MARÇ 2015 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA
Anuncio
MARÇ 2015 · PUBLICACIÓ DE DISSENY · ESCOLA SUPERIOR DE DISSENY ESDi Un llarg camí Fa unes setmanes se celebrà a Tarragona una taula rodona amb el lema: “Què és el disseny?, què aporta?”. Vaig assistir-hi entre d’altres raons perquè els qui contestaven la pregunta eren joves d’entre 15 i 17 anys, persones per tant, que han crescut immerses en la societat del coneixement. En altres paraules, persones per a qui la realitat virtual, les xarxes socials, les telecomunicacions i la computació han format part de la totalitat de la seva vida. Persones que no parlen de noves tecnologies, ja que per a elles han existit sempre, conseqüentment no tenen els filtres mentals que té una gran part de la població que sobrepassa els 25 anys. Les respostes van ser múltiples: “el disseny és l’activitat creativa encaminada a obtenir objectes útils i bells”, o “dissenyar és preconfigurar un objecte, buscant solucions a problemàtiques”, també algunes en la línia de “dissenyar és l’art del possible” o “solucions seductores i sorprenents”. Passat un primer temps on les definicions anaven en la línia anterior, una noia d’edat més propera als 15 que als 17 va dir: “dissenyar és fer que les persones visquin millor, que no hi hagi discriminació en l’ús de les coses per manca de formació, i que els productes i els objectes tinguin personalitat diferencial”. La seva intervenció va ocasionar un silenci significatiu, el qual va anar seguit d’intervencions col·lectives en les que predominava un comú denominador: el disseny és allò que apropa l’avenç tecnològic a les nostres accions i permet utilitzar-lo amb independència de l’edat, la formació o el nivell cultural. He de reconèixer que veure la reacció dels joves assumint, per iniciativa pròpia, que el disseny no és un valor estètic sinó que és la pedra angular de desenvolupament de la societat del coneixement, i de la competitivitat de les empreses i els col·lectius en el món global em va causar una enorme satisfacció, i, a la vegada, un cert nivell de preocupació ja que avui per avui la importància del disseny com element que aporta capacitat competitiva i cohesió social encara no ha estat assumida per molts dels qui prenen decisions. Aquest és un escull que cal treballar per superar-ho ja que és una de les barreres per conquerir el futur i fer que l’avenç tècnic i científic esdevingui progrés econòmic i social per a tots. Sr. Antoni Garrell, Director General de la Fundit 2 Pròleg 3 Sumari 06 La televisió: de la Universitat al món ESDiTV i la 2ª Temporada de News&Events. La TV dels alumnes 10 El valor dels Projectes Final de Grau Transposicions: disseny fora de camp Fiu Barcelona Tour Gala 279 16 Saló de l’Ensenyament Entrevista a Carla Carreras: “M’agradaria passejar pel carrer, entrar a un local i saber que l’he dissenyat jo o hi he participat” 20 El disseny i l’esport ESDiNetworking about Disseny+Esport Projecte banyadors. Entrevista a Ona Carbonell: “Sempre he tingut clar que és molt important estudiar, no només per tenir un títol sinó perquè ajuda a créixer com a persona” 27 La universitat i l’empresa Projectes universitaris amb vocació professionalitzadora: – Hotels Catalonia: el disseny que obre portes – Jou Diseño & Luz: la il·luminació demana un bon disseny – Volkswagen: millorant el cotxe del futur – Amate Audio: disseny amb clau de so 32 L’ESDi al mapa Relacions internacionals Troba’ns a les xarxes socials ESDiTV i la 2ª temporada de News&Events. La TV dels alumnes Carlos Anselmo Anabel González Ja fa temps que la televisió va deixar de ser una caixa quadrada (gairebé de llumins i en blanc i negre en els seus orígens) a on passaven coses, per convertir-se en un llenguatge, l’audiovisual, a on gairebé tot era i és possible. I el que ens queda per veure! Avui en dia, els continguts audiovisuals poden consumir-se seguint els conceptes d’anytime i anywhere, i el que importa és allò que s’explica, però, sobretot, com s’explica. A l’ESDi fa temps que ho tenim clar i, per això, vam impulsar el projecte de l’ESDiTV, una televisió interna made in ESDi feta per i per als alumnes. Un projecte educatiu que busca la formació en el llenguatge audiovisual en un entorn real i amb una aplicació 100% pràctica. Violeta de Azpiazu Gloria Martinez Cristian Arranz Victor Azcoitia Pablo Borrego Silvia Yruela Pol Cercós 6 ESDiTV René Ferrero Anaïs Llácer Part de l’equip de l’ESDiTV a la façana principal de l’ESDi a Sabadell Victor Gómez Enguany s’ha encetat la segona temporada del programa estrella de la cadena, el “News&Events” amb un nou format i noves cares protagonistes. El programa surt del plató i es fa més pròxim, es mou, experimenta, es belluga inquiet d’aquí cap allà i d’allà cap aquí per no perdre’s res del que es cou en el món del disseny. L’ESDi i l’activitat dels seus alumnes, professors, graduats,... en són protagonistes, però també es busca ser un aparador de referents, festivals punters i iniciatives creatives. Els estudiants que en formen part proposen temes, busquen innovar i provar nous formats, aprenen les eines bàsiques de la gravació, la realització i l’edició audiovisual i veuen, després, com el seu projecte té una aplicació real, en l’emissió, en streaming, en alguns casos, o en diferit, i la viralització dels vídeos a través d’Internet (esditv.com). A més a més, la proposta d’aquest curs és ampliar els continguts de la televisió per donar una major visibilitat als projectes dels alumnes i incentivar-los a conèixer més i millor tot el que està vinculat amb el disseny. Fins i tot s’està preparant un “Design Challenge”! 