Estudi - Agència Catalana del Consum

Anàlisi de la producció de
residus associada a la cistella
estàndard de la compra
Fundació per a la Prevenció dels Residus i el Consum Responsable
Agència Catalana del Consum
13 de maig de 2010
Context
• Aquesta recerca es planteja davant l’augment de la generació
generació de residus,
residus concretament
d’envasos
envasos,
envasos derivat dels actuals canvis en el consum i en la distribució dels productes.
• Algunes d’aquestes noves pràctiques es deuen a:
L’augment de la quota de mercat en supermercats i grans superfícies.
Abandonament de l’oferta de productes frescos a granel en supermercats.
Augment del consum de productes precuinats.
• Bona part dels envasos derivats a aquestes noves pràctiques són innecessaris i
responen únicament a necessitats de marqueting.
• A més, no garanteixen el dret del consumidor a exercir un consum responsable
responsable.
sable
Objectius
L’estudi analitza la composició dels envasos i embolcalls de la cistella estàndard de la
compra d’aliments amb els següents objectius:
Analitzar la producció, reciclabilitat i emissió de gasos CO2 associats als residus
d’envasos de la cistella estàndard de la compra.
Seguir els canvis en les pràctiques dels establiments escollits i valorar els canvis
d’envasat al llarg del temps.
Fer una proposta de mesures aplicables segons tipologia de productes i
establiments.
Metodologia: criteris de compra
• S’han establert tres grans criteris de compra per tal de fer les dades el màxim de
comparables:
Mínima producció
producció de residus d’
d’envasos:
envasos
S'han portat bosses, carmanyoles i envasos suficients per comprar sense
produir residus.
En cas de no poder comprar a granel, s’ha valorat l’aparença externa de
l’envàs.
S’ha intentat comprar el producte en les unitats més grans disponibles.
Responsabilitat de la cadena:
cadena
S’han adquirit productes de marca blanca sempre que ha estat possible
Reciclabilitat de l’l’envà
envàs:
Ordre de prioritat de materials, segons la seva reciclabilitat: paper/cartró >
vidre > metall > plàstic > altres.
Metodologia: productes comprats
• Els productes comprats són representatius del 80% del consum anual d'aliments i
begudes a Catalunya.
• El consum anual d'aliments i begudes a Catalunya és de 703 kg/persona.
Primera onada
Segona onada
Fruites i verdures
Patates, tomàquet, préssec i maduixa.
Mandarines, ceba, pomes, albergínies
Làctics
Llet i iogurt
Flams de vainilla i batut de xocolata
Xarcuteria
Formatge tendre, pernil salat
Formatge semi i xoriço
Carn i peix
pollastre, peix fresc
Botifarra i sípia
Begudes
Suc de fruita, aigua mineral
Aigua amb gas i vi de taula
Conserves
Tonyina en llauna, espàrrecs en conserva
Blat de moro i sardines
Pa i cereals
Pa de barra, cereals i magdalenes
Galetes de xocolata i torrades
Preparats
Pizza fresca, crestes
Croquetes i canelons
Neteja
Detergent (45 rentats)
Pasta de dents
Altres
Ous
Imatges de les cistelles
Imatges de les cistelles (II)
Metodologia: indicadors utilitzats
• Els indicadors associats als residus d’envasos de la cistella estàndard de la compra
són:
Indicador de producció
producció de residus (pes envàs / pes de producte)
Indicador de reciclabilitat (% reciclabilitat de l’envàs)
Indicador d’
d’emissions de CO2 associades a la fabricació
fabricació del material de l’l’envà
envàs
(gr.CO2 / kg. envàs)
Anàlisi dels productes: productes frescos
• L’opció de compra determina la producció de residus.
• En la major part dels casos està condicionada per l’oferta de l’establiment (cada cop
més autoservei en frescos).
• El granel (venda assistida) està desapareixent.
• Tendència a productes preenvasats:
Fruites i verdures:
verdures principalment són les bosses de plàstic; 4 grams d’envàs per kg
de producte adquirit.
Carn i peix fresc (i un creixent nombre de fruites):
fruites les safates –d’EPS o PETaporten fins a 60 grams per kg de producte.
Ous:
Ous fins a 18 grams d’envàs per mitja dotzena.
Xarcuteria:
Xarcuteria cada cop més de forma preenvasada; fins a 70 grams d’envàs per kg
de producte.
