El viaje a Holanda

BUTLLETÍ DE I PER A LES FAMÍLIES I/O TUTORS/ES DEL GRUP CALIU
PRIMER ACTE EN MOTIU 25È ANIVERSARI
DE GRUP CALIU
Concert Benèfic
Atenció families del GRUP CALIU
El proper divendres 8 d’abril, GRUP CALIU realitzarà un concert benèfic a la Sala BARTS de
Barcelona, i ens trobem preparats/des per començar a fer-ne la difusió!. En els propers dies
rebreu el comunicat oficial per correu electrònic, però us avancem la informació per
l’adquisició de les entrades:

Com a families de GRUP CALIU, només cal que ens truqueu a la secretaria del centre o
ens envieu un correu electrònic a [email protected] indicant el número d’entrades que
voleu adquirir. Una vegada confirmat per GRUP CALIU la reserva de les entrades, us
preguem que realitzeu el pagament a la major brevetat possible. Ho podeu fer mitjançant
el pagament al número de compte del GRUP CALIU:
La Caixa ES91-2100-1190-7702-0009-5651 indicant EL VOSTRE NOM I COGNOMS.
També podeu fer el pagament a la secretaria del centre, QUE AQUEST MES DE
MARÇ EXCEPCIONALMENT ESTARÀ OBERTA DE DILLUNS A DIVENDRES DE 16H
A 19H PER ATENDRE AQUESTA QÜESTIÓ.

ÉS MOLT IMPORTANT QUE NO ESPEREU AL DARRER MOMENT PER ADQUIRIR LES
ENTRADES, penseu que les entrades es van assignant per ordre de comanda, així que
com més temps espereu correu el risc de no trobar bones localitats....

L’ÈXIT D’AQUEST ESDEVENIMENT depèn de tots/es nosaltres, ÉS PER AQUEST
MOTIU QUE US PREGUEM FEU DIFUSIÓ DE L’ACTE als vostres familiars, amics/gues,
companys/es de feina,.... I ens ajudeu a fer d’aquest dia, un dia inoblidable!
Farem un concurs de la persona que més entrades adquireixi, i tindrà per part de
GRUP CALIU UN OBSEQUI FANTÀSTIC que consistirà en una SAMARRETA i UNA
BOSSA CORPORATIVA 25è ANIVERSARI.El resultat d’aquest concurs es veurà publicat
al butlletí del mes d’abril, (hehehehehe).
EL CALIU INFORMA - [email protected] - www.grupcaliu.cat
Núm. 94 Març 2016
He vist una pel·lícula francesa que em va commoure i que us la
recomano.
"La professora de historia" del 2014, està en vídeo, basada en fets
reals.
Es la historia d'una professora amb molta vocació i uns alumnes
adolescents molt difícils, i la manera que troba d'engrescar-los perquè
puguin treballar plegats a pesar de les seves diferencies.
El tema que han de treballar: "Els adolescents als camps nazis"
Nieves Delgado
La Taula del Tercer Sector organitza la Jornada
“La Constitucionalització dels drets socials”
ES CELEBRA EL 31 DE MARÇ A L’AUDITORI CAIXAFORUM
El procés constituent que està vivint actualment a
Catalunya està obrint la possibilitat de cercar nous acords
sobre el marc general de convivència de la societat. És,
per tant, un moment d’oportunitat per aconseguir que
drets socials bàsics que no gaudeixen de la mateixa
efectivitat, protecció i garantia constitucional que altres
drets fonamentals, l’assoleixin en un futur proper. Aquest
és un debat que no es produïa des de feia moltes
dècades, però que la crisi del model socio-econòmic
construït a Espanya després de la transició ho ha tornat a
posar d’actualitat. Sobretot perquè aquests drets han
estat durant els darrers anys més vulnerables al seu
deteriorament, en un context de desigualtats creixents en
què molts ciutadans no assoleixen els mínims que
permeten una vida digna. El programa de la jornada “La Constitucionalització dels Drets Socials” farà una
reflexió sobre com es pot aconseguir un avenç legal aplicat a cinc drets socials bàsics: habitatge;
subministraments bàsics, autonomia personal i atenció a la dependència, ingressos mínims i treball. Es tracta de
donar un pas més en en debat de l’enfortiment legal dels drets socials, seguint amb la línia de l’acte que el
setembre de l’any passat va organitzar el Col·legi Oficial de Treball Social amb el mateix títol.
Núm. 94 - Març 2016
SAMARRETES I BOSSES 25È ANIVERSARI
Ja disposem de les samarretes i bosses corporatives de GRUP CALIU! Aquests articles han estat
elaborats amb criteris ètics: ecològic, de comerç just, de proximitat i cooperatiu. Volem donar les gràcies
a Promoètic pel seu suport!! Així que si voleu adquirir qualsevol d’aquests productes, us podeu apropar
a la secretaria del GRUP CALIU!!