1, 2, 3... Silenci... S’està rodant! La TV: de la Universitat al món 7 1 Vine a descobrir què és el disseny 1. L’equip de l’ESDi TV en ple rodatge d’un curtmetratge 2 2. Silvia Yruela i Pol Cercós, presentadors de News&Events 3. L’equip de l’ESDi TV en la reunió de continguts del programa 3 Dissabte 11 d’abril de 2015 — [email protected] 8 ESDiTV 9 Transposicions: disseny fora de camp Transposició: acció de transposar o transportar. Portar d’un lloc a un altre. Transposicions: una exposició de projectes a la perifèria del disseny o com traslladar el disseny amb segell ESDi a un entorn nou com és l’Espai Cultura de Sabadell. Període: Fins el 5 d’abril. La proposta presenta una selecció de projectes de Final de Grau en Disseny en els itineraris curriculars de Gràfic, Audiovisual, Moda i Gestió del Disseny (Integració multidisciplinària), i gira entorn al concepte de la interdisciplinarietat que posa en relació àmbits transversals com, en aquest cas, la universitat (educació), el disseny i les realitats socials. Els projectes exposats són inèdits fruit del treball d’un grup de graduats de l’ESDi i són coincidents en la incidència del disseny en el desplegament d’un pensament crític sobre el món en el que vivim. Pensar, reflexionar críticament i crear per, de nou, fer reflexionar. Inauguració de l’exposició a l’Espai Cultura de Sabadell Un-guide Barcelona — Iria Caballero Cos-archive — Júlia Coma Projecte editorial. Disseny d’una guia alternativa des d’una mirada crítica al turisme massiu i al miratge que representa la marca Barcelona. Enfront d’una imatge de ciutat sotmesa als objectius del màrqueting, es presenta una guia que té com a eix principal la possibilitat de descobrir una Barcelona diferent tot posant valor als espais de la quotidianitat. En les relacions entre els llocs, els espais i la ciutadania. Aquest projecte parteix d’una reflexió personal entorn les relacions entre el cos i l’espai. Del món de la dansa i del món del disseny. La moda expandint-se en l’univers de les arts del cos, els seus espais i els seus llenguatges. El punt de partida se situa en l’àmbit del pensament i la filosofia materialista i es basa en estratègies performatives o d’acció. #FFFFFF — Gemma Estadella Aquest projecte pren com a camp de reflexió el procés del disseny en sí mateix. Es basa en una exhaustiva documentació dels processos de conceptualització i realització del Projecte Fi de Grau de vuit companys de la graduada, de la generació 2013-2014 amb: entrevista oral, documentació visual dels espais personals de treball i l’Sketchbook. 10 Transposicions: disseny fora de camp Moll Fregit o com l’art intervé sobre un context — Joana Capella Ordinario — David Vera Projecte de curatoria basat en la deslocalització d’un determinat nombre de pràctiques artístiques, que es duen a terme en diferents espais i contexts d’una ciutat perifèrica. El projecte es pensa com un laboratori d’estratègies d’intervenció col· lectiva, un espai de trobada i de connectivitat entre la ciutadania i l’art. Llibre que parteix d’una reflexió sobre la importància i el sentit intrínsec dels entorns locals (a vegades infravalorats) enfront del creixent procés de globalització. El projecte vol conèixer de prop i fer visible el nostre entorn més pròxim i personal, l’espai a on tot el què hi succeeix ens afecta i ens educa, i en el qual, nosaltres hi participem de la manera més directa. View Sound — Damià Armengol Made to be seen — Òscar Boix /abjecta corporis/ — Anna Garcia És un instrument sonor interactiu que, mitjançant una interfície visual interactiva, facilita la composició de música electrònica a persones sense coneixements musicals. L’usuari assoleix una experiència basada en el fenomen sensible de la sinestèsia. Curtmetratge que posa en joc dues perspectives d’anàlisi: l’estudi del llenguatge audiovisual i una aproximació crítica a la idea de poder des dels seus orígens en la cultura humanista i fins a la cultura contemporània. El curtmetratge se centra en un dels conflictes actuals: el progressiu desmantellament de la vida privada absorbida per la bio-política que la tecnologia actual permet. El treball parteix de l’interès de la graduada entorn al món del monstre i de les deformitats. El procés de transformació d’un maniquí ha donat lloc al naixement d’una escultura. La deformitat vinguda a la llum es purifica en l’experiència estètica. Projectes Final de Grau 11 FIU Barcelona Tour “Volem donar veu a les noves generacions creatives” La Georgina Capdevila i l’Humbert Clotet són un motor en marxa. Creatius i proactius, aquest tàndem de graduats en Disseny a l’ESDi en l’itinerari de Gestió del disseny, han fet realitat el que va ser el seu Projecte Final de Grau, el ‘FIU’. Un esdeveniment que han anat fent gran i que s’ha convertit en un referent en la promoció, suport i difusió de projectes de disseny de joves creatius. Un exemple d’esforç, talent, creativitat i emprenedoria. Next Step? El ‘Fiu Barcelona Tour’ que ja és una realitat. Deixem que ens ho expliquin. FIU Barcelona 2014 – Humbert Clotet i Georgina Capdevilla — FIU: Un bon exemple de transferència universitat-empresa. Com us sentiu al veure que un projecte com aquest s’ha pogut materialitzar? Un somni fet realitat. Recordem els moments d’ideació i creació