Dimecres, 25 de setembre de 2013 a les 18.30 h. __________________________________________________________________________________________________________ L’AUTOR Amos Oz (Jerusalem, 1939) Va néixer el 1939 a Jerusalem, fill únic de Yehudà Klausner i de Fania Mussman - qui es va suïcidar quan ell tenia 12 anys – intel·lectuals sionistes de dretes, amb el nom d'Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any 1917 de la ciutat d'Odessa a Vílnius i d'allà a Palestina l'any 1933. El 1954 Oz va entrar a formar part del quibuts Julda, moment en el qual adoptà el nom actual. Mentre estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de Jerusalem, entre 1960 i 1963, va publicar els seus primers contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies, que el va fer demanar la partició de l’estat en dos, un àrab i un altre jueu. També hi va ser en la Guerra del Iom Kippur i va fundar durant la dècada del 1970, al costat d'uns altres, el moviment pacifista Xalom Akhxav ("Pau Ara"), que s’oposa als assentaments jueus. També ha demanat el diàleg amb l’OAP (Organització per a l’Alliberament de Palestina). Actualment és professor de literatura a la Universitat BenGurion del Nègueb, situada a Beerxeba. L'any 2004 fou guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit per la Generalitat de Catalunya, premi que compartí amb el palestí Sari Nusseibeh, i el 2007 amb el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres per la seva contribució a fer de la llengua hebrea un brillant instrument per a l'art literari i per a la revelació precisa de les realitats més apressants i universals del nostre temps, amb especial atenció, tant a la defensa de la pau entre els pobles, com a la denúncia de totes les expressions del fanatisme. Acaba de ser guardonat amb el Premi Franz Kafka (2013). OBRA Novel·la (1966) (1968) (1971) (1973) (1982) (1985) (1987) Quizás en otra parte Mi querido Mijael Hasta la muerte Tocar el agua, tocar el viento Un descanso verdadero Las mujeres de Yoel La caja negra (1989) (1991) (1994) (1995) (2005) (2007) Conocer a una mujer Firma No digas noche Una pantera en el sótano De repente en lo profundo del bosque Versos de vida y muerte Autobiografia (2003) Una història d’amor i de foscor ______________________________________________________________________________________ Oz, A. Una història d’amor i de foscor 1 Setembre 2013 Dimecres, 25 de setembre de 2013 a les 18.30 h. __________________________________________________________________________________________________________ LA NOVEL·LA Títol: Una història d’amor i de foscor Editorial: La Magrana Any: 2007 Pàgines: 655 Intent de reconstruir el seu passat familiar i, sobretot, d’entendre el suïcidi de la seva mare. Els episodis netament autobiogràfics es barregen amb moments de reflexió sobre la història del seu poble, però també sobre la literatura, sobre l’amor i la vida. L’humor hi és present amb intel·ligència i una gran sensibilitat. Tot i que el format és el del text autobiogràfic – memòries- , a la novel·la hi apareixen sovint petites narracions sobre alguns personatges, tradicions del seu poble, llegendes, que fan la lectura amena i molt àgil. DISCURS EN GUANYAR EL PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE LES LLETRES Pero, si lees una novela, adquieres una entrada a los pasadizos más secretos de otro país y de otro pueblo. La lectura de una novela es una invitación a visitar las casas de otras personas y a conocer sus estancias más íntimas. Si no eres más que un turista, quizá tengas ocasión de detenerte en una calle, observar una vieja casa del barrio antiguo de la ciudad y ver a una mujer asomada a la ventana. Luego te darás la vuelta y seguirás tu camino. Pero como lector no sólo observas a la mujer que mira por la ventana, sino que estás con ella, dentro de su habitación, e incluso dentro de su cabeza. Cuando lees una novela de otro país, se te invita a pasar al salón de otras personas, al cuarto de los niños, al despacho, e incluso al dormitorio. Se te invita a entrar en sus penas secretas, en sus alegrías familiares, en sus sueños. Y por eso creo en la literatura como puente entre los pueblos. Creo que la curiosidad tiene, de hecho, una dimensión moral. Creo que la capacidad de imaginar al prójimo es un modo de inmunizarse contra el fanatismo. La capacidad de imaginar al prójimo no sólo te convierte en un hombre de negocios más exitoso y en un mejor amante, sino también en una persona más humana. La mujer de la ventana puede ser una mujer palestina de Nablus y puede ser una mujer israelí de Tel Aviv. Si desean ayudar a que haya paz entre las dos mujeres de las dos ventanas, les conviene leer más acerca de ellas. Lean novelas, queridos amigos, aprenderán mucho. Las cosas irían mejor si también cada una de esas dos mujeres leyese acerca de la otra, para saber, al menos, qué hace que la mujer de la otra ventana tenga miedo o esté furiosa, y qué le infunde esperanza. No he venido esta tarde a decirles que leer libros vaya a cambiar el mundo. Lo que he sugerido es que creo que leer libros es uno de los mejores modos de comprender que, en definitiva, todas las mujeres de todas las ventanas necesitan urgentemente la paz. http://cultura.elpais.com/cultura/2007/10/26/actualidad/1193349607_850215.html ______________________________________________________________________________________ Oz, A. Una història d’amor i de foscor 2 Setembre 2013