unió federal nacionalista republicana anuncis, remitits y esqueles

Olot, 4 de j u n y de 1911
Any III
Nombre 100
D o n a t i u • ' . Karr.rj:. M o r e i
*~^- +JU3JJZ. '4
— - PREUS DE SUSCRIPCIÓ
Olot
Catalunya y demés nacions ibèriques
Extranger , . . : . .
Nombre solt . . . . . .
—
5 ptes.
5 »
10 »
O'IO
— REDACCIÓ Y ADMISTRACIÓ —
Hostatge social del C. N. R.
Carrer de la Presó Vella, n-' &
Setmanari polític y defensor
dels interessos de Ja comarca
adherit a la
UNIÓ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
No's tornen els originals, encara que
no's publiquin
ANUNCIS, REMITITS Y ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONYENCIONALS
DEL MESTRE
RUBIÓ Y ORS
Ha muerto en Rarrejnnn à la pdad de 80 afios
don Joaquín Rubió y Ors, uno de los màs esclarecidos poetas de Catalufia. Al morir era catedràtico
de Historia Universal, rector de la Universidad,
hombre universalmente respetado y querido. Alto
puesto tenia y tendra en los anales de la literatura.
Fué el que inicio el renacimiento de la poesia
catalana.
El afio 1839 publico anònima y timidamente en
catalàn poesías que llamaron la atención de los
nombres cultos por la belleza de la forma, la
delicadeza de los sentimientos y el entusiasmo
con que se recordaba las glorias y las antiguas
costumbres de los catalanes. Viéndolas aplaudidas, publico otras con su firma, y à los dos afios
con el titulo de Lo Gayter del Llobregat las
recogió en un libro del que se ha hecho varias
ediciones.
No oculto su intento. Propúsose con estàs
poesías hacer revivir el amor à la pàtria, la lengua
y la literatura catalanas. No lo consiguió tan
prontamente como deseaba, y se condolfa no pocas
veces de que siguiesen escribiendo en castellano
compatricios suyos eminentes en las letras. No
preveia el influjo que había de ejercer màs tarde
en la literatura y aun en la política de su pueblo.
De él deriva ese catalanismo que tanto hoy acongoja y asusta à nuestros hombres de Estado.
Sin él es muy posible que no hubiese jamàs
contado Catalufia los numerosos y eminentes
poetas que desde entonces acà la han honrado y
la honran. En la poesia castellana, ècómo cuàntos
catalanes habían logrado subir à la cumbre del
Parnaso? No han tenido nunca los catalanes en
Castilla hombres como Verdaguer, como Soler,
como Apeles Mestres, como Guimerà, como
Oller, como tantos otros que en este momento no
recordamos. EI mismo Balaguer, por sus Tragedias y sus Pirineos en catalàn, màs que por sus
innumerables obras castellanas, figurarà en la
historia de las letras espafiolas.
Como Uevamos dicho allà por los afios 39 y 40
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
lamentàbase Rubió de hallarse solo encamino que
tan gallardamente había emprendido; al despertar
de tantos otros poetas había ya colgado su lira y
ne sintió deseos-de descoloria. Dcspués del afio
1842, en que dió à luz su Ruidor de Llobregat,
poema épico en tres cantos, no sabemos que haya
escrito en catalàn ni en prosa ni en verso. iSe
espantaria de su obra? No pudo à la verdad prever
sus consecuencias. «-Temeria decaer y empefiar
las glorias de su juventud? Es muy posible. Por
los cargos oficiales que ha ejercido, étemeria que
se le confundiera con los que sin razón se acusa
de separatistas? Lo diran otros que le hayan tratado màs que nosotros.
Nosotros saludamos aquí al amigo y al poeta.
F. Pi Y MARGALL.
D'El N'nevo Règimen—1899.
OLOL-CIUTAT
Mercès a no se sab quines valioses gestions,
que ni la pena valen d'esser esbrinades, un dia'ns
vingué la nova de que la vila d'Olot, de cop sobte
havia ascendit a la cetegoría de ciutat.
Per les esferes oficials això no representa altra
cosa que l'expedició d'un reial decret, potser ab
l'intent d'exprémer encara més la taronja quan el
suc escassegi; per l'empleomanía fer nova provisió de glòria vana, car no es lo mateix ésser funcionari d'una vila que d'una ciutat, y renovar segells, impresos y rètols, y pera'l poble, la democràcia no representa res.
Y hauria d'esser ben al revés. Pera la burocràcia hauria de significar un grau més d'humiltat, ja
que passen a ésser dependents d'uns ciutadans
més concients que abans, y pera'l poble una gran
cosa, puix l'ascens en la vida ciutadana equival a
posseir un major grau de cultura, digne d'admirarse pels forans que visitin la població agraciada.
Ciutat es el nostre ideal.
Mes la ciutat d'Olot continua siguent, no sols
Olot-Vila, sinó Olot-Poble. La mateixa gent, els
mateixos pecats. O, millor dit, els mateixos olotins, les mateixes costums.
Nosaltres somniem, ab el Mestre Alomar, en
una ciutat ciutadana, sabedora dels seus drets y
dels seus deures, gelosa de la seva cultura y del
seu bon nom. Nosaltres voldríem que Olot-Ciutat
fos l'estoig de la noblesa, de la civilisació y del
bon comportament. Voldríem que ja hagués oblidat els resavis de poble y el regust de vila.
Y perquè volem això y per això laborem se'ns
moteja y se'ns vilipendia cínicament; com si l'afanyarse pera fer adquirir a un poble, a un conjunt
de cases, a un estol gran d'homes, de ciutadans,
l'aspecte intern y extern de poble mondial, cosmopolita, fos un anhel vituperable, perniciós, nociu.
Molts conciutadans nostres preconisen un dia y
altre la suprema raó de l'estaca; a qui no vulgui
seguir el nostre camí cal esperarlo en una cantonada y ferlo entrar a la raó a garrotada seca.
Sortosament no passa d'intent aquesta manera de
convèncer, mes es la recepta recomanada diàriament.
Els sobrenoms abunden, com si cada cosay cada persona no's nomenés naturalment; en molts
cassos se lleva un nom pera adjetivarli una mala
paraula, lletja y vergonyosa; home hi ha que ha
arribat a oblidar llur nom de casa.
El concedirse'l Teatre Principal a una companyia de drama o de sarsuela, es convertit per certs
elements en qüestió política; detesten el drama català, encara que no ben comprenguin altre idioma
y's daleixen per la sarsuela encara que no sàpiguen de quantes ratlles se compon el pentagrama.
Al seu modo, qui prefereix drama català es un
carií, un fetròdec; qui sarsuela es un avensat, un
lliberal.
Tal manca de cultura s'experimenta, que mentreB se deixen buids els salons ont un personatge
científic hi desenrotlla una conferencia profitosa,
s'omplena fins a vessar el music-hall en quin hi
dansen estúpidament ballarines sicalíptiques,
essent aclamad.es.ab un frenesí digne de major
causa.
'.'",''
Y reneguen molts d'una institució venerable qui
's desvetlla protegint els pacífics animalets contra
les males intencions dels homes; maleeixen les
disposicions justes y lloables de la primera autoritat provincial proibint un concurs d'aucelfsorbs,
y ab la seva perfídia logren que l'Arcalde, ciutadà
olotí, passant per sobre les disposicions del seu
superior, autorisi el concurs si's fa a l'interior d'un
cafè, encara que's deixi lliure l'entrada, com si
fos a mitg Firal. Y's passegen triomfalment pels
carrers, lluint sobre les respectives gavies els pre-