GRUP CALIU disposa de samarretes amb model d’home i model de dona. També disposem de
diferents talles, S, M, L , XL i XXL!
Aquesta vegada, i com a novetat, també hem adquirit samarretes amb talles per a nens/es! Així que no
teniu excusa per a emportar-vos la vostra i fins i tot regalar-les a familiars, amics/gues,....
Les bosses són unisex (tant per dona com per home).
Últimament s’han posat molt de moda aquest tipus de bosses
de cotó.
Són molt ressistents i es poden fer servir per portar tot tipus de
coses, papers, documents, roba, objectes personals, posa’t a
la moda!!!
Donatiu:
bossa 6€
X Encuentro de Familias.Fundación Síndrome de Down 14/03/2016
Este año el invitado será el periodista Xavi Coral. Con él, chicos y chicas que participan de los distintos
servicios de la Fundación compartirán sus experiencias y nos hablarán de sus proyectos de futuro.
Recordad que es necesario confirmar asistencia.
¡Os esperamos
Día: 14 de marzo
Hora: de 19 a 20.30h
Lugar: Auditorio ONCE (Gran Via, 400, Barcelona)
Confirmación de asistencia
Podréis tener más información en la pàgina web: http://www.fcsd.org/es/x-encuentro-defamilias_1359149
EL CALIU INFORMA - [email protected] - www.grupcaliu.cat
Núm. 94 Març 2016
DOL , PÈRDUES (Resum xerrada 22-02-2016)
Podem definir el dol com el procés necessari per adaptar-se a qualsevol situació de pèrdua que forçosament ens
arriba a la vida. Tota pèrdua és dolorosa i ens porta per un seguit de sentiments, vivències i emocions que surten
de lo més intern nostre. Així veiem que un dol és un procés normal, no patològic. La vida des de el mateix instant
en que es manifesta, és evolució, canvi, procés, i això comporta sempre pèrdues i també guanys.
Al llarg de la vida hi ha un seguit de pèrdues que ens van arribant. Per exemple la infància que s’acaba, els fills
que es fan adults i marxen, una malaltia important, una mudança forçada, un canvi de país, un fill que no és com
el que esperaves, . . . Cada pèrdua comporta també uns guanys que per pogué gaudir-los, necessàriament, hem
de fer els dols que hi van associats, per així acceptar el canvi i pogué descobrir aquella nova realitat amb tota les
seves possibilitats. En el cas de mort d’una persona estimada els dols son especialment intensos i llargs.
S’han descrit quatre etapes en tot dol normal:
1ª Negació Emocional – Es fa difícil fer-se càrrec del que ha passat, s’està emocionalment anestesiat, en estat de
shok, sentiments de ràbia i rebuig. Dura poc temps.
2ª fase de protesta – La vida ha quedat detinguda en el que va ser i apareix ansietat de separació amb sentiments
de inseguretat , por, culpa. Moltes vegades la angoixa es manifesta com enfado. Poc a poc aquesta ira deixa pas a
la tristesa. Es va descobrint el sentit de “mai mes”.
3ª Fase de tristesa – Se sent tristesa profunda, la realitat es va imposant i apareixen episodis de desesperació.
Apareixen dificultats cognitives (atenció, concentració, memòria,...) La vida es torna molt feixuga, cansament,
dificultat de dormir, tot és fa una muntanya. Tot això és normal i poc a poc és va recuperant la normalitat.
4ª Acceptació – Es comença a acceptar la nova realitat i la reconstrucció de la vida. Quant el mon es trenca a
trossos és necessari plorar sobre ells i estar trist, per després amb els recursos que es tenien i els apresos
començar la tasca de reconstrucció. Es una etapa que pot ser molt llarga.
Aquestes etapes son indicatives del procés tan complexa que és el dol, el seu progrés no és lineal, si no que
avança i retrocedeix contínuament, ajudant així a anar-se adaptant al fet tan dolorós que ha esdevingut. La
persona necessita temps per poder anar assimilant, paint i finalment incorporant i acceptant tots els canvis que
han aparegut a la seva vida. Afrontar la mort es també aprendre a viure la vida real, tal com es. Acceptar que som
limitats ens dona la clara opció d’aprendre i connectar-nos els uns amb els altres de forma positiva i autèntica per
anar endavant. També ens fa créixer la nostre humilitat, la nostre comprensió cap a les dificultats dels altres.
Incorporar el fet de la mort a la nostre vida ens aporta uns valors fonamentals i necessaris per trobar un equilibri
personal que ens possibiliti aquest anar aprenent a instal·lar-nos a la vida. Mercè Casanovas
EL CALIU INFORMA - [email protected] - www.grupcaliu.cat
Núm. 94 Març 2016
Emily Pearl Kinsgley, escritora del programa de TV “Barrio Sésamo” y madre de un niño con
Síndrome de Down, escribió este cuento para describir la experiencia de educar a un hijo con
necesidades especiales:
"El viaje a Holanda"
“Esperar un bebé es como planear un fabuloso viaje de vacaciones a Italia:
Compras muchas guías de turismo y haces unos planes maravillosos: el Coliseo,el David de Miguel Angel, las
góndolas de Venecia…También puedes aprender algunas frases en italiano. Todo es muy excitante.
