Cabrera de Matar<Vl5 Enguany l`or de la ginesta del Corpus rublert

Anuncio
=Cabrera de Matar&lt;Vl5
Enguany l'or de la ginesta
del Corpus rublert d'amer
tamb&eacute; ser&aacute;, un cant de festa
que re par i al Sagrat _Cor.
L'un,el Pare Catal&auml;,
de virtuts preuat tresor?
l'altra, 1 'Angel G-uimer^.
de &quot;Terra Baixa&quot; 1' au^or.
I fent de 1'ideal sonyora
-tribut rendit ja al &quot;Senyordo s noms honrar&aacute; Cabrera
dignes de veneracio.
I p&ouml;ble i Autorit&auml;ts,
embaumats per la gin'esta,
eis veureu agermanats
del Corpus en la gran Festa
A. VEUDRELL
A LA MEMORIA DEL PARE CATALA
Al rebre la comanda del nostre Director per fer l'apo*
logia del Pa re Catald amb motiu de l'home na t-ge que el
nostre pobl&eacute; li dedicara el d&iacute;a 16 del que som, vaig
sentir -&iquest;per qu&eacute; negar-ho?- una &iacute;ntima satisfacci&oacute;, ja
que si sempre 6s grat recordar a un home ilustre, ho
es d&oacute;blement quan aquest record va lligat a una penyora de gratitut.
Despr&eacute;s deis anys transcorreguts des de llur trasp&aacute;s,
&lt;5s ll&oacute;gic que la jovenalla d'avui es pregunti;-I b&eacute;,
&iquest;qui era el Pare Catal&aacute;? Es,dones,per donar constancia
ae quina fou la so va obra que em proposo es.mentar llur
traject (5r&iacute;a fent-ne unes atinades reflexions.
&Ntilde;asqu&eacute;:el dia 3 de Goner de 1867, en &eacute;l &quot;Mas Catal&aacute;&quot;
del nostre -pobl&eacute;. De petit, va despertar-se-li la vocacic5 pe&iacute; sacordocijingressant a l'ordre Calass&aacute;ncia i
fent-ne o&iacute;s vots solemnes pe&iacute; desembre de 1891.
Va comen&ccedil;ar llur mestratge en el col.legi de St. Anton, de la Ronda del mateix nom, a Barcelona, prompte
llura superiors s'adonaren de la vocaci&oacute; ardenta i de
la flexibilitat de llur tracto exquisit. Aquella rigidesa i encarcaramont deis m&eacute;todos d ensonyan&ccedil;a d'&agrave;que- j
lia &eacute;poca varen doblegar-se devant 1'empenta revolucio- '
naria de llui&quot; nova concepcic5. Ell sabia&quot; que no era siif i oient atapeir on lo. ment deis alumnos la lletra freda deis textos d ' o n s e nyan &ccedil;a, it com a excel. 'lent home
anal&iacute;tic que era, s'entregava tan de pie a llur formaci&oacute;, que mes que el mestre,era por 1'alumno el pare,
el germa o 1 amie que,una vegada finalitzats o&iacute;s estudis es preocupa va amb un conseil, una recomanaci&oacute; o un
empleo per ajudar-lo a encarrilar pe&iacute; dificils viaranys de la vida.
Aquest caire hum&agrave; i positiu de son mestratge va
col.locar-lo en poc temps a la Direcci&oacute; de l'esmentat
Col.legi tenint aleshores ocasi&oacute; de desplegar la gama
de llur.seny i esporit ordenata disciplin&acirc;t.sofert,previsor, i atent on t&ocirc;t, convertmt-se en 1'&aacute;nima do tal
&iquest;aurien sigut.els homes que haarien
donat per satisfetos llura aspiraciones, pero aquel!
esperit exalt&acirc;t i inquiet, amb una febre empre&ntilde;edora
que el consum&iacute;a, en un deis diferents viat-ges per l'estranger va adonar-se de la migradesa espiritual de les
joventuts universitdriea de les princip&aacute;is capitals
europees i aqueixa fou la. pedra de toc que va moure'1
a guiar llurs activitats a 1'empresa dif&iacute;cil de con -
duir-les vers nous horitzons amb el tacte i humili tat de llur ences&aacute; vocaci&eacute;.
