Imprimir aquest article

HlSTÒHiA
•*- Ri;VlSTA DE- CilUONA -* NI'M. 21;^ N( )\ 1 MUDI-l HM MHlil
2.001 *- I'IHJI 39
Història
Els gironins
de la Dívisión Azui
-/. Víctor Gay
La sortida dels voluntaris de la Divisíón Azul va
.^osar un esclat de patriotisme propi del moment.
La matinada del 22 de juny de 1941, les tropes
alemanyes van atacar la Unió Soviètica, malgrat la
vigència del pacte de no-agressió entre els dos països,
signat a les acaballes del mes d'agost de 1939, pacte
que els soviètics havien complert puntualment amb el
subministrament de queviures i petroli que garantiren
l'acció de la Wehrmacht en el front de l'oest i que van
permetre la derrota continental dels aliats occidentals i
l'ocupació dels països del Benelux, Dinamarca,
Noruega, Iugoslàvia, Grècia i gran part de França.
Aquella notícia va tenir un gran impacte en l'opinió
pública espanyola. Només dos dies després, el 24 de
juny, s'organitzà una manifestació multitudinària a
Madrid, fins a la seu de la Secretaria General del
Movimiento al carrer d'Alcalà. Des d'un dels balcons,
Ramon Serrano Suner, ministre d'Afers Estrangers i
president de la Junta Política de Falange (cunyat de
Franco, va ser conegut popularment com el cunadísimo).
va adreçar unes paraules als manifestants que han
esdevingut un referent en la història d'aquella etapa del
franquisme: «Camaradas, no es hora de discursos, però
Si de que Falange dicte en estos momentos su sentencia
condenatoria: iRusia es culpable!...».
40 |(I^(J1 *. I^rvisTA Dl-; GIHONA •» M ' M . 215 Nnv[..Miiiii-i)i;si.\iiiu! 20(12 J*-
f' HISTÒRIA
Dctr^ de Its linear
de la Divísión Espanola
de Voluntarios
al Este de San Petersburgo
Cïrup d ' E x è r c i t s
.^«aoft
del N o r d .
que
U n parell d e dies després Girona
comandava V o n Leeb, a l'entorn de la
va viure una «manifestación
ciutat de L e m n g r a d ( a c t u a l m e n t ha
cuyo objeto tue expresar la adhesión
[nïblica
recuperat el seu n o m històric de Sant
del puehio gerundense a las potCTicias
l'etersbtirg). Però abans calia procedir
del Eje p o r su acción decidida contra
al reclutament dels vokintaris.
la Rusia soviètica, culpable de tantos
c r í m e n e s e n Espana y a n i e n a z a del
n i u n d o entero». Segons detalla El Pirí-
Ressò i manifestació a Girona
Un voluntari de la Dívisión Azul
en pie hivern rus es disposa a situar
les senyalitzacions de batalló
del regiment 263 del coronel Vierna.
Jií'c, a 2 / 4 de H, milers de ciutadans es
Una unitat de voluntaris
El diari gironí lil Piriíico obrí la seva
van conccTitrar a la plaça Marquès d e
portada de l'edició del 26 de j u n y de
C a m p s , on hi havia la Casa Sindical.
1941 a m b aquest a n u n c i : «Banderín
Encapçalava la manifestació una p a n -
d e e n g a n c h e contra el c o m u n i s m o » .
carta a m b el següent text: "El exter-
Es d o n a v e n detalls de quines c o n d i -
niinio de Rusia es una exigència his-
U n parell de dics .ibLins ranibaix^idor
cions h a v i e n d e t e n i r els v o l u n t a r i s
tòrica». A i x ò sí, la m a n i f e s t a c i ó va
del T e r c e r R e i c h a M . i d r i d , V o n
"para lucliar c o n t r a el c o n u m i s t n o » .
tenir lloc "cn el mas períecto on.len», i
Scolircr,
S'admetien
havia
anunciat
l'atac a
els d ' e d a t s
compreses
r U R S S . Franco, en saber-ho, va cap-
entre els 20 i els 2 8 anys. per la durada
tar immediatament les possibilitats q u e
de la campanya, i caldria q u e tingues-
aquell fet representava p e r a la seva
sin les aptitLids fisiques corresponents.
vacil·lant ptjlírica exterior en aquells
En principi es limità a excombatents
p r i m e r s a n y s d e la S e g o n a
"nacionals» d e la G u e r r a Civil (im
Cuierra
Mundial. Primer va decretar l'estricta
7.S%) i la resta excaptitis d e ! tnateix
neutralitat el 4 de setembre tie 1939
periode (s'entén excaptiu en el bàndol
(en esclatar el conflicte), líesprés va
republicà). La data límit era el 2 d e
optar per la singular figura jurídica de
j u l i o l . S'assenyalava el vestuari cjue
la «no bel·ligerància», del 12 de j u n y
calia portar: dues camises blaves de la
( m o m e n t de la gran ofensiva alemanya
Falange i boines vermelles. La resta e!
sobre França i entrada d'Itàlia a la g u e -
facilitaria la Jefatura Nacional (poste-
rra), en im i n t e n t d ' a p r o x i m a c i ó als
riorment els unifonncs en el front van
països de l'Eix i tractar de participar en
ser els de l'exèrcit alemany i un escut
un repartiment dels territoris c o n q u e -
a la m à n i g a dreta i al casc a m b els
rits. La seva llista d e r e c l a m a c i o n s
colors de la bandera espanyola i t a m b é
anava des del Marroc francès, una part
tota m e n a de referents i insígnies
d'Algèria i de Tunísia, fnis a la Cata-
falangistes, fet q u e enutjava els a l e -
lunya N o r d . El 2 3 d'octubre de l'MO,
manys, sempre primmirats en aquests
va tenir lloc la reunió Hitlcr-Franco a
temes). N o cal dir q u e els voluntaris
Hendaia, però els alemanys sabien q u e
conservarien el seu sou i el lloc de tre-
la participació d'Espanya en el contlic-
ball. Les famílies tenien dret a perce-
Ce suposaria més desavantatges q u e UTI
bre el sou del voluntari o un subsidi
reforç militar a p r e c i a b l e , atès l'estat
diari de 7,30 pessetes. T a m b é matrí-
límit de les forces annades franquistes.
