00_Programació de 1ESO

PROGRAMACIÓN DOCENTE
DEL PRIMER CURSO DE LA E.S.O.
2015– 2016
Objetivos
Contenidos
Metodología
Materiales y recursos didácticos.
Contribución de la asignatura de Música al logro de las competencias básicas de la etapa.
La materia de Música contribuye de forma directa a la adquisición de la competencia cultural y
artística en todos los aspectos que la configuran. Fomenta la capacidad de apreciar, comprender y
valorar críticamente diferentes manifestaciones culturales y musicales, a través de experiencias
perceptivas y expresivas y del conocimiento de músicas de diferentes culturas, épocas y estilos.
Puede potenciar así, actitudes abiertas y respetuosas y ofrecer elementos para la elaboración de
juicios fundamentados respecto a las distintas manifestaciones musicales, estableciendo
conexiones con otros lenguajes artísticos y con los contextos social e histórico a los que se
circunscribe cada obra.
La orientación de esta materia, en la que la expresión juega un papel importante, permite adquirir
habilidades para expresar ideas, experiencias o sentimientos de forma creativa, especialmente
presentes en contenidos relacionados con la interpretación, la improvisación y la composición,
tanto individual como colectiva, que a su vez estimulan la imaginación y la creatividad. Por otra
parte, una mejor comprensión del hecho musical permite su consideración como fuente de placer
y enriquecimiento personal.
Colabora al desarrollo de la competencia de autonomía e iniciativa personal, mediante el trabajo
cooperativo al que antes nos hemos referido y la habilidad para planificar y gestionar proyectos.
La interpretación y la composición son dos claros ejemplos de actividades que requieren de una
planificación previa y de la toma de decisiones para obtener los resultados deseados. Por otra
parte, en aquellas actividades relacionadas especialmente con la interpretación musical, se
desarrollan capacidades y habilidades tales como la perseverancia, la responsabilidad, la
autocrítica y la autoestima, siendo éstos, factores clave para la adquisición de esta competencia.
La música contribuye también a la competencia social y ciudadana. La participación en
actividades musicales de distinta índole, especialmente las relacionadas con la interpretación y
creación colectiva que requieren de un trabajo cooperativo, colabora en la adquisición de
habilidades para relacionarse con los demás. La participación en experiencias musicales
colectivas da la oportunidad de expresar ideas propias, valorar las de los demás y coordinar sus
propias acciones con las de los otros integrantes del grupo responsabilizándose en la consecución
de un resultado.
La toma de contacto con una amplia variedad de músicas, tanto del pasado como del presente,
favorece la comprensión de diferentes culturas y de su aportación al progreso de la humanidad y
con ello la valoración de los demás y los rasgos de la sociedad en que se vive.
La música también contribuye de manera directa al desarrollo del tratamiento de la información y
competencia digital. El uso de los recursos tecnológicos en el campo de la música posibilita el
conocimiento y dominio básico del hardware y el software musical, los distintos formatos de sonido
y de audio digital o las técnicas de tratamiento y grabación del sonido relacionados, entre otros,
con la producción de mensajes musicales, audiovisuales y multimedia. Favorece, asimismo, su
aprovechamiento como herramienta
para los procesos de autoaprendizaje y su posible integración en las actividades de ocio.
Además la obtención de información musical requiere de destrezas relacionadas con el
tratamiento de la información aunque desde esta materia, merece especial consideración el uso
de productos musicales y su relación con la distribución y los derechos de autor.
La música también contribuye al desarrollo de la competencia para aprender a aprender,
potenciando capacidades y destrezas fundamentales para el aprendizaje guiado y autónomo
como la atención, la concentración y la memoria, al tiempo que desarrolla el sentido del orden y
del análisis. Por una parte, la audición musical necesita una escucha reiterada para llegar a
conocer una obra, reconocerla, identificar sus elementos y “apro- piarse” de la misma. Por otra,
todas aquellas actividades de interpretación musical y de entrenamiento auditivo requieren de la
toma de conciencia sobre las propias posibilidades, la utilización de distintas estrategias de
aprendizaje, la gestión y control eficaz de los propios procesos. En todos estos casos, es
necesaria una motivación prolongada para alcanzar los objetivos propuestos desde la
autoconfianza en el éxito del propio aprendizaje.
Respecto a la competencia en comunicación lingüística la música contribuye, al igual que otras
materias, a enriquecer los intercambios comunicativos, y a la adquisición y uso de un vocabulario
musical básico. También colabora a la integración del lenguaje musical y el lenguaje verbal y a la
valoración del enriquecimiento que dicha interacción genera.
Desde el punto de vista de la competencia en el conocimiento y la interacción con el mundo físico
la música realiza su aportación a la mejora de la calidad del medio ambiente identificando y
reflexionando sobre el exceso de ruido, la contaminación sonora y el uso indiscriminado de la
música, con el fin de generar hábitos saludables. Además los contenidos relacionados con el uso
correcto de la voz y del aparato respiratorio, no solo para conseguir resultados musicales óptimos,
sino también para prevenir problemas de salud, inciden en el desarrollo de esta competencia.
La música tiene un importante componente matemático, por lo que desde esta materia se
contribuye también a la competencia matemática. El elemento rítmico de la música se fundamenta
en una serie de figuras relacionadas entre sí por una proporción matemática y cuya unidad es el
pulso. Desde la Edad media, la mayor parte de la música occidental utiliza los llamados
compases, que no son más que una división del tiempo en partes iguales y cuya función es
marcar los acentos internos dentro del discurso musical. Los compases están expresados en
fracciones que detallan el número de partes del que se compone y la figura que será unidad. Así
pues, y sobre todo en lo relativo al ritmo, en música se razona matemáticamente.
Volver al índice.
3. Objetivos
1. Utilizar la voz, el cuerpo, objetos, instrumentos y recursos tecnológicos para expresar ideas y
sentimientos, enriqueciendo las propias posibilidades de comunicación y respetando otras formas
distintas de expresión.
2. Desarrollar y aplicar diversas habilidades y técnicas que posibiliten la interpretación (vocal,
instrumental y de movimiento y danza) y la creación musical, tanto individuales como en grupo.
3. Escuchar una amplia variedad de obras, de distintos estilos, géneros, tendencias y culturas
musicales, apreciando su valor como fuente de conocimiento, enriquecimiento intercultural y
placer personal e interesándose por ampliar y diversificar las preferencias musicales propias.
4. Conocer el patrimonio musical de Valencia, comprendiendo su uso social, sus intenciones
expresivas y valorando la importancia de su conservación y divulgación.
5. Reconocer las características de diferentes obras musicales como ejemplos de la creación
artística y del patrimonio cultural, reconociendo sus intenciones y funciones y aplicando la
terminología apropiada para describirlas y valorarlas críticamente.
6. Utilizar de forma autónoma diversas fuentes de información medios audiovisuales, Internet,
textos, partituras y otros recursos gráficos para el conocimiento y disfrute de la música.
7. Conocer y utilizar diferentes medios audiovisuales y tecnologías de la información y la
comunicación como recursos para la producción musical, valorando su contribución a las distintas
actividades musicales y al aprendizaje autónomo de la música.
8. Participar en la organización y realización de actividades musicales desarrolladas en diferentes
contextos, con respeto y disposición para superar estereotipos y prejuicios, tomando conciencia,
como miembro de un grupo, del enriquecimiento que se produce con las aportaciones de los
demás.
9. Comprender y apreciar las relaciones entre el lenguaje musical y otros lenguajes y ámbitos de
conocimiento, así como la función y significado de la música en diferentes producciones artísticas
y audiovisuales y en los medios de comunicación.
10. Elaborar juicios y criterios personales, mediante un análisis crítico de los diferentes usos
sociales de la música, sea cual sea su origen, aplicándolos con autonomía e iniciativa a
situaciones cotidianas y valorando la contribución que la música puede hacer a la vida personal y
a la de la comunidad.
11. Valorar el silencio y el sonido como parte integral del medio ambiente y de la música, tomando
conciencia de los problemas creados por la contaminación acústica y sus consecuencias.
Volver al índice.
4. Contenidos
UNIDAD 1. EL SONIDO
Objetivos Didácticos:
• Analizar el sonido como fenómeno físico-acústico y perceptivo.
• Conocer sus principales cualidades o características
• Comprender el mecanismo de producción de la voz humana y sus características, y reconocer
su valor como medio de comunicación y de expresión artística.
• Apreciar la importancia social de la música en todas las culturas.
• Reconocer los diferentes tipos y géneros musicales.
Contenidos:
• El sonido: producción, propagación y percepción.
• Sonido determinado (musical)/sonido indeterminado o ruido.
• Las cualidades del sonido: altura, intensidad, duración y timbre.
• La voz: anatomía y fisiología (aparatos respiratorio, fonador y resonador).
• Música culta y música popular.
• Géneros musicales.
• Discriminación auditiva de sonidos de diferentes cualidades: grave/agudo, fuerte/débil,
largo/corto, timbres/distintos.
• Ejercicios de respiración, de emisión y vocalización.
• Diferenciación de las voces según sus características.
• Audición de fragmentos musicales de distintos géneros.
• Clasificación de piezas musicales de acuerdo a sus características.
• Aprecio y reconocimiento de nuestro patrimonio cultural tanto culto como popular.
• Reconocer la inconveniencia del uso indiscriminado de los sonidos y de la voz.
• Respeto y valoración ante las manifestaciones artísticas y culturales de diferentes sociedades y
épocas.
Criterios de Evaluación:
• Comprender el fenómeno sonoro y diferenciar las cualidades del sonido y sus causas.
• Identificar sonidos de diferente tipo.
• Conocer los principales aparatos que intervienen en el mecanismo de producción de la voz y la
función que desempeñan en éste.
• Valorar la importancia del uso adecuado y controlado de la voz y de los sonidos que producimos
para la propia salud y la de los que nos rodean.
• Manifestar interés por conocer música de distintos tipos, géneros y estilos.
• Saber clasificar músicas de diferentes rasgos según su género.
Competencias Básicas:
• Competencia en el conocimiento e interacción con el mundo físico.
• Competencia social y ciudadana.
Duración aproximada: 5 ó 6 sesiones.
UNIDAD 2. LAS NOTAS
Objetivos Didácticos:
• Conocer los principales signos de lenguaje musical para representar sonidos de distinta altura.
• Comprender la utilidad de las claves musicales y reconocer con soltura las notas en clave de
Sol.
• Clasificar los instrumentos musicales, según la producción del sonido.
• Conocer los principales instrumentos de teclado de las diferentes familias instrumentales.
• Apreciar el valor de la escritura y lenguaje musicales para la difusión y la evolución de la música
en Occidente.
Contenidos:
• Signos musicales para representar sonidos de distinta altura: pentagrama, notas, líneas
adicionales y claves.
• Instrumento musical.
• Clasificación de los instrumentos en aerófonos, cordófonos, membranófonos, idiófonos y
electrófonos.
• Instrumentos de teclado.
• Origen de los signos musicales: neumas, tetragrama, nombre de las notas.
• Lectura, entonación y reconocimiento auditivo de notas musicales en clave de Sol.
• Escritura de notas en clave de Fa en cuarta.
• Reconocimiento de las partes de un instrumento: vibrador, modificadores o selectores del tono,
resonador.
• Elaboración del proyecto y construcción de un instrumento musical inventado.
• Clasificación de instrumentos.
• Reconocimiento y clasificación de los instrumentos de teclado.
• Valoración de la grafía musical como medio de comunicación y de difusión de la música.
• Interés por aprender el lenguaje musical como medio para la interpretación y práctica musicales.
• Aprecio y respeto por el patrimonio cultural occidental.
Criterios de Evaluación:
• Conocer las notas en clave de Sol.
• Conocer los signos de clave y comprender su significado.
• Saber clasificar los instrumentos en aerófonos, cordófonos, membranófonos, idiófonos y
electrófonos.
• Reconocer en un instrumento el vibrador, los modificadores o selectores del tono y el resonador,
si los tienen.
• Conocer los principales hitos en el origen del lenguaje musical: neumas, tetragrama...
• Valorar la escritura musical como medio de conservación y transmisión de las obras musicales
y mostrar interés por conocerla.
Competencias Básicas:
• Competencia en el conocimiento e interacción con el mundo físico.
• Competencia cultural y artística
Duración aproximada: 4 ó 5 sesiones.
UNIDAD 3. DURACIONES
Objetivos Didácticos:
• Aprender los principales signos de lenguaje musical para representar sonidos de diferente
duración.
• Diferenciar las propiedades de la voz natural y de la voz impostada.
• Reconocer los tipos de voces humanas.
• Analizar y comparar el estilo de canto y las características de dos piezas vocales de distintas
épocas.
Contenidos:
• Figuras y silencios.
• Signos de prolongación: ligadura, puntillo y calderón.
• La voz humana: voz natural y voz impostada.
• Tipos de voces.
• El oratorio El Mesías, de F. Händel.
• El gospel y Take 6.
• Práctica de ritmos con figuras y silencios hasta la semicorchea.
• Reconocimiento de secuencias rítmicas y rítmico-melódicas sencillas.
• Aplicación de los signos de prolongación.
• Interpretación en grupo de una pieza sencilla con instrumentos escolares.
• Interpretación coral de una pieza vocal a dos voces.
• Discriminación auditiva de los tipos de voces.
• Análisis de dos piezas vocales de distintas épocas.
• Valoración del código de escritura musical como medio para acceder a la interpretación musical.
• Colaboración y participación en la producción musical conjunta.
Criterios de Evaluación:
• Reconocer las figuras y los silencios y sus equivalencias.
• Realizar y ejecutar ritmos sencillos.
• Reconocer y saber aplicar los signos de prolongación.
• Diferenciar una voz natural de una impostada.
• Reconocer los diferentes tipos de voces humanas.
• Participar activamente en las actividades conjuntas, prestando respeto a las indicaciones del
profesor.
• Mostrar interés y tratar de analizar aspectos conocidos en las audiciones musicales propuestas.
Competencias Básicas:
• Competencia social y ciudadana.
• Competencia cultural y artística.
Duración aproximada: 5 ó 6 sesiones.
UNIDAD 4. RITMO Y COMPÁS
Objetivos Didácticos:
• Sentir la pulsación de la música y la pauta de acentuación, tratando de diferenciar el compás
correspondiente.
• Realizar y practicar ritmos en diferentes compases.
• Saber lo que significa la notación de compás.
• Reconocer, auditiva y visualmente, los componentes de la sección de cuerda y de viento de la
orquesta sinfónica.
• Valorar el papel de la música en el cine.
• Desarrollar la creatividad, la atención y la memoria musicales.
Contenidos:
• Pulso y acento.
• Ritmo. Compás. Notación y tipos.
• Instrumentos de la orquesta: cuerda y viento.
• Música en el cine: la banda sonora.
• Sensación del pulso de la música y reconocimiento de la secuencia de acentuación en las piezas
musicales.
• Improvisación rítmica.
• Realización y práctica de ritmos con figuras y silencios, hasta la semicorchea, en diferentes
compases.
• Dictados rítmicos.
• Reconocimiento del timbre de los instrumentos de cuerda y de viento de la orquesta sinfónica.
• Audición de bandas sonoras y su relación con el género cinematográfico.
• Aprecio y respeto por el patrimonio artístico cinematográfico.
• Atención y desarrollo de la escucha activa en las actividades de audición y dictado musical.
Criterios de Evaluación:
• Llevar el pulso al escuchar una pieza musical e identificar el acento.
• Realizar y ejecutar ritmos sencillos en diferentes compases.
• Comprender el significado de la notación de compás y diferenciar el tipo de compás de que se
trata.
• Distinguir los instrumentos de cuerda y de viento de la orquesta y diferenciar su timbre.
• Reconocer el papel y el valor de la música en el cine.
• Escuchar con atención e interés y tratar de memorizar fragmentos rítmicos.
Competencias Básicas:
• Competencia en comunicación lingüística.
• Competencia matemática.
Duración aproximada: 6 ó 7 sesiones.
UNIDAD 5. LA EXPRESIÓN MUSICAL
Objetivos Didácticos:
• Conocer los principales elementos que intervienen en la expresión musical y la manera de
indicarlos en la partitura.
• Reconocer auditivamente la dinámica, el tempo, el carácter y la articulación de piezas musicales.
• Diferenciar las distintas agrupaciones vocales y valorar su importancia en algunos momentos de
la Historia.
• Entrar en contacto con la música de otras culturas, aprender a respetarlas como parte del
Patrimonio Artístico de la Humanidad, siendo conscientes de la gran diversidad y riqueza de éste.
Contenidos:
• La expresión musical: matices de intensidad, tempo o movimiento, carácter, acentos y
articulación.
• Agrupaciones vocales: grupos de cámara y coros.
• Música en otras culturas: la música culta india, la música del África negra, la música de Java y
Bali.
• Interpretación rítmica con diferentes matices y velocidades.
• Audición de obras musicales para reconocer y analizar los distintos elementos de expresión
musical: matices, tempo, carácter, articulación.
• Análisis de partituras y audiciones de música vocal.
• Interpretación vocal en grupo.
• Interpretación de una canción africana.
• Audición de música india y de un gamelan indonesio.
• Desarrollo de la atención y la escucha activa en las actividades de audición.
• Buena disposición y apertura para conocer manifestaciones musicales de otras culturas.
• Participación en las producciones musicales en grupo y respeto por las aportaciones de los
compañeros.
Criterios de Evaluación:
• Reconocer y saber interpretar los distintos matices.
• Identificar, aproximadamente, la indicación de aire que corresponde a una pieza musical y
calificar su carácter.
• Diferenciar entre sonidos ligados y picados, y entre sus diferentes combinaciones en la
articulación.
• Escuchar con atención e interés y tratar de analizar los elementos tratados en las actividades de
audición.
• Mostrar respeto y valorar las manifestaciones musicales de otras culturas.
• Participar activamente y con agrado en las actividades de interpretación conjunta.
• Mostrar un uso adecuado de la voz al cantar.
Competencias Básicas:
• Competencia para aprender a aprender.
• Competencia en el conocimiento e interacción con el mundo físico.
Duración aproximada: 6 ó 7 sesiones.
UNIDAD 6. SÍNCOPAS Y CONTRATIEMPOS
Objetivos Didácticos:
• Reconocer y practicar las síncopas, el contratiempo y los grupos de valoración especial tresillo y
dosillo.
• Reconocer, auditiva y visualmente, los principales instrumentos de percusión de la orquesta y
saberlos clasificar en afinados y no afinados.
• Conocer los instrumentos electrófonos históricos y actuales y su clasificación.
• Conocer sus principales rasgos, y apreciar la importancia de la música de jazz y su influencia en
posteriores estilos de música moderna.
Contenidos:
• Síncopas, contratiempo y grupos de valoración especial.
• Familia de la percusión: instrumentos afinados y no afinados.
• Instrumentos electrófonos. Clasificación.
• Música de jazz: origen y características.
• Ejecución de acompañamientos en ritmos sincopados y a contratiempo.
• Reconocimiento en la partitura de síncopas y notas a contratiempo.
• Reconocimiento auditivo de tresillos y dosillos en distintos compases.
• Discriminación auditiva de timbres de instrumentos de percusión y diferenciación de los afinados
de los no afinados.
• Audición de instrumentos electrófonos.
• Audición de fragmentos de una pieza de jazz clásico y otra de jazz contemporáneo, para su
análisis y comparación.
• Aprecio por la música de jazz como contribución de la cultura afro-americana y de su influencia
en estilos posteriores.
• Toma de conciencia de las implicaciones del desarrollo tecnológico sobre el campo musical.
Criterios de Evaluación:
• Reconocer y ejecutar síncopas, contratiempos, tresillos y dosillos no muy complicados.
• Diferenciar, auditiva y visualmente, los instrumentos de percusión clasificándolos entre
afinados y no afinados.
• Conocer los instrumentos electrófonos y distinguir los electromecánicos de los electrónicos.
• Mostrar interés y valoración por la música de jazz y reconocer sus principales características.
Competencias Básicas:
• Competencia de autonomía e iniciativa personal.
• Tratamiento de la información y competencia digital.
Duración aproximada: 6 ó 7 sesiones.
UNIDAD 7. INTERVALOS Y ALTERACIONES Objetivos Didácticos:
• Reconocer, clasificar y medir la distancia en tonos y semitonos de intervalos no muy
complicados.
• Conocer las alteraciones, su significado y su aplicación práctica.
• Conocer las principales formas vocales sacras y profanas de la música occidental.
• Expresarse por medio del gesto y del movimiento en conexión con la música.
• Participar con agrado en las actividades de danza y movimiento.
• Distinguir diferentes formas de danza de la Historia europea y valorarlas como parte del
Patrimonio Cultural.
Contenidos:
• Intervalo. Tipos.
• Tono y semitono.
• Alteraciones: sostenido, bemol y becuadro. Alteraciones propias y accidentales.
• Principales formas vocales a través de la Historia.
• Música y movimiento. La danza.
• La danza en Europa a través de la Historia.
• Reconocimiento visual y auditivo de intervalos. Discriminación según tipos.
• Aplicación de las alteraciones.
• Audición de ejemplos de distintas formas vocales.
• Audición y análisis de un lied romántico.
• Coordinación de movimientos básicos con el ritmo musical.
• Expresión corporal en función de diferentes propiedades y caracteres de la música.
• Aprendizaje e interpretación de una danza renacentista: Branle des lavandières.
• Audición de un fragmento del ballet Cascanuece: «El vals de las flores».
• Participación desinhibida y sin prejuicios en las actividades de danza y movimiento.
• Desarrollo de la atención y de la capacidad de discriminación auditiva.
• Valoración del patrimonio musical y artístico de la cultura occidental.
Criterios de Evaluación:
• Reconocer, clasificar y medir los intervalos.
• Conocer las alteraciones y aplicarlas en la práctica.
• Conocer las principales formas vocales de la historia de la Música occidental.
• Desarrollar el hábito de la escucha activa y profundizar en el análisis de obras musicales.
• Expresarse a través del cuerpo y el movimiento en conexión con la música.
• Distinguir distintos tipos de danza de la historia europea y valorarlos como parte de nuestro
Patrimonio Artístico.
Competencias Básicas:
• Competencia matemática.
• Competencia social y ciudadana.
Duración aproximada: 7 u 8 sesiones.
UNIDAD 8. LA ESCALA
Objetivos Didácticos:
• Conocer las escalas diatónicas mayor y menor y discriminarlas auditivamente.
• Comprender los conceptos de escala, tonalidad y armadura.
• Conocer la disposición de las secciones orquestales y reconocer otras agrupaciones
instrumentales de nuestro entorno.
• Valorar y mostrar interés por la música tradicional y desarrollar la conciencia crítica ante los
productos musicales del mercado de música moderna actual.
Contenidos:
• Concepto de escala. Escala diatónica. Grados de la escala diatónica.
• Escalas diatónicas mayor y menor. Tonalidad y modalidad.
• La armadura.
• Otras escalas: pentatónica, cromática...
• Agrupaciones instrumentales: grupos de cámara y orquesta sinfónica.
• Otras agrupaciones: banda, charanga, rondalla, tuna...
• Música folclórica o tradicional. Características.
• Música popular urbana.
• Repaso de las alteraciones y de los tonos y semitonos.
• Construcción de escalas con armaduras de pocas alteraciones.
• Discriminación auditiva entre escalas mayores y menores, y del modo en que está una pieza
musical.
• Audición de piezas interpretadas por diferentes agrupaciones y reconocimiento de las mismas.
• Audición y análisis de piezas del folclore europeo.
• Audición y análisis de una pieza de música popular urbana.
• Respeto y valoración por el patrimonio musical que representa el folclore propio y ajeno, e
interés por conocerlo y mantenerlo.
• Actitud abierta, aunque crítica, ante los diferentes estilos y los múltiples productos de música
popular actual.
Criterios de Evaluación:
• Comprender el concepto de escala y reconocer las escalas diatónicas.
• Conocer los principales grados de las escalas diatónicas, y la disposición de los tonos y
semitonos en el modo mayor y menor de estas escalas.
• Diferenciar auditivamente el modo mayor del menor.
• Reconocer una armadura y lo que significa.
• Saber la disposición de las secciones en la orquesta y reconocer, visual y auditivamente, otras
agrupaciones instrumentales características.
• Valorar e interesarse por la música folclórica.
• Mostrar una actitud crítica ante los productos de la música popular actual.
Competencias Básicas:
• Competencia cultural y artística.
• Competencia en comunicación lingüística.
Duración aproximada: 7 u 8 sesiones.
UNIDAD 9. LA MELODÍA
Objetivos Didácticos:
• Comprender el concepto de melodía y sus principales elementos.
• Reconocer y analizar los principales elementos de una melodía en ejemplos sencillos:
estructura, cadencias, ámbito, perfil y ritmo melódicos.
• Valorar la importancia social y cultural de la ópera a través del tiempo y conocer sus principales
características, estilos de canto, tipos y compositores a lo largo de la Historia.
• Escuchar y analizar ejemplos representativos de óperas desde el punto de vista musical y
dramático, situándolos en su contexto histórico, cultural y social.
Contenidos:
• La melodía y sus elementos: estructura, cadencias, intervalos, ámbito, perfil y ritmo melódicos.
• La ópera como género dramático-musical: características, partes, estilos de canto, tipos y origen
y evolución en el tiempo.
• La ópera italiana romántica y la tradición del bel canto .G.Donizetti.
• Ópera en Estados Unidos.George Gershwin.
• Reconocimiento, interpretación y análisis de melodías sencillas y fragmentos melódicos.
• Audición y análisis de fragmentos de óperas de todos los tiempos: voces, acompañamiento,
parte de la ópera, distinción entre aria y recitativo, elementos musicales...
• Audición, comentario y análisis de aspectos dramáticos, musicales y culturales de dos ejemplos
operísticos: Lucía de Lammermoor y Porgy and Bess.
• Valoración y respeto hacia la ópera como fenómeno artístico y cultural de gran importancia en el
mundo occidental a través de la Historia.
Criterios de Evaluación:
• Interpretar fragmentos melódicos y melodías sencillas mediante el canto e instrumentos
escolares.
• Reconocer y analizar, en melodías sencillas: cuál es la estructura en frases y semifrases, dónde
están las cadencias y de qué tipo son, cuál es el ámbito melódico, cómo es la naturaleza de los
intervalos y el perfil melódico, cuáles son sus principales aspectos rítmicos.
• Conocer qué es la ópera y cuáles son sus principales rasgos dramáticos y musicales, los hechos
determinantes en su origen y evolución, y algunos de los compositores más importantes.
• Distinguir y comentar, con la terminología adecuada, aspectos musicales ya tratados en la
audición de fragmentos operísticos de diferente naturaleza.
• Mostrar una actitud abierta en la audición y respeto ante la ópera, como fenómeno artístico y
cultural de gran importancia en el mundo occidental.
Competencias Básicas:
• Competencia de autonomía e iniciativa personal.
• Competencia cultural y artística.
Duración aproximada: 8 sesiones.
UNIDAD 10. LA FORMA Objetivos Didácticos:
• Entrar en contacto con el concepto de forma musical y reconocer los principales principios
formales de composición.
• Conocer las formas básicas más corrientes, y reconocerlas en audición y en partitura.
• Conocer y aplicar los signos de repetición más habituales.
• Buscar y seleccionar información sobre música y músicos de fuentes alternativas.
• Conocer las principales formas instrumentales de la música culta occidental y apreciarlas como
parte de nuestro Patrimonio Cultural.
• Conocer algunos compositores y su papel en la evolución de la música occidental.
Contenidos:
• La forma musical.
• Principios formales de composición: repetición, variación, contraste, desarrollo e imitación.
• Formas básicas elementales: binarias, ternarias. Otras formas: rondó, variaciones.
• Los signos de repetición.
• Formas instrumentales más importantes en la Historia de la música: suite, fuga, sonata,
concierto, sinfonía, poema sinfónico, piezas breves.
• J. Haydn y la sinfonía.
• Reflexión y comprensión del concepto de forma como estructura y modelo prefijado.
• Creación de respuestas rítmicas y melódicas a modelos dados usando la repetición, la variación
y el contraste.
• Creación de formas básicas sencillas.
• Apreciación de la forma musical en la audición y partitura de obras sencillas.
• Reconocimiento y aplicación de los signos más habituales de repetición.
• Análisis formal e interpretación de una sencilla pieza musical de Mozart.
• Búsqueda de información en fuentes diversas.
• Audición y análisis de obras instrumentales de distinta forma.
• Valorar la música instrumental del repertorio clásico como parte fundamental de nuestro
patrimonio musical, y tomar interés por conocer sus compositores.
Criterios de Evaluación:
• Distinguir, auditivamente y en partitura, formas básicas en piezas sencillas.
• Reconocer y tratar de utilizar los principios formales.
• Conocer y aplicar los signos de repetición más habituales.
• Conocer las principales formas instrumentales de la música occidental.
• Prestar atención en las actividades de audición y aplicar en el análisis los conocimientos
adquiridos.
• Valorar la música instrumental como parte del patrimonio musical occidental.
• Buscar y seleccionar información sobre formas, obras y compositores, utilizando distintas
fuentes alternativas.
• Situar en el tiempo a Haydn y conocer su labor como músico.
Competencias Básicas:
• Competencia para aprender a aprender.
• Competencia cultural y artística.
• Tratamiento de la información y competencia digital.
Duración aproximada: 6 sesiones
UNIDAD 11. ARMONÍA
Objetivos Didácticos:
• Reconocer el elemento armónico en piezas musicales.
• Diferenciar distintos tipos de acorde.
• Conocer la evolución de los estilos vocales en el rock y en el pop, así como los rasgos
principales del jazz vocal.
• Conocer la zarzuela y valorarla como parte importante del patrimonio musical español.
• Desarrollar la escucha activa y profundizar en el análisis de obras musicales.
Contenidos:
• Concepto de armonía y acorde.
• Construcción y tipos de acorde tríada.
• Música vocal popular urbana: el pop y el rock. El jazz vocal.
• La zarzuela.
• Interpretación de piezas sencillas armonizadas.
• Construcción de acordes a partir de una escala.
• Diferenciación de tipos de acorde por los intervalos que lo forman y auditivamente.
• Armonización de melodías sencillas.
• Audición y análisis de piezas vocales de rock y de jazz.
• Audición y análisis de fragmentos de una zarzuela.
• Desarrollo de la escucha activa e interés por profundizar en los aspectos musicales menos
evidentes de las canciones y de otras piezas.
• Valoración de la zarzuela como género propio del patrimonio musical español.
Criterios de Evaluación:
• Diferenciar la melodía principal de su acompañamiento armónico en una canción.
• Reconocer, gráfica y auditivamente, acordes tríadas mayores y menores y saber como
construirlos.
• Participar con agrado e interés en la interpretación conjunta a varias voces.
• Conocer los principales estilos e intérpretes de la historia del rock y del pop.
• Conocer los rasgos más importantes que definen el jazz vocal y lo reconoce entre otros estilos.
• Distinguir la zarzuela de otros géneros vocales y valorarla como parte del Patrimonio Artístico
español. Conocer algunas obras y autores importantes de zarzuela.
• Mostrar interés y atención, y profundizar en el análisis de las actividades de audición.
Competencias Básicas:
• Competencia de autonomía e iniciativa personal.
• Competencia social y ciudadana.
Duración aproximada: 6 ó 7 sesiones.
UNIDAD 12. LA TEXTURA Objetivos Didácticos:
• Saber los tipos básicos de textura musical y reconocerlos en la partitura y en la audición de
diferentes obras.
• Conocer y valorar, como parte de nuestro Patrimonio, los instrumentos más característicos del
folclore de distintas regiones españolas.
• Conocer algunos de los instrumentos más representativos de otras culturas del mundo.
• Reflexionar y analizar sobre el papel de la música en los medios de comunicación a través del
tiempo.
Contenidos:
• Concepto de textura musical. Tipos básicos de textura y su evolución en el tiempo.
• Instrumentos característicos del folclore español.
• Instrumentos más representativos de distintos continentes.
• La música en los medios de comunicación audiovisuales a través del tiempo.
• Reconocimiento, en partitura y en audición, de distintos tipos de textura.
• Interpretación de un canon, como ejemplo de textura de polifonía imitativa.
• Creación de acompañamientos rítmicos.
• Interpretación del acompañamiento con láminas de una melodía.
• Audición del timbre de diferentes instrumentos populares españoles.
• Audición y observación de instrumentos representativos de distintas áreas culturales del mundo.
• Investigación y análisis de la música de anuncios televisivos de publicidad.
• Respeto por el patrimonio y las manifestaciones artísticas de otras culturas.
• Aprecio de los instrumentos populares como parte del acervo cultural propio.
Criterios de Evaluación:
• Reconocer, gráfica y auditivamente, los tipos básicos de textura.
• Intervenir activamente y con agrado en las actividades de interpretación conjunta y creación, y
aportar sugerencias.
• Conocer algunos de los instrumentos populares más importantes del folclore español y valorarlos
como parte de nuestro Patrimonio Cultural.
• Conocer algunos de los instrumentos más importantes del mundo.
• Reconocer la importancia de los diferentes medios de comunicación para la difusión musical a
través de la Historia.
• Someter a reflexión y análisis el uso de la música en los medios de comunicación, especialmente
en el caso de la publicidad.
Competencias Básicas:
• Competencia en comunicación lingüística.
• Tratamiento de la información y competencia digital.
Duración aproximada: 7 sesiones.
5.Metodología
Metodología didáctica
El nuevo sistema educativo tiene como objetivo último la autonomía intelectual del alumno. Para
alcanzarlo es necesario realizar un aprendizaje “significativo” en el que cada nuevo conocimiento
debe ser integrado en los esquemas previos del alumno al tiempo que servir de puente para la
adquisición de nuevos aprendizajes. Sólo de este modo podrá el alumno ir construyendo su propio
conocimiento y, por tanto, alcanzar su plena autonomía.
De este principio general se derivan dos supuestos metodológicos básicos:
El aprendizaje es un proceso activo del que el alumno debe ser protagonista. La enseñanza debe
basarse en el estadio evolutivo en el que se halle el alumno.
consecuencia, proponemos una metodología basada en los siguientes puntos: Comprobar el nivel
de los alumnos mediante la realización de una prueba inicial.
Introducir los nuevos contenidos a partir de aquello que sea más cercano a la experiencia del
alumno.
Utilizar siempre que sea posible el entorno del alumno como recurso educativo.
Al ir introduciendo nuevas unidades didácticas, se irán relacionando sus contenidos con las de las
anteriores para que el alumno establezca nuevas conexiones que afiancen y enriquezcan su
conocimiento.
Crear actividades y situaciones que estimulen al alumno a intervenir y a expresar su opinión.
Fomentar el trabajo en grupo.
Atender a la diversidad del alumno y a los distintos ritmos de aprendizaje.
Recursos Didácticos
Para poder cumplir los objetivos de la educación musical es necesario un Aula de Música
convenientemente equipada, espaciosa y aislada. Los instrumentos musicales y aparatos técnicos
necesitan armarios con protección. Se debe fomentar en los alumnos las actitudes y hábitos
necesarios en la utilización del espacio y en el mantenimiento del material.
Libros de texto.
Apuntes elaborados por los profesores del departamento
Materiales audiovisuales:
• Cadena de sonido
• Colección de discos
• Vídeo y monitor de T.V.
• Lector DVD.
Instrumentos musicales
• Teclado MIDI
• Conjunto de instrumentos de pequeña percusión (Orff)
• Batería
• Guitarra y bajo
Material bibliográfico
• Libros de consulta
• Material elaborado por el profesor
• Partituras
Otros materiales:
• Pizarra.
