Triptic Projecte Terres Vives de Custòdia del Territori

FASES DEL PROGRAMA “ACORDS PER LA TERRA”
I Jornada ACORDS PER LA TERRA: En esta primera presentació pública, s’explicaran els objectius de la custòdia del territori i la seua aplicació
al món agrícola. Es presentaran tres experiències agrícoles diferents: el
projecte “Conversar per a conservar” amb Sergi Marí del GOB Menorca,
“l’experiència del Parc Agrari del Baix Llobregat” presentada per Ramón
Terricabras i “la creació d’un parc agrari a Sagunt” de la ma de Ferran
Gregori de la Unió. Posteriorment s’obrirà un debat públic per a poder
resoldre dubtes i intercanviar opinions, alhora que serà també una primera crida per a reunir als agents interessats.
Avinença treballarà des d’aquest moment per a divulgar els objectius del programa entre les cooperatives de la comarca, agrupacions
agràries, mitjans de comunicació, fòrums d’Agendes 21, etc. D’aquesta
manera s’identificaran potencials signataris d’acords i es delimitarà cas
per cas els problemes detectats pels agricultors, les possibles solucions,
la connexió amb altres agents, etc.
ACORDS PER LA TERRA té com a objectiu identificar diferents situacions
(explotacions familiars, grans propietaris, explotacions de llauradors a
temps parcial, amb cultius diferents, etc.) i facilitar els acords de custodia agrícola entre els propietaris i entitats socials de custòdia de la
comarca per tal d’avançar cap a una activitat agrícola sostenible i activa
en la Marina.
El projecte es tancarà amb l’organització d’una fira agrícola, un acte festiu obert als ciutadans i un punt de trobada per als agents agrícoles que
han participat en el projecte. També servirà per a avaluar conjuntament
els resultats obtinguts i proposar millores per al futur. Presentarem el
llibret “Custòdia del Territori i Agricultura a la Marina”, un document que
reflectirà els resultats aconseguits, les limitacions trobades, etc.
I Jornada ACORDS PER LA TERRA: En esta primera presentación pública, se explicarán los objetivos de la custodia del territorio y su aplicación
al mundo agrícola. Se presentarán tres experiéncias agrícolas diferentes:
el proyecto “Conversar per a conservar” con Sergi Marí del GOB Menorca, “la experiéncia del Parc Agrari del Baix Llobregat” presentada por
Ramón Terricabras y “la creación de un parque agrario en Sagunto” de
la mano de Ferran Gregori de la Unió. Posteriormente se abrirá un debate público para poder aclarar dudas e intercambiar opiniones, también
será una primera llamada para reunir a los agentes interesados.
Avinença trabajará desde este momento para divulgar los objetivos
del programa entre las cooperativas de la comarca, agrupaciones agrárias, medios de comunicación, fórums de Agendas 21, etc. De esta manera se identificarán potenciales firmantes de acuerdos y se delimitará
caso por caso los problemas detectados por los agricultores, las posibles
soluciones, la conexión con otros agentes, etc.
ACORDS PER LA TERRA tiene como objetivo identificar diferentes situaciones (explotaciones familiares, grandes propietarios, explotaciones
de agricultores a tiempo parcial, con cultivos diferentes, etc.) y facilitar
los acuerdos de custodia agrícola entre los propietarios y entidades
sociales de custodia de la comarca en tal de avanzar hacia una actividad
agrícola sostenible y activa en la Marina.
El proyecto cerrará con la organitzación de una feria agrícola, un acto
festivo abierto a los ciudadanos y un punto de encuentro para los agentes agrícolas que han participado en el proyecto. También servirá para
evaluar conjuntamente los resultados obtenidos y proponer mejoras
pera el futuro. Presentaremos el libro “Custòdia del Territori i Agricultura
a la Marina”, un documento que reflejará los resultados conseguidos, las
limitaciones detectadas, etc.
© PEPEFAUS.COM 96 578 21 13
FASES DEL PROGRAMA “ACORDS PER LA TERRA”
ACORDS PER LA TERRA:
llauradors i entitats que fan custòdia del territori
QUÈ ÉS TERRES VIVES?