cules gratuïtes (per als familiars i els
Per tot plegat, Franco va apostar
decididament per enviar una utntat de
voluntaris a nivell de divisió al front
de l'est. Seria la Infanterie Hivision
250, més c o n e g u d a c o m a Divisióii
Azul (pel c o l o r d e les camises dels
v o l u n t a r i s falangistes), assignaila al
voluntaris al seu retorn) i altres avantatges d e tipus social. El banderín de
I·IIÍ>Í}IICIH' d e CÜrona es va situar a la
Jefatura Provincial d e Milicias, carrer
de l'Escola Pia, n ú m e r o 2. T a m b é es
p o d i e n presentar les sol·licituds a les
JefatLiras Locales.
Banderí d'un batalló del regiment Pimentel
(número 262 en l'estructura alemanya).
portat per un voluntari que encara vesteix
l'uniforme de marxa, en el qual es barregen
els elements militars amb els falangistes
(camisa blava i boina vermella).
HISTÒRIA ->
* • KlIVISTA IH'L GllUINA -Y M \ 1 . 21 S NCVI \ l l l l l l - P I M Mlllíl
Z002 * • | f ) 2 l | 4I
La Dívísíón Azul en marcha
No qxüore faltar en la lucha final contra el enemlgo mundial
3I d a v a n t , c\ liulcíint p r o v i n c i a l de s i n '•licat, camarada L c ó n { l ) . EU p a r t i c i pants, segons la c r ò n i c a
van cantar cl Ciini
pcritidística,
iií sol a m b crits do
" i V i v a Alcmaiiia!". a Franco, H i t l e r i
•-'I l ^ i i c c . El r e c o r r e g u t va ser: carrer
Nou
(aleshores Cïeneral P r i m o
de
R i v e r a ) . K a n i b l a ( A v c n i d a del G e n e '•alísimo), A r g e n t e r i a , C o r t
Keial.
plaça de l ' O l i i carrer de C i u t a d a n s .
S'assenyalava t]Lie en ser davaiit de la
Reial
Aiíèiicia
Consular
d'itàlia.
t agent c o n s u l a r s e n y o r M a g a l d i va fer
la salutació feixista. Des del balcó de la
Jetatiira l ^ r o v i n c i a ! el g o v e r n a d o r c i v i l .
s e n y o r P a u l i n o C : o l l ( 2 ) , va
j j ^ g ^ ^ l i V ' •MiiiiiMiwi>r-ïii .,|
adre^ar
l'iies paraules als manifestants i va d i r ,
,'. ; i,_-."wr.·!;v'*i'·'·''·'"'" .~. -••-.'•*:...,•••' •':.-_• ag
entre altres coses: " A l e m a n y a és o n era
C'l I *J36 en r e c o n è i x e r cl g o v e r n
de
Fi'anco. C ' o m ens va ajuilar aleshores,
•ira h o farem nosaltres. N o pas p e r q u è
^
h o necessiti, ni tan sols per a g r a ï m e n t ,
Arribada dels voluntaris espanyols
al campament tíe Grafenwòhr, s Baviera.
Són rebuts amb música militar alemanya.
encara q u e h o m e r e i x ; es t r a c t a de
lluitar contra u n mateix enemic».
Els voluntaris gironins
La Ihsta ilels ^'oUnitaris
enrolats
Les p o b l a c i o n s d ' o r i g e n dels nas-
L't resposta a la p e t i c i ó de v o l u n t a r i s
des ile ( l i r o i i a és de 6 7 , P e r ò cal fer
cuts a les c o m a r q L i e s g i r o n i n e s s ó n ,
'irrcLi de l'Estat va superar l l a r g a m e n t
aliíimes o b s e r v a c i o n s : n o m é s 3 5 són
per n o m b r e de v o l u n t a r i s : O l o t
el c o n t i n g e n t
(només a
nascuts a la d e m a r c a c i ó de Cïirona, 7
G i r o n a ( 6 ) , Palamós i F i g u e r e s (3 a
M a d r i d es van presentar d e u vegades
són nascuts a altres demarcacions cata-
cada p o b l a c i ó ) , C a m p d e v à n o l 2 i u n
niés h o m e s dels previstos). L ' e s t r u c r n -
lanes. 2 0 h o són fora de C a t a l u n y a , 2
v o l u n t a r i nascut en cada m i a d e les
f-i d ' u n a
d e la
a l'estranger. 2 d o m i c i l i a t s fora de la
següents p o b l a c i o n s : Ca.ssà de la Selva,
homes,
d e m a r c a c i ó de Cïirona i en u n cas n o
la J o n q u e r a . S a n t F e l i u de C í u í x o l s ,
distribuïts en tres r e g i m e n t s t l ' i n f i n t C "
h i figin-en dades. (El 5 2 . 2 % g i r o u m s i
M i e r e s . Llançà. V e r g e s . Sant Salvador
'"'^. u n d ' a r t i l l e r i a , u n batalló de reser-
el 6 3 , S % catalans).
de B r e d a . Sant C l i m e n t
divisionari
divisió d'infanteria
Wehrmacht
era d e
17.046
va, tres grups - a n t i t a n c s , canons i se-
Els v o l u n t a r i s g i r o n i n s , segons les
Sescebes,
A m e r . R i p o l l , B o a d e l l a . Santa
n y a l s - , mia u n i t a t de sapadors, serveis
dades d i s p o n i b l e s , t e n i e n edats c o m -
ma de Farners, C a s t e l l ó
tle transports, a d m i n i s t r a t i u s , m è d i c s i
preses entre els 16 anys cl més j o v e ,
B o n m a t í i L l o r e r de M a r .