• Atriles
• Carteles de iconografía musical
6. Evaluación
6.1Criterios de evaluación
1. Explicar algunas de las funciones que cumple la música en la vida de las personas y en la
sociedad.
Mediante este criterio se evaluará si el alumno o la alumna es capaz de:
identificar situaciones y contextos en los que la música esté presente;
describir y diferenciar el papel que desempeña la música en situaciones y contextos concretos:
actos de la vida cotidiana, espectáculos y medios de comunicación;
analizar los factores sociales que influyen y han influido en tendencias y modas musicales;
analizar la influencia de la mercadotecnia de la industria musical en las preferencias musicales.
2. Analizar diferentes piezas musicales apoyándose en la audición y en el uso de documentos
impresos como partituras, comentarios o musicogramas y describir sus principales características.
Mediante este criterio se evaluará si, a partir de la audición contextualizada de obras musicales
previamente trabajadas en el aula o con características similares a las mismas, pertenecientes a
diferentes momentos históricos, culturales, géneros y estilos, incluyendo música asturiana, el
alumno o la alumna es capaz de:
identificar algunos rasgos distintivos de la obra musical que la identifican con una cultura,
momento histórico, estilo y género;
describir aspectos relacionados con el ritmo, la melodía, el timbre, la armonía, la textura, la
forma, el tempo y la dinámica, utilizando la terminología adecuada;
expresar con sensibilidad e imaginación las sensaciones y emociones que transmita la música
utilizando el vocabulario adecuado;
3. Exponer de forma crítica la opinión personal respecto a distintas músicas y eventos musicales,
argumentándola en relación a la información obtenida en distintas fuentes: libros, publicidad,
programas de conciertos, críticas u otros.
Mediante este criterio se evaluará si el alumno o la alumna, con respecto a una obra o
espectáculo musical y apoyándose en distintas fuentes de información como libros, publicidad,
programas de conciertos, entrevistas, críticas, medios de comunicación, Internet o la propia
asistencia a eventos musicales, es capaz de:
exponer de forma oral y escrita, opiniones fundamentadas;
argumentar las propias ideas con corrección y coherencia;
participar en diálogos o debates, contrastando opiniones y mostrando tolerancia y curiosidad
ante diferentes opiniones o propuestas musicales; identificar y obtener información sobre distintas
actuaciones y eventos musicales celebrados en Valencia.
4. Ensayar e interpretar, en pequeño grupo, una pieza vocal o instrumental o una coreografía
aprendidas de memoria, a través de la audición u observación de grabaciones de audio y vídeo, o
mediante la lectura de partituras y otros recursos gráficos.
Mediante este criterio se evaluará si el alumno o la alumna, independientemente del grado de
desarrollo técnico alcanzado, entre un repertorio musical variado de géneros y estilos diferentes,
prestando especial atención a la música, bailes y danzas asturianas, es capaz de:
ensayar e interpretar en pequeño grupo siguiendo los pasos adecuados;
colaborar con los otros miembros del grupo en la consecución de un buen resultados en el
producto final;
usar la voz de forma correcta, controlando la respiración, emisión y articulación;
cuidar la postura corporal durante la interpretación;
adecuar la propia interpretación a la del conjunto;
solventar, con autonomía, las dificultades presentadas introduciendo las medidas correctivas
adecuadas y perseverar hasta lograr un resultado acorde con las propias posibilidades;
contribuir al cuidado del clima sonoro del aula.
4. Participar activamente en algunas de las tareas necesarias para la celebración de actividades
musicales en el centro: planificación, ensayo, interpretación, difusión u otros.
Mediante este criterio se evaluará si, ante actividades que se organicen en el centro de
planificación, ensayo, interpretación, dirección y difusión musical, el alumno o la alumna es capaz
de:
participar activamente y seguir los pasos necesarios en la organización y puesta en marcha de un
proyecto musical;
tener iniciativa, autonomía e interés en la búsqueda de soluciones ante los problemas que
puedan
surgir;
trabajar de forma cooperativa en las tareas de organización;
respetar las preferencias y las capacidades musicales de todos los participantes.
6. Explicar los procesos básicos de creación, edición y difusión musical considerando la
intervención de distintos profesionales.
Mediante este criterio se evaluará si ante el proceso seguido en diferentes producciones
musicales: discos, espectáculos en directo, cine, programas de radio y televisión, y utilizando un
vocabulario adecuado, el alumno o la alumna es capaz de:
identificar las fases del proceso;
describir el papel jugado por los diferentes profesionales;
reflexionar y debatir sobre los cambios en los hábitos musicales de los oyentes, así como del
propio concepto de creación e interpretación musical, a causa de la incorporación de las nuevas
tecnologías.
7. Elaborar un arreglo para una pieza musical a partir de la transformación de distintos parámetros
(timbre, número de voces, forma u otros) en un fichero MIDI, utilizando un secuenciador o un
editor de partituras.
Mediante este criterio se evaluará si el alumno o la alumna, a través del uso de un secuenciador o
un editor de partituras es capaz de:
aplicar las técnicas básicas en la utilización de los recurso tecnológicos al servicio de la creación
musical;
crear piezas musicales en un fichero MIDI;
elaborar arreglos a partir de una pieza musical dada en un fichero MIDI, transformando los
distintos parámetros como el timbre, la melodía, el ritmo, el número de voces, la armonía, la
forma, la dinámica o el tempo e incluyendo diferentes efectos de sonido;
tomar decisiones en el proceso de creación con autonomía e imaginación.
8. Sonorizar una secuencia de imágenes fijas o en movimiento utilizando diferentes recursos
informáticos.
Mediante este criterio se evaluará si el alumno o la alumna es capaz de:
seleccionar con criterio y creatividad fragmentos musicales, propios o preexistentes, adecuados a
la secuencia de imágenes que se pretende sonorizar;
aplicar las técnicas básicas necesarias para la elaboración de un producto audiovisual
combinando con coherencia música e imagen;
explicar las razones que se han tenido en cuenta en la elección de la música.
6.2 Procedimientos e instrumentos de evaluación
La evaluación del proceso de aprendizaje se basará en el grado de adquisición de conceptos
contenidos en la programación, la adopción de actitudes específicas y la asimilación de
procedimientos, para lo cual se aplicarán los siguientes instrumentos:
1. El cuaderno de actividades, complemento del libro de texto en el que el alumno deberá
cumplimentar adecuadamente todos los ejercicios y actividades escritas propuestos aplicando lo
estudiado en cada unidad didáctica.
2. La observación directa en el aula, que incluirá los siguientes aspectos: Participación en
interpretaciones musicales en grupo o a solo.
Actitudes
Comportamiento.
3. Exámenes escritos, para medir la adquisición de conceptos. Se realizarán por escrito al menos
una vez al trimestre. Estas pruebas podrán incluir contenidos correspondientes a evaluaciones
anteriores.
6.3 Criterios de calificación
Estos instrumentos de calificación se calificarán siguiendo los siguientes criterios:
1. El cuaderno de actividades será calificado por el profesor regularmente entre 0 y 10 puntos
teniendo en cuenta:
La adecuación de las respuestas a los enunciados de las preguntas.
La exposición de las respuestas de forma ordenada y lógica.
La corrección ortográfica, sintáctica y caligráfica.
Si el alumno no ha realizado ninguno de los ejercicios, se le calificará con 0 puntos.
Al final de cada trimestre el alumno deberá entregar al profesor el cuaderno completo y
debidamente cumplimentado en la fecha que este señale, antes de la sesión de evaluación
correspondiente. El incumplimiento de este punto conllevará la calificación negativa en este
apartado: entre 0 y 4 puntos en función de su grado de cumplimentación.
2. Exámenes escritos. Se calificarán de 0 a 10 según los baremos que el profesor fije para cada
pregunta y que deberán ser comunicados al alumno antes de que comience su ejercicio. En la
calificación se atenderá a:
La adecuación de las respuestas a los enunciados de las preguntas.
La exposición de las respuestas de forma ordenada y lógica.
La corrección ortográfica, sintáctica y caligráfica.
Si el alumno no responde a ninguna de las preguntas, se le calificará con 0 puntos.
3. Práctica musical. Se puntuarán de 0 a 10 teniendo en cuenta:
Participación e implicación activa en las interpretaciones musicales.
Grado de coordinación con los compañeros.
Sentido rítmico.
Creatividad en las propuestas de improvisación.
Dificultad de las piezas interpretadas y esfuerzo para superarlas.
Atención en las audiciones y capacidad de discriminar sus elementos musicales.
4. La observación directa en el aula. Se tendrá en consideración:
Actitudes: Interés por conocer nuevas manifestaciones musicales: Esfuerzo; hábitos de trabajo y
respeto a los gustos e ideas de los demás.
Comportamiento: Conducta verbal y no verbal; Trato de los materiales, instrumentos y utensilios
del aula; Cuidado de los materiales didácticos propios y de los compañeros; Apercibimientos
escritos y sanciones disciplinarias de los órganos competentes.
5. Trabajos escritos, se valorará:
1. La adecuación de los contenidos al trabajo encomendado.
2. La exposición del tema de forma ordenada y lógica.
3. La corrección ortográfica, sintáctica y caligráfica.
4. La utilización de varias fuentes de información y la síntesis realizada a
partir de ellas.
5. La bibliografía empleada, que deberá hacerse constar en el trabajo.
La calificación global de cada período de evaluación se obtendrá sumando los siguientes
apartados:
1. La media de las calificaciones otorgadas al cuaderno de actividades supondrán el 20% de la
nota global.
2. La media de las calificaciones de los exámenes, el 30% de la nota global.
3. La media de las calificaciones dadas a la práctica musical 20% de la nota global
4. La observación directa en el aula supondrá el 20% de la nota global:
Actitudes: máximo 1 punto.
Comportamiento: máximo 1 punto.
5. La media de las calificaciones por trabajos escritos será el 10% de la nota global.
El redondeo de las medias se hará hacia arriba a partir de 5 décimas. En todo caso, la nota global
no podrá ser inferior a 1 punto
La calificación final del curso se obtendrá hallando la media de las tres evaluaciones calificadas
positivamente, redondeadas con el criterio arriba expuesto, si bien el profesor podrá subir la nota
final si la tendencia del alumno ha sido a mejorar sus calificaciones en las sucesivas evaluaciones.
En todo caso, la nota final no podrá ser inferior a 1 punto.
6.4 Evaluaciones pendientes:
El aprobar una evaluación implica recuperar anteriores evaluaciones suspensas, sin perjuicio de
que los exámenes puedan incluir preguntas relacionadas con contenidos dados en evaluaciones
anteriores y que deban estar asimilados por los alumnos.
6.5 Pruebas extraordinarias para alumnos evaluados negativamente al finalizar el curso:
Estos alumnos podrán acudir a los exámenes extraordinarios en las fechas que señale la dirección
del Centro y cuyos criterios de calificación serán los mismos a los señalados
6.6. Pruebas extraordinarias para alumnos con elevado absentismo escolar
Aquellos alumnos que, en un período de evaluación, superen el número máximo admisible de
faltas de asistencia a clase (justificadas o no) a consecuencia de lo cual resulte imposible la
aplicación correcta de los criterios generales de evaluación o la propia evaluación continua,
deberán realizar tareas específicas relativas a los contenidos abarcados durante el período de
ausencia registrado y serán convocados a pruebas extraordinarias (orales o escritas) para su
correcta evaluación.
UNIDAD 1. EL SONIDO
Mínimos
• El sonido: producción, propagación y percepción.
• Sonido determinado (musical)/sonido indeterminado o ruido.
• Las cualidades del sonido: altura, intensidad, duración y timbre.
• Conocer los principales aparatos que intervienen en el mecanismo de producción de la voz y la
función que desempeñan en éste.
• Música culta y música popular.
• Discriminación auditiva de sonidos de diferentes cualidades: grave/agudo, fuerte/débil,
largo/corto, timbres/distintos.
• Diferenciación de las voces según sus características.
UNIDAD 2. LAS NOTAS
• Signos musicales para representar sonidos de distinta altura: pentagrama, notas, líneas
adicionales y claves.
• Conocer las notas en clave de Sol.
• Clasificar los instrumentos musicales, según la producción del sonido.
• Clasificación de los instrumentos en aerófonos, cordófonos, membranófonos, idiófonos y
electrófonos.
UNIDAD 3. DURACIONES
• Reconocer las figuras y los silencios y sus equivalencias.
• Signos de prolongación: ligadura, puntillo y calderón.
• La voz humana: voz natural y voz impostada.
• Tipos de voces.
• Práctica de ritmos con figuras y silencios hasta la semicorchea.
• Reconocimiento de secuencias rítmicas y rítmico-melódicas sencillas.
• Aplicación de los signos de prolongación.
• Interpretación en grupo de una pieza sencilla con instrumentos escolares.
• Discriminación auditiva de los tipos de voces.
• Realizar y ejecutar ritmos sencillos.
I.E.S. Tavernes Blanques 31
• Reconocer y saber aplicar los signos de prolongación.
• Diferenciar una voz natural de una impostada.
• Reconocer los diferentes tipos de voces humanas.
• Participar activamente en las actividades conjuntas, prestando respeto a las indicaciones del
profesor.
• Mostrar interés y tratar de analizar aspectos conocidos en las audiciones musicales propuestas.
UNIDAD 4. RITMO Y COMPÁS
• Reconocer las figuras y los silencios y sus equivalencias.
• Realizar y practicar ritmos sencillos en los compases de 2/4, 3/4 y 4/4.
• Reconocer, auditiva y visualmente, los componentes de la sección de cuerda y de viento de la
orquesta sinfónica.
• Música en el cine: concepto de banda sonora.
UNIDAD 5. LA EXPRESIÓN MUSICAL
• Conocer los principales elementos que intervienen en la expresión musical y la manera de
indicarlos en la partitura: La expresión musical: matices de intensidad, tempo o movimiento,
carácter, acentos y articulación.
• Reconocer auditivamente la dinámica, el tempo, el carácter y la articulación de ejemplos
musicales.
• Agrupaciones vocales: Diferenciar los grupos de cámara y los coros.
• Diferenciar entre sonidos ligados y picados, y entre sus diferentes combinaciones en la
articulación.
UNIDAD 6. SÍNCOPAS Y CONTRATIEMPOS
• Reconocer y practicar las síncopas, el contratiempo y los grupos de valoración especial tresillo y
dosillo.
• Reconocer, auditiva y visualmente, los principales instrumentos de percusión y saberlos clasificar
en afinados y no afinados.
• Conocer los instrumentos electrófonos históricos y actuales y su clasificación.
• Instrumentos electrófonos. Clasificación.
• Música de jazz: origen y características principales.
• Ejecución de acompañamientos en ritmos sincopados y a contratiempo.
UNIDAD 7. INTERVALOS Y ALTERACIONES
• Tono y semitono.
• Alteraciones: sostenido, bemol y becuadro.
• Principales formas vocales a través de la Historia.
• Música y movimiento. La danza.
• Coordinación de movimientos básicos con el ritmo musical.
• Reconocer, clasificar y medir los intervalos dentro de una octava.
• Conocer las principales formas vocales de la historia de la Música occidental.
UNIDAD 8. LA ESCALA
• Conocer las escalas diatónicas mayor y menor y discriminarlas auditivamente.
• Comprender los conceptos de escala, tonalidad y armadura.
• Conocer la disposición de las secciones orquestales y reconocer otras agrupaciones
instrumentales de nuestro entorno.
• La armadura.
• Otras escalas: pentatónica, cromática...
• Agrupaciones instrumentales: grupos de cámara y orquesta sinfónica.
• Otras agrupaciones: banda, charanga, rondalla, tuna...
• Música folclórica o tradicional. Características.
• Música popular urbana.
• Construcción de escalas con armaduras de hasta dos alteraciones.
• Saber la disposición de las secciones en la orquesta y reconocer, visual y auditivamente, otras
agrupaciones instrumentales características.
UNIDAD 9. LA MELODÍA
• La melodía y ritmo melódicos.
• La melodía y sus elementos: estructura, cadencias, intervalos, ámbito, perfil Interpretar
fragmentos melódicos y melodías sencillas mediante el canto o instrumentos escolares.
• Conocer qué es la ópera y cuáles son sus principales rasgos dramáticos y musicales y algunos
de los compositores más importantes.
UNIDAD 10. LA FORMA
• Concepto básico de forma musical y p principios formales de composición: repetición, variación,
contraste, desarrollo e imitación.
• Conocer las formas básicas elementales: binarias, ternarias, rondó y variaciones y reconocerlas
en audición y en partitura.
• Conocer y aplicar los signos de repetición más habituales.
• Formas instrumentales más importantes en la Historia de la música: suite, fuga, sonata,
concierto, sinfonía, poema sinfónico, piezas breves.
• Creación de respuestas rítmicas y melódicas a modelos dados usando la repetición, la variación
y el contraste.
• Audición y análisis de obras instrumentales de distinta forma.
UNIDAD 11. ARMONÍA
• Concepto de armonía y acorde.
• Diferenciar acordes mayores y menores, consonantes y disonantes.
• Interpretación de piezas sencillas armonizadas.
• Diferenciar la melodía principal de su acompañamiento armónico en una canción.
• Conocer los principales estilos e intérpretes de la historia del rock y del pop.
• Conocer los rasgos más importantes que definen el jazz vocal y lo reconoce entre otros estilos.
UNIDAD 12. LA TEXTURA
• Concepto de textura musical. Saber los tipos básicos de textura musical y reconocerlos en la
partitura y en la audición de diferentes obras.
• Interpretar un canon sencillo a dos voces, como ejemplo de textura de polifonía imitativa.
• Creación de acompañamientos rítmicos.
• Interpretación del acompañamiento con láminas de una melodía.
6.8. Medidas de atención a la diversidad
La organización de una clase heterogénea exige más habilidades que las de una clase
homogénea, más estrategias metodológicas que desarrollen la interacción y el intercambio entre
los alumnos y la aceptación, respeto y confianza entre los mismos.
Por eso proponemos:
Actividades de trabajo cooperativo en las que el resultado final depende de la coordinación y la
colaboración grupal, tales como actividades corales, formación de conjuntos instrumentales, las
coreografías de danzas.
Estrategias socioafectivas que contribuyan al desarrollo de actitudes positivas: valoración del
cuerpo, la voz, las posibilidades de expresión y comunicación, etc.
Disponibilidad de actividades diversificadas .El protagonista en la elección de las actividades será
el profesor, quien tendrá en consideración las diferencias individuales y grupales que se detecten
en la evaluación inicial.
Presentación de actividades que permiten distintos grados de realización. Para los alumnos con
dificultades procuraremos que asimilen los contenidos mínimos y las ideas fundamentales.
Prioridad al desarrollo de las actitudes dadas las especiales características de las relaciones
sicosociales que se dan en el aula de música.
7.Actividades complementarias y extraescolares
De acuerdo con el Departamento de Actividades Extraescolares se programarán actividades y
visitas relacionadas con la música que, en el caso de ser gratuitas, serán de obligada asistencia
para los alumnos (de acuerdo con lo establecido en el RRI).
Programació de curs
Competències
bàsiques (*)
Objectius
Continguts
Criteris d’avaluació
CC. Valorar i apreciar
les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural. (317, 50-56)
1. Distingir el so del soroll i del silenci. [1]
2. Escoltar formes diferents d’utilitzar el soroll
en la música a través de la història. [1]
3. Escoltar diferents usos de la veu i dels
instruments a través de la història. [2, 5, 9, 10]
4. Escoltar obres diferents interpretades per
agrupacions vocals. Classificar i distingir les
agrupacions vocals. [2, 5, 9, 10]
5. Escoltar la sonoritat del piano en obres
d’estils diferents. [2, 5, 9, 10]
6. Escoltar la sonoritat de tipus de guitarres
diferents. [2, 5, 9, 10]
7. Escoltar tipus d’obres diferents interpretades
per agrupacions de corda a través de la
història. [2, 5, 9, 10]
8. Escoltar sonoritats diferents en
interpretacions de les agrupacions orquestrals.
[2, 5, 9, 10]
9. Escoltar tipus de marxes diferents a través
de la història. [2, 5, 9, 10]
10. Escoltar tipus d’obres diferents basades en
danses populars a través de la història. [2, 5, 9,
10]
11 Escoltar obres diferents basades en la
música popular a través de la història. [2, 5, 9,
10]
12. Escoltar exemples d’obres musicals a
través de la història, creades a partir de la
funció social dels seus intèrprets. [2, 5, 9, 10]
13. Escoltar exemples d’obres que aporten
innovacions al llenguatge musical de la seva
època. [2, 5, 9, 10]
14. Escoltar formes diferents d’utilitzar els
contrastos dinàmics a través de la història. [2,
5, 9, 10]
15. Escoltar obres diferents que fan servir la
variació a través de la història. [2, 5, 9, 10]
16. Escoltar obres amb tipus d’estructura
formal diferents a través de la història. [[2, 5, 9,
10]
17. Escoltar formes diferents d’utilitzar
l’alternança entre solos i tutti en una obra
musical a través de la història. [2, 5, 9, 10]
18. Saber com es transmeten els sons. [7]
19. Distingir les característiques principals en
l’altura dels sons i conèixer els signes musicals
relacionats amb l’altura. [7]
20. Classificar i distingir els instruments
musicals. [7]
21. Conèixer i saber distingir els diferents grups
d’instruments cordòfons. [7]
22. Conèixer i saber distingir els diferents grups
Escoltar i comprendre
Identificació de soroll en una obra musical.
Valoració del silenci.
Les ones sonores i la seva representació gràfica. Comprensió del
procés d’emissió, propagació i recepció del so.
Sons greus i aguts; ascendents, descendents i estables.
L’altura dels sons.
El pentagrama, les notes, les línies addicionals, la clau de sol i la clau
de fa.
Les grafies de les figures musicals i les seves pauses.
Les alteracions: el sostingut i el bemoll.
Els instruments musicals: classificació i característiques.
Classificació de la veu humana segons el grup i el registre a què
pertany.
La durada. Relació de la durada dels sons amb una unitat bàsica de
mesura.
La pulsació.
La interpretació correcta del ritme.
Classificació i característiques dels instruments cordòfons (corda
fregada, corda polsada, corda percudida). La varietat de sonoritats.
La intensitat.
El musicograma.
Els signes de dinàmica (pianissimo, piano, mezzopiano, mezzoforte,
forte, fortissimo).
Reguladors: crescendo i diminuendo.
Classificació i característiques dels instruments membranòfons (de so
determinat i de so no determinat) i apreciació de la seva varietat
tímbrica.
El timbre.
Les famílies instrumentals de l’orquestra (corda, vent-fusta, ventmetall, percussió). Valoració de la riquesa tímbrica de les famílies
d’instruments a l’orquestra.
Les característiques de les agrupacions orquestrals (orquestra de
corda, orquestra simfònica i banda de música). Les bandes de música
com a vehicle de tradició musical.
Classificació i característiques dels instruments idiòfons (de fusta, de
metall i de materials diversos).
Observació de partitures amb exemples d’escales, intervals, acords i
compassos.
Comprensió del procés d’anàlisi d’intervals i del procés de construcció
d’acords.
Relació entre compàs i mètrica.
Classificació i característiques dels instruments aeròfons (amb
embocadura de bisell, embocadura de canya, embocadura de metall i
aire mecànic). Valoració de les seves possibilitats expressives.
El tempo.
El metrònom.
Els indicadors de moviment regular (lento, adagio, andante, moderato,
allegro i vivace) i variable (ritardando, accelerando).
El caràcter i els indicadors de caràcter (misteriós, fúnebre,
scherzando, apassionat, mogut).
Classificació i característiques dels instruments electròfons en dos
· Utilitzar l’escolta atenta per a memoritzar,
comprendre i reflexionar sobre la música actual de
forma personal, crítica i creativa.
· Identificar i comprendre auditivament els elements
significatius de la música (la melodia, l’harmonia, el
ritme, el timbre i la textura) en fragments d’obres
representatives del repertori musical occidental i
català.
· Identificar auditivament la correlació de la nota
musical amb els elements significatius de la música.
· Comunicar, de forma oral o escrita, els coneixements
musicals adquirits utilitzant correctament el vocabulari
musical específic.
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el
procés artístic a
través de tècniques i
instruments diversos.
(20-29, 45-49)
CC. Conèixer,
analitzar i valorar l’art
com a reflex dels
processos culturals,
econòmics i socials
d’una societat en un
moment històric
determinat. Concebre
l’artista com a
mitjancer cultural. (5159)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (19-44, 50)
CF. Reflexionar sobre
l’excés de soroll i la
contaminació sonora.
(1-2)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (20-27)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (51-59)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (45)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (2-17, 46-49, 59)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4549)
CM. Reconèixer el
codi musical com a
sistema matemàtic.
(19, 30, 32)
CM. Usar conceptes
bàsics de la
geometria, la
proporció i l’harmonia,
com a part essencial
de la creació i
interpretació musical.
(31, 36, 39, 40)
d’instruments membranòfons. [7]
23. Conèixer i saber distingir els diferents grups
d’instruments idiòfons. [7]
24. Conèixer i saber distingir els diferents grups
d’instruments aeròfons. [7]
25. Conèixer i saber distingir els diferents grups
d’instruments electròfons. [7]
26. Conèixer i saber distingir les agrupacions
orquestrals. [7]
27. Conèixer i saber distingir les agrupacions
de cambra. [7]
28. Classificar la veu i distingir els tipus de
veus diferents. [7]
29. Expressar-se musicalment a través de la
veu i instruments. [1]
30. Conèixer les figures musicals i les seves
pauses. [7]
31. Conèixer i saber distingir les formes
musicals simples. [7]
32. Saber identificar la pulsació d’una obra
musical. [7]
33. Distingir els canvis d’intensitat en una obra
musical. [7]
34. Conèixer els signes de dinàmica i el seu
significat. [7]
35. Conèixer els factors que determinen el
timbre dels sons. [7]
36. Conèixer els elements que intervenen en la
composició d’una melodia. [7]
37. Saber identificar el moviment i el caràcter
d’una obra i saber com es representa en la
partitura. [7]
38. Conèixer la tonalitat i distingir-ne els
elements formatius: les escales, els intervals i
els acords. [7]
39. Identificar la subdivisió binària o ternària de
la pulsació en una obra i saber com es
representa en la partitura. [7]
40. Conèixer la síncope i el contratemps i els
seus efectes rítmics. [7]
41. Conèixer i saber distingir les textures
musicals. [7]
42. Conèixer i saber distingir la forma rondó i
tema amb variacions. [7]
43. Conèixer i saber identificar la forma fuga i
la forma sonata. [7]
44. Saber elaborar una melodia, un ritme i una
successió d’acords i dinàmiques, a partir d’una
formula numèrica. [7]
grups (electrònics i electroacústics). Els instruments electròfons en la
música d’avui dia.
Repetició i contrast.
La forma musical. Classificació i estructura de les formes musicals
simples (binàries i ternàries).
Observació del procés compositiu d’una obra serial.
Comprensió de la funció de l’armadura.
El compàs simple i el compost.
La subdivisió binària o ternària de la pulsació.
La síncope i el contratemps.
Classificació de les agrupacions vocals (masses corals i agrupacions
de cambra). Estima per la música vocal.
Les agrupacions de cambra (duos, trios, quartets, quintets…) i les
seves característiques. La riquesa expressiva de les agrupacions de
cambra.
Les característiques de les principals textures musicals (homofònica,
contrapuntística, polaritat melodia-baix i melodia acompanyada).
Les diferents sonoritats dels instruments antics.
L’estructura de les formes rondó i tema amb variacions.
Fuga. Estructura (exposició, desenvolupament i reexposició).
Valoració de la importància de les formes fuga i sonata en l’evolució
de la història de la música.
Sistemes de reproducció i/o gravació de so: gramòfon, tocadiscos,
casset, disc compacte, DAT, minidisc i DVD.
So analògic i so digital.
La importància de l’evolució tecnològica en la qualitat de les
gravacions musicals.
La funció expressiva de la música dins una representació escènica
(sarsuela, musical, ballet…).
L’espiritual negre. Les worksongs. El ragtime. El blues (break, blue
notes). L’estil Nova Orleans. La big band. El swing (el riff). Valoració
de la capacitat d’improvisació dels músics de blues i jazz. La riquesa
rítmica de la música de jazz.
El rock-and-roll, el folk rock, el pop rock, la música mod, el soul, el
rock dur, la música punk, el rock progressiu, el reggae, el glam rock, la
new wave, la música disco, el funk, el rap i la música house.
Conscienciació de la influència dels diferents moviments de la música
moderna en la societat.
Valoració de la interpretació musical en directe.
La varietat de melodies a través de la història com a font de riquesa
cultural.
Audició de «Trashin’ the Camp», de P. Collins.
Visionament de «Notations II», de P. Boulez.
Audició de «Coral», de la Cantata núm. 147, de J S. Bach.
Visionament de «Rambo», de Count Basie, interpretat per The
Manhattan Transfer.
Audició de Carros de foc, de Vangelis.
Visionament de «Noches en los jardines de España», de Manuel de
Falla.
Audició de fragments d’Així parlà Zaratustra, de R. Strauss.
Visionament de «Bohemian Rhapsody», de Queen.
Audició del preludi de l’òpera Carmen, de G. Bizet.
Visionament d’El fantasma de l’òpera, d’A. L. Weber.
Audició de fragments d’«En forma», de G. Miler, i Quadres d’una
exposició, de M. Mussorgsky.
Audició de fragments de «Johnny B. Goode», de C. Berry.
Visionament de «Muntayes del Canigó», popular.
Audició de fragments de la cançó «Ojalá que llueva café», de J L.
Guerra.
Visionament de la «Jota» de Siete canciones españolas, de M.
de Falla.
Audició de la «Marxa de pompa i circumstància», d’E. Elgar.
Visionament de fragments de la banda sonora de La guerra de les
galàxies, de J. Williams.
Audició de fragments d’«On the trail» de la Grand Canyon Suite, de F.
Grofé.
Visionament de La llista de Schindler (banda sonora), de J. Williams.
Audició de «Minuet» del Quintet op. 11, núm. 5, de L. Boccherini.
Visionament d’Eleanor Rigby i Help, de The Beatles.
Audició de fragments de «La dansa de Zorba», de M. Theodorakis.
Visionament de «Gavota I i II» de la Suite núm. 3 en Re Major BWV
1068, de J S. Bach.
Temes de la pel·lícula El Senyor dels Anells, de H. Shore.
Visionament de Rondó en re major per a piano i orquestra K382, de
W. A. Mozart.
Audició de fragments de la Simfonia núm. 5, de Beethoven.
Visionament d’Ain’t no mountain high enough, interpretat per M.
McDonald.
Audició de fragments de «Va pensiero», de l’òpera Nabucco, de G.
Verdi.
Visionament de «Jellicle Songs for Jellicle Cats», del musical Cats, d’A
L. Webber
Audició de fragments de Jam with Sam, de D. Ellington.
Visionament de «La primavera» (primer moviment) de Les quatre
estacions, d’A. Vivaldi.
Audició de fragments de la cançó I’m a Rocker, de B. Springsteen,
Visionament d’un fragment de l’òpera La Bohème, de G. Puccini.
Audició de La consagració de la primavera, de I. Stravinski.
Visionament de When the Saint Go Marchin’In, de L. Amstrong, i de
From Within, de M. Camilo.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
45. Expressar-se musicalment a través de la
veu o d’instruments. [2, 5, 9, 10]
46. Compondre una obra musical utilitzant
correctament els elements de l’escriptura
musical. [2, 5, 9, 10]
47. Saber elaborar una melodia, un ritme i una
successió d’acords, a partir d’un mètode serial.
[2, 5, 9, 10]
48. Ser capaç de crear i interpretar una
composició pròpia. [2, 5, 9, 10]
49. Aplicar els coneixements de gèneres,
d’agrupacions instrumentals i vocals, textures i
formes musicals en la creació una obra
musical. [2, 5, 9, 10]
Interpretar i crear
Interpretació d’una adaptació de «Trashin’ the Camp», de P. Collins.
Interpretació d’una adaptació del tema de la pel·lícula Titanic.
Interpretació d’una adaptació de Carros de Foc, de Vangelis.
Interpretació d’una adaptació d’El rei lleó.
Interpretació d’una adaptació del preludi de Carmen.
Interpretació d’una adaptació del tema de La guerra de les galàxies.
Interpretació d’una adaptació de Memòries d’Àfrica.
Interpretació d’un acompanyament rítmic obstinat.
Interpretació d’una adaptació d’Oh, Susanna! (popular nordamericana).
Interpretació d’una adaptació de Yelow submarine.
Interpretació d’una adaptació de Koko leo ko, popular del Senegal.
Interpretació de Rondó xinès, de F. Vila.
Interpretació d’una adaptació de Come Softly to Me, d’A. Franklin.
Cant d’una adaptació de «Va pensiero», de l’òpera Nabucco, de G.
Verdi.
Interpretació d’una adaptació de When the Saints Go Marching In
(popular americana).
· Participar en la interpretació en grup d’obres
musicals senzilles de forma activa i cooperativa.
· Expressar una opinió raonada sobre l’experiència
musical pròpia.
· Crear, individualment o en grup, idees musicals amb
la veu i/o els instruments escolars, mostrant iniciativa,
creativitat i imaginació.
· Participar en projectes musicals col·lectius, mostrant
bons hàbits de treball personal i de treball en equip.
Interpretació d’una adaptació de Blowin’n in the Wind, de B. Dylan.
Valoració de la importància de cantar i tocar en grup
Valoració i comprensió de l’escriptura musical.
Interpretació d’una composició pròpia.
50. Classificar i distingir els gèneres musicals.
[5]
51. Establir paral·lelisme entre audicions
d’èpoques i estils diferents. [3, 6]
52. Conèixer l’evolució de la música moderna
des dels seus orígens fins a la dècada dels 40.
[6]
53. Identificar les característiques de la música
escènica i conèixer les seves principals
manifestacions. [6]
54. Conèixer i apreciar la música popular de la
nostra comunitat. [3, 6]
55. Conèixer i valorar la música ètnica. [3, 6]
56. Conèixer i valorar els instruments antics. [6]
57. Reconèixer la funció dels mitjans de
comunicació en la difusió de la música. [6]
58. Reconèixer el paper de la música en la
publicitat i advertir els seus principals recursos.
[6]
59. Conèixer les aplicacions de les noves
tecnologies en el camp musical. [8]
Dimensió social i cultural
La música popular i la música ètnica.
Relació de l’evolució d’una cultura amb les seves manifestacions
musicals.
La importància del folklore com a font de riquesa cultural.
Les agrupacions, els instruments i les danses populars.
Reconeixement de la importància de la música a les manifestacions
culturals de la nostra comunitat.
La música i els mitjans de comunicació (ràdio, televisió, cinema).
Música de fons i de pantalla.
Valoració del paper dels mitjans de comunicació en la difusió de la
música.
Observació de l’estructura de les formes rondó i tema amb variacions i
anàlisi de partitures il·lustratives.
Recursos musicals en la publicitat. Actitud crítica davant dels
missatges publicitaris
· Identificar, en l’àmbit quotidià, els diferents usos i
funcions de la música.
(*) Els números que hi ha entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, continguts i criteris d’avaluació de la unitat.
[] Els números entre claudàtors relacionen els objectius de curs amb els d’etapa.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè es poden programar en sessions mensuals i trimestrals o bé establir-se com a deures per fer a casa.