del projecte i ens emociona el fet de pensar que es va portar a terme i que, a més a més, té una continuïtat que permet encarar la segona edició del festival al llarg del 2015. Una vegada més, la confirmació que un Projecte Final de Grau es pot convertir en la primera experiència professional com a dissenyador. — I ara és el torn del ‘Fiu Barcelona Tour’. Marxeu de gira. El ‘FIU Barcelona Tour’ neix de la voluntat de consolidar la comunitat FIU. Per complir amb l’objectiu de donar veu a les noves generacions creatives, era imprescindible anar més enllà d’un únic esdeveniment anual a Barcelona. Per això hem decidit ampliar la proposta i celebrarem quatre FIUs en petit comitè i un de principal el mes de maig. La idea és celebrar aquests petits FIUs Barcelona amb el Tour que passarà per Elisava, BAU, ESDi i IDEP. — Què pot aportar als joves dissenyadors assistir al ‘Fiu Barcelona Tour’? Descobrir que tot és possible, que gent com ells i d’edats similars estan realitzant projectes d’alt nivell que ens ajuden a veure que formem part d’una generació amb molt de talent que no té res a envejar als professionals creatius del nostre país. Per altra banda, els dóna l’oportunitat de crear sinèrgies, col·laboracions i contactes imprescindibles en aquesta edat. Tots hauríem d’entendre que, com més aviat comencem a conèixer i a donar-nos a conèixer, abans podrem entrar amb força en el món professional. — Sou la propulsió de projectes creatius emergents i consolidats... Propulsió de projectes creatius emergents, sobretot, però sempre prenent com a referent a aquells projectes creatius consolidats que ens permeten analitzar i descobrir quins són els 12 Fiu Barcelona Tour elements que n’han permès la seva consolidació. Com sempre, el petit ha d’aprendre del gran, i a ‘Fiu Barcelona’ sempre agafem casos particulars de talent jove creatiu que gràcies a la seva bona manera de fer poden ensenyar a la resta de creatius joves. adequar els nostres projectes a la seva manera de fer i de ser. — Ja porteu una forta trajectòria a l’esquena: ÉSDissabte, Fiu i directors creatius d’Alvquimia, el Blanc Nit dins del Blanc Festival. Com va ser aquesta darrera experiència? El punt fort principal, que podem atribuir a qualsevol dels projectes que hem fet, és l’oportunitat de no repetir els errors i la possibilitat de fer créixer els èxits. Si hi ha alguna autocrítica que hem de fer-nos és precisament el fet d’haver d’aprendre (a vegades massa) en cada projecte. La inexperiència és un factor que esperem anar esborrant cada vegada més amb el millor antibiòtic possible: el temps, la passió i la voluntat d’aprendre, i les ganes de detectar en cada crítica constructiva la raó per no repetir errors. Molt especial i diferent de tot el que havíem fet fins al moment. El Blanc Nit va ser la demostració que la feina realitzada amb equips creatius impressionants, porten a resultats impressionants. — Quin dels aprenentatges adquirits a l’ESDi us ha fet més servei? A l’ESDi vam tenir una formació completa, no obstant no va ser fins a tercer i quart que vam rebre una formació específica en el nostre camp. Gràcies a aquests dos últims cursos i professors com la Bel Lepikson o el Pep Salazar li vam poder donar continuïtat al contingut estudiat a classe en els projectes que hem fet fins ara. Per altra banda però, estem convençuts que totes les assignatures realitzades a primer i segon de carrera van ser imprescindibles per arribar a un nivell de coneixement suficientment bo per aprofitar el tercer i quart curs de carrera. Finalment, ens agrada poder continuar accedint al contacte de professors de l’ESDi, ja que sovint actuen com a mentors dels nostres projectes. — Liderar un projecte i al mateix temps aprendre. Quins punts forts i febles us destacaríeu com a organitzadors? — Un consell? Cal dir que no ens sentim encara prou experts per aconsellar a ningú, però sí que podem compartir una reflexió: Escolta’t els consells tant com sigui possible, sempre i quan aquests no passin per davant dels consells que et pots donar a tu mateix. Ah!, i que sempre, sempre, sempre, estiguis obert a asseure’t i fer un cafè amb qui creguis convenient. — Quin diríeu que és el vostre segell o manera de treballar? El nostre web oficial: www.coffeemanagers.com. Amb aquest nom: “Coffee Managers” s’il·lustra el nostre modus operandi: la gestió del disseny aplicada a l’acció d’anar a prendre un cafè, la voluntat de conèixer el què però sobretot el qui dels projectes de gestió i dinamització creativa que portem a terme. Ens agrada la idea de veure que a darrere de cada briefing existeix una persona, un col·lectiu, una empresa, amb una identitat ben definida i que, per tant, podem Projectes Final de Grau 13 Gala 279 La moto de mercaderies més innovadora es diu ‘Gala 279’. Ideada i dissenyada com a Projecte de Final de Grau, aquesta proposta de millora en la mobilitat de vehicles per transportar petites mercaderies ja ha estat finalista pel Mercat d’Idees Disseny de Barcelona i encara li queda camí per recórrer. Qui sap si algun dia veurem la ‘Gala 279’ realitzant serveis de missatgeria o assistència mèdica. La motocicleta ja és una realitat presentada en societat per 4 ex-alumnes del grau en Disseny de l’ESDi en l’itinerari de producte. Són la Silvia Arch, el Marc Capdevila, el Miquel Vallribera i l’Edgar Melero. “Cal comprovar allò que postules com a dissenyador amb proves reals” — Un dels Projectes de Final de Grau amb més sortida, us