(6),
Colo-
d'Empiïries,
| o a n C o l l i Salsa, barceloní i resident a
La presencia de v o l u n t a r i s p r o c e -
'nïlicar i l'estat m a j o r de la d i v i s i ó .
O l o t , i 43 el més g r a n . Benet C i a m p -
l·lents de d i t e r e n t s t e r r i t o r i s lie l'Estat
A l'Arxiu Militar Central
d'Àvila
d e r i c h 1 de l ' o l , d ' O l o t . E n la franja
q u e es p r e s e n t a r e n a G i r o n a s'ha d e
es t e n e n les llistes per c i r c u m s c r i p c i o n s
admesa en p r i n c i p i (20 a 2 8 anys) eren
situar en el m a r c d'aquella època. La
dels v o l u n t a r i s allistats en cada
hunílcnií
3 2 (12 de 2 0 anys, 3 de 2 1 , 2 de 2 2 , 2
G u e r r a C i v i l havia t ï n a l i t z a t feia
amable-
de 2 3 , 2 de 2 4 . 4 de 2 6 . 6 de 2 7 i u n
parell d'anys i m o l t s j o v e s h a v i e n estat
•iient ens assenyalen, n o h i f i g u r e n els
de 2 8 ) . s e m p r e en el m o m e n t de la
desmobilitzats arreu, Algims treballa-
tlLie es van i n c o q i o r a r d i r e c t a m e n t des
i n s c r i p c i ó . 22 més eren m e n o r s de 2 0
ven a G i r o n a o senzillament cercaven
de 1 e x è r c i t . E n aquests casos n o m é s
anys. 12 t e n i e n més de 2S anys i d ' i m
feina. L \ í p o r t u n i t a t d'anar a c o m b a t r e
L'Onsta en el seu e x p e d i e n t personal.
n o h i ha dades.
a Rússia tenia p r o u a t r a c t i u .
veterinaris, policia
'^c ciii^aiichc.
militar,
En canvi, c o m
correu
un
42 U i u l * . lí.L-VISI'A Dl-, G l l í ü N A -» M ' ' M . Z]^ N n V i i M I i U I - I IIMMIIUI-. 200 J •»
* - HISTÒRIA
Els voluntaris de la Divisíón Azul enrolats
des de Girona van ser 67, i tenien edats
compreses entre els 16 i els 43 anys.
quaranta dies per fer cap a la zona tle
De la Devesa a Grafenwòhr
Vitebsk i el 12 d ' o c t u b r e (una data
els
simbòlica en el calendari patriòtic del
voluntaris s'org.initzava el scti trasllat
m o m e n t ) p r e n g u e r e n p o s i c i o n s . Sis
a A l e m a n y a . La H e v e s a de CÜrona
dies després creuaren el riu V o l c h o v .
A m e s u r a q u e es p r e s e n t a v e n
era u n p u n t d e c o n c e n t r a c i ó
dels
Va ser en ei decurs de l'any 1942, ara
voluntaris
País
fa seixanta anys, q u e la División Azul
procedents
del
Valencià. El c n m p a m e n t va ser e s c e -
participà en els combats més sagnants
nari d'actes patriòtics. El dilluns 7 de
d'aquell e n t o r n de Leningrad.
j u l i o l a la piscina va t e n i r lloc un
festival d ' h o m e n a t g e als v o l u n t a r i s .
Donatius des de Girona
El Pirineo i n f o r m à q u e hi va i n t e r v e nir l ' O r q u e s t r a
Filharmònica
de
Aquell Nadal de 1941, després que les
que
tropes alemanyes haguessin estat d e t u -
interpretà el r e p e r t o r i previst, i t a m -
rades a les portes de M o s c o u , va ser cl
p o c van m a n c a r els h i m n e s patriòtics
p r i m e r q u e els v o l u n t a r i s espanyols
Clirona d e Edncadóu
i els « j V i v a
y Dcsaiiifo,
Espana y niuera
c o m u n i s m o ! » . I n o s'oblidà
el
r o m a n i e n lluny d e casa. A CÜrona,
d'asse-
n y a l a r q u e hi e r e n p r e s e n t s
c o m arreu d e l'Estat,
els
agents consulars de França i Itàlia i
« n u n i e r o s o p u b l i c o , e n t r e el c u a l
dab.m una nota d e c o l o r belHsimas
s e n o r i t a s » . És t a m b é la
primera
v e g a d a q u e el d i a r i u t i l i t z a v a
el
s'organitzaren
diferents campanyes per obsequiar els
soltlats gironins al front rus.
El primer cap de la División Azul
va ser el general Munoz Grandes;
com tots els voluntaris espanyols
va lluir uniforme alemany, i va ser
condecorat amb la Creu de Ferro.
D ' u n a banda s'havia establert un
enllaç des de Girona; va ser n o m e n a t
el c o m a n d a n t J o s é M a r i a
Serrano
López, secretari del G o v e r n Militar,
t e r m e División Azul (mai r e c o n e g u t
q u e havia de canalitzar els enviaments.
o f i c i a l m e n t pels a l e m a n y s , q u e es
la Devesa, el cap del M o v i m i e n t o , el
Ja .s'havien establert els models de car-
limitaren a n u m e r a r la divisió, c o m
capità A n t o n i F r a n q u e t , a m b una
tes i d'adreces als voluntaris. Des d e
h e m dit; era la 2 5 0 i, en les c o m u n i -
delegació polírica, va lliurar obsequis,
R à d i o Berlín cada dia s'emetien salu-
c a c i o n s i n t e r n e s d e la W e h r m a t c h ,
bàsicament entrepans i tabac, de part
tacions dels soldats i, c o m h e m asse-
Divisió Espanyola d e voluntaris).
del g o v e r n a d o r civil i de l'alcalde de
nyalat, s'organitzà una c a m p a n y a de
Igualment les senyores de la Junta
Cïirona. Albert de Q u i n t a n a . T a m b é
donatius per part de la Secció F e m e -
diocesana d'Acció Catòlica van lliumr
va visitar els voluntaris el g o v e r n a d o r
nina de Falange. Es recollien diners i
als voluntaris unes medalles a m b «un
cle Barcelona, que h o havia estat de
espècies. Llegim q u e el bisbe féu un
lacito de la bandera Nacional», m e n t r e
Girona. A n t o n i o Correa.
d o n a t i u d e 100 pessetes i el vicari
els acompanyaven espiritualment amb
les seves pregàries.