Els nostres paisatges no es poden entendre sense l’agricultura. Al llarg
dels segles, la feina dels llauradors –produir aliments i altres productesha anat conformant i mantenint el que, a hores d’ara, reconeixem com
el nostre territori. Els bancals de pedra seca, els sistemes de reg, les àrees
cultivades i tota la cultura associada (els sistemes de conreu tradicionals,
les varietats autòctones, les paraules i els refranys...) han acabat per representar un patrimoni que tots els ciutadans hem heretat, gràcies a
l’agricultura, i que no sempre té garantida la seua perviència: el treball
dels llauradors té, des d’aquesta perspectiva, un interés afegit que beneficia a tota la societat i que reclama, d’aquesta societat, un paper actiu en
el seu manteniment.
Però el creixent reconeixement social del paper de l’agricultura en la configuració i manteniment de paisatges d’interés no sempre va acompanyat
de mecanismes que permeten recolzar la tasca dels llauradors. La política
agrària europea, en aquesta mateixa línea, va reconduït les seues prioritats cap a una agricultura cada vegada més integrada en el medi ambient i
el paisatge; però és necessari ampliar el suport que donen o poden donar
les administracions, explorant altres vies de col·laboració entre agricultors
i societat, en la línea del que des de fa anys es fa en molts països europeus.
Una d’aquestes vies és el que anomenem custòdia del territori.
La custòdia del territori, entesa com el conjunt de metodologies destinades a afavorir la corresponsabilitat en la conservació i l’ús adequat del
territori i els recursos naturals per part dels seus propietaris i usuaris que,
de forma voluntària, s’ha adherisquen, es configura com una estratègia
que pot contribuir a superar l’actual situació que pateix el sector agrari i
l’abandonament que presenten els nostres conreus.
La custòdia del territori, en aquest cas aplicat al sector agrícola, consisteix en
promoure l’establiment d’acords voluntaris entre propietaris dels terrenys cultivats i entitats promotores de la custòdia, que duguen als primers a aplicar
algunes mesures de gestió compatibles amb la conservació dels valors naturals o culturals de la seua propietat, a canvi d’una sèrie de compensacions de
diversa naturalesa facilitades per les segones. Per als propietaris, pot ser una
forma de veure compensada (econòmicament, tècnicament i/o socialment) la
conservació en les seues finques. Les entitats de custòdia, a més de col·laborar
activament amb aquesta conservació, aprenen dels propietaris tècniques de
gestió i faciliten una major implicació de la societat civil en aquesta tasca. Per
a l’Administració, finalment, la custòdia pot ser útil per millorar la percepció
social respecte a la conservació, però també per a optimitzar els seus recursos.
La primera iniciativa dins TERRES VIVES és el programa ACORDS PER
LA TERRA: una iniciativa que pretén assajar acords de custòdia del
territori entre propietaris i agricultors de la Marina i diverses entitats ciutadanes, amb una base metodològica inspirada en el model
balear desenvolupat pel GOB (Grup Ornitològic Balear) a Menorca.
Es tracta de promoure els acords voluntaris amb agricultors i propietaris de finques agrícoles per recolzar el seu paper en la conservació
dels paisatges, i representa una contribució per avançar cap a una
agricultura viva i sostenible, que podria aplicar-se en un futur de manera més generalitzada.
TERRES VIVES és un projecte obert i integrador, que respon a aquesta finalitat: sumar esforços per a millorar la percepció social de l’agricultura
tradicional i la seua contribució a la preservació ambiental i paisatgística,
així com establir nexes de comunicació i col·laboració entre agents socials,
entitats i administracions. L’objectiu és potenciar el paper de l’agricultura
com a activitat socioeconòmica compatible amb la conservació del territori
i el paisatge, tot remarcant la importància de las tècniques de custòdia del
territori per a afavorir aquest paper. Per a això, Terres Vives s’estructurarà
a través de diverses iniciatives i projectes específics, adaptats a realitats
territorials i socials diferents però sempre des de la perspectiva global de
facilitar el contacte entre llauradors, administracions i societat per sumar
esforços en la conservació del territori i el paisatge.
¿QUÉ ES TERRES VIVES?
