Universitat de les Illes Balears Facultat de Filosofia i Lletres MOVIMENTS SOCIALS I CULTURALS CONTEMPORANIS (1758) ESTUDIS : Historia (HIS2) DURADA :Anual NOMBRE DE CRÈDITS: 6 de teòrics / 3 de pràctics PREREQUISITS PER CURSAR L’ASSIGNATURA : PARTICIPACIÓ DE L’ASSIGNATURA EN ELS ESQUEMES DE : Avaluació contínua Projecte pilot d’implantació del sistema de crèdits europeus Campus Extens IDIOMA EN QUÈ S’IMPARTEIX L’ASSIGNATURA: Català IDENTIFICACIÓ DELS PROFESSORS Professor/a: Dr. David Ginard Feron (20 hores) Edifici: Ramon Llull Despatx: BG 09 Telèfon: E-mail: [email protected] Tutories: Dimarts de 18 s 19 hores (confirmar?) Professor/a: Dr. Antoni Marimon Riutort (20 hores) Edifici: Ramon Llull Despatx:155 Telèfon: 971172697 E-mail: [email protected] Tutories: Dilluns de 10 a 12 hores Professor/a: Dr. Sebastià Serra Busquets (50 hores) Edifici: Ramon Llull Despatx: CB22 Telèfon: 971 17 32 79 E-mail: [email protected] Tutories: Dimecres de 15 a 18 hores HORARI DE LES CLASSES: Dimecres: de 13 a 14 hores i Dijous de 13 a 15 hores 1 1. INTRODUCCIÓ GENERAL A LA MATÈRIA I RECOMANACIONS DE CONEIXEMENTS PREVIS. L’assignatura Moviments socials i culturals contemporanis engloba l’estudi de l’evolució dels moviments socials i culturals de finals del segle XVIII fins a l’actualitat. 2. OBJECTIUS GENERALS 2.1. Teòrics Aconseguir el coneixement teòric necessari dels diferents punts del programa i en qualsevol dels àmbits d’anàlisi, per obtenir una visió global del temari. 2.2. Pràctics Utilitzar bibliografia especialitzada, documentació històrica i la història oral com a font històrica. També utilitzar noves tecnologies així com noves fonts d’informació. 3. ESTRUCTURA DELS CONTINGUTS DE L’ASSIGNATURA 1. INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA SOCIAL I A LA HISTÒRIA CULTURAL 1.1. Definició d'història social i d'història cultural. 1.2. Característiques de la història social. 1.3. Característiques de la història cultural. 1.4. Historiografia. 2. DE LES REVOLUCIONS AMERICANA I FRANCESA FINS A LES REVOLUCIONS EUROPEES DE 1848 2.1. Condicions de treball i moviments socials i culturals al final del segle XVIII. 2.2. Els impactes socials i culturals de la Revolució Industrial. 2.3. Els impactes de la revolució francesa i nord-americana. 2.4. Els impactes socials i culturals del liberalisme. 2.5. El socialisme utòpic. 2.6. La problemàtica del món colonial. Els moviments independentistes. 2.7. Les pervivències de l'Antic Règim. 3. LA CONSOLIDACIÓ DE LA SOCIETAT BURGUESA, L'IMPERIALISME I LES INTERNACIONALS 3.1. El romanticisme i el nacionalisme. 3.2. Les revolucions europees de 1848. 3.3. El moviment obrer i el liberalisme. 3.4. Nous corrents: el racisme, el conservadorisme, l'idealisme, el naturalisme i el positivisme. 3.5. La situació civil, política, laboral i cultural de la dona en la societat industrial. 3.6. La dona en les societats agràries. 3.7. La Primera Internacional i la Comuna de París. 3.8. El desenvolupament del socialisme. 3.9. El marxisme. 3.10. La doctrina social de l'Església. Les iniciatives socials i culturals de l'Església 2 catòlica. El sindicalisme catòlic. 3.11. L'anarquisme. El sindicalisme revolucionari. 3.12. La problemàtica social i cultural de les emigracions. 3.13. L'imperialisme i el pacifisme. 4. DE LA PRIMERA A LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 4.1. Les condicions socials i culturals. 4.2. El impactes migratoris. 4.3. La Revolució Russa i els seus precedents. 4.4. La Tercera Internacional. 