Unitat 1
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i apreciar
les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Reflexionar sobre
l’excés de soroll i la
contaminació sonora.
(1, 2, 4)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (6)
3. Classificar i distingir els
gèneres musicals.
S2
S3
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
Activitats
d’aprenentatge
Identificació de soroll en una obra Cita d’exemples de sorolls i
1. Distingir el so del soroll i
musical. Valoració del silenci. Les sons.
del silenci.
Anàlisi de la forma d’una
2. Saber com es transmeten ones sonores i la seva
representació gràfica. Comprensió ona i relació amb el so,
els sons.
del procés d’emissió, propagació i soroll o silenci que
representa.
recepció del so.
Objectius
S4
4. Escoltar formes diferents
d’emprar el soroll en la
música a través de la
història.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions d’èpoques i
estils diferents.
6. Expressar-se
musicalment a través de la
veu i els instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
Continguts
Música popular i culta; música
religiosa i profana; música
descriptiva i pura. Establiment de
les característiques distintives
dels gèneres. Audició de
fragments que pertanyen als
gèneres presentats.
Audició de «Trashin’ the Camp»,
de P. Collins.
Visionament de «Notations II», de
P. Boulez.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
La veu. L’obstinat rítmic.
Interpretació d’una adaptació de
«Trashin’ the Camp», de P.
Collins.
Valoració de la importància de
cantar i tocar en grup.
Reconeixement dels
gèneres proposats en
diferents fragments
musicals.
Identificació de fragments
instrumentals i vocals en
una obra.
Interpretació amb flauta de
melodies de l’audició.
Identificació de l’estructura
d’un fragment musical.
Anàlisi de la funció musical
del soroll.
Pràctica d’un obstinat
rítmic sobre una grabació.
Assaig d’una melodia amb
acompanyament de
percussió.
Activ.
1-2
3
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1-2
(INT)
Activitats
d’avaluació
Conèixer la funció del so, Reconeixement
del soroll i del silenci dins d’enunciats relatius a l’ús
de la música.
del so, el soroll i el
Conèixer la relació entre silenci.
Identificació de les
un tipus de vibració i el
seu resultat sonor.
vibracions relacionades
amb el so.
Conèixer la relació entre
Relació de gèneres
gèneres musicals
musicals oposats.
Identificació d’un gènere
oposats.
Reconèixer les
musical a partir de les
característiques
seves característiques.
distintives dels gèneres
musicals.
Identificació d’un soroll
Identificar la presència
del soroll en una obra
en una obra musical.
musical.
Criteris d’avaluació
Aval.
1-2
3-5
Pista 9
(CD 3)
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre una
gravació.
Saber cantar una melodia
amb un acompanyament
de percussió.
Interpretació correcta
d’un obstinat rítmic sobre
una grabació. Cant d’una Pista 14
melodia amb
(CD 1)
acompanyament de
percussió.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Unitat 2
Competències
bàsiques (*)
CC. Possibilitat de
conèixer, vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-8)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3, 4)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (3, 4)
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (7)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (5, 6)
S3
Objectius
Continguts
1. Distingir les
característiques
principals en l’altura dels
sons.
2. Conèixer els signes
musicals relacionats amb
l’altura.
Sons greus i aguts; ascendents,
descendents i estables. L’altura dels
sons. El pentagrama, les notes, les
línees addicionals, la clau de sol i la
clau de fa. Les alteracions: el
sostingut i el bemoll. Valoració i
comprensió de l’escriptura musical.
3. Classificar i distingir
els instruments musicals.
4. Classificar la veu i
distingir els diferents
tipus de veus.
Els instruments musicals:
classificació i característiques.
Audició de fragments que pertanyen
a cada instrument. Classificació de
la veu humana segons el grup i el
registre al qual pertany.
5. Escoltar diferents usos
de la veu i dels
instruments al llarg de la
història.
6. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
Audició de «Coral», de la Cantata
núm. 147, de J. S. Bach.
Visionament de «Rambo», de Count
Basie, interpretat per The Manhattan
Transfer.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
7. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
8. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic. Interpretació d’una
adaptació del tema de la pel·lícula
Titanic. Valoració de la importància
de tocar en grup.
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (5, 6, 7,
8)
CM. Reconèixer el codi
musical com a sistema
matemàtic. (1, 2)
S4
Activitats
d’aprenentatge
Cita d’objectes que emeten
so i ordenació d’aquests
elements segons l’altura.
Representació gràfica de
sons proposats. Lectura i
audició de fragments de
partitures i relació de cada
un amb la lletra
corresponent.
Descobriment de la
combinació de grup
correcta per diversos
fragments musicals.
Audició de fragments
musicals i identificació del
tipus de música i el seu
registre.
Identificació de fragments
instrumentals i vocalsinstrumentals en l’audició,
del so que puja i baixa més
i de les notes més agudes i
més greus a partir d’un
fragment de partitura.
Resolució d’exercicis
referits al visionament
d’una audició: instruments,
chorus, solos i altures.
Identificació de l’ús de la
tècnica vocalese. Elecció
d’una característica
comuna a les dues
audicions de la unitat.
Interpretació d’una
partitura tocant l’obstinat
rítmic sol o sobre l’audició.
Activ.
1-3
4-5
Criteris d’avaluació
Reconèixer
característiques
relacionades amb
l’altura.
Entendre les funcions
dels signes musicals
relacionats amb l’altura.
Reconèixer
característiques de
diferents grups
d’instruments.
Classificar les veus
segons el seu registre.
Identificar veus i
instruments en una obra
musical.
Activitats
d’avaluació
Reconeixement de la
certesa o falsetat
d’enunciats relacionats
amb l’altura. Relació
entre noms i signes
musicals relacionats
amb l’altura i les seves
definicions.
Elecció d’una
característica a partir del
nom del grup
d’instruments amb el
qual es relaciona.
Ordenació, de greu a
agut, d’una sèrie de
noms de veus.
Identificació de veus i
instruments en una obra
musical, a partir de
l’audició de la pista 12
del CD 1.
1-3
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Aval.
1-2
3-6
Pista 12
(CD 1)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra aobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 48
(CD 1)
Unitat 3
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
Objectius
1. Saber identificar la
pulsació d’una obra
musical.
2. Conèixer les figures
musicals i les seves
pauses.
La duració. Relació de la duració
dels sons amb una unitat bàsica
de mesura. La pulsació. Rodona,
blanca, negra, corxera i
semicorxera. Les grafies de les
figures musicals i les seves
pauses. La interpretació correcta
del ritme.
3. Conèixer i saber
distingir els diferents
grups d’instruments
cordòfons.
Classificació i característiques
dels instruments cordòfons
(corda fregada, corda polsada,
corda percudida). Audició de
fragments corresponents als
grups presentats. La varietat de
sonoritats dels instruments
cordòfons.
Audició de Carros de foc, de
Vangelis.
Visionament de Noche en los
jardines de España, de Manuel
de Falla.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (3, 4)
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (5, 6)
Continguts
4. Escoltar la sonoritat
del piano en obres
d’estils diferents.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (5, 6, 7)
CM. Reconèixer el codi
musical com a sistema
matemàtic. (1, 2)
S4
6. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic. Interpretació
d’una adaptació de Carros de
foc, de Vangelis. Valoració de la
importància de tocar en grup.
Activitats
d’aprenentatge
Audició de fragments musicals
marcant-ne la pulsació.
Relació de fragments musicals
amb les partitures dels seus
ritmes.
Ordenació dels tres grups de
cordòfons, relació entre els de
corda fregada i el seu registre,
i identificació d’un instrument
d’un grup diferent. Audició de
fragments musicals i
identificació de l’instrument
que apareix en cada cas.
A partir d’una audició,
marcació de la pulsació i
identificació d’un instrument.
Reconeixement de les
fòrmules rítmiques d’una
partitura. Reconeixement de la
certesa o falsetat d’enunciats
relatius a una audició.
A partir d’un visionament,
identificació d’un instrument i
anàlisi dels moments en els
quals intervé l’instrument
protagonista.
Identificació d’una
característica comuna a les
dues audicions de la unitat.
Interpretació d’una partitura
amb acompanyament
harmònic i un obstinat rítmic,
sobre una gravació.
Activ.
1-2
3-6
Criteris d’avaluació
Comprendre el significat
diferent de durada d’un
so i de la pulsació d’una
obra.
Conèixer les duracions
relatives de les figures
musicals.
Relacionar les grafies de
les figures musicals i les
seves pauses.
Conèixer el criteri de
classificació dels
instruments cordòfons.
Identificar instruments
cordòfons de grups
diferents.
Identificar la presència
del piano en una obra
musical.
Activitats
d’avaluació
Addició de paraules
omeses relatives a la
durada i a la pulsació.
Ordenació de noms de
figures musicals.
Indicació de la falsa
relació entre una figura
musical i una pausa.
Reconeixement
d’enunciats relatius als
instruments cordòfons i
addició de paraules
omeses.
1-3
4-5
Identificació de la
presència del piano en
una obra musical, a
partir de l’audició de la
pista 63 del CD 3,
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Aval.
Pista 63
(CD 3)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 66
(CD 1)
Unitat 4
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic mitjançant
tècniques i instruments
diversos. (1-6)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar la
importància dels
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (3)
1. Distingir els canvis
d’intensitat en una
obra musical.
2. Conèixer els signes
de dinàmica i el seu
significat.
3. Conèixer i saber
distingir els diferents
grups d’instruments
membranòfons.
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (5)
4. Escoltar formes
diferents d’utilitzar els
contrastos dinàmics al
llarg de la història.
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6)
Objectius
Continguts
La intensitat. El musicograma.
Els signes de dinàmica
pianissimo, piano, mezzopiano,
mezzoforte, forte, fortissimo).
Reguladors: crescendo i
decrescendo. Audició una obra
amb grans contrastos
d’intensitat. La dinàmica en una
interpretació expressiva.
Classificació i característiques
dels instruments membranòfons
(de so determinat i de so
indeterminat) i apreciació de la
seva varietat tímbrica. Audició de
fragments corresponents als
grups presentats.
Audició de fragments d’Així parlà
Zarathustra, de R. Strauss.
Visionament de «Bohemian
Rhapsody», de Queen.
Hàbit escoltar amb atenció.
S3
S4
5. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
6. Avaluar
l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic.
Interpretació una adaptació d’El
rei lleó. Valoració de la
importància de tocar en grup.
Activitats
d’aprenentatge
Interpretació d’un obstinat rítmic
sobre una gravació respectant
els dinàmiques proposades en
un musicograma.
Activ.
Criteris d’avaluació
Reconèixer la intensitat
com a qualitat del so.
Conèixer el significat
dels signes de dinàmica.
1
A partir de l’audició de fragments
musicals, ordenació
d’instruments membranòfons,
relació de cada instrument amb
els registres agut, intermedi o
greu i identificació de l’instrument
que interpreta cada fragment. A
partir d’una sèrie de noms
d’instruments membranòfons
d’un mateix grup, identificació
d’un instrument de grup diferent.
Anàlisi de diferents aspectes
d’un fragment musical: solo de
timbals, intervencions
orquestrals, dinàmica.
Resolució d’exercicis referits al
visionament d’una audició:
músics, instruments, signe de
dinàmica adequat a un moment
de l’audició, recompte de
pulsacions, tipus de compassos.
Ordenació del visionament
d’acord amb unes
característiques determinades.
Identificació d’una característica
comuna a les dues audicions
d’aquesta Unitat.
Assaig d’una melodia,
acompanyada d’un obstinat,
sobre una gravació.
2-5
Advertir les
característiques pròpies
dels instruments
membranòfons.
Conèixer el criteri de
classificació dels
instruments
membranòfons.
Identificar els contrastos
dinàmics en una obra
musical.
Activitats
d’avaluació
Addició de paraules
omeses relatives a la
intensitat. Ordenació,
segons la intensitat,
d’una sèrie de signes de
dinàmica. Relació de
signes de dinàmica amb
situacions de la vida
real.
Reconeixement de la
certesa o falsedat
d’enunciats relatius als
instruments
membranòfons.
Classificació dels
instruments
membranòfons a partir
d’un criteri.
1-3
4-5
Identificació dels
contrastos dinàmics en
una obra musical, a
partir de l’audició de la
pista 11 del CD 4.
1-3
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Aval.
Pista 11
(CD 4)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 79
(CD 1)
Unitat 5
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
Objectius
Continguts
S1
1. Conèixer els factors
que determinen el timbre
dels sons.
2. Conèixer les famílies
d’instruments de
l’orquestra.
El timbre. Les famílies
instrumentals de l’orquestra
(corda, vent-fusta, vent-metall,
percussió). Valoració de
riquesa tímbrica dles famílies
d’instruments a l’orquestra.
3. Conèixer i distingir els
diferents grups
d’instruments idiòfons.
Classificació i característiques
dels instruments idiòfons en
tres grups (de fusta, de metall i
de materials diversos). Audició
de fragments corresponents
als grups presentats.
Importància dels instruments
idiòfons en la música escolar.
Audició del preludi de l’òpera
Carmen, de G. Bizet.
Visionament del fantasma de
l’òpera, d’A. L. Weber.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
Activitats
d’aprenentatge
Reflexió sobre els factors que
influeixen en el timbre de
diversos instruments musicals. A
partir de l’observació i l’anàlisi
d’una partitura orquestral,
identificació d’elements musicals.
Activ.
1-2
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (2, 3)
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
S3
S4
4. Escoltar obres amb
diferents tipus
d’instrumentació.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
6. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
La pulsació.
Interpretació d’una adaptació
del preludi de Carmen.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Identificació d’un nom no relatiu
a una família d’instruments de
l’orquestra. Audició de diversos
instruments musicals i
identificació del material amb el
qual estan fabricats.
Identificació dels temes i
instruments idiòfons que
apareixen en una audició.
Reconeixement de la certesa o
falsedat de propostes relatives a
una audició.
Resolució d’exercicis referits al
visionament d’una audició:
melodia instrumental i melodia
cantada, instruments, altures i
temes.
Identificació d’una característica
comuna a les dues audicions
d’aquesta Unitat.
Assaig d’un acompanyament
rítmic sobre una gravació.
3-4
Criteris d’avaluació
Entendre la relació que
hi ha entre les
característiques d’un cos
sonor i el seu timbre.
Reconèixer la
combinació de timbres
de les diferents famílies
d’instruments com a
element bàsic de la
instrumentació.
Advertir les
característiques pròpies
dels instruments idiòfons.
Conèixer el criteri de
classificació dels
instruments idiòfons.
Identificar els canvis en
l’instrumentació d’un
tema en una obra
musical.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Saber interpretar un
acompanyament rítmic
sobre una gravació.
Activitats
d’avaluació
A partir de frases
inacabades relatives al
timbre, addició de les
paraules omeses.
Reconeixement de la
certesa o falsedat
d’enunciats relatius als
factors que influeixen al
timbre. Elecció d’una
definició d’instrumentació
entre diverses propostes.
Elecció del nom d’un
grup d’instruments a
partir de la definició.
Relació entre noms
d’instruments idiòfons i
noms de grups
d’instruments.
A partir de l’audició de la
pista 13 del CD 4,
identificació de canvis en
l’instrumentació d’un
tema en una obra
musical.
Interpretació correcta
d’un acompanyament
rítmic sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Aval.
1-3
4-5
Pista
13
(CD 4)
Pista 6
(CD 2)
Unitat 6
Competències bàsiques
(*)
CC. Conèixer, vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-6)
CL. Adquirir un
vocabulari musical bàsic.
(1-2)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
1. Conèixer els
elements que
intervenen en la
composició d’una
melodia.
S1
CF. Valorar els avenços
en la millora dels
materials i de la
instrumentació musical.
(2)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (5)
2. Conèixer i saber
distingir els diferents
grups d’instruments
aeròfons.
S2
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals: CD,
DVD i activitats TIC. (3,
4)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (3, 4, 5, 6)
CM. Usar els conceptes
bàsics de la geometria, la
proporció i l’harmonia,
com a part essencial de
la creació i interpretació
musical. (1)
Objectius
S3
S4
3. Escoltar diferents
sonoritats dels
instruments aeròfons a
través de la història.
4. Establir
paral·lelismes entre
audicions d’èpoques i
estils diferents.
5. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
6. Avaluar
l’aprenentatge.
Activitats
d’aprenentatge
A partir de noms d’intervals
Observació de partitures amb
proposats, representació en un
exemples d’escales, intervals,
acords i compassos. Comprensió pentagrama de grups de dues
notes. Ordenació de partitures
del procés d’anàlisi d’intervals i
desordenades a partir de l’audició
del procés de construcció
d’acords. Relació entre compàs i de la melodia i relació de ritmes
amb els fragments melòdics de la
la seva mètrica. La varietat de
melodies a través de la història
partitura. Representació d’una
com a font de riquesa cultural.
melodia en el pentagrama a partir
d’una sèrie de notes i una
seqüència rítmica. Elecció d’un
grup d’instruments que intervenen
en una obra escoltada.
Classificació i característiques
Ordenació de noms de grups
dels instruments aeròfons (amb
d’instruments aeròfons a partir de
l’audició de diversos fragments.
embocadura de bisell,
embocadura de canya,
embocadura de metall i aire
mecànic). Audició de fragments
corresponents als grups
presentats. Valoració de les
possibilitats expressives de les
instruments aeròfons.
Audició d’una obra seguint la
Audició de fragments d’«En
forma», de G. Miler, i Quadres
partitura dels seus temes. Anàlisi
d’una exposició, de M.
d’una partitura incompleta i addició
Mussorgsky.
dels signes omesos. Relació de dos
Hàbit d’escoltar amb atenció.
pentagrames amb els instruments
que els corresponen.
Identificació de les famílies
d’instruments en el visionament
d’una audició.
Identificació d’una característica
comuna a les dues audicions
d’aquesta Unitat.
Da capo.
Assaig d’una melodia
Interpretació d’una adaptació del acompanyada d’un da capo.
tema de La guerra dels galàxies.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Continguts
Activ.
Criteris d’avaluació
Saber analitzar una
melodia i reconèixer-hi
els elements que la
componen.
1-5
6
Advertir les
característiques
pròpies dels
instruments aeròfons.
Conèixer el criteri de
classificació dels
instruments aeròfons.
Senyalització de la
proposta correcta.
Relació entre noms
d’instruments i grups
d’instruments
aeròfons, a partir
d’una frase incompleta
relativa als
instruments aeròfons.
Identificar la presència
d’instruments aeròfons
en una obra musical.
Identificació de la
presència
d’instruments
aeròfons en una obra
musical, a partir de
l’audició de la pista 78
del CD 1.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Activitats
d’avaluació
Coneixement de les
qualitats del so
indispensables en una
melodia. Addició de
les paraules omeses
en frases relatives al
compàs. Distància
entre notes
consecutives d’una
escala.
Aval.
1-3
4-5
Pista 78
(CD 1)
Interpretar una melodia Interpretació d’una
acompanyada d’un da melodia acompanyada
Pista 19
capo.
d’un da capo.
(CD 2)
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Unitat 7
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (2)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
S2
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
S3
S4
Objectius
Continguts
El tempo. El metrònom. Els
indicadors de moviment regular
(lento, adagio, andante,
moderato, allegro i vivace) i
variable (ritardando,
accelerando). El caràcter i els
indicadors de caràcter (misteriós,
fúnebre, scherzando, apassionat,
mogut). Càlcul de les pulsacions
per minut d’una obra. Els
indicacions de moviment i
caràcter.
3. Conèixer i saber
Classificació i característiques
distingir els diferents dels instruments electròfons en
grups d’instruments dos grups (electrònics i
electròfons.
electroacústics). Audició de
fragments corresponents als
grups presentats. Els instruments
electròfons en la música de
l’actualitat.
1. Saber identificar
el moviment d’una
obra i Saber com es
representa en les
partitures.
2. Saber identificar
el caràcter d’una
obra i Saber com es
representa en les
partitures.
Activitats
d’aprenentatge
Relació amb la indicació de moviment
que li correspon, a partir d’una
indicació metronòmica. Relació de
fragments musicals amb la indicació
de moviment que li correspon. Elecció
de l’indicador de moviment correcte
entre diversos de proposats, a partir
d’una audició.
Ordenació d’instruments electròfons a
partir de l’audició de fragments
musicals. Deducció de l’instrument
electròfon que té la capacitat d’emetre
sons sense la intervenció de recursos
electrònics. Identificació d’un
instrument electròfon de grup diferent.
Audició de fragments musicals i
identificació de l’instrument que
interpreta cada un.
4. Escoltar la
Audició de fragments de «Johnny Identificació en una audició de
fragments vocals, solos de guitarra i
sonoritat de tipus de B. Goode», de C. Berry.
guitarres diferents.
Visionament de «Muntayes del
diàlegs entre veu i guitarra. Audició de
5. Establir
Canigó», popular.
fragments d’audicions i relació amb la
paral·lelismes entre Hàbit d’escoltar amb atenció.
indicació de moviment i caràcter.
audicions d’èpoques
Resolució d’exercicis referits a un
visionament d’una audició: cordes de
i estils diferents.
la guitarra, família d’instruments de la
guitarra espanyola i de l’elèctrica i
variacions de la melodia.
6. Expressar-se
L’obstinat rítmic. Indicacions de
Assaig de dues melodies i un baix,
musicalment a
repetició (DC al final, fi).
acompanyats d’un obstinat, sobre una
través dels
Interpretació d’una adaptació de gravació.
instruments.
Memòries d’Àfrica. Valoració de
7. Avaluar
la importància de tocar en grup.
l’aprenentatge.
Activ.
1-4
5-8
1-5
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Criteris
d’avaluació
Entendre el
significat dels
diferents indicadors
de moviment.
Conèixer la funció
dels indicacions de
caràcter.
Activitats
d’avaluació
Relació entre indicadors de
moviment regular i graus de
velocitat. A partir d’una
indicació metronòmica,
relació amb la indicació de
moviment que li correspon.
Identificació, en una sèrie
de termes musicals, de la
posició en les partitures dels
indicadors de caràcter.
Advertir les
característiques
pròpies dels
instruments
electròfons.
Conèixer el criteri de
classificació dels
instruments
electròfons.
Reconeixement de la
certesa o falsedat
d’enunciats relatius als
instruments electròfons.
Cita de grups d’instruments
electròfons i exemples de
cada grup.
Identificar la
presència d’una
guitarra en una obra
musical.
Identificació de la presència
d’una guitarra en una obra
musical, a partir de l’audició
de la pista 19 del CD 4.
Saber interpretar
una obra sobre una
gravació.
Interpretació correcta d’una
obra sobre una gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Aval.
1-3
4-5
Pista
19
(CD 4)
Pista
36
(CD 2)
Unitat 8
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Saber la
importància de la
música com a
manifestació cultural.
(1, 2)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
S4
Continguts
1. Conèixer i apreciar la
música popular de la
nostra comunitat.
2. Conèixer i valorar la
música ètnica.
La música popular i la música
ètnica. Relació de l’evolució
d’una cultura amb les seves
manifestacions musicals. La
importància del folklore com a
font de riquesa cultural.
3. Conèixer i saber
distingir les formes
musicals simples.
La forma musical. Repetició i
contrast. Classificació i
estructura dels formes
musicals simples (binàries i
ternàries). Audició de
fragments corresponents als
grups presentats. L’estructura
de les obres musicals com a
element clarificador del
missatge musical.
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CM. Usar conceptes
bàsics de la geometria,
la proporció i
l’harmonia, com a part
essencial de la creació
i interpretació musical.
(3)
Objectius
4. Escoltar diferents
obres basades en la
música popular a través
de la història.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
Audició de fragments de la
cançó «Ojalá que llueva café»,
de J. L. Guerra.
Visionament de la «Jota» de
Siete canciones españolas, de
M. de Falla.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
6. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic.
Interpretació d’una
composició.
Valoració de la importància de
tocar en un grup.
Activitats
d’aprenentatge
Cita d’actes en els quals s’interpreti
música popular i balls de la pròpia
comunitat. Investigació sobre
instruments de la zona geogràfica
pròpia i descripció. Audició d’un
fragment de música ètnica i
identificació de les seves
característiques principals.
Realització de formes binàries i
ternàries, a partir de les partitures
de temes proposats.
Activ.
1-6
Criteris d’avaluació
Comprendre el paper
de la música popular
en els esdeveniments
culturals.
Conèixer el significat
de la música ètnica.
Conèixer l’estructura
dels formes binàries i
ternàries més
habituals.
7
Identificació i recompte de les
vegades que es pronuncia una
paraula, reconeixement i ordenació
dels noms pronunciats i
identificació i cita d’efectes de so en
l’audició, a partir d’una audició.
Elecció de les paraules correctes
per completar frases relatives a
l’audició.
Resolució d’exercicis referits al
visionament d’una audició: motiu
musical que es repeteix, esquema i
altura dels veus femenines.
Assaig d’una melodia i un obstinat
rítmic sobre una gravació.
Reconèixer elements
de la música popular
en una obra.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Activitats
d’avaluació
Addició de les paraules
omeses, a partir de
frases inacabades
relatives a la música
popular. Reconeixement
de la certesa o falsedat
d’enunciats relatius a la
música ètnica.
Addició de les paraules
omeses en una frase
relativa a la forma d’una
composició. Elecció
d’una estructura formal.
A partir de la sèrie
incompleta de les
possibles estructures
d’una forma ternària,
addició de les lletres
omeses.
Reconeixement
d’elements de la música
popular en una obra, a
partir de l’audició de la
pista 15 del CD 4.
Aval.
1-2
3-5
Pista 15
(CD 4)
Saber interpretar una
obra sobre una
gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 45
(CD 2)
Unitat 9
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CF. Avenços en la
millora dels materials i
de la instrumentació
musical. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
Objectius
Continguts
1. Aplicar els coneixements
de gèneres, instrumentació i
formes musicals en la
creació una obra musical.
2. Saber elaborar una
melodia, un ritme i una
successió d’acords i
dinàmiques, a partir d’una
formula numèrica.
3. Compondre una obra
musical utilitzant
correctament els elements
de l’escriptura musical
treballats.
Els gèneres musicals, la veu
humana, la forma musical, la
melodia, el ritme, la dinàmica,
els acords, el moviment i el
caràcter. Observació del
procés compositiu d’una obra
serial. Audició de l’obra
composta.
4. Escoltar tipus de marxes
diferents a través de la
història.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions d’èpoques i
estils diferents.
Audició de la «Marxa de
pompa i circumstància», d’E.
Elgar. Visionament de
fragments de la banda sonora
de La guerra dels galàxies, de
J. Williams.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
S3
CM. Usar conceptes
bàsics de la geometria,
la proporció i
l’harmonia, com a part
essencial de la creació
i interpretació musical.
(1, 2, 3)
S4
6. Expressar-se
musicalment a través dels
instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic.
Interpretació d’un
acompanyament rítmic
obstinat.
Valoració de la importància de
tocar en un grup.
Activitats
d’aprenentatge
Composició d’una obra musical a
partir de l’elecció prèvia dels
seus elements (gènere,
instruments i forma musical).
Creació de sèries de nou notes,
formules rítmiques, acords i
signes de dinàmica ordenades
lliurement. Elaboració d’una
melodia, ritme, acords i
dinàmiques aplicant una pauta
numèrica proposada en les
sèries anteriors. Representació
en una partitura de tots els
elements que formen la
composició.
A partir d’una audició, marcació
del pols i identificació de
l’enunciat correcte, compleció de
la partitura amb l’ajuda de la
flauta i senyalització de la
fórmula rítmica correcta.
Resolució d’exercicis relatius al
visionament d’una audició:
elecció del ritme utilitzat en el
tema i del nombre de compassos
del tema principal d’un fragment.
Reconeixement de la certesa o
falsedat de tres enunciats
relacionats amb el tema.
A partir de frases incompletes
relatives a les dues audicions,
identificació de característiques
comunes i addició dels paraules
omeses.
Assaig d’un obstinat rítmic, sobre
una gravació.
Activ.
1-4
Criteris
d’avaluació
Advertir els
elements que
integren una obra
musical, entenentne el significat i
coneixent les
característiques
més importants de
cada un.
Identificar la mètrica
binària,
característica de les
marxes, en l’audició
d’una obra musical.
Activitats
d’avaluació
A partir de dues columnes
incompletes, addició dels
noms de gèneres musicals
omesos. A partir d’una
classificació incompleta,
addició dels noms
d’instruments musicals
omesos. A partir de frases
incompletes, relatives als
formes musicals, addicció
de les paraules omeses.
Elecció del nom d’un
aspecte relacionat amb el
ritme. A partir d’una frase
incompleta relativa als
acords, senyalització de la
resposta correcta.
Identificació de la mètrica
binària, característica de les
marxes, en l’audició d’una
obra musical, a partir de
l’audició de la pista 1 del CD
1.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Aval.
1-5
Pista 1
(CD 1)
Saber interpretar
una obra sobre una
gravació.
Interpretació correcta d’una
obra sobre una gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista
50
(CD 2)
Unitat 10
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-6)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
Objectius
1. Conèixer la tonalitat i
distingir els seus
elements formatius: les
escales, els intervals i els
acords.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (2)
2. Conèixer i saber
distingir els agrupacions
orquestrals.
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (5)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (3, 4)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (3, 4, 5,
6)
S3
S4
Activitats
d’aprenentatge
La melodia, les escales, els
Ressenya de la distància que hi
graus, els intervals, els acords, ha entre les notes d’una escala
cromàtica. Identificació de les
la tonalitat, l’armadura, el
becaire. Observació de
notes que més es repeteixen en
una partitura i deducció del grau
partitures amb exemples de
diferents tipus d’escales,
de l’escala que ocupen. Audició
intervals i acords
de fragments musicals i relació
Comprensió de la funció de
de les partitures dels seus temes
amb escales proposades.
l’armadura. La riquesa del
llenguatge musical.
Lectura de les característiques A partir de l’anàlisi d’una
de les agrupacions orquestrals partitura, identificació de
(orquestra de corda, orquestra l’agrupació que la interpreta,
simfònica i banda de música). indicacions de dinàmica i
moviment i reconeixement del
Audició de fragments
criteri d’ordenació dels
corresponents a les
agrupacions presentades. Les instruments en una partitura
bandes de música com a
orquestral.
vehicle de tradició musical.
Continguts
3. Escoltar sonoritats
diferents en
interpretacions de les
agrupacions orquestrals.
4. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
Audició de fragments d’«On
the trail» de la Grand Canyon
Suite, de F. Grofé.
Visionament de La llista de
Schindler (banda sonora), de
J. Williams.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
5. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
6. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic. Interpretació
d’una adaptació d’Oh ,
Susanna! (popular nordamericana).
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Identificació de l’estructura d’una
audició. Reconeixement de la
certesa o falsedat d’uns
enunciats relatius a les parts
d’una audició.
A partir del visionament d’una
audició, identificació d’un
instrument en concret i del
tempo, el caràcter, la tonalitat i
l’esquema d’un fragment.
Comparació de les dues
audicions d’aquesta Unitat en
funció del gènere a què
pertanyen.
Assaig d’una melodia
acompanyada d’un obstinat
rítmic sobre una gravació.
Activ.
Criteris d’avaluació
Entendre com es formen
les escales i els acords
d’una tonalitat.
1-3
Advertir els grups
d’instruments que
componen les diferents
agrupacions orquestrals.
4-6
Identificar la sonoritat
d’una agrupació
orquestral.
Activitats
d’avaluació
Relació de quatre graus
de l’escala amb els seus
noms. Identificació de la
diferència que hi ha
entre una escala
cromàtica i una escala
major. Construcció de
tres acords majors i tres
acords menors.
A partir d’una llista
d’instruments ordenada
segons la seva
distribució en una
partitura orquestral,
identificació dels
instruments mal
col·locats. A partir d’una
sèrie d’instruments,
identificació de què no
figura en una banda de
música.
Identificació de la
sonoritat d’una
agrupació orquestral, a
partir de l’audició de la
pista 6 del CD 2.
1-5
(CD)
1-5
(DVD)
1-3
4-5
Pista 6
(CD 2)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
1
(INT)
Aval.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 11
(CD 3)
Unitat 11
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar els
avenços en la millora
dels materials i de la
instrumentació
musical. (3)
Continguts
Activitats
d’aprenentatge
1. Identificar la subdivisió
binària o ternària del pols en
una obra i la seva
representació en la
partitura.
2. Conèixer la síncope i el
contratemps i els seus
efectes rítmics.
El compàs simple i el compost.
Audició d’exemples i deducció de
la subdivisió binària o ternària de
la pulsació. La interpretació
correcta del ritme. La síncope i el
contratemps. Observació de
partitures amb exemples de
síncopes i contratemps.
Audició d’obres de
subdivisió ternària i
interpretació d’una polirítmia
sobre la gravació. Anàlisi
d’una partitura, localització
dels seus polsos i
identificació de síncopes i
contratemps.
3. Conèixer i saber distingir
les agrupacions de cambra.
Les agrupacions de cambra
(duos, trios, quartets, quintets…)
i les seves característiques.
Audició de fragments
corresponents a aquestes
agrupacions. La riquesa
expressiva dels agrupacions de
cambra.
Identificació del fragment no
interpretat per una
agrupació de cambra.
Identificació de l’instrument
o agrupació que interpreta
un fragment musical.
Identificació dels
instruments que formen el
quintet de vent-metall.
Identificació del tipus
d’agrupació o instrument
que interpreta l’audició.
Identificació de l’estructura i
de les característiques de
l’obra. Localització de les
pulsacions i identificació de
síncopes i contratemps.
Resolució d’exercicis
referits al visionament de
dues audicions:
característiques musicals,
instrumentació, forma
musical i compassos
Assaig d’una melodia
acompanyada d’un obstinat
rítmic, sobre una gravació.
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
Objectius
S3
4. Escoltar diferents tipus
d’obres interpretades per
agrupacions de corda a
través de la història.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions d’èpoques i
estils diferents.
Audició de «Minuet» del Quintet
op. 11, núm. 5, de L. Boccherini.
Visionament d’Eleanor Rigby i
Help, de The Beatles.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
6. Expressar-se
musicalment a través dels
instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic. Interpretació
d’una adaptació de Yelow
submarine.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
CM. Usar conceptes
bàsics de la geometria,
la proporció i
l’harmonia, com a part
essencial de la creació
i interpretació musical.
(1, 2)
S4
Activ.
1-3
4-7
Activitats
d’avaluació
Criteris d’avaluació
Identificació de
compassos amb el grup
corresponent.
Identificació de
compassos amb la figura
que correspon a la seva
pulsació.
Reconeixement de la
definició de contratemps.
Identificació dels
Advertir les
instruments que
característiques de les
componen la formació
agrupacions
instrumentals de cambra i més característica del
trio. Reconeixement dels
distingir les seves
formacions més
instruments que formen
un quartet de corda.
representatives.
Conèixer i saber distingir
els compassos simples i
compostos. Entendre
l’efecte rítmic que
produeixen la síncope i
el contratemps.
Identificar la sonoritat
d’una agrupació de
cambra.
1-3
4-5
Identificació de la
sonoritat d’una
agrupació de cambra, a
partir de l’audició de la
pista 32 del CD 3.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
Pista 32
(CD 3)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
1
(INT)
Aval.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista
28
(CD 3)
Unitat 12
Competències
bàsiques (*)
CC. Coneixement,
anàlisi i valoració de
l’art com a reflex dels
processos culturals,
econòmics i socials
d’una societat en un
moment històric
determinat. Concepció
de l’artista com a
mitjancer cultural. (1-7)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CF. Importància de la
música com a
manifestació cultural.