ho esperàveu? N’estem molt contents i esperem que en breu hi hagi feedback per part d’alguna empresa productora de vehicles. Ens esperàvem que hi hagués repercussió, però potser més dins del món empresarial que no pas en termes de difusió. Aquest projecte ens ha fet adquirir coneixements que es poden demostrar en el prototip funcional i que fan que, qui et contracta et miri amb més bons ulls. — La ‘Gala 279’ ha passat de ser un projecte a ser una realitat amb presència, també, als mitjans de comunicació, per què és i sou notícia? El prototip representa la possibilitat de veure la motocicleta d’una altra forma. Les avantatges d’un vehicle d’aquestes característiques pot agilitzar la mobilitat en les ciutats d’una densitat elevada, i aquest fet la fa curiosa i la 14 Gala 279 diferencia estèticament de la resta. La ‘Gala 279’ respon a idees imaginatives però alhora possibilistes. La complexitat del projecte i el fet que sigui un vehicle, també la fa pregnant per la gent que la veu. — Què diferencia aquesta moto de la resta de propostes ja existents al mercat? La totalitat de les motocicletes destinades a càrrega que hi ha al mercat són vehicles estàndards modificats de tal manera que puguin portar volums i pes. Són vehicles destinats a transportar únicament persones als quals s’ afegeixen alguns complements per tal de complir amb els requisits del transport de mercaderies. La ‘Gala 279’ és una motocicleta dissenyada des de zero per dur objectes; totes les fases del disseny i totes les seves parts responen a aquesta necessitat, per tant la seva eficàcia és major. — Què és el què més us estan valorant? La gent del ram del disseny o l’automoció que ha tingut contacte amb el projecte, valora aquest fet juntament amb l’atreviment de quatre estudiants que desenvolupen un prototip funcional tan complicat. També es valora la utilització de la tela com a material troncal del projecte; aquesta fa que fabricar-la necessiti una inversió molt menor i la fa molt competitiva. — Heu presentat la moto en importants cites del disseny com el Clúster Moto o el Mercat de les Idees del qual en sou finalistes, què és el que voleu comunicar i aconseguir? Quan acabes un PFG d’aquesta mena el tribunal dicta una nota acadèmica, però és el món real el que t’ha d’acabar de confirmar que la idea és bona. Cal anar a buscar portes que s’obrin perquè el projecte continuï i això és el MID Mercat d’idees disseny - Gala 279 que hem estat fent. Volem aconseguir difusió i que algú ens doni suport per continuar i millorar el que ja hem fet. — Continueu oberts a propostes que puguin venir de la mà d’empreses. Quina tipologia d’empresa us agradaria que s’interessés pel projecte? Estem oberts a qualsevol idea de negoci. Ens agradaria una empresa que volgués i pogués desenvolupar una petita flota de prova per tal de continuar amb el desenvolupament i en un futur iniciar una producció seriada. Estem en contacte amb empreses per fer presentacions, i ens estem ruminat de presentar-la a les medalles ADI. — El projecte va néixer quan encara éreu alumnes de l’ESDi. Com valoreu ara l’ajuda de l’escola i els professors? Al principi tot eren dubtes perquè era un projecte molt arriscat, però la pre- disposició dels professors va ser molt bona, al veure’ns convençuts a nosaltres. El tutor, en Guiu Llusà ha estat molt a sobre del projecte així com tota la Unitat de Producte i Usabilitat d’Espais de l’escola i molts altres professors. L’escola també va entendre que era un projecte important per la pròpia ESDi i va posar una aula i totes les facilitats i mitjans perquè el projecte pogués arribar a bon port. — Què n’heu après i n’esteu aprenent d’estar tirant endavant aquest projecte? El més sorprenent és veure que si t’esforces, un PFG pot tenir molta continuïtat després d’haver sigut presentat. Si el projecte és seriós i el saps portar endavant les empreses estan obertes a les noves idees i a saber què fas. Saber on anar, buscar la sort i coordinar-se bé, comunicar-se, i dedicar hores són algunes de les claus perquè qualsevol projecte arribi a bon port. — I, què en poden aprendre els alumnes actuals de l’ESDi de la vostra experiència? La importància del treball en equip, així com les relacions personals i amb les empreses. També és important saber veure que el fet de poder triar un projecte i que l’hagis d’administrar tu des d’un inici el fa molt interessant, però alhora t’obliga a prendre la responsabilitat de saber-ne més que ningú. Cal comprovar allò que postules com a dissenyador amb proves reals. Animem a tots a que intentin fer projectes de PFG més grans i en grup. Finalment el resultat et conforta molt. Projectes Final de Grau 15 Carla Carreras, Projecte de Disseny de l’stand del Saló de l’Ensenyament “M’agradaria passejar pel carrer, entrar a un local i saber que l’he dissenyat jo o hi he participat” Carla Carreras Mas, alumna encarregada del disseny de l’estand de l’ESDi pel Saló de l’Ensenyament 2015 El Saló de l’Ensenyament se celebra del 18 al 21 de març i és una setmana per informar-se i conèixer millor on podem formar-nos! Aquest any l’ESDi ha apostat per un estand que ha estat dissenyat especialment per l’ocasió per l’alumna de quart curs de disseny d’interiors, Carla Carreras. La seva proposta d’estand ha estat l’escollida d’entre els 13 projectes presentats dins l’assignatura d’Instal· lacions, sota la tutoria del professor Eduardo Campoamor. Els plànols del projecte — Cursant quart