Anàlisi dels productes: productes frescos
POSSIBILITAT DE COMPRAR A GRANEL:
•Fruita
Fruita i verdura:
verdura 100%
• Xarcuteria:
Xarcuteria 50%
• Carn:
Carn 10%
• Peix:
Peix 75%
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
Dia
Mercadona Suma
Mercat
100% envasats
100% granel
fruita/verdura
xarcuteria
carn
peix
Ús de bosses
Anàlisi dels productes: producte fresc
Carn i peix
Xarcuteria
Fruita i verdura
Anàlisi dels productes: begudes
• Representa un 40 – 50% del pes total d’envasos.
• Encara hi ha oferta en envàs retornable:
Aigua i llet:
llet s’ha trobat oferta en envàs retornable.
En el cas de l’aigua
aigua en envàs retornable (garrafa de 8 litres): poden representar
fins a 2 kg de PET contra 800gr de vidre.
En el cas de la llet,
llet la diferència pot arribar a ser de 3kg de PEAD contra 1kg
de vidre.
Sucs de fruita:
En aquest cas, la diferència anual pot ser de 4kg de vidre contra 400gr de bric.
En funció de les emissions de CO2, 2.000gr de CO2 per les ampolles de vidre
contra 500gr dels brics.
Anàlisi dels productes: begudes (II)
Batut de cacau:
52gr anuals pel vidre reutilitzable a 98gr pels envasos no reutilitzables de
plàstic.
Aigua amb gas:
Només en el cas del comerç local s’ha trobat aigua amb gas en ampolla
reutilitzable.
En el cas de l’aigua amb gas la diferència es passa de 34gr a més de 1.000gr
pel vidre d’un sol ús.
Vi:
Només en el cas del comerç local s’ha trobat vi a granel que es pot comprar en
ampolla reutilitzable.
Els pesos de les ampolles de vidre oscil·len entre 258 i 413gr per un volum de
750ml cosa que pot representar un 160% més de vidre pel mateix consum anual
passant de 178gr a 6kg de vidre.
Anàlisi dels productes: begudes (III)
Aigua
Sucs
Llet
Aigua amb gas
Anàlisi dels productes: envasos superflus
• Productes susceptibles de ser comprats a granel:
Es consideren elements superflus: bosses, safates, etc.
• Productes susceptibles de ser envasats en envàs retornable:
S’han considerat superflus elements d’agrupació (retractilats) o elements con els
retractils d’algunes marques de sucs.
• Productes preenvasats:
Elements d’agrupació (bosses de magdalenes, faixes de tonyina).
Protecció innecessària (alvèols de magdalenes o crestes).
Doble envasat (caixes de cereals, bosses de crestes).
No s’han considerat superflus els envasos massa grans, tot i que es podrien
considerar com a tals (caixes de cereals o detergent sobredimensionades).
Anàlisi dels productes: sobreembalatge
Anàlisi dels productes: envasos superflus
• Tots els comerços presenten productes sobreenvasats.
Kilograms
• Els productes del mercat són els que menys sobreenvasat presenten.
40
80%
35
70%
30
60%
25
50%
20
40%
15
30%
10
20%
5
10%
0
0%
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
sobreenvasats
Dia
Mercadona
% sobre el total
Suma
Mercat
Kilograms
Resultats generals. Cistelles: productes i envasos
30
6%
25
5%
20
4%
15
3%
10
2%
5
1%
0
0%
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
envàs
Dia
% envàs
Mercadona
Suma
Mercat
Resultats generals. Producció de residus anual
30.000
25.000
grams
20.000
15.000
10.000
5.000
0
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
Dia
Mercadona
derivats làctics
fruites i verdures
xarcuteria
carn i peix
begudes
conserves
ous
congelats
pa i galetes
Suma
Mercat
Anàlisi dels productes: emissions de CO2 per material
d’envasat
6.000
5.000
Grams/CO2
4.000
3.000
2.000
1.000
0
vidre
cartro
cartró ondulat
cartró ondulat
acer
brics
HDPE
LDPE
PP
PET
alumini
(E )PS
Font: Anàlisi ambiental dels envasos per a l’impost ambiental sobre envasos als PaÏsos Baixos
Anàlisi dels productes: emissions anuals de CO2 per
material d’envasat
35000
30000
CO2/grams
25000
20000
15000
10000
5000
0
Bonpreu
Caprabo
Condis
fruites i verdures
conserves
Consum
xarcuteria
ous
carn i peix
congelats
Dia
begudes
pa i galetes
Mercadona
derivats làctics
Suma
Mercat
Estratègies de prevenció: potencial de prevenció de
residus (II)
100%
grams
80%
60%
40%
20%
0%