&iexcl;Empresa ardua,prenyada de difieultaia,propia nom&egrave;a
d'un home del tromp del P. Catal&aacute;!
Sens altra bagatge que llur afany creador, mogut per
una passi&lt;5 mistica i evang&eacute;lica, .traspasad les fronteros renunciant a 'la Direcci&oacute; del Col.legi de St.Anton.
Seria oci&oacute;s parlar-vos de les estretures pecuni&aacute;riea
i adversitats de tota Ilei que tingu&eacute; que v&eacute;ncor sa
voluntat misional inquebrantable, per fi funcl?/ an Lovaina la Residencia d'Estudiants, com eli l'anomenava,
i, dintre llur mod&egrave;stia, fou tal la resonancia o,dquirida, que les autoritats universitarie s belgues&quot; m'ogudes
per llur poder de captaci&oacute;, acudiren a son rodos en
so&igrave;.licitut do conseils.
El cercle d'amistats de que gaudi a va aixamplar-se
de tal. manera, que es va convertir en el conceller priv&acirc;t del Rector d'aquella universitat, Exercint el carr&eacute;e de vice-c&eacute;nsol d'Eapanya,manten&iacute; eatretes rela cions amb el cardonal Mercier i el marqu&eacute;s de Villa lobar ,aleslrorea embaixador &eacute;'apanyol, El duc d'Uraelle,
eonven&ccedil;ut de llurs practiques benefactores? va oferir1:1 un beli palau a Brus s si .les per tal que ampli&eacute;s
llur s activitats podag&eacute;giquos..
Al cap de clnc'anya9quan tot induia a oreure en
l&quot;M&gt;:it de llura &quot;orojec&uuml;eas&eacute;.sclat&aacute; la guerra mundial i
amb l'incendi i aaqueig de ,la ciutat de Xovaina va
veure convertida en un mUnt de. runes 1'obra de llurs
amora&lt;,
Aqaell tronar del oan&oacute;,? aquell saqueig vandalio de
la soldatesca,, aqr&eacute;&acirc;ls aius&egrave;llao&eacute;ata de patriotes belguea &iexcl;&iexcl;&iexcl;guai amb el captive ri pio de befes 1 escarn&iacute;a
pela habits que vert&iacute;a, van ferir de mort la aenaiei-•
litat del Pare Cataldo. 'Eli, tot vir &quot;&iquest;ut, despreraiment
per les causes robles i esaltaore miatica pel&eacute; alts
dv-pigria a que ea croia pr&eacute;destin&acirc;tj. va sofrir un cop
mortai del que ne negu&eacute; refer-se mai n&eacute;a&raquo;
Reatituit. a l'eibaixada .espanyola* li fou offert un
cdrrec &Icirc;Lab sou i range de primer secretar!,
cosa que
declina* ja que' despr&eacute;s del frac&aacute;n ao:;.e:&quot;t i malmena
la seva feble 'naturaleza3 no el mov&iacute;a altra afany que
&iquest;untar-ae amb els seusc
Pou. al&eacute; altores quan io el vai g con&eacute;ixer. Encara em sembla veure'1 en le. tarder del&agrave; die s esti uenes a le. sombra del pi americ&aacute; de can Llore11 &aacute;onant-ae lea prime-
fmm
r e s l i &ccedil; &ocirc; n s de f r a n c &eacute; s i , quan de vega do* a p o r no t e n i r
l a t a s c a p r e p a r a d a m ' o s c a p o l l i a , s o l &iacute; a dir-me: &quot; &iexcl; J o a n e t ,
a ^ a i k h a s f o t campana! &raquo; A q u e s t a e x p r e s s i &oacute; t a n p r o p i a
a ^ i p . C a t a l &aacute; , d i t a amb to s e v o r , p e r o . amb u n s u l l s somtoS?S ^ f ^ H ^ F P ^ 6 0
b o n d a t , e n l l o c de cohibir-me,
t o m e n Xa v i r t u t d esmenar-me i s e n t i r u n i n a u d i t a
a f a n y de superar-me.