Nuestros paisajes no pueden entenderse si la agricultura. A lo largo de
los siglos, el trabajo de los agricultores –producir alimentos y otros productos- han ido conformando y manteniendo lo que, ahora, reconocemos
como nuestro territorio. Los huertos de piedra seca, los sistemas de riego,
las áreas cultivadas y toda la cultura asociada (los sistemas de cultivo tradicionales, las variedades autóctonas, las palabras y los refranes...) han terminado por representar un patrimonio que todos los ciudadanos hemos
heredado, gracias a la agricultura, y que no siempre tiene garantizada su
supervivencia: el trabajo de los agricultores tiene, desde esta perspectiva,
un interés añadido que beneficia a toda la sociedad y que reclama, de ella,
un papel activo en el su mantenimiento.
Pero el creciente reconocimiento social del papel de la agricultura en la
configuración y mantenimento de paisajes de interés no siempre van
acompañados de mecanismos que permiten apoyar el trabajo de los
agricultores. La política agrária europea, en esta misma línea, va reconduciendo sus prioridades hacia una agricultura cada vez más integrada en el
medio ambiente y el paisaje; pero es necesario ampliar el apoyo que dan
o pueden dar las administraciones, explorando otras vías de colaboración
entre agricultores y sociedad, en la línea de que desde hace años se hace
en muchos paises europeos. Una de estas vias es la que llaman custódia
del territorio.
La custódia del territorio, entendida como el conjunto de metodologías
destinadas a favorecer la corresponsabilidad en la conservación y el uso
adecuado del territorio y los recursos naturales para parte de sus propietarios y usuarios que, de forma voluntária, se adhieran, se configura como
una estratégia que puede contribuir a superar la actual situación que padece el sector agrario y el abandono que presentan nuestros cultivos.
La custodia del territorio, en este caso aplicado al sector agrícola, consiste en
promover el establecimiento de acuerdos voluntarios entre propietarios de los
terrenos cultivados y entidades promotoras de la custodia, que conduzcan a
los primeros a aplicar algunas medidas de gestión compatibles con la conservación de los valores naturales o culturales de la su propiedad, a cambio de
una serie de compensaciones de diversa naturaleza facilitadas por las segundas. Para los propietarios, puede ser una forma de ver compensada (económicamente, técnicamente y/o socialmente) la conservación en sus fincas. Las
entidades de custodia, además de colaborar activamente con esta conservación, aprenden de los propietarios técnicas de gestión y facilitan una mayor
implicación de la sociedad civil en este proyecto. Para la Administración, finalmente, la custodia puede ser útil para mejorar la percepción social respecto a
la conservación, pero también para optimizar sus recursos.
TERRES VIVES es un proyecto abierto e integrador, que responde a esta finalidad: sumar esfuerzos para mejorar la percepción social de la agricultura tradicional y su contribución a la preservación ambiental y paisagística,
así como establecer nexos de comunicación y colaboración entre agentes
sociales, entidades y administraciones. El objetivo es potenciar el papel de
la agricultura como actividad socioeconómica compatible con la conservación del territorio y el paisaje, remarcando la importancia de las técnicas
de custodia del territorio para favorecer este papel. Por eso, Terres Vives se
estructurará a través de diversas iniciativas y projectos específicos, adaptados a realidades territoriales y sociales diferentes pero siempre desde la
perspectiva global de facilitar el contacto entre agricultores, administraciones y sociedad para sumar esferzos en la conservación del territorio y
el paisaje.
ACORDS PER LA TERRA:
agricultores y entidades que hacen custodia del territorio.
La primera iniciativa de TERRES VIVES es el programa ACORDS PER
LA TERRA: una iniciativa que pretende ensayar acuerdos de custodia
del territorio entre propietarios y agricultores de la Marina y diversas
entidades ciudadanas, con una base metodológica inspirada en el
modelo balear desarrollado por el GOB (Grup Ornitològic Balear) en
Menorca. Se trata de promover los acuerdos voluntarios con agricultores y propietarios de fincas agrícolas para apoyar su papel en
la conservación de los paisajes, y representa una contribución para
avanzar hacia una agricultura viva y sostenible, que podría aplicarse
en un futuro de manera más generalizada.