postales qüentq? - Servei de Biblioteques

LA MONTANA
jamai s'ha arrulit el seu tipu rebassul malgrat
raiar en els vuitanta; així tenim, doncs, com es
l'indumentària del vellet fidel espill de la seva
ànima, car si be sab conservar la roba amb que
cobreix llur minúscula córpora, no menys sab
menar aquesta, fortificant-la amb els banys de
sol que vivifica en els passeigs del aixamplis.
Aquest home era aquell que, sense gaires
crits, més viatjers portava a la fonda, en nom de
la qual donava la veu, i feia bó de veurel com
carregat de maletes era seguit per uns quants
clients que, de cor l'apreciaven, ja que's bella
qualitat del vellet saber-se guanyar la simpatia
de qui el tracta. EU era l'ídol nostre, de la quitxalla que, al sortir de l'escola i en lloc d'anar
directament a casa, ens entreteníem a badar a
l'arribada de galees i tartanes, car observàvem com éll sols amb un .gest I tres o quatre paraules conquistava per a llur casa els forasters,
talment com si laseva paraula fos Imàn que'ls
atragués. I els rostres dels recents arribats expressaven dolç plaer quan s'oia entre el xivarri
aquella veu que en castellà, sonora i clarament»
catifa va:
—A La Estrella, setiores\\\
Induptablement devia tenir gran valor aital
frase, per quant l'Ayano, succés or del vellet,
Jamai en diü altre.
FLIftT
S
POSTALES
CARMEM PRAT
Dos vellenes de oropuro do Aràbia acaricií»
melosos sus mcjiUas, ligerameate patida» y extendidas basta dibujar un gracioso prognatismo.
La comba de aus cejas, vistoBas y arrogant»»
CQnodos.arcos detaiunfo, dan guardià de hoaor*
unos ojos grandes y expresivos, llenos de pasión y
de misterio, ingéauos como un madrigal, tristes
como usa aurora sin trinos; tristeza elevada ywtblime, que es mas bien huraildad, modèstia, graadeza
de al ma, bondad de oorazón,
Esbelta y delicada como una magnòlia, se no»
antoja una figulina de terracota jKimotosttmeate
modelada.
Su educación en las «ormas oristianas> avalem
su hevmosura; para ella el4iogar«s uateraplo y^a
modèstia un cuito; el amor lo considera wrpeoado
como la frivolidad y las exUbieioaeay atavíos dW
cocados; por eso rehusa los balagos de Cupido «o*
temor de adolescente, recelosa como una gacela w»
huida. Sietnpre la veróis con la vista fija •* •! paurt»
mento y el andar rítraico y cadencioso oomo tenie»
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
17 MAY© PE 1984
do al pecado y a la ofensa; su característica es la
senoülezy la caridad su apostolado; però no obstante su recato inmarcesible, triunfa y se destaca por
su bondad y belleza irtmaculadas, nimbo sublime
de amor y santidàd. Sus labios de carmín, de un
carmín pàlido de arribar, finos y mustios como sus
ojos, dibujan constantemenfe un gesto encantador,
todo bondad y mansedumbre.
Farà nosotros esta hermosa «poncella» olotina,
es una imàgen màs que nos obligamos a adorar.
AURENETA
CASA MASSIAS; Madapotüm M. Vda. lolrú*
peça de 20 metres 5V40 pessetes.
QÜENTQ?
Veus* aqui que una vegada
>era una festa major
d'un poble* de l'eneotttrada
de nostra ciutat d'Olot.
Y en aquell platxeriós dia
s'hi va acobli alegrament
per ballar-hi amb alegtía,,
lo bo i milió del jovent.
N'era l'hora de sardanes,
ressonà el flaviolí,
i el jovent amb moltes ganes
va sardaneja a desdí.
En tant un jove hi havia
que aguaitava cor batent
la noia que ell pretenia
«per ballwAi tdfolsaisent.
Ja la fi va decidir-se
ansua trencà al se»-costat,
quan tot d'una va evadir-se
-la que havia* ell triat.
I is-al venrer k> que «ala
ta^tòr-se maquinal met:
jPtíbre de mi jo qtfettelft
ser-ftrttç per un mottierttl
Y ell tot moix se consomía
creient-se despreciat,
i es que pòbric no sabia
que a la nena se li havia
la tliga-cama trencat.
E. de Bas.
CiRÉiri Jurtilicil·MminisImtfo: ""SS^^fïïT**
Ottf.M, «e K> * «-f *è 1. » «