currículum i resum obra guanyadora _2

Currículum Ramon Huguet
Ramon Humet (Barcelona, 1968) ha estudiat amb Gerry Weil i Harriet Serr a
Caracas (Venezuela), i amb Josep Soler a Barcelona. Ha assistit a classes
magistrals de Jonathan Harvey, Tristan Murail, Brian Ferneyhough, Salvatore
Sciarrino, Helmut Lachenmann, George Crumb, Beat Furrer, Jesús Rueda, Benet
Casablancas, Joan Guinjoan i composició assistida per ordinador a l’Ircam.
Ha obtingut el Premi Internacional Olivier Messiaen de l’Orquestra Simfònica de
Montreal, el XXIV Premi Reina Sofia, i el Premi Joaquín Rodrigo - Villa de
Madrid. Ha obtingut encàrrecs de l’Orquestra Simfònica de Montreal, del CDMC,
de l’ACDA, de la Fondation Calouste Gulbenkian, del Festival d’Òpera de
Butxaca, de la Fundació Caixa Catalunya i de la Fundació Phonos, entre d’altres.
Té el títol d'Enginyer Tècnic de Telecomunicacions, especialitat Equips
Electrònics, per la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva música està
publicada a l’editorial Tritó.
És professor d’harmonia i anàlisi al Conservatori de Vila-seca. Estudia
shakuhachi amb el mestre shihan Horacio Curti. Més informació a
www.ramonhumet.com
El que altres compositors i periodistes han dit de la seva música:
“Ramon Humet's music is delicate and subtle, with high poetic imagination.
Humet is a hope for the future; he has a fine ear, and a spirit full of light.”
Jonathan Harvey.
“Ramón Humet es músico-compositor, su trabajo atiende cual hoja – móvil y
empática – las luces y humedades que le llegan de la más amplia y completa
rosa de los vientos todos, traduciendo en gradaciones sutiles el flujo de caricias
y tensiones que las palideces del ameno vivir entre cosas le propicia. Es el suyo
un carácter preñado de intensas levedades, cultivador de matizadas sombras
más que de rotundos impactos. Desde ahí crecerá su componer en plural
acervo de cantos a lo fractal, lo volátil, la noche y sus obscuridades, al menudo
haiku, etc. “
Llorenç Barber.
“Ce compositeur surdoué mêle admirablement les éléments liés aux oiseaux et
le traitement de l’orchestre. Il maîtrise également le silence et le temps, une
précieuse qualité”.
Cristophe Huss.
“Quienes temen la música contemporánea deberían haber visto la entusiasta
respuesta del público en el estreno de Un vent transparent. Conviene seguir la
pista al emergente Humet, que sabe plasmar con carisma su pensamiento
musical con fascinantes técnicas y recursos expresivos. Atraído por la filosofía y
la música tradicional japonesa, despliega en su nueva pieza refinamiento
tímbrico, atmósferas sutiles y encanto sonoro. Ante tal arsenal de imágenes
sonoras y poéticas, la obra, de sólo 10 minutos de duración e impecable
factura, se hizo corta.”
Javier Pérez Senz
Comentari sobre l’obra "Gagaku", guanyadora del Premi Internacional
Ciutat de Tarragona
El punt de partida de l’obra “Gagaku” és el sentit d’espai-temps que es percep
en la música tradicional japonesa gagaku. El sentit d’espai en el gagaku es
reforça pel so agut i pla de l’instrument sho, que dona una sensació d’absència
de focus i no direccionalitat del so. Aquest so és emulat a l’obra Gagaku
mitjançant dos petits grups de cambra situats en direferents punts de l’auditori,
a banda de l’orquestra simfònica, per donar a l’audiència la sensació d’una
música plurifocal.
El sentit del temps en el gagaku, apart de la no temporalitat de la seva antiga
tradició, dóna un sentit de discurs no linial. Aquesta no direccionalitat és
tractada en l’obra Gagaku mitjançant diferents capes d’esdeveniments que es
desenvolupen amb la seva pròpia energia autònoma, establint relacions subtils
amb les altres capes discursives. El tipus de contrapunt d’esdeveniments
autònoms reforça la percepció de temps no linial.
L’obra Gagaku està dedicada al mestre Joan Guinjoan, amb agraïment i
admiració.