un esmorzar i unes notes historicjues de la

Anuncio
voz
un esmorzar i unes notes historicjues de la
Si aquella gent d'un segle enrera, al veure l'acte de germanor que celebren en aquest local éls patrons i obrers (inclosos
els jubilats) de la "Textil Maristany" quedarien sorpresos, els
semblaría que no por ésser. Llavors l'obrer era mirat o tingut
(sempre hi havia alguna excepcíó) en un concepíe diférent del
d'ara. Els temps canvien.
A vos em dirigejxo Donya Francisca Pomar, vídua Maristany, bona dona o mes ben dit veritable Senyora, amantissima
esposa, mare i avia. Si en la festa de l'Homenatge ais jubilats
d'aquesta Empresa (el que us parla n'és un) contra la vostra
voluntat no hi poguéreu'assistir,just és que en la d'avui que hi
sou, la presidiu, dones sou un deis de la colla.
Fa mes de etnquanta anys que esteu entroncada o formeu
part de la familia Maristany, havent-la engrandít donant-libons'plancons. Com que sou Senyora de bon cor coliaborant
. i estímulant (em consta perlo que he visí i sapigut) a l'introducció de millores socíals en aquesta Empresa, rebeu la meva
felieitació desitjant-vos aneu contínuant fent semblants obres
i presidir festes com aquesta. Per molts anys!
"
*
*
J a que hem. parlat de ternps passat, tant se val que díguem
quatre paraules referenta l'histdria de nostra Vila,
La Vilanova de Palafolls, avui Malgrat, no és una població
antiga com Blanes, Lloret, Tossa í altres; ésuna vila com moltes q u e y a r e n sortir a l'edat mítja o siguí en temps de la reconquesta, durant la llüita contra els árabs i moros. Nostra vila va néixer, i créixer en part, a l'escalf deis Senyors del Castell de Palafolls.
D'ella ja se'n parla a mitjans del segle XIII. Berenguer de
Palafolls a i'any 1336 nomena Batlle d'aquesta vila a Bernat
Storriell, i al cap de nou anys ó sigui el 1345, concedeix molts
fueron grandes hombres, buenos pedagogos y algunos llegaron a ser ministros.
-— ¿Cuándo llegó a Malgrat?
—- Llegué a Malgrat el 20 de Mayo de
.1941. En tiempos difíciles.
— ¿Está satisfecho de su trabajo?
— Estoy satisfecho de mi trabajo y,
aunque sea inmodestia,, he procurado
transmitir a los alumnos mis pocos conocimientos y no dejar analfabetos
— ¿Ha cambiado mudio la juventud
de hoy con la de ayer? ¿Qué opinión
tigne de la juventud
actual?
— La juventud de hoy no es la misma
de ayer, pues antes tenían más estímulo,
eran más respetuosos; pero, a pesar de todo, esta juventud llegarán Vivimos tiempos
de investigaciones y de cosas que ni soñadas. •
." •
— ¿Alguna anécdota curiosa en el
transcurso de su dilatada
vida?
— ;Me pides una anécdota,, tú que eres
• de los chicos antiguos"" Te contaré lo que
es la diferencia de lo de antes a lo de ahora. Puede que la recuerdes de algún día
en la clase.
Estudiaba entonces el segundo año ele-.
mental; aqueldía, me, tocaba Física a las
ocho treinta de la mañana, (allí eramos
muy madrugadores) y no me sabía la lección. El profesor D. Rafael Blanco y Juste,,
tenía la costumbre de explicar durante
tres cuartos de hora y el resto a preguntar. Si por una de esas casualidades te tocaba o nombraba y no la sabías, te plantificaba un cero como el sombrero de un
picador, ¿qué hice? Me fui a la mesa y le
Voz de Malgrat. 1/5/1961. Pàgina 2
privílegis ais que vinguin a poblar la Vilanova, privilegis que
ratifica i encara en dona mes el seu fill Guillem l'any 1373.
La part mes antiga de la vila, ben segur que és la barriada
0 carrer del Castell. Després amb els anys, a l'haver-hi d'una
part mes seguretat, s'aná eixamplant, comencant a primers del
segle XV a fer-se alguna casa a la Placa i carrers de Passada,
Bellaíre, Ollers, Església, Sant Antoni, Desclapers, Aragó i
Carme o del «Tatxu».
