LLEIDA 26 10 14_BCN 28 6 09 p.2

Full Dom nical
BISBAT DE LLEIDA
ANY XLII
쐽
NÚM. 43
26 D’OCTUBRE DE 2014
La Mare de Déu de la Mercè
surt en processó per la Mariola
L
a parròquia de la Mercè, dels
pares Mercedaris de Lleida, ha
celebrat recentment, en vigílies
de la seva festa, la ja tradicional
processó pels carrers del seu barri, en honor a la seva patrona, la Mare de Déu de la Mercè. La processó ha anat encapçalada pel grup de
Tambors i Bombos que han ober t
pas a la imatge de la patrona, portada pels membres de la Confraria
de la Mercè. La processó, presidida
pel rector de la parròquia, el P. Joaquim Millán, i acompanyada per nombrosos fidels i devots de la Mare de
Déu de la Mercè, ha transcorregut
pels carrers del barri entre el respecte i el silenci de molts veïns. El mateix dia de la festa, dia 24, el Sr. Bisbe ha presidit l’Eucaristia al Centre
Penitenciari de Ponent i a la parròquia. Abans de la cerimònia religiosa hi ha hagut una representació
teatral sobre la vida de sant Pere Nolasc.
Festa de la Verge Blanca
L
a Festa de la Verge Blanca s’ha
celebrat, un any més, a l’Oratori de l’Acadèmia Mariana amb
la celebració d’una Eucaristia, presidida per Mn. Ramon Prat, vicari general del Bisbat, i Mn. Gerard Soler, capellà de l’Oratori.
Mn. Ramon Prat ha expressat
unes paraules de lloança a la nostra Verge Blanca de l’Acadèmia, una
de les milers d’advocacions de Maria que personifica el coneixement,
la cultura i la saviesa (seu de la saviesa). «A més de la humanitat de
Maria com a dona i mare, profunda,
senzilla i discreta, l’Evangeli expressa la seva condició de dona creient
i contemplativa en l’acció». També,
tot ressaltant la presència de Maria en el naixement de l’Església, ha
assenyalat el fet que l’Acadèmia Mariana hagi entomat la torxa de la fe
de Maria, deixant entrar la saviesa
al nostre cor amb senzillesa, llibertat i amor a l’Església. Tot recordant
que la fe és una de les prioritats diocesanes d’enguany, el vicari general ens ha convidat a «alimentar l’alegria de la fe, manifestada en l’esperança i realitzada en la caritat, i,
ben units a Maria, seguint el seu
exemple, fiar-nos de Déu.»
Mn. Ramon Prat ha excusat l’absència del Sr. Bisbe per estar participant en una reunió de Bisbes de
Catalunya, i s’ha congratulat de presidir l’Eucaristia en nom seu a l’Acadèmia Mariana.
www.bisbatlleida.org / Aportació voluntària: 0,30 E
AJUDAN T A VIURE
Aprendre la lliçó
T
ots sabem que la crisi que venim patint, ja
massa anys, no ha estat ni és únicament
econòmica, perquè també hi trobem qüestions
de tipus ètic, antropològic i cultural que mereixen
ser reflexionades a fons. Està més que demostrat
que la nostra economia no sembla que s’hagi basat en els principis ètics del bé comú ni que hagi
tingut molt present la destinació universal dels béns i la necessària solidaritat. La mateixa propietat privada, que és legítima
en la nostra cultura, no té un caràcter absolut quan al nostre
voltant hi ha tantes persones que no tenen possibilitat de viure dignament.
Estem cridats a créixer i a ser senyors de la
història (Cfr. Gènesi 1)
i, per això, és fonamental que en el centre dels
esforços en favor del
progrés i el desenvolupament hi hagi la persona, tota la persona i
totes les persones. Es
tracta de construir una família humana sense exclosos i de crear
condicions cada vegada millors per al ple desenvolupament de
la nostra dignitat.
Benet XVI havia afirmat que la societat cada vegada més globalitzada ens ha fet més propers, però no més germans, i el papa Francesc no es cansa de recordar-nos que la cultura del «descarte» és injusta i inhumana, i ens demana reflexionar críticament
sobre la caritat fraterna que és el moll de l’os del veritable desenvolupament. «No pot ser que no sigui notícia que mori de fred
un ancià en situació de carrer i sí que ho sigui una caiguda de
dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar més que
es llenci menjar quan hi ha gent que passa fam. Això és desigualtat. S’ha desenvolupat una globalització de la indiferència.
