programa - Servei d`Activitats Culturals

LA NOVEL·LA NEGRA
Sala d'actes de Caixa de Colonya
Pl. Major, 7. Pollença
Del 6 al 10 d’agost de 2012
LA NOVEL·LA NEGRA: DES D'AGATHA CHRISTIE ALS NOSTRES DIES
Coordinació: Malcolm Otero Barral, editor, escriptor i columnista.
Professorat: Eduardo Mendoza, escriptor; Miguel Aguilar, editor i columnista; Enrique Vila-Matas,
escriptor; Emiliano Monge, escriptor; Lorenzo Silva, escriptor; Máximo Pradera, escriptor, musicòleg i
periodista; Petros Màrkaris, escriptor; Patricia Escalona, editora; Donna Leon, escriptora; José Carlos
Llop, escriptor; Giancarlo Di Cataldo, escriptor i jutge; Eduardo Lago, escriptor, crític i professor.
Els dies 6, 7, 8, 9 i 10 d’agost de 2012, de 10 a 12 hores i de 16 a 18 hores
Sala d'actes de Caixa de Colonya. Pl. Major, 7. Pollença (excepte dilluns horabaixa a Son Brull, Pollença)
Durada: 20 hores
Nombre de places: 50
Nombre de crèdits de lliure configuració de la UIB: 2
Nombre d'hores de formació permanent de professorat: 20 hores
Alumnat: alumnes i la resta de la comunitat universitària. D'altra banda, a causa del seu caràcter
divulgatiu, el cicle pot acollir qualsevol persona amb interès per la literatura, els mecanismes creatius i les
humanitats enteses d'una manera multidisciplinària.
Introducció
El cicle de conferències La Novel·la Negra: Des d'Agatha Christie als nostres dies està pensat per
aprofundir en un fenomen literari que ha ressorgit amb força els últims anys i que ha esdevingut una
manera de reflectir la realitat, i, fins i tot, de denunciar els seus aspectes més tèrbols.
El gènere de la novel·la negra, policíaca o de crims s'analitzarà des del punt de vista dels escriptors tant
els més estrictament de gènere com els generalistes, editors i exegetes diversos de la literatura. Des del
procés creatiu fins a la recepció, el cicle es planteja com una indagació profunda sobre els mecanismes
ficcionals d'una literatura que ha captivat diverses generacions i que és avui més vigent que mai.
Objectius
•
Conèixer el procés creatiu de la novel·la negra de la mà dels seus creadors.
•
Enquadrar la literatura policíaca dins la literatura universal i estudiar-ne les connexions.
•
Aprofundir en els elements sociològics i de denúncia de la literatura de gènere.
•
Ajudar a situar un fenomen molt popular en el marc de la tradició literària.
•
Fomentar entre l'alumnat la reflexió sobre la pròpia recepció dels textos literaris a través
de les visions proporcionades per les ponents.
•
Proporcionar a l'alumnat les eines i els mecanismes necessaris per a l'anàlisi del fet
literari des del punt de vista de la recerca i transformació de les fonts del text.
•
Apropar l'alumnat a l'experiència no només de la conferència, sinó de la lectura pública
de textos literaris.
•
Ampliar els coneixements de l'alumnat i despertar la seva curiositat pels aspectes
socioculturals i literaris allunyats del cànon però d'igual interès i rellevància.
Metodologia
Cicle de conferències amb el suport de mitjans audiovisuals en alguns casos. Les conferenciants
convidades impartiran dues hores de sessió cadascuna. Per a algunes de les sessions es podrà requerir a
l’alumnat que llegeixi prèviament una sèrie de textos.