Quelcom r e f e t f &iacute; s i c a m e n t , v a &eacute; s s e r d &eacute; s i g n &acirc; t per ocup a r l a d i r e c c i &oacute; d e l C o l . l o g i d o i s E s c o l a p i s d e l carrer
de l a D i p u t a d o , d e s de q u i n H o c l i f o u d e c l a r a d a l a
g r e u e n f e r m e t a t que poc temps despr&eacute;s i mentre es trob a v a r e c l u &iacute; t en cura de rep(5s e n e l C o l . l e g i S a m &aacute; . d e
1
G-eltmi, en d a t a d e l l 1 1 de Novembre d e l 1922
e l s o r p r e n g u e l a m o r t , l l i u r a n t l a seva &aacute;nima a D &eacute; u ,
Heus a c &iacute; , l e c t o r s ami e s , q u i n a f o u l a v i d a d e l P . Catal a quan e n e l t r a n s c u r s d e i s anys. l e s noves g e n e r a c i o n s
u s p r e g u n t m s -&iquest;Qui e r a ? . Contesteii-los-hi :Pou un gran
p e n s a d o r , u n home i l u s t r e i u n pedagog e m i n e n t , i a l dev a l l a r en e l s &iacute;ntima f o n d a i s de l l u r e x q u i s i t a sensi-1
'
copsar-ne e l bes inmar ce c i b l e de l l u r s v i r t u t s , e l v o s t r e o s p e r i t e n r e s t a r &aacute; e n f e r v o r i t s a t i far&aacute; que mai m&eacute;s 1 ' e s t u l t i c i a d e i s h o m e s . e n Lina a c t i i
pugui &quot;borrar llur nom. &iuml;a que dessota els :
habits que vest&iacute;a h i havia tamb&oacute; l^hereu de San &Ccedil;a &iacute; e l c a b r e r o n c enamorat de l e s n n s f ^ j v ^ + r v ^ que
va pas sa j a r e i n&ocirc;r&acirc;ae O a b r &ocirc; r &acirc; ~ &acirc; m D ^ B ^ — &quot; d T g H &Icirc; T a r ^ e r
t &ocirc; t s e l s &aacute;mbits n a c i o n a l s i e s t r a &agrave; g e ^ s
. D e v a n t t a l h o m e n a t g e , &quot; E S T R E L L A &raquo; es d e s c o b r e i x respectuosament i s e n t e l l l e g &iacute; t i m o r g u l l d ' h a v e r - n e s i f S . S &iuml;
J o P ^ l s o r a 1 ensems que f e l i c i t a a l o s nos
ures A u t o r i t a s q u e , e n c o l . l a b o r a c i &oacute; amb l e s e n t i t a t s
o &iacute; i c i a l s , han r e c o l l &acirc; t a q u e s t clamor p o p u l a r oonvertintI O en r o a l i t a t .
JOAN
M A L T A S
- M C I P A E A MIE S TROS LECTORES &quot;(GUARDEN ~
NUMERO EXTRAORDINARIO DE SAN PE 'S J SERA EDIT&Iacute;LDO EN IMPRENTA y CON DESTACADAS COLA - .
SORACIONES... TJN VERDADERO ALARDE DE TECNICA EN FSTA
CIASE DE PUBLICACIONES !
m
Pal &raquo;li.de 3 a la fulla tardana.
S'acolora de mel el jard&iacute;,
fet de posta suau i magrana. /
Miralleja la font del cam&iacute;. /
Ploren rou de novembre les pedres.
Els ocells de l'albada se'n van.
S'amoraten, erectas, els cedres.
La carena reposa, Vibrant.
:c.:..
•-.
•• -•
. v;. &iexcl; ...;
..:.:, La tardor! Mig llanguia la^dansa
• i tot. mor amb- elj$'ej&amp;&iquest;s i l'oblit.
L'esperit s'ha vestid de re can 9a
i' camina pe&iacute; pon%de la nlt.
Mes,, si tbmba d'enuig la/Natura,
o;- : O:; de tedij o. somiea, potserN,
r.oi 'que&gt; encara :el relleu, hi perdura \
d'aque11 aire que. D&eacute;u hi mant&eacute;?
'
Oh la vinva, el pinar i : la mar frecial .
Com &eacute;s do&plusmn;9 caminar en solitud!
Entre mar, el meu cor, i l'arbreda,
canta D&eacute;u en &ntilde;umil servitud.
I tot jo s&iacute; amarat de la pluja
u. aqu.es &quot;1
:-a divina tardor...
Esperit, ocell meu, ara puja
a la falda del teu Creador!
