Jocs Mediterranis i rànquings de ciutats

OPINIÓ 17
Dilluns, 31 d'octubre de 2011
Tribuna
Jocs Mediterranis i rànquings de ciutats
JOSEP
OLIVERAS I
SAMITIER
PROFESSOR DE
GEOGRAFIA. IfRV
a proclamació de Tarragona com a
seu oficial del Jocs del Mediterrani
del 2017 a la ciutat turca de Mersin
ha estat estimada com una de les millors
notícies que darrerament s'han produït
en aquestes contrades. La Tarragona que
en els primers temps de la nostra era reunia atletes per competirprocedents de
diferents llocs de les ribes del Mediterrani ho tornarà a fer uns dos mil·lennis més
tard com a demostració del seu paper de
ciutat dinàmica i amb projectes de futur.
Tarragona en els darrers anys ha anat
avançant posicions dins el conjunt de les
ciutats del país i les europees gràcies a un
conjunt de factors que li són favorables.
Aquests factors, si els sap aprofitar, la portaran de nou cap a posicions més sòlides i amb més reserves potencials per
poder-les utilitzar de nou en el futur.
Aquesta posició favorable reverteix
també a totes les poblacions properes, de tal manera que si es saben sumar els punts forts apareixen noves
oportunitats que beneficien tot el
conjunt.
Ara està de moda fer rànquings de
tot, i la novetat afecta també les ciutats.
D'aquests rànquings n'hi ha que no mereixen cap crèdit per la forma com han
estat confeccionats, però n'hi ha d'altres
que a partir de determinats indicadors
permeten comparar poblacions i comprovar com aquestes avancen o retrocedeixen en el decurs dels anys, al mateix
temps que són un bon material de reflexió per als agents i actors públics i privats de les ciutats afectades. Un d'aquests
rànquings és el que fa el Merco-Monitor
amb una metodologia semblant a la que
L
utilitza la revista Fortune sobre les ciu- a través del grups de geògrafs RECLÚS, ha
tats per fer negocis. L'any 2008, Tarra- publicat dos estudis sobre les ciutats eugona ocupava el lloc 33 de les ciutats es- ropees, un l'any 1989 i l'altre el 2003. En
panyoles amb una puntuació sobre i.òoo aquests estudis es tenen en compte les
ciutats i aglomeracide 391 i el 2010 havia
ons europees apartir
avançat fins al 27 lloc
amb 473 punts, men- El 7p§9 TGN formava part de la de 200.000 habitants
i en ella Tarragona hi
tre que altres poblacions anaven perdent vuitena categoría de ciutats. El apareix en considerar que juntament
posicions.
De caire més cien- 2003 era de la sisena categoria amb Reus forma una
aglomeració urbana.
tífic també hi ha alEls criteris que anaguns estudis notables ambelgrupdeLausana
litzen fan referència
sobre l'ordre que ocua la població i la seva
penles diferents ciutats, un d'ells és el de la DIACT (abans evolució, tràfec del port, tràfec de l'aeroport, accessibilitat a altres
DATAR),un servei públicfranciutats, seus socials de
cès d'urbanisme i acció regional que,
grans empreses,
seus financeres, turisme urbà, fires i salons internacionals, congressos internacionals, museus, patrimoni cultural, funció universitària, publicacions científiques i centres de recerca. Tarragona amb
Reus entre els dos anys també ha millorat clarament la posició. El 1989 formava part de la vuitena categoria de ciutats
i el 2003 era de la sisena categoria, en el
mateixgrup de ciutats com Eindhoven, Lausana, Mülhausen o Wiesbaden, entre altres, i per sobre de ciutats com Mannheim, Sant Sebastià, Lieja o Liverpool, i tenia el rang 85 sobre un total de 178. Davant
un proper estudi no sé quina posició s'ocuparà, perquè, per una banda, tant a Reus
com a Tarragona ja no hi ha capseu d'entitat financera, però, per l'altra, les dues
ciutats han guanyat en centres de recerca, estudiants universitaris, congressos
i publicacions científiques gràcies a la
Rovira i Virgili, mentre que altres indicadors també continuen sent positius.
