LA FEBRE PEL MENJAR SA

Reportatge
LA FEBRE PEL
MENJAR SA
Text: Susana Pérez Soler
Fotografies: Pere Virgili
E
ls aliments ecològics estan de moda. Gairebé un terç dels catalans n’ha consumit algun durant el darrer mes i, tot i que ha trobat “car” el preu, ha pres
la decisió de compra per “motius de salut”. Són dades del darrer baròmetre
de percepció i consum dels aliments ecològics fet per la Generalitat de Catalunya. Aquests hàbits responen a la interiorització dels trets de les societats
modernes, constantment empeses a trobar fórmules màgiques per aconseguir
l’eterna joventut. Des del punt de vista científic, però, no hi ha cap estudi que
demostri que els aliments ecològics siguin més sans. És només una opció. Els
experts recomanen una dieta variada, construïda sobre una informació certa i
una base científica.
JOSÉ MIGUEL MULET:
“DES D’UN PUNT DE
VISTA CIENTÍFIC, LES
PROPIETATS NO
DEPENEN DE
L’ORIGEN SINÓ DE
LA COMPOSICIÓ”
Els espanyols consumeixen cada cop més aliments ecològics: s’estima que un
29,3% n’ha consumit algun almenys un cop al mes durant el 2014, mentre
que el 2011 ho va fer un 26,1%, segons un estudi del Ministeri d’Agricultura,
Alimentació i Medi Ambient. A Catalunya les dades són força similars: un
31,3% dels catalans va menjar (almenys un cop al mes) algun producte orgànic, segons dades del darrer baròmetre de percepció i consum dels aliments
ecològics fet per la Generalitat de Catalunya el 2012. En un període de dotze
anys (2000-2012), el mercat espanyol d’aquest tipus d’aliments s’ha multiplicat per sis, però el consum general és encara baix. Només un 2% dels espanyols consumeix productes biològics habitualment, malgrat que Espanya
és el principal productor d’aquests aliments a la Unió Europea (aliments que
exporta principalment a Alemanya) i el que dedica a l’agricultura ecològica
una major superfície de conreu (1,8 milions d’hectàrees), segons dades del
Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.
El principal motiu per consumir aliments biològics és la creença que ajuden a tenir una millor salut, extrem que no està avalat científicament. El
professor en bioquímica i biologia molecular de la Universitat Politècnica de
València i autor dels llibres Comer sin miedo (Destino) i Los productos naturales
¡vaya timo! (Laetoli), José Miguel Mulet, explica que “els aliments ecològics
són aquells que s’ajusten al reglament europeu de producció ecològica, que
es basa que tot el que posis al cultiu ha de ser natural. Des d’un punt de vista
científic, però, les propietats no depenen de l’origen sinó de la composició.
És a dir, una planta com la cicuta tot i que és natural és altament verinosa. El
Reportatge | 5
IMMA PALMA:
“EL MISSATGE CLAU ÉS LA VARIETAT:
MENJAR DE TOT. I SI S’EXCLOU
ALGUN GRUP D’ALIMENTS, CAL
TENIR ELS CONEIXEMENTS
DE DIETÈTICA I NUTRICIÓ PER
COMPENSAR ELS DÈFICITS”
reglament es construeix sobre la base que allò natural és
bo i el que és artificial, dolent, quelcom que la ciència
va descartar al segle XIX”. Recentment han aparegut
articles científics que assenyalen que els aliments ecològics no són més sans (com ara Are organic foods safer
or healthier than conventional alternatives? A systematic
review, fet a la Stanford University el 2012, o el de la
London School of Hygiene & Tropical Medicine de
2009 titulat Nutritional quality of organic foods: a systematic review).
6 | Reportatge
Un altre dels motius per consumir aliments ecològics és la convicció que aquests productes respecten el
medi ambient i cuiden la natura, però el reglament europeu de producció ecològica no té en compte que l’aliment sigui de proximitat. Els aliments ecològics poden
ser importats, i conseqüentment haver viatjat milers de
quilòmetres, i/o poden haver estat produïts en hivernacles. La mida mitjana de les explotacions ecològiques és
major que la de les convencionals, ja que el rendiment
és més baix i es necessita més terreny per treure’n una
rendibilitat econòmica, de manera que no és el negoci
més indicat per als petits productors, afegeix Mulet.
