L`URC agraeix de tot cor aquesta carta dels bisbes de Catalunya

Barcelona, 30 de novembre de 2014
ANY VII. núm.
CARTA DELS BISBES DE CATALUNYA
EN L’ANY DE LA VIDA CONSAGRADA
Advent de 2014
Mons. Jaume
Pujol Balcells
Mons. Lluís
Martínez
Sistach
Mons. Joan
Enric Vives
Sicília
Mons. Enric
Benavent Vidal
Mons. Joan Piris
Frígola
Mons. Xavier
Novell i Gomà
Mons. Francesc
Pardo Artigas
Mons. Romà
Casanova
Casanova
Mons. Agustí
Cortés Soriano
Mons. Josep
Àngel Saiz
Meneses
Mons. Sebastià
Taltavull
Anglada
Mons. Salvador
Cristau Coll
L’URC agraeix de tot cor aquesta carta dels bisbes
de Catalunya amb motiu de l’Any de la Vida
Consagrada. Avui s’inicia a tot el món aquest
esdeveniment que és una crida a continuar en
fidelitat el seguiment del Crist segons l’Evangeli,
viscut en comunió eclesial.
Horeb, amb aquest motiu, edita un número
extraordinari per publicar la carta en català i en castellà.
1
CARTA DELS BISBES DE CATALUNYA
EN L’ANY DE LA VIDA CONSAGRADA
Advent de 2014
L’Advent de 2014, convocats pel Sant Pare Francesc, iniciem la celebració a tota l’Església
universal de l’Any de la Vida consagrada i els Bisbes de Catalunya volem acompanyar el Poble
de Déu, les parròquies, comunitats religioses, moviments i institucions de les nostres Esglésies
diocesanes, perquè aquest temps de reflexió i de gràcia sigui un pas endavant en la conversió i la
renovació espiritual i apostòlica, tan fonamentals per a la nova evangelització.
Acció de gràcies
Quan contemplem en una visió de conjunt la quantitat i diversitat de comunitats religioses presents
a les nostres Esglésies diocesanes, tantes Congregacions que a Catalunya tenen els seus orígens,
i el pas dels sants que tan fortament han marcat la nostra terra, el primer sentiment que aflora en
nosaltres és d’acció de gràcies a Déu. Monestirs, cases d’espiritualitat i d’exercicis, escoles,
hospitals, residències d’ancians, suport i col·laboració a moltes parròquies i moviments, presència
activa en barris i pobles, atenció a persones marginades i excloses, institucions universitàries i
culturals, col·laboració pastoral a les presons, suport actiu a les Càritas diocesanes, els missioners
i missioneres al tercer i quart món... representa tot plegat un gran do de l’Esperit, que evangelitza,
transforma i humanitza la nostra societat.
Aquesta acció de gràcies a Déu la fem extensiva a tots els consagrats, religiosos i religioses,
monjos i monges, contemplatius, verges i laics consagrats, membres de societats de vida
apostòlica i d’instituts seculars, ermitans i ermitanes, verges consagrades, i a tots els qui, imitant
Crist i servint-lo, enriqueixen l’Església amb la seva vida lliurada per amor a Déu i als germans, i
que preguen, treballen i cerquen camins d’evangelització en el nostre món.
Avui dia constatem també, amb joia i agraïment, la notable col·laboració de molts laics, homes i
dones, que fins i tot ocupen llocs de responsabilitat en institucions religioses o col·laboren de
moltes maneres amb les comunitats i obres apostòliques dels consagrats. Els carismes de les
fundacions al servei de la vida consagrada s’estenen i amplien a molts infants, joves, homes i
dones que els acullen i els donen nova fecunditat. També valorem la bona entesa i afecte amb els
bisbes, preveres i diaques, de forma que el cos apostòlic de l’Església, es mostra cordialment unit
pels lligams de comunió que mostren la unitat en la varietat de carismes que l’Esperit Sant
reparteix generosament.
Página 1
La vida religiosa i l’evangelització
Aquestes constatacions positives són també estimulants per a anar superant algunes limitacions,
provocades en gran part per la disminució de les vocacions. El Papa Francesc convida la
comunitat cristiana a renovar-se per tal d’emprendre «l’evangelització» que ja varen potenciar els
seus antecessors. En una època com la nostra, marcada per un fort sentit de secularització i de
relativisme, d’individualisme i fragmentació, l’Església es reconeix portadora d’un missatge de vida
i de salvació, que és una vertadera esperança per a la humanitat. Ens cal anar depassant tota
mena de mundanitat, divisions, cansaments i crítiques negatives que poden frenar els ànims i
l’esperança. I ens urgeix trobar les propostes pastorals més adients per al moment actual, per tal
d’anunciar l’Evangeli de forma creïble i autèntica, servint la pau, la justícia, la fraternitat,
l’espiritualitat i el respecte als homes i dones d’altres religions i cultures.