La cultura del benestar ens anestesia» (Cfr. Evangelii Gaudium
53-54). Ens hauria de fer pensar molt i mirar de canviar algunes
maneres de viure.
J
ustament el dia en què l’Església celebra la Festa de Sant
Josep Obrer (1 de maig) el Papa va publicar aquest tuït: «Demano als qui tenen responsabilitat política que no oblidin
dues coses: la dignitat humana i el bé comú». I emprava paraules dures contra l’actual model de desenvolupament que deixa tantes persones sense feina: «És la conseqüència d’un sistema econòmic que ha posat en el centre un ídol, el diner! És
important la solidaritat, però aquest sistema no la vol, prefereix
excloure-la. No deixeu mai d’esperar en un futur millor. Lluiteu per
això, lluiteu. No us deixeu atrapar pel pessimisme, si us plau!
Si cadascú de nosaltres fa la seva part, si tots posem sempre
en el centre a la persona humana amb la seva dignitat, si es consolida una actitud de solidaritat i de compartir entre germans,
inspirada per l’Evangeli, es podrà sortir del pantà d’una era econòmica i laboral dura i difícil» (Discurs als treballadors de les
fàbriques d’acer de Terni, març 2014).
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
† Joan Piris
Bisbe de Lleida
Pàgina 2
ENTREVISTA
26 d’octubre de 2014
HECHOS DE SAN JUAN XXIII
LEX ORAN DI, LEX CREDEN DI
Una fuente,
no un museo
No encerrarse
en internet
C
◗ F. XAVIER PARÉS
Tradició litúrgica
catalana
L
a reforma litúrgica del
Concili Vaticà II a les
diòcesis catalanes ha estat
el títol de la lliçó inaugural del
curs 2014-2015 de les
facultats eclesiàstiques, a cura
del Dr. F. Xavier Parés, professor
emèrit de la FTC i de l’ISLB,
rector de Sant Ot i degà del
Capítol Catedral de la Seu d’Urgell.
Què va representar
la Sacrosanctum Concilium
per a Catalunya?
Les diòcesis catalanes la van
rebre amb entusiasme perquè
suposava una reforma de
la litúrgia que va repercutir
fortament en la vida eclesial
posterior. Es van organitzar
cursets, congressos litúrgics...
per introduir-nos ràpidament
a la nova dinàmica de més
participació activa en les nostres
celebracions. La llengua vernacla
i els cants litúrgics van ser
elements bàsics de participació.
Catalunya té una llarga
tradició litúrgica...
L’Església catalana ha estat
sempre pionera en el camp
litúrgic. El Moviment litúrgic
va entrar molt aviat a casa
nostra per Montserrat, on es
va celebrar el primer Congrés
litúrgic l’any 1915 i encara
se’n van celebrar dos més.
Tenim moltes institucions
litúrgiques i una llarga llista
de grans liturgistes.
Quins són els reptes
de la pastoral litúrgica
per al s. XXI?
Hem de retornar a les fonts
litúrgiques on trobem la
centralitat del misteri pasqual
de Crist i el misteri de
l’Església. Queden pendents
temes a reflexionar: ministeris,
valor de l’assemblea litúrgica,
sagrament de la penitència,
unitat dels sagraments de la
iniciació cristiana, assemblees
dominicals en espera de prevere,
tensions evangelitzaciósagraments, creativitat i fidelitat
a la tradició i a la norma...
Òscar Bardají i Martín
risto Resucitado está indisolublemente unido a
su Iglesia, como se indica en la expresión agustiniana
del Cristo total (cabeza y cuerpo).
Por eso, un elemento impor tante del mensaje espiritual roncalliano hace referencia a la Iglesia; una Iglesia viva y joven,
actual e implicada en el mundo: «La Iglesia
no es un museo de arqueología. Es la antigua
fuente de la aldea que da agua a las generaciones de hoy, como la dio a las del pasado.»
Lo dijo el papa Juan XXIII, en la alocución al
término de la solemne liturgia bizantino-eslava en la basílica vaticana, el 13 de noviembre
de 1960.
Por eso es preciso que la Iglesia resplandezca en su esencia más genuina para comunicar la Buena Noticia al mundo de hoy. Este
es el secreto de todo aggiornamento.
(Del libro San Juan XXIII, maestro espiritual,
de Luis Marín de San Martín,
Ed. Ciudad Nueva, Madrid 2014)
A
tención, distensión, afabilidad, diferentes
expresiones en los rostros de los que se
concentran en un medio tecnológico portátil o fijo. «En particular, internet puede ofrecer
mayores posibilidades de encuentro y de solidaridad entre todos; y esto es algo bueno, es un
don de Dios.»
Los medios, especializados o no, son medios. «El deseo
de conexión digital puede terminar por aislarnos de nuestro
prójimo, de las personas que tenemos al lado.»
Las distracciones del camino no pueden distanciarnos de
nuestro centro: el amor de Dios que se nos manifiesta, nuestra respuesta de amor; los caminos del encuentro, de la solidaridad y del servicio. «Mientras más te unes a Jesús y Él se
vuelve el centro de tu vida, más Él te hace salir de ti mismo,
te descentraliza y te abre a los otros.»
Al pasar por las calles normales o por las digitales no podemos encerrarnos en nosotros mismos. Necesitamos amar
y ser amados. Necesitamos ternura. La belleza, la bondad y la
verdad de la comunicación. La preocupación por la humanidad. Escuchar a los otros, apreciar los valores inspirados
desde el cristianismo; por ejemplo, la visión del hombre como persona, el matrimonio y la familia». (cf. Papa Francisco,
28/09/13, 01/06/14).
Hna. M. de los Ángeles Maeso Escudero
Franciscana de los Sagrados Corazones
SER PADRES
«¡No os separéis!»
N
o perdamos nunca de vista que ningún niño está
emocionalmente preparado para afrontar la separación
de sus padres.
No intente encontrar remedios mágicos para que sus hijos
no se encuentren mal ante la noticia de la separación, porque estos no existen. «¡Soy demasiado pequeño para que os separéis!»,
exclama llorando un niño de ocho años cuando los padres le comunican que se van a separar.
Ante la separación de los padres, el problema, a grandes rasgos, acostumbra a ser doble: por un lado los hijos sufrirán el impacto
de perder a uno de sus progenitores, en lo que
se refiere a presencia física y continuada en
el hogar; por otro, el progenitor que se quede
en casa (padre custodio) tardará cierto tiempo en aprender a ejercer el papel que asumía
el otro miembro de la pareja, que ya no está
en casa.
Habrá, pues, un proceso de rodaje para incorporar en una sola persona las funciones
domésticas que antes se repartían entre dos.
Y a este cónyuge solitario le costará llegar
a ejercerlas de la misma forma en que lo hacía su pareja, siendo lo más previsible que
nunca llegue a hacerlo igual.
Insisto. La regla de oro para prevenir traumas infantiles en la separación es que el niño tenga la seguridad de que sus padres, por
encima de todas las desavenencias que tengan entre ellos, le seguirán queriendo.
Dr. Paulino Castells
(Crecer con padres separados,
Plataforma Editorial)
LECTURES MISSA DIÀRIA
I SANTORAL
Accés al Breviari
27. 쮿 Dilluns (litúrgia de les hores: 2a setmana) [Ef 4,
32–5,8 / Sl 1 / Lc 13,10-17]. Sant Florenci, màrtir;
sant Gaudiós, bisbe.
28. 쮿 Dimarts [Ef 2,19-22 / Sl 18 / Lc 6,12-19]. Sant
Simó (el Zelador), de Canà de Galilea, i sant Judes,
anomenat també Tadeu (invocat en les causes difícils), apòstols; sant Silvi, ermità; santa Ciril·la, verge i màrtir.
29. 쮿 Dimecres [Ef 6,1-9 / Sl 144 / Lc 13,22-30]. Sant
Narcís, bisbe i màrtir (s. IV), patró de Girona (1387);
santa Eusèbia, verge i màrtir; beat Miquel Rua, prevere salesià.
30. 쮿 Dijous [Ef 6,10-20 / Sl 143 / Lc 13,31-35]. Sant
Marcel, centurió romà, i els seus fills Claudi, Rupert
i Victorí, màrtirs; santa Eutròpia, màrtir; santa Zenòbia, màrtir.