4.5. La problemàtica social i cultural de l'Estat espanyol des de la revolució de 1868 fins a la Segona República. 4.6. La renovació doctrinal del conservadorisme i la seva incidència social i cultural. 4.7. El moviments socials i culturals a l'Estat espanyol durant la Segona República i la Guerra Civil. 4.8. L'evolució de la problemàtica de la dona. Els moviments feministes. 4.9. Els moviments nacionalistes i anticolonials. 5. EL MÓN DES DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL 5.1. Les polítiques socials i culturals europees. 5.2. Els papers de les socialdemocràcies. 5.3. La problemàtica social i cultural dels nous moviments migratoris. 5.4. El comunisme als estats d'Europa. 5.5. La Revolució Xinesa. 5.6. Les lluites d'alliberament nacional i social al Tercer Món: Amèrica Central i del Sud, Àfrica i Àsia i Oceania 5.7. Els moviments socials i culturals a l'Estat espanyol durant el franquisme i la transició democràtica. 5.8. El Maig del 68. La nova esquerra. 5.9. Els nous moviments socials i culturals. 5.10. Democràcia i polítiques culturals i comunicatives. 6. ELS MOVIMENTS SOCIALS I CULTURALS DES DELS ANYS VUITANTA DEL SEGLE XX FINS A L’ACTUALITAT. 6.1 Cultura i identitat en els moviments socials contemporanis. La participació ciutadana en els moviments socials i culturals. 6.2 Els moviments nacionalistes i els objectius d’autogovern. 6.3 El sindicalisme i les organitzacions patronals 6.4 El moviment feminista 6.5 Pacifisme i antimilitarisme 6.6 Moviment veïnal 6.7 Moviment ecologista 6.7 Moviment per la solidaritat 6.8 La problemàtica dels moviments antiglobalització 6.9 Democràcia i governabilitat a les societats actuals. 6.10 Els nous moviments socials i culturals en el segle XXI 3 4. METODOLOGIA DE TREBALL DE L’ASSIGNATURA 4.1.Teòrica Classes magistrals, acompanyada de projeccions de documentals i cinema així com l’ús de texts. 4.2.Pràctica Pràctiques amb documentació escrita i audiovisual. Realització de col·loquis, debats i entrevistes. Realització de visites per tal de conèixer fonts documentals i institucions 5. CRITERIS D’AVALUACIÓ 1. Participació activa a les sessions docents, tant dins l’aula com fora d’ella 2. Elaboració i comentari a classe d’un dossier documental i bibliogràfic, de tres temes proposats pel professor: - Un a triar entre els bloc temàtics 2 i 3 - Dos a triar entre els bloc temàtics 4, 5 i 6 O treball bibliogràfic i de recerca d’un tema a elegir dels blocs del temari 2, 3, 4, 5 i 6 3. Elaboració en grup gran d’un dossier bibliogràfic i documental dels moviments socials contemporanis a les Illes Balears. 4. Participació en el CEBLOG. 5. L’alumne disposarà d’un quadern d’aprenentatge, a través dels qual es farà el seguiment de la feina feta al llarg del curs i que s’avaluarà a final del curs 5. Es realitzaran almenys dues tutories obligatòries amb cada professor. Una a principi de curs per a programar el treball a realitzar i una al final per tal de donar compte de manera oral del treball realitzat i poder ser valorat. 6. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES - Seminaris de recerca - Cicles de cinema històric Cinema i Actualitat i Cicle de Documentals d’Història contemporània de les Illes Balears. - Activitats culturals recomanades. 7. BIBLIOGRAFIA. 7.1 Bibliografia bàsica: - BORDIEU, P. (1990): Cultura y sociología. Ed. Grijalbo. Mèxic. CASTELLS, Manuel (2000): La era de la informació. 