La vida consagrada està cridada a aportar aquesta visió universal i global, ja que està establerta a
molts països de cultures ben diverses. L’aportació d’universalitat que fan present els consagrats i
les consagrades és fonamental en el procés actual d’evangelització.
Per afrontar la missió evangelitzadora avui, els consagrats, a més de la sempre necessària
conversió personal, estan cridats a enfortir – com alguns ja estan fent –
la comunió entre
congregacions i instituts amb carismes semblants per ajudar-se a mantenir obres i missions.
A Evangelii Gaudium, el Papa crida a «recuperar la frescor original de l'Evangeli», per tal de fer
brollar «nous camins, mètodes creatius, altres formes d'expressió, signes més eloqüents, paraules
carregades de renovat significat per al món actual» (EG 11). Crida a una pastoral en clau de missió
amb audàcia i creativitat (cf. EG. 33), i demana expressament de fer la proposta evangelitzadora
des del cor de l'Evangeli, el nucli del qual és la misericòrdia. Aquest nucli és la font de la que brolla
«l'alegria» (gaudium) que ha d'acompanyar sempre l’evangelitzador i per això l'Església –i cada
persona en ella– ha de ser i aparèixer com a portadora d’aquesta experiència de misericòrdia.
Precisament, (el 16 Agost 2014, a Corea,) el Papa deia als membres de la Vida Consagrada:
«Sigui que el carisma del vostre Institut estigui orientat més a la contemplació o més aviat a la vida
activa, sempre esteu cridats a ser “experts” en la misericòrdia divina. Sé per experiència que la
vida en comunitat no sempre és fàcil, però és un camp d'entrenament providencial per al cor. És
poc realista no esperar conflictes: sorgiran malentesos i caldrà afrontar-los. Però, malgrat aquestes
dificultats, és en la vida comunitària on estem cridats a créixer en la misericòrdia, la paciència i la
caritat perfecta... L'experiència de la misericòrdia de Déu, alimentada per l'oració i la comunitat, ha
de donar forma a tot el que vosaltres sou, a tot el que feu».
El testimoni de la vida dels consagrats és un bé preciós per a tota l’Església com ho és també el
seu desprès treball en bé de tota la societat. Actualment aquesta donació generosa dels
consagrats que viuen un compromís en els diversos camps on els porten la vivència del seu
carisma, rep un merescut reconeixement, així com també el testimoni joiós dels monjos i monges
que brolla de la contemplació autèntica i d'una vida comunitària que mostra la bellesa de l’amor
Página 2
fratern. El papa Francesc ha dit als consagrats i als preveres «No tingueu por de mostrar l'alegria
d'haver respost a la crida del Senyor, a la seva elecció d'amor, i de testimoniar el seu Evangeli en
el servei a l'Església».
L’anunci de l’Evangeli, també per part dels consagrats, ha d’anar acompanyat amb l’autenticitat de
vida i amb la coherència amb els consells evangèlics que han marcat sempre la vida religiosa. Els
fundadors de tots els temps han donat proves amb la seva vida i amb les seves paraules, de l’amor
intens a l’Església i a tots els homes, especialment els més pobres. Aquesta solidaritat amb els
dèbils continua essent avui particularment urgent i significativa per contribuir a humanitzar la
«societat del benestar» i és per al món el senyal i la garantia de la «Bona Nova» que anunciem
com un fet (Gaudium et Spes, 26).
Moltes congregacions religioses es dediquen a l’ensenyament dels infants i joves i són titulars de
nombroses institucions educatives que han fet un bé immens en l’educació d’una bona colla de
generacions d’homes i dones del nostre país. Animem les escoles cristianes, com a institucions
eclesials que són, a fer avui una aportació específica a la nova evangelització i els demanem que
ofereixin als alumnes una educació que sigui essencialment evangelitzadora, tenint present que
l’element característic de l’escola catòlica «és crear un clima comunitari escolar animat de l’esperit
evangèlic de llibertat i de caritat» (Concili Vaticà II, Gravissimum educationis 8).