El comiat, segons el relat p e r i o dístic, va tenir el to patriòtic de
rigor.
general de la diòcesi 10, la Farinera
T e i x i d o r n ' a p o r t à 2 5 , els acollits a
Els divisionaris van r o m a i u i r e a
Les tropes de la guarnició van retre els
l ' H o s p i c i 4 4 , 1 5 . el C a f è
G i r o n a fms al 14 de jLiliol. El diari
h o n o r s d ' o r d e n a n ç a i els cants i els
donà una ampolla d'anís i el C o l m a d o
Espanyol
d'aquell dia incloïa, en la seva portada,
crits polítics es van succeir.
Canadell, de la lï^ambla, una d e vi. És
una relació que s'apropa a les vint mil
uns escrits tramesos per "Dos cruzados
El c a m í va ser llarg, quasi u n a
talangistas» que finalitzen a m b aquests
setmana fins al c a m p a m e n t d ' i n s t r u c -
mots: «Desde la victorià nos acordare-
c i ó d e G r a f e n w ò h r , a B a v i e r a . Els
Per animar la campanya. El Piri-
mos de ti, G e r o n a , c o n i o tú siempre
voluntaris van haver de j u r a r fidelitat
neo p u b l i c a v a a n u n c i s c o m a q u e s t :
mas te acordaràs de nosotros entre tus
a H i c l e r {el 31 d e j u l i o l ) i el
« j A g u i n a l d o para la D i v i s i ó n A z u l !
m u c h o s grandes recuerdos».
d ' a g o s t s o r t i r e n c a m í del front. La
N u e s t r o s v o l u n t a r i o s h e r o i c o s lo
En efecte, aquell dilluns l'estació
major part d'aquest viatge el van fer a
agLiardan c o n i o una muestra d e soli-
de Girona va ser l'escenari del comiat
p e u . els a l e m a n y s n o van d e s t i n a r
l i a r i d a d d e los q u e d e s d e
del tren a m b els voluntaris aplegats a
e l e m e n t s d e transport per als v o l u n t a -
scguimos sus proezas. N o d e m o r e s la
la ciutat. Abans, en el c a m p a m e n t de
ris espanyols. E x a c t a m e n t van trigar
entrega de tu donativo».
10
pessetes.
Espana
HISTÒRIA
•f- KlA'lSIA lli-. CllIiONA •» Nl''M. 2IS NOV'l^MElUli-ni.Sl.MliUl
-1002 *
|(i2,ïl 43
Primers ferits gironins
Aquell any 1942, b Divisióii Azul participà en conibíits sagnaiits a l ' c n t o m
de] llac Ilincn i assolí baixes espantoses,
fins al noranta per cent. Eren accions
t-'n ple hivern rus. A la primavera, una
fallida ofensiva soviètica en la línia del
riu Volchov va fer que dues divisions
de l'Exèrcit R o i g , la 215 i la 116, q u e d e s s i n e n c e r c l a d e s ; els v o l u n t a r i s
espanyols s'encarregaren d'eliminar la
resistència de les tropes russes.
Les p à g i n e s del diari El
Pirinco
p u b l i c a r e n u n e s c r i t del v o l u n t a r i
gironí ferit. Í*ere Sala i Armengol, de
Bonmatí: « C u a n d o los voluntarios de
Espana, u n i d o s en sangre y c a r n e a
este magnifico piieblo alemàn, acaben
la gesta que ya tieiie acencos sublimes.
V entonces, serà algo efectivo - b r a z o
en a l t o - el s a l u d o q u e h o y e n v i o
j u n t o con este niensaje a mis cantaràtias. a los q u e viven hoy en el recuerdo e m o c i o n a d o de nu ciudad de
Cierona: jArriba Espana!».
U n e s setmanes després, un altre
voluntari girom', J o s e p Sendra i Dalm a u , falangista de p r i m e r a
hora,
t a m b é escrivia des d e l ' h o s p i t a l d e
e a n i p a n y a : « G e r o n a està en R u s i a ,
El segon cap de la divisió va ser el general Emilio Esteban Infantes,
el qual veiem en un acte de lliurament de condecoracions
a voluntaris espanyols. Tots amb uniforme alemany.
p o r q u e la misma sangre que derraniaroii nuestros defensores en IKOK, està
taTubiéii allí presente, c u m p l i e n d o con
permetia endevinar que els alemanys
'as mismas gestas y heroicidad». Cal
havien perdut la iniciativa. R e c o r d e m
voluntaris van caure morts o ferits a la
observar q u e el voluntari Sendra n o
q u e els Estats U n i t s e n t r a r e n en el
batalla de Krani Bor i 300 van ser fets
'igiira en la relació que guarda l'Arxiu
contlicte, q u e veritablement tenia ja
presonei-s. Igualment en la celebració
M i l i t a r d ' À v i l a . En t o t cas es p o t
abast niuncHial. el desembre de 1941.
del IS de juliol va ser bombardejada la
^l'posar q u e es va incorporar des de les
files de l'exèrcit o des d ' u n
inviílcrín
d'una altra demarcació,
L ' e n c e r c l a m e n t del VI E x è r c i t
alemany a Stalingrad i la seva derrota,
q u a s i fou e x t e r m i n a t , q u a t r e m i l
posició de l'estat major de la Divisió.