(1, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7)
S4
Activitats
d’aprenentatge
1. Conèixer i saber
Les agrupacions, els
Anàlisi d’una dansa de la
comunitat pròpia. Localització en
apreciar les agrupacions, instruments i els danses
un mapa del lloc originari d’una
els instruments i les
populars. Lectura d’un text
dansa. Investigació de la història
danses populars de la
explicatiu. Reconeixement de
nostra comunitat.
la importància de la música en i característiques d’un instrument
les manifestacions culturals de de la comunitat pròpia.
la nostra comunitat.
2. Conèixer i saber
Lectura de les característiques A partir de l’audició d’un
distingir les textures
de les principals textures
fragment musical, elecció de la
textura correcta, identificació de
musicals.
musicals (homofònica,
l’instrument o instruments que
3. Conèixer i valorar els
contrapuntística, polaritat
instruments antics.
melodia-baix i melodia
l’interpreten, la família a la qual
acompanyada). Observació de pertanyen i el tipus de música.
partitures i audició de
fragments corresponents als
textures presentades. Les
diferents sonoritats dels
instruments antics.
4. Escoltar diferents tipus Audició de fragments de «La
A partir d’una audició i de l’anàlisi
d’obres basades en
dansa de Zorba», de M.
de la seva partitura, identificació
danses populars a través Theodorakis.
de la textura, elecció de
de la història.
Visionament de «Gavota I i II» l’enunciat correcte relatiu a la
5. Establir paral·lelismes de la Suite núm. 3 en Re
seva pulsació, identificació de
entre audicions
Major BWV 1068, de J. S.
l’estructura de l’obra i addició de
d’èpoques i estils
Bach.
les paraules omeses en frases
diferents.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
incompletes.
A partir del visionament d’una
audició, detecció del ritme de la
melodia, els instruments,
l’estructura binària i els
contrastos.
Reconeixement de la certesa o
falsedat d’enunciats relatius als
dues audicions d’aquesta Unitat.
6. Expressar-se
L’obstinat rítmic. Interpretació Assaig d’una melodia
musicalment a través
d’una adaptació de Koko leo
acompanyada d’un obstinat
dels instruments.
ko, popular del Senegal.
rítmic, sobre una gravació.
7. Avaluar l’aprenentatge. Valoració de la importància de
tocar en grup.
Objectius
Continguts
Activ.
1-3
4-7
Entendre el paper de la
música en les
manifestacions culturals
de la nostra comunitat.
Activitats
d’avaluació
Identificació de l’enunciat
correcte i addició de les
paraules omeses, a partir
d’enunciats relatius a
agrupacions, instruments
i danses populars.
Advertir les
característiques
distintives de les
principals textures
musicals (homofònica,
contrapuntística, polaritat
melodia-baix i melodia
acompanyada).
Identificació de l’enunciat
correcte, a partir
d’enunciats relatius a les
textures musicals.
Reconeixement d’un
instrument antic, a partir
de noms d’instruments
musicals.
Reconèixer elements de
la dansa en una obra
musical.
Identificació del nom
d’una dansa grega, a
partir de l’audició de la
pista 8 del CD 3.
Criteris d’avaluació
1-4
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Aval.
1-2
3-4
Pista 8
(CD 3)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista
41
(CD 3)
Unitat 13
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer, analitzar
i valorar l’art com a
reflex dels processos
culturals, econòmics i
socials d’una societat
en un moment històric
determinat. Identificar
la figura de l’artista
com a mitjancer
cultural. (1-6)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
1. Reconèixer la funció
dels mitjans de
comunicació en la difusió
de la música.
S1
2. Conèixer i saber
distingir la forma rondó i
tema amb variacions.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2)
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(3, 4, 5, 6)
S4
Continguts
La música i els mitjans de
comunicació (ràdio,
televisió, cinema). Música
de fons i de pantalla.
Valoració del paper dels
mitjans de comunicació en
la difusió de la música.
Activitats
d’aprenentatge
Audició d’un programa radiofònic
de contingut musical i ressenya
del tipus de música que ofereix.
Investigació sobre programes de
televisió que dediquin la majoria
del temps a continguts musicals.
Audició de fragments de bandes
sonores i identificació de les
seves funcions.
Observació de l’estructura
de les formes rondó i tema
amb variacions i anàlisi de
partitures il·lustratives.
Audició de fragments
corresponents a les formes
presentades. La riquesa
expressiva de les
agrupacions de cambra.
Elaboració d’un rondó a partir de
frases de creació pròpia.
Localització de variacions entre
dues partitures. A partir de
l’audició d’un fragment d’un tema
amb variacions, identificació
d’elements modificats.
3. Escoltar obres que fan
servir la variació a través
de la història.
4. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
Temes de la pel·lícula El
Senyor dels Anells, de H.
Shore. Visionament de
Rondó en re major per a
piano i orquestra K382, de
W. A. Mozart.
Hàbit d’escoltar amb
atenció.
5. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
6. Avaluar l’aprenentatge.
Interpretació de Rondó
xinès, de F. Vila.
Valoració de la importància
de tocar en grup.
A partir d’una audició, numeració
de partitures segons l’ordre
d’aparició i addició dels paraules
omeses en frases incompletes.
A partir del visionament d’una
audició, anàlisi del tema i de la
seva estructura, de les variacions
i dels instruments.
Comparació de dues audicions
en funció del tipus de variacions
que utilitzen.
Assaig d’una melodia sobre una
gravació.
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (5)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (3, 4)
Objectius
Activ.
Ser conscient de la
relació de la música amb
els mitjans de
comunicació.
1-3
Reconèixer l’estructura
dels formes rondó i tema
amb variacions.
4-6
Identificar la variació d’un
element musical en la
repetició d’un tema.
1-3
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Activitats
d’avaluació
Criteris d’avaluació
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Cita de mitjans de
comunicació que
contribueixin a la difusió
de la música i d’una obra
musical utilitzada en
algun anunci publicitari.
Ressenya d’estructures
musicals utilitzant la
seva notació alfabètica.
A partir de la definició
d’una forma musical,
identificació de la forma
definida. Cita d’elements
susceptibles de patir
modificacions en un
tema amb variacions.
Identificació de la
variació d’un element
musical en la repetició
d’un tema, a partir de
l’audició de la pista 48
del CD 2.
Interpretació correcta
d’una sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Aval.
1-2
3-5
Pista 48
(CD 2)
Pista 48
(CD 3)
Unitat 14
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer, analitzar
i valorar l’art com a
reflex dels processos
culturals, econòmics i
socials d’una societat
en un moment històric
determinat. Concepció
de l’artista com a
mitjancer cultural. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
Continguts
1. Reconèixer el paper de Recursos musicals en la
la música en la publicitat i publicitat. Actitud crítica respecte
advertir els seus recursos dels missatges publicitaris.
principals.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2, 3)
Objectius
S3
S4
2. Conèixer i saber
identificar la forma fuga.
3. Conèixer i saber
identificar la forma
sonata.
Fuga. Audició de la lectura
conjunta de tres poemes
d’Antonio Machado. Sonata.
Estructura (exposició,
desenvolupament i reexposició).
Valoració de la importància de
les formes fuga i sonata en
l’evolució de la història de la
música.
4. Escoltar obres amb
tipus diferents
d’estructura formal a
través de la història.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
Audició de fragments de la
Simfonia núm. 5, de Beethoven
Visionament d’Ain’t no mountain
high enough, interpretat per M.
McDonald.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
6. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic.
Interpretació d’una adaptació de
Come Softly to Me, d’A. Franklin.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Activitats
d’aprenentatge
Recerca del títol i autor
d’alguna cançó utilitzada en
un anunci de televisió.
Anàlisi de les
característiques principals
d’anuncis publicitaris.
Elaboració d’un anunci a
partir d’unes pautes
proposades.
Observació de la partitura
d’una fuga i localització dels
fragments monòdics.
Recerca de poesies que
continguin una mateixa
paraula i lectura d’aquestes
a manera de fuga. Audició
de dos fragments musicals i
deducció de quin correspon
a una sonata i quin a una
fuga.
Audició d’una audició
marcant-ne el pols en la
partitura i en un
musicograma. Elecció de la
forma musical que s’utilitza
en l’audició.
Resolució d’exercicis
referits al visionament d’una
audició: instruments,
estructura, cantants.
Elecció d’un producte
adequat per ser anunciat
amb alguna de les
audicions d’aquesta Unitat.
Assaig d’una melodia
acompanyada d’un obstinat
rítmic, sobre una gravació.
Activ.
1-3
4-5
Activitats
d’avaluació
Comprendre els recursos Cita de músiques que
musicals de la publicitat. apareguin en anuncis. A
partir d’obres musicals
proposades, elecció de la
més adequada per a un
anunci publicitari.
Criteris d’avaluació
Reconèixer l’estructura
Ressenya de l’esquema
dels formes fuga i sonata. de la forma sonata. A
partir de la definició d’una
forma musical,
identificació de la forma
definida. Elecció de la
tonalitat que
correspondria al tema
d’una forma sonata.
Identificar l’estructura
d’una obra musical.
1-2
3-5
Identificació de
l’estructura d’una obra
musical, a partir de
l’audició de la pista 66 del
CD 1.
1-3
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Aval.
Pista 66
(CD 1)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 62
(CD 3)
Unitat 15
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer, analitzar
i valorar l’art com a
reflex dels processos
culturals, econòmics i
socials d’una societat
en un moment històric
determinat. Concepció
de l’artista com a
mitjancer cultural. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2, 3)
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
S3
S4
Objectius
Continguts
1. Conèixer les
aplicacions de les noves
tecnologies en el camp
musical.
Sistemes de reproducció i/o
gravació de so: gramòfon,
tocadiscos, casset, disc compacte,
DAT, minidisc i DVD.
So analògic i so digital. La
importància de l’evolució
tecnològica en la qualitat de les
gravacions musicals.
2. Identificar les
Audició de fragments
característiques de la
corresponents a les manifestacions
música escènica i
de música escènica presentades:
Conèixer les seves
òpera, sarsuela, musical, ballet,
principals manifestacions. banda sonora. La funció expressiva
3. Classificar i distingir
de la música dins una
les agrupacions vocals.
representació escènica.
Classificació de les agrupacions
vocals: masses corals i
agrupacions de cambra. Audició de
fragments corresponents a tres
tipus d’agrupacions vocals. Estima
per la música vocal.
Audició de fragments de «Va
4. Escoltar obres
diferents interpretades
pensiero», de l’òpera Nabucco, de
per agrupacions vocals.
G. Verdi.
5. Establir paral·lelismes Visionament de «Jellicle Songs for
entre audicions
Jellicle Cats», del musical Cats,
d’èpoques i estils
d’A. L. Webber.
diferents.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
6. Expressar-se
musicalment a través de
la veu.
7. Avaluar l’aprenentatge.
Cant d’una adaptació de «Va
pensiero», de l’òpera Nabucco, de
G. Verdi. Valoració de la
importància de cantar en grup.
Activitats
d’aprenentatge
Relació de característiques d’un
CD amb les seves abreviatures
corresponents. A partir de l’edició
d’un arxiu MIDI, experimentació
dels possibilitats musicals de la
informàtica.
Activ.
1-2
Criteris
d’avaluació
Comprendre les
característiques
distintives del so
analògic i el so
digital.
Comprendre les
característiques
distintives del so
analògic i el so
digital.
Audició de fragments de música
escènica i identificació de l’ordre
d’audició. Identificació de
l’intèrpret d’una audició.
3-4
Audició d’una obra i identificació
del tipus d’agrupació vocal i de la
seva estructura. Ordenació de
partitures corresponents a
fragments musicals escoltats.
Anàlisi de formules rítmiques.
Visionament d’una audició i
identificació de fragments cantats
a l’uníson i a diverses veus i
identificació de la seva
estructura.
Identificació de característiques
comunes a les dues audicions
d’aquesta Unitat.
Assaig d’una melodia sobre una
gravació.
1-4
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Activitats
d’avaluació
Identificació de la
combinació de lletres que
no correspon a una tècnica
de gravació. Identificació
de formes de gravació de
so. Cita de sistemes de
gravació-reproducció.
A partir de diverses
propostes, identificació del
tipus de música a què
pertanyen les òperes,
musicals, ballets i
sarsueles. Formació d’un
cor de veus mixtes.
Aval.
1-3
4-5
Identificar el tipus
d’agrupació vocal
(massa coral o
agrupació de
cambra), que
interpreta una
obra musical.
Reconeixement del tipus
d’agrupació vocal (massa
coral o agrupació de
cambra) que interpreta una
obra musical, a partir de
l’audició de la pista 45 del
CD 1.
Saber interpretar
una obra sobre
una gravació.
Interpretació correcta d’una
obra sobre una gravació.
Pista 11
(CD 4)
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 45
(CD 1)
Unitat 16
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer, analitzar
i valorar l’art com a
reflex dels processos
culturals, econòmics i
socials d’una societat
en un moment històric
determinat. Concepció
de l’artista com a
mitjancer cultural. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
S4
Activitats
d’aprenentatge
Audició d’un espiritual
L’espiritual negre. Les
1. Conèixer l’evolució de la
worksongs. El ragtime. El blues negre, un ragtime, un
música moderna des dels
(break, blue notes). L’estil Nova blues, una obra d’estil de
seus orígens fins a la dècada
Orleans. La big band. El swing Nova Orleans i un swing i
dels 40.
(el riff). Lectura de textos
identificació de les seves
2. Saber identificar les
característiques dels diferents explicatius dels conceptes de la característiques principals.
Audició d’una obra d’estil
Unitat i observació de
moviments musicals de la
Nova Orleans i identificació
dècada dels 40 i saber qui són fotografies. Audició de
de les seves
fragments corresponents a les
els compositors i intèrprets
característiques principals.
formes i estils presentats.
més importants.
Valoració de la capacitat
3. Distingir els instruments i
d’improvisació dels músics de
les agrupacions més
blues i jazz. La riquesa rítmica
representatives de la música
jazz.
de la música de jazz.
Identificació de l’estructura
4. Escoltar formes diferents
Audició de fragments de Jam
d’una audició, de les
with Sam, de D. Ellington.
d’utilitzar l’alternança entre
solos i tutti en una obra
Visionament de «La primavera» característiques de
musical a través de la història. (primer moviment) de Les
l’acompanyament dels
5. Establir paral·lelismes entre quatre estacions, d’A. Vivaldi.
solos i deducció dels
audicions d’èpoques i estils
Hàbit d’escoltar amb atenció.
compassos de durada de
cada un.
diferents.
Visionament d’una audició i
identificació de solos i tutti,
de les dinàmiques, dels
instruments i del moviment.
Reconeixement de la
certesa o falsedat
d’enunciats relatius a les
dues audicions d’aquesta
Unitat.
6. Expressar-se musicalment a L’obstinat rítmic.
Assaig d’una melodia
través dels instruments.
Interpretació d’una adaptació
acompanyada d’un
7. Avaluar l’aprenentatge.
de When the Saints Go
obstinat rítmic, sobre una
Marching In (popular
gravació.
americana).
Objectius
Continguts
Activ.
Criteris d’avaluació
Conèixer i saber distingir
les característiques
pròpies dels moviments
de la música moderna,
des dels seus orígens
fins a la dècada dels 40.
1-5
Activitats
d’avaluació
Identificació del nom
correcte, a partir de la
definició d’un estil
musical. Reconeixement
del significat del nom
worksong. Identificació
d’una característica falsa
del blues. Identificació
de l’instrument per al
qual estaven compostos
els ragtimes.
Identificació de l’origen
de la big band.
Aval.
1-5
Identificar la presència de Identificació de la
solos en una obra
presència de solos en
musical.
una obra musical, a
partir de l’audició de la
pista 12 del CD 3.
1-4
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Pista 12
(CD 3)
Saber interpretar una
obra sobre una gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 26
(CD 4)
Unitat 17
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer, analitzar
i valorar l’art com a
reflex dels processos
culturals, econòmics i
socials d’una societat
en un moment històric
determinat. Concepció
de l’artista com a
mitjancer cultural. (1-7)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament una
partitura. (6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
Objectius
Continguts
El rock-and-roll, el folk rock, el
pop rock, la música mod, el soul,
el rock dur, la música punk, el
rock progressiu, el reggae, el
glam rock, la new wave, la
música disco, el funk, el rap i la
música house. Lectura de textos
explicatius dels conceptes de la
Unitat i observació de fotografies.
Audició de fragments
corresponents als moviments
presentats. Conscienciació de la
influència dels diferents
moviments de la música
moderna en la societat. Valoració
de la interpretació musical en
directe.
4. Escoltar exemples
Audició de fragments de I’m a
d’obres musicals a través
Rocker, de B. Springsteen,
de la història, creades a
Visionament d’un fragment de
partir de la funció social dels l’òpera La Bohème, de G.
seus intèrprets.
Puccini.
5. Establir paral·lelismes
Hàbit d’escoltar amb atenció.
entre audicions d’èpoques i
estils diferents.
1. Conèixer l’evolució de la
música moderna de la
dècada dels 50 a la dels 90.
2. Saber identificar les
característiques dels
diferents moviments
musicals de la dècada dels
50 i saber qui són els
compositors i intèrprets més
importants.
3. Distingir els instruments i
les agrupacions més
representatives de la
música pop-rock.
S3
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
S4
6. Expressar-se
musicalment a través dels
instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
L’obstinat rítmic. Interpretació
d’una adaptació de Blowin’n ‘in’
the wind, de B. Dylan.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Activitats
d’aprenentatge
Relació de noms de moviments
musicals amb les seves
característiques. Audició de
fragments de cançons i
identificació de l’estil de
cadascuna.
Activ.
Criteris
d’avaluació
Conèixer i saber
distingir les
característiques
pròpies dels
moviments de la
música moderna,
des de la dècada
dels 50 a la dels 90.
1-4
Identificació de la partitura i de
l’estructura i recompte de les
intervencions del cor, a partir
d’una audició. Elecció de les
paraules correctes, a partir de
frases incompletes relatives a
l’audició.
Reconeixement de la veu i el
registre de cada personatge,
ordenació de les escenes i
relació dels símbols que
apareixen en el DVD amb les
afirmacions corresponents, a
partir del visionament de
l’audició.
Identificació d’una característica
comuna a les dues audicions
d’aquesta Unitat.
Assaig d’una melodia
acompanyada d’un obstinat
rítmic, sobre una gravació.
Reconèixer i
comprendre la
funció social d’un
intèrpret en l’audició
d’una obra musical.
Activitats
d’avaluació
Identificació del nom
d’un estil musical de les
dècades de 1950 i 1960.
Relació d’estils musicals
amb el país de què
provenen. Relació
d’estils musicals amb els
seus màxims
representants. Ressenya
de les principals
característiques d’un
estil musical de la
dècada de 1970.
1-5
Reconeixement i
comprensió de la funció
social d’un intèrpret en
l’audició de una obra
musical, a partir de
l’audició de la pista 32
del CD 2.
1-4
(CD)
1-6
(DVD)
1
(INT)
Aval.
Pista 32
(CD 2)
Saber interpretar
una obra sobre una
gravació.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Pista 40
(CD 4)
Unitat 18
Competències
bàsiques (*)
CC. Conèixer,
vivenciar i
experimentar el procés
artístic a través de
tècniques i instruments
diversos. (1-7)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
Programació d’Unitat i temporització (sessions)
Sessió
S1
S2
CF. Valorar la música
com a manifestació
cultural. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
una partitura. (3, 6)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge.
(4, 5, 6, 7)
S3
S4
Objectius
1. Aplicar els
coneixements
d’agrupacions
instrumentals i vocals,
textures i formes
musicals, en la creació
de l’obra musical.
2. Saber elaborar una
melodia, un ritme i una
successió d’acords, a
partir d’un mètode serial.
3. Compondre una obra
musical utilitzant
correctament els
elements de l’escriptura
musical treballats.
4. Escoltar exemples
d’obres que aposten
innovacions al llenguatge
musical de la seva
època.
5. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
6. Expressar-se
musicalment a través
dels instruments.
7. Avaluar l’aprenentatge.
Activitats
d’aprenentatge
Composició d’una obra musical a
Els gèneres musicals, la veu
partir de l’elecció prèvia dels
humana, la forma musical, la
seus elements (gènere,
melodia, la textura, el ritme, la
instruments i forma musical).
dinàmica, els acords, el
Creació de sèries de dotze
moviment i el caràcter.
Comprensió del sistema de
notes, fórmules rítmiques i
acords ordenades lliurement.
correspondència dels elements
de les sèries diferents mitjançant Elaboració d’una melodia, ritme i
harmonia distribuint cada sèrie
l’observació dels moviments
en un tauler d’escacs i aplicant el
representats en un tauler
d’escacs. Observació del procés moviment del cavall.
compositiu d’una obra serial.
Representació en una partitura
Valoració de l’escriptura musical de tots els elements que formen
correcta per entendre-la després. la composició.
Significació de la importància del
treball en grup.
Identificació del nombre de
Audició de La consagració de la
primavera, d’I. Stravinski.
vegades que apareix un motiu, a
Visionament de When the Saints partir d’una audició. Ressenya de
Go Marching In, de L. Amstrong, l’ordre d’aparició dels fragments
i de From Within, de M. Camilo.
d’una audició. Identificació del
Hàbit d’escoltar amb atenció.
fragment no representat en una
audició. Compleció de frases
relatives a una audició.
Identificació de l’ordre d’entrada
dels instruments, el tema, les
improvisacions, els solos i els
compassos, a partir del
visionament d’audicions.
Reconeixement de la certesa o
falsedat de tres enunciats.
Comparació de les tres audicions
d’aquesta Unitat.
Interpretació d’una composició
Interpretació d’una melodia.
pròpia. Valoració de la
importància de tocar en grup.
Continguts
Activ.
1-4
Activitats
d’avaluació
Advertir els elements
Ressenya de gèneres
que integren una obra musicals i de famílies
musical, entenent el
d’instruments. Relació
seu significat i
de noms de formes
coneixent les
musicals i les seves
característiques més
característiques. Cita de
importants de cada un. les característiques de
textures musicals
propostes. Cita de
termes de moviment i de
caràcter.
Criteris d’avaluació
Reconèixer l’aportació
d’innovacions en el
llenguatge musical
d’una obra.
1-5
Reconeixement de
l’aportació d’innovacions
en el llenguatge musical
d’una obra, a partir de
l’audició de la pista 46
del CD 2.
1-4
(CD)
1-5
(DVD)
1
(INT)
Aval.
Pista 46
(CD 2)
Saber interpretar una
obra.
Interpretació correcta
d’una obra.
(*) Els nombres entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Els apartats TIC i La música i… no s’han inclòs en la programació perquè poden programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a deures per fer a casa.
Programació de curs
Competències bàsiques (*)
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques com a patrimoni
cultural. (2, 15, 17, 18, 24,
25)
CC. Apreciar, comprendre i
valorar críticament diferents
manifestacions musicals per
mitjà d’experiències
perceptives i expressives.
(17-22)
CL. Adquirir un vocabulari
musical bàsic. (1-14, 24-45)
CL. Utilitzar el llenguatge
oral i escrit per a la
interpretació d’obres
sonores, pròpies i alienes.
(19, 20, 22, 23)
CP. Utilitzar la intuïció, la
indagació, l’experimentació i
la investigació en la creació
artística. (22, 23)
CP y CS. Interpretar
conjuntament l’adaptació
d’una partitura. (19, 20, 22)
CP y CS. Planificar i
gestionar la interpretació
d’una dansa potenciant el
treball col·laboratiu. (21)
CS. Estimular la lliure
expressió d’idees. (19, 20,
23)
CD. Utilitzar procediments,
programes i tècniques
digitals aplicades a la
música: CD, DVD i activitats
TIC. (19, 22, 23)
CA. Realitzar activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (22, 23)
CF. Identificar i reflexionar
sobre l’excés de soroll, la
contaminació sonora i l’ús
indiscriminat de la música.
Objectius
1. Reconèixer i comprendre els
elements característics de la polifonia.
[7]
2. Reconèixer l’ús de la polifonia en el
folk rock. [7]
3. Observar les característiques de les
ones i la seva influència en el so. [7]
4. Escriure i reconèixer acords de tres
sons i de quatre sons. [7]
5. Conèixer l’índex d’altura de les
notes. [7]
6. Reconèixer escales majors i menors i
els seus graus tonals. [7]
7. Estructurar un període simètric i
asimètric i les seves parts diferents. [7]
8. Escriure cadències conclusives i
suspensives. [7]
9. Conèixer les característiques
bàsiques de l’aparell fonador. [7]
10. Classificar les veus i determinar les
seves característiques . [7]
11. Reconèixer i analitzar les notes
reals d’una melodia. [7]
12. Conèixer com es construeixen
melodies a partir de les notes
estranyes. [7]
13. Reconèixer les característiques de
la intensitat dels sons: el timbre i els
harmònics. [7]
14. Reconèixer l’ús de diferents
tècniques i recursos compositius: la
improvisació. [4]
15. Reconèixer l’evolució del tango: el
nou tango. [3]
16. Discriminar la contaminació
acústica i els seus riscos per a la salut.
[9]
17. Establir paral·lelismes entre
audicions d’èpoques i estils diferents.
[6]
18. Reconèixer les diferències entre
dues versions d’un tema en diverses
èpoques. [6]
Continguts
Escoltar i comprendre
· Altura, freqüència i durada d’onda. L’índex de l’altura.
· Interès en conèixer l’aplicació científica de les qualitats del so.
· Melodia principal. Uníson.
· Anàlisi de l’esquema.
· Organització de les veus. Estils compositius de la polifonia: cantus firmus,
contrapunt imitatiu i polifonia homofònica.
· Acords de tres i de quatre sons. Reconeixement de les notes que formen
aquests acords. Escales i graus tonals. Característiques de les escales.
Graus dels acords d’un patró harmònic.
· Improvisació instrumental.
· Interpretació d’una Roda de blues.
· Descripció de les principals formes vocals.
· Les formes instrumentals del concert i la fuga.
· Comprensió dels conceptes d’amplitud, distància, densitat i decibel.
· Comprensió de la influència de l’amplitud d’onda respecte a la intensitat
del so.
· Predisposició per a l’adquisició de nous conceptes del llenguatge musical.
· Reconeixement i identificació de cadències.
· Precisió en l’escriptura musical.
· Funcionament i parts de l’aparell fonador. Interès en conèixer la seva
anatomia i fisiologia.
· Classificació i característiques de les veus.
· Anàlisi de les notes reals d’una melodia, que es basen en els acords.
· Melodia principal. Reconèixer i analitzar les notes estranyes d’una
melodia.
· Anàlisi de la funció de la música en diferents anuncis. Funció de la música
en la publicitat.
· Valoració dels índex de contaminació acústica permesos.
· Exemplificació dels riscos per a la salut que provoca la contaminació
acústica.
· Comprensió dels conceptes bàsics de la creació musical i concentració
per a entendre’ls.
· Interès per les possibilitats expressives de la veu humana.
· Valoració per la música a la publicitat.
· Audició de l’antífona «Pueri hebraeorum portantes», anònim.
· Audició de «Laudemus Virginem», anònim.
· Audició de «Santa Maria, strela do dia», cantiga núm. 100, de Alfons X el
Savi.
· Visionat de «The sound of silence» de Simon & Garfunkel.
· Comparació de «Laudemus Virginem», anònim amb «The sound of
silence» de Simon & Garfunkel.
· Audició de «Ave Maria», de T. L. de Victòria.
· Audició de «Hoy comamos y bebamos», de J. del Encina.
· Audició de la dansa «Recercada segunda sobre el passamezzo
moderno», de D. Ortiz.
· Visionat de «What’d I Say» de Ray Charles.
· Comparació de «Recercada segunda sobre el passamezzo moderno», de
D. Ortiz amb «What’d I Say» de Ray Charles.
· Audició de l’ària de Cleopatra «Piangeró la sorte mia», de Giulio Cesare,
de G. F. Händel. Audició de El Mesías, de G. F. Händel.
· Audició de el Concert de Branden burg núm. 2, BWV 847, de J. S. Bach.
· Audició de Fuga núm. 2, en do m, BWV 847, de J. S. Bach.
· Audició de Concert de Branden burg núm. 2, en fa M, BWV 1047, de J. S.
Criteris d’avaluació
Utilitzar l’escolta atenta per a memoritzar,
comprendre i reflexionar sobre la música actual
de forma personal, crítica i creativa.
Expressar opinions musicals pròpies,
fonamentant-les en els valors estètics, culturals i
socials que encarnen les opcions fetes.
Expressar una opinió raonada sobre
esdeveniments musicals del món actual.
Comunicar, de forma oral o escrita, els
coneixements musicals adquirits utilitzant
correctament el vocabulari musical específic.
(16)
CF. Reconèixer l’ús correcte
de la veu i de l’aparell
respiratori. (9, 10)
Bach.
· Visionat de «La mort de l’àngel», de A. Piazzolla.
· Comparació de les audicions Fuga n.º 2, en do m, BWV 847, de J. S.
Bach i Fugata, de A. Piazzolla.
· Audició de «Ària de la Reina de la Nit» i «Duet de Papageno i Papagena»
de La Flauta Màgica, KV 620, de W. A. Mozart.
· Audició de Divertiment en mi b M, KV 252, de W. A. Mozart (tercer
moviment «Polonesa»).
· Audició de la Simfonia núm. 26, en re m, «Lamentacions», de F. J. Haydn
(primer moviment).
· Visionar de la banda sonora de Orgull i prejudici, de D. Marianelli.
· Comparació de Divertimento en mi b M, KV 252, de W. A. Mozart (tercer
moviment «Polonesa») i «Meyton Townhall», de D. Marianelli.
· Audició de «Libiamo, ne’lieti calici» i «Un dì felice, eterea», de La
Traviata, de G. Verdi.
· Audició de «Tango de la menegilda», de La Gran Vía, de F. Chueca.
· Audició de «Allegro ma non troppo, un poco maestoso», de la Novena
simfonia, en re m, op. 125, de L. V. Beethoven (primer moviment).
· Visionat de la banda sonora de la pel·lícula Harry Potter i la pedra
filosofal, de J. Williams.
· Comparació de la Novena simfonia, en re m, op. 125, de L. V. Beethoven
(primer moviment) amb la banda sonora de la pel·lícula Harry Potter i la
pedra filosofal, de J. Williams.
· Audició de «La danza ritual del fuego», de El amor brujo, de Manuel de
Falla.
· Audició de «Juego de las olas», de El mar, de Claude Debussy.
· Visionat de Un americà a París, de G. Gershwin.
· Comparació de «La danza ritual del fuego», de El amor brujo, de Manuel
de Falla, amb Un americà a París, de G. Gershwin.
· Audició de Pierrot Lunaire, op. 21, núm. 9, «Gebet and Pierrot», d’Arnold
Schönberg.
· Audició de La consagració de la primavera, «Dansa sagrada», de I.
Stravinski.
· Visionat de «Smoke on the Water», de Deep Purple.
· Comparació de La consagració de la primavera, «Dansa sagrada», de I.
Stravinski, amb «Smoke on the Water», de Deep Purple.
· Audició de Simfonia Turangalila, de O. Messiaen i de Guai ai gelidi mostri,
de Luigi Nono.
· Audició de Partita per a violí, de W. Lutoslawski, Waarg, de I. Xenakis, i
Concert per a violí i orquestra, de P. Glass.
· Visionat de la banda sonora de El planeta dels simis, de Jerry Goldsmith.
· Anàlisi comparativa: Simfonia Turangalila, de O. Messiaen; Partita per a
violí, de W. Lutoslawski; Guai ai gelidi mostri, de L. Nono; Waarg, de I.
Xenakis; Concert per a violí i orquestra, de P. Glass; El planeta dels simis,
de J. Goldsmith.
· Audició de «It’s Only Rock’n’Roll (but I like it)», de The Rolling Stones.
· Visionat de «Himne a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V.
Beethoven i de «Himno a la alegría» de M. Ríos.
· Comparació de «Himne a l’alegria», de la Novena simfonia de L. V.
Beethoven i de «Himno a la alegría» de M. Ríos.
· Hàbit d’escoltar amb atenció.
· Valoració de la sensibilitat estètica i gaudi com oient.
· Disposició a gaudir de la música contemporània.
· Gaudir de diferents manifestacions musicals.
19. Expressar-se musicalment per mitjà
de la veu o d’instruments. [1, 5, 8, 10]
20. Interpretar partitures amb objectes
sonors construïts. [1, 5, 8, 10]
21. Expressar-se per mitjà d’una dansa.
[1, 5, 8, 10]
22. Improvisar amb la veu i amb
instruments musicals. [1, 5, 8, 10]
23. Analitzar la música de la publicitat i
inventar un spot. [1, 5, 8, 10]
Interpretar i crear
· Interpretació d’una adaptació de «The sound of silence».
· Interpretació d’una Roda de blues.
· Interpretació de Al·leluia, de W. Boyce.
· Interpretació de la dansa de Orgull i prejudici (adaptació).
· Interpretació de «Himne a l’alegria», de L. V. Beethoven.
· Interpretació de la banda sonora de la pel·lícula Braveheart, de J. Horner.
· Interpretació de partitures amb objectes sonors construïts.
· Interpretació de la cançó Tea house moon, de Enya.
· Improvisació sobre la proposta Efectes sonors.
· Creació de la música per a un spot.
· Valoració per realitzar música en grup.
· Acceptació i valoració de les possibilitats expressives personals i dels
altres.
· Concentració per entendre els conceptes bàsics de la creació musical.
Participar en la interpretació en grup d’obres
musicals senzilles de forma activa i cooperativa,
assumint les responsabilitats pròpies de la
interpretació pública.
Utilitzar, de forma autònoma i eficaç, els recursos
bàsics que ofereixen la tecnologia musical i les
TIC per a la interpretació musical i per a la
recerca d’informació.
Participar en projectes musicals col·lectius,
mostrant bons hàbits de treball personal i de
treball en equip.
Crear, individualment o en grup, fragments o
frases musicals amb la veu i/o els instruments
escolars, mostrant iniciativa, creativitat i
imaginació.
Utilitzar, de forma autònoma i eficaç, els recursos
bàsics que ofereixen la tecnologia musical i les
TIC per a la interpretació musical i per a la
recerca d’informació.
24. Comprendre i identificar les
característiques més importants del
cant gregorià. [2, 3, 6]
25. Conèixer els orígens i les
característiques de la música
trobadoresca a Espanya. [2, 3, 6]
26. Conèixer les característiques i les
formes més importants de la música
vocal religiosa i profana del
Renaixement. [2, 3, 6]
27. Conèixer les característiques més
importants de la música instrumental
del Renaixement. [2, 3, 6]
28. Conèixer les diferents formes
vocals del Barroc i les seves
característiques més importants. [2, 3,
6]
29. Conèixer les diferents formes
instrumentals del Barroc i les seves
característiques més importants. [2, 3,
6]
30. Reconèixer l’ús de formes musicals
vocals per a grans solemnitats: el
oratori, la passió i la cantata. [2, 3, 6]
31. Identificar els instruments musicals
propis del Classicisme i les seves
agrupacions més importants. [2, 3, 6]
32. Comprendre reconèixer les
característiques i les formes més
importants de la música instrumental
Dimensió social i cultural
· Valoració de l’ús de la música religiosa en el seu context històric.
· Naixement i desenvolupament de la polifonia: el organum i el canon.
