I què diu la CNT… Treballem i cotitzem durant tota la vida. És irrenunciable el dret a una pensió en base únicament a assegurar el benestar en la nostra vellesa. Les pensions s’han de finançar amb les contribucions de la col•lectivitat, sota el principi “de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats”. Les contribucions empresarials i financeres a les pensions han d’augmentar (els seus beneficis no han deixat d’augmentar mentre els nostres salaris estan en caiguda lliure). És clar que les pensions no són una prioritat de l’Estat (no així com el pagament del deute, introduït en la Constitució quan ho va exigir la classe empresarial). Les pensions, al costat de la sanitat i l’educació públiques i el suport a la dependència han d’estar en el primer lloc entre les despeses de la societat. Els sistemes privats de pensions no han de tenir cap suport públic. Aquestes mesures que suposen repartir la riquesa que la col•lectivitat produeix, han d’anar parelles a mesures per al repartiment del temps de treball i de reducció de l’atur. La classe treballadora ha vingut assistint a la reculada de les seves condicions laborals i de vida en els últims 40 anys; el mateix temps que porta la lluita obrera trobant-se a faltar. No deleguis el teu futur en l’Estat, ni “protector” ni opressor: O r g a n i t z a’t i l lu i t a ! Confederació Nacional del Treball www.cnt.cat