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
possible retornable
Dia
Mercadona
possible granel
Suma
Mercat
altres
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
Dia
Mercadona
Suma
Mercat
Possible
retornable
57,51%
40,51%
54,55%
57,52%
40,82%
50,98%
54,08%
49,81%
Possible
granel
8,23%
22,24%
10,75%
10,45%
20,12%
15,26%
13,09%
0,70%
Altres
34,26%
37,25%
34,70%
32,02%
39,06%
33,76%
32,83%
49,50%
Estratègies de prevenció: oferta de reutilitzables /
granel
Bonpreu
Caprabo
Condis
Consum
Dia
Mercadona
Suma
Mercat
Llet
Aigua
Sucs
Batut
Aigua
Vi
100% envasats
100% granel
Estratègies de prevenció: possibilitat de comprar a
granel
Màxim
Mínim
Diferè
Diferència
Croquetes
500 g
7,8
5,69
2,11
Canelons
500 g
58,51
11,01
47,5
Blat de moro
500 g
362,22
80,84
281,37
Sardines
125 g
58,05
22,51
35,54
Aigua amb gas
1 litre
621,28
32,25
589,03
Batut de xocolata
1 litre
47,08
36,36
10,71
Vi
750 ml
413,77
258,16
155,6
Pasta de dents
75 g
21,31
2,25
19,06
Flams de vainilla
400 g
49,21
23,44
25,77
Galetes de xocolata
300 g
5,69
1,56
4,13
Torrades
300 g
12,27
6,07
6,21
Mesures de prevenció: producte fresc
• Establiment d’un protocol per a la compra a granel de fruites i verdures.
• Establiment d’un protocol per a la compra a granel de productes de xarcuteria i
peixateria.
• Venda de carn a granel: eliminació de les safates de plàstic i la venda en plàstic film
seria més correcta o la seva substitució per safates de cartró compostable.
Mesures de prevenció: begudes i altres
• La “reintroducció” de productes amb envàs retornable.
• Els supermercats poden introduir sistemes de venda a granel de determinats productes,
com ara la llet.
Mesures de prevenció: productes preenvasats
• En el cas dels productes analitzats serien necessàries les següents mesures per facilitar
un redisseny dels envasos:
Benchmarking:
Benchmarking establiment d’una base de dades que permetés contrastar els
envasos utilitzats per una empresa amb els envasos equivalents d’altres empreses,
visualitzant la possibilitat de reducció de la producció de residus sense afectar
l’envàs.
Redisseny d’envasos:
envasos un exemple és l’ús de tapes d’alumini en les llaunes de
conserves o l’ús d’envasos de menor gramatge en el cas del detergent en pols.
Reducció
Reducció/redisseny d’elements superflus:
superflus un exemple en serien les faixes de cartró
dels packs de tonyina.
Conclusions (I)
• Al voltant del 5% del pes de la compra són envasos.
• Diferències entre establiments:
• Materials utilitzats:
El comerç local presenta una major oferta de productes amb baixa producció d'envasos. Això
es reflecteix en el fet que les compres realitzades produeixen fins a la meitat de residus
respecte al supermercat amb més residus.
El comerç local contribueix molt menys que els supermercats a les emissions de CO2
derivades dels envasos, podent variar entre 10 kg anuals en comerç local i 50 kg en el cas del
supermercat amb més emissions.
• Materials utilitzats:
Els envasos utilitzats són reciclables en gran part però hi ha diferències entre supermercats,
essent els que produeixen menys envasos els menys reciclables
Els materials plàstics, tot i ser més lleugers, presenten majors emissions de CO2 per gram de
material.
Conclusions (II)
•Mesures de prevenció:
Begudes: els envasos reutilitzables permetrien reduir un mínim d'un 40% la
producció de residus en la cistella utilitzada.
Producte fresc:
fresc la possibilitat de comprar producte fresc a granel permetria reduir
al voltant d'un 10% la producció de residus en la cistella utilitzada.
• Productes preenvasats:
Els productes preenvasats presenten elements superflus i, per tant, tenen marge per
al redisseny dels seus envasos. Un exemple en són els packs de tonyina que podrien
substituir la faixa de cartró o les tapes de metall rígid.
En molts casos els envasos són força més grans que el producte contingut. És el
cas cereals, detergent i les carns envasades.
Els envasos de xarcuteria i carn preenvasada són molt poc reciclables.