Nº d'electrons = 2·n2 (n=3. 2·32 = 18 electrons)

Anuncio
Nº d'electrons = 2·n2 (n=3. 2·32 = 18 electrons)
Dins de cada nivell o òrbita hi ha subnivells o orbitals.
Exemple:
Al nivell 2 hi ha 4 subnivells
Constitueix en la distribució d'electrons dins dels diferents nivells i subnivells d'un àtom d'acord amb un codi
de lletres i números i tenint en compte de que en cada nivell i en cada subnivell hi caben un número
determinat d'electrons.
Taula periòdica:
Dins d'una mateixa columna hi ha semblança
Dins d'una columna hi ha estructura electrònica semblant
Propietats periòdiques que varien al llarg de la taula:
− Radi atòmic: malgrat que és difícil establir els límits d'un àtom ja que els electrons no es troben en posicions
fixes podem imaginar cada àtom com una esfera i considerar com a radi atòmic el radi de l'esfera. Es mesura
en Angstrons (Å = 10−10 m) o nanòmetres (nm = 10−9m). Disminueix d'esquerra a dreta d'un període(fila) i
augmenta en descendir una columna. Els elements de transició són els que tenen el radi més petit. Radi atòmic
= d/2.
− Energia d'ionització: L'energia d'ionització és la mínima energia que es necessita per separar un electró d'un
àtom neutre en estat gasós. L'energia d'ionització augmenta d'esquerra a dreta i disminueix en descendir, al
contrari del radi atòmic.
Ions: són àtoms o grups d'àtoms amb càrrega elèctrica.
Li+ és el ió liti
Li = Li+ + 1e
Ànode és el terminal positiu
Càtode és el terminal negatiu
Ions positius van al càtode (cations)
Ions negatius van al ànode (anions)
− Afinitat electrònica: És la quantitat d'energia que es desprèn quan un àtom neutre gasos guanya un electró.
L'àtom que l'ha guanyat s'ha transformat en un ió negatiu. Hi ha una relació paral·lela entre l'energia
d'ionització i la afinitat electrònica ja que com més difícil és separar un electró d'un àtom (elevada energia
d'ionització) més forta és l'atracció per atraure electrons de l'àtom i més gran serà l'energia alliberada per
alliberar un electró (alliberada afinitat electrònica)
1
F−
Li+261014 Li+F− s'uneixen i formen una nova substància composta.
− L'electronegativitat: L'electronegativitat d'un element és la tècnica d'un àtom a captar electrons cap a ell
quan es combina amb un àtom del mateix element o diferent.
Na+
Cl− Na+Cl− és un compost; El clor és més electronegatiu.
L'electronegativitat és màxima a la part superior dreta de la taula periódica.
Els elements electronegatius donen lloc als anions i contrari.
L'electronegativitat té molta importància per a la formació d'enllaços entre àtoms dins del mateix punt.
Metall−No metall:
• Àtoms metàl·lics: baixa energia d'ionització: facilitat per cedir electrons: són electropositius. El caràcter
metàl·lic augmenta cap a l'esquerra es una fila i en descendir en un grup (formen cations)
• Àtoms no metàl·lics: alta energia d'ionització: facilitat per captar electrons. Són electronegatius (formen
anions)
Configuració electrònica
Constitueix en la distribució d'electrons dins dels diferents nivells i subnivells d'un àtom d'acord amb un codi
de lletres i números i tenint en compte de que en cada nivell i en cada subnivell hi caben un número
determinat d'electrons.
S'anomena configuració electrònica d'un àtom la distribució dels seus electrons en les diferents òrbites i
subòrbites.
s, p, d, f són els subnivells
Els orbitals tipus S és esfèric
Els orbitals tipus P tenen forma de 8
Els orbitals tipus D formen (2 vuits)
Nivell 1:K 2:L 3:M 4:N (Ke la Mare Neixi)
1s2
2s2 2p6
3s2 3p6 3d10
4s2 4p6 4d10 4f14
5s2 5p6 5d10 5f14
2
6s2 6p6 6d10 6f14
7s2 7p6 7d10
(si puedes dejar de fumar)
Enllaç Químic
Un enllaç químic és una unió entre àtoms per formar molècules o estructures cristal·lines. El fet de tenir 8
electrons a l'ultima capa dóna estabilitat. El científic GILBERT LEWIS va suggerir la regla del octet que diu
el següent: en la formació d'un compost, un àtom tendeix a guanyar, perdre o compartir electrons fins que el
nombre d'electrons de la seva capa de valència sigui igual a 8, situació que li dóna la màxima estabilitat.
Lewis va proposar un model d representació que es diu estructura de Lewis. La forma i la facilitat amb la que
s'uniran dos àtoms dependrà de la seva configuració electrònica.
Enllaç covalent:
• Es forma entre NO metalls
• Els àtoms comparteixen electrons per seguir la regla de l'octet
• Les substàncies que representen aquest enllaç són gasos, líquids o sòlids.
Hi ha molècules covalents polars
Hi ha molècules covalents apolars
Hi ha compostos covalents: estan formats per enllaços covalents.
Propietats dels compostos covalents formats per molècules petites:
• No condueixen l'electricitat
• Són insolubles en aigua i solubles en dissolvents no polars
• Són gasos o líquids a temperatura ambient. Les unions són molt febles en comparació amb la fortalesa dels
enllaços covalents que uneixen els àtoms de cada molècula.
• Són molt poc durs quan són sòlids.
Propietats dels compostos covalents formats per macromolècules
• Són substàncies sòlides a temperatura ambient
• Presenten elevats punts de fusió ja que cal trencar un elevat nombre d'enllaços
• Són insolubles en la majoria de dissolvents ja que no es poden trencar els enllaços.
• Són molt poc conductors
• Són durs i fràgils. Al desplaçar−los, es trenquen
−Enllaç iònic: es produeix entre àtoms (elements) de molt diferent electronegativitat. (entre metalls i no
metalls)
Propietats dels compostos iònics:
La majoria de compostos iònics són sòlids cristal·lins ja que la força datracció és molt elevada entre ions de
càrrega oposada
Tenen elevats punts de fusió a causa de la fortalesa de l'enllaç
3
En estat sòlid no condueixen el corrent elèctric
Presenten una elevada duresa, són difícils de ratllar
Són fràgils ja que a una força lateral són sotmesos al mateix signe i es fragmenten
Són solubles en dissolvents polars
−Enllaç metàl·lic: és l'enllaç que presenten els elements metàl·lics. Aquest enllaç es caracteritza perquè els
àtoms del metall ocupen els nusos d'una xarxa cristal·lina amb la particularitat que alguns electrons de la capa
de valència posseeixen una certa mobilitat, es deslliguen fàcilment de l'àtom, i formen un núvol o gas
electrònic que pertany a tots els àtoms. Així, en els nusos de la xarxa s'hi acaben trobant ions positius, i els
negatius que els envolten contrasten l'efecte de repulsió que s'estableix entre ells.
• Són sòlids
• Tenen elevat punt de fusió
• Són bons conductors de l'electricitat gracies a la mobilitat dels electrons de valència.
• Són fàcilment deformables.
Treball fet per CitRo
4
Descargar