curs i ja tens l’oportunitat de participar en un projecte real com és el disseny de l’estand que utilitzarà l’ESDi al Saló de l’Ensenyament. Com afrontes el repte? Afronto amb il·lusió aquest projecte i és un premi a l’esforç i a tenir la feina ben feta. Tota experiència real és un orgull i més haver estat escollida per representar a la Universitat al Saló de l’Ensenyament. — Has pogut aplicar en aquest disseny l’aprenentatge dels quatre anys de carrera a l’ESDi? L’ESDi t’ensenya moltes coses. Per a mi és una font d’eines i recursos, i ens fa créixer com a dissenyadors i tenir una mirada cap el món del disseny. Però és en els projectes de veritat com aquest quan te n’adones de la dificultat existent. — Havies pogut treballar en algun altre projecte de disseny real? Per sort aquest any he estat fent pràctiques a un estudi de disseny i he pogut participar en la realització de més projectes reals. — Com definiries la teva proposta d’estand? Què ofereix de nou respecte la d’altres edicions? 16 Carla Carreras L’any passat vaig estar treballant d’hostessa al Saló de l’Ensenyament i vaig estar passejant pel recinte i mirant els diferents estands de l’exposició. Tots tenien un caràcter molt lineal. El disseny que proposo per aquest any consisteix en un joc de transparències i formes sinuoses, creant dues zones ben definides: la zona més oberta on es troben els punts d’atenció, i per altra banda, a partir d’unes teles que donen cert aire de misteri, una zona amb l’exposició dels projectes. dora d’interiors, així que a l’hora de fer feina em considero una noia amb ganes d’aprendre i dedicada perquè m’agrada el que faig. Però en els moments d’ estrès, que sempre n’hi ha, m’evadeixo amb una mica d’esport cada dia. La fotografia, la música i el ball són altres maneres de desconnectar i pensar, ja que les idees, a vegades, surten quan menys t’ho esperes. — Quines dificultats has trobat per dissenyar aquest estand? Tant Norman Foster, Rem Koolhaas o Mies Van Der Rohe, com Anna Heringer o Diébédo Francis Kéré, tots amb un caràcter oposat entre si, són bons referents per a mi, ja que donen una diversitat d’eines i solucions en el món del disseny, tant en les seves construccions com en la manera de realitzar-les. — Quins referents tens dins el món del disseny? A l’hora d’afrontar qualsevol projecte no em baso únicament en referents de l’àmbit del disseny d’interiors sinó també en una fotografia, pel·lícula o llibre, on també s’hi poden trobar eines per plasmar als espais. Les nostres idees estan impregnades pel cúmul d’imatges que rebem dia a dia; en aquest cas, vam tenir poc temps per fer un brainstorming i va sorgir espontàniament, però podem dir que inconscientment posem en pràctica tot allò que obtenim. — I, per conèixer-te millor, com et definiries? Des que vaig començar a cursar la ESO tenia les idees molt clares, volia formar-me per arribar a ser dissenya- — Quin és el teu somni com a dissenyadora d’interiors? El dia de demà, m’agradaria passejar pel carrer, entrar a un local i saber que l’he dissenyat jo o hi he participat. Col·laborar amb dissenyadors de renom, viatjar i veure com és el disseny, no únicament del meu àmbit, arreu del món. I sobretot, poder treballar del que m’agrada, ja que per això m’estic formant. M’agradaria que algun dia el meu esforç i dedicació arribin a ser reconeguts. Saló de l’ Ensenyament 17 Mural — Transposicions: disseny fora de camp Fotografia — Berta Roig 18 19 ESDiNetworking about Disseny+Esport La taula rodona de l’ESDiNetworking about Disseny + Esport Disseny i esport. Esport i disseny. Dos conceptes desvinculats? Sota el paraigua de l’ESDinetworking about Disseny+Esport organitzat per l’ESDi es va demostrar que no. Al contrari. Dos conceptes convergents, coincidents, simbiòtics. Un 1+1. Es tractava del primer ESDinetworking del curs, una trobada on professionals del disseny i de l’esport, graduats i estudiants van poder reflexionar i debatre sobre la relació disseny-esport en un format de taula rodona-networking, moderada pel periodista de TV3 Lluís Canut (del programa ‘Efectivament’), amb uns ponents de luxe: 20 ESDiNetworking l’empresa de calçat esportiu Munich, les firmes de roba Söllworld i Helly Hansen, la revista sobre el món del futbol Panenka, la dissenyadora Nerea Palacios i l’esportista d’elit i estudiant de l’ESDi Ona Carbonell. Com s’aplica el disseny a les empreses? Existeix i/o hauria d’existir investigació en disseny? És el disseny en l’esport un valor més del producte? Està al servei de l’estètica? Al servei de la funcionalitat? És prou valorat al nostre país? Com ha evolucionat el disseny en el camp esportiu? Aquests i molts altres temes van posar-se damunt la taula en una jornada que va aplegar a més d’un centenar de persones i que va servir, també, per dibuixar un possible futur en un sector en el qual el treball col·laboratiu, la importància del disseny estètic i funcional, els wearables (integració de la tecnologia en la moda) i la producció personalitzada en funció del client sembla que hi tenen molt a dir. Aquest curs es faran un total de 3 ESDiNetworkings. El segon realitzat a finals de febrer sobre Disseny i Arts Escèniques i un tercer, al mes de maig sobre comunicació en la creativitat i creativitat en la comunicació. El disseny i l’esport 21 L’ESDiNetworking en frases: “A Catalunya i a Espanya hi ha pro· fessionals molt bons que no són valorats. A vegades el disseny és el primer del que es prescindeix. Hi ha molta feina a fer encara”. “És important el treball col· laboratiu: cal vincular el dissenya· dor amb una persona especialista dins el sector en el que es treballa. Cal tenir en compte la figura del Category Manager”. — Marta Vilches, Directora d’Art de la revista Panenka. — Isidre Canaleta, Area manager de Catalunya de l’empresa Helly Hansen. La responsable del servei de Community&International Networking, Anna Trias, presentant la taula “Fer un bon disseny a vegades passa per fer la pregunta adequada a la persona adequada i en el moment oportú. Té molt a veure amb la ma· nera com el dissenyador observa el producte”. — Nerea Palacios, dissenyadora de moda esportiva. 