3 Volums. Editorial UOC, Barcelona. CASTELLS, Manuel (2001): La sociología urbana. Alianza Editorial, Madrid. DALTON, R / KUECHLER, M. (1992): Los nuevos movimientos sociales. Institució Alfons el Magnànim. València. DE LA CALLE VELASCO, M. Dolores i REDERO SAN ROMAN, Manuel (2008): Movimientos sociales en la España del siglo XX. Ediciones Universidad de Salamanca, León. 4 - - - - ECHART MUÑOZ, Enara (2008): Movimientos sociales y relaciones internacionales. La irrupción de un nuevo actor. IUDC - Los libros de la Catarata, Madrid. LARAÑA, Enrique (1999): La construcción de los movimientos sociales. Alianza Editorial, Madrid. LARAÑA, Enrique i GUSFIELD, Joseph (2001): Los nuevos movimientos sociales. De la ideología a la identidad. Centro de Investigaciones sociológicas, Madrid LLOBERA, Josep R. (1996): El dios de la modernidad. El desarrollo del nacionalismo en Europa Occidental. Ed. Anagrama. Barcelona. NASH, Mary (2004): Mujeres en la historia. Historia, retos y movimientos. Col·lecció Alianza Ensayo. Alianza editorial, Madrid. NUÑEZ FLORENCIO, Rafael (1993): Sociedad y política en el siglo XX. Viejos y nuevos movimientos sociales. Editorial Sintesis, Madrid. RIVERA, Antonio, ORTIZ DE ORRUÑO, José María, et al. -ed- (2008): Movimientos sociales en la España contemporánea. UPV- AHC - Abada Editores, Madrid. THUAL, Françoise (1997): Els conflictes identitaris. Editorial Afers. València. TILLY, Charles y WOOD, Leslie J. (2009): Los movimientos sociales, 17682008. Desde sus orígenes hasta facebook. Editorial Crítica, Barcelona. TOURANIE, Alan -dir- (1990): Movimientos sociales de hoy. Actores y analistas. Hacer Editorial, Barcelona. VIDAL BENEYTO, José (2003): Hacia una sociedad civil global : desde la sociedad mundo. Editorial Taurus, Madrid. 7.2 Bibliografia general. - - ABELLÓ I GÜELL, Teresa (1997): El movimiento obrero en España, siglos XIX y XX. Editorial Hipòetsi, Barcelona. ABENDROTH, Wolfang (1980): Historia social del movimiento obrero europeo. Editorial Laia, Barcelona. BARRULL PELEGRÍ, Jaume et al. (1994): Violència política i ruptura social a Espanya, 1936-1945. Universitat de Lleida, 1994. BERRIO, J. (1990): L'opinió pública i la democràcia. Ed. Pòrtic. Barcelona. BOTREL, J. F. (1993): Libros, prensa y lectura en la España del siglo XIX. Fundación Germán Sánchez Ruipérez. Madrid. BRILLANT, BERNARD (2003): Les cleros de 68. PUF, Paris. CASANOVA, J. (1991): La Historia Social y los historiadores. Editorial Crítica. Barcelona. CASSASSAS I YMBERT, Jordi (1994): Història social de pesos i mesures i CASTELLS, Manuel (1983): La ciudad y las masas. Sociología de los movimientos sociales urbanos. Col·lecció Alianza Universidad Textos. Alianza Editorial, Madrid CASTILLO, Santiago -coord.- (1991): La historia social en España. Siglo XXI editores, Madrid. CHARLE, Cristophe (1996): Les intellectuels en Europe au XIXe siècle. Essai d'histoire comparée. Editions du Seuil. París. CHOMSKY, Noam (2002): Política y cultura a finales del siglo XX. Un panorama de las actuales tendencias. Ariel. Barcelona. 5 - - - - DANSETTE, ADRIEN (1971): Maig 1968. Plon, Paris. DD. AA (2000): El futur del sindicalisme. Centre de Recerca Econòmica i social de Catalunya - UGT. Barcelona. DD.AA (2000): Claves para el siglo XXI. UNESCO - Editorial Crítica, Barcelona. DD.AA (2005): Recerca activista i moviments socials. El Viejo Topo, Barcelona. DD.AA. (1995): Cultura i comunicació de masses. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1995 DD.AA. (2003): Globalización de las resistencias. El estado de las luchas 2005. Icària Editorial, Barcelona DD.AA. (2005): Globