El Jorn de Pasqua florida Església de Menorca dominical alegrem-nos juntament, el qui és mort per dar-nos vida, ara viu gloriosament! Número 1239 - Any XXV - 23 abril 2006 La Eucaristia, sacramento del amor La Eucaristía, sacramento del amor, articula estos elementos constitutivos de la vida y misión de la comunidad presidida por el ministerio apostólico. En la fracción del pan, la Iglesia celebra la pascua del Señor y queda hecha un solo pan. No se puede celebrar la cena del Señor y dar la espalda a los pobres. Comulgar con Cristo es darse con él a los demás, amar hasta el extremo. La Eucaristía es fuente y culmen de la misión, centro y raíz de la comunidad cristiana. En el sacramento de la fe, el discípulo es transformado y se compromete a trabajar en la realización de un mundo más conforme con el reino de Dios. Efectivamente, en este sacramento del pan y del vino, de la comida y de la bebida, todo lo que es humano sufre una singular transformación y elevación. El culto eucarístico no es tanto culto de la trascendencia inaccesible cuanto de la divina condescendencia, y es, a su vez, transformación misericordiosa y redentora del mundo en el corazón del hombre. La Eucaristía, que edifica a la Iglesia como comunión de fe, amor y esperanza, imprime en quienes la celebran con verdad una auténtica solidaridad y comunión con los más pobres. En ella culmina el amor evangelizador del Señor; en ella reparte Dios el pan necesario para andar los caminos de la vida. Cristo se hace presente realmente en ella como ofrenda al Padre y manjar para el pueblo peregrino. Es el pan de los pobres que sostiene su anhelo de vida, su esperanza definitiva; así configura la vida y acción de la comunidad en el mundo. Es la expresión y el término de la vida de amor que ha de inspirar e impulsar la acción de los fieles en la historia. Toda la vida de la Iglesia se “concentra”, de alguna manera, en el misterio de la fe, signo y realización de la “obra de salvación” en Cristo Jesús, muerto y resucitado. (Fragmento de La Caridad de Cristo nos apremia. Reflexiones de la CEE en torno a la "eclesialidad" de la acción caritativa y social de la Iglesia) SECRETARIAT DE LA FAMÍLIA Ar ea de l’anunci es del Secretariat de família intentem proD moure i afavorir la pastoral familiar (acollida de pares que demanen el baptisme, catequesis familiar, cursets de festejants, acollidors de parelles, equips de matrimonis, acompanyament de famílies en dificultats, etc.) per aquest motiu hem organitzar una trobada diocesana de formació per agents de pastoral familiar que tindrà lloc dilluns dia 1 de Maig, al Toro. Ordre del dia: * 10 h. Pregària i presentació * 10'30 h Xerrada "Com fer l'acollida de parelles avui en dia" Ponent Mn. Manuel Claret. Delegat Diocesà de la Delegació Diocesana de Pastoral de la Família a Barcelona. * 11'30 h Col·loqui * 12 h descans * 12'15 h. Xerrada "La dimensió sacramental del matrimoni" Ponent Dr. Gaspar Mora. Professor de Teologia Moral de la Facultat de Teologia de Catalunya. * 13'15 h Col·loqui * 14 h Dinar (A càrrec del Secretariat de la Família) Ens agradaria poder comptar amb la vostra assistència. Amb tot el nostre afecte Marc i Tonia Secretariat de la Família Diumenge que ve, dia 30, Al Toro: de 10 a 17h. Quarta Jornada de Teologia: “QÜESTIONS DE BIOÈTICA: el caràcter sagrat de la vida humana en les i n v e s t i g a c i o n s i e x p e r i m e n t s s o b re é s s e r s h u m a n s ” , dirigida per Ramon Nogués, escolapi, professor d’Antropologia Biològica a la Universitat Autònoma de Barcelona. Organitza Institut de Teologia. Obert a tothom. FULL DOMINICAL 2 La paraula de Déu Diumenge II de Pasqua Lectura dels Fets dels Apòstols 4, 32-35 La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i ningú d'ells no parlava de les coses que posseïa com si fossin pròpies, sinó que tenien tots els béns en comú. El testimoni que els apòstols donaven de la resurrecció de Jesucrist, el confirmaven amb el poder que tenien d'obrar grans miracles. Tots els creients eren molt ben vists de la gent. Entre ells no hi havia ningú que visqués en la indigència, perquè tots els qui eren propietaris de terres o d'immobles els venien, dipositaven als peus dels apòstols el producte de la venda, i era distribuït segons les necessitats de cadascú. Salm responsorial 117 Resposta: Enaltiu el Senyor: Que ho és, de bo, perdura