Característiques principals.
· Origen i característiques del cant gregorià.
· Característiques de la monodia profana medieval.
· Trobadors i joglars.
· La polifonia a l’edat mitjana i en el folk rock.
· El folk rock.
· Característiques de la música vocal religiosa del Renaixement. Estils
compositius de la polifonia: cantus firmus, contrapunt imitatiu i polifonia
homofònica.
· Característiques de la música vocal profana i les seves formes més
representatives.
· Característiques de la música instrumental del Renaixement.
· El jazz.
· Característiques de la música vocal barroca.
· Característiques de la música instrumental barroca.
· Característiques de la música vocal del Classicisme. Els subgèneres
operístics: òpera seria i òpera bufa. Principals compositors.
· Els instruments musicals durant el Classicisme. Les agrupacions
instrumentals: la música de càmera, el quartet de corda i l’orquestra. La
polonesa. Establiment de les característiques de la música instrumental del
Classicisme i les seves formes més representatives.
· Característiques de la música vocal del Romanticisme: la òpera, el lied i la
sarsuela.
· Etapes del Romanticisme musical. Característiques de la música
instrumental del Romanticisme.
· La orquestra simfònica, el poema simfònic i les petites formes
compositives.
Expressar opinions musicals pròpies,
fonamentant-les en els valors estètics, culturals i
socials que encarnen les opcions fetes.
Identificar, en l’àmbit quotidià, els diferents usos i
funcions de la música i la seva presència social,
apreciant críticament les seves múltiples facetes.
Comunicar, de forma oral o escrita, els
coneixements musicals adquirits utilitzant
correctament el vocabulari musical específic.
del Classicisme. [2, 3, 6]
33. Conèixer la música vocal del
Romanticisme i les seves
característiques més importants. [2, 3,
6]
34. Conèixer la música instrumental del
Romanticisme i les seves
característiques més importants. [2, 3,
6]
35. Reconèixer l’ús de diferents
tècniques i recursos compositius de la
música a través de la història: el
leitmotiv. [2, 3, 6]
36. Conèixer la música nacionalista i de
les característiques més importants. [2,
3, 6]
37. Reconèixer l’ús de la música
nacionalista en moltes bandes sonores
de pel·lícules. [2, 3, 6]
38. Reconèixer l’ús de les bandes
sonores del cinema. [2, 3, 6]
39. Conèixer la música impressionista i
les característiques més importants. [2,
3, 6]
40. Comprendre els diferents estils
musicals que se succeeixen durant la
primera meitat del segle XIX. [2, 3, 6]
41. Comprendre els diferents estils que
se succeeixen durant la segona meitat
del segle XX. [2, 3, 6]
42. Conèixer les avantguardes a
Espanya. [2, 3, 6]
43. Reconèixer la innovació i la recerca
de noves formes d’expressió musical: el
hard rock. [2 3, 6]
44. Comprendre els diferents estils que
se succeeixen des de 1950 fins als
nostres dies. [2, 3, 6]
45. Conèixer la música d’arrel a
Espanya. [2 3, 6]
· La música nacionalista: principals escoles i característiques. L’escola
nacionalista espanyola. Comprensió del context històric i social en què es
desenvolupa.
· Comprensió del context històric i social en què es desenvolupa la música
impressionista. Principals característiques.
· Les bandes sonores.
· La música nacionalista nord-americana i la música nacionalista
espanyola.
· Comprendre i identificar les característiques del Postromanticisme,
Futurisme, Expressionisme i Neoclassicisme.
· El hard rock.
· La música de la primera meitat del segle XX i la dels anys setanta.
· Establiment de les característiques dels diferents estils artístics:
serialisme integral, música concreta, música electrònica, indeterminació,
minimalisme.
· La influència de les avantguardes europees en els músics espanyols.
· Relació dels diferents estils de la música popular moderna i establiment
de les seves característiques.
· La importància de la música d’arrel com a part del patrimoni musical.
· Valoració de l’ús de la música vocal en el context religiós.
· Valoració de l’ús de la música vocal i instrumental com a manifestació
artística de Barroc.
· Valoració de l’ús de la música vocal en el context social del Classicisme.
· Valoració de l’ús de la música vocal i instrumental en el context social del
Romanticisme.
· Valoració de la pluralitat de les manifestacions musicals pròpies de cada
nació.
· Valoració de l’ús de la música durant 1900-1950.
· Valoració la música contemporània.
· Valoració de la sensibilitat estètica enfront les noves propostes.
· Disposició a gaudir dels gèneres musicals.
Unitat 1
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-7)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic per a la
transmissió, l’anàlisi
i la interpretació
d’obres sonores. (1,
2, 3, 4, 5)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (9)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (6, 7, 8)
S3
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (6, 7,
8, 9, 10)
S4
S5
S6
S7
Objectius
Continguts
Activitats d’aprenentatge
1. Comprendre i
identificar les
característiques més
importants del cant
gregorià.
Origen i característiques del cant
gregorià. Audició de l’antífona
anònima «Pueri hebraeorum
portantes». Valoració de l’ús de la
música religiosa en el context
històric.
2. Reconèixer i
comprendre els elements
característics de la
polifonia.
3. Conèixer els orígens i
les característiques de la
música trobadoresca a
Espanya.
Naixement i desenvolupament de
la polifonia: l’organum i el cànon.
Característiques principals. Audició
de «Laudemus Virginem», anònim.
Trobadors i joglars.
Característiques de la monodia
profana medieval. Audició de les
Cantigas de Santa María d’Alfons
X el Savi.
4. Observar les
característiques de les
ones i la influència que
tenen en el so.
5. Conèixer l’índex
d’altura de les notes.
6. Reconèixer l’ús de la
polifonia en el folk rock.
Altura, freqüència i llargada d’ona.
L’índex d’altura. Comprensió dels
conceptes presentats. Interès per
conèixer l’aplicació científica de les
qualitats del so.
Reconeixement de l’índex d’altura de les
notes més greu i més aguda.
Compleció d’un quadre de freqüències.
El folk rock. Visionament de «The
sound of silence» de Simon &
Garfunkel. Hàbit d’escoltar amb
atenció.
La polifonia a l’Edat Mitjana i en el
folk rock. Comparació de
«Laudemus Virginem», anònim,
amb «The sound of silence» de
Simon & Garfunkel.
Melodia principal. Uníson.
Interpretació d’una adaptació de
«The sound of silence». Interès per
fer música en grup.
Audició del fragment musical i
identificació de la melodia, de l’uníson,
del tipus d’introducció, del tipus de veus,
de l’instrument…
Reconeixement de característiques
comunes a les dues audicions.
Utilització de les TIC.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Avaluació.
7. Establir paral·lelismes
entre audicions de
diferent època i diferent
estil.
8. Utilitzar les TIC.
9. Expressar-se
musicalment a través de
la veu o d’instruments.
10. Avaluar
l’aprenentatge.
Audició d’una antífona gregoriana i
reconeixement de l’ordre d’intervenció
cor-solista.
Reconeixement de les característiques
del cant gregorià.
Identificació dels elements del llenguatge
musical en una partitura.
Audició i identificació de les
característiques d’un cànon.
Audició i elaboració d’un musicograma
relatiu al timbre.
Audició d’una cantiga i reconeixement
del text que l’acompanya.
Verificació de l’autenticitat de les
descripcions d’una cantiga.
Activ.
Criteris
d’avaluació
Activitats
d’avaluació
Identificar les
característiques del
cant gregorià.
Identificació de les
característiques
pròpies del cant
gregorià.
1-3
4-7
Reconèixer les
característiques de
l’organum i del cànon i
les seves formes i
compositors.
Reconèixer les
característiques de la
monodia profana i
identificar-ne les
formes.
Identificar l’índex
d’altura de les notes.
8-10
1-7
(DVD)
1
(COMP)
TIC
Assaig d’una melodia, acompanyada
d’un obstinat rítmic, sobre una gravació.
INT.
Identificar l’ús d’una
veu principal i una altra
de secundària en el
folk rock.
Establir diferències i
similituds entre els
estils artístics a través
de l’anàlisi.
Saber interpretar la
melodia principal sobre
una melodia
secundària i amb
percussió.
1-10
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Reconeixement de
la primera forma
polifònica.
Definició de cànon.
Identificació de les
característiques de
la música profana i
la música religiosa.
Identificació de
l’índex d’altura de
diferents notes.
Reconeixement de
la definició de
polifonia.
Aval.
1
2-6
7
8
Identificació de les
característiques
comunes de les
audicions.
Pistes 2
i 4 (CD
1)
Interpretació
correcta d’una obra
sobre una gravació.
Pista 5
(CD 1)
Unitat 2
Competències
bàsiques (*)
CC. Apreciar,
comprendre i valorar
críticament diferents
manifestacions
musicals a través
d’experiències
perceptives i
expressives. (1-7)
CL. Fer servir el
llenguatge oral i
l’escrit per
interpretar obres
sonores, pròpies i
alienes. (1, 2, 3, 4,
5, 6)
CP. Fer servir la
intuïció, la
indagació,
l’experimentació i la
investigació en la
creació artística. (9)
CS. Estimular la
lliure expressió
d’idees. (9)
CD. Utilitzar
procediments,
programes i
tècniques digitals
aplicats a la música:
CD, DVD i activitats
TIC. (6, 7, 8)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (6, 7,
8, 9, 10)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
S4
S5
S6
S7
Objectius
1. Comprendre i
reconèixer les
característiques i les
formes més importants
de la música vocal.
2. Conèixer les
característiques i les
formes més importants
de la música vocal
profana del
Renaixement.
3. Conèixer les
característiques més
importants de la música
instrumental del
Renaixement i els seus
diferents tipus.
4. Escriure i reconèixer
acords de tres sons i de
quatre sons.
5. Reconèixer escales
majors i menors i els
seus graus tonals.
6. Reconèixer l’ús de
diferents tècniques i
recursos compositius: la
improvisació.
7. Establir paral·lelismes
entre audicions de
diferent època i estil.
8. Utilitzar les TIC.
9. Improvisar amb els
instruments.
10. Avaluar
l’aprenentatge.
Continguts
Activitats d’aprenentatge
Organització de les veus. Estils
compositius de la polifonia: cantus
firmus, contrapunt imitatiu i polifonia
homofònica. Característiques de la
música vocal religiosa del
Renaixement. Audició de l’«Ave
Maria», de T. L. de Victoria. Valoració
de l’ús de la música vocal en el
context religiós.
Les formes vocals profanes.
Establiment de les característiques de
la música vocal profana i les seves
formes més representatives. Audició
d’«Hoy comamos y bebamos», de J.
del Encina. Valoració de la sensibilitat
estètica i gaudi com a oient.
Identificació de la combinació de veus
en un motet a capella. Relació de la
descripció que s’ofereix de cada
fragment del motet escoltat amb la
tècnica compositiva utilitzada.
Reconeixement de l’ús de melismes
sobre les paraules indicades.
Verificació del ritme regular identificant
la mètrica.
Audició i identificació de l’ordre del text
en una nadala. Identificació dels tipus
de veus que apareixen en un villancet.
Verificació d’afirmacions que defineixen
un villancet.
Identificació de l’audició correcta a
partir de les seves característiques.
La música instrumental del
Renaixement. Establiment de les
característiques de la música
instrumental del Renaixement. Audició
de la dansa «Recercada segunda
sobre el passamezzo moderno», de D.
Ortiz.
Acords de tres i de quatre sons.
Reconeixement de les notes que
formen aquests acords. Escales i
graus tonals. Característiques de les
escales. Graus dels acords d’un patró
harmònic.
El jazz. Visionament de «What’d I
Say» de Ray Charles. Hàbit d’escoltar:
concentració i atenció. Comparació de
«Recercada segunda sobre el
passamezzo moderno», de D. Ortiz
amb «What’d I Say» de Ray Charles.
Cant del baix del passamezzo.
Reconeixement de l’obstinat melòdic.
Identificació de les vegades que ha
sonat. Reconeixement dels instruments
d’una audició a partir de les propostes
anunciades.
Improvisació instrumental.
Interpretació d’una Roda de blues.
Acceptació de les possibilitats
expressives personals i dels altres.
Utilització de les TIC. Execució de la
improvisació instrumental sobre la
Roda de blues.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Avaluació.
Escriptura d’acords de tres i de quatre
sons.
Anàlisi de les distàncies i les
diferències entre notes.
Constatació de les característiques
dels acords en un tema de blues.
Audició del fragment musical i
identificació dels instruments, la
pulsació, els graus i el nombre de
vegades que s’exposa el tema.
Reconeixement de característiques
comunes a les dues audicions.
Activ.
1-5
6-11
12-16
Criteris
d’avaluació
Reconèixer les
característiques més
significatives de la
música vocal
religiosa, les formes
i els compositors
més significatius.
Reconèixer les
característiques de
la música vocal
profana del
Renaixement, les
formes i els
compositors més
significatius.
Reconèixer les
característiques de
la música
instrumental del
Renaixement.
Conèixer els acords
de tres i de quatre
sons.
17-23
Reconèixer els tipus
d’escala i els graus
tonals.
Identificar l’ús de la
improvisació en el
1-4
jazz. Establir
(DVD)
diferències i
1-3
similituds entre els
(COMP)
estils artístics a
través de l’anàlisi.
Saber improvisar
instrumentalment
TIC
sobre una melodia
INT.
secundària i amb
percussió.
1-10
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activitats
d’avaluació
Identificació de les
característiques del
context social de la
música del Renaixement.
Reconeixement de les
definicions de tècniques
compositives.
Recerca d’informació
sobre T. L. de Victoria.
Identificació de les formes
vocals profanes del
Renaixement.
Reconeixement
d’afirmacions correctes
sobre la música vocal.
Reconeixement
d’afirmacions pertanyents
a la música del
Renaixement.
Identificació d’instruments
del Renaixement.
Aval.
1, 3-4
2, 5
6, 10
Diferenciació entre escala
major i escala menor.
8
Reconeixement de l’ús de
la improvisació en el jazz.
Identificació de les
característiques comunes
a dues audicions.
Interpretació correcta
d’una obra sobre una
gravació.
Pistes
10 i 11
(CD
1)
Pista
12
(CD 1)
Unitat 3
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-9)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1-4)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (8)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (5, 6, 7)
S2
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (6, 7,
8, 9)
S3
S4
S5
S6
S7
Objectius
Continguts
1. Conèixer les diferents
formes vocals del Barroc i
les seves característiques
mes importants: l’òpera.
2. Reconèixer l’ús de
formes musicals vocals
per a grans solemnitats:
l’oratori, la passió i la
cantata.
Característiques de la música vocal
barroca. Descripció de les
principals formes vocals. L’òpera.
Elements de l’òpera. Interès per les
possibilitats expressives de la veu
humana. Audició de l’ària de
Cleòpatra «Piangerò la sorte mia»,
de Giulio Cesare, de G. F. Händel.
Audició d’El Messies, de G. F.
Händel.
Valoració de l’ús de la música
vocal com a manifestació artística
del Barroc.
Característiques de la música
instrumental barroca. Les formes
instrumentals del concert i la fuga.
Audició del Concert de
Brandenburg núm. 2, BWV 1047,
de J. S. Bach. Audició de Fuga
núm. 2, en do m, BWV 847, de J.
S. Bach. Valoració de l’ús de la
música instrumental com a
manifestació artística del Barroc.
Comprensió dels conceptes
d’amplitud, distància, densitat i
decibel. Audició del Concert de
Brandenburg núm. 2, en fa M,
BWV 1047, de J. S. Bach.
Comprensió de la influència de
l’amplitud d’ona respecte a la
intensitat del so.
Visionament de «La muerte del
ángel», d’A. Piazzolla. Hàbit
d’escoltar amb atenció.
Comparació de les audicions Fuga
núm. 2, en do m, BWV 847, de J.
S. Bach amb «La muerte del
ángel», d’A. Piazzolla.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: registre de veu, relació de cada
instrument amb el paper que se li ha
assignat, el tempo, el ritme, l’esquema
formal.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: esquema, registres de veus,
verificació de diversos enunciats,
elements i qualificatius propis de l’òpera.
Interpretació d’Alleluya, de W.
Boyce.
Assaig d’una melodia sobre una
gravació.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Avaluació.
3. Conèixer les diferents
formes instrumentals del
Barroc i les seves
característiques més
importants.
4. Reconèixer les
característiques de la
intensitat dels sons. El
timbre i els harmònics.
5. Reconèixer l’evolució
del tango: el nou tango.
6. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
7. Utilitzar les TIC.
8. Expressar-se
musicalment a través
d’instruments.
9. Avaluar l’aprenentatge.
Activitats d’aprenentatge
Resolució d’exercicis referits a una
audició: verificació de diversos enunciats,
la mètrica, l’alternança de moviments,
significat de termes que indiquen tempo i
velocitat.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: identificació del subjecte i
verificació de diversos enunciats. Noms
dels principals compositors del Barroc i
país al qual pertanyen.
Associació de dinàmiques a un fragment
musical i a situacions quotidianes.
Reconeixement dels harmònics d’un so i
de la distància d’intervals que hi ha entre
cada un d’ells.
Audició del fragment musical i
identificació dels instruments, el compàs,
la textura…
Reconeixement de característiques
comunes a dues audicions.
Utilització de les TIC.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activ.
Criteris d’avaluació
Identificar un oratori i
una ària i reconèixer
les seves
característiques més
significatives.
Activitats
d’avaluació
Identificació de les
característiques
pròpies de l’oratori i
de l’ària.
1-9
10-17
1-3, 5
Identificar un concert i
una fuga i reconèixer
les seves
característiques més
significatives.
Identificació d’un
concert i una fuga i
reconeixement de
les seves
característiques més
significatives.
Explicar factors dels
quals depèn la
intensitat del so.
Explicació sobre
factors dels quals
depèn la intensitat
del so.
18-20
1-5
(DVD)
1-5
(COM)
TIC
INT
1-10
Aval.
Identificar diferents
Identificació de
aspectes d’una audició. diferents aspectes
d’una audició.
Establir les diferències Establiment de les
i similituds entre dues
diferències i
audicions.
similituds entre dues
audicions.
Saber interpretar una
melodia correctament.
Interpretació
correcta d’una
melodia.
6-7
8
4
Pistes
16 i 17
CD 1
Pista 18
CD 1
Unitat 4
Competències
bàsiques (*)
CC. Apreciar i
comprendre les
diferents
manifestacions
musicals culturals i
establir connexions
amb el context
social i històric al
qual se
circumscriuen. (1-9)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1-4)
CP i CS. Planificar i
gestionar la
interpretació d’una
dansa potenciant el
treball col·laboratiu.
(9) Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (8)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (6, 7, 8)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (7, 9,
10)
S2
S3
S4
S5
S6
S7
Objectius
Continguts
Activitats d’aprenentatge
Característiques de la música vocal:
l’òpera. Els subgèneres operístics:
òpera seriosa i òpera bufa. Principals
compositors. Valoració de l’ús de la
música vocal en el seu context social.
Audició de l’«Ària de la Reina de la
Nit» i del «Duet de Papageno i
Papagena» de La flauta màgica, KV
620, de W. A. Mozart.
Els instruments musicals. Les
agrupacions instrumentals: la música
de cambra, el quartet de corda i
l’orquestra. La polonesa. Audició de
«Polonesa», del Divertimento en mi b
M, KV 252, de W. A. Mozart.
Establiment de les característiques de
la música instrumental i els seus
gèneres més representatius. Audició
del primer moviment de la Simfonia
núm. 26, en re m, «Lamentacions», de
F. J. Haydn.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: reconeixement de
descripcions proposades, verificació
de diferents enunciats, tipus d’òpera,
recursos del compositor, veus…
4. Estructurar un període
simètric i asimètric i les
seves diferents parts.
5. Escriure cadències
conclusives i
suspensives.
Reconeixement i identificació de les
subdivisions del període. Predisposició
per a l’adquisició de nous conceptes
de llenguatge musical.
Reconeixement i identificació de
cadències. Precisió en l’escriptura
musical.
Escriptura de l’esquema d’un període
simètric o quadrat. Observació d’un
musicograma i detecció del tipus de
període corresponent.
6. Reconèixer l’ús de les
bandes sonores del cine.
Audició de quatre fragments musicals
i identificació de diverses
característiques.
7. Establir paral·lelismes
entre audicions d’estils
diferents.
8. Utilitzar les TIC.
Visionament de la banda sonora de
Pride and prejudice (‘Orgull i prejudici’),
de D. Marianelli. Hàbit d’escoltar amb
atenció.
Comparació de Divertimento en mi b
M, KV 252, de W. A. Mozart (tercer
moviment «Polonesa») amb «Meyton
Townhall», de D. Marianelli.
9. Expressar-se a través
d’una dansa.
10. Avaluar
l’aprenentatge.
Interpretació de la dansa de Pride and
prejudice (adaptació).
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
1. Conèixer les
característiques de
l’òpera i els seus
compositors més
importants.
2. Identificar els
instruments musicals
propis del Classicisme i
les seves agrupacions
més importants.
3. Comprendre i
reconèixer les
característiques i les
formes més importants
dels diferents gèneres
musicals.
Relació dels instruments de
l’orquestra clàssica amb la secció a la
qual pertanyen. Resolució d’exercicis
referits a una audició: instruments,
textura, compassos, melodia.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: motius, família d’instruments,
compassos, verificació de diferents
enunciats.
Reconeixement de característiques
comunes a dues audicions. Anàlisi
d’una dansa i invenció d’una
coreografia.
Utilització de les TIC.
Execució d’una dansa.
Avaluació.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activ.
1-6
Criteris d’avaluació
Identificar les
principals
característiques de
l’òpera i reconèixer els
compositors més
significatius.
Activitats
d’avaluació
Verificació de diversos
enunciats i compleció
d’un text sobre les
característiques de la
música vocal.
Discriminar els
instruments del
Classicisme i les
agrupacions
instrumentals més
representatives.
7-17 Reconèixer les
característiques dels
gèneres musicals i
identificar-ne les
formes i els
compositors més
significatius.
Reconèixer el període i
els seus tipus i
conèixer les parts en
què es divideix.
18-19
Identificar les
cadències i els seus
tipus i ser capaç de
descriure-les.
Identificar diferents
1-4
aspectes d’una
(DVD) audició.
Identificació de l’època
de diferents
compositors.
Diferències i
semblances entre
simfonies i sonata.
Establir les diferències
1-2
i similituds entre dues
(COM) audicions.
TIC
Establiment de
diferències i similituds
entre dues audicions.
INT
1-10
Saber interpretar una
dansa correctament.
Definir què és un
període i les seves
divisions principals.
Escriure el nom dels
dos grans grups de
cadències.
Identificació de
diferents aspectes
d’una audició.
Interpretació correcta
d’una dansa.
Aval.
1-2, 5
1-2,
3-4
7, 9
6
Pistes
21 i 27
del CD
1
Pista 28
CD 1
Unitat 5
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-8)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Objectius
Continguts
S1
1. Conèixer la música
vocal del Romanticisme i
les seves característiques
més importants: el lied,
l’òpera i la sarsuela.
L’òpera, el lied i la sarsuela.
Característiques de la música vocal del
Romanticisme. Audició de «Libiamo,
ne’lieti calici» i «Un dì felice, eterea», de
La Traviata, de G. Verdi. Audició de
«Tango de la Menegilda», de La Gran
Vía, de F. Chueca. Valoració de l’ús de la
música vocal en el context social del
Romanticisme.
Etapes del Romanticisme musical.
Característiques de la música
instrumental: l’orquestra simfònica, el
poema simfònic i les petites formes
compositives. Audició d’«Allegro ma non
troppo, un poco maestoso», de la Novena
simfonia, en re m, op. 125, de L. V.
Beethoven. Valoració de l’ús de la música
instrumental en el context social del
Romanticisme.
Funcionament i parts de l’aparell fonador.
Interès per conèixer l’anatomia i la
fisiologia de l’aparell fonador.
Classificació i característiques de les
veus.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: gènere, compleció d’un
musicograma, cor de veus, efectes
musicals, mètrica, pulsació, tipus
vocal.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: verificació de diferents
enunciats.
Visionament de la banda sonora de la
pel·lícula Harry Potter i la pedra filosofal,
de J. Williams. Hàbit d’escoltar amb
atenció.
Compleció d’un esquema. Dibuix
de símbols.
Comparació de la Novena simfonia en re
m, op. 125, de L. V. Beethoven amb la
banda sonora de la pel·lícula Harry Potter
i la pedra filosofal, de J. Williams.
Reconeixement de característiques
1-4
comunes a dues audicions.
(COM)
Verificació de diferents enunciats.
TIC
Utilització de les TIC.
Establir les
diferències i
similituds de dues
audicions.
Interpretació de l’«Himne a l’alegria», de
L. V. Beethoven.
Assaig d’una melodia sobre una
gravació.
Saber interpretar una Interpretació correcta
melodia
d’una melodia.
correctament.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Avaluació.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1-3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament el
leitmotiv d’una obra.
(5) Interpretar
l’adaptació d’una
partitura. (8)
CD. Utilitzar les
tecnologies digitals:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5, 6)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (5, 6,
7, 8)
CF. Reconèixer l’ús
correcte de la veu i
de l’aparell
respiratori. (3, 4)
S2
S3
S4
S5
S6
S7
2. Conèixer la música
instrumental del
Romanticisme
(l’orquestra simfònica, el
poema simfònic i les
petites formes
compositives) i les seves
característiques més
importants.
3. Conèixer les
característiques bàsiques
de l’aparell fonador.
4. Classificar les veus i
determinar-ne les
característiques.
5. Reconèixer l’ús de
diferents tècniques i
recursos compositius de
la música a través de la
història: el leitmotiv.
6. Establir paral·lelismes
entre audicions
d’èpoques i estils
diferents.
7. Utilitzar les TIC.
8. Expressar-se
musicalment a través
d’instruments.
9. Avaluar l’aprenentatge.
Activitats d’aprenentatge
Compleció d’un esquema sobre les
famílies instrumentals i els cors
d’una orquestra.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: compleció d’un text,
famílies d’instruments, agrupació
musical, mètrica.
Exercici d’observació i
reconeixement de veus. Ordenació
de les parts de l’aparell fonador.
Reconeixement tímbric de veus i
relació amb un estil musical.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activ.
1-8
9-13
14-16
1-2
(DVD)
INT
1-10
Criteris d’avaluació
Activitats
d’avaluació
Compleció d’un text
sobre les
característiques de la
música vocal.
Verificació de diferents
enunciats. Definició de
leitmotiv.
Sessió
Reconèixer les
característiques més
significatives de la
música vocal: el lied,
l’òpera i la sarsuela
en el Romanticisme.
Reconèixer les
característiques més
significatives de la
música instrumental:
l’orquestra simfònica,
el poema simfònic i
les petites formes
compositives.
Relació de
característiques sobre
les obres instrumentals
amb el seu autor
corresponent.
Ordenació cronològica
de diferents dades.
Comprendre i
descriure el procés
d’emissió d’un so.
Descripció de l’itinerari
que recorre l’aire fins
que es converteix en
veu.
Identificar el leitmotiv
en una audició.
Recerca d’informació
sobre l’autor d’una
audició.
Establiment de les
diferències i similituds
entre dues audicions.
Aval.
1-3, 6
4-5
8
7
Pistes 4
i 9 del
CD 1.
Pista 10
del CD
1
Unitat 6
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les
diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural
establint connexions
amb altres
llenguatges artístics.
(1-6)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7) Valorar
els trets de la
societat en què es
viu. (1, 2)
CD. Utilitzar
procediments,
programes i
tècniques digitals
aplicats a la música:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5, 6)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (4, 5,
6, 7, 8)
S3
S4
S5
S6
Objectius
1. Conèixer la música
nacionalista i les seves
característiques més
importants: el poema
simfònic.
2. Conèixer les
característiques i els
compositors més
importants de
l’impressionisme musical.
3. Reconèixer i analitzar
les notes reals d’una
melodia.
4. Reconèixer l’ús de la
música nacionalista en
moltes bandes sonores
de pel·lícules.
5. Establir paral·lelismes
entre dues audicions.
6. Utilitzar les TIC.
7. Expressar-se
musicalment a través de
la veu o d’instruments.
8. Avaluar l’aprenentatge.
Continguts
La música nacionalista: principals escoles i
característiques. El poema simfònic.
L’escola nacionalista espanyola.
Audició de la «Dansa ritual del foc», d’El
amor brujo, de Manuel de Falla. Valoració
de la pluralitat de les manifestacions
musicals pròpies de cada nació.
Principals característiques de la música
impressionista. Relació amb
l’impressionisme pictòric. Audició de «Joc
de les onades», d’El mar, de Claude
Debussy. Sensibilitat estètica davant de les
noves propostes.
Anàlisi de les notes reals d’una melodia,
que es basen en els acords. Concentració
per entendre els conceptes bàsics de la
creació musical.
Les bandes sonores. Visionament d’Un
americà a París, de G. Gershwin. Hàbit
d’escoltar amb atenció.
La música nacionalista nord-americana i la
música nacionalista espanyola. Comparació
de «La dansa ritual del foc», d’El amor
brujo, de Manuel de Falla, amb Un americà
a París, de G. Gershwin.
Melodia principal. Interpretació de la banda
sonora de la pel·lícula Braveheart, de J.
Horner.
Anàlisi de l’esquema. Activitats d’avaluació.
Activitats d’aprenentatge
Compleció d’un quadre
cronològic amb els compositors
nacionalistes. Elaboració d’un
musicograma. Reconeixement
de les característiques de la
música nacionalista.
Audició i identificació del tipus
d’agrupació musical i de la
forma ternària de la composició.
Identificació de les notes reals
en un fragment musical.
Compleció d’una melodia amb
els acords que falten. Creació
d’un fragment musical amb
notes reals.
Audició del fragment musical i
identificació dels instruments i
els compassos.
Activ.
1-3
4-5
1-3
(DVD)
S7
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
INT
1-10
Aval.
1-3, 5
Descriure l’origen de
l’Impressionisme
musical i les seves
característiques més
significatives.
Descripció de l’origen
de l’Impressionisme
musical i les seves
característiques més
significatives.
Conèixer les notes
reals.
Coneixement de les
notes reals.
6-10
Reconeixement de
1-5
característiques comunes a
dues audicions. Utilització de les (COMP)
TIC
TIC.
Assaig d’una melodia,
acompanyada d’un obstinat
rítmic, sobre una gravació.
Avaluació.
Activitats
d’avaluació
Identificar les
Identificació de les
característiques de la característiques de la
música nacionalista. música nacionalista.
Criteris d’avaluació
4, 6
8
Identificar els
instruments i els
compassos en una
audició.
Establir les
diferències i
similituds entre dues
audicions.
Identificació dels
instruments i els
compassos en una
audició.
Establiment de les
diferències i similituds
entre dues audicions.
Saber interpretar una Interpretació correcta
melodia
d’una obra sobre una
correctament.
gravació.
7
Pistes
11 i 13
del CD
2.
Pista 14
del CD
2.
Unitat 7
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-3)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
Objectius
Continguts
Activitats d’aprenentatge
Activ.
1. Comprendre i
identificar les
característiques dels
diferents estils musicals
que se succeeixen durant
la primera meitat del
segle XX.
Característiques de les obres que es
van compondre en el
Postromanticisme, el Futurisme,
l’Expressionisme i el Neoclassicisme.
Audició de «Gebet an Pierrot», de
Pierrot Lunaire, op. 21, núm. 9,
d’Arnold Schönberg. Audició de
«Dansa sagrada», de La
consagració de la primavera, d’I.
Stravinsky. Valoració de l’ús de la
música com a expressió d’idees.
Reconèixer i analitzar les notes
estranyes d’una melodia: les notes
de pas i les brodadures. Comprensió
dels conceptes bàsics de la creació
musical i concentració per
entendre’ls.
El hard rock. Visionament de
«Smoke on the Water», de Deep
Purple. Sensibilitat estètica davant
de les noves obres proposades.
Hàbit d’escoltar amb atenció.
La música de la primera meitat del
segle XX i la dels anys setanta.
Comparació de «Dansa sagrada» de
La consagració de la primavera, d’I.
Stravinsky, amb «Smoke on the
Water», de Deep Purple.
Interpretació i improvisació sobre la
proposta Efectes sonors. La
innovació en la música.
Resolució d’exercicis referits a una
audició: identificació del tipus d’agrupació
musical, reconeixement dels instruments
que hi han intervingut, verificació de
diferents enunciats i recerca d’informació
sobre el compositor.
1-8
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura col·laborant
en el treball
cooperatiu i
coordinant les
accions pròpies amb
les dels altres. (6)
CD. Utilitzar
procediments,
programes i
tècniques digitals
aplicats a la música:
CD, DVD i activitats
TIC. (3, 4, 5)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (3, 4,
5, 6, 7)
S3
S4
S5
S6
S7
2. Saber com es
construeixen melodies a
partir de les notes
estranyes.
3. Reconèixer la
innovació i la recerca de
noves formes d’expressió
musical: el hard rock.
4. Establir paral·lelismes
entre audicions de
diferent estil.
5. Utilitzar les TIC.
6. Improvisar amb
instruments musicals.
7. Avaluar l’aprenentatge. Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Identificació de les notes reals i les notes
de pas d’un fragment musical. Compleció
del baix d’una melodia. Incorporació de
notes de pas a una melodia.
Audició del fragment musical i
identificació dels instruments que hi
intervenen, el riff, la pulsació, els
compassos i l’estructura.
Reconeixement de característiques
comunes a les dues audicions. Utilització
de les TIC.
Conèixer les notes
estranyes.
9-14
1-4
(DVD)
1
(COMP)
TIC
Execució d’una melodia improvisada.
INT
Avaluació.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activitats
d’avaluació
Reconèixer les
Reconeixement de
característiques més
les característiques
significatives dels
més significatives
diferents estils i
dels diferents estils i
compositors que se
compositors que se
succeeixen entre 1900 succeeixen entre
i 1950. Identificar l’obra 1900 i 1950.
d’I. Stravinsky.
Identificació de
l’obra d’I. Stravinsky.
Criteris d’avaluació
1-10
Compleció d’un text
sobre les notes
estranyes.
Realització d’un
dibuix melòdic.
Identificar les
característiques del
hard rock.
Identificació de les
característiques del
hard rock.
Establir les diferències
i similituds entre dues
audicions.
Establiment de les
diferències i
similituds entre dues
audicions.
Saber interpretar una
melodia improvisada.
Interpretació
correcta d’una
melodia
improvisada.
Aval.
1-5
7-8
9
Pistes
16 i 17
del CD
2
Pàg.
109
Unitat 8
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar
críticament i apreciar
les diferents
manifestacions
musicals com a
patrimoni cultural.
(1-5)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
CP. Utilitzar la
intuïció, la
indagació,
l’experimentació i la
investigació en la
creació artística. (7)
S3
CS. Estimular la
lliure expressió
d’idees. (7)
S4
CD. Utilitzar
procediments,
programes i
tècniques digitals
aplicats a la música:
CD, DVD i activitats
TIC. (4, 5, 6)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (4, 5,
6, 7, 8)
S5
S6
S7
Objectius
1. Valorar i
comprendre les
avantguardes musicals
que se succeeixen
durant la segona
meitat del segle XX.
2. Conèixer les
avantguardes musicals
a Espanya.
3. Interpretar partitures
amb objectes sonors
construïts.
4. Reconèixer l’estil
musical de les bandes
sonores del cine.
5. Establir
paral·lelismes entre
audicions d’estils
diferents.
6. Utilitzar les TIC.
7. Analitzar la música
de la publicitat i
inventar un espot.
8. Avaluar
l’aprenentatge.
Continguts
Establiment de les característiques de les
avantguardes musicals: serialisme integral,
música concreta, música electrònica,
indeterminació i minimalisme. Audició de la
Simfonia Turangalila, d’O. Messiaen, i de
Guai ai gelidi mostri, de Luigi Nono.
Sensibilitat estètica davant de les obres
proposades.
Audició de Partita per a violí, de W.
Lutoslawski, Waarg, de I. Xenakis i Concert
per a violí i orquestra, de P. Glass.
La influència de les avantguardes europees
en els músics espanyols. Disposició a gaudir
de la música contemporània.
Interpretació de partitures amb objectes
sonors construïts. Valoració de les
possibilitats expressives pròpies i de les dels
altres.
Bandes sonores del cine. Audició de la banda
sonora d’El planeta dels simis, de Jerry
Goldsmith. Hàbit d’escoltar amb atenció.
Anàlisi comparativa: Simfonia Turangalila,
d’O. Messiaen; Partita per a violí, de W.
Lutoslawski; Guai ai gelidi mostri, de L. Nono;
Waarg, de I. Xenakis; Concert per a violí i
orquestra, de P. Glass; El planeta dels simis,
de J. Goldsmith. La innovació en la música.
Gaudi de diferents manifestacions culturals.
Anàlisi de la funció de la música en diferents
anuncis. Funció de la música en la publicitat.
Valor de la música en la publicitat.
Anàlisi de l’esquema. Activitats d’avaluació.
Activitats d’aprenentatge
Reconeixement de les
característiques de les dues
audicions. Explicació sobre la
utilització del ritme en aquestes
obres.
Anàlisi de les sensacions
provocades per les audicions.
Investigació sobre la presència de
la música d’autors contemporanis
en els concerts.
Construcció d’objectes sonors.
Pràctica d’un obstinat rítmic amb
unes maraques i amb un parell de
castanyoles. Interpretació d’una
partitura amb un vidròfon.
Activ.
1-2
3-6
7-9
Criteris d’avaluació
Reconèixer les
característiques més
significatives de la
música
d’avantguarda i els
seus compositors.
Reconèixer la
influència de les
avantguardes en els
músics espanyols.
Valorar la música
contemporània.
Interpretar partitures
amb instruments
fabricats.
Audició de cinc fragments musicals
1-3
i identificació de diverses
(DVD)
característiques.
Reconeixement de les formacions
musicals escoltades. Identificació
1-2
de les característiques de les
(COMP)
audicions.
TIC
Utilització de les TIC.
Identificar diversos
aspectes d’una
audició.
Establir les
diferències i
similituds analitzant
les noves formes
d’expressió musical.
Classificació de la música dels
anuncis seleccionats d’acord amb
les descripcions proposades.
Creació de la música per a un
espot.
Avaluació.
Explicar l’ús de la
música en la
publicitat.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
INT
Activitats
d’avaluació
Compleció d’un text.
Reconeixement dels
enunciats que
pertanyen a cada estil.
Menció de tres
compositors espanyols
posteriors a 1950.
Materials necessaris
per fabricar unes
maraques.
Identificació de les
famílies d’instruments
de percussió.
Identificació de
diversos aspectes
d’una audició.
Reconeixement dels
aspectes innovadors i
les diferències entre
les audicions.
Explicació de l’ús de la
música en la publicitat.
Aval.
1-2, 4
3
7-8
5-10
Pistes
18-23
del CD
2
Pàg.
123
Unitat 9
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i apreciar
les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural. (1-5)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1, 2, 3)
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7)
CD. Utilitzar
procediments,
programes i tècniques
digitals aplicats a la
música: CD, DVD i
activitats TIC. (4, 5, 6)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (4, 5, 6,
7, 8)
CF. Identificar l’excés
de soroll, la
contaminació sonora i
l’ús indiscriminat de la
música i reflexionar-hi.
(3)
Objectius
1. Comprendre els
diferents estils que se
succeeixen des de 1950
fins als nostres dies.
2. Conèixer la música
d’arrel a Espanya.
S2
S3
S4
S5
S6
S7
Continguts
Relació dels diferents estils de la
música popular moderna i
establiment de les seves
característiques. Audició d’It’s Only
Rock’n’Roll (but I like it), de The
Rolling Stones. Sensibilitat estètica
davant de les noves obres
proposades.
La importància de la música d’arrel
com a part del patrimoni musical.
Disposició a gaudir dels gèneres
musicals.
3. Discriminar la
contaminació acústica i
els seus riscos per a la
salut.
Valoració dels índexs de
contaminació acústica permesos.
Exemplificació dels riscos de salut
que provoca la contaminació
acústica.
4. Reconèixer les
diferències entre dues
versions d’un tema en
diferents èpoques.
Visionament d’«Himne a l’alegria»,
de la Novena simfonia de L. V.
Beethoven i d’«Himno a la alegría»
de M. Ríos. Hàbit d’escoltar amb
atenció.
Comparació de l’«Himne a
l’alegria», de la Novena simfonia de
L. V. Beethoven i de l’«Himno a la
alegría» de M. Ríos.
5. Establir paral·lelismes
entre dues audicions del
mateix tema, però
d’èpoques diferents.
6. Utilitzar les TIC.
7. Expressar-se
Interpretació de la cançó Tea house
musicalment a través
moon, d’Enya.
d’instruments.
8. Avaluar l’aprenentatge. Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Activitats d’aprenentatge
Reconeixement de l’estil i la dècada
corresponents a diverses obres
musicals del segle XX. Elaboració
d’una llista amb grups o cantants
supervendes. Resolució d’exercicis
referits a una audició: instruments,
mètrica, tessitura, verificació de
diversos enunciats.
Lectura d’un text i destacament
d’idees. Identificació dels instruments
utilitzats en la música d’arrel. Citació
de grups de música tradicional
autòctons.
Recerca d’informació sobre les
ordenances que regulen la
contaminació acústica de la pròpia
localitat.
Activ.
1-8
9-11
Criteris d’avaluació
Reconèixer les
característiques dels
diferents estils de la
música popular
moderna.
Reconèixer les
característiques de la
música d’arrel.
Addició de paraules
omeses relatives a la
música popular moderna.
Ordenació cronològica de
diferents estils.
Elaboració d’una fitxa
musical de la composició
d’un grup.
Citació de
característiques de la
música d’arrel.
Identificar diversos
aspectes de dos
fragments musicals.
Indicació de problemes
relacionats amb la
contaminació acústica i
possibles solucions.
Verificació de diversos
enunciats.
Resolució de qüestions
sobre la Novena simfonia
de Beethoven.
Identificació de les característiques de
1-8
les dues audicions. Utilització de les
(COMP)
TIC.
TIC
Establir les diferències
i similituds entre les
dues composicions
musicals.
Establiment de les
diferències i similituds
entre les dues
composicions musicals.
Assaig d’una melodia, acompanyada
d’un obstinat rítmic, sobre una
gravació.
Avaluació.
Saber interpretar una
melodia correctament.
Interpretació correcta
d’una melodia.
12
Visionament dels dos fragments
musicals.
INT
1-10
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Reconèixer la
importància de la
contaminació acústica i
els efectes que se’n
deriven.
Activitats d’avaluació
Aval.
1-3
9
5-6
7-8
Pistes
27 i 28
del CD
2
Pista 29
del CD
2
Programació de curs
Competències bàsiques (*)
CC. Apreciar, comprendre i valorar
críticament les diferents manifestacions
artístiques com a font de gaudi i
enriquiment personal i considerar-les
com a patrimoni cultural dels pobles.
(14, 16, 18, 20, 22, 25, 26)
1.
2.
3.
4.
5.
CC. Apreciar, comprendre i valorar
críticament diferents manifestacions
musicals per mitjà d’experiències
perceptives i expressives i del
coneixement de músiques de cultures,
èpoques i estils diferents. (1, 3, 5, 22,
24, 25, 26)
Objectius
Analitzar la funció de la crítica musical. [7]
Elaborar crítiques musicals. [9]
Expressar opinions fonamentades de les
diferents versions d’una obra musical. [9]
Identificar paral·lelismes i diferències en les
versions de tres obres musicals. [9]
Expressar opinions fonamentades de les
diferents versions d’obres musicals d’estils
diversos. [9]
Continguts
Escoltar i comprendre
• Audició de tres versions diferents de la Fuga núm. 8 BWV
877 de J. S. Bach. Hàbits d’escoltar amb atenció.
• Audició atenta i comparació de les versions de cada una
de les obres escoltades: «Primer moviment» de la
Cinquena simfonia de L. V. Beethoven; «Primer moviment»
del Concert per a quatre violins, d’A. Vivaldi i el Concert
per a quatre claves, de J. S. Bach; «La gran porta de
Kiev», de Quadres d’una exposició, versions de piano de
M. Mussorgsky i l’arranjament per a orquestra de M. Ravel.
• Audició atenta i reflexió sobre dues versions d’un «Kyrie»
del s. XII i de Gregorian Chillout Project; sobre dues peces
de W. A. Mozart i la seva versió jazzística; sobre diferents
versions de «(I Can’t Get No) Satisfaction» de The Rolling
Stones; sobre «Gimme! Gimme! Gimme!» de ABBA i
«Hang up» de Madonna.
• Lectura i valoració de crítiques musicals de les versions
escoltades.
• Interès per escoltar i conèixer obres d’estils musicals
diversos.
Saber compondre una melodia seguint el
mètode serial dodecafònic. [4, 5, 10]
Saber compondre una melodia seguint les
característiques del Minimalisme. [4, 5, 10]
Compondre una obra musical utilitzant
correctament els elements de l’escriptura
musical. [4, 5, 10]
Saber elaborar una melodia, un ritme, i una
successió d'acords a partir de les
característiques de la música serial
dodecafònica, el Futurisme italià i el
Minimalisme. [4, 5, 10]
Ser capaç de crear i interpretar una
composició pròpia. [1, 4, 8]
Aplicar els coneixements de gèneres,
agrupacions instrumentals i/o vocals,
textures i formes musicals en la creació
d'una obra musical. [1, 4, 5, 7]
Reconèixer el paper de la informàtica en
l’expressió musical. [8]
Improvisar bases musicals de composicions
senzilles amb el software i conèixer les
seves diverses possibilitats. [8]
• Interpretació d’una versió de Green Sleeves, tradicional.
• Interpretació d’una versió de «Obladi-Oblada», de The
CC. Desenvolupar el pensament
divergent, la creativitat i l’equilibri
cognitivoemocional per a una relació
integral amb l’obra artística i la cultura
en general. (2, 3, 28, 30, 32)
CL. Adquirir un vocabulari musical
bàsic. (4, 11, 15, 17, 19, 21, 22)
Interpretar i crear
6.
CL. Utilitzar el llenguatge oral i escrit
per a la transmissió, anàlisi i
interpretació d’obres sonores, pròpies i
alienes. (2, 3, 5, 8, 10)
CL. Facilitar la comunicació i la
comprensió intercultural. (22, 25, 26)
7.
8.
9.
CP. Utilitzar la intuïció, la indagació,
l’experimentació i la investigació en la
creació artística. (8, 9, 10, 11)
10.
CP. Fomentar la originalitat i la
creativitat en el desenvolupament de
projectes que permetin transformar les
idees en obres. (10, 11)
CP. Conèixer els perfils professionals
principals relacionats amb la música i la
dansa, així com la importància que
tenen en el món laboral. (40)
11.
12.
13.
CP i CS. Interpretar conjuntament
l’adaptació d’una partitura. (10)
CP i CS. Planificar i gestionar la
interpretació d’una dansa potenciant el
treball col·laboratiu. (10)
CS. Estimular la lliure expressió
Criteris d’avaluació
Adquirir un criteri propi coneixent els arguments
històrics.
Conèixer la funció de la crítica musical.
Saber identificar les dinàmiques.
Saber les possibilitats harmòniques del violí i del
piano.
Saber que el compositor M. Ravel era un gran
instrumentador.
Identificar les característiques rítmiques,
estilístiques, harmòniques, melòdiques, etc., de
cada versió escoltada.
Beatles.
• Interpretació d’una versió de Evocació oriental.
• Interpretació d’una versió de «La bamba», anònim.
• Interpretació d’una versió de Ba ni Ngyeti Ba Yawe,
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
•
popular.
Interpretació d’una versió de La bella Lola, popular.
interpretació d’una versió de Balaio, popular.
Interpretació d’una versió de La Tarara, popular.
Improvisació musical sobre una base harmònica.
Interpretació d'una composició musical pròpia.
Composició d’una melodia amb la sèrie dodecafònica.
Composició d’una partitura seguint les característiques del
moviment futurista italià.
Composició d’una partitura seguint les característiques del
minimalisme.
Elaboració d'un anunci publicitari utilitzant recursos
informàtics i electrònics.
Creació d'una base harmònica per improvisar.
Participació activa en la planificació, assaig, execució,
direcció i avaluació d’un concert.
Escriure una partitura amb les característiques de la
música minimalista.
Escriure una partitura amb les característiques de la
música futurista.
Conèixer i practicar amb software musical per a la
creació i la improvisació.
Participar en la interpretació en grup d'una peça
vocal/instrumental o coreogràfica, adequant la
pròpia interpretació a la del conjunt i assumint-hi
diferents rols.
Assolir les pautes de conducta, els hàbits i la
disciplina que permeten un desenvolupament
adequat de les activitats musicals.
Aplicar les pautes de conducta, els hàbits i disciplina
que permetin un desenvolupament adequat de les
activitats musicals.
Interpretar correctament peces musicals pròpies.
Conèixer i practicar amb programes informàtics
adequats per a la creació.
Dimensió social i cultural
14. Comprendre i conèixer les característiques
principals de la Segona Escola de Viena. [2,
3, 10]
15. Distingir auditivament característiques
• Coneixement i valoració dels antecedents i les
•
característiques de l'Expressionisme musical.
Anàlisi de les característiques de l’Expressionisme musical
en la Suite per a piano, Op. 25 d’Arnold Schönberg.
Reconèixer compositors de la Segona Escola de
Viena.
Reconèixer característiques bàsiques de la música
futurista.
d’idees. (10, 13, 33, 35, 37)
CS. Acostar-se, comprendre i valorar
altres realitats culturals i artístiques,
actuals i passades, que afavoreixin la
comprensió de cultures diferents i de la
seva aportació al progrés de la
humanitat. (23, 25, 26)
CS. Valorar la diversitat cultural i
artística com a enriquiment dels pobles.
(25, 26)
16.
17.
18.
19.
CS.
Valorar
la
cultura
i les
manifestacions populars com a formes
d’expressió genuïnes d’un poble. (25,
26)
20.
CD. Conèixer i tenir un domini bàsic del
maquinari i del programari musical i
dels diferents formats de so i d’àudio
digital o les tècniques de gravació i so.
(12, 33, 34, 35, 36, 37, 38, 39)
22.
21.
23.
24.
CD.
Usar
nous
procediments,
programes i tècniques digitals aplicades
a la música. (33, 34, 35, 36, 37, 38, 39)
25.
26.
CD. Valorar críticament l’ús i la
interpretació de la informació musical a
través d’Internet. (12, 33, 34, 36, 38)
27.
CA. Usar la reflexió personal en els
processos d’experimentació creativa
per a la presa de consciència de les
capacitats pròpies i recursos personals.
(6, 7, 8, 9, 10, 11)
28.
CA. Realitzar activitats per consolidar i
avaluar l’aprenentatge. (1-40)
30.
29.
31.
CF. Reflexionar sobre la importància
dels avenços físics, químics i
tecnològics en la millora dels materials i
de la instrumentació musical. (12)
CF. Compromís amb la conservació de
l’entorn mediambiental identificant
l’excés de soroll, la contaminació
sonora i l’ús indiscriminat de la música,
i reflexionant-hi, per tal de generar
hàbits saludables. (27, 28, 29, 30, 31,
32)
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
musicals de la Segona Escola de Viena. [2,
3]
Comprendre i conèixer les característiques
principals del Minimalisme als Estats Units.
[2, 3]
Distingir auditivament característiques
musicals del Minimalisme. [2, 3]
Conèixer l’ordre cronològic i l’evolució dels
diferents estils que provenen o deriven del
jazz. [2, 3, 6]
Distingir auditivament els estils més
característics que provenen o deriven del
jazz. [2, 3, 6]
Conèixer l’ordre cronològic i l’evolució de la
música pop i rock. [2, 3, 6]
Distingir auditivament els estils més
característics de la música pop i rock de les
dècades dels 50 i 60. [2, 3, 6]
Conèixer i identificar els components
diversos dels diferents gèneres, estils i
cultures musicals. [2, 3, 6]
Conèixer l’evolució de la música pop i rock.
[2, 3, 6]
Distingir auditivament els estils més
característics de les dècades dels 80 i 90. [3]
Reconèixer les característiques principals de
la música d'arreu del món. [2, 3]
Identificar i distingir les característiques
pròpies de la música folklòrica de les
diferents comunitats autònomes. [2, 3]
Distingir auditivament la música
cinematogràfica. [2, 6]
Conèixer l'evolució de la música al cinema,
les diferents classes, la funció de la banda
sonora i els principals compositors de
música per a cinema. [2, 3, 6]
Conèixer els compositors més rellevants de
música cinematogràfica. [2, 3, 6]
Reconèixer la funció de la música a la ràdio i
a la televisió. [2, 3, 6]
Analitzar la relació de la música i el
videoclip. [2, 3, 6]
Reconèixer la funció de la música a la
publicitat. [2, 3, 6]
Utilitzar software musical per programar i
editar música. [7, 8]
Utilitzar software educatiu i les seves
possibilitats. [7, 8]
Iniciar-se amb el software per fer
composicions senzilles i conèixer les seves
possibilitats. [7, 8]
Utilització de software per a l'edició del so.
[7, 8]
Conèixer el maneig d’un programa senzill de
simulació de DJ. [7, 8]
Aplicar tècniques informàtiques per la
manipulació de partitures. [8, 10]
• Coneixement i valoració dels antecedents i les
característiques del moviment futurista italià.
• Audició de diferents instruments que emeten sorolls
fabricats per L. Russolo. Audició de la Cançó de Maig, de
G. Balla. Audició de la poesia Pentagrammatta de F.
Cangiullo.
• Anàlisi dels antecedents i les característiques del
moviment minimalista.
• Audició de Music in Fifths, de P. Glass, de Violin Phase, i
Piano Phase de S. Reich.
• Anàlisi dels precedents i l’evolució del jazz en el seu
context històric, social i cultural.
• Coneixement dels estils principals de la música pop i rock
des dels anys 50 fins als nostres dies.
• Aproximació a la pluralitat de tradicions musicals del món i
als seus valors culturals i estètics:
La música celta i les seves característiques.
La música de Bali i les seves característiques.
La música de la Xina i les seves característiques.
La música mexicana i les seves característiques.
La música africana i les seves característiques.
La música cubana i les seves característiques.
La música brasilera i les seves característiques: la
samba.
La música d'Egipte i les seves característiques.
La música de Portugal i les seves característiques: el
fado.
• Aproximació a la pluralitat de tradicions musicals de les
comunitats autònomes de l’Estat espanyol i als seus valors
culturals i estètics:
Característiques de les festes, danses i instruments de
Galícia. Audició de la Muñeira de Lugo, tradicional.
Característiques de les festes, danses i instruments de
la Comunitat Valenciana i la Regió de Múrcia. Audició de
la Muixeranga i de la Parranda, populars.
Característiques de les festes, danses i instruments del
País Basc i Navarra. Audició de Urrategi i de la Sagar
dantza, populars.
Característiques de les festes, danses i instruments
d’Ansalusia i Extremadura. Audició de Cada vez que nos
miramos i Fandango extremeño, populars.
Característiques de les festes, danses i instruments de
les Illes Canàries. Audició de la folía Cuando una
canaria quiere, popular.
Característiques de les festes, danses i instruments
d’Aragó i La Rioja. Audició de les jotes Mañico, cierra la
puerta i Mi querida Rioja, populars.
Característiques de les festes, danses i instruments de
Catalunya i les Illes Balears. Audició de la sardana La
santa espina d'E. Morera i del Fandango pollencí,
popular.
Característiques de les festes, danses i instruments de
Castella i Lleó, Castella-La Manxa i la Comunitat de
Madrid. Audició del Fandango del Candil i de Rondeña
de quintería, populars.
Característiques de les festes, danses i instruments de
Identificar auditivament característiques bàsiques de
la música futurista.
Reconèixer característiques bàsiques de la música
minimalista.
Identificar auditivament característiques bàsiques de
la música minimalista.
Reconèixer els estils que propicien l'aparició del jazz
i la seva evolució.
Identificar aspectes diversos d'una audició i els estils
pop-rock més importants dels anys 50 fins avui.
Identificar les característiques bàsiques de la
música celta.
Reconèixer instruments utilitzats a la música de Bali
i els seus gèneres més usuals.
Identificar les característiques bàsiques de la
música de la Xina.
Identificar les característiques bàsiques de la
música de Mèxic.
Identificar les característiques bàsiques de la
música de l’Àfrica negra.
Identificar les característiques bàsiques de la
música cubana.
Identificar les característiques bàsiques de la
música de Brasil.
Identificar les característiques bàsiques de la
música d'Egipte.
Identificar les característiques bàsiques de la
música de Portugal.
Identificar les característiques bàsiques de les
danses, instruments, i festes populars de les
diferents comunitats autònomes.
Identificar les característiques bàsiques de la
muixeranga i de la parranda.
Reconèixer les característiques d’aires, cançons i
instruments populars d'Andalusia i Extremadura.
Conèixer alguns instruments populars de Catalunya
i les Illes Balears.
Reconèixer les parts d’un fandango balear.
Reconèixer instruments populars d’una rondalla
canària. Reconèixer les característiques principals
d’una folía.
Reconèixer instruments populars de la rondalla.
Reconèixer les característiques principals de les
jotes.
Identificar les característiques bàsiques del
fandango.
Conèixer l'evolució de la música al cinema, les
diferents classes, la funció de la banda sonora i els
compositors principals de música per a cinema.
Conèixer alguns compositors de música
cinematogràfica.
Conèixer l'origen, les funcions, les característiques,
influències i tipus de música utilitzats a la música per
a ràdio i televisió.
Comparar videoclips d’èpoques diferents i analitzarne les diferències principals.
Identificar les característiques de la música que
39. Utilitzar software per a l’edició de partitures.
[8, 10]
40. Conèixer alguns perfils professionals
relacionats amb la música i la dansa. [10]
Cantàbria i Astúries. Audició de El trepeletre i de El
s'utilitza a la publicitat.
quirosanu, populars.
Conèixer els paràmetres del so que es poden variar
amb un software musical adequat.
• Anàlisi de la música cinematogràfica: funcions, tipus i
Experimentar amb programes seqüenciadors i
compositors principals.
editors de partitures.
• Identificació i anàlisi de la presència de la música als
Utilitzar correctament el programa Earmaster i triarmitjans de comunicació: la ràdio i la televisió. El vídeo
ne els paràmetres adequats per la formació musical
musical o videoclip.
de cada alumne/a.
• Anàlisi de la música en la publicitat: la influència de la
música en els consumidors.
• Coneixement dels recursos per a la creació, interpretació,
enregistrament i difusió que ofereix la informàtica musical.
• L’edició del so: el programa Audacity.
• El MIDI: programes seqüenciadors, editors de partitures.
• Software mesclador: el programa EasyDJ.
(*) Els números que hi ha entre parèntesi relacionen les competències bàsiques amb els objectius, continguts i criteris d’avaluació de la unitat.
[] Els números entre claudàtors relacionen els objectius de curs amb els d’etapa.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Unitat 1
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les
diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-7)
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic per a la
transmissió,
l’anàlisi i la
interpretació
d’obres sonores.
(3, 4, 5, 6)
CL. Expressar de
forma oral i escrita
pensaments,
sentiments o
emocions lligades
a la creació
artística. (1, 2)
CP i CS.
Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (7,
8)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
Objectius
S1
S2
1. Analitzar la funció de
la crítica musical.
2. Elaborar crítiques
musicals objectives.
S3
S4
S5
S6
S7
S8
Continguts
Criteris
d’avaluació
Activitats
d’avaluació
Activitats d’aprenentatge
Activ.
Audició de tres versions de la
Fuga núm. 8 BWV 877 de J. S.
Bach. Hàbit d’escoltar amb
atenció.
Lectura d’una crítica musical.
Identificació de la versió pianística.
Ordenació cronològica de tres versions
musicals. Situació cronològicament de
tres versions musicals. Elecció amb
criteri d’una versió musical.
1-3
4-6
Identificació de la
Adquirir un criteri
propi tot coneixent els feina i la funció
d’un crític musical.
arguments històrics.
Conèixer la funció de
la crítica musical.
1
3. Conèixer l’ordre
cronològic i l’evolució
dels diferents estils que
provenen o deriven del
jazz.
4. Distingir auditivament
els estils més
característics que
deriven del jazz.
Els precedents musicals del jazz.
El jazz en els seus primers anys.
Lectura dels precedents i evolució del
jazz.
Audició, reconeixement, anàlisi i
comparació dels precedents del jazz.
7-9
Reconèixer els estils
que propicien
l'aparició del jazz.
Identificació dels
precedents del
jazz.
3
Reconeixement auditiu de
diferents estils jazzístics.
Audició, reconeixement, anàlisi i
comparació de diferents estils del jazz.
10-13
Reconèixer els estils
que deriven del jazz i
la seva evolució.
5. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica de Galícia.
Audició de la Muñeira de Lugo.
Les característiques pròpies de
les festes, les danses i els
instruments de Galícia.
Identificació de les característiques de
la muñeira, dels instruments que
l’acompanyen i distingir-ne les parts.
1-3
FOLK.
Identificar les
característiques
bàsiques de la
muñeira.
6. Reconèixer les
característiques de la
música celta.
La música celta i les seves
característiques. Audició d’una
peça de música celta: «The
Christmas Reel».
Lectura i reconeixement auditiu de les
característiques de la música celta.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la
música celta.
Identificació de les
característiques del
jazz, els seus
precedents i els
seus intèrprets més
importants.
Reconeixement
dels instruments
populars de
Galícia.
Identificació del
nom de les
muñeiras antigues.
Reconeixement
dels instruments
utilitzats a la
música celta i les
danses més
usuals.
Interpretació
correcta d'un
obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
7. Expressar-se
L’obstinat rítmic. Interpretació
musicalment a través de d’una versió de Green Sleeves.
la veu o d’instruments.
Valoració de la importància de
tocar en grup.
Pràctica d'un obstinat rítmic sobre una
gravació. Assaig d'una melodia amb
acompanyament.
8. Avaluar
l’aprenentatge.
Avaluació.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
INT.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre
una gravació. Saber
interpretar una
melodia sobre un
acompanyament.
1-8
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Aval.
2, 8
4-5
6-7
Pista
12
(CD 1)
Unitat 2
Competències
bàsiques (*)
CC. Comprendre,
valorar i apreciar
críticament diferents
manifestacions
musicals a través
d’experiències
perceptives i
expressives. (1-2)
CC. Valorar i
apreciar les
diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(3-6)
CL. Fer servir el
llenguatge oral i
l’escrit per
interpretar obres
sonores, pròpies i
alienes. (1, 2, 3, 4,
5, 6)
CS. Estimular la
lliure expressió
d’idees. (2)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
S4
S5
S6
CP. Comprendre
cultures diferents
gràcies a la presa
de contacte amb
una varietat àmplia
de músiques. (3, 4,
6)
S7
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (7, 8)
S8
S9
Objectius
1. Identificar els
paral·lelismes i les
diferències en les
versions de tres obres
musicals.
2. Expressar opinions
fonamentades de les
diferents versions
d'una obra musical.
3. Conèixer la
cronologia i l’evolució
de la música pop i rock.
4. Distingir
auditivament els estils
més característics de
les dècades dels anys
50 i 60.
5. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica de la
Comunitat Valenciana i
de la Regió de Múrcia.
Continguts
Audició de dues versions diferents
del «Primer moviment» de la
Cinquena simfonia de L. V.
Beethoven, del Concert per a quatre
violins d'A. Vivaldi i la seva
adaptació per a quatre claves de J.
S. Bach i de «La gran porta de
Kiev» per piano de M. Mussorgsky i
l'arranjament per a orquestra de M.
Ravel.
Lectura de la crítica proposada de la
Cinquena simfonia de Beethoven.
Les característiques dels estils poprock dels anys 50 i 60 i els
principals grups o cantants.
Audició de diferents estils analitzant
les seves característiques.
Activitats d’aprenentatge
Activ.
Criteris
d’avaluació
Identificació de les dinàmiques i els
seus motius. Identificar les
possibilitats harmòniques dels
instruments solistes. Conèixer les
destreses del compositor M. Ravel
d'escriure per a orquestra.
1-2
4-5
7-8
Conèixer les
dinàmiques. Saber
les possibilitats
harmòniques del
violí i del piano.
Reconèixer que M.
Ravel era un gran
instrumentador.
Tria amb criteri raonat de la versió
que més agradi.
Ordenació cronològica de les obres
escoltades.
Coneixement dels principals estils i
grups dels anys 50 i 60.
3, 6, 9
10
11
Tenir criteri propi
partint dels
arguments
històrics.
Identificar diferents
aspectes d'una
audició.
12-13
Identificació dels estils principals de
la música pop-rock a les dècades
dels 50 i 60.
14-16
Audició d’una dansa de la
Comunitat Valenciana, la
Muixeranga, i una de la Regió de
Múrcia, la Parranda.
Identificació de les característiques
de la muixeranga i de la parranda,
així com dels instruments que els
acompanyen.
1-4
FOLK.
Identificar les
característiques
bàsiques de la
muixeranga i de la
parranda.
6. Reconèixer les
característiques de la
música de Bali
(Indonèsia).
7. Expressar-se
musicalment a través
de la veu i/o
instruments.
Audició d’un exemple musical de
Bali i reconeixement de les seves
característiques bàsiques.
Lectura de les característiques de la
música de Bali. Reconeixement
auditiu de les característiques de la
música de Bali.
Pràctica d'un obstinat rítmic sobre
una gravació. Assaig d'una melodia
amb acompanyament.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la
música de Bali.
Saber interpretar
un obstinat rítmic
sobre una
gravació. Saber
interpretar una
melodia sobre un
acompanyament.
8. Avaluar
l’aprenentatge.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
L’obstinat rítmic. Interpretació d’una
versió de «Obladi-oblada».
Valoració de la importància de tocar
en grup.
Avaluació.
INT.
Activitats
d’avaluació
Aval.
Reconeixement de les
possibilitats d'adaptació
d'una obra musical per
diferents instruments.
1
Identificació de les
característiques i els
estils més representatius
dels anys 50 i 60.
2, 3, 9
Reconeixement dels
instruments populars de
la Comunitat Valenciana
i de la Regió de Múrcia.
Identificació de la
muixeranga com a
dansa d'Algemesí.
Reconeixement
d’instruments utilitzats a
la música de Bali i els
gèneres més usuals.
Interpretació correcta
d'un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
4-6
1-9
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
7-8
Pista
30
(CD 1)
Unitat 3
Competències
bàsiques (*)
CC. Valorar i
apreciar les diferents
manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural.
(1-7)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (1-4)
CL. Concebre les
arts musicals com a
sistema de
comunicació amb
codis propis i com a
complement de la
comunicació verbal i
escrita. (1-6)
CS. Concebre l’art
com a instrument
idoni d’acostament a
altres pobles i
cultures. (5, 6)
S3
S4
S5
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7)
CA. Fer activitats
per consolidar i
avaluar
l’aprenentatge. (7, 8)
S6
Objectius
1. Expressar opinions
fonamentades de les
diferents versions d'obres
musicals d'estils diversos.
Continguts
Audició de diferents versions
d’un «Kyrie» del s. XII;
d’obres clàssiques de
Mozart amb la seva versió
jazzística; diferents versions
de «(I Can’t Get No)
Satisfaction» de The Rolling
Stones.
2. Conèixer i identificar els Comparació de «Gimme!
diferents components dels Gimme! Gimme!» d’ABBA
diferents gèneres, estils i
amb «Hang up» de
cultures musicals.
Madonna.
Estimulació de la crítica
musical i del gust propi
davant les diferents versions
d'una obra.
3. Conèixer l'evolució de
Les característiques dels
la música pop i rock des
estils pop-rock dels anys 70
dels anys 70 fins als
fins avui i els principals
nostres dies.
grups o cantants.
4. Distingir auditivament
Les característiques del popels estils més
rock que es fa a l’Estat
característics de la música espanyol i els principals
pop-rock feta a l’Estat
grups o cantants.
espanyol i a Catalunya.
Activitats d’aprenentatge
Activ.
Criteris d’avaluació
Identificació de les
característiques rítmiques,
estilístiques, harmòniques,
melòdiques... de cada versió
escoltada.
1,
3,
4
Identificar característiques
rítmiques, estilístiques,
harmòniques,
melòdiques... de diferents
versions escoltades.
Identificació de les
característiques rítmiques,
estilístiques, harmòniques,
melòdiques... de cada versió
escoltada. Elecció de la versió
que més agrada en funció de les
seves preferències amb criteri
estètic, estilístic, etc.
Reconeixement de diferents
característiques dels principals
estils i grups dels 70 fins avui.
5,
2,
6
Adquirir un criteri propi
basat en l'anàlisi i
l’argumentació després
d’escoltar diferents
audicions.
7
Identificació de les
característiques del pop-rock que
es fa a l’Estat espanyol.
Identificació dels estils principals
de la música pop-rock des dels
70 fins avui.
5. Identificar i distingir les Les característiques de la
Identificació de les
característiques pròpies
música folklòrica del País
característiques de les danses
de la música folklòrica del Basc i Navarra. Audició de la Urrategi i Sagar dantza d'Arizkun,
País Basc i Navarra.
dansa Urrategi, del País
així com dels instruments que les
Basc i de la Sagar dantza
acompanyen.
d'Arizkun, de Navarra.
6. Reconèixer les
Audició d’una peça de
Reconeixement auditiu de les
característiques de la
música xinesa i
característiques de la música de
música de la Xina (Àsia).
reconeixement de les seves la Xina.
característiques bàsiques.
7. Expressar-se
L’obstinat rítmic.
Pràctica d'un obstinat rítmic sobre
musicalment a través de
Interpretació d’una versió de una gravació. Assaig d'una
la veu i/o dels instruments. Evocació oriental. Valoració melodia amb acompanyament.
de la importància de tocar en
grup.
8. Avaluar l’aprenentatge. Anàlisi de l’esquema.
Avaluació.
Activitats d’avaluació.
Activitats d’avaluació
Aval.
Coneixement de les
diferents possibilitats per a
versionar una obra musical.
1
Identificar diferents
característiques d'una
audició.
Identificació de les
característiques i els estils
més representatius dels
anys 70 fins avui.
2,
8
1-3
FOLK.
Identificar algunes
característiques bàsiques
de les danses populars
del País Basc i Navarra.
Reconeixement dels
instruments populars del
País Basc i del lloc on es
balla Sagar dantza
d'Arizkun.
3-4
1
MÓN
Identificar les
característiques bàsiques
de la música de la Xina.
Reconèixer instruments
utilitzats a la música de la
Xina i l'escala més usual.
5-7
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre una
gravació. Saber interpretar
una melodia sobre un
acompanyament.
