Antigüe Jad del Caitíllo de Palafoll

Anuncio
voz
Antigüe Jad del Caitíllo de Palafoll*
«D'aquest senyorial palau
se'n parlava ja l'any 1302...» dice
nuestro inolvidable Mn. Félix Paradeda en su libro «Malgrat i sos
contorns», libro que no debería
faltar en ningún hogar malgratense por el gran amor a la villa que
contiene e inculca. Y a continuación cita el origen de esta afirmación que procede del Archivo de
la Corona de Aragón.
No obstante, esta fecha la
contradice unas líneas más adelante, cuando dice que hubo un
Obispo en la diócesis de Gerona,
«Raimond de Palafolls, de la nobilíssima sang d'aquells
cavallers senyors del Castell i terme de Palafolls...» que
«...desitjós de visitar els Llocs Sants i comprenent els
grans perills que en aquell temps estava exposat son pelegrinatge, féu testament abans, es a saber, el dia 8
d'agost de 1217...»
Así, como se ve, el mismo Mn. Félix encuentra datos anteriores a los primeros que, incomprensiblemente,
cita.
En la Enciclopedia Espasa, leemos: «...el antiguo
Castillo de Palafolls data probablemente del Siglo XV...»
Estos datos proceden de «Una visita al Castell de Palafolls» de Joaquín Olivó Formentí. (Memorias del Centro
Excursionista. Barcelona 1881).
Mas nos ha sorprendido gratamente encontrar nuevos datos que le atestiguan mayor antigüedad. Se trata
de «Els Castells de Catalunya» deLuis Almerich, que nos
dice: «En el terme de Palafolls es troben les ruñes del
Castell del mateix nom que devia ésser propietat de la
familia així cognomenada, el personatge mes important de la qual
devia ésser Pere de Palafolls,
noble cavaller que l'any 1147 va
prendre part en l'expedició contra els alarbs d'Almeria, seguint al
comte Ramón Berenguer IV».
Esta noticia la hemos visto
confirmada en el libro del erudito
escritor V. Coma Soley «Blanes,
notes históriques», quien nos indica los nombres de los caballeros
catalanes que formaron parte de
la expedición: «En Pons, Vescompte de Cabrera; En Guillem
de Roca Rossa (?); En Gelabert de Centelles; En Vidal
de Blanes; En Ramón de Cabrera (Senyor del Castell de
Montclús); En Joan de Pineda; En Pere de Palafolls i
En Grau de Cartellá».
Es de suponer, pues, que existía el Castillo de Palafolls en esa época en que un caballero catalán llevaba
dicho sobrenombre; y con mucha más razón si tenemos
en cuenta la etimología que le atribuye Mn. Félix Paradeda, ya que, según él, no fue la familia Palafolls la que
dio nombre al castillo, sino el término de su edificación.
Quizá algún día encontremos datos más concretos
que nos permitan fijar con exactitud el origen de la vida
en nuestra comarca que durante tantos años presidiera
el señorío del Castillo de Palafolls, reconocida «casa
pairal» nuestra.
J. COLOMÉ
N. de la R. El dibufo que ilustra este artículo se debe a la pluma de
nuestro malogrado compatricio y amigo el exquisito dibujante y pintor Sr.
Juan Paradeda.
:<És molt bona la tasca de l'amic Tenas a l'ensenyar ais infants a bailar la sardana. Creiem fóra molt
oportú, també, que entre els sardanistes joves, ja consagráis, podrien destacar-se unes colles que
s'entrenessin per a Concurs i a les quals l'Agrupació hauria de brindar-los-hi el degut apoi en
alguns aspectes»
HIJOS DE E. BARANGÉ, S. A.
GARANTIZA
BARCELONA
TODOS SUS PRODUCTOS
«NIEVE DE ESPAÑA»
insuperable pastilla de tocador
LIBELANA
LI B EL
para el lavado de ropas finas
JABÓN «JABALÍ:
un producto de calidad
Novísimo producto especial para lavar prendas de lana
Jabón de afeitar
—
Jabón
S E L E C T A S
Voz de Malgrat. 1/9/1954. Pàgina 5
líquido
perfumado
C A L I D A D E S
—
Champú
Descargar