31. 쮿 Divendres [Fl 1,1-11 / Sl 110 / Lc 14,1-6]. Sant
Alfons (Alonso) Rodríguez, rel. jesuïta castellà, mort
a Palma de Mallorca; sant Quintí, màrtir; sant Volfgang, bisbe; santa Lucil·la, verge i màrtir.
1.
† Dissabte [Ap 7,2-4.9-14 / Sl 23 / 1Jn 3,1-3 / Mt
5,1-12a]. Tots sants.
2. 쮿 † Diumenge vinent, Commemoració de tots el fidels
difunts (litúrgia de les hores: 3a setmana) [Leccionari «de difunts». Per exemple: Jb 19,1.23-27a / Sl
22 / Rm 14,7-9.10c-12 / Jn 14,1-6].
26 d’octubre de 2014
Pàgina 3
DIUMEN GE XXX DE DURAN T L’AN Y
◗ Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 22,20-26)
◗ Lectura del libro del Éxodo (Ex 22,20-26)
El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també
vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni
cap orfe: si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran
viudes, i orfes els vostres fills.
»Si presteu diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu,
no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com
a penyora el mantell d’algú, torna-li abans no es pongui el sol. És tot el
que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si
ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè sóc compassiu.»
Así dice el Señor: «No oprimirás ni vejarás al forastero, porque forasteros fuisteis vosotros en Egipto. No explotarás a viudas ni a huérfanos,
porque, si los explotas y ellos gritan a mí, yo los escucharé. Se encenderá mi ira y os haré morir a espada, dejando a vuestras mujeres viudas
y a vuestros hijos huérfanos. Si prestas dinero a uno de mi pueblo, a un
pobre que habita contigo, no serás con él un usurero, cargándole intereses. Si tomas en prenda el manto de tu prójimo, se lo devolverás antes
de ponerse el sol, porque no tiene otro vestido para cubrir su cuerpo,
¿y dónde, si no, se va a acostar? Si grita a mí, yo lo escucharé, porque
yo soy compasivo.»
◗ Salm responsorial (17)
◗ Salmo responsorial (17)
R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.
Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu, / roca i muralla
que em deslliura. R.
Déu meu, penyal on m’emparo, / escut i força que
em salva. / Rodejat d’adversaris delirants, clamo al
Senyor, / crido auxili d’entre els enemics. R.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal. / Beneeixo el Senyor que em salva. / Ha donat grans victòries al seu rei, / ha mostrat l’amor que té al seu Ungit. R.
R. Yo te amo, Señor; tú eres mi fortaleza.
◗ Lectura de la primera carta de sant Pau
als cristians de Tessalònica (1Te 1,5c-10)
Yo te amo, Señor; tú eres mi fortaleza; / Señor, mi
roca, mi alcázar, mi libertador. R.
Dios mío, peña mía, refugio mío, escudo mío, / mi
fuerza salvadora, mi baluarte. / Invoco al Señor de
mi alabanza / y quedo libre de mis enemigos. R.
Viva el Señor, bendita sea mi Roca, / sea ensalzado mi Dios y Salvador. / Tú diste gran victoria a tu
rey, / tuviste misericordia de tu Ungido. R.
Jesús renta els peus als seus deixebles. Pintura
d’Alfredo Moro, Museu Vaticà d’Art Modern
◗ Lectura de la primera carta del apóstol
san Pablo a los Tesalonicenses (1Ts 1,5c-10)
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres, heu imitat el nostre exemple i el del Senyor,
acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig
de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de
la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i Acaia; pertot arreu
parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res:
ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com
abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu, per adorar només el Déu
viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità
d’entre els morts, i que ens salvarà de la pena, en el judici que ha de
venir.
Hermanos: Sabéis cuál fue nuestra actuación entre vosotros para
vuestro bien. Y vosotros seguisteis nuestro ejemplo y el del Señor, acogiendo la palabra entre tanta lucha con la alegría del Espíritu Santo. Así
llegasteis a ser un modelo para todos los creyentes de Macedonia y de
Acaya. Desde vuestra Iglesia, la palabra del Señor ha resonado no sólo en Macedonia y en Acaya, sino en todas partes. Vuestra fe en Dios
había corrido de boca en boca, de modo que nosotros no teníamos necesidad de explicar nada, ya que ellos mismos cuentan los detalles de
la acogida que nos hicisteis: cómo, abandonando los ídolos, os volvisteis a Dios, para servir al Dios vivo y verdadero, y vivir aguardando la
vuelta de su Hijo Jesús desde el cielo, a quien ha resucitado de entre
los muertos y que os libra del castigo futuro.
◗ Lectura de l’evangeli segons sant Mateu (Mt 22,34-40)
◗ Lectura del santo evangelio según san Mateo (Mt 22,34-40)
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia
fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei,
per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament
més gran de la Llei?» Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu,
amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima
els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de
la Llei i del Profetes vénen d’aquests dos.»
En aquel tiempo, los fariseos, al oír que Jesús había hecho callar a los
saduceos, formaron grupo, y uno de ellos, que era experto en la Ley, le
preguntó para ponerlo a prueba: «Maestro, ¿cuál es el mandamiento
principal de la Ley?» Él le dijo: «“Amarás al Señor, tu Dios, con todo tu
corazón, con toda tu alma, con todo tu ser.” Este mandamiento es el principal y primero. El segundo es semejante a él: “Amarás a tu prójimo como a ti mismo.” Estos dos mandamientos sostienen la Ley entera y los
Profetas.»
COMENTARI
L
El manament més important de la Llei
a pregunta sobre el manament
més gran té, en Mateu, un aire de pregunta capciosa que
no té en Marc (ni tampoc en Lluc).
En Mateu la pregunta ve un cop més
dels fariseus («es tornaren a reunir») que constaten que Jesús ha fet callar els saduceus. Estem en una competició a veure qui
va més lluny a ensarronar Jesús. Potser per això, la pregunta no és pel «manament més important de tots» (Marc) sinó «pel manament més important de la Llei» (Mateu). La resposta de Jesús
és clara encara que no tan solemne com en Marc,
que addueix fins a dues vegades el text de Dt 6,
4-5 —«Xemà Ishrael»—, amb el manament (primer en boca de Jesús i després en boca del mestre de la Llei que li ha fet la pregunta, Mc 12,
29-33).
També Mateu allarga el sentit del manament
més gran de la Llei a un segon manament semblant a aquell: «Estimar els altres com a un mateix.»
El final de la resposta de Jesús segons Mateu
és el més sorprenent i nou: «Tota la Llei i els profetes depenen (vénen) d’aquests dos». La Llei
i els profetes significa aquí que la voluntat de
Déu (manaments) està consignada en l’Escriptura. En el fons vol dir el que Mateu ha qualificat
com «la justícia del regne» (Mt 6,33; cf. 1,15).
Ara bé, què vol dir que tota la Llei i els profetes
vénen o depenen d’aquests dos? Pot voler dir que
tots els manaments de la Llei estan inclosos en
aquests dos. O també, que tots els manaments
de la Llei es poden resumir en aquests dos. Això és nou. Però ho és de dues maneres: primer
perquè al costat i en el mateix nivell del mana-
ment d’estimar Déu per damunt de tot hi ha el
manament d’estimar els altres. En segon lloc, però, estimar Déu i estimar els altres és complir
tota la Llei. Mateu ja ho deixa entreveure en el
sermó de la muntanya quan diu: «Feu als altres
tot allò que voleu que ells us facin; això és la Llei
i els profetes» (Mt 7,12). És el mateix que diu
Pau: «El qui estima el seu proïsme ha complert
plenament la Llei» (Rm 13,8). I en un altre lloc:
«Tota la Llei troba la seva plena realització en
aquest únic precepte: estimaràs el proïsme com
a tu mateix» (Ga 5,14).
El Nou Testament aprofundeix i enllaça més íntimament la resposta de Jesús quan diu: «El qui
no estima el seu germà, que veu, no pot estimar
Déu que no veu» (1Jn 4,20).
Oriol Tuñí, SJ
Pàgina 4
26 d’octubre de 2014
N OTÍCIES DE LA DIÒCESI
ÀREES DE COOPERACIÓ
PASTORAL
Àrea d’Evangelització
Acció Catòlica
Qui som?
Els moviments d’Acció Catòlica estan constituïts
per aquells militants que, motivats per l’evangelització del món, es proposen viure’l, testimoniar-lo i
anunciar-lo, associant-se.
Què fem?
Viure com a deixebles de Jesús i en procés permanent de formació i conversió personal, els valors
de l’Evangeli per aprofundir en la fe de l’Església a
partir de la vida i la Paraula, la celebració dels Sagraments, la pràctica de la pregaria personal i comunitària i el creixement constant de la comunió
eclesial.
Testimoniar la fe de Jesucrist Ressuscitat, treballant amb solidaritat amb tots els homes de bona
voluntat a favor d’un home nou i una societat nova.
Anunciar el missatge evangèlic al món, convidant
tothom a adherir-se a Jesucrist, a incorporar-se a
la comunitat dels qui creuen en Ell i a treballar pel
seu Regne.
Associar-se d’una manera estable.
Com ho fem?
Assumim com a pròpia la finalitat apostòlica de
l’Església.
Som dirigits pels propis membres.
Treballem units per tal de manifestar millor el
caràcter eclesial i per una major eficàcia apostòlica.
Actuem en comunió orgànica amb el ministeri
pastoral.
El papa Francesc nomena el beat lleidatà
Francesc Castelló patró dels químics
del Brasil
La Congregació per al Culte Diví i la Disciplina dels
Sagraments de Roma ha fet públic que el papa Francesc ha disposat el nomenat com a patró dels professionals químics del Brasil al jove màrtir lleidatà, el beat
Francesc Castelló Aleu, beatificat pel papa Joan Pau II
el dia 11 de març de l’any 2001.
La petició per a la proclamació d’aquest patrocini ha estat presentada personalment per l’arquebisbe
d’Aparecida al papa Francesc, amb
ocasió de la Jornada Mundial de la
Joventut, celebrada a Rio de Janeiro, en el mes de juny de l’any 2013.
S’ha fonamentat en el testimoni
de fe del màrtir lleidatà i en el fet que Francesc Castelló fou químic de professió.
Mn. Gerard Soler, vicepostulador de la Causa de Canonització del beat, ha explicat que el fet que els químics brasilers hagin volgut tenir al jove màrtir lleidatà
com a patró, és una mostra de com és volgut i estimat
fora de casa nostra i corrobora el fet que: «la fama de
la seva santedat s’estén arreu del món». Alhora ha qualificat la notícia com a «molt positiva per la causa procanonització, alhora que contribueix a estendre la seva santedat».
Confirmacions a Sucs i homenatge
al sagristà de tota la vida
La parròquia de l’Assumpció de la Mare de
Déu de Sucs ha viscut
recentment una doble
celebració: la confirmació de dotze joves i
l’homenatge al sagristà Ca nuto Cabezuelo
Aragoncillo, que ha estat servint a l’església
i als preveres del poble
durant els darrers 25
anys. Ambdós actes han
comptat amb la presència del bisbe de Lleida, Mons. Joan Piris, i dels dos rectors, Mn. Josep Cucurull, que ha passat a emèrit però
continua com a agregat a Sucs i Almacelles, i Mn. Joaquim Vicent Blas, que ha agafat el seu relleu. El Sr. Canuto Cabezuelo va rebre una placa de plata en agraïment als seus serveis.
AGENDA
Adoració diürna a l’Església de Sant Pere
Dies feiners de 10 a 14 h i de 16 a 19 h
Dissabtes de 10 a 14 h
Diumenges de 18 a 19 h a la Catedral
• Diumenge, 26 d’octubre:
—12.30 h, Confirmacions a la parròquia de Sant
Miquel de Bell-lloc.
—Jornades interdiocesanes de Catequistes a
Andorra.
• Dilluns, 27 d’octubre:
—20 h, reunió de l’Àrea de Formació a l’IREL.
• Dimarts, 28 d’octubre:
—17 h, Presentació de la Campanya de Càritas.
• Dijous, 30 d’octubre:
—19 h, Consell Pastoral Diocesà a la Casa de
l’Església (Acadèmia Mariana).
• Dissabte, 1 de novembre. Tots Sants:
—11 h, Eucaristia a la capella del cementiri de
Lleida presidida pel Sr. Bisbe.
—12 h, Eucaristia a la capella del cementiri.
• Diumenge, 2 de novembre. Fidels Difunts:
—12, Eucaristia a la Catedral presidida pel Sr.
Bisbe.
res, però emotiva i càlida, els companys de la Cúria van
aprofitar per lliurar al bisbe Joan un recull fotogràfic
dels moments més importants del seu episcopat a Lleida, recollit en sis llibres, un per any, obra de Josep Manuel Prada.