eternament el seu amor. (cicle B) Lectura del libro de los Hechos de los apóstoles 4, 32-35 En el grupo de los creyentes todos pensaban y sentían lo mismo: lo poseían todo en común y nadie llamaba suyo propio nada de lo que tenía. Los apóstoles daban testimonio de la resurrección del Señor Jesús con mucho valor. Y Dios los miraba a todos con mucho agrado. Ninguno pasaba necesidad, pues los que poseían tierras o casas las vendían, traían el dinero y lo ponían a disposición de los apóstoles; luego se distribuía según lo que necesitaba cada uno. Salmo responsorial 117 Respuesta: Dad gracias al Señor porque es bueno, porque es eterna su misericordia. Lectura de la 1ª carta de sant Joan 5, 1-6 Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d'ell. Si estimam Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimam els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ha vençut el món. ¿Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l'aigua i per la sang; no per l'aigua solament, sinó per l'aigua i per la sang; i l'Esperit en dóna testimoni, ja que l'Esperit és la veritat. Lectura de la 1ª carta del apóstol san Juan 5, 1-6 Queridos hermanos: Todo el que cree que Jesús es el Cristo ha nacido de Dios; y todo el que ama a Dios que da el ser ama también al que ha nacido de él. En esto conocemos que amamos a los hijos de Dios: si amamos a Dios y cumplimos sus mandamientos. Pues en esto consiste el amor a Dios: en que guardemos sus mandamientos. Y sus mandamientos no son pesados, pues todo lo que ha nacido de Dios vence al mundo. Y lo que ha conseguido la victoria sobre el mundo es nuestra fe. ¿Quién es el que vence al mundo, sino el que cree que Jesús es el Hijo de Dios? Éste es el que vino con agua y con sangre: Jesucristo. No sólo con agua, sino con agua y con sangre; y el Espíritu es quien da testimonio, porque el Espíritu es la verdad. Lectura de l'evangeli segons sant Joan 20, 19-31 El vespre d'aquell mateix diumenge els deixebles eren a casa amb les portes tancades per por dels jueus. Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "La pau sigui amb vosaltres." Després els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles s'alegraren de veure el Senyor. Ell els tornà a dir: "La pau sigui amb vosaltres. Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envii a vosaltres." Llavors alenà damunt ells i els digué: "Rebeu l'Esperit Sant. A tots aquells a qui perdonareu els pecats, els quedaran perdonats, però mentre no els perdonareu, quedaran sense perdó." Quan vingué Jesús, Tomàs, el Bessó, un dels dotze, no era allà amb els altres. Ells li digueren: "Hem vist el Senyor." Ell els contestà: "Si no li veig a les mans la marca dels claus, si no li fic el dit dins la ferida dels claus, i la mà dins el costat, no m'ho creuré." Vuit dies més tard els deixebles eren a casa altra vegada i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús entrà, es posà al mig i els digué: "La pau sigui amb vosaltres." Després digué a Tomàs: "Duu el dit aquí i mira'm les mans; duu la mà i posa-me-la dins el costat. No siguis tan incrèdul. Sigues creient." Tomàs li respongué: "Senyor meu i Déu meu." Jesús li diu: "¿Perquè m'has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist." Jesús va fer en presència dels deixebles molts altres miracles que no trobareu escrits en aquest llibre. Els que heu llegit aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i tingueu vida en el seu nom, per haver cregut. Lectura del santo evangelio según san Juan 20, 19-31 Al anochecer de aquel día, el primero de la semana, estaban los discípulos en una casa, con las puertas cerradas por miedo a los judíos. Y en esto entró Jesús, se puso en medio y les dijo: «Paz a vosotros.» Y, diciendo esto, les enseñó las manos y el costado. Y los discípulos se llenaron de alegría al ver al Señor. Jesús repitió: «Paz a vosotros. Como el Padre me ha enviado, así también os envío yo.» Y, dicho esto, exhaló su aliento sobre ellos y les dijo: «Recibid el Espíritu Santo; a quienes les perdonéis los pecados, les quedan perdonados; a quienes se los retengáis, les quedan retenidos.» Tomás, uno de los Doce, llamado el Mellizo, no estaba con ellos cuando vino Jesús. Y los otros discípulos le decían: «Hemos visto al Señor.» Pero él les contestó: «Si no veo en sus manos la señal de los clavos, si no meto el dedo en el agujero