La vida religiosa i l’espiritualitat
En el marc general pastoral i evangelitzador, cal que els religiosos i religioses potenciïn
l’espiritualitat com una de les aportacions més urgents en el moment que viu la nostra societat. Els
ordes i congregacions religiosos tenen una llarga tradició espiritual que prengué embranzida de
renovació en el Concili Vaticà II quan va proposar d’anar a les arrels i als carismes fundacionals, i
«reproduir amb valor l'audàcia, la creativitat i la santedat dels fundadors i fundadores com a
resposta als signes dels temps que sorgeixen en el món d'avui» (cf. Vita Consecrata, 37).
Aquesta fou una molt sàvia i encertada mesura del Concili Vaticà II que ha ajudat a la posta al dia i
a la renovació de la vida religiosa. En donem gràcies a Déu i volem que aquest sigui un gran
distintiu de la vida consagrada avui: fer memòria de l’Amor de Déu, de la seva misericòrdia i amor
preferencial pels més pobres i necessitats, i mostrar l’alegria que obté aquell que es dóna del tot,
sense esperar res a canvi, a l’Amor de Déu, que s’ha revelat de forma plena en la persona del
Crist.
Avui hi ha un anhel notable d’espiritualitat en molts sectors de la societat. Cal treballar i aprofundir
en l’autèntica pregària cristiana, en les nostres tradicions i estils espirituals, ben fonamentats en
l’Evangeli, per tal que la proposta cristiana es faci present de forma humil però alhora més
entenedora i accessible per a les noves generacions.
Página 3
Noves oportunitats
L’Any de la vida consagrada és, doncs, una gran oportunitat de renovació i d’enfortiment de la
comunió eclesial. El treball en els pobles i els barris, als hospitals, escoles, universitats i altres
institucions importants de la societat no neix únicament d’una ètica racional fonamentada en els
drets humans i l’altruisme, sinó que s’inspira i participa del seguiment de Jesús viscut en la
comunió de l’Església, que sap pouar en les fonts espirituals i comunicar als nostres germans i
germanes tant de bé rebut. Noves oportunitats d’evangelització s’obren avui per a una espiritualitat
que fonamenta i mou l’acció i el servei. Tot el Poble de Déu i la societat on vivim arrelats, necessita
que els consagrats i les consagrades siguin ben fidels als carismes rebuts i a les promeses fetes
en la seva professió, i donin un testimoniatge autèntic i creïble de la seva fe i del seu amor.
«Cal servir el vi nou en bots nous», aconsella als consagrats el papa Francesc. Convé discernir la
qualitat i el gust del «vi nou» que hem recollit en aquests darrers temps de renovació de la vida
consagrada en l’Església i avaluar les actuals institucions, per si són prou adequades per a
contenir aquest «vi nou». Com recorda el Papa, «no hem de tenir por de deixar els ‘bots vells’, i
renovar els hàbits i estructures que, en la vida de l’Església, i per tant, també en la vida
consagrada, ja no responen al que Déu ens demana avui perquè el seu Regne avanci en el
món» (Discurs del 27.11.2014). I cal tenir presents els criteris a seguir en l’àrdua tasca d’avaluar el
vi nou i comprovar la qualitat dels bots, entre els quals cal destacar l’originalitat evangèlica de les
opcions, la fidelitat al carisma, la primacia del servei, l’atenció als més petits i fràgils, i el respecte
per la dignitat de la persona. Serà l’Esperit Sant el qui ens conduirà tots vers la major fidelitat a
Déu, imitant en tot la fidelitat i l’entrega del seu Fill estimat, en qui el Pare es complau.
Ens encomanem a la Mare de Déu de Montserrat perquè des de la seva santa muntanya, espai
d’oració, lloança, encontre i pelegrinatge, ens ajudi a tots a anar esdevenint més fidels a l’amor a
Déu i al proïsme, que és allò de més fonamental de la vida cristiana. I que la Mare de Déu
sostingui tots els consagrats i consagrades perquè, renovant amb joia en aquest Any el seu «sí» a
Déu, com el de Maria, donin el bon testimoniatge de la felicitat que brolla d’un cor totalment
consagrat a Déu, que atraurà el món cap a l’alegria de la fe i l’humanitzarà en la justícia, la
fraternitat, l’esperança i l’amor.