Preu
Comunitat universitària i estudiants: 50 euros
Formació permanent de professorat i altres: 100 euros
CURS DE NOVEL·LA NEGRA
6 D’AGOST - Dilluns
matí
EDUARDO MENDOZA EN CONVERSA AMB MALCOLM OTERO
Humor i literatura detectivesca
horabaixa- Son Brull
LECTURA DE ROSA NOVELL I EDUARDO MENDOZA
El enredo de la bolsa y la vida
7 D’AGOST - Dimarts
matí
MÁXIMO PRADERA EN CONVERSA AMB ANDREU JAUME
El ritme, la mètrica, la música i la novel·la de gènere
horabaixa
LORENZO SILVA EN CONVERSA AMB MIGUEL AGUILAR
Les forces de seguretat a la novel·la negra. El cas Bevilaqua i Chamorro
8 D’AGOST - Dimecres
matí
ENRIQUE VILA-MATAS EN CONVERSA AMB JOSÉ CARLOS LLOP
Els gèneres i altres taxonomies literàries
horabaixa
PETROS MÀRKARIS EN CONVERSA AMB EDUARDO LAGO
Escenaris literaris. Grècia en crisi com a marc
9 D’AGOST - Dijous
matí
EMILIANO MONGE EN CONVERSA AMB DANIEL PENNAC
Violència i literatura
horabaixa
GIANCARLO DE CATALDO EN CONVERSA AMB PATRICIA ESCALONA
Literatura policíaca, realitat i ficció
10 D’AGOST - Divendres
matí
TAULA RODONA AMB EDUARDO LAGO, LORENZO SILVA I EMILIANO
MONGE
Moderada per Malcolm Otero
La novel·la negra d’Agatha Christie a l’actualitat
horabaixa
DONNA LEON EN CONVERSA AMB GIANCARLO DE CATALDO I MÁXIMO
PRADERA
Escriure una novel·la negra
EDUARDO MENDOZA
Va néixer a Barcelona el 1943. Ha publicat les novel·les La verdad
sobre el caso Savolta (1975), que va obtenir el Premio de la Crítica; El
misterio de la cripta embrujada (1979); El laberinto de las aceitunas
(1982); La ciudad de los prodigios (1986), Premi Ciutat de Barcelona;
La isla inaudita (1989); Sin noticias de Gurb (1991, 2011); El año del
diluvio (1992); Una comedia ligera (1996), per la qual va obtenir a
París, el 1998, el Premi al Millor Llibre Estranger; La aventura del
tocador de señoras (2001), Llibre de l’Any del Gremio de Libreros de
Madrid; El último trayecto de Horacio Dos (2002); Mauricio o las
elecciones primarias (2006), premi de novel·la de la Fundación José
Manuel Lara; El asombroso viaje de Pomponio Flato (2008), premi
Terenci Moix i Pluma de Plata de la Fira del Llibre de Bilbao; i el llibre
de relats Tres vidas de santos (2009), sempre amb Seix Barral, i Riña
de gatos. Madrid 1936, novel·la guardonada amb el premi Planeta
2010. El enredo de la bolsa y la vida és la seva última publicació (2012).
MALCOLM OTERO BARRAL
És editor i col·labora assíduament en diversos mitjans de
comunicació. Ha estat director literari de diverses editorials i ha
editat alguns premis Nobel i la major part de la narrativa espanyola
més prestigiosa. Va dirigir durant anys el famós premi Nadal. És
columnista d’alguns mitjans escrits. Ha estat professor de literatura
en diferents centres universitaris i és conferenciant habitual. És
membre de l’Orden del Finnegans, orde que té com a finalitat la
veneració de l’Ulisses de James Joyce cada 16 de juny. Participa en
el volum de relats col·lectius La orden del Finnegans, publicat per
Ediciones Alfabia, amb el conte «Leopoldo». Publica el text «La
mirada noble» en el llibre Vidario, publicat per l’Editorial PreTextos. Col·labora setmanalment a la ràdio catalana. Dirigeix l’editorial Barril & Barral.
ROSA NOVELL
Va néixer a Barcelona el 1953. És actriu i directora escènica. Va debutar
al teatre el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides. Des d’aleshores ha
treballat en nombrosos muntatges d’obres de grans autors nacionals i
internacionals, i les seves tasques com a intèrpret i directora han estat
àmpliament reconegudes pel públic i la crítica, amb obres de Jean Genet,
William Shakespeare, Samuel Beckett, Valle-Inclán, Sergi Belbel o
Eduardo Mendoza. El 1988 va rebre el Premi Nacional d’Interpretació, el
1989, el Premi Margarida Xirgu, i el 1995, el Premi de la Crítica. Olga
sola de Joan Brossa li va fer guanyar el Premi de Direcció de la Crítica de
1998. El 2007 va rebre la Creu de Sant Jordi.
MÁXIMO PRADERA
És escriptor, periodista, expert en música i presentador. Com a expert en
música clàssica va estar vuit anys dirigint el programa Ciclos a Sinfo Radio.
Ha publicat diversos llibres, l’últim ha estat una història informal de la música
titulada ¿De qué me suena esto? Amb el pseudònim Joseph Gelinek, ha
publicat les novel·les de misteri El violín del diablo, La décima sinfonía i
Morir a los 27. El 1980 va formar part del conjunt de música antiga Atrium
Musicae de Madrid en la gravació del disc Villancicos. Va fundar l’equip
radiofònic LoQueYoTeDiga, amb el qual va aconseguir el premi Ondas
Internacional de Radio el 1990. Va treballar com a guionista en els programes
de televisió Viaje con nosotros (1988) de TVE, La noche se mueve (1992-93) a
Telemadrid i El peor programa de la semana (1993-94) a TVE, ambdós últims
amb El Gran Wyoming. El 1995 va començar a presentar, juntament amb
Fernando Schwartz, el magazín diari Lo + plus, espai que va romandre en
antena sis anys i que va guanyar el premi Ondas al programa de televisió més innovador.
ANDREU JAUME
Va néixer a Palma el 1977. Va estudiar Filologia Romànica a la
Universitat de Barcelona. Ha estat editor de Random House
Mondadori i professor de literatura. Ha impartit també un màster de
traducció i interpretació a la Universitat Pompeu Fabra, així com
nombroses conferències i cursos sobre humanitats en diverses
institucions, com ara l’Institut d’Humanitats de Barcelona. Ha editat i
prologat els assaigs de Cyril Connolly Obra selecta (Lumen, 2005),
El argumento de la obra. Correspondencia de Jaime Gil de Biedma
(Lumen, 2010) i La aventura sin fin. Ensayos de T. S. Eliot.
LORENZO SILVA
Ha escrit, entre d’altres, les novel·les: La flaqueza del bolchevique
(finalista del premi Nadal 1997), Noviembre sin violetas, La
sustancia interior, El urinario, El ángel oculto, El nombre de los
nuestros, Carta blanca (premi Primavera 2004) i la Trilogía de
Getafe, formada per Algún día, cuando pueda llevarte a Varsovia, El
cazador del desierto i La lluvia de París, el llibre de relats El déspota
adolescente i el llibre de viatges Del Rif al Yebala. Viaje al sueño y la
pesadilla de Marruecos. El 2006 va publicar, juntament amb Luis
Miguel Francisco, Y al final, la guerra, llibre-reportatge sobre la
intervenció de les tropes espanyoles a l’Iraq, i, el 2008, l’assaig El
Derecho en la obra de Kafka. També és l’autor de la sèrie policíaca
protagonitzada pels investigadors Bevilacqua i Chamorro, iniciada amb El lejano país de los
estanques (premi Ojo Crítico 1998), seguida per El alquimista impaciente (premi Nadal 2000), La
niebla y la doncella, Nadie vale más que otro, La reina sin espejo i La estrategia del agua.
MIGUEL AGUILAR
Va néixer a Madrid el 1976. Va estudiar Filosofia, Política i
Economia a la Universitat de Hull i un postgrau en Política Europea a
la London School of Economics and Political Science. Després de ser
editor de no ficció a Tusquets Editores entre 2000 i 2004, ha estat
editor-at-large a Random House Mondadori i, des de 2006, director
literari de l’editorial Debate. Com a traductor, ha publicat una
antologia de Cyril Connolly, Obra selecta (Lumen, Barcelona, 2005),
i una altra de George Orwell, Orwell periodista (Global Rhythm
Press, Barcelona, 2006). És col·laborador de la revista hispanomexicana Letras Libres, i forma part del seu consell de redacció.