de los clavos y no meto la mano en su costado, no lo creo.» A los ocho días, estaban otra vez dentro los discípulos y Tomás con ellos. Llegó Jesús, estando cerradas las puertas, se puso en medio y dijo: «Paz a vosotros.» Luego dijo a Tomas: «Trae tu dedo, aquí tienes mis manos; trae tu mano y métela en mi costado; y no seas incrédulo, sino creyente.» Contestó Tomás: «¡Señor mío y Dios mío!» Jesús le dijo: «¿Porque me has visto has creído? Dichosos los que crean sin haber visto.» Muchos otros signos, que no están escritos en este libro, hizo Jesús a la vista de los discípulos. Estos se han escrito para que creáis que Jesús es el Mesías, el Hijo de Dios, y para que, creyendo, tengáis vida en su nombre. FULL DOMINICAL evangeli i vida 3 XI. ANY LITÚRGIC, ANY CRISTIÀ Rebeu l’Esperit Sant Rebeu l’Esperit Sant, els diu Jesús. I l’Esperit Sant és el primer do, fruit de la salvació proclamada per Jesús. L’Esperit Sant és l’apropament íntim i intens del mateix amor de Déu, que transforma per dins les intencions i els cors dels qui el reben, que els dóna llum, força i il·lusió. Tot s’esdevé nou al cor de les persones que creuen en la resurrecció. Els apòstols comencen d’organitzar-se perquè entenen que són cridats a continuar la tasca que Jesús els havia encomanat, però que, ni havien entès, ni se sentien amb cor de dur-la a terme. El convenciment i l’entusiasme dels apòstols ben aviat fa adeptes, que són batejats i moguts interiorment a viure en comunitat. Com diu Sant Joan; el qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu. El primer que aprenen i posen a la pràctica és d’estimar-se els uns als altres, perquè veuen que són tots fills de Déu i germans entre ells. A aquell primer grup cada vegada s’hi afegien més homes i dones que es convertien a la fe en el Senyor. I el poble en feia grans elogis. Refrescant tots aquests records i, ara que vivim la novetat de la Pasqua, nosaltres que creiem de cor en la resurrecció de Jesús, hem de procurar que no s’envelleixin ni s’arruguin els nostres sentiments. Procurem mantenir nova la nostra il·lusió com si fóssim nous convertits, com si acabéssim de descobrir que la nostra salvació és un fet, perquè Jesús ha ressuscitat per nosaltres. Donar una mica més de temps a la pregària, viure el diumenge, cada diumenge, commemorant i celebrat la resurrecció, ens ajudarà a fer reverdir la nostra esperança, i a viure d’acord amb allò que creiem i esperem. L’Esperit Sant que habita en nosaltres, si estem atents, ens inspirarà i ens mourà a viure en pau amb nosaltres i amb tothom. La pau que ens donarà no és com la que dóna el món, sinó la pau estable, serena i segura, que ve de Déu. Enric Prat Dl 24, Dt 25, Dc 26, Dj 27, Dv 28, Ds 29, Dg 30, DIA DEL SENYOR l Salm 117 (118), que acompanya les festes pasE quals, ha inspirat nombroses expressions litúrgiques, sobre tot per la seva proclamació: Avui és el dia que ha fet el Senyor: alegrem-nos-en i celebrem-lo. A les llengües llatines la paraula diumenge, Domingo, Dimanche, Domenica, prové d’aquesta expressió; en efecte deriva de l’expressió llatina, “dies dominicus”, dia, del Senyor, dia senyorial. Aquest origen ens n’indica el sentit, perquè el Dia del Senyor, és el dia que manifesta la seva victòria sobre totes les forces del mal. I, hi ha altra victòria més decisiva que la resurrecció de Crist? A l’Antic Testament el poble esperava un dia del Senyor que els portaria alliberament en temps d’opressió, el retorn de l’exili, o la desfeta dels enemics, però els profetes anunciaven al mateix temps el càstig del poble pecador. Tot ha estat transformat per la vinguda del Fill de Déu. Certament els deixebles, al moment de la passió, veieren enfosquir-se el cel, la terra tremolà, però els deixebles van veure la llum del Dia del Senyor, el matí de Pasqua, un diumenge, i vuit dies més tard, amb Tomàs. El ritme ja s’havia encetat. Secretariat Diocesà de Litúrgia LA BONA NOTÍCIA Salms de la Segona Setmana Sant Jordi, màrtir (S): Ap 14, 6-7 / Sal 95 / 1Cor 9, 16-19. 