La situació esdevingué crítica.
que suposà més de tres-centes mil bai-
F r a n c o e n t e n g u é q u e les coses
xes en les forces de l'Eix i noranta mil
canviaven i n o dubtà a retirar la D i v i -
presoners, a m b el mariscal V o n Paulus
sión Azul. La seva participació en la
al davant, va ser el comení^ament del
guerra al costat de l'exèrcit alemany
final del conflicte. Els soviètics, e n c o -
feia mal d'ulls als aliats occidentals,
Guerra
ratjats per l'èxit al sud. una setmana
que h o eren t a m b é de t ' U R S S .
1943.
després de la rendició alemanya a Sta-
P e r ò a b a n s . G i r o n a h o n o r à els
I^t; fet, ja a les acaballes de 1942, el
lingrail. coineni,-aren una ofensiva a
seus voluntaris amb la concessió de la
desembarcament aliat al nord d'Àfnca
Leningrad; el regiment espanyol 269
M e d a l l a d e Plata d e la C i u t a t , p e r
Medalla de la ciutat
als voluntaris gironins
El t o m b a n t d e la S e g o n a
M u n d i a l c o m e n v à a m b l'any
^
44 l'>-4Í "f- l'^l^VTSlA Díi GlIlONA •* NÚM. 2I> N( )VI M l i l l l - l i l SliMHIii; 2002 •*
HISTÒRIA
Molts dels exdívisionaris van ocupar càrrecs
del Movimiento i de rAdmínistració a Girona,
particularment en l'àmbit dels sindicats verticals.
Els 67 voluntaris gironins de la División Azul
Delgado Benlliurejosé (Barcelona, 19-03-1921), veí d'Olot.
Martín Prevenció, Francísco (Torreadrada, Segòvia, 7-11-1914), veí de Palafrugell.
Florentino Victoria, Juan (sense dades), veí de Girona.
Franch Alln, Luis (Palamós, 11-4-1907), veí de Pals.
Morell Lafaya, Manuel (Campdevànol, 25-5-1922), veí de Campdevànol.
Bellod García, Martín (Villena, Alacant, 22-5-1919), veí de Girona.
Teixidor Colomer, José Maria (Cassà de la Selva, 29-3-1921), veí de Lloret de Mar.
Ballester Ramon, José (Barcelona, 9-4-1914), veí de Girona.
Gómez Borrut, Pedró (La Jonquera, 12-3-1914), veí de Figueres.
Galera Garrido, José (Girona, 20-4-1922), veí de Sarrià de Ter.
Jiménez Villa, José Maria (Astillero, Santander, 15-10-1906), veí de Girona.
Roca Benet, Francisco (Olot, 2-1-1910), veí d'Olot.
Pros Cadó, Pedró (Tivissa, Tarragona, 24-4-1913), veí de Girona.
Blanch Sabench, José Maria (Sant Feliu de Guíxols, 17-12-1923), veí de Girona.
Comenge Gerpe, Fernando (Alberique, València, 3-1-1905), veí de Girona.
Campderich de Pol, Benito (Olot, 4-10-1898), veí d'Olot.
Tornats de Rússia, els voluntaris van tenir
fàcil accés a les acadèmies militars.
En aquest grup de cadets veiem els
que porten les condecoracions
obtingudes en el front de l'est.
García Palacios, Mariano (Burgos, 15-9-1915), veí de Blanes.
Estarriol Tarrats, Ramon (Figueres, 7-9-1921), veí de Figueres.
.icord de Ui CAÍUIÍSSÍÓ l\·rni,niL·nt de
l'AjímPiiicnt (eqiiiv;ilen[ a les actiiíils
Cordón Puig, Fernando (Mieres, 23-9-1919), veí de Girona.
comissions de govern). La data escolli-
Manzanero Arqués, Jorge (Campdevànol, 16-11-1922), veí de Girona.
ila t a m l i é és s i m b ò l i c a , el p r i m o r
Casado Ferrando, Antonio (Castelldefels, Barcelona, 23-6-1910), veí de Palamós.
d'abril de 1943, qiiarc aniversari del
final de la Clnerra C^ivil. El conuuiieat
Sànchez Colomer, Antonio (Perpinyà, 9-8-1923), veí de Palamós.
que publicà Uis Sitios és asèptic: «Con-
Llampayas Corrons, José (Boltanya, Osca, 18-3-1918), veí de Sant Feliu de Guíxols.
eeder la Medalla de Plata de la ciudad
Valentí Flaqué, Ricardo (Palamós, 19-4-1922), veí de Palamós.
coii caràcter colcctivo a los Voluntàries de la División Azul iiaturales de
Mitjà Navet, Pedró (Figueres, 26-10-1922), veí de Figueres.
G e r o n a , im p r e m i o a sii heroismo
De Còrdova Soler, Felipe (Madrid, 14-5-1924), veí de Figueres.
deniostratlo luehando contra el e{>nin-
Ricard Calverol, Juan (Llançà, 19-8-1920), veí de Figueres,
nismo, y ademas ofVecer un banderín
que el piieblo geruntiense entirgara .1
Coll Salsa, Juan (el Clot, Barcelona, 11-5-1925), veí d'Olot.
Baró Martí, Joaquín (Verges, 25-12-1923), veí d'Ultramort.
Martínez Capote, Àngel (Cadis, 6-5-1924), veí de Palamós.
Juvinà Iglesias, Luis (Olot, 24-6-1924), veí d'Olot.
Molas Benet, Francisco (Olot, 16-2-1921), veí d'Olot
Rodríguez Gallego, Antonio (Puebla del Prior, Badajoz, 15-10-1917), veí de Girona.
la Dclet;ación Provincial de Ex c o m batientes de la División Azul".