Els Bisbes de Catalunya
30 de novembre de 2014,
inici de l’Advent i de l’Any de la Vida consagrada
Página 4
CARTA DE LOS OBISPOS DE CATALUÑA
EN EL AÑO DE LA VIDA CONSAGRADA
Adviento de 2014
En Adviento de 2014, convocados por el Santo Padre Francisco, iniciamos la celebración en toda
la Iglesia universal del Año de la Vida consagrada y los Obispos de Cataluña queremos
acompañar al Pueblo de Dios, las parroquias, comunidades religiosas, movimientos e instituciones
de nuestras Iglesias diocesanas, para que este tiempo de reflexión y de gracia sea un paso
adelante en la conversión y la renovación espiritual y apostólica, tan fundamentales para la nueva
evangelización.
Acción de gracias
Cuando contemplamos en una visión de conjunto la cantidad y diversidad de comunidades
religiosas presentes en nuestras Iglesias diocesanas, tantas Congregaciones que en Cataluña
tienen sus orígenes, y el paso de los santos que tan fuertemente han marcado nuestra tierra, el
primer sentimiento que aflora en nosotros es de acción de gracias a Dios. Monasterios, casas de
espiritualidad y de ejercicios, escuelas, hospitales, residencias de ancianos, apoyo y colaboración
en muchas parroquias y movimientos, presencia activa en barrios y pueblos, atención a personas
marginadas y excluidas, instituciones universitarias y culturales, colaboración pastoral en las
prisiones, soporte activo en las Cáritas diocesanas, los misioneros y misioneras en el tercer y
cuarto mundo... representa todo ello un gran don del Espíritu, que evangeliza, transforma y
humaniza nuestra sociedad.
Esta acción de gracias a Dios la hacemos extensiva a todos los consagrados, religiosos y
religiosas, monjes y monjas, contemplativos, vírgenes y laicos consagrados, miembros de
sociedades de vida apostólica y de institutos seculares, ermitaños y ermitañas, vírgenes
consagradas, y a todos los que, imitando a Cristo y sirviéndole, enriquecen la Iglesia con su vida
entregada por amor a Dios y a los hermanos, y que oran, trabajan y buscan caminos de
evangelización en nuestro mundo.
Hoy en día constatamos también, con gozo y agradecimiento, la notable colaboración de muchos
laicos, hombres y mujeres, que incluso ocupan lugares de responsabilidad en instituciones
religiosas o colaboran de muchas maneras con las comunidades y obras apostólicas de los
consagrados. Los carismas de las fundaciones al servicio de la vida consagrada se extienden y
amplían a muchos niños, jóvenes, hombres y mujeres que los acogen y les dan nueva fecundidad.
También valoramos el buen entendimiento y afecto con los obispos, presbíteros y diáconos, de
manera que el cuerpo apostólico de la Iglesia, se muestra cordialmente unido por los lazos de
comunión que muestran la unidad en la variedad de carismas que el Espíritu Santo reparte
generosamente.
Página 1
La vida religiosa y la evangelización
Estas constataciones positivas son también estimulantes para ir superando algunas limitaciones,
provocadas en gran parte por la disminución de las vocaciones. El Papa Francisco invita a la
comunidad cristiana a renovarse para emprender la «evangelización» que ya potenciaron sus
antecesores. En una época como la nuestra, marcada por un fuerte sentido de secularización y de
relativismo, de individualismo y fragmentación, la Iglesia se reconoce portadora de un mensaje de
vida y de salvación, que es una verdadera esperanza para la humanidad. Debemos ir superando
todo tipo de mundanidad, divisiones, cansancios y críticas negativas que pueden frenar los ánimos
y la esperanza. Y nos urge encontrar las propuestas pastorales más adecuadas para el momento
actual, para anunciar el Evangelio de forma creíble y auténtica, sirviendo la paz, la justicia, la
fraternidad, la espiritualidad y el respeto a los hombres y mujeres de otras religiones y culturas.
La vida consagrada está llamada a aportar esta visión universal y global, ya que está establecida
en muchos países de culturas muy diversas. La aportación de universalidad que hacen presente
los consagrados y las consagradas es fundamental en el proceso actual de evangelización.
Para afrontar la misión evangelizadora hoy, los consagrados, además de la siempre necesaria
conversión personal, están llamados a fortalecer –como algunos ya están haciendo – la comunión
entre congregaciones e institutos con carismas similares, para ayudarse a mantener obras y
misiones.