ENRIQUE VILA-MATAS
Va néixer a Barcelona el 1948. A la seva obra narrativa destaquen
Historia abreviada de la literatura portátil, Suicidios ejemplares,
Hijos sin hijos, Bartleby y compañía, El mal de Montano, París no
se acaba nunca, Doctor Pasavento, Exploradores del abismo,
Dietario voluble, Dublinesca (Seix Barral, 2010) i Chet Baker
piensa en su arte. Entre els seus llibres d’assaigs literaris cal destacar
Para acabar con los números redondos, Desde la ciudad nerviosa,
Aunque no entendamos nada, El viento ligero en Parma, Perder
teorías (Seix Barral, 2010), El viajero más lento i El arte de no
terminar nada (Seix Barral, 2011). Traduït a trenta-dos idiomes, ha
obtingut un gran reconeixement internacional i ha rebut, entre altres
premis, el Ciutat de Barcelona, el Rómulo Gallegos, el Prix du
Meilleur Livre Étranger, el premi Herralde, el Nacional de la Crítica d’Espanya, el Prix AguirreLibralire, el Prix Médicis-Étranger, el premi Fundación Lara, l’Internazionale Ennio Flaiano, el premi
de la Real Academia Española, l’Internazionale Elsa Morante, l’Internazionale Mondello, el premi
Leteo, el Prix Jean Carrière i el Bottari Lattes Grinzane. Pertany a l’Orden de Caballeros del
Finnegans. A l’escut de l’orde es pot llegir el lema, extret de l’última frase del sisè capítol de l’Ulisses
de Joyce: «Gracias. ¡Qué grandes estamos esta mañana!». La seva última novel·la és Aire de Dylan.
JOSÉ CARLOS LLOP
Va néixer a Palma el 1956. És poeta i escriptor. Des de fa vint-i-vuit
anys, col·labora habitualment a la premsa (Diario de Mallorca,
Diario 16, El País i ABC). Ha publicat nou llibres de poemes, entre
els quals destaquen La oración de Mr. Hyde, La dádiva i La avenida
de la luz. També és autor de cinc volums de diaris: La estación
inmóvil, Champán y sapos, Arsenal, El Japón en Los Ángeles i La
escafandra; tres llibres de relats: Pasaporte diplomático, El canto de
las ballenas i La novela del siglo; i cinc novel·les: El informe Stein,
La cámara de ámbar, Háblame del tercer hombre, El mensajero de
Argel i París: suite 1940. El 2010 va publicar En la ciudad
sumergida (RBA). També ha prologat obres de Llorenç Villalonga,
Derek Walcott, Robert Graves i Nancy Mitford, entre d’altres. Alguns dels seus llibres –traduïts a
l’alemany i al francès amb excel·lent crítica– han obtingut diversos premis, nacionals i estrangers. És
Premio de Las Letras del diari El Mundo i premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears.
PETROS MÀRKARIS
Autor grec, nascut el 1937 a Istanbul. Va estudiar ciències
econòmiques a Viena i Stuttgart. Posteriorment es va traslladar a
Atenes, on resideix en l’actualitat. Guionista de televisió i autor
teatral, ha col·laborat en diversos guions del cineasta grec Theo
Angelopoulos, entre els quals destaquen La mirada d’Ulisses (1995) i
L’eternitat i un dia (Palma d’Or al Festival de Canes de 1998). Ha
traduït importants dramaturgs de llengua alemanya, com ara Goethe,
Arthur Schnitzler, Bertolt Brecht i Thomas Bernhard. La fama li ha
arribat amb la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades pel
comissari grec Kostas Kharitos, de la qual Tusquets Editores ha
publicat Noticias de la noche, Defensa cerrada, El accionista
mayoritario, i, en català, Mort a Istanbul i Amb l’aigua fins al coll.