Encara el diari del 2'í de setembre
del matei.x any assenyalava que tm
militar de la guarnició de Clirona bavia
estat condecorat amb la Creu de Ferro,
preuada condecoració alemanya. Es
tracta del comandant José Alique Càii-
f- KUVISTA Dh CilHONA • • Nl'·M. 21S M >V].MH1I]-pl SI Mlíkl
HISTÒRIA
luul
*• Iti^sl 45
L'any 1943, rAjuntament va acordar concedir
la Medalla de Plata de la Ciutat a tots els
voluntaris de la División nascuts a Girona.
Farnoli i Vilaseca, Ramon (Girona, 23-1-1922), veí de Girona.
Freixinot Gimenet. José Maria (Cartagena, Múrcia, 27-7-1922), veí de Girona.
Trapaga Romero, José (Bilbao, 13-3-1915), veí de Girona.
Trincheria Castany, FranciscoJavier(Olot, 8-8-1911), veí d'Olot.
Méndez del Río, José (Badajoz, 24-9-1903), veí de Girona.
Vilardell Fonseca, Juan (Sant Salvador de Breda, 22-5-1922), veí de Girona.
Arroyo Ortega, Valentín (Vitòria, 14-2-1918), veí de Girona.
Poquet Bronsoms, Jaime (Sant Climent Sescebes, 4-10-1924), veí de Rgueres.
Vilardell Colomer. José Maria (Olot, 21-6-1911), veí d'Olot.
Murioz Rodríguez, Satumino (Sevilla, 21-3-1921), veí de Girona.
De Eugenio Lagresa, Luis (Madrid, 19-12-1924), veí de Figueres.
Busquet Dalmàs, Pedró (Barcelona, 25-6-1922), veí de Girona.
Domènech Rich, Ramon (Amer, 1-1-1915), veíd'Amer.
Foraster Parés, Pablo (Palamós, 22-7-1924), veí de Palamós,
Pell Soler, Pedró (Girona, 4-1-1920), veí de Girona.
Rafart Fossas, Agustín (Ripoll, 20-3-1921), veí de Ripoll.
El retorn dels voluntaris va permetre
que el setmanari alemany Signal
captés imatges com aquesta, poc
habituals en (a premsa
espanyola del moment,
Martínez Hemandez, Manuel (Tordesalas, Sòria, 10-7-1915), veí de Sant Feliu de Guíxols.
Savido Fàbregas, José Maria (Lisboa, Portugal, 1-4-1922), veí de Sant Feliu de Guíxols.
Bellod García, Manuel (Villena, Alacant, 22-1-1921), veí de Girona.
Cardona Reus, FranciscoJavier (Girona, 15-7-1921), veí de Girona.
Salamanca Izquierdo, Esteban (Pedroneras, Conca, 25-2-1922), veí de Palamós.
locclics, qiic s'havi.i inft>rpnr;iC :i l.i
DivisiÓTi Aziil cl m.irv d'aquell IIKUCÍN
Antequera Hemandez, Juan (Segòvia, 14-7-1914), veí de Segòvia.
^ny, m;)li;i-;U ser voluntari de primera
Fita Marcé. Conrado (Boadella, 24-12-1917), veí de Girona,
n o r a (es VLIII fer successius relleus).
Gonzalez Matute, Tomàs (Ortuella, Biscaia, 2-2-1920), veí d'Ortuella, Biscaia.
Aquesta infonnació anava acompanyada d'una tbcogi·afia. en la qual es veu cl
TarrésMorral.Francisco (Girona, 31-12-1921), veí de Girona.
<-'np d e la for^a espanyola, cl general
Miera del Alamo, José (Santander, 8-2-1921), veí de Girona.
Emilio Esteban InKintcs, que imposa la
Boix Vallicrosa, Luis (Santa Coloma de Fameis, 21-4-1901), veí de Santa Coloma de Farners.
í^-rcu d e F e r r o al militar destinat a
Costal Laporta, Miguel (Castelló d'Empúries, 7-9-1921), veí de Figueres.
Ciifona, del qual es diu, amb la típica
prosa
periodística
del
moment:
Corominas Coll, Jaime (Girona, 3-7-1914), veí de l'Armentera.
"Henios (.Ic bacer constar t|ue sus tarcas
Sala Armengol, Pedró (Bonmatí, 29-6-1912), veí de Bonmatí.
militares, llenas de te y amor a P i o s y
Giral Poch, Juan (Lloret de Mar, 21-10-1923), veí de Lloret de Mar.
!•' l'atria, van d i g n a m e n t c unidas con
su devociòn a la tamilia».
T a m b é cal observar q u e s'bavia
produït im canvi en cl coniandaincnt
Rojas Sans, José (Calella de la Costa. Barcelona, 7-3-1921), veíde Girona.
Falgàs Pujol, José (Figueres, 7-12-1910), veí de Figueres.
Rodríguez Cabrida, Antonio (Carabanchel Bajo, Madrid, lQ-4-1914), veí de Girona.
de hi divisió. El primer va ser cl g c n c nil Agusrín M u n o z Grandes. un amic
personal de Franco, coronel de la ÍV
Brigada de Navarra en el decurs de la
Cuen-a Civil, En fiíialitzai- cl conllicle.
S'ha mantingut la relació de noms originals en castellà de la llista de
voluntaris i s'han adaptat al català els topònims.
4Ó \(i2(>\ f- |í,.HViSTA Dii GIRONA -» NÚM. -iis N()Vl·.\niiiiL-i)l·.si.,viiiui. nxji
•*
f- HISTÒRIA
Primera pàgina
del diari gironí
ElPiríneo.
del 26-6-41.
EipAiÍB y Jal Cau
BANDERIN DE ENGANCHE PORTES DE CUEfífíA
han terminado
CONTRA EL COMUNISMO MuchasIdvorbòlfiiljs
de los alemanes
va ser n o m e n a t secretari general del
partit únic, fins al 1940, per retornar a
Jefatura Provincial de F.E.T, y de las].O.N,-S Se perfilan éxítos tacticos de g
envergadura
llrnLi», IihllÉirilD Hr ÉI I
La Mariíin de gijcirn nlcmiïna toma paite
ii luclin curilra i.i U.ÍV.:D.S.