Aquesta Vila i el seu terme estaven inclosos al Senyoriu
del Castell de Palafolls i, amb el temps, passá a mans de diferents Senyors o propietaris.
Guillem de Palafolls a l'any 1381 ven el Castell de Palafolls
1 totes llurs pertenéncies al Reí Pere IV d'Aragó, i aquest el
traspassa al cap d'un any, per venta, a la Casa de Cabrera.
L'any 1572, l'Almírant Lluis Enríquez de Cabrera el ven a
Francesc de Monteada, Marqués d'Aítona, segons diuen, per
pagar deutes; la Casa de l'Almirant gastava mes del compte.
A primers del ¡segle XVIII, al casar-se María Teresa de
Monteada amb el Duc de Medinaceli, passá a engrandir el patrimoni d'aquesta casa ducal.
. ** •
De pedrés o fustes amb dates antigües que anys enrera encara es veien per la Vila, algunes de les que us diré ¡a no hi
són« Església parroquial: La pica Baptismal, era de pedra, h¡
havía la següent inscrípció «1563 feta del ciri deis baíeigs», essent la tapa de fusta folrada de pell; i fet amb tatxes de metall
el «1700», sobressortint d'aquesta tapa les punxes de claus
gruixuts. En el frontal de l'altar de Sant .Isidre «1783». Portes
del carrer: Fet ambeabota de clau, a l'una el 17 i a l'altra el
91 (o sigui 1791). Cancell, «1820». AI cremar l'Església, aqüestes dates desaparegueren. A la fatxada, damunt el ¡portal hi
havía una pedra amb el «1783»; ara al reformar-la, han tret la
pedí permiso para ir a un entierro... (no se
me ocurrió otra cosa). Me miró y me dijo:
Yo me creo que un buey vuela, pero entierros a esta hora..., en fin puede usted
marchar. Me metí en el Museo Pedagógico,
me estudié la lección que debía haberlo
hecho en casa y me estudié la que él explicó, pues tenía la certeza que la sesión entera me la dedicaría a mí; como así sucedió. Y a pesar de todo, siempre me recordó esa fecha del célebre entierro hasta el
día del examen que los hice en el Gabine-
te de Física y el último que se examinó
fui yo. (Había puesto en el cuaderno déla
lista de tamaño natural un ojo con la fecha
del entierro).
Y nos despedimos con un afectuoso saludo, de éste hombre que ha dejado en
Malgrat y comarca una brillante estela de
admiración y afecto... Pasarán generación
nes y generaciones pero jamás se borrará
el recuerdo de nuestro querido D. Fernando.
J. F.
es la mejor garantía de respeto al vínculo conyugal y por lo tanto de la unidad
familiar, tiene su mejor defensa en ese sentido del pudor, del recato y de la
modestia a que nos hemos referido, y que forman un precioso tesoro del alma
femenina. No hay duda de que empíricamente una cosa es el sentido de la fidelidad matrimonial y otra de alguna manera distinta el recato y la modestia femenina. ,\'o obstante, la experiencia demuestra que en la práctica se trata de
virtudes que suelen darse conjuntamente en una convivencia pacífica y armoniosa, y que es muy difícil que el sentido de la fidelidad se afirme como una
condición general cuando la mujer pierde el sentido del respeto que a sí misma
se debe y también debe a los demás.
Hemos de suponer que nuestras mujeres, a las que todo hombre respeta y
anía por cuestión de principio porque todo§ los hombres somos nacidos de mujer, no se dan cuenta del incalculable mal que se exponen a causar a los demás
y que se causan a sí mismas por razón de su frivolidad y ligereza en el vestir.
El hombre siente de suyo la atracción del sexo contrario, y no es bien que por
unas maneras provocativas de vestir se avive culpablemente su concupiscencia. Tanto más cuanto que sobre la ofensa a Dios que ello supone no es posible
edificar nada sólido sobre la sexualidad. Donde el amor no es más fuerte que
el incentivo de la carne, la familia es una institución caduca y pronta a disolverse. Lo confirma la historia de todos los tiempos y de todos los pueblos de
una manera total y sin lugar a dudas.
Descargar