EDUARDO LAGO
Nascut el 1954, Lago va passar gran part de la seva vida a Madrid
fins que es va traslladar a Nova York el 1987, on es va doctorar en
literatura. La seva primera novel·la, Llámame Brooklyn, guanyadora
del premi Nadal 2006, va suposar tot un esdeveniment entre la crítica
i els lectors. Escollida com a millor obra de ficció de l’any per El
Cultural d’El Mundo, i traduïda a dotze idiomes, Llámame Brooklyn
va aconseguir els premis Nacional de la Crítica, Ciutat de Barcelona i
Fundación Lara a la novel·la amb millor acollida crítica. Guanyador
del premi Bartolomé March el 2001 per un estudi sobre les
traduccions al castellà de l’Ulisses de Joyce, entre els treballs de
periodisme literari de Lago destaquen les entrevistes en profunditat
realitzades a escriptors de la mida de Don DeLillo o Paul Auster.
Eduardo Lago és professor de literatura al prestigiós Sarah Lawrence College de Nova York i ha
dirigit durant cinc anys l’Instituto Cervantes de Nova York.
EMILIANO MONGE
Va néixer a Ciutat de Mèxic el 1978. Va estudiar Ciències Polítiques
a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on ha estat professor.
Ha publicat relats, cròniques i ressenyes literàries a Babelia (El País),
Letras Libres, La Jornada i Reforma. També ha treballat com a editor
de llibres i revistes. Ha publicat els llibres Arrastrar esa sombra i
Morirse de memoria. Està considerat com un dels més sòlids
narradors de l’escena mexicana contemporània. Actualment acaba la
seva tercera novel·la.
DANIEL PENNAC
Va néixer a Casablanca, Marroc, el 1944. Fill d’un militar francès,
després d’una infantesa viscuda en diversos països de l’Àfrica i del
Sud-est asiàtic, es va llicenciar i va començar a treballar com a
professor de llengua i literatura en un institut parisenc. Les seves
primeres incursions a l’escriptura varen ser en l’àmbit de la literatura
infantil, però el seu gran èxit va ser Com una novel·la (Empúries,
1995), un apassionat himne a la lectura sense complexos. Finalment,
arran de la popularitat que va aconseguir la nissaga El señor
Malaussène (Empúries, 1998), va deixar l’ensenyament per dedicarse a la literatura. El 2007 va obtenir el prestigiós premi Renaudot amb
Mal d’escola (La Butxaca, 2009), que va aconseguir a Espanya un
gran èxit de crítica i venda.
GIANCARLO DE CATALDO
Giancarlo de Cataldo (Tàrent, Itàlia, 1956) és jutge del Tribunal Penal
de Roma, ciutat on resideix des de 1973. Narrador, traductor,
dramaturg i guionista, és l’autor de nombroses obres, entre les quals
destaca Una novel·la criminal, en la qual visita de nou el passat recent
d’Itàlia mitjançant la banda de la Magliana per oferir-nos una visió
secreta i inquietant de la història d’aquell país. L’obra va ser
guardonada el 2003 amb el premi Giorgio Scerbanenco de novel·la
negra. De Cataldo també va participar en la confecció del guió de
l’adaptació al cinema d’Una novel·la criminal (dirigida per Michele
Placido el 2005), que va rebre, entre d’altres, el premi Donatello 2006
al millor guió. L’autor també és guionista de la pel·lícula per a
televisió Paolo Borsellino, i la seva primera novel·la, Nero come il cuore, es va convertir en una
pel·lícula interpretada per Giancarlo Giannini, dirigida per Mauricio Ponzi. L’autor col·labora
igualment en mitjans escrits italians, com La Gazzetta del Mezzogiorno, Il Messaggero, Il Nuovo,
Paese sera i la revista Hot!
PATRICIA ESCALONA
Nascuda a Barcelona el 1975, després d’estudiar Filologia Anglesa a
la Universitat de Barcelona i a la Universitat Ruprecht Karls de
Heidelberg, Alemanya, va començar la seva carrera a Ediciones B i,
posteriorment, es va traslladar a Nova York per treballar a The New
Press d’André Schiffrin. Ha estat descobridora d’autors com Aravind
Adiga, premi Booker, i editora de prestigiosos autors com E. L.
Doctorow.
DONNA LEON
Va néixer a Nova Jersey el 1942. El 1965 va estudiar a Perugia i
Siena. Va continuar a l’estranger i va treballar com a guia turística a
Roma, com a redactora de textos publicitaris a Londres i com a
professora en diverses escoles nord-americanes d’Europa i Àsia (Iran,
Xina i Aràbia Saudita). Protagonitzades pel comissari Brunetti, ha
publicat, sempre amb Edicions 62, les novel·les Mort a La Fenice
(1992), que va obtenir el prestigiós premi Suntory a la millor novel·la
d’intriga, Mort en un país estrany (1993), Vestit per morir (1994),
Mort i judici (1995), Acqua alta (1996), Son profund (1997), Noblesa obliga (1998), Contactes a les
altes esferes (2000) —Premi CWA Macallan Silver Dagger—, Un mar de problemes (2001), Justícia
uniforme (2003), Proves falses (2004), Sang a les pedres (2005), Cristall enverinat (2006), Deixeu
estar els nens (2007), La noia dels seus somnis (2008), L’altra cara de la veritat (2009), Qüestió de fe
(2010), Conclusions preliminars (2011) i Carn de canó (2012). I en castellà, a Seix Barral, a més de
totes les altres, també El peor remedio (1999) i Malas artes (2002). És igualment autora del llibre
d’assaigs Sense Brunetti (Edicions 62, 2006) i prologuista de l’atípica guia Passejades per Venècia
(Edicions 62, 2008). Els seus llibres, traduïts a vint-i-sis idiomes, inclòs el xinès, són un fenomen de
crítica i vendes a tot Europa i els Estats Units. Des de 1981 resideix a Venècia.
MATRÍCULA
TERMINI de matrícula: de l'11 de juny al 31 de juliol de 2012.
PREU per curs:
COMUNITAT universitària i estudiants: 50 euros
FORMACIÓ permanent de professorat i altres: 100 euros
FORMALITZACIÓ: podeu utilitzar dos sistemes de pagament:
1. Efectuar un ingrés a la Caixa, al número de compte 2100 5897 11 0200001345, a nom del
curs i del Servei d’Activitats Culturals, on constin clarament:
— nom del curs
— nom de la persona inscrita
— Servei d’Activitats Culturals.
Una vegada fet el pagament, s’ha de presentar als serveis administratius de l’edifici Sa
Riera, carrer de Miquel dels Sants Oliver, 2, de Palma (de dilluns a divendres de les 9 a
les 14 hores, i fins al 31 de maig, els dimarts i dijous de les 16 a les 19 hores), la
documentació següent:
— Full d’inscripció (que podeu baixar de la pàgina web o recollir al
Servei d’Informació)
— Còpia de l’imprès de la transferència o de l’ingrés
— Fotocòpia del DNI.
Els estudiants i membres de la comunitat universitària també han de presentar o
enviar còpia del carnet que expedeix la Universitat o document acreditatiu.
Aquesta documentació també es pot enviar per fax (971 172 435) o per correu
electrònic (<[email protected]>).
2. Fer el pagament per codi de validació bancària (qualsevol targeta de dèbit o crèdit)
directament als serveis administratius de l’edifici Sa Riera, quan lliureu la documentació
següent:
— Full d’inscripció (us el facilitaran els mateixos serveis si no l'heu obtingut
directament de la pàgina web o el Servei d’Informació)
— Fotocòpia del DNI
Els estudiants i membres de la comunitat universitària també han de
presentar o enviar còpia del carnet que expedeix la Universitat o document
acreditatiu.
Atès que el curs té un nombre limitat de places, abans de fer l’ingrés s’ha de confirmar si en
queden, especialment si es fa la matrícula pocs dies abans que comenci l’activitat o si és una
activitat amb molt poques places. Els telèfons de consulta són: 971 173 132 / 971 172 410 /
971 172 326.
Per saber si s'han concedit les hores de formació permanent de professorat, consultau la
pàgina web (sac.uib.cat) o el Servei d’Informació.
SERVEI D’INFORMACIÓ
Edifici Ramon Llull
971 17 29 39
[email protected]
sac.uib.cat