I i · i i a Du
l'exèrcit. T e n i a el c o m a n d a m e n t de la
•Éurju blItpwl.lDi ilmili
DHDIII Í iDMnirir» 11 1
In dnlfiv^ lllTivEa, •"
IbJlijvïkjlJ», diii rtinibdluai íeJH A nliK •-
22a Divisió d'Infanteria, de.splegada a
Uoiu, 10- — Um^Ukt-iJJ'
oBríml IraiiLa k WBrt' Uurk j al tí-
l'entorn de Gibraltar en ser n o m e n a t
lo.nilliiTlc 1^. l · i . , i p l m c
cap d e la División Aziil, càrrec q u e va
m a n t e n i r fins al 1942.
Retorn discret
V UHILB illdÉBe, •lÉBiM
U I fBbltUÉ, rpl«il.
d* rtpKLulhlíLln. lu
Hgracias por
lihAr.-irión de
U r i l A DI c »•
cl terror, arma principal de los
moscoviír'S
TaBLkd.b brik •lil'· Ifv&MriLr'üi', aaüfl «oda.
* vuaHq* <!' Uouluf» J C-LaLL l'a
U HJ:. •>« l ' i U i i n a .
La situació militar per a l'exèrcit alemany canvià ràpidament i Franco
van arribar quasi de p i m t e t e s . En la
el 1977, als 64 anys. M a n u e l Cïuijarro
actuà a m b diligència. El mes d'octubre
darrera pàgina de L·>s Siliof del dia 6
A g e r o , t a m b é militar destinat a G i r o -
de 1943 s'ordenà la retirada de la divi-
d'abril es publicà la següent Intorniació
na i a m b càrrecs en l'estructura del
sió de voluntaris espanyols. En restaren
a u n a c o l u m n a : " V o l u n t a r i o s d e la
partit ú n i c , precisament va ser secre-
n o m é s uns 1.800, integrants en l'ano-
División Azul a Espana. San Sebastiàn,
tari
m e n a d a Legión Azul, c o m a n d a t s pel
4. Esta tarde a las 6 llcgó una expedi-
d ' e x c o m b a t e n t s de la n i v i s i ó n Azul;
coronel García Navarro. Però el 3 de
ción de la Legión espanola de Volunta-
el 1974 va ser traslladat a Madrid.
març de 1944, l'ordre de retoni va ser
rios que regresan del frente mso. En la
La delegació provincial tiel sindicat
total, n o m é s els que van renunciar a la
estación fueron recibidos por las íiuto-
vertical va ser ocupada reiteradament
nacionalitat espanyola per l'alemanya
ridades militares, civiles y jerarquías del
per exdivisionaris: Joaquiïn
va[i seguir en el combat. Precisament
M o v i m i e n t o . Se les sirvió una comida
Mier, després de ttíniar de l ' U R S S , va
els darrer; defensors de Berlín van ser
y las camaradas de la Sección Femenina
ser delegat provincial de Sindicats de
aquests estrangers, espanyols, valons,
les obscquiaron con tabaco».
Girona, el 1947. J u a n A n t o n i o l'edrei-
de
la
germandat
g i r o n ina
López
francesos, holandesos, etc. q u e , i n t e -
El balanç de l'acció espanyola en
ra de la Maza, els anys 1951 a 1954.
grats en les unitats militars de les SS,
aquell escenari de la S e g o n a G u e r r a
Juan Manuel de Santisteban Bernaldo
van ser lidcls als seus ideals.
Mundial, en el bàndol alemany (exi-
de Quirós, els anys 1954 a 1958; també
Igualment cal esmentar un grup de
liats republicans van combatre a m b els
va ser vicepresident de la g e r m a n d a t
voluntaris de l'Exèrcit de l'Aire que van
russos) va ser de més de 4.000 morts,
d'excombatents de la Divisió.
foniiar l'anomenada Escuadrilla Azul,
H.500 ferits i 36U desapareguts.
FÍTialment, el gironí Josep Sendra
que va participar amb èxit en diferents
accioas en el cel de Rússia. Mantenien
i Dalmau, funcionari de rAjínuanient.
va ocupar diferents càrrecs en l'estruc-
Mèrits polítics
el lema de la famosa unitat del capità
tura del M o v i m i e n t o .
García M o r a t ó en cl decurs de la G u e r -
La participació en la campanya de R ú s -
ra C i v i l : «Suerte, vista y al t o r o » . I
sia va suposar un mèrit polític evident, i
encara el grup d'infemieres voluntàries
també per als professionals de l'exèrcit.
que van treballar amb diligència i dis-
UniversitaLs, acadèmies militars i admi-
creció més enllà de la inevitable publi-
nistracions van acollir aquells excomba-
citat política que va comportar la seva
tents a m b entusiasme i generositat.
presència en els hospitals de sang, de
Els vincles a m b el partit únic es
campanya i de rereguarda. Comandava
van refermar. J o s e p Clara, en el seu
aquella unitat femenina la inspectora
estudi sobre aquest tema(3), relaciona
general Mercè Milà.
els e x d i v i s i o n a r i s q u e van
El retoni dels voluntaris va ser més
ocupar
càrrecs del M o v i m i e n t o i a l'atlminis-
discret q u e la sortida. El del p r i m e r
tració de G i r o n a : J u l i o
Esteban
grup, pròpiament els divisionaris, enca-
A s c e n s i ó n , m i l i t a r , va ser d i p u t a t
ra va estar envoltat de la litúrgia patriò-
provincial, delegat de
tica del m o m e n t . En canvi els legiona-
N a c i o n a l d e Previsión i del M i n i s t e -
ris, en la seva repatriació l'any 1944,
rio de la Vivienda, fms a la seva m o r t
l'instituto
Els volunlaris de la División Azul
encara recorden cada any els seus morts.
