Setmanari polític y defensor dels interessos ds la comarca UNIÓ

Anuncio
Oloï, 2 d'abril de ívm
Any III
Nombre 100
D o n a t i u fií; R a r r M
i»
«r»
—— PREUS DE SUSCRIFOIÓ
—
Olot
5 ptes.
Catalunya y demés nacions ibèriques 5, » •
Estranger . . . . . . 1 0 »
Nombre solt
O'IO
— REDACCIÓ T ADMISTRACIÓ —
Hostatge social de! C. N. R.
Carrer de la Presó Velin, n*' 5
Setmanari polític y defensor
dels interessos ds la comarca
adherit ala
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
No's tornen els originals, encara que
no's publiquin
ANUNCIS, RÉMITITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS
DEL MESTRE
NO OEJEMOS
Tan arraigada tienen nuestros nombres polítïcos la idea de que nada debe escapar à íos ojos
ni à la intervención del Estado, qué se asustan de
la autonomia de las regiones. Los republicanos
dicen todos que la aceptan; però, salvo los federales, lo dicen, no lo sienten. Aun los qúe màs
cerca parecen estar de nosotros, la limitan de tal
modo, que es como si la negaran.
Se les habla, por ejemplo, de que en uso de su
autonomia podran las regiones darse en lo civil
las leyes que crean màs conformes à la justícia; y
unos lo rechazan en absoluto, otros lo limitan à la
codificaçión de los actuales fueros y à la conversión del derecho escrito, otros lo admiten mediante la aprobación del Estada.
Se les habla de que las regiones podran, en uso
de su autonomia, adoptar el sistema tributario que
mejor les parezca, así para cubrir los gastos de la
Nación como los suyos; y lo abominan todos,
concediéndoles los que màs el reparto y la cobranza de los tributos que el Estado imponga.
No se les hable de que las regiones podran, en
uso de su autonomia, levantar empréstitos: sin la
intervención del Estado lo consideran un peligro.
Ven que el Estado los levanta disparatadamente
bajo todas las condiciones y formas imaginables,
à bajo típo, à muy alto interès, con garantia y
hasta dación en pago de las rentas públicas; y en
él buscan un regulador y un freno para la Hacienda de las regiones. Se comprendería que el Estado interviniese si se hiciera deudor subsidiari© de
los empréstitos: écuàndo lo füé de los contraídos
por las Diputaciones ni los Ayuntamientos?
Se hizo el Estado deudor subsidiario de los empréstitos de Cuba, y hoy lo lamenta. iÇuànto mejor no habría sido que Cuba los hubiese levantado por sí misma al exclusivo cargo de su Tesoro!
Las regiones en uso de su autonomia han de
poder por sí solas levantar empréstitos. Su solvència, no al Estado, sinó à los prestamistas corresponde averiguarla. Si no inspiran confianza
por la irregularidad en el pago de sus obligacio-
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
nes ó por falta de garantia, ó por el improbable
rendimiento de las empresa&à qúe los destinen,
no hallaràn çolocación para sus títulos.
Mucho menos se puede naolar à los republicànos de que las regiones en uso de su autonomia
podran darse su Constitución, su Qobjerno, sus
Cortes, sus Tribunales y sus milicias: los que Ilegan à màs permiten que lós gobernadores sean de
popular nombramiento y se califique de Juntas las
hoy Diputaciones. Quierén todos por de contado
una ley provincial ó regional y otra municipal à
que hayan de atenerse todas las provincias ó regiones y todos los muiiicipios. Algunos hasta repugnan la división de la república en las regiones.
La verdadera autonomia no la queremos sinó
los regionalistas y los federales. Debemos unos y
otros defenderla tenazmente si deseamos sacar à
la Nación del abatimiento en que ha caido por las
presentes desventuras y precaverta contra las que
la amenazan. No seria una República unitària sinó
la continuacíón del régimen monàrquico, y no curaria los males de ta pàtria.
F. Pi Y MARGALL.
WEt Nuevo Régimen—1699.
DE R E MUNICIPAL
Dèiem en el nombre passat que'l progecte d'enIairamect de les aigües del manàntial de Sant Roc
el desmenuséeríem tot, a fi de que's veges la seva
capdal importància, mes abàrls d'això comprenem
que, a fi de que'ls qui nb'l coneguin puguin llegirlo y de rióu repassarlo^ts-quí fa ho feren, es per lo
que ho aplassèm de moment, concretflntnos avui
a pubíicarlò íntegre y tai com feu Revista Olotina, sense trèureli ni el comentari que hi afegí,
perqúe's vegi l'importància qué allavors se li donà
pels qui del bé públic se preocupaven.
Diu així:
«DEL MUNICIPI
yRevista Olotina, sempre amatenta a lo que
progrés y millorament denoti y principalment a tot
lo que fassi referència a nostra volguda ciutat,
considerant que no altra cosa que un bé factible
es lo que en sa proposició-memoria va presentar
nostre particular amic el regidor don Josep Soler
en la passada sessió de nostre Ajuntament y recull int l'iniciativa de publicació Uensada en el
Consistori per l'amic Sr. Orri, avui se complau en
publicar íntegra la susdita memòria, encara que ja
en nombres passats hagués insertat el resum, perquè la considerem de capdal interès pera tots els
nostres conveíns y a l'ensemps per la seva importància y per ésser una proba palpable de que hi
ha qui treballa y estudia pera cercar quelcom que
reporti a nostra terra nadiua ventatges higièniques, morals y pecuniàries. Es tal com segueix:
xlllustríssim Ajuntament:
»Armonisar els interesos del municipi, que tan
íntimament lligats estén ab els de sos ciutadans a
quins representa, y a l'ensemps atendre a les necessitats modernes, cada dia aumentades y més
creixents, fins al punt de ferse imprescindible en
tota població quelcom el camí d'abassegadora cultura que per totes parts sé desenrotlla, es l'objecte dè la present memòria.
«Lloable y digna de tot elogi fou l'idea que un
dia concebiren nostres abans-passats al volguer
dotar a Olot de la beneficiosa comoditat pera sos
administrats de poguer disfrutar en llurs domicilis
y vèurela rajar en fonts públiques la cristallina y
abundant aigua que, ab mà pròdiga y en ric manàntial, posava a sa disposició la previsora Naturalesa, allà, en el lloc conegut per Sant Roc.
>Quantiosos sacrificis havia de costar a so»»*ciadors el desenrotllo de semblant empresa, aBm
vors, que no's coneixien els avensos moderns de
que avui se pot disposar pera canalisar el mentat
caudal d'aigua, avensos ja tan perfeccionats y
econòmics, que pot, sense cap dificultat, aceptarlos tota entitat, baix el punt de vista especulatiu.
>Més èncarja: el sacrifici no podia respondre al'utilitat de sa bona voluntat, per les condicions
especials de la font, ja que la falta de nivell de la
mateixa'ls imposibilitava de poguerla oferir a determinades altures.
»Mes avui, que les forses mecàniques artificials
han arribat a un grau de perfeccionament que sorprèn, el problema que llavors era impossible de
realisar se fà factible, gràcies als avensos de las
Descargar