22 ESDiNetworking Una participant fullejant la revista Panenka — Cristina Ustrell, cap de comunicació de Söll — Nerea Palacios, dissenyadora de moda esportiva. “No tothom entén el disseny, ni en· tén el que costa. En definitiva quan algú compra disseny està comprant les teves idees”. “Disseny estètic sí, disseny funci· onal també. Ja pots fer un anorac infantil molt bonic que si el nen passa fred no te’l compraran”. Disseny i esport resumit en una vamba Munich “El disseny és una eina que ajuda a revaloritzar els processos pro· ductius. No sempre ha d’ enca· rir el producte. Pots agafar els mateixos materials i fer un bon producte o no”. Nerea Palacios i Lluís Canut a l’ESDiNetworking — Matías Segoura, encarregat d’Estil i Disseny de Munich El disseny i l’esport 23 La professora Cristina Real i l’alumna Ona Carbonell treballant en els banyadors Ona Carbonell Sovint sentim a parlar dels èxits en natació sincronitzada de l’Ona Carbonell. Amb 24 anys, la capitana de l’equip espanyol de natació sincronitzada, ja acumula medalles olímpiques, i també dels Mundials de Natació i del Campionat Europeu, entre moltes d’altres! Però, més enllà de la seva passió per l’aigua, l’Ona també dedica moltes de les seves poques hores lliures a la seva altra gran passió: estudiar disseny en l’itinerari de Moda a l’ESDi. Aquí ha tingut l’ oportunitat d’unir moda i disseny, participant en el disseny dels banyadors que llueix el seu equip en diverses competicions com el Mundial de Barcelona (2013) o l’Europeu de Berlín (2014). “Sempre he tingut clar que és molt important estudiar, no només per tenir un títol sinó perquè ajuda a créixer com a persona” — Quin és el dia a dia de l’Ona Carbonell? M’aixeco cap a les 7h del matí, esmorzo a casa, agafo el cotxe, vaig cap al CAR (Centre d’Alt Rendiment). Allà, a les 8h començo les peses fins les 10h. A les 10h me’n vaig a l’aigua fins les 14h, on hi practiquem natació, entrenament físic i coreografia. Després dino, i normalment de 15:30h a 16h tinc fisioterapeuta, i a les 16h torno a entrar a l’aigua fins les 18h, 19h o 20h, depenent del dia. Tinc una tarda o dues lliures, i les dedico a estudiar a l’ESDi. Aquest esquema es repeteix sis dies a la setmana. — Sembla complicat compaginar l’esport d’alt rendiment amb els estudis. Com ho fas? Si que és difícil. Vaig molt més lenta en la carrera de disseny que la resta d’estu- 24 Ona Carbonell diants, però l’ESDi m’està ajudant molt per poder-ho compaginar. La carrera com a esportista la intento veure pas a pas, dia a dia; en el moment que em trobo ara, no miro ni a l’olimpíada. Sempre he tingut clar que és molt important estudiar, no només per tenir un títol sinó perquè ajuda a créixer com a persona culturalment i intel·lectualment, i a mi personalment, m’ajuda a ser millor esportista. — Què és per a tu l’esport? És la meva vida. Porto des dels 13 anys a la Selecció Espanyola, 10 anys a l’equip nacional, i l’esport m’ha format com a persona. Tots els valors que he après han estat gràcies a l’esport: a conviure amb molts altres esportistes i altres cultures, a competir, a lluitar, a ser disciplinada... He hagut de renunciar a El disseny i l’esport 25 Esbossos, proves i banyadors moltes coses però també m’ha portat moltes alegries i recompenses. — I després de l’esport... el disseny. M’encanta. Sempre m’ha agradat la vessant artística del disseny. Dedico poc temps a l’estudi, però a mesura que vaig avançant en la carrera de moda, m’agrada més. A l’ESDi estic aprenent moltíssim, i de manera divertida i pràctica. És una carrera molt creativa i això ajuda a les persones a obrir-se, a treure coses de dins. De fet, nadant també intento expressar al màxim. Poder-ho fer sobre el paper també em motiva i crec que pot motivar a molta gent. — Com sorgeix la idea de dissenyar els banyadors per a tu i les teves companyes? La idea es materialitza al tenir la sort d’estar estudiant a l’ESDi, on la gent és molt professional i vaig veure que em podien ajudar. Tenia clar que en una lluita per una medalla olímpica, pot venir d’una dècima que guanyis un bronze o una plata, i el banyador pot ser una part important d’aquest èxit esportiu. 26 Ona Carbonell Els primers banyadors que vam dissenyar van ser pel Mundial de Barcelona i posteriorment per l’Europeu de Berlín. — I, com és el procés de creació d’un banyador? Un cop s’ha escollit la música i la coreografia intentem plasmar en el banyador la temàtica que es vol expressar a l’aigua, de manera que els jutges, quan ens vegin abans de tirar-nos a l’aigua sàpiguen què volem expressar. Triem primer el patró, els colors, el material, les formes... Els altres països s’han sorprès molt perquè hem fet formes i patrons molt diferents dels que estàvem acostumats. Hem innovat amb transparències, tirants, pedres... i la veritat és que ens ho han reconegut. — Molta feina feta ja. Com t’agrada imaginar-te en un futur? Fent un viatge llarg després del Mundial. M’encanta viatjar, però mai tinc temps. A part d’això, espero acabar la carrera quan pugui i posteriorment seguir amb el disseny, encara que no m’agradaria desvincular-me del món de l’esport. Projectes universitaris amb vocació professionalitzadora: Des dels seus inicis, l’ESDi desenvolupa projectes de transferència de coneixements universitat - empresa, de manera que els estudiants de tots els itineraris col·laboren amb projectes d’empreses, gaudint d’experiències molt enriquidores que els permeten treballar amb reptes reals. → Hotels Catalonia: el disseny que obre portes “Els alumnes han demostrat amb escreix estar a un altíssim nivell professional, proposant projectes d’una gran creativitat artística i tècnica. Ara ens toca a nosaltres materialitzar el que per a molts serà el primer projecte real de les seves carreres, tot un honor que compartirem amb els nostres clients mitjançant dos elements amb gran impacte visual dins dels establiments.” — Elena Vallet, Directora d’Imatge Catalonia Hotels & Resorts Repte El briefing proposat als estudiants de tercer curs de l’itinerari de gràfic consistia a dissenyar la imatge de les claus en forma de targeta (keycards), que obren les habitacions dels Hotels Catalonia. Seguint la premissa principal, les propostes de disseny havien de representar sis ciutats diferents, sense deixar de tenir una coherència entre elles. Procés Organitzats en grups, els alumnes van crear una identitat visual i van presentar les seves propostes a la cadena hotelera, amb la finalitat d’ anar-les millorant. Resultat Hotels Catalonia va convocar als alumnes a un sopar a l’Hotel Renaissance de Barcelona, en el que es van comunicar les 3 propostes guanyadores. Els grups formats per la Mercè Cassanyes, la Núria Crosas, la Sílvia Risco i l’Eva Ruiz-Tello, la Laura Fonalés i la Clàudia Pla van guanyar tots dos el primer premi, i per tant, veuran el seu disseny a les keycards de la cadena hotelera, que compte amb més de 60 hotels en ciutats de tot el món. El disseny que va rebre el segon premi quedarà plasmat en els posa vasos de la cadena, el premi el van guanyar Guillem Martín i Andoni Gómez. A més a més d’aquests premis, els tres grups guanyadors gaudiran d’un viatge a Madrid que inclou l’estança a un hotel! El grup d’alumnes participants en el projecte 28 Projectes amb vocació professionalitzadora Jou Diseño & Luz: una bona il·luminació demana un bon disseny Repte “Per a l’aprenentatge dels alumnes ha estat molt important seguir tot el procés real de disseny d’una llum, i la seva il·lusió ens ha estat un molt bon feedback” — Maria Ferrés, gerent de Jou Diseño & Luz Làmpades dissenyades per Jou Diseño & Luz Els alumnes de quart curs d’interiorisme es van posar mans a l’ obra per dissenyar un llum per ús domèstic o bé d’oficina, dirigit a un segment ampli de consumidors. El disseny proposat havia de ser contemporani i amb una font de llum LED, sempre adaptat a les peces que pot oferir Jou Diseño & Luz, l’empresa d’il·luminació amb qui s’ha treballat conjuntament. Abans de posar-se a dissenyar, els estudiants van visitar les instal·lacions de Jou Diseño & Luz, per conèixer els seus productes, la seva política, el seu públic objectiu, els reptes en els nous dissenys i l’evolució de la marca. Procés Un cop situats, van posar-se a treballar en el disseny adaptat a les especificitats de l’empresa: en primer lloc l’elaboració d’un croquis amb les primeres idees, en segon lloc, l’elaboració d’una maqueta volumètrica a escala 1:1, posteriorment la definició dels materials, els acabats i els detalls constructius i finalment les proves de llum amb el LED escollit. Després d’aquest procés, van començar a fabricar un prototip funcional que mostrés completament el disseny i les seves funcions. Resultat Després de diversos seguiments per part de l’empresa de cada una de les propostes, el dia 23 de febrer es va fer la presentació final davant del jurat, que va escollir com a dissenys guanyadors les propostes dels estudiants Albert Gil i Miguel de Cervantes. El model amb el disseny guanyador el va decidir el jurat i serà estudiat per l’empresa per la seva possible producció. La universitat i l’empresa 29 Amate Audio: disseny amb clau de so “El disseny ha esdevingut un factor clau en el nostre sector. La possibilitat de fer aquest projecte amb els estudiants de l’ESDi ens permet accedir a noves idees i tendències que poden arribar a ser d’utilitat en el nostre procés d’innovació contínua” — Juan Amate, Fundador i CEO d’Amate Audio, S.L Repte Procés Els alumnes de segon curs de l’ Assignatura Projectes I de l’itinerari de Producte van dissenyar i realitzar altaveus, en un conveni amb Amate Audio: empresa dedicada a la sonorització d’espais, que col·labora amb experts de diverses universitats i centres tecnològics. Els alumnes van visitar l’empresa Amate Audio que els hi va ensenyar les instal· lacions, els altaveus que fabriquen i el seu procés de producció. A partir de les possibilitats de l’empresa, els estudiants van dissenyar, sota la supervisió dels tècnics, vuit propostes d’altaveus. Per fer-ho, van seguir un calendari de revisió dels avant-projectes i projectes, i també van facilitar l’ús d’espais per a les proves acústiques, com ara la sala de demostracions. Resultat Després de vàries