Después de meses de preparación, finalmente llega el día: haces la maleta y estás muy nervioso.
Algunas horas después, en el avión, la azafata dice: “Bienvenidos a Holanda”.
“¿Holanda?”, preguntas. “¿Cómo que Holanda? ¡Yo pagué para ir a Italia! Toda mi vida he soñado con ir a Italia.”
Sin embargo, ha habido un cambio en el plan de vuelo, el avión ha aterrizado en Holanda y ahí te tienes que Quedar.
Así que tienes que salir y comprar nuevas guías de turismo, incluso tendrás que aprender un idioma nuevo.
Lo importante es que no te han llevado a un lugar horrible: se trata, simplemente, de un lugar diferente.
Es más lento y menos deslumbrante que Italia. Pero después de pasar allí algún tiempo y de recuperar la respiración,
empiezas a mirar a tu alrededor y te das cuenta de que Holanda tiene molinos de viento, tulipanes, incluso
Rembrandts…
Pero todos tus conocidos están ocupados yendo y viniendo de Italia, presumiendo de los días maravillosos que han
pasado.
Y durante el resto de tu vida, te dirás: “Sí, ahí es donde se suponía que iba yo. Eso es lo que yo había planeado.”
Este dolor no desaparece nunca, porque la pérdida de este sueño es una pérdida muy significativa.
Pero si malgastas tu vida lamentando no haber ido a Italia, nunca podrás ser libre para disfrutar de lo que es especial:
las cosas encantadoras que te ofrece Holanda.
Ya llevo más de una década en Holanda. Se ha convertido en mi hogar. He tenido tiempo para recobrar el aliento,
para establecerme y acomodarme, y para aceptar algo diferente a lo que había planificado.
Mirando atrás, reflexiono sobre los años cuando recién arribé a Holanda. Recuerdo con claridad el golpe emocional,
mi temor, mi ira - el dolor y la incertidumbre. Durante esos primeros años, traté de regresar a Italia, tal como lo había
planeado, pero fue en Holanda que debí permanecer. Hoy en día, puedo decir lo mucho que he andado en este viaje
inesperado. He aprendido tanto. Pero, este recorrido ha tomado su tiempo.
Trabajé duro. Compré nuevas guías de viaje. Aprendí un nuevo idioma y lentamente hallé mi camino en esta nueva
tierra. Conocí a otras personas cuyos planes cambiaron, al igual que los míos, y que podían compartir mi experiencia.
Nos apoyamos mutuamente y algunos se han convertido en amigos muy especiales. Algunos de estos compañeros de
viaje llevaban más tiempo que yo en Holanda y resultaron ser guías veteranos, ayudándome a lo largo del camino.
Muchos me han alentado. Muchos me han enseñado a abrir mis ojos a las maravillas que pueden contemplarse en
esta nueva tierra. He descubierto una comunidad que se preocupa. Holanda no era tan mala. Creo que Holanda está
acostumbrada a viajeros extraviados, como yo, y se ha tornado en una tierra hospitalaria, que extiende la mano para
dar la bienvenida, ayudar y apoyar a recién llegados como yo.
A lo largo de los años, me he preguntado cómo hubiera sido mi vida si hubiera aterrizado en Italia, como lo planifiqué.
¿Hubiera sido más fácil? ¿Hubiera sido tan enriquecedora? ¿Hubiera aprendido yo algunas de las lecciones tan
importantes que he llegado a asimilar? Cierto, este viaje ha sido más retador y a veces yo he pataleado y he
exclamado en protesta y por frustración (y aún lo hago).
Y efectivamente, Holanda va a paso más lento que Italia y es menos llamativa que Italia. Pero también esto se ha
convertido en una ventaja inesperada. De cierta forma, he aprendido a aminorar la marcha y a mirar más de cerca las
cosas, ganando una nueva apreciación de las bellezas notables de Holanda, con sus tulipanes, molinos de viento y
obras de Rembrandt.
He llegado a querer a Holanda y a llamarla mi Hogar.
Me he convertido en un viajero del mundo y he descubierto que no importa donde se aterrice. Lo que es más
importante es lo que se logre hacer del viaje y que se vean y disfruten de las cosas especiales, las cosas hermosas,
las cosas que Holanda, o cualquier paraje, tiene que ofrecer.
Cierto, hace más de una década que llegué a un lugar que no había planificado. Sin embargo, estoy agradecida,
porque este destino ha sido más enriquecedor de lo que hubiese podido imaginar. “
- EQUIP DE REDACCIÓ:
- Marta Figueras, Nieves Delgado, Isabel Carré, Maite Ruiz
EL CALIU INFORMA - [email protected] - www.grupcaliu.cat
4
Núm. 94 Març 2016