Pere Ribot,. prev.
Aauesta poes&iacute;a fou feta en la tardor de 1934,
rotornant d'Agell pe&iacute; cam&iacute; del Cementiri. =
;
a w
LOS y ' M G E DIAS DE CABRERA...
PETICIONES DE M , . E 1 pasado d&iacute;a 6 , D . Jos&oacute; Serra y
m Maria Ham&oacute;n.y para su hijo Jos&oacute;, pidieron a los
Sres.Francis co Pall&oacute;s Mosolla y Rosa Vi&ntilde;als Tarrag&oacute;,
laminano de su distinguida hija Pepita.
-===E1 dia 29,los esposos Laureano Serra y Antonia Cari b e 1 ! y P?ra su hermano Josd Carbone 11 G . , -nidieron
a D. Francisco Llibre Grau y DS Mar&iacute;a Noe &ograve; a r b o n e l l l a
mano de su &quot;bella hija Magdalena.
Vaya para ambas parejas la expresi&oacute;n de nuestra m&aacute;s
sentida enhorabuena.
====DIA 31 NUESTRAS AUTORIDADES Y JERARQUIAS ACUDEN AL
APOTEOSICO RECIBIMIENTO DE FRANCO, EN BARCELONA
SAoJlIZQ.- Por la tarde del dia 3,fu&aacute; bautizada la hiiixa ae&plusmn; matrimonio Cort&oacute;s-parella,impusiendose a la ne&ograve;fita los nombres de Mi Victoria, Josefa y Clotilde. Por
muchos a&ntilde;os!
Pasado d&iacute;a 8 , en la parroquial iglesia de la
Madre de Dios de los Remedios de Barcelona fias CortaK
tuvo lugar e l enlace matrimonial de nuestro convecino
con
^-se&ntilde;orita Dolores Boix, de Vilalas.
Han fijado su residencia en Vilasar de Mar.
B a r r 6i l ? n
Ja iglesia de San Severo de
S S ™ ^ . &reg;
celebr&oacute; la boda de D . Jaime Masriera Domingue z , hijo
de nuestro distinguido protector, Sr t Jos&eacute;
&deg; o n . l a se&ntilde;orita Maria Rosa Ravent&oacute;s, de aristocr&aacute;tica .familia barcelonesa. Los novios salieron en
S a l ! &Uuml; p &Iacute; S g i l o S l b d e E S p a &ntilde; G -' Andaluc&iacute;a y CanaTras r&aacute;pida enfermedad, el pasado d&iacute;a 4 faCecilia Seixid&lt;5 de Font. Reciban sus fama
dol&iacute;ncia
nifestaci&oacute;n de nuestra m&aacute;s sentida con ACCIDENT&Eacute;
DE TRABAJO.- Lo sufri&oacute; el pasado d&iacute;a 10 la
Sra
&iquest; Josefa Vi&ntilde;als de Garc&iacute;a al darle en la sien un- gaL
rrote del telar en oue trabajaba.
1E
jornada eucaristica
aia 5
.L
coa motivo de la I I Comuni&oacute;n de nuestros
ninos y ni&ntilde;as. L&aacute;stima que Juan Teixid&oacute; Miralles y #
Dolores Itxarf Escorsa, P or estar enfermos, no Toudieran celebrarla. Dios mediante, lo har&aacute;n solemnemente
el d&iacute;a de Corpus.
UNA GRAN FIESTA.- Ya que del Corpus hemos hablado, recomendamos a todo el pueblo d e una muy de coraz&oacute;n a los
actos organizados p a r a ' t a l d &iacute; a y cuyo extracto es como s i g u e : A l a s 8, Misa de Comuni&oacute;n general A l o s 11
S e ^ i d a m e n t f , actos ^ e n t r o n i z a c i &oacute; n de l a imagen del Sagrado Coraz&oacute;n de j W s en
e l j u n t a m i e n t o , r e p o s i c i &oacute; n t e l a l &aacute; p i d a del
CAxALAy y descubrimiento de l a de ANGEL GUIMERA.
las 7
de l a . t a r d e , Santo Rosario y SOLEMNE PROCESION
Los actos ser&aacute;n amenizados por una orquesta y de cuyo
transcurso (que habr&aacute;n de ser b r i l l a n t e s y sole&iacute;tne) daremos r e l a t o en nuestro pr&oacute;ximo n&uacute;mero.