trobades orientatives, el procés finalitzava amb el disseny de 8 altaveus, presentats el 4 de febrer a Terrassa. Presentació final dels altaveus ja acabats 30 Projectes amb vocació professionalitzadora Volkswagen: millorant el cotxe del futur “És de gran valor per a nosaltres, desenvolupadors del vehicle, veure la mobilitat a través dels ulls de joves creatius. La col· laboració amb l’escola de disseny ESDi proporciona diversos enfocs conceptuals que amplien la mentalitat de disseny tradicional de l’automoció” — Christoph Waeller, responsable del projecte de Volkswagen Repte El departament d’investigació del Grup Volkswagen va proposar quatre temes per experimentar nous conceptes i tendències de futur en el camp del disseny de vehicles. Els estudiants de l’ESDi tenien el repte de millorar la mobilitat dels vehicles del futur, tenint en compte aspectes com la integració de dispositius electrònics de consum o wearables, aplicacions de software que millorin les qüestions de mobilitat o mecanismes de protecció innovadors per l’impacte tèrmic. Procés Organitzats en grups, els alumnes van treballar i proposar dissenys, sota la supervisió de l’equip de Volkswagen. Dels 50 projectes presentats inicialment, Volkswagen va seleccionar-ne els 16 més destacats i d’aquests classificats se’n van escollir 2 per desenvolupar en una segona fase de treball. Aquests dos es convertiran en prototips reals de Volkswagen. Resultat Els alumnes van presentar propostes de tot tipus pensades pels cotxes del futur: smart products (polseres i rellotges), apps (agendes personals, personalització de funcions, connexió entre cotxes,...), solucions per l’escalfament de l’ interior del cotxe, usos afegits que farien el vehicle més proper i solucions a altres problemàtiques. Els dos millors projectes han passat a treballar-se en un equip multidisciplinari de Volkswagen per convertir-se en prototips reals. Presentació a l’auditori en el marc del projecte amb Volkswagen La universitat i l’empresa 31 Relacions internacionals A l’ESDi hi arriben cada any nombrosos estudiants estrangers en programes d’Erasmus o Free Mooving, i també són molts els estudiants que marxen a altres països en programes d’intercanvi. L’escola compta amb el servei de Relacions Internacionals que coopera amb una àmplia xarxa de centres presents a 20 països d’arreu del món per dur a terme projectes i facilitar l’intercanvi d’alumnes i professors. L’experiència viscuda i l’aprenentatge no s’obliden i traspassen les fronteres acadèmiques. Bona part dels estudiants la recomanen com una experiència vital única. 14 12 7 11 13 10 9 16 8 15 17 Pablo Sánchez Núñez Disseny gràfic Erasmus a Turquia Valeria Ximena Pérez Palma Disseny gràfic Ve de Mèxic “A Istanbul hi ha art i disseny a cada cantonada, està embolicada en una atmosfera de creativitat constant. És un lloc molt enriquidor, amb una cultura molt diferent i cada dia m’he barrejat amb estudiants de disciplines diferents.” “He vingut d’Erasmus a l’ESDi per conèixer noves cultures, obrir els meus horitzons sobre el disseny i tornar-me més independent. Vaig decidir estudiar a l’ESDi perquè em va agradar el pla d’estudis i força persones me l’havien recomanat.” Nonaya Vallés Díaz Disseny de moda Erasmus a Brasil Alain Jaimez Gestió del Disseny Erasmus a Anglaterra “Vaig decidir marxar d’Erasmus a Brasil per descobrir una nova perspectiva del disseny en un país emergent com és el Brasil i per conèixer una cultura diferent.” “Londres és una ciutat eclèctica, clandestina, racional, però alhora extravertida, i el racó europeu a on pots tastar qualsevol cultura del món. M’inspira tendència i novetat, adjectius que casen perfectament amb la meva professió.” 18 1 19 Scott Murray Disseny gràfic Ve d’ Anglaterra “Vaig venir per endinsar-me en una cultura totalment diferent. Al principi la llengua va ser una dificultat, però finalment el caràcter es va enfortint, fins al punt que he aconseguit obrir la meva botiga a Barcelona. Mai he oblidat l’experiència a l’ESDi.” 2 3 5 6 4 32 Relacions internacionals 1. Mèxic 2. Colòmbia 3. Perú 4. Xile 5. Brasil 6. Argentina 7. Portugal 8. França 9. Alemanya 10. Holanda 11. Dinamarca 12. Anglaterra 13. Polònia 14. Finlàndia 15. Itàlia 16. Hungria 17. Turquia 18. Israel 19. Índia 20. Austràlia 20 L’ESDi al mapa 33 Informa-te'n a Twitter @ESDi_Barcelona * Mira’ns a Instagram * @ESDi_Barcelona Segueix-nos a Facebook ESDiEscolaSuperiordeDisseny Encercla'ns a Google + Escola Superior de Disseny ESDi Connecta't a Youtube/Vimeo ESDisseny / ESDi Opina a PLEASE @ESDi_Barcelona REDACCIÓ Publicació de l'Associació d'Antics Alumnes de l'ESDi Escola Superior de Disseny ESDi Marquès de Comillas, 81-83 08202 Sabadell Tel. 93 727 48 19 Fax 93 727 42 49 [email protected] www.esdi.es DL: B-34482-2000 EDICIÓ Consell de redacció Junta Directiva de l’AAA de l’ESDi President: Xavier Subirats Vice-presidenta: Marta Brunet Vocals: Israel Castells, Iu Franquesa, Màrius Martínez, David Pons, Sílvia Escursell Comunicació: Marc Garrido Secretari: Carles Cabezón Tresorera: Isona Ten Disseny i maquetació de la publicació Gemma Estadella i David Vera (Comunicació ESDi) Coordinació Ignasi González (Desenvolupament corporatiu) Edició Isabel Palà (Comunicació ESDi) Redacció Isabel Palà Berta Roig (Comunicació ESDi) 34 Connecta’t a les xarxes 35 10% comunicació 15% tècnica 30% concepte i treball en equip 20% innovació 15% personalitat 10% tendències i materials 100% creativitat
