Amos Oz

Dimecres, 25 de setembre de 2013 a les 18.30 h.
__________________________________________________________________________________________________________
L’AUTOR
Amos Oz
(Jerusalem, 1939)
Va néixer el 1939 a Jerusalem, fill únic de Yehudà
Klausner i de Fania Mussman - qui es va suïcidar quan ell
tenia 12 anys – intel·lectuals sionistes de dretes, amb el
nom d'Amos Klausner. Els seus pares havien fugit l'any
1917 de la ciutat d'Odessa a Vílnius i d'allà a Palestina
l'any 1933.
El 1954 Oz va entrar a formar part del quibuts Julda,
moment en el qual adoptà el nom actual. Mentre
estudiava Literatura i Filosofia a la Universitat Hebrea de
Jerusalem, entre 1960 i 1963, va publicar els seus primers
contes curts. Va participar en la Guerra dels Sis Dies, que
el va fer demanar la partició de l’estat en dos, un àrab i
un altre jueu. També hi va ser en la Guerra del Iom
Kippur i va fundar durant la dècada del 1970, al costat
d'uns altres, el moviment pacifista Xalom Akhxav ("Pau
Ara"), que s’oposa als assentaments jueus. També ha
demanat el diàleg amb l’OAP (Organització per a
l’Alliberament de Palestina).
Actualment és professor de literatura a la Universitat BenGurion del Nègueb, situada a Beerxeba. L'any 2004 fou
guardonat amb el Premi Internacional Catalunya concedit
per la Generalitat de Catalunya, premi que compartí amb
el palestí Sari Nusseibeh, i el 2007 amb el Premi Príncep
d'Astúries de les Lletres per la seva contribució a fer de la
llengua hebrea un brillant instrument per a l'art literari i
per a la revelació precisa de les realitats més apressants i
universals del nostre temps, amb especial atenció, tant a
la defensa de la pau entre els pobles, com a la denúncia
de totes les expressions del fanatisme.
Acaba de ser guardonat amb el Premi Franz Kafka (2013).
OBRA
Novel·la
(1966)
(1968)
(1971)
(1973)
(1982)
(1985)
(1987)
Quizás en otra parte
Mi querido Mijael
Hasta la muerte
Tocar el agua, tocar el viento
Un descanso verdadero
Las mujeres de Yoel
La caja negra
(1989)
(1991)
(1994)
(1995)
(2005)
(2007)
Conocer a una mujer
Firma
No digas noche
Una pantera en el sótano
De repente en lo profundo del bosque
Versos de vida y muerte
Autobiografia
(2003) Una història d’amor i de foscor
______________________________________________________________________________________
Oz, A. Una història d’amor i de foscor
1
Setembre 2013
Dimecres, 25 de setembre de 2013 a les 18.30 h.
__________________________________________________________________________________________________________
LA NOVEL·LA
Títol: Una història d’amor
i de foscor
Editorial: La Magrana
Any: 2007
Pàgines: 655
Intent de reconstruir el seu passat familiar i, sobretot,
d’entendre el suïcidi de la seva mare.
Els episodis netament autobiogràfics es barregen amb
moments de reflexió sobre la història del seu poble, però
també sobre la literatura, sobre l’amor i la vida.
L’humor hi és present amb intel·ligència i una gran
sensibilitat.
Tot i que el format és el del text autobiogràfic – memòries- ,
a la novel·la hi apareixen sovint petites narracions sobre
alguns personatges, tradicions del seu poble, llegendes, que
fan la lectura amena i molt àgil.
DISCURS EN GUANYAR EL PREMI PRÍNCEP D’ASTÚRIES DE LES LLETRES
Pero, si lees una novela, adquieres una entrada a los pasadizos más secretos de otro país
y de otro pueblo. La lectura de una novela es una invitación a visitar las casas de otras
personas y a conocer sus estancias más íntimas.
Si no eres más que un turista, quizá tengas ocasión de detenerte en una calle, observar
una vieja casa del barrio antiguo de la ciudad y ver a una mujer asomada a la ventana.
Luego te darás la vuelta y seguirás tu camino.
Pero como lector no sólo observas a la mujer que mira por la ventana, sino que estás con
ella, dentro de su habitación, e incluso dentro de su cabeza.
Cuando lees una novela de otro país, se te invita a pasar al salón de otras personas, al
cuarto de los niños, al despacho, e incluso al dormitorio. Se te invita a entrar en sus penas
secretas, en sus alegrías familiares, en sus sueños.
Y por eso creo en la literatura como puente entre los pueblos. Creo que la curiosidad tiene,
de hecho, una dimensión moral. Creo que la capacidad de imaginar al prójimo es un modo
de inmunizarse contra el fanatismo. La capacidad de imaginar al prójimo no sólo te
convierte en un hombre de negocios más exitoso y en un mejor amante, sino también en
una persona más humana.
La mujer de la ventana puede ser una mujer palestina de Nablus y puede ser una mujer
israelí de Tel Aviv. Si desean ayudar a que haya paz entre las dos mujeres de las dos
ventanas, les conviene leer más acerca de ellas. Lean novelas, queridos amigos,
aprenderán mucho.
Las cosas irían mejor si también cada una de esas dos mujeres leyese acerca de la otra,
para saber, al menos, qué hace que la mujer de la otra ventana tenga miedo o esté
furiosa, y qué le infunde esperanza.
No he venido esta tarde a decirles que leer libros vaya a cambiar el mundo. Lo que he
sugerido es que creo que leer libros es uno de los mejores modos de comprender que, en
definitiva, todas las mujeres de todas las ventanas necesitan urgentemente la paz.
http://cultura.elpais.com/cultura/2007/10/26/actualidad/1193349607_850215.html
______________________________________________________________________________________
Oz, A. Una història d’amor i de foscor
2
Setembre 2013