R. B 0 N E T
I3N PETIT ESBOS SOBRE' CABRERA (Continuacid)
1'any 1418, Joan de Quer, t e n i a o cu-nada I r tnriqfl-ip
f3 ^ &laquo; ^ r t a l ' v e g a d a i ndlg^aien&iacute; ^ p i quant e l Bat H e General, en 9 de febrer de d i t a V ho c l a r a que p e r t e n c i x a l &pound; e i a l p a t r i m o n i i d e S n l f o l e r
que mostri documents a c r e d i t a n t l a seva p r o p i e - ^ '
'
x
&uuml;e L
'
n e i a Arag&oacute;, t e n i n t son d o m i c i l i
c i ^ S M S l ^ e ^ c g l t S l &iacute; f a S e p a r a d a de l a d i n d i o -i
Arnau de Fontanels i l a seva m u l l e r . en ,1 460
compiline
n-G a l l u r a d i s p o s i c i o n s t e a &iacute; a m c n t l r i e s ,
S L ? r ' l a O ^ r i s d i c c i &oacute; c r i m i n a l de Cabrera, que ir, c&oacute;mpra Joan d Arg&eacute;n-sona, que durant e l s anys de 1,'A?? a&quot; •
regi
&pound; ^ B - t l l i a General de Catalunya. Aques&Iacute;irr&iacute;iada e n t r e
i Joan I T &deg; &deg; n S
e l s prohoms de ' Cabrera
v o l rcdimir~se i compra en diners propia
&quot;bo-fca l a j u r i s d i c c i &oacute; que exerc&ograve;ix
passant des de l l a v o r s a l a Corona, p e l qual motiu
11 concedeix, entre a l t r e s , e l s aeguent-s -oriril&eacute;&deg; : -'n enaevan o no podr&aacute;n aer venadea n i feuda.'lades
p f j u n i s d io cn a0 .l 0j 0a ns p esl R e i . n i pels seus successors
h?h&iacute;+™+&iacute;
&deg; f c o n t r a r i , autor i t zar a l a seus
h a b i t a n t s a no p r e s t a r f i d e l i t a t n i homenatge r i
es c o m
Ses r o q o2 3&quot;
Pri 1 a
r e a i a t e i x i n ambries ar l a m a n e a c ue
ISo
?
-t creguin m&eacute;s convenient, no poguent esser c a s t i g a r s per l e s cosea&iacute;&iacute;&eacute;ncies qui -or t i t a l defensa dels seu3 interes-sos.
,
,.
,&lt;T
(continuara)
Jos&lt;i M. MOD OLE LL
n
a
•urn
LAS
C A M P A N A S
Del origen de las campanas poco se sabe con cxac —
titud,pero d&iacute;cese que su existencia se remonta a varios
siglos antes de Jesucristo.
Lo que si sabemos es que son
universalmente conocidas y
las tienen las ciudades, los
pueblos, las aldeas e incluso las humildes ermitas situadas en la soledad de las
monta&ntilde;as. Las campanas hablan
a los pueblos y con su len-vguaje penetrante y sonorerinvitan a la oraci&oacute;n, lloran -&oacute;on
nosotros al doblar a muerto y
alegran nuestros corazones al
ser. echadas al vuelo,.
,\&iexcl;
Antiguamente, al toqu&eacute; de
somaten o de fuego, eran un\ poderoso auxilio en los cpsios.; ae
necesidad, j Cu&aacute;ntas veces un caminante perdido en,-&Iacute;&pound;t -'fi^ljados idad de un bosque se orientaba, por 'el* ta&ntilde;ido de: tina l&lt;|am4
pana lejana, que le ayudaba a encontrar el camino que l&eacute;
conducir&iacute;a a su hogar!
&iquest;Quien no recuerda- las campanas tristemente desaparecidas de la torro de nuestra Iglesia? Su recuerdo est&aacute; &iacute;ntimamente asociado con las mayores tristezas y alegr&iacute;as de
nuestra vida. Sus extinguidos sonidos saturados de nostalgia, empiezan por recordarnos los inefables d&iacute;as de nuestra infancia y su clara y armoniosa voz subsiste, haciendo
brotar en nuestro coraz&lt;5n un reverdecido rosal del floridos recuerdos. Reconozcamos, pues, que las campa&ntilde;as son de
suma necesidad y que su ausencia constituye un trist&iacute;simo
vac&iacute;o al que aparejamos la esperanza de que tras su larga
ausencia.podamos alg&uacute;n d&iacute;a no lejano gozar de unas campanas nuevas echadas al vuelo con toda solemnidad.