Lesquelaésdel'ASCdel 12-2-2002
t
CAÍDOS DE LA
DMSIÓN AZUL
EU CAMPAAA. EH KosprrnLes.
EN LOS CAMPOS DE PRISrONEBOS
12 FEBRERO;
flCTOS IN MEMOHIAM
La Tlarmondad da la DiTillAb Alut r la Fuadnqtún da Ld DWIIIAD
1730 hoiaa: C<n<nr>iln d* La Almud.na
•llandii clncD lotai
i930 baiat: Mt» an In Bmlllcn di fiiui d* M·dinac·ll.
HISTÒRIA ->
f' R E V I S T A m-, C M R O N A >> M ' M . 215 N(ni.Mniii-T)i:si.Miiiiii
il^
1001 *• I627I 4 7
il
Mercè Milà, inspectora general de les infermeres de l'exèrcit espanyol (oficialment Damas Auxiliares de Sanidad Militar).
va participar amb un grup de voluntàries en els serveis hospitalaris de la División Azul.
els
nistes, c o m UTi inteTit de sortir d'una
espanyol, en el centre la creu de ferro
voluntaris ile la División Azui han res-
En
general,
a Catalunya
situació íle quasi misèria que dominava
a m b l'esvàstica i dan^era les torres del
tat niolt discrets i el pas inexorable del
gran part de la societat espanyola del
Kremlin i els mots «Rusia 1941». Valia
temps lia tlesfulhu aquella sienenició.
m o m e n t i t a m b é per un cert afany
3 euros; ningi'i la va comprar...
T o t al eoiitr.iri que en certes c o m u n i -
d ' a v e n t u r a p r ò p i a d e la j o v e n t u t .
tats de l'Estat. Les pàgines de n e c r o l ò -
L'existència de forces annades profes-
J. Víctor Gay
giques del madrileny diari ABC
recu-
sionals, en aquell m o m e n t minoritàna,
és prriodislii
llen el títül d e v o l u n t a r i j u n t a m e n t
però vigent (la Legió francesa i el Ten,'
;imh altres de caràcter professional o
espanyol, curiosament integrat, en el
polític. La H e r m a n d a d Nacional, amb
seu n u c l i f u n d a c i o n a l . noTnés p e r
seu t a m b é a M a d r i d , n o s'oblida de
volimtaris catalans, una pàgina militar
recordar cada any els morts al front i
pendent d'estudi) situa en el temps la
difunts. Diferents p o b l a c i o n s encara
División Azul, en la qual els gironins hi
tenen cari'ers dedicats a aquella unitat
van ser prcsent.s. R e c o r d a r alguns noms
militar en la qual. c o m h e m vist, van
de voluntaris c o m el director de cine-
participar un grup de gironins.
ma Luis García B e r l a n g a . escriptors
La División Azul ha generat tina
c o m Dionisio Ridruejo. T o m à s Salva-
bibliografia en què destaquen els llibres
d o r o Carlos Maria Ydígoras. l'actor
signats per Eleuterio Paniagua Garcia,
Luis C i g e s , ens ajtidarà a e n t e n d r e
resident a Girona, on es va casar: són
aquella realitat. IgualTnent r e c o m a n e m
les novel·les Los houihrvs se iiiatatt ÜÍÍ i
el tlocumental i:xíniiijcn\< de si )iJÍsiiios,
Esparwlcs son triuiifos, p u b l i c a d e s els
realitzat el 2001 perjavier R o y o i José
anys 1961 i 1963, respectivament, per
I.uis López Linares, en el qual es recu-
la madrilenya editorial Lorenzana.
llen opinions de voUnitaris en guenvs
estrangeres i n o hi m a n q u e n les de
diferents exdivisionaris.
Conclusió
Avtii, tot plegat és una pàgina de
Després de seixanta anys p o d e m veure
la història que s'apaga per un fet biolò-
aquella p a r t i c i p a c i ó de
vokmtaris
gic. En una recent tira d'antiquaris a
(alguns h o van aprofitar per fer «mèrits»
Girona es podia veure una condecora-
o fms per rentar els seus antecedents
ció creada expressament per a la Divi-
polítics republicans) c o m una resposta a
sión Azul. Enccrclatla per l'àguila de
uns sentiments visceralment anticomu-
S a n t J o a n t r a d i c i o n a l en
l'exèrcit
L'autor vol .igrair Ics KICÍ1ÍLILS R'IHKÍL-S lic part do
TArcliivo General Milit.ir d'Àvila, en la persona
lif Fr^ncisco J. líellido Andreu, i la t.isc.i de
rei-ena en l'lie mero teta de la Oipniació de
Girona, per part de Jordi Gibeit,
Totes les tb[c>i;rat"ies lian estat extretes de la
piililiíaciò .ilenianya Siiiiuil
Notes
(l)Es tracta lie Lindehno León Cïartia-Argiielies. A.stnrià de Mieres {l')l)6). Delegat provineiai de Sinditats a Girona de 1939 a 1941.
El 19()2 fou n o m e n a t delegat provincial
d'Asociafiones del Moviniieiito a Granada,
on era delcg;U del Minisieri de Treball.
(2)l'anlino Coll Mesei^tier (tlirona. !K99), de
llindes arreU a la fiíiiat, era militar protcssion.il de r.miia d'Enginyers. Diplomat d'Estai
M.ijor, l£n esclatar la Gnerra Civil, va fngir
de Harcelona i va lluitar anili l'exèrcit
"uaLional". Va ser et segon governador civil
de Girona després del coiillicte civil. Va
acompanyar Franco en la reunió ainli cl
mariscal l'ctaio a Motitpeller.
(.^) fc'f Piinil rÍHíV, Li l-iil·iiiiic i cl Ahriwinilo ii
Cinm,} (I9JÍ5-I977), de Josep Clam. Q u a derns del Cercle. Girona 1999.