Interpretació correcta d'un
obstinat rítmic sobre una
gravació. Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
8,
9,
10
CP. Conèixer els
S7
perfils professionals
principals
INT.
relacionats amb la
música i la dansa,
S8
així com la
importància que
tenen en el món
laboral. (Professions
1-8
S9
musicals)
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Pista
51
(CD 1)
Unitat 4
Competències
bàsiques (*)
CD. Utilitzar nous
procediments,
programes i
tècniques digitals
aplicades a la
música. (1)
CC. Apreciar i
comprendre les
diferents
manifestacions
musicals culturals i
establir connexions
amb el context
social i històric al
qual se
circumscriuen. (2-6)
CC. Analitzar l’ús
adequat dels
missatges sonors a
través dels mitjans
de comunicació. (24)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
S4
S5
S6
Objectius
CP i CS. Interpretar
conjuntament
l’adaptació d’una
partitura. (7)
S7
S8
Activitats d’aprenentatge
Activitats
d’avaluació
Activ.
Criteris d’avaluació
Conèixer paràmetres
del so que es poden
variar amb un
software musical
adequat.
Conèixer l'origen, la
funció, les
característiques i els
tipus de música
cinematogràfica.
Distingir
composicions de
música per a cinema i
els seus principals
compositors.
Identificació de
paràmetres que es
poden canviar d'un
arxiu de so.
1
Identificació de
composicions de
música
cinematogràfica de
diferents èpoques,
estils i compositors.
2-3
Reconèixer
instruments populars
d’Andalusia i
d’Extremadura.
Reconèixer
característiques
d'aires i cançons
d'ambdues
comunitats.
Reconèixer
instruments utilitzats
a la música de Mèxic
i algun dels seus
gèneres.
Interpretació correcta
d'un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
4-5
1.Utilitzar software
musical per a l'edició del
so.
L’edició del so. El programa
Audacity: pràctiques d’algunes de
les seves possibilitats.
Resolució d'exercicis que
manipulen diferents paràmetres
per a l'edició del so, utilitzant una
cançó enregistrada.
1-3
2. Conèixer l'evolució de
la música en el cinema,
la funció de la banda
sonora i les classes de
música al cinema.
3. Conèixer els principals
compositors de música
cinematogràfica.
4. Distingir auditivament
diferents tipus de música
per a cinema i els
compositors més
rellevants.
5. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica d'Andalusia i
d’Extremadura.
La música cinematogràfica. Funció
de la banda sonora al cinema.
Classes de música de cinema.
Reconeixement de diferents
característiques que defineixen la
música cinematogràfica.
4
Audició de pistes amb diferents
exemples de música per a cinema.
Com la música genera emoció.
Principals compositors de música
cinematogràfica.
Discriminació auditiva de
diferents estils i característiques
de música per a cinema, situantles en diferents èpoques.
5
Les característiques pròpies de la
música folklòrica d'Andalusia i
d’Extremadura. Audició de Cada
vez que nos miramos, d'Andalusia i
el Fandango extremeño,
d'Extremadura.
Identificació de les
característiques de Cada vez que
nos miramos, d'Andalusia i del
text del Fandango extremeño,
així com dels instruments que els
acompanyen.
1-3
FOLK.
Identificar algunes
característiques
bàsiques de les
danses populars
d’Andalusia i
Extremadura.
6. Reconèixer les
característiques
bàsiques de la música
de Mèxic.
La música mexicana i les seves
característiques bàsiques. Audició
de La Bamba.
Discriminació auditiva de les
característiques bàsiques de la
música de Mèxic escoltada.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la
música de Mèxic.
7. Expressar-se
musicalment a través de
la veu i/o dels
instruments.
L’obstinat rítmic. Interpretació d’una Pràctica d'un obstinat rítmic sobre
versió de La Bamba. Valoració de la una gravació. Assaig d'una
importància de tocar en grup.
melodia amb acompanyament.
INT.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre
una gravació. Saber
interpretar una
melodia sobre un
acompanyament.
CL. Adquirir un
vocabulari musical
bàsic. (2-4)
CS. Concebre l’art
com a instrument
idoni d’acostament a
altres pobles i
cultures. (5, 6)
Continguts
CA. Fer activitats
8. Avaluar
Anàlisi de l’esquema. Activitats
Avaluació.
1-7
per consolidar i
S9
l’aprenentatge.
d’avaluació.
avaluar
l’aprenentatge. (7, 8)
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Aval.
6-7
Pista
10
(CD 2)
Unitat 5
Competències bàsiques
(*)
CD. Conèixer i tenir un
domini bàsic del
maquinari i del
programari musical i dels
diferents formats de so i
d’àudio digital o les
tècniques de gravació i
so. (1)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
Objectius
1. Utilitzar software
musical per programar i
editar música a nivell
inicial.
El MIDI. Programes
seqüenciadors MIDI. Els
editors de partitures.
Edició i composició de partitures.
1-3
S1
S2
S3
Experimentar amb
programes
seqüenciadors i editors
de partitures.
2. Reconèixer la funció
de la música a la ràdio i
a la televisió.
La música a la ràdio i la
televisió.
Els canals especialitzats de
música.
Comprensió de diferents formes
d'aparició de la música a la ràdio i
a la televisió. Investigació de
programes radiofònics i canals de
televisió especialitzats per veure
les seves característiques.
Audició de sintonies de sèries de
televisió per al seu anàlisi.
Anàlisi de dos videoclips d’estils
diferents: Video Killed The Radio
Star de The Buggles i Thriller, de
Michael Jackson.
Identificació de les
característiques de Cuando una
canaria quiere, així com dels
instruments que l’acompanyen.
4-5,
8-9
Conèixer l'origen, les
funcions, les
característiques,
influències i tipus de
música utilitzats a la
música per a ràdio i
televisió.
6-7
Comparar videoclips de
diferents èpoques i
analitzar-ne les
diferències.
Identificar les
característiques
bàsiques d’una folía.
CC. Conèixer, analitzar i
valorar l’art com a reflex
dels processos culturals,
econòmics i socials d’una
societat en un moment
històric determinat. (2-3)
S4
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques com a
patrimoni cultural. (2-6)
S5
CL. Analitzar, interpretar
críticament i usar
adequadament els
missatges sonors a
través dels mitjans de
comunicació. (2, 3)
S6
CP i CS. Interpretar
conjuntament l’adaptació
d’una partitura. (6)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (6, 7)
S7
S8
Continguts
3. Analitzar la relació de El vídeo musical o videoclip.
la música i el videoclip.
Activitats d’aprenentatge
Activ.
1
FOLK.
Criteris d’avaluació
4. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica de les Illes
Canàries.
Característiques pròpies de la
música folklòrica de les Illes
Canàries.
Audició de la folía Cuando una
canaria quiere.
5. Reconèixer les
característiques
principals de la música
de Guinea.
La música africana i les seves
característiques. Audició de la
Dansa dels caçadors, popular
de Guinea.
Reconeixement de les
característiques principals de la
música de l’Àfrica negra i
discriminació auditiva d'aquestes.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la música
de l’Àfrica negra.
6. Expressar-se
musicalment a través
de la veu i/o dels
instruments.
L’obstinat rítmic. Interpretació
Pràctica d'un obstinat rítmic sobre
d’una versió de Ba ni Ngyeti Ba una gravació. Assaig d'una
Yawe. Valoració de la
melodia amb acompanyament.
importància de tocar en grup.
INT.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre
una gravació. Saber
interpretar una melodia
sobre un
acompanyament.
CF. Analitzar la
contaminació acústica i
7. Avaluar
Anàlisi de l’esquema. Activitats Avaluació.
1-8
icònica en la vida
S9
l’aprenentatge.
d’avaluació.
quotidiana. (2, 3)
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
Activitats
d’avaluació
Comprensió del
protocol MIDI.
Creació de melodies
a partir d'un suport
informàtic.
Reconeixement de
les característiques
de la música per a
ràdio i televisió.
Reconèixer
instruments populars
de la rondalla
canària. Reconèixer
les característiques
principals d'una folía.
Reconèixer
instruments utilitzats
a la música de l’Àfrica
negra i les seves
característiques
bàsiques.
Interpretació correcta
d'un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Aval.
1
2, 8
3-4
5-7
Pista
18
(CD 2)
Unitat 6
Competències bàsiques (*)
CD. Conèixer i tenir un domini
bàsic del maquinari i del
programari musical i dels
diferents formats de so i d’àudio
digital o les tècniques de
gravació i so. (1)
CF. Analitzar la contaminació
acústica i icònica en la vida
quotidiana. (2)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
S4
S5
Objectius
S6
CC. Adquirir habilitats per
expressar idees, experiències o
sentiments de forma creativa. (2)
CP i CS. Interpretar
conjuntament l’adaptació d’una
partitura. (5)
S7
CA. Fer activitats per consolidar i
avaluar l’aprenentatge. (5, 6)
CP. Conèixer els perfils
professionals principals
relacionats amb la música i la
dansa, així com la importància
que tenen en el món laboral.
(Professions musicals)
S8
S9
Activitats
d’avaluació
Activitats d’aprenentatge
Activ.
Criteris d’avaluació
Pràctica de lectures rítmiques,
dictat rítmic, identificació
d'intervals, d'acords i
progressions harmòniques i
dictat melòdic amb el programa
Earmaster.
Anàlisi de la música utilitzada
en anuncis. Discriminació
d’una música en funció de la
imatge a la que va associada.
Elaboració d'un anunci amb el
programa Windows Movie
Maker.
Identificació de les
característiques de les jotes
Mañico, cierra la puerta,
d'Aragó i Mi querida Rioja, de
La Rioja així com dels
instruments que les
acompanyen.
Identificació de les
característiques de la música
cubana i reconeixement auditiu
d'aquestes.
1-5
Utilitzar correctament el
programa Earmaster i
triar-ne els paràmetres
adequats per la
formació musical de
cada alumne/a.
Conèixer els recursos
musicals emprats a la
publicitat i la seva
influència. Confeccionar
un anunci amb suport
informàtic.
Pràctica amb
programes musicals
educatius en suport
informàtic.
1
Reconeixement de
les característiques
de la música que
s'utilitza a la
publicitat.
2
1
FOLK.
Identificar les
característiques
bàsiques de les jotes
d'Aragó i La Rioja.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la música
cubana.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre
una gravació.
Saber interpretar una
melodia sobre un
acompanyament.
Identificació dels
instruments populars
de la rondalla.
Reconeixement de
les característiques
principals de les jotes
de Terol.
Identificació
d’instruments
utilitzats a la música
cubana i les seves
característiques
bàsiques.
Interpretació correcta
d'un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d'una
melodia amb
acompanyament.
1. Utilitzar software
educatiu i les seves
possibilitats, a nivell
bàsic.
El software musical
educatiu. Tutor Estándar de
Earmaster com a exemple
de software educatiu.
2. Reconèixer la
funció de la música a
la publicitat.
La música a la publicitat. La
influència de la música en
els consumidors. Elaboració
d'un anunci amb suport
informàtic.
3. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica d'Aragó i La
Rioja.
Les característiques pròpies
de la música folklòrica
d'Aragó i La Rioja. Audició
de les jotes Mañico, cierra la
puerta, d'Aragó i Mi querida
Rioja, de La Rioja.
4. Reconèixer les
característiques de la
música i el so cubà.
La música cubana i les
seves característiques
bàsiques. Audició de Canto
a La Habana, de C. Cruz.
5. Expressar-se
musicalment a través
de la veu i/o dels
instruments.
L’obstinat rítmic.
Interpretació d’una versió de
La bella Lola. Valoració de la
importància de tocar en
grup.
Pràctica d'un obstinat rítmic
sobre una gravació. Assaig
d'una melodia amb
acompanyament.
INT.
6. Avaluar
l’aprenentatge.
Anàlisi de l’esquema.
Activitats d’avaluació.
Avaluació.
1-7
CL. Adquirir un vocabulari
musical bàsic. (1, 2)
CL. Analitzar, interpretar
críticament i usar adequadament
els missatges sonors a través
dels mitjans de comunicació. (2)
Continguts
6-9
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Aval.
3-4
5-7
Pista
27
(CD 2)
Unitat 7
Competències bàsiques
(*)
CD. Utilitzar nous
procediments, programes i
tècniques digitals aplicades
a la música. (1)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques com a patrimoni
cultural. (2, 3, 4, 5, 6)
S4
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques establint
connexions amb altres
llenguatges artístics. (2)
CL. Adquirir un vocabulari
musical bàsic. (1, 2, 3, 4)
CP i CS. Interpretar
conjuntament l’adaptació
d’una partitura col·laborant
en el treball cooperatiu i
coordinant les accions
pròpies amb les dels altres.
(7)
CP. Fer servir la intuïció, la
indagació, l’experimentació i
la investigació en la creació
artística. (9)
CA. Utilitzar la reflexió
personal en els processos
d’experimentació creativa
per a la presa de
consciència de les
capacitats pròpies i
recursos personals. (4)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (7, 8)
S5
S6
S7
S8
S9
Objectius
1. Iniciar-se amb el
software per crear
composicions senzilles i
conèixer les seves
possibilitats.
2. Comprendre i
conèixer les
característiques
principals de la Segona
Escola de Viena.
3. Distingir auditivament
i saber reproduir
característiques
musicals de la Segona
Escola de Viena.
4. Saber compondre
una melodia amb el
mètode serial
dodecafònic.
5. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica de Catalunya i
de les Illes Balears.
6. Reconèixer les
característiques
bàsiques de la música
del Brasil.
7. Expressar-se
musicalment a través
de la veu i/o dels
instruments.
8. Avaluar
l’aprenentatge.
Continguts
Activitats d’aprenentatge
Creació amb el programa
Band-in-a-Box.
Construcció d’una seqüència
d'acords per poder crear
melodies o improvisar sobre
ella.
Antecedents i
característiques de
l'Expressionisme musical.
Audició de la Suite per a
piano, Op. 25, d’A.
Schönberg.
Identificació dels antecedents,
compositors i característiques
de la música serial
dodecafònica.
Reconeixement de les regles
principals de la música serial
seguint les audicions
proposades.
Lectura de les regles principals
de la música serial. Escriure
una sèrie dodecafònica amb
les seves principals variants i
compondre una melodia tot
seguint l’ordre i les regles
proposades.
Característiques de
l'Expressionisme musical.
Composició d’una melodia
amb la sèrie dodecafònica.
Característiques de la
música folklòrica de
Catalunya i de les Illes
Balears. Audició de la
sardana La santa espina,
d'E. Morera de Catalunya i
del Fandango pollencí, de
les Illes Balears.
La música brasilera i les
seves característiques
principals. La samba.
Audició de Samba de Bahía,
de C. Brown.
L’obstinat rítmic.
Interpretació d’una versió del
Balaio. Valoració de la
importància de tocar en
grup.
Anàlisi de l’esquema.
Activitats d’avaluació.
Activ.
Criteris d’avaluació
Activitats d’avaluació
Aval.
1-5
Conèixer i practicar
amb software musical
per la creació i la
improvisació.
Reconeixement de la
importància del
software musical per a
crear i improvisar.
1
6
Reconèixer les
característiques
bàsiques de la música
serial dodecafònica.
Identificació dels
compositors de la
Segona Escola de
Viena.
2
pàg. 84 Identificar auditivament
característiques
bàsiques de la música
serial dodecafònica.
Identificació de les
característiques de la sardana i
del fandango de les Illes
Balears així com dels
instruments que l’acompanyen.
1-3
FOLK.
Identificar les
característiques de la
sardana i del fandango
de les Illes Balears.
Conèixer els
instruments populars de
Catalunya i de les Illes
Balears. Reconèixer les
parts d’un fandango
balear.
3-4
Identificació de les
característiques de la música
de Brasil i reconeixement
auditiu d'aquestes.
1
MÓN
Identificar les
característiques
bàsiques de la música
del Brasil.
5-8
Pràctica d’un obstinat rítmic
sobre una gravació. Assaig
d’una melodia amb
acompanyament.
INT.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre
una gravació. Saber
interpretar una melodia
sobre un
acompanyament.
Reconèixer instruments
utilitzats a la música del
Brasil i les seves
característiques
bàsiques.
Interpretació correcta
d’un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d’una
melodia amb
acompanyament.
Avaluació.
1-8
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Pista
34
(CD 2)
Unitat 8
Competències bàsiques
(*)
CD. Conèixer i tenir un
domini bàsic del
maquinari i del
programari musical i dels
diferents formats de so i
d’àudio digital o les
tècniques de gravació i
so. (1)
CC. Valorar críticament i
apreciar les diferents
manifestacions musicals
com a patrimoni cultural.
(2, 3, 4, 5, 6)
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques establint
connexions amb altres
llenguatges artístics. (2,
3)
CL. Adquirir un
vocabulari musical bàsic.
(1, 2, 3, 4, 5, 6)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
S3
S4
S5
S6
CF. Estudiar i
reinterpretar sons de
l’entorn natural. (2, 3, 4)
CP. Fomentar
l’originalitat i la creativitat
en el desenvolupament
de projectes que
permetin transformar les
idees en obres. (4)
S7
CS. Estimular la lliure
expressió d’idees. (4)
S8
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (7, 8)
S9
Objectius
1. Conèixer el software
d’edició musical per fer
composicions senzilles i
les seves diverses
possibilitats.
2. Comprendre i
conèixer les
característiques
principals del Futurisme
italià.
3. Distingir auditivament
les característiques
musicals del Futurisme
italià.
4. Saber compondre
una melodia seguint les
característiques del
Futurisme italià.
5. Identificar i distingir
les característiques
pròpies de la música
folklòrica de la
Comunitat de Madrid,
Castella i Lleó i
Castella-la Manxa.
6. Reconèixer les
característiques
bàsiques de la música
d'Egipte.
Continguts
Activitats d’aprenentatge
Programes d'edició musical. El Melody Composició d'una petita cançó
Assistant.
amb una base rítmica,
harmònica i melòdica amb el
programa Melody Assistant.
Antecedents i característiques del
Futurisme italià. Audició de diferents
instruments que emeten sorolls
fabricats per L. Russolo. Audició de la
Cançó de maig, de G. Balla. Audició
de la poesia Pentagrammatta, de F.
Cangiullo.
Comprensió dels antecedents,
els compositors i les
característiques que
conformen el Futurisme italià.
Identificació de les
característiques del Futurisme
en les audicions proposades.
Activ.
Criteris d’avaluació
1-7
Conèixer i practicar
amb software
musical per la
creació i la
improvisació.
Identificar
auditivament
característiques
bàsiques de la
música futurista.
8
Composició d’una partitura seguint les Elaboració d’una partitura amb pàg. 96 Escriure una
característiques del moviment futurista les característiques principals
partitura amb les
italià.
de la música futurista.
característiques de
la música futurista.
Característiques pròpies de la música Identificació d’algunes
1-3
Identificar les
folklòrica de la Comunitat de Madrid,
FOLK. característiques
característiques de la música
Castella i Lleó i Castella-la Manxa.
folklòrica de la Comunitat de
bàsiques de la
Audició del Fandango del candil, de la Madrid, Castella i Lleó i
música folklòrica de
Comunitat de Madrid i de Rondeña de Castella-la Manxa així com
la Comunitat de
quintería de Castella.
dels instruments que
Madrid, Castella i
l’acompanyen en les audicions
Lleó i Castella-la
proposades.
Manxa.
La música d'Egipte i les seves
Identificació de les
1
Identificar les
característiques principals. Audició de característiques principals de
MÓN característiques
Ya mimati, anònim d’Egipte.
la música d'Egipte i
principals de la
reconeixement auditiu
música d'Egipte.
d'aquestes.
7. Expressar-se
musicalment a través
de la veu i/o dels
instruments.
L’obstinat rítmic. Interpretació d’una
versió de La Tarara. Valoració de la
importància de tocar en grup.
Pràctica d’un obstinat rítmic
sobre una gravació. Assaig
d’una melodia amb
acompanyament.
INT.
8. Avaluar
l’aprenentatge.
Anàlisi de l’esquema. Activitats
d’avaluació.
Avaluació.
1-9
Activitats
d’avaluació
Reconeixement de la
importància del
software musical per
a la creació i la
improvisació.
Identificació dels
compositors del
moviment futurista
italià.
Citació dels
components
principals de la
música futurista.
Localització de l’any
del primer manifest
de la música
futurista.
Reconeixement
d’instruments
populars de les
comunitats de
Castella.
Reconeixement dels
instruments utilitzats
a la música d'Egipte i
les seves
característiques
bàsiques.
Saber interpretar un Interpretació correcta
obstinat rítmic
d’un obstinat rítmic
sobre una gravació. sobre una gravació.
Saber interpretar
Interpretació d’una
una melodia sobre
melodia amb
un
acompanyament.
acompanyament.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Aval.
1
3-4
2
5-6
7-9
Pista
46
(CD 2)
Unitat 9
Competències bàsiques
(*)
CD. Conèixer i tenir un
domini bàsic del maquinari i
del programari musical i
dels diferents formats de so
i d’àudio digital o les
tècniques de gravació i so.
(1, 2)
Programació d’unitat i temporalització (sessions)
Sessió
S1
S2
CC. Valorar i apreciar les
diferents manifestacions
artístiques com a patrimoni
cultural. (3, 4, 5, 6, 7)
CL. Concebre les arts
musicals com a sistema de
comunicació amb codis
propis i com a complement
enriquidor de la
comunicació verbal i escrita.
(3, 4, 5)
S3
S4
S5
CS. Concebre l’art com a
instrument idoni
d’acostament a altres
pobles i cultures. (5, 6)
CP i CS. Interpretar
conjuntament l’adaptació
d’una partitura. (8)
CA. Fer activitats per
consolidar i avaluar
l’aprenentatge. (8, 9)
CP. Conèixer els perfils
professionals principals
relacionats amb la música i
la dansa, així com la
importància que tenen en el
món laboral. (Professions
musicals)
S6
S7
S8
S9
Objectius
Continguts
Activitats d’aprenentatge
1. Improvisar bases
musicals de composicions
senzilles amb el software i
conèixer-ne les
possibilitats.
2. Conèixer el maneig
d’un programa senzill de
simulació de DJ.
3. Conèixer i comprendre
les característiques
principals del Minimalisme
dels EEUU.
4. Distingir auditivament
característiques musicals
del Minimalisme.
Creació d'una base
harmònica per improvisar.
El software mesclador. El
programa EasyDJ.
Creació d'una base harmònica
per improvisar amb el programa
Band-In-A-Box.
Pràctica de DJ amb el programa
EasyDJ.
Antecedents i
característiques del
moviment minimalista.
Audició de Music in Fifths,
de P. Glass; Violin Phase i
Piano Phase, de S. Reich.
5. Saber compondre una
melodia seguint les
característiques del
Minimalisme.
6. Identificar i distingir les
característiques pròpies
de la música folklòrica de
Cantàbria i Astúries.
Composició d’una
partitura seguint les
característiques del
Minimalisme.
Característiques pròpies
de la música folklòrica de
Cantàbria i Astúries.
Audició de El trepeletre,
de Cantàbria i de El
quirosanu, d'Astúries.
La música de Portugal i
les seves característiques
principals. El fado.
Identificació dels antecedents, els
compositors, i les
característiques del moviment
minimalista.
Reconeixement de les
característiques principals de la
música minimalista tot seguint els
exemples, les partitures i les
audicions proposades.
Elaboració d’una partitura amb
les característiques principals de
la música minimalista.
Activ.
Criteris d’avaluació
Activitats d’avaluació
Aval.
1-6
Conèixer i practicar amb
software musical per la
creació i la improvisació.
Reconeixement de la
importància del
software musical per a
crear i improvisar.
1
7
Reconèixer
característiques bàsiques
de la música minimalista.
Identificar auditivament
característiques bàsiques
de la música minimalista.
Identificació dels
compositors del
moviment minimalista
dels Estats Units.
Citació del país de
naixement de la música
minimalista.
2-3
pàg.
108
Identificació d’algunes
característiques pròpies de la
música folklòrica de Cantàbria i
Astúries així com dels
instruments que les acompanyen.
1
FOLK.
Identificar les
característiques bàsiques
de la música folklòrica de
Cantàbria i Astúries.
Conèixer les danses
principals i els
instruments populars de
Cantàbria i Astúries.
4-5
Identificació de les
característiques principals de la
música de Portugal i
reconeixement auditiu
d'aquestes.
8. Expressar-se
L’obstinat rítmic.
Pràctica d’un obstinat rítmic
musicalment a través de
Improvisació sobre una
sobre una gravació. Improvisació
la veu i/o dels instruments. base harmònica. Valoració d’una melodia sobre una base
de la importància de tocar harmònica.
en grup.
1
MÓN
Identificar les
característiques principals
de la música de Portugal.
6-9
INT.
Saber interpretar un
obstinat rítmic sobre una
gravació. Saber
improvisar una melodia
sobre una base
harmònica.
Reconèixer instruments
utilitzats a la música de
Portugal i les seves
característiques
bàsiques.
Interpretació correcta
d’un obstinat rítmic
sobre una gravació.
Interpretació d’una
melodia improvisada
sobre una base
harmònica.
9. Avaluar l’aprenentatge.
1-9
7. Reconèixer les
característiques principals
de la música de Portugal.
Anàlisi de l’esquema.
Activitats d’avaluació.
Avaluació.
(*) Els números entre parèntesis relacionen les competències bàsiques amb els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació de la unitat.
L’apartat Professions musicals no s’ha inclòs en la programació perquè pot programar-se en sessions mensuals, trimestrals o establir-se com a lectura per fer a casa.
Pista
53
(CD 2)
1º BACHILLERATO
PROGRAMACIÓN DIDÁCTICA
CURSO 2015-16
DEPARTAMENTO DE MÚSICA
PROGRAMACIÓN
LENGUAJE Y PRÁCTICA MUSICAL
1º BACHILLERATO
Orientaciones metodológicas
A lo largo de la Educación primaria y secundaria los alumnos y las alumnas han adquirido los
saberes básicos para conocer, comprender, apreciar y valorar críticamente el hecho musical. En el
Bachillerato, al ampliarse la capacidad de percepción, de expresión y de autonomía del alumnado,
es posible profundizar en esa formación musical.
La metodología que se emplea debe fomentar la experiencia personal en la producción del sonido.
Interpretar artísticamente, de forma individual o colectiva, es el primer paso en la formación y
educación musical. La interpretación vocal, instrumental y corporal, la creación musical y la
audición activa y comprensiva, serán procedimientos esenciales que ayuden a desarrollar las
capacidades propias de la materia.
Los cinco bloques de contenidos en que se organiza la materia deberán secuenciarse
cíclicamente intercalándose unos con otros. Los contenidos de carácter conceptual deben ser la
base para el desarrollo de los conocimientos prácticos, de modo que la adquisición de
procedimientos y habilidades, constituya el eje del proceso de enseñanza aprendizaje. Los
contenidos deben trabajarse desde varias vertientes (cantar, interpretar, escuchar, movimiento,
gestos,...) que propicien, de modo integrado, la asimilación de conceptos y el desarrollo de
habilidades. Al mismo tiempo ha de afianzarse la autoestima a través de la improvisación, la
expresión corporal, el canto o la interpretación.
El desarrollo de las destrezas musicales presentes en el primer bloque de contenidos contribuye a
la progresión en el conocimiento de los elementos morfológicos y sintácticos del lenguaje musical
y, paralelamente, en el conocimiento y la utilización fluida de la partitura. La utilización de
partituras adecuadas al nivel, desarrolla las destrezas para la lectura y la escritura de obras
musicales y contribuye a ejercitar la capacidad de abstracción intelectual al manejar códigos de
escritura distintos al lenguaje verbal. La dimensión universal del lenguaje musical da sentido, por
sí misma, al interés que tiene el aprendizaje de este código.
La metodología didáctica utilizada fomentará la capacidad del alumnado para desarrollar
aprendizajes autónomos que le permitan valorar y solucionar las dificultades que se presenten en
su aprendizaje e introducir las medidas correctivas adecuadas. El hecho de trabajar con
fragmentos y obras variadas y de distintos estilos, prestando especial atención al patrimonio
musical de la Comunidad Valenciana, facilitará la implicación del alumnado en la tarea de, a partir
de sus gustos e iniciativa personal, construir sus propios aprendizajes. Se fomentará y valorará la
iniciativa, la intuición, la participación, la creatividad y el trabajo de cada alumno o alumna.
Se promoverá el trabajo en grupo, de forma igualitaria y cooperativa, respetando las normas y las
reglas que rigen la actividad del conjunto, aceptando las propias capacidades musicales y las de
los demás. Se trabajará por los principios democráticos y se rechazarán situaciones de injusticia y
desigualdad y cualquier forma de discriminación por razones de sexo, creencia o cualquier otra
circunstancia social o personal. Se fomentará una actitud abierta y de respeto hacia
manifestaciones musicales de distintos estilos, tradiciones u otras culturas.
Por otro lado, los trabajos de investigación, individuales o en grupo, realizados de forma igualitaria
y cooperativa, contribuirán a conocer y aplicar métodos de investigación, utilizando diversas
fuentes de información. Asimismo, se fomentará el uso de las nuevas tecnologías tanto en la
composición como en la escritura o en la grabación audiovisual.
En este sentido, se facilitará la realización, por parte del alumnado, de trabajos de investigación,
monográficos, interdisciplinares u otros de naturaleza análoga que impliquen a uno o varios
departamentos de coordinación didáctica. Se creará un ambiente propicio para el intercambio
comunicativo. Se fomentará la participación en diálogos y debates con actitud abierta, respetando
las preferencias y gustos de los demás y transfiriendo juicios personales con capacidad crítica,
argumentando y revisando las propias ideas en contraste con las de los demás. En la exposición
el alumnado deberá expresarse correctamente utilizando la terminología adecuada.
Objetivos
La enseñanza del Lenguaje y práctica musical en el Bachillerato tendrá como finalidad el
desarrollo de las siguientes capacidades:
Expresarse musicalmente a través de la improvisación, la composición, la interpretación
instrumental, el canto, el movimiento, disfrutando y compartiendo la vivencia con los compañeros y
compañeras.
Percibir conscientemente los elementos constitutivos del lenguaje y los distintos parámetros
musicales, partiendo de la propia experiencia auditiva o de la interpretación memorizada o
improvisada, de diferentes piezas musicales, prestando especial atención a las propias de la
tradición musical de la Comunidad Valenciana.
Interiorizar el pulso musical, desarrollando la coordinación motriz, a través de la realización de
ritmos, de actividades de danza y movimiento, evolucionando en el espacio y construyendo figuras
armoniosas acordes con el carácter de la música.
Utilizar una correcta emisión de la voz para la reproducción interválica y melódica general, hasta
considerarla como un medio expresivo propio.
Percibir y ejecutar con independencia estructuras y desarrollos rítmicos y/o melódicos
simultáneos, utilizando la disociación auditiva y motriz.
Desarrollar la memoria y el «oído interno» para relacionar la audición con la escritura, así como
para reconocer timbres, estructuras, formas, indicaciones dinámicas, expresivas, temporales u
otros.
Reconocer a través de la audición, de la experimentación y de la lectura los acordes, las
estructuras armónicas básicas, sus normas y los sonidos de ornamentación e intensificación
expresiva.
Practicar y conocer los elementos básicos del lenguaje musical relativos a la música clásica, así
como los del jazz, el pop, el rock, el flamenco, la música procedente de otras culturas y los más
comunes del lenguaje musical contemporáneo, prestando especial atención a aquellos utilizados
de forma habitual en la música de la Comunidad Valenciana.
Conocer y utilizar algunas de las posibilidades que ofrecen las tecnologías aplicadas a la música y
la danza, tanto en la composición como en la escritura o en la grabación audiovisual.
Ser consciente de la importancia que tienen las normas y reglas que rigen la actividad musical de
conjunto y aceptar la responsabilidad que, como miembro de un grupo, se contrae con la música y
los compañeros y compañeras.
Contenidos
Las destrezas musicales
Utilización de la voz, individual o colectivamente, partiendo del conocimiento del aparato fonador,
su funcionamiento, la respiración, emisión, articulación, etc.
Realización, vocal o instrumental, de fórmulas rítmicas
básicas originadas por el pulso binario o ternario, sus variantes, los grupos de valoración especial,
los cambios de compás, la síncopa, la anacrusa, y otros.
Desarrollo de la lateralidad a través de la realización simultánea de diferentes ritmos.
Práctica de la lectura en las claves de Sol y Fa en cuarta y de la escritura tanto melódica como
armónica.
Entonación, individual o colectiva, de intervalos melódicos, de arpegios o de acordes.
Interpretación vocal o instrumental atendiendo a las indicaciones relativas a la expresión, a la
dinámica, a la agógica, a la articulación de los sonidos y sus ataques y a la ornamentación
musical.
Interpretación memorizada de obras vocales adecuadas al nivel con o sin acompañamiento.
La audición comprensiva
Percepción, identificación del pulso, de los acentos, de los compases binarios, ternarios y
cuaternarios.
Percepción, identificación auditiva y transcripción de los acordes mayores y menores, las
funciones tonales, los modos, las texturas musicales y los timbres instrumentales en las obras
escuchadas o interpretadas.
Percepción, identificación y transcripción de fórmulas rítmicas básicas originadas por el pulso
binario o ternario, grupos de valoración especial, signos que modifican la duración
cambios de compás, síncopas, anacrusas, etc.
Reconocimiento auditivo, reproducción memorizada vocal y transcripción de intervalos,
fragmentos melódicos, esquemas rítmicos y de las melodías resultantes de la combinación de
dichos elementos. Identificación de errores o diferencias entre un fragmento escrito y lo
escuchado.
Práctica de la lectura de obras musicales utilizando partituras. Identificación auditiva de las
características morfológicas básicas de las obras musicales, tanto las que tienen como
fundamento el lenguaje de la música clásica como las que tienen como fundamento los lenguajes
musicales contemporáneos o los que son propios de otras manifestaciones musicales como el
jazz, el rock, el flamenco, la música asturiana o las músicas de otras culturas.
Transcripción de esquemas armónicos de las obras escuchadas. Interés por desarrollar hábitos
saludables de mostrando respeto hacia los demás durante la audición. escucha
La teoría musical
Conocimiento de las grafías de las fórmulas rítmicas básicas, los grupos de valoración especial
contenidos en un pulso, los signos que modifican la duración, la simultaneidad de ritmos, la
síncopa, la anacrusa, etc.
Conocimiento de las grafías y los términos relativos a la
expresión musical, la dinámica, el tempo, la agógica, la articulación musical, el ataque de los
sonidos y la ornamentación musical.
Conocimiento de los ritmos característicos de las obras musicales. Las danzas. Principales ritmos
de danza en la tradición asturiana. La tonalidad, modalidad, funciones tonales, intervalos, acordes
básicos y complementarios, cadencias, modulación, escalas. El ámbito sonoro de las claves.
Conocimiento de las normas de la escritura melódica y aproximación a los principales sistemas de
cifrado armónico.
Iniciación a las grafías contemporáneas.
Reconocimiento de los sonidos de ornamentación e intensificación expresiva y percepción del
efecto que producen en la música.
La creación y la interpretación
Valoración de la música como medio de comunicación y de expresión artística y personal.
Composición e improvisación de piezas musicales, individualmente y en grupo, a partir de
elementos morfológicos del lenguaje musical trabajados previamente.
Creación musical, improvisada o no, usando los elementos del lenguaje con o sin propuesta
previa.
Interpretación vocal individual, con o sin acompañamiento instrumental.