Al evocar nuestras campanas de anta&ntilde;o, dificil es no
acordarse del que tantos a&ntilde;os fu&eacute; .-nuestro campanero. Francisco Jo3ep Mart&iacute; (conocido vulgarmente por Rost&iacute;s), hombre
de buen coraz&oacute;n,pundonoroso en el cumplimiento de su deber,
rigurosamente puntual en 3us cotidianos toques, para los
que ten&iacute;a especial habilidad. Sinti&oacute; la p&eacute;rdida de las
campanas como cosa propia. Dec&iacute;a &iquest;1. que su ausencia le
hab&iacute;a ocasionado m&aacute;s do una boche sin poder conciliar el
sue&ntilde;o. El,que tantas veoes hab&iacute;a doblado a muerto para
sus convecinos, al dejar este valle de l&aacute;grimas, las '
campanas no pudieron darle e.1 liltimo adi&oacute;s, porque estaban ausentes.
~
S. Llin&oacute;s
G L O R I E S
C A T A L A N E S
Un deis llocs m&eacute;a preeminents en el- concert de les
lletres catalanes,1'ocupa la figura-senyera &quot;de n'An gel Guimer&aacute;.Encara que de pares catalans,Guiiiier&aacute; nasqu.e a Santa Gr&uacute;a de Tenerife, on va viure fins a l'edat
de set anys. De nou reintegrada la familia a Catalunya,
Guimer&aacute; don&aacute; probes des de molt govenet d'una especial
predisposici&oacute; per l'estudi,destacant-se ben rviat com
a poeta de les nestres costums i de les nostres ges tes vernacles. Junt amb l'Ignasi Igl&eacute;sies i en &quot;Santiago Rossi&ntilde;ol,!'Angel Guimerd figura ara en el triunvirat
que tan enlaire Ha posat el bon &ntilde;ora del nostr.o pobl&eacute;,
Enamorat de les nostres coses i costums, Uiirs obres
son meitat oant ai:li&oacute;me de t&eacute;rra endinsymeitat liimne
a la gent de mar,que &lt;5s tan com dir a Catalunya tota.
Es per aix&lt;5 quesfent justicia,ens adherim ele tot cor
a'homenatge que el nosxre Aj-untament li dedicar&aacute; el
d&iacute;a de Corpus,descobrint una placa que donar&aacute; el nom
de Guimer&aacute; a un carrer del nostre pobl&eacute;&raquo;
Ellgtan bo de cor, tan amic de &iacute;a justicia i la culturaos; en. sentirla molt agradat d'un acte tan emotiu i
oimpatiCy i &eacute;a per aix&lt;5 que nosaltres,a j&uacute;ntate' de tot cor
a la reata, no poden per menys que exclamar: ?Jleluial
—G.
—
N 0 &quot;IT E L I
• •
i
-
De la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos
se ha recibido lu&iacute; donativo de veinticinco pesetas • ' con
destino a las necesidades de &quot;ESTRELLA&quot;. Muchas gracias
(•)
(•)
(•)
(*)
(O
(.)
(O
(•)
(*)
(•)
O ) (•)
IMA VISITA AL POBLA IBEREC
El dia 15 do maig prop paaaat la Societat Catalana
&laquo;l'Eatudia Hiato ri es, filial do l'Institut d'Estudia Catalans clausur&oacute; les tasques acad&eacute;miques d'aquest ours
smb Lina reunid celebrada al Museu de Matar&eacute; en el ours
del quai ol Sr. Pero Bohiges disert&aacute; sobre &quot;Alguns aspe et e s d'Ausias March&quot;iva_pr &ccedil;gectar-se la pel&iacute;cula qLie
&icirc;aixels auspicis del Sr. Estove Albert ha film&acirc;t el Sr,
&icirc;it&eacute; de Matar&eacute; i que recull els aspectos mes interesants
&acirc;el nostre poblat d'Ilduro; el Sr* Ram&oacute;n Aram&eacute;n, nresident de la Societat i seerotari general de l'Institut,
smb atinades paraules va cloure l'acti del rnat&iacute;.