En Evangelii Gaudium, el Papa llama a «recuperar la frescura original del Evangelio», para hacer
brotar «nuevos caminos, métodos creativos, otras formas de expresión, signos más elocuentes,
palabras cargadas de renovado significado para el mundo actual» (EG 11). Nos llama a una
pastoral en clave de misión, con audacia y creatividad (cf. EG. 33), y pide expresamente hacer la
propuesta evangelizadora desde el corazón del Evangelio, cuyo núcleo es la misericordia. Este
núcleo es la fuente de la que brota la «alegría» (gaudium) que debe acompañar siempre al
evangelizador y por eso la Iglesia –y cada persona en ella– debe ser y aparecer como portadora
de esta experiencia de misericordia.
Precisamente el 16 de agosto de 2014, en Corea, el Papa decía a los miembros de la Vida
Consagrada: «Sea que el carisma de su Instituto esté orientado más a la contemplación o más
bien a la vida activa, siempre están llamados a ser “expertos” en la misericordia divina. Sé por
experiencia que la vida en comunidad no siempre es fácil, pero es un campo de entrenamiento
providencial para el corazón. Es poco realista no esperar conflictos: surgirán malentendidos y
habrá que afrontarlos. Pero, a pesar de estas dificultades, es en la vida comunitaria donde
estamos llamados a crecer en la misericordia, la paciencia y la caridad perfecta... La experiencia
de la misericordia de Dios, alimentada por la oración y la comunidad, debe dar forma a todo lo que
ustedes son, a todo lo que hacen».
El testimonio de la vida de los consagrados es un bien precioso para toda la Iglesia como lo es
también su desprendido trabajo en bien de toda la sociedad. Actualmente esta donación generosa
de los consagrados que viven un compromiso en los diversos campos donde les lleva la vivencia
Página 2
de su carisma, recibe un merecido reconocimiento, así como también el testimonio gozoso de los
monjes y monjas que brota de la contemplación auténtica y de una vida comunitaria que muestra
la belleza del amor fraterno. El papa Francisco ha dicho a los consagrados y a los presbíteros :
«No tengáis miedo de mostrar la alegría de haber respondido a la llamada del Señor, a su elección
de amor, y de testimoniar su Evangelio en el servicio a la Iglesia».
El anuncio del Evangelio, también por parte de los consagrados, debe ir acompañado con la
autenticidad de vida y con la coherencia con los consejos evangélicos que han marcado siempre la
vida religiosa. Los fundadores de todos los tiempos han dado pruebas con su vida y con sus
palabras, del amor intenso a la Iglesia y a todos los hombres, especialmente a los más pobres.
Esta solidaridad con los débiles continúa siendo hoy particularmente urgente y significativa para
contribuir a humanizar la «sociedad del bienestar» y es para el mundo la señal y la garantía de la
«Buena Nueva» que anunciamos como un hecho (Gaudium et Spes, 26).
Muchas congregaciones religiosas se dedican a la enseñanza de los niños y jóvenes y son
titulares de numerosas instituciones educativas que han realizado un bien inmenso en la
educación de un gran grupo de generaciones de hombres y mujeres de nuestro país. Animamos a
las escuelas cristianas, como instituciones eclesiales que son, a hacer hoy una aportación
específica en la nueva evangelización y les pedimos que ofrezcan a los alumnos una educación
que sea esencialmente evangelizadora, teniendo presente que el elemento característico de la
escuela católica consiste en «crear en la comunidad escolar un ambiente animado por el espíritu
evangélico de libertad y de caridad» (Concilio Vaticano II, Gravissimum educationis 8).
La vida religiosa y la espiritualidad
En el marco general pastoral y evangelizador, es necesario que los religiosos y religiosas
potencien la espiritualidad como una de las aportaciones más urgentes en el momento que vive
nuestra sociedad. Las órdenes y congregaciones religiosas tienen una larga tradición espiritual que
tomó impulso de renovación en el Concilio Vaticano II, cuando propuso ir a las raíces y a los
carismas fundacionales, y «reproducir con valor la audacia, la creatividad y la santidad de sus
fundadores y fundadoras como respuesta a los signos de los tiempos que surgen en el mundo de
hoy» (cf. Vita Consecrata, 37).
Esta fue una muy sabia y acertada medida del Concilio Vaticano II que ha ayudado a la puesta al
día y a la renovación de la vida religiosa. Por ello damos gracias a Dios y queremos que éste sea
un gran distintivo de la vida consagrada hoy: hacer memoria del Amor de Dios, de su misericordia
y amor preferencial por los más pobres y necesitados, y mostrar la alegría que obtiene aquel que
se entregado del todo, sin esperar nada a cambio, al Amor de Dios, que se ha revelado de forma
plena en la persona de Cristo.