La clau: menjar de tot
Tot i que no hi ha evidències científiques que demostrin que els aliments ecològics són més sans, ni tampoc
hi ha certesa que siguin favorables per al medi ambient
o els petits productors, hi ha una tendència a l’alça per
tenir cura de l’alimentació i la salut. Així s’explica el
creixement lent però sostingut d’aquest tipus de pro-
ductes, i també la popularització de dietes considerades saludables, com ara la vegana, la crudívora o, fins
i tot, la paleolítica. La directora del grau en Nutrició
Humana i Dietètica de la Facultat de Ciències de la
Salut Blanquerna-URL, Dra. Imma Palma, afirma que
“pel fet de consumir aliments ecològics no podem dir
que mengem més sa, no hi ha estudis que demostrin
que tenen un major poder nutricional, ni tampoc que
siguin organolèpticament millors. El missatge clau respecte a l’alimentació és la varietat: menjar de tot. I si
s’exclou algun grup d’aliments, com fan els vegetarians o els vegans, cal tenir els coneixements necessaris
de dietètica i nutrició per compensar els dèficits que
això comporta”.
No hi ha dubte que la nutrició és clau a l’hora de
prevenir futures malalties. “Cada cop més estudis estan demostrant que dietes no saludables mantingudes
en el temps estan darrere de les patologies amb una
major prevalença, com ara la hipertensió, la diabetis,
les dislipèmies o l’obesitat. Una adequada alimentació
garanteix una òptima nutrició i prevé aquestes patologies, de manera que seria necessari donar una formació
nutricional als joves”, explica Palma. “La dieta paleolítica, per exemple, està promoguda per persones que
no són nutricionistes ni dietistes, aposten per eliminar
els llegums i els làctics, quan no hi ha cap evidència
científica que digui que són aliments inadequats per a
l’ésser humà.”
Malgrat que l’alimentació actual és més variada, assequible i segura que mai, la por que ens perjudiqui allò
que mengem no deixa de créixer i la temptació d’apuntar-se a dietes miracle que prometen un cos perfecte o
l’eterna joventut augmenta. Dur a terme aquest tipus
de dietes té un cost econòmic. Els aliments ecològics,
per exemple, són entre un 20 i un 30% més cars que els
convencionals –segons dades del darrer baròmetre de
percepció i consum fet per la Generalitat de Catalunya
el 2012–, però les recompenses associades són clau a
l’hora de prendre la decisió de compra. Mulet afirma
que els aliments ecològics “tranquil·litzen la consciència. Com que són més cars i duen l’etiqueta d’ecològics, els mengem convençuts que són més bons i sans”.
Palma atribueix el seguiment d’aquestes tendències alimentàries “al sentiment de culpabilitat quan no se segueix una dieta saludable o quan no es dedica el temps
necessari a menjar de manera relaxada”.
El paper de la publicitat
La publicitat, però, juga també un paper fonamental
en l’èxit d’aquests productes. El doctor en Publicitat
i Relacions Públiques de la Facultat de Comunicació i
JORDI BOTEY:
“EN LA SOCIETAT ACTUAL TOT
EL QUE ES COMERCIALITZA AL
VOLTANT DE DETERMINATS VALORS,
COM ARA SALUT I BENESTAR, TÉ UN
TERRENY ADOBAT”
Relacions Internacionals Blanquerna-URL, Jordi Botey,
afirma que “en la societat actual tot el que es comercialitza al voltant de determinats valors, com ara salut
i benestar, té un terreny adobat. I tot i que el mercat
intern dels productes ecològics no està suficientment
desenvolupat, és a dir, la majoria de persones encara
no estan disposades a pagar més per adquirir aquest
Reportatge | 7
tipus de productes, sí que hi ha aquesta tendència des
d’un punt de vista de valor”. Salut i benestar cotitzen
a l’alça. La voluntat de menjar sa és un dels trets de
les societats modernes, constantment empeses a trobar
fórmules màgiques per aconseguir l’eterna joventut.
Segons alguns dels experts consultats, la publicitat
enganyosa és en part responsable de l’èxit dels productes biològics, extrem que Botey desmenteix. “Quan a
una agència li encarreguen una campanya de publicitat
d’un producte ecològic, l’agència es fia del que el seu
anunciant li diu. Una altra cosa és que el client compleixi la legislació perquè els seus productes s’etiquetin com
a ecològics, però esbrinar això no és feina de l’agència.
La publicitat al nostre país no menteix i està regulada
per més de 400 normes. Allò que diu en un envàs no
“A LA BIOGRAFIA AUTORITZADA
DE STEVE JOBS, ESCRITA PER
WALTER ISAACSON, S’EXPLICA
QUE EL CREADOR D’APPLE ERA
UN ADDICTE ALS DEJUNIS I LES
DIETES EXTREMES”
pot ser fals.” Les polítiques de la Unió Europea també
juguen a favor dels aliments orgànics. Segons Mulet,
Europa està invertint molts diners en aquest tipus de
productes, “uns diners que no sempre van en benefici
del consumidor o l’agricultor, sinó que es queden pel
camí en mans d’agències certificadores o organitzacions
ecologistes que fan cursos de formació”, alerta.
La paradoxa: emmalaltir per menjar sa
La paradoxa es dóna quan l’obsessió per l’alimentació
sana desencadena un trastorn alimentari. Les persones
ortorèxiques són aquelles que es prenen massa seriosament la màxima d’una alimentació saludable. El terme va ser encunyat el 1997 pel metge nord-americà
Steven Bratman i ve de les paraules gregues ortho, que
vol dir recte, i orexia, apetència. El psicòleg i cap de
gestió del coneixement i investigació de l’Institut de
Trastorns Alimentaris, Antoni Grau, assenyala que “es
tracta de persones amb una vulnerabilitat psíquica prèvia. Persones obsessives, controladores, exigents, perfeccionistes i amb pensaments reiteratius. La clau és
que els agrada tenir-ho tot controlat. Només mengen
aliments dels quals han pogut seguir la procedència, i
acaben sent incapaços d’anar de manera improvisada
a un restaurant”. Malgrat que és difícil saber quantes
persones pateixen aquest trastorn a Espanya, s’estima
8 | Reportatge
que hi ha entre un 0,5 i un 1% de la població, segons
dades d’un estudi de la Universidad de Navarra fet pel
doctor Javier Aranceta el 2007.
Hi ha moltes celebritats atretes per la febre del
menjar sa. A la biografia autoritzada de Steve Jobs,
escrita per Walter Isaacson, s’explica que el creador
d’Apple era un addicte als dejunis i les dietes extremes. Passava temporades de mononutrició a base de
pastanagues amanides amb una mica de llimona o
de pomes. Durant el segon any de vida d’Apple, Jobs
no va menjar res més que fruita i sempre que podia
defensava les virtuts del veganisme: per a ell el dejuni era purificador i la digestió, una manera vulgar de
perdre energia.
El doctor en Psicologia i professor de la Facultat de
Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blanquerna-URL, Lluís Botella, sosté que “el trastorn alimentari
és una manera d’expressar un malestar. L’alimentació a
seguir són els símptomes d’aquest malestar, el malestar
és quelcom més profund, pot ser de caràcter familiar,
social o emocional, i s’hauria de tractar fent teràpia”.
El doctor Grau anomena aquests trastorns “trastorns
de restricció de la consciència”. “Els que els pateixen
volen controlar tot el que passa a la seva vida, quelcom
impossible. De manera que se centren en allò que sí
que poden controlar: l’alimentació, i mentre es con-
centren en això desconnecten dels seus problemes reals, de manera que no els resolen i augmenten. I com
més augmenten els problemes reals, més s’obsessionen
amb l’alimentació, és a dir, més restringeixen la seva
consciència. És com posar el focus en un altre lloc per
no enfrontar-se als problemes reals.”
Freqüentment l’ortorèxia està relacionada amb
l’anorèxia. És habitual que persones amb anorèxia
nerviosa hagin començat amb una obsessió pel menjar sa. “Aquesta obsessió deriva en una restricció de
l’alimentació, per exemple es deixen de menjar sucres
refinats o hidrats de carboni, i això comporta malnutricions i reduccions de pes”, afirma Botella. Segons
Bratman, entre les raons que poden conduir a l’ortorèxia hi ha l’obsessió per buscar una salut millor i/o
la por a ser enverinat per la indústria alimentària i els
seus additius.
Quan menjar és fàcil
Moltes persones han sentit preocupació per aquestes
qüestions alguna vegada sense cap risc de caure malaltes. El culte al cos i allò saludable són característiques
de les societats actuals, però els experts recomanen tenir cura de l’alimentació amb seny. “La humanitat ha
passat gana durant segles per no haver sabut congelar i
hi ha hagut malalties greus per la falta de conservants i
JOSÉ MIGUEL MULET:
“LA HUMANITAT HA PASSAT GANA
DURANT SEGLES PER NO HAVER
SABUT CONGELAR I HI HA HAGUT
MALALTIES GREUS PER LA FALTA
DE CONSERVANTS I ADDITIUS”
additius. Ara ens trobem en l’època de la història amb
més seguretat alimentària”, assenyala Mulet. “L’obsessió per menjar només productes ecològics és un caprici
de nen ric. És a dir, només quan tens la nevera plena
pots permetre’t el luxe de preocupar-te per tonteries.
La llei d’Engel diu que, a mesura que augmenta el nivell de vida d’una societat, disminueix el percentatge
que gasta en alimentació. Un país pobre gasta el 90%
dels ingressos en menjar. A Espanya estarem al voltant
del 10 o 15%, de manera que el menjar és fàcil i, per a
algunes persones, s’acaba convertint en un luxe o un
caprici.”
Ningú dubta que cal tenir cura de la salut i la nutrició, ja que és una responsabilitat de cadascun de nosaltres. Ara bé, seguint el consell dels experts, és necessari
que la informació sobre la qual construïm la nostra
dieta diària sigui certa i tingui una base científica.
Reportatge | 9