, esta formación social, a la
que llamamos ciudad.
D’aquestes premisses, us en llegeixo la primera i la darrera:
1. La ciudad agrupa a la gente en el espacio, es una oferta, más o menos rica y nivelada, de
vivienda cercana a otras, con la intimidad preservada, servicios comunes, y con vecinos que
quieren recibir, y a quién dar ayuda y, sobre todo, con quién dialogar.
10. Y, finalmente, una ciudad es una voz concreta, elaborada con las voces de todos sus
ciudadanos, tanto los nacidos en ella como los que a ella han acudido; una voz concreta en el
concierto colectivo mundial. No puede vivir ella sola, no puede ser ella sola, necesita de este
dialogo en la paz con las demás ciudades, para llegar a ser ella misma, distinta de las demás;
ofreciendo su propio tapiz, tejido con fibras comunes, pero don diseño y designio propios.
És interessant saber la diferència entre ciutat educativa i ciutat educadora:
...Los veinte principios de la Carta de Ciudades Educadoras explican y contienen diez
compromisos de fondo, sobre un compromiso básico: construir la persona, construir
humanidad; la persona, la humanidad, que son la cumbre de la naturaleza, la base de la
sociedad. Y ello exige un compromiso público de la ciudad, que debe pasar de ser “educativa”,
como todas son, a ser “educadora”, como son las que quieren. Se resalta aquí no tanto un
problema de vocabulario entre los términos “educativa” y “educadora”, que cada lengua
deberá solucionar, sinó un problema de fondo: la ciudad influye en la educación
inexorablemente, y por lo tanto existe el peligro de que imponga esta influencia. Para que sea
verdaderamente educadora, la influencia debe ser definida claramente como tal, y libremente
aceptada.
La ciudad, como la persona, es educadora cuando tiene el objetivo de liderar, de sacar de
dentro del alumno, de ex ducere, de permitir que tomen forma sus capacidades de formar su
libertad. Y ello se hace sin fórmulas concretas pero con la voluntad de una gran forma “se hace
camino al andar.
...Inspira temor la tarea de aconseguir que cada individuo, recién nacido o recién conocido, o
recién llegado sea, junto a nosotros persona humana, a sonar con su propia melodia y su
propio ritmo, llegue a ser protagonista de su propia historia, solidario de la historia de los
suyos, de sus semejantes y también de los diferentes, de los alejados, en un círculo cada vez
más amplio y que tiene como primer horizonte la ciudad, el radio de la ciudad.
Continúa amb el resum dels vint principis de la Carta i acaba dient:
...Para que la historia siga abierta, debemos añadir algo muy importante a la Carta de las
Ciudades Educadoras: las ciudades que queremos ser Ciudades Educadoras, debemos construir
un marco que contenga el trabajo realizado, continuar trabajando y abrir una puerta para dar
a conocer y ofrecer esta concepción a todas las demás ciudades que se interesen en ello,
ofrecerles experiencias e ideas y acoger, avalar e integrar las suyas en un proceso abierto de
feed-back, de retroalimentación, de enriquecimiento.
De ahí nace la propuesta de asociarnos en la Asociación Internacional de Ciudades Educadoras.
Los cometidos de esta asociación son extraordinariamente importantes.Todas las ciudades de
todos los paises del mundo con los objetivos comunes de Ciudad Educadora queremos
asociarnos, agruparnos,porque tenemos la convicción de que estamos haciendo historia,
historia del mundo, de la humanidad, con nuestra doctrina y nuestro trabajo. Y queremos
también asegurar que la antorcha portadora de este fuego, de esta luz, alcance sucesivamente
todos los rincones del mundo, toda la geografia física, todas las vertientes y todos los
problemes de la humanidad, toda la geografia humana.
En Barcelona, en una Barcelona que se preparaba para vivir la fiesta mundial e histórica de los
Juegos Olímpicos en paz y en libertad, nació la idea de definirnos como Ciudades Educadoras .
Hoy emprendemos el camino hacia una organización de ciudades bajo la responsabilidad de
sus gobernantes elegidos democráticamente.
...A las ciudades hermanadas por estos objetivos comunes, las esperamos.”
Algunes vegades hem sentit a dir –com un retret- que la ciutat educadora és una
utopía. Sobre la utopía, Eduardo Galeano va escriure: “Ella está en el horizonte. Me
acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos
más allá. Por mucho que yo camine, nunca, nunca la alcanzaré. ¿Entonces para qué sirve la
utopía? Para esto sirve: para caminar”.
Avui, l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) compta amb prop de 500
ciutats, de tots els continents i de molts diversos nombres d’habitants.
Des del 1990, hi ha hagut 14 Congressos Internacionals.
(Per a més informació podeu consultar www.edcities.org)
Finalment i donat que estem en un context d’homenatge, permeteu-me unes
aproximacions personals.
La Marta, no només era creativa i generadora d’iniciatives, sino que també escoltava,
s’interessava, millorava, sistematitzava, expressava amb rigor i claredat (i sovint, com
hem vist, amb emoció i un cert lirisme). Era, també, curiosa i hedonista.
Sensibilitat, respecte, bonhomía i fermesa són alguns dels trets que també la definien.
MARTA,VA SER UN PRIVILEGI TREBALLAR AL TEU COSTAT. GRÀCIES PER TOT!!