Existe hoy un anhelo notable de espiritualidad en muchos sectores de la sociedad. Hay que
trabajar y profundizar en la auténtica oración cristiana, en nuestras tradiciones y estilos
espirituales, bien fundamentados en el Evangelio, para que la propuesta cristiana se haga
Página 3
presente de forma humilde pero a la vez más comprensible y accesible para las nuevas
generaciones.
Nuevas oportunidades
El Año de la vida consagrada es, pues, una gran oportunidad de renovación y de fortalecimiento de
la comunión eclesial. El trabajo en los pueblos y los barrios, en los hospitales, escuelas,
universidades y otras instituciones importantes de la sociedad no nace únicamente de una ética
racional, fundamentada en los derechos humanos y el altruismo, sino que se inspira y participa del
seguimiento de Jesús vivido en la comunión de la Iglesia, que sabe mostrar en las fuentes
espirituales y comunicar a nuestros hermanos y hermanas tanto bien recibido. Nuevas
oportunidades de evangelización se abren hoy para una espiritualidad que fundamenta y mueve la
acción y el servicio. Todo el Pueblo de Dios y la sociedad donde vivimos arraigados, necesita que
los consagrados y las consagradas sean muy fieles a los carismas recibidos y a las promesas
hechas en su profesión, y den un testimonio auténtico y creíble de su fe y de su amor.
«Hay que servir el vino nuevo en odres nuevos», aconseja a los consagrados el papa Francisco.
Conviene discernir la calidad y el sabor del «vino nuevo» que hemos recogido en estos últimos
tiempos de renovación de la vida consagrada en la Iglesia y evaluar las actuales instituciones, por
si son suficientemente adecuadas para contener este «vino nuevo». Como recuerda el Papa, «no
debemos tener miedo de dejar los ‘odres viejos’, y renovar los hábitos y estructuras que, en la vida
de la Iglesia, y por tanto, también en la vida consagrada, ya no responden a lo que Dios nos pide
hoy para que su Reino avance en el mundo» (Discurso del 27.11.2014). Y hay que tener presentes
los criterios a seguir en la ardua tarea de evaluar el vino nuevo y comprobar la calidad de los
odres, entre los que cabe destacar la originalidad evangélica de las opciones, la fidelidad al
carisma, la primacía del servicio, la atención a los más pequeños y frágiles, y el respeto por la
dignidad de la persona. Será el Espíritu Santo quien nos conducirá a todos hacia la mayor fidelidad
a Dios, imitando en todo la fidelidad y la entrega de su Hijo amado, en quien el Padre se complace.
Nos encomendamos a la Virgen de Montserrat, para que desde su santa montaña, espacio de
oración, alabanza, encuentro y peregrinación, nos ayude a todos a ser más fieles al amor a Dios y
al prójimo, que es lo fundamental de la vida cristiana. Y que la Virgen sostenga a todos los
consagrados y consagradas para que, renovando con gozo en este Año su «sí» a Dios, como el de
María, den el buen testimonio de la felicidad que brota de un corazón totalmente consagrado a
Dios, que atraerá el mundo hacia la alegría de la fe y lo humanizará en la justicia, la fraternidad, la
esperanza y el amor.
Los Obispos de Cataluña
30 de noviembre de 2014,
inicio del Adviento y del Año de la Vida consagrada
Página 4
Secretaria de l’URC
Lluís Serra, marista, secretari general de l’URC i director del CEVRE
Correu electrònic: [email protected] | [email protected]
Mercedes Aldaz, salesiana
Horari d’atenció al públic: dimarts, de 10,00 – 13,00 h., i dijous de 16,30 a 19,30 h.
Telèfon: 933 024 367 ● Correu electrònic: [email protected]
Inscripcions a la Jornada de Formació Permanent i altres convocatòries
Guia (actualització i canvis): guí[email protected]
S’ha suprimit la línia de fax
Contacta amb nosaltres
Lluís Serra
Secretaria
Web
Facebook
Twitter
Secretari general de l’URC i director del CEVRE
Secretaria de l’URC i del CEVRE
Informatiu Horeb
Unió de Religiosos de Catalunya
Unió de Religiosos de Catalunya
URC Unió Religiosos
[email protected]
[email protected]
[email protected]
www.urc.cat
www.facebook.com
@URC_Catalunya
UNIÓ DE RELIGIOSOS DE CATALUNYA
Plaça d’Urquinaona, 11, 2n 2a (08010 Barcelona) Tel. 93 302 43 67
Secretari general: [email protected] / Secretaria: [email protected] / Informatiu: [email protected]
http://www.urc.cat
2