A la tarda la jornada d'est-adi, eompanyoria i espiai
Ta acabar amb una visita, al poblat pre-rom&aacute; del repeu
&aacute;e Burriacj on els expedicionaris, gr&agrave;cies a les expliea&ccedil;ions del historiador del poblat Sr, Mari&aacute; Ribas9 es
varen fer perfecte e&aacute;rrec de la excepcionalt importanpia que t&eacute; per a la arqueolog&iacute;a del Mar&copy;ama. Visitaren
principalment les muralies, les restes de constructions
i la torre que encara es conserva un poc a la banda de
pone ht„
Al baixar de laf&iacute;funtanyaforent rebuts els visitants
a tan Bartomeu porque el se&ntilde;or Josep F„Mirriles &eacute;s
membre de la Societat,.
Eia expedicioraris quedaren encantats de la bailesa
tel paisat je de Cabrera i. promet eren es se-ne efica
SO s po.rt&agrave;veus,.
Entre ' altres 9 fins a prop 3.&lt; X centenar? hi assistiron els senyors Ram&oacute;n Ararn&eacute;n i Ricard Albert^ pr&eacute;sident
I Secretar! respectivamont de la Societat Catalana
ci'Historia* els senoyrs Eerr&aacute;n Solde vi la, 'Bohiges, Sur ver
&Acirc;ynaud, Carbonelle Pit&eacute;, Ribas,Albert&gt;Perr&eacute; Clariana, &igrave;lla
Han in, Canalss G-randia &igrave; Guardiola i Pascual ate-&laquo; etc.
REDA C CIO
Aquesta nota no va poder publj car-se en- el mimer&ograve; an terior per manca de espai*
DE LA SESION ECONOMICA DEL DIA 12
lg
D
i r f c S ^ d ae
r ^ q&quot;ESTRELLA
V p ^ r f n 11^, , 1l o sd &Iacute; Gcomponeros
e l que
Consejo
jjirco^ivo
L. dBus
tay R. B o n e t , f a c i l i t a r o n e l s i g u i e n t e e x t r a c t o econ&oacute;mico de l a F i e s t a d e l pr&oacute;ximo pasado d &iacute; a 22.
RECAUDADO
Por e n t r a d a s
1.423'00 p t a s .
Por n&uacute;meros d e l s o r t e o .
438'00
&raquo;
TOTAL
1 . 8 5 1 '00 p t a s .
S A L I D A S
Por a l q u i l e r y g a s t o s de deco ?ad0
103'50 p t a s .
^ • P . S . por su t r a b a j o en e l e s 11
cenario. . . . . . . . .
25'00
Por v a r i a s e n t r a d a s r e p a r t i d a s
como premios
22 '00
&quot;
1!
Por l o s programas
64 '00
Por t a q u i l l a j e y'n&uacute;meros
11'00
&quot;
A l a casa P a t u o l , p o r v e s t u a r i o . . .
44'00
&quot;
A l a Sociedad &quot;La Maresma&quot;
140'00
&quot;
Por compra de l o s obsequios s o r teados y g a s t o s F i e s t a I n f a n t i l .
330'90
&quot;
TOTAL
740'40
&quot;
BENEFICIO LIQUIDO TOTAT,
- 740'40)=
1.110'60 ptas.
Por o t r a p a r t e , a r r o j a n d o e l estado econ&oacute;mico de &quot;ESTRELLA&quot; un d &eacute; f i c i t de 108 p t a s , se acord&oacute; d e s t i n a r 1.030
p t a s . a l a a m o r t i z a c i &oacute; n de 40 Bonos (con sus c o r r e s p o n d i e n t e s i n t e r e s e s ) y l a s 80'60 p t a s . r e s t a n t e s a l f o n do g e n e r a l de n i v e l a c i &oacute; n de p r e s u p u e s t o .