22-23 / Jn 16, 15-18 Sant Marc, evangelista (F): 1Pe 5, 5b-14 / Sal 88 / Mc 16, 15-20 Sant Isidor, bisbe i doctor de l’Església (F): Fe 5, 17-26 / Sal 33 / Jn 3, 16-21 Fèria: Fe 5, 27-33 / Sal 33 / Jn 3, 31-36 V aniversari de l’ordenació episcopal de Mons. Joan Piris Frígola: Fe 5, 34-42 / Sal 26 / Jn 6, 1-15 Santa Caterina de Sena (F): 1jn 1, 5--2,2 / Sal 26 / Mt 11, 25-30 III de Pasqua: Fe 3, 13-15.17-19 / Sal 4 / 1Jn 2, 1-5a / Lc 24, 35-48 FULL DOMINICAL 4 ESPERANÇA DE RESURRECCIÓ, ESPERANÇA DE INDEPENDÈNCIA questa Setmana Santa ha estat diferent. A He fet un canvi. He canviat la meva família per una altra. He canviat la meva gent per una altra gent. He canviat el meu equipatge de vacances per un equipatge ple d'ajuda humanitària. He canviat Menorca pels campaments de refugiats de Tindouf, Àlgèria. He canviat la meva realitat quotidiana per conèixer la realitat del poble saharaui. Ha estat una gran experiència. La família amb la que he estat m'ha acollit com si en formés part, quan fa poc més de mig any ni sabia qui eren, on eren o que feien. Ells m'ho han ensenyat: són el poble saharaui, que viu (o sobreviu) al mig de l'inhòspit desert del Sàhara, exiliat del seu país i l'únic que fan és esperar. Esperen la independència, esperen el retorn al "seu" Sàhara, el Sàhara Occidental, la seva terra, casa seva. És una espera que ja dura 30 anys però el poble saharaui és un poble que no perd l'esperança i creu -encara- en una solució pacífica del conflicte. D'una manera semblant, els creients esperem; creiem esperançats en la resurrecció del Crist des del Divendres Sant. Sabem que aquesta resurrecció arribarà a la Pasqua. El poble saharaui encara no té marcat al calendari quin dia serà la seva "Pasqua", el seu retorn a la vida, a una vida de veritat. Aquesta Setmana Santa he après de la seva calma, de la seva paciència, de la seva acollida, del seu etern agraïment vers aquelles persones que dediquen temps, diners o esforços a fer possible la seva supervivència. He après que qui té menys és qui et pot donar més. He descobert que la calidesa d'aquest desert prové (també) de la seva gent. Bona Pasqua a tothom! Glòria Mercadal Marqués ELS ESCOLTES DE MENORCA VAN A CELEBRAR LA DIADA DE SANT JORDI 2006, A MALLORCA n any més els Escoltes de Menorca estan preparant U la celebració del patró del moviment escolta, Sant Jordi, amb una trobada conjunta plena d’activitats, convivència i amistat. Enguany, serà una Diada de Sant Jordi ben especial ja que, canviant el que s’acostuma a fer, la trobada no serà a Menorca, sinó que ens embarcarem cap a Mallorca. Amb motiu del 50è aniversari del Moviment escolta i guiatge de Mallorca, ens han convidat a participar amb escoltes de totes les illes i altres zones de parla catalana, a una trobada conjunta. L’activitat tindrà lloc el dissabte 22 i el diumenge 23 d’abril a la finca de Can Canut de Palma. Així, uns 310 escoltes d’entre 8 i 18 anys, amb els seus monitors viatjaran a Mallorca on participaran en un cap de setmana d’activitat ambientat en el lema “Vine, millorem el món”, en el qual s’analitzarà la situació del medi natural i el que podem fer per millorar-lo. Es treballarà amb els elements: aire, sol, aigua, foc, terra i lluna. La idea general és tenir un equilibri amb els sis elements, per evitar la destrucció del medi. Es faran activitats i tallers relacionats amb el reciclatge, la conservació i recuperació del medi ambient... El grup menorquí viatjarà durant el matí de dissabte cap a Mallorca (un grup sortirà del port de Ciutadella a les 8 h. i l’altre a les 10’30 h.). El matí, els responsables del PARC de les tecnologies els rebran i els convidaran a conèixer el Parc. La diada de Sant Jordi 2006 començarà a les 16 hores, amb l’arribada de la resta de participants mallorquins i d’altres llocs, el muntatge del campament i l’acte de benvinguda amb els Cavallers de la Lluna. Durant el capvespre es començarà el gran joc dels Dracs tòxics, que abastarà tot el cap de setmana. Amb una vetllada conjunta en forma de gimcana i altres sorpreses acabarà el primer dia de la Diada. El Diumenge, dia de Sant Jordi, a part de les activitats del matí (els tallers i continuar amb el joc), hi haurà la possibilitat de visitar una exposició de diferents entitats. Abans de dinar, una missa conjunta tornarà a ajuntar a tots els participants a la trobada. Ja només quedarà desmuntar, l’acte de cloenda i partir cap al port de Cala Ratjada. La tornada del contingent de Menorca es farà en dos vaixells (a les 18 i a les 21 hores). Edita: Església de Menorca - Director: Rafel Portella Moll - Imprimeix: Editorial Menorca S.A. - ME - 161/1982 Tel.: 971 380 343 - Fax: 971 480 796 - www.bisbatdemenorca.com - e-mail: [email protected]