El bisbe Joan va agrair emocionat el detall i, després
de dirigir-los unes paraules, de resar un Parenostre per
donar-ne gràcies i cantar unes cançons de joia, tothom
va retornar a la seva feina.
75 aniversari del bisbe Joan
Els treballadors i voluntaris de la Cúria Diocesana
van avançar-se dos dies al diumenge, 28 de setembre,
per felicitar plegats i per sorpresa al bisbe Joan el seu
75 aniversari. En una curta trobada, perquè Mons. Piris havia d’assistir a la jornada de formació de preve-
AYUDAN DO A VIVIR
Aprender la lección
T
odos sabemos que la crisis que venimos sufriendo, ya demasiados años, no ha sido ni es únicamente económica, porque también encontramos cuestiones de tipo ético, antropológico y cultural
que merecen ser reflexionadas a fondo. Está más que
demostrado que nuestra economía no parece que se
haya basado en los principios éticos del bien común
ni que haya tenido muy presente el destino universal
de los bienes y la necesaria solidaridad. La misma
propiedad privada, que es legítima en nuestra cultura, no tiene un carácter absoluto cuando a nuestro alrededor hay tantas personas que no tienen posibilidad de vivir dignamente.
Estamos llamados a crecer y a ser señores de la historia (Cfr. Génesis 1) y, por ello, es fundamental que
en el centro de los esfuerzos en favor del progreso y
el desarrollo esté la persona, toda la persona y todas
las personas. Se trata de construir una familia humana sin excluidos y de crear condiciones cada vez mejores para el pleno desarrollo de nuestra dignidad.
Benedicto XVI había afirmado que la sociedad cada vez más globalizada nos ha hecho más cercanos,
pero no más hermanos, y el papa Francisco no se cansa de recordarnos que la cultura del «descarte» es injusta e inhumana, y nos pide reflexionar críticamente
sobre la caridad fraterna que es el secreto del verdadero desarrollo.
«No puede ser que no sea noticia que muera de
frío un anciano de los sin techo en la calle y sí lo sea
una caída de dos puntos en la bolsa. Esto es exclusión. No se puede tolerar que se tire comida cuando
hay gente que pasa hambre. Esto es desigualdad. Se
ha desarrollado una globalización de la indiferencia.
La cultura del bienestar nos anestesia» (Cfr. Evangelii Gaudium 53-54). Todo esto debería hacernos pensar mucho y llevarnos a cambiar algunas maneras de
vivir.
Precisamente el día en que la Iglesia celebra la Fiesta de San José Obrero (1 de mayo) el Papa publicó este tuit: «Pido a quienes tienen responsabilidad políti-
ca que no olviden dos cosas: la dignidad humana y el
bien común». Y empleaba palabras duras contra el actual modelo de desarrollo que deja tantas personas
sin trabajo: «¡Es la consecuencia de un sistema económico que ha puesto en el centro un ídolo, el dinero! Es impor tante la solidaridad, pero este sistema
no la quiere, prefiere excluirla. No dejéis nunca de esperar en un futuro mejor. Luchad por ello, luchad. No
os dejéis atrapar por el pesimismo, por favor! Si cada uno de nosotros hace su parte, si todos ponemos
siempre en el centro a la persona humana con su dignidad, si se consolida una actitud de solidaridad y de
compartir entre hermanos, inspirada por el Evangelio,
se podrá salir del pantano de una era económica y laboral dura y difícil» (Discurso a los trabajadores de las
fábricas de acero de Terni, marzo 2014).
Recibid el saludo de vuestro hermano obispo,
† Joan Piris
Obispo de Lleida
Per publicar notícies, les podeu enviar a: [email protected]
Per publicar dades a l’agenda, aneu al web del Bisbat de Lleida (http://www.bisbatlleida.org), apartat Agenda, i entreu les dades
Per col·laborar econòmicament amb la Delegació de Mitjans de Comunicació Social del Bisbat de Lleida: Banco Sabadell-Atlántico: ES98-0081-0455-94-0006223737
Edició: MCS del bisbat de Lleida, c/ Bisbe 1, 25002 Lleida; tel. 973 268 628; a/e: [email protected] - Web: www.bisbatlleida.org - Dip. legal B. 52212-2000 - Realització: Impresión Offset Derra, s.l.