. Procedido seguidamente a l s o r t e o de Bonos,J a r r oJi &oacute; e l
siguiente resultado:
Sr&iacute;
g p n c i s c o Ma&ntilde;&oacute;t 2 (n&uacute;meros 140 y 1 4 3 ) ; S r . A n t o n i o
Miffiielx 5 (mineros 60,62,63,64 y 6 9 ) ; S r . A n t o n i o V i l a l t a
4 &uuml;iuineros 9 , 1 0 , 1 5 y 1 6 ) ; S r . J . M a l t a s Gesa.2 (n&uacute;m.158 v
159) ;Sr .Feli-pe
folcer&aacute;n,2
(ni&uuml;m.4b y 4 b ) ; S r . J . Maltas
Esc or sa . 1 1 nUm. j ) sS r . F . D i v i u . 6 (n&uacute;m. 110.112&quot;. 1 1 6 , 1 2 3,
r&iquest;5 y 127) ?Sr. Esteban R o l d &oacute; s l l (n&uacute;m.22) ; S r . Jutan Carb o n e l l M., 1 (sSnrTSETfSr.Manue 1 Maluquer.2 { r &uacute; Z z . M- y b Y )
yT% Ricardo I om&aacute;a&laquo;l (raSm.4-7. j ; S r . F r a n c i s c o P a l Id s . 1
( n &uacute; m . p 4 j ? S t a . &Uuml;5 Teresa Maltas 1 (n&uacute;m.33) ;Sr&quot;.lu5n Roo a , l (n&uacute;m.154) ; s r . dos&eacute; M o d o l e l l . 1 (n&uacute;m.139; &quot;Sr^odro
marnm
V&iacute;ll&aacute;, 3 (rnim.5s7 y 3) ;Sr. Ram&oacute;n Rold&oacute;s T., 1 (rn&iacute;m.23-)&iacute;
Sr. Jos&eacute; Palman.1 ndm. 50) gSr. G-u&iacute;Tlermo Mac-Cr oryt
2 (ni5m.7l 7 7'3) &iexcl; Sr, Jos&eacute; RoigXT&ntilde;lim c 49) ; Sr. Antonio
Pall&eacute;s. 1 (m&iacute;m.157).
Contra entrega de los resguardos , &quot;ESTRELLA.&quot; liar&aacute; efectivos dichos Bonos,agradeciendo a sus titulares la deferencia con que nos lia honrado al corresponder a la
llana da de eniis i &eacute;n.
Tambi&eacute;n lo resultaron (aparte de los 40) los siguientes;
4 correspondientes al Sre Luis P&eacute;rez Sala (ndm.146,
149,151 y 152)13 al Sr„ Jaime Sans (n&uacute;m.57,41 y 44),y
2 al Sr. Jaime Modolell &quot;C&ntilde;&uacute;m.29 y 32),cuya entrega
n os fue lie cha anticipadamente para darlos por amor tizados en el momento de su sorteo.
Pl&aacute;cenos con tal motivo agradecer una ve7. m&aacute;s a los se&ntilde;ores P&eacute;rez Sala, J. Sans y J. Modolell su rasgo de generosidad, ins criDienclo sus nombres en la &quot;GALERIA LE
PROTECTORES DESTACADOS DE ESTRELLA&quot;.
.
LA DIRECCION
IES &Uuml;LLERES DE SOL I LA ERUITA
Las ulleres de sol,a m&eacute;s d'un adorno (s'en fan de
molts colors i classes)„son de gran utilitat per pro tegir la vista0 Gal,pero,a 1'adquirir-Ies,te&ntilde;ir l'encert de que no repercut.eixin en per j'udici de les ca mes... o de 1'esquena (que de tot hi ha),segons sen&iacute;bl&aacute;
confirmar-se a la Eira de Matar&eacute; &iquest;Yeritat nens...grans
de Cabrera?
Tamb&eacute; la fruit a- &eacute;s indigesta quan s 'ha de men jar
corrent, molt mes encara si &eacute;s falopant per la pendent
del &quot;Callar&iacute;s&quot; &iquest;Quan posar&aacute; 'una mica de formalitat
cert jovent del nostr&eacute; po&gt;r&eacute;?. Celebrariem no haver
de insistir sobre certs punt3 que ben poc diuen en
favor do tots nosaltros.
.........
CON MOTIVO DE SUS BODAS DE PLATA EN EL SACERDOCIO (14
. DE JUNIO) &quot;ESTRELLA DE BURRIAC&quot; FELICITA M&Uuml;Y DE CO RAZON A SU CELOSO PARROCO, Mn. MOISES GELI.
Descargar