Elaboración de arreglos para canciones seleccionando y combinando los elementos constitutivos
del lenguaje musical.
Interpretación colectiva y memorización de piezas vocales a una y dos voces.
Interpretación individual o en grupo de piezas musicales con los instrumentos disponibles en el
aula manteniendo el tempo y respetando las indicaciones de la partitura.
Interiorización del pulso, realización de ritmos a través de la práctica de actividades de danza y
movimiento evolucionando en el espacio y componiendo figuras armoniosas acordes con el
carácter de la música.
Actitud tolerante, respetuosa y crítica ante las diferentes elaboraciones e interpretaciones.
Las tecnologías aplicadas al sonido
Acercamiento al fenómeno físico-armónico, el movimiento ondulatorio.
Fundamentos de los sistemas de afinación.
Las proporciones asociadas a los intervalos.
La transmisión y amortiguación del sonido.
Valoración instrumentos. de las características acústicas de los La señal analógica y la señal
digital: la digitalización del sonido analógico. La síntesis de sonido: el muestreo (samplers), los
filtros de frecuencias, multipistas. El hardware musical: los ordenadores, las tarjetas de sonido, las
conexiones. Tipos de software musical: editores de partituras, secuenciadores, programas
generadores de acompañamientos, mesas de mezclas. Práctica de los sistemas de grabación,
analógica o digital, y de procesamiento de sonidos de comunicación MIDI, en interpretaciones o
creaciones propias. Utilización y valoración de la música con soporte electrónico en producciones
escénicas o audiovisuales. Iniciación a la realización de sonorizaciones sencillas, bien a través de
la improvisación, composición o selección musical, de textos o de imágenes.
Criterios de evaluación
Entonar con una correcta emisión de la voz, individual o conjuntamente, una melodía o canción
con o sin acompañamiento. Mediante este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna
para aplicar, en la interpretación de una melodía o canción, una correcta técnica vocal,
controlando la respiración, la emisión y la articulación. Asimismo se valorará su capacidad para
cantar entonada y afinadamente un fragmento tonal o modal aplicando las indicaciones expresivas
presentes en la partitura y adecuando la propia interpretación a la del conjunto.
Reconocer auditivamente el pulso de una obra o fragmento, así como el acento periódico, e
interiorizarlo para mantenerlo durante breves períodos de silencio.
Con este criterio se trata de evaluar, a partir de la audición de una obra o fragmento musical, en
qué grado el alumno o alumna es capaz de percibir el pulso como referencia básica para la
ejecución rítmica, así como de identificar el acento periódico base del compás. Se valorará su
capacidad para lograr una correcta interiorización del pulso que le permita, a posteriori, una
adecuada ejecución rítmica, de forma individual o colectiva, a través de la práctica de actividades
de danza y movimiento. Identificar y ejecutar, instrumental o vocalmente, estructuras y desarrollos
rítmicos y/o melódicos simultáneos, extraídos de una obra breve o fragmento, con o sin cambio de
compás, en un tempo establecido.
Con este criterio de evaluación se valorará la capacidad del alumno o alumna para interpretar una
obra breve o fragmento musical, instrumental o vocal, sintiendo internamente el pulso y
encadenando diversas fórmulas rítmicas y/o melódicas adecuadas a este nivel dentro del tempo
establecido, utilizando la disociación auditiva y motriz y, aplicando, si procede, las equivalencias
en los cambios de compás. Asimismo se valorará en qué grado es capaz de solventar con
autonomía las dificultades encontradas durante la interpretación introduciendo las medidas
correctivas adecuadas.
Realizar ejercicios psicomotores e improvisar estructuras rítmicas sobre un fragmento escuchado,
de manera tanto individual como conjunta.
Con este criterio de evaluación se valorará la capacidad creativa y expresiva del alumno o alumna,
a través de la práctica de variantes de fórmulas rítmicas conocidas o improvisando libremente
sobre las mismas ajustándolas al pulso y al compás del fragmento escuchado.
Asimismo se evaluará su capacidad de coordinación con el grupo adecuando la propia
interpretación a la del conjunto. Identificar y reproducir intervalos, modelos melódicos sencillos,
escalas o acordes arpegiados a partir de diferentes alturas. A través de este criterio se valorará la
capacidad del alumno o alumna para reproducir un mismo esquema melódico desde cualquier
altura, a partir de la audición de fragmentos musicales variados, manteniendo la interválica del
modelo, y entendiendo la tonalidad como un hecho constante.
Asimismo mediante este criterio se evaluará la capacidad para identificar, a través de la audición,
de la práctica o de la lectura musical, las estructuras armónicas básicas y las normas que las
rigen. Improvisar, individual o colectivamente, breves melodías tonales o modales, o pequeñas
formas musicales partiendo de premisas relativas a diferentes aspectos del lenguaje musical.
Através de este criterio de evaluación se valorará la capacidad del alumno o alumna para
improvisar sobre modelos tonales y modales básicos, así como para seleccionar y usar los
elementos morfológicos del lenguaje musical, previamente trabajados, de acuerdo con una idea y
con una forma musical. Se evaluará, a través del resultado de la improvisación, su capacidad
creativa e imaginación musical.
Asimismo, mediante este criterio se evaluará la actitud del alumno o alumna para integrarse como
un miembro más en el grupo, de forma responsable, igualitaria y cooperativa. Reconocer
auditivamente y describir con posterioridad los rasgos característicos de las obras escuchadas o
interpretadas.
Mediante este criterio de evaluación se valorará la capacidad del alumno o alumna para, a partir
de la audición de obras o fragmentos musicales de repertorios variados, identificar los elementos
propios de cada lenguaje musical: rítmicos, melódicos, tonales, modales, cadenciales, formales,
tímbricos, modos de ataque, articulaciones u otros. Los aspectos a reconocer en la audición objeto
de análisis serán seleccionados previamente o identificados por el alumno o alumna como los más
notorios. Asimismo se evaluará la capacidad del alumno o alumna para expresar, oralmente o por
escrito, los rasgos característicos de las obras musicales escuchadas, utilizando la terminología
adecuada. Se valorará la capacidad para argumentar y contrastar ideas, a través de diálogos o
debates, respetando las de los demás.
Interpretar de memoria, individual o conjuntamente, fragmentos de obras de un repertorio
seleccionado previamente por el alumno o alumna.
Con este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna para memorizar e interpretar,
individual o colectivamente, fragmentos de obras, vocales o instrumentales, previamente
seleccionadas y trabajadas en el aula. Se valorará la calidad de la interpretación, la sensibilidad
musical y la capacidad expresiva del alumno o alumna, así como su actitud tolerante y respetuosa
ante otras interpretaciones, aceptando las propias capacidades interpretativas y expresivas y las
del resto de los miembros del grupo. Este criterio trata de evaluar el conocimiento de repertorio del
alumno o alumna, su capacidad de memorización, el desarrollo de su sensibilidad musical, su
capacidad expresiva, así como su actitud ante la música y los compañeros.
Improvisar o componer e interpretar una breve obra musical para una melodía dada, que necesite
la participación de varios ejecutantes e incorporar movimiento coreográfico, utilizando los
conocimientos musicales adquiridos.
Con este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna para crear o improvisar una
pequeña obra musical sobre una melodía dada, así como para usar y combinar, de forma
individual o en grupo, elementos morfológicos del lenguaje musical previamente trabajados.
Asimismo, se valorará su capacidad para construir, a través del movimiento, una creación
coreográfica adecuando su concepción al carácter expresivo de la obra.
Se evaluará la capacidad para trabajar en equipo de manera igualitaria y cooperativa, respetando
las normas y las reglas que rigen la actividad del conjunto, y disfrutando e integrándose dentro del
grupo, aceptando sus propias capacidades expresivas y las del resto de sus compañeros y
compañeras.
Con este criterio se pretende comprobar el grado de aprehensión de los conceptos teóricos del
lenguaje musical y de la capacidad del alumno o alumna para usarlos y combinarlos en la creación
de una pequeña obra musical, su capacidad para construir a través del movimiento una creación
coreográfica adecuando su concepción al carácter expresivo de la obra, así como su disposición
para realizar un trabajo de manera cooperativa integrándose como un miembro más dentro de un
grupo.
Realizar trabajos o ejercicios aplicando las herramientas que ofrecen las nuevas tecnologías para
la creación musical.
Con este criterio se valorará el grado de desarrollo alcanzado por el alumno o alumna en el uso de
software destinado a la manipulación del sonido y a la edición de partituras musicales, así como
su grado de aprehensión de las posibilidades acústicas del sonido y de su tratamiento analógico y
digital. Asimismo se evaluará la capacidad para hacer uso de los recursos tecnológicos
disponibles en la realización de sencillas producciones audiovisuales que integren sonido, imagen
y texto.
Percibir, identificar y transcribir los elementos básicos del lenguaje musical e interpretar una obra
breve o fragmento musical a partir de una partitura adecuada al nivel.
Con este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna para escribir o leer una partitura
musical adecuada al nivel y para identificar y valorar las diferencias que se produzcan entre un
fragmento escrito y un fragmento escuchado. Asimismo permitirá evaluar la capacidad de aceptar
las capacidades perceptivas e interpretativas propias y las del resto de compañeros y
compañeras.
PROGRAMACIÓN DE AULA
OBJETIVOS
Los objetivos de la materia Lenguaje y Práctica en el Bachillerato serán:
Expresarse a través de la composición, improvisación, el canto, la interpretación instrumental y el
movimiento.
Ser consciente de los elementos constitutivos del lenguaje y los parámetros musicales, partiendo
de la interpretación memorizada o improvisada de diferentes piezas trabajadas a lo largo del
curso, incluidas las propias de la tradición musical de Asturias.
Interiorizar el pulso , a través de la realización de ritmos, danzas y movimiento, construyendo
figuras acordes con el carácter de la música.
Utilizar la voz de forma correcta para la reproducción interválica y melódica.
Ejecutar y percibir estructuras y desarrollos rítmicos y melódicos simultáneos, utilizando la
disociación auditiva y motriz.
Desarrollar el oído interno, relacionado la audición con la escritura, reconociendo timbres,
estructuras, formas e indicaciones dinámicas, expresivas y temporales.
Reconocer las estructuras armónicas básicas, sus normas y los sonidos de ornamentación e
intensificación expresiva.
Practicar y conocer los elementos básicos del lenguaje musical relativos a la música clásica, el
jazz, el rock el flamenco la música de otras culturas y el lenguaje contemporáneo y a la música
asturiana. Utilizar conocer las tecnologías aplicadas a la música y la danza, tanto en la
composición como en la escritura o la grabación audiovisual.
Dar importancia a las normas y reglas para la actividad musical de conjunto, aceptando la
responsabilidad de la interpretación en grupo.
CONTENIDOS
LAS DESTREZAS MUSICALES
1.- La voz en la música: El aparato fonador, fisiología básica de la voz humana. La respiración
diafragmática. -Mecanismos de emisión de la voz cantada. Los resonadores de cara y cabeza. La
articulación. Fonación y resonancia. -Vocalización. Afinación y entonación: intervalos tanto
melódicos como armónicos y arpegios. Ejercicios de entonación como preparación a lo que se va
a cantar trabajando las dificultades interválicas. Interpretación vocal teniendo en cuenta la
agógica, la articulación, la expresión, los ataques y la ornamentación. Interpretación memorizada
de obras vocales.
2.-Práctica de la lectura y escritura en las claves de Sol y Fa.
3.- Práctica instrumental de fórmulas rítmicas en pulso binario o ternario, grupos de valoración
especial, cambio de compás, la síncopa y la anacrusa.
4.- Interpretación instrumental teniendo en cuenta la expresión y la articulación. -Práctica en los
instrumentos escolares y otros. Aceptación de las normas que rigen la interpretación individual y
grupal. Interpretar alguna obra del repertorio histórico musical. Práctica de repertorio instrumental
de diferentes estilos que incorpore obras del patrimonio musical asturiano. Utilización de
materiales y medios tecnológicos para investigar y descubrir fenómenos propios de la producción
musical.
LA AUDICIÓN COMPRENSIVA.
1.- Identificación del pulso, los acentos, los compases binarios, ternarios y cuaternarios. -Las
duraciones de las diferentes figuras. Las frases, conjuntos de notas en grupos de tiempos o de
medidas.
2.- El contratiempo y la síncopa: su identificación dentro de la audición.
3.- Identificación y transcripción de los acordes mayores y menores. las funciones tonales y los
modos: el modo mayor y el modo menor. La tonalidad.
Las texturas: monodia, contrapunto, homofonía. Estudio práctico de la tonalidad.
4.- Identificación y transcripción de fórmulas rítmicas básicas originadas por el pulso binario y
ternario, cambios de compás síncopas anacrusas, modificación del tempo, etc.
5. - Práctica de la lectura de obras musicales. Identificación de las características morfológicas de
las obras musicales, tanto de lenguajes clásicos como contemporáneos o de otras
manifestaciones musicales como el jazz, rock, flamenco, música asturiana o de otras culturas.
6.- Transcripción de esquemas armónicos escuchadas: movimientos de danza. El concierto. La
Sinfonía. El estudio. La música de cámara. El Poema Sinfónico. El Preludio y la Fuga. La Sonata.
El Lied. La Cantata y el Oratorio. La Misa. de las obras
La Ópera. El Jazz, los orígenes, el be-bop; el blues, folk, rock y pop.
7.- Interés por desarrollar hábitos de escucha mostrando respeto durante la audición.
LA TEORÍA MUSICAL
1.- Fórmulas rítmicas básicas. grupos de valoración especial. Principales grupos artificiales:
dosillo, tresillo, cuatrillo, cinquillo o quintillo, seisillo o sextillo, septillo y octavillo. signos que
modifican la duración. Diferentes tipos de calderón. Ligadura de prolongación. Puntillo. ritmos
simultáneos. la síncopas y contratiempos. la anacrusa.
2.- Las grafías y los términos de la expresión musical: elementos para la interpretación y el fraseo.
El movimiento o tempo: las indicaciones metronómicas. Los términos que indican un movimiento
uniforme. Los términos que indican una variación del movimiento. Términos que indican la
suspensión de la regularidad del movimiento. Términos que reestablecen el movimiento. El
carácter. La dinámica o el matiz. Los signos de ataque: la acentuación y la articulación. Las notas
de adorno. Maneras esenciales o adornos franceses. Maneras libres o adornos italianos.
3.- El ritmo de las obras musicales. Las danzas: allemande, bourrée, chacona, gallarda, gavota,
giga, minueto, pasacalle, pavana, polonesa, rigodón, siciliana, zarabanda, bolero, mazurca,
tarantela, vals etc. Los ritmos de danza en la música tradicional asturiana.
4.- La armonía: la tonalidad: escala y tonalidad. El armaduras. Los tonos relativos. ciclo de quintas
y las las funciones tonales. Los acordes. Relación entre la escala y el tono. Tonalidad principal y
tonalidades de paso. La modalidad. los intervalos: cuantificación de los intervalos. Consonancia y
disonancia. Los acordes básicos y complementarios. Las cadencias: perfecta, semicadencia,
imperfecta, plagal, rota, la tercera picarda, las cadencias disimuladas. la modulación. El paso de
una tonalidad a otra. las escalas: la escala mayor. Las escalas menores: armónica o principal y
melódica. La escala cromática.
5.- El ámbito sonoro representación gráfica. de las claves. Nomenclatura y representaciónn gráfica
6.- Las normas fundamentales. el diseño melódico y su desarrollo. dirección de la melodía. Los
sistemas de cifrado armónico. cifrado de los acordes de tres sonidos. el acorde de sexta o la
primera inversión. el acorde de cuarta y sexta o segunda inversión. cifrado de los acordes de
séptima. la novena de dominante. de la escritura melódica: componentes acordes alterados.
7.- Las contemporáneas. grafías
8.- Conocimiento de los sonidos de ornamentación e intensificación expresiva y percepción del
efecto que producen en la música.
LA CREACIÓN Y LA INTERPRETACIÓN
La música como medio de comunicación artística y personal.
Improvisación y composición de piezas musicales, a partir de elementos musicales trabajados
previamente en el aula.
Composición musical a partir de elementos musicales sin propuesta previa.
Interpretación vocal individual, a capella o con acompañamiento instrumental.
Elaboración de arreglos para canciones.
Interpretación colectiva de obras a capella a una y dos voces.
Interpretación en grupo de obras musicales con los instrumentos del aula, manteniendo el tempo y
las indicaciones de la partitura.
Realización de ritmos, interiorización del pulso a través de actividades de danza y movimiento. y
de expresión
LAS TECNOLOGÍAS APLICADAS AL SONIDO
1.- Los fundamentos de los sistemas de afinación. Las proporciones en los intervalos.
2.- El fenómeno físico-armónico, el movimiento ondulatorio.
3.- Transmisión y amortiguación del sonido.
4.- Las características acústicas de los instrumentos: cordófonos, aerófonos, membranófonos e
idiófonos.
5.- La cadena sonora: grabación, mezcla y reproducción del sonido. Los contenedores de la
música.
6.-Máquinas elaboradoras y trasformadoras. La señal analógica y la señal digital: la digitalización
del sonido analógico.
7.- La evolución en la captación y transmisión del sonido.
8.- La síntesis de sonido: samplers (muestreo), filtros de frecuencia, multipistas etc.
9.- El software musical: editores de partituras, secuenciadotes, mesas de mezclas, programas
generadores de acompañamientos.
10.- El hardware musical: sonido, conexiones. ordenadores, tarjetas de sonido y conexiones
11.-Práctica de los sistemas de grabación. Utilización del sistema MIDI en interpretaciones o
creaciones propias.
12.- Utilización de la música con soporte en producciones escénicas o audiovisuales. electrónico
13.- Realización de sonorizaciones, a través de la improvisación, composición o selección musical,
de textos o de imágenes.
CRITERIOS DE EVALUACIÓN
Entonar con una correcta emisión de la voz, individual o conjuntamente, una melodía o canción
con o sin acompañamiento.
Mediante este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna para aplicar, en la
interpretación de una melodía o canción, una correcta técnica vocal, controlando la respiración, la
emisión y la articulación. Asimismo se valorará su capacidad para cantar entonada y afinadamente
un fragmento tonal o modal aplicando las indicaciones expresivas presentes en la partitura y
adecuando la propia interpretación a la del conjunto.
Reconocer auditivamente el pulso de una obra o fragmento, así como el acento periódico, e
interiorizarlo para mantenerlo durante breves períodos de silencio. Con este criterio se trata de
evaluar, a partir de la audición de una obra o fragmento musical, en qué grado el alumno o alumna
es capaz de percibir el pulso como referencia básica para la ejecución rítmica, así como de
identificar el acento periódico base del compás. Se valorará su capacidad para lograr una correcta
interiorización del pulso que le permita, a posteriori, una adecuada ejecución rítmica, de forma
individual o colectiva, a través de la práctica de actividades de danza y movimiento.
Identificar y ejecutar, instrumental o vocalmente, estructuras y desarrollos rítmicos y/o melódicos
simultáneos, extraídos de una obra breve o fragmento, con o sin cambio de compás, en un tempo
establecido. Con este criterio de evaluación se valorará la capacidad del alumno o alumna para
interpretar una obra breve o fragmento musical, instrumental o vocal, sintiendo internamente el
pulso y encadenando diversas fórmulas rítmicas y/o melódicas adecuadas a este nivel dentro del
tempo establecido, utilizando la disociación auditiva y motriz y, aplicando, si procede, las
equivalencias en los cambios de compás. Asimismo se valorará en qué grado es capaz de
solventar con autonomía las dificultades encontradas durante la interpretación introduciendo las
medidas correctivas adecuadas.
Realizar ejercicios psicomotores e improvisar estructuras rítmicas sobre un fragmento escuchado,
de manera tanto individual como conjunta. Con este criterio de evaluación se valorará la
capacidad creativa y expresiva del alumno o alumna, a través de la práctica de variantes de
fórmulas rítmicas conocidas o improvisando libremente sobre las mismas ajustándolas al pulso y
al compás del fragmento escuchado. Asimismo se evaluará su capacidad de coordinación con el
grupo adecuando la propia interpretación a la del conjunto. Identificar y reproducir intervalos,
modelos melódicos sencillos, escalas o acordes arpegiados a partir de diferentes alturas. A través
de este criterio se valorará la capacidad del alumno o alumna para reproducir un mismo esquema
melódico desde cualquier altura, a partir de la audición de fragmentos musicales variados,
manteniendo la interválica del modelo, y entendiendo la tonalidad como un hecho constante.
Asimismo mediante este criterio se evaluará la capacidad para identificar, a través de la audición,
de la práctica o de la lectura musical, las estructuras armónicas básicas y las normas que las
rigen. Improvisar, individual o colectivamente, breves melodías tonales o modales, o pequeñas
formas musicales partiendo de premisas relativas a diferentes aspectos del lenguaje musical. A
través de este criterio de evaluación se valorará la capacidad del alumno o alumna para
improvisar sobre modelos tonales y modales básicos, así como para seleccionar y usar los
elementos morfológicos del lenguaje musical, previamente trabajados, de acuerdo con una idea y
con una forma musical. Se evaluará, a través del resultado de la improvisación, su capacidad
creativa e imaginación musical.Asimismo, mediante este criterio se evaluará la actitud del alumno
o alumna para integrarse como un miembro más en el grupo, de forma responsable, igualitaria y
cooperativa. Reconocer auditivamente y describir con posterioridad los rasgos característicos de
las obras escuchadas o interpretadas. Mediante este criterio de evaluación se valorará la
capacidad del alumno o alumna para, a partir de la audición de obras o fragmentos musicales de
repertorios variados, identificar los elementos propios de cada lenguaje musical: rítmicos,
melódicos, tonales, modales, cadenciales, formales, tímbricos, modos de ataque, articulaciones u
otros. Los aspectos a reconocer en la audición objeto de análisis serán seleccionados
previamente o identificados por el alumno o alumna como los más notorios. Asimismo se evaluará
la capacidad del alumno o alumna para expresar, oralmente o por escrito, los rasgos
característicos de las obras musicales escuchadas, utilizando la terminología adecuada. Se
valorará la capacidad para argumentar y contrastar ideas, a través de diálogos o debates,
respetando las de los demás. Interpretar de memoria, individual o conjuntamente, fragmentos de
obras de un repertorio seleccionado previamente por el alumno o alumna.Con este criterio se
evaluará la capacidad del alumno o alumna para memorizar e interpretar, individual o
colectivamente, fragmentos de obras, vocales o instrumentales, previamente seleccionadas y
trabajadas en el aula. Se valorará la calidad de la interpretación, la sensibilidad musical y la
capacidad expresiva del alumno o alumna, así como su actitud tolerante y respetuosa ante otras
interpretaciones, aceptando las propias capacidades interpretativas y expresivas y las del resto de
los miembros del grupo. Este criterio trata de evaluar el conocimiento de repertorio del alumno o
alumna, su capacidad de memorización, el desarrollo de su sensibilidad musical, su capacidad
expresiva, así como su actitud ante la música y los compañeros. Improvisar o componer e
interpretar una breve obra musical para una melodía dada, que necesite la participación de varios
ejecutantes e incorporar movimiento coreográfico, utilizando los conocimientos musicales
adquiridos. Con este criterio se evaluará la capacidad del alumno o alumna para crear o
improvisar una pequeña obra musical sobre una melodía dada, así como para usar y combinar, de
forma individual o en grupo, elementos morfológicos del lenguaje musical previamente trabajados.
Asimismo, se valorará su capacidad para construir, a través del movimiento, una creación
coreográfica adecuando su concepción al carácter expresivo de la obra. Se evaluará la capacidad
para trabajar en equipo de maneraigualitaria y cooperativa, respetando las normas y las reglas
que rigen la actividad del conjunto, y disfrutando e integrándose dentro del grupo, aceptando sus
propias capacidades expresivas y las del resto de sus compañeros y compañeras. Con este
criterio se pretende comprobar el grado de aprehensión de los conceptos teóricos del lenguaje
musical y de la capacidad del alumno o alumna para usarlos y combinarlos en la creación de una
pequeña obra musical, su capacidad para construir a través del movimiento una creación
coreográfica adecuando su concepción al carácter expresivo de la obra, así como su disposición
para realizar un trabajo de manera cooperativa integrándose como un miembro más dentro de un
grupo. Realizar trabajos o ejercicios aplicando las herramientas que ofrecen las nuevas
tecnologías para la creación musical. Con este criterio se valorará el grado de desarrollo
alcanzado por el alumno o alumna en el uso de software destinado a la manipulación del sonido y
a la edición de partituras musicales, así como su grado de aprehensión de las posibilidades
acústicas del sonido y de su tratamiento analógico y digital. Asimismo se evaluará la capacidad
para hacer uso de los recursos tecnológicos disponibles en la realización de sencillas
producciones audiovisuales que integren sonido, imagen y texto. Percibir, identificar y transcribir
los elementos básicos del lenguaje musical e interpretar una obra breve o fragmento musical a
partir de una partitura adecuada al nivel. Con este criterio se evaluará la capacidad del alumno o
alumna para escribir o leer una partitura musical adecuada al nivel y para identificar y valorar las
diferencias que se produzcan entre un fragmento escrito y un fragmento escuchado. Asimismo
permitirá evaluar la capacidad de aceptar las capacidades perceptivas e interpretativas propias y
las del resto de compañeros y compañeras.
EDUCACIÓN EN VALORES Y EN LA IGUALDAD EFECTIVA DE DERECHOS Y
OPORTUNIDADES ENTRE HOMBRES Y MUJERES.
Manera en que se incorporan al área de música. -La educación en valores se trabaja a lo largo del
curso a través de textos, de debates y de trabajos sobre compositoras a través de la historia. Comprobando y valorando la capacidad para trabajar en equipo, mostrando aptitudes de
tolerancia y flexibilidad. -Valorando la capacidad para planificar y organizar de forma responsable
las tareas, tanto individuales como colectivas. -Exigiendo el esfuerzo adecuado en la realización
de los trabajos. Igualdad: -Eliminación y rechazo de los comportamientos y contenidos sexistas y
estereotipos que, supongan discriminación entre hombres y mujeres. -Reconocimiento del papel
de las mujeres en las diferentes culturas y épocas históricas. -Reparto equitativo entre alumnos y
alumnas al formar grupos para la realización trabajos.
METODOLOGÍA Y RECURSOS DIDÁCTICOS
La metodología empleada ha de ser una metodología activa, participativa en todo momento de la
enseñanza, debe fomentar la experiencia personal del alumnado en la producción del sonido. Se
adaptará a las características de cada alumn@ para poder construir los aprendizajes nuevos y
mejorar el rendimiento, partiendo del nivel de desarrollo de cada alumn@, atendiendo a su
diversidad, favoreciendo la capacidad del alumnado para aprender por sí mismos y trabajar en
equipo, atendiendo los diferentes ritmos de aprendizaje. La organización docente atenderá las
necesidades, aptitudes e intereses que demanden los alumnos-as según se vayan detectando en
el proceso de enseñanza-aprendizaje, dando prioridad a la comprensión de los contenidos. Se
procurará una formación personalizada, fomentando la participación de los alumnos-as,
asegurando una efectiva igualdad entre el alumnado. Se fomentará también la reflexión personal
sobre lo realizado y la elaboración de conclusiones con respecto a lo aprendido. La metodología
que se emplea debe fomentar la experienciapersonal en la producción del sonido. Interpretar
artísticamente, de forma individual o colectiva, es el primer paso en la formación y educación
musical. La interpretación vocal, instrumental y corporal, la creación musical y la audición activa y
comprensiva, serán procedimientos esenciales que ayuden a desarrollar las capacidades propias
de la materia. Los cinco bloques de contenidos en que se organiza la materia deberán
secuenciarse cíclicamente intercalándose unos con otros. Los contenidos de carácter conceptual
deben ser la base para el desarrollo de los conocimientos prácticos, de modo que la adqui- sición
de procedimientos y habilidades, constituya el eje del proceso de enseñanza aprendizaje. Los
contenidos deben trabajarse desde varias vertientes (cantar, interpretar, escuchar, movimiento,
gestos,...) que propicien, de modo integrado, la asimilación de conceptos y el desarrollo de
habilidades. Al mismo tiempo ha de afianzarse la autoestima a través de la improvisación, la
expresión corporal, el canto o la interpretación. El desarrollo de las destrezas musicales presentes
en el primer bloque de contenidos contribuye a la progresión en el conocimiento de los elementos
morfológicos y sintácticos del lenguaje musical y, paralelamente, en el conocimiento y la utilización
fluida de la partitura. La utilización de partituras adecuadas al nivel, desarrolla las destrezas para
la lectura y la escritura de obras musicales y contribuye a ejercitar la capacidad de abstracción
intelectual al manejar códigos de escritura distintos al lenguaje verbal. La dimensión universal del
lenguaje musical da sentido, por sí misma, al interés que tiene el aprendizaje de este código.La
metodología didáctica utilizada fomentará la capacidad del alumnado para desarrollar
aprendizajes autónomos que le permitan valorar y solucionar las dificultades que se presenten en
su aprendizaje e introducir las medidas correctivas adecuadas. El hecho de trabajar con
fragmentos y obras variadas y de distintos estilos, prestando especial atención al patrimonio
musical de la Comunidad Valenciana, facilitará la implicación del alumnado en la tarea de, a partir
de sus gustos e iniciativa personal, construir sus propios aprendizajes. Se fomentará y valorará la
iniciativa, la intuición, la participación, la creatividad y el trabajo de cada alumno o alumna. Se
promoverá el trabajo en grupo, de forma igualitaria y cooperativa, respetando las normas y las
reglas que rigen la actividad del conjunto, aceptando las propias capacidades musicales y las de
los demás. Se trabajará por los principios democráticos y se rechazarán situaciones de injusticia y
desigualdad y cualquier forma de discriminación por razones de sexo, creencia o cualquier otra
circunstancia social o personal. Se fomentará una actitud abierta y de respeto hacia
manifestaciones musicales de distintos estilos, tradiciones u otras culturas. Por otro lado, los
trabajos de investigación, individuales o en grupo, realizados de forma igualitaria y cooperativa,
contribuirán a conocer y aplicar métodos de investigación, utilizando diversas fuentes de
información. Asimismo, se fomentará el uso de las nuevas tecnologías tanto en la composición
como en la escritura o en la grabación audiovisual. En este sentido, se facilitará la realización, por
parte del alumnado, de trabajos de investigación, monográficos, interdisciplinares u otros de
naturaleza análoga que impliquena uno o varios departamentos de coordinación didáctica. Se
creará un ambiente propicio para el intercambio comunicativo. Se fomentará la participación en
diálogos y debates con actitud abierta, respetando las preferencias y gustos de los demás y
transfiriendo juicios personales con capacidad crítica, argumentando y revisando las propias ideas
en contraste con las de los demás. En la exposición el alumnado deberá expresarse
correctamente utilizando la terminología adecuada.
ORGANIZACIÓN DE RECURSOS
En el proceso de enseñanza- aprendizaje se tendrán en cuenta todas las medidas que organicen
y utilicen de manera adecuada los recursos de que dispone el centro: organización de espacios y
tiempos que permitirá la interacción grupal y el contacto individual, propiciando actividades
compartidas y autónomas, favoreciendo la exploración, el descubrimiento y las actividades lúdicas
y recreativas en otros espacios distintos del aula como biblioteca, aula de informática, salón de
actos, etc. En cuanto a la distribución del tiempo hay que tener en cuenta el horario general que
permita las actividades de coordinación, actividades formativas, etc. Determinación de materiales
curriculares y recursos didácticos: concordancia entre los objetivos propuestos y los enunciados
en el PC. Coherencia de los contenidos propuestosncon los objetivos. Secuenciación progresiva
de los contenidos con una adecuada correspondencia al nivel educativo. Adecuación a los
criterios de evaluación. Variedad de actividades para atender a las diferencias individuales.
Claridad en la exposición y riqueza gráfica. Material complementario en distintos soportes:
documentos fotocopiables, audiovisuales, CD con recursos didácticos y de audio, DVDs, apuntes
y partituras. Dado que la materia de Lenguaje y Práctica Musical es nueva en el currículo, no hay
libros de texto con lo cual todo este material ha de ser elaborado por la profesora.CRITERIOS DE
CALIFICACIÓN Los criterios de calificación estarán basados en los siguientes procedimientos: Exámenes escritos. Preguntas orales. Actitud, asistencia, comportamiento e interés. Trabajos.
Libreta. Pruebas objetivas, que estarán basadas en los contenidos del curso. 60% corresponderá
al examen o exámenes realizados en el trimestre ( 6 puntos). 20% corresponderá al trabajo en el
aula (2 puntos). 10% a la asistencia a clase (1 punto). 10% a la realización de las tareas para
realizar en casa (1 punto). Calificación finalTodos los alumno@s que aprueben las tres
evaluaciones habrán aprobado la asignatura, y su nota global será la media ponderada,
atendiendo al progreso, de las calificaciones obtenidas en cada una de ellas. A final de curso, se
realizará una prueba global adaptada a los contenidos y objetivos mínimos y desglosada por
evaluaciones. A esa prueba se presentarán los alumn@s que no hayan superado los objetivos de
las tres evaluaciones, o dos de ellas. L@s alumn@s que sólo tengan una evaluación se
examinarán de únicamente de esa parte.
MINIMOS EXIGIBLES VALORACIÓN POSITIVA: PARA OBTENER Se realizará una media entre
las pruebas objetivas, que será el 60% de la nota, el resto como ya se indica más arriba,
corresponderá a la asistencia, tareas de clase y trabajo en el aula.
PROCEDIMIENTOS E INSTRUMENTOS EVALUACIÓN DEL APRENDIZAJE, de ACUERDO
CON LOS CRITERIOS de EVALUACIÓN DE LA MATERIA.
Respecto a los procedimientos de evaluación, se hará en primer lugar una identificación de la
calidad de lo que queremos evaluar. La evaluación comprensiva está basada fundamentalmente
en la experiencia personal. Se emplearán los adecuados a los criterios de evaluación, para lo que
se comprobará su capacidad para: Interpretar una canción individual o colectivamente con o sin
acompañamiento instrumental. Reconocer auditivamente el pulso de una obra musical. Realizar
un trabajo con las nuevas tecnologías aplicadas a la creación musical. Interpretar con el grupo una
obra previamente trabajada en clase. Identificar y transcribir los elementos básicos del lenguaje
musical. Capacidad de valorar las obras musicales estudiadas en su contexto histórico y cultural,
relacionándolas con otras obras de la época
ACTIVIDADES DE LECTURA Y CAPACIDAD DE EXPRESARSE EN PÚBLICO. USO DE LAS
TECNOLOGÍAS DE LA INFORMACIÓN Y LA COMUNICACIÓN.
Estas actividades se harán a lo largo del curso mediante: -Lectura de los trabajos en clase, con lo
que se esta favoreciendo el desarrollo de la capacidad de expresarse correctamente en público. Actividades de lectura de textos sobre contenidos de la programación y para el desarrollo de
trabajos de aula, contribuirán a estimular el interés y el hábito de lectura. -El uso de las
tecnologías de la información y la comunicación, como forma parte del currículo de la materia, se
desarrollará a lo largo del curso con los contenidos que figuran más arriba.
ACTIVIDADES DE RECUPERACIÓN EVALUACIÓN DE LAS MATERIAS PENDIENTES. La
materia de Lenguaje y Práctica musical se recuperará mediante trabajos a lo largo del curso y de
un examen en el segundo trimestre, según fecha que se anunciará en el tablón de anuncios.