Un esdeveniment com el dels Jocs del
Mediterrani, que és com un gran congrés
internacional d'atletes, contribuirà sens
dubte a millorar la posició en els rànquings de Tarragona i de tota l'aglomeració, ja que encara que els Jocs no són
una olimpíada, la seva repercussió mediática abona part d'Europa serà gran
i si es fes alguna marca mundial aleshores els efectes publicitaris positius
amplificarien el nom de la ciutat.
Naturalment que el nom no fa la cosa, i l'important és que l'esdeveniment
dels Jocs serveixin permillorarels equipaments i la qualitat de Tarragona i els
altres habitants de les poblacions afectades. I pel que fa als rànquings bo seria
que independentment de millorar posicions es pogués veure també a Tarragona
en un lloc destacat en el de les ciutats intel·ligents que fa la International Data
Corporation, una comparació basada en
la utilització de les tecnologies de la informació i comunicació aplicada a serveis i equipaments urbans, la millora de
la qualitat de vida i el desenvolupament
d'una economia sostenible.
LINEAABIERTA
Lágrimasy máslágrimas
plice de asesinato más de cinco o seis veces en la vida.
Periodista
Sin embargo, sí conocía a Santi antes de
leer 'Lágrimas...'. Yahora le conozco mucho mejor. Critica en el libro la querenn crítico literario no debe reseñar cia socialdemócrata a sentimentalizar la
el libro de un amigo, del mismo política, el afán de los gobernantes de
modo que un juez es recusable transmitirnos su estado de ánimo sobre
cuando ha de juzgar a un enemigo. Hoy los acontecimientos -para que nos apiame apetece escribir del libro de Santiago demos- en lugar de actuar sobre ellos. Y
González Lágrimassotialdemócratos. Ylo lo hace desnudando a los dirigentes del
estoy haciendo, pues ni me dedico a la crí- PSOE apartir de sus declaraciones públitica ni nos une la amistad. Alguien afir- cas. Su texto es una reflexión -no una diamó: un amigo es aquel a quien le cuentas triba, que de ésas ya hay muchas en las lique has matado a una personay te ofrece brerías- sobre el estilo del zapaterismo,
ayuda para deshacerte del cadáver. Ten- que él hace extensivo a lo progresistay lo
go un sentido muy restrictivo de la amis- socialdemócrata. Aquí surgen mis discretad, porque creo que uno nodebería ser cóm- pancias consu tesis. Primero, porque la emoIRENE LOZANO
U
cionalidad en la política no conoce ideo- todo caso, el problema no es que el coralogías, véase el 'conservadurismo com- zón político de los humanos tenga razopasivo' de Bush, sin ir más lejos. Y segun- nes que la razón no comprende, sino que
do, porque Zapatero no es socialdemó- tardemos demasiado en atender las razocrata: llegó al poder sin que supiéramos nada nes de la razón. El libro de Santiago González lo ilustra con un fide su pensamiento pono sentido del humor,
lítico y lo abandona depara compensar tanto
jándonos igual de sus- Ocho años y aún no
lagrimeo,ydeformamapensos, con tan solo una
gistral, o sea, como los
certeza: un socialdemó- sabemos qué querían
crata no habría concemaestros del periodismo: respaldando cada
dido el mismo cheque- hacer con España
" afirmación con un hebebé a una madre solteray aAna Patricia Botín., Zapateroy los suyos
cho o una frase. Su rigor
Admito que mi disinfatigable tiene algo de
crepancia viene a dar la
antiguo, por desgracia.
razón a González, pues resulta innegable Lo imagino anotando durante horas, leyenque, sin sentimentalizar el discurso po- do, escribiendo, tachando. Y siento cierlítico, el zapaterismo no habría logrado ta preocupación al pensar que, cuando
un embrujo tan duradero. Ocho años y coma con él para discutir afanosamente
aún no sabemos qué querían hacer con sobre su libro, acabe buscando otro lugar
España (suponemos que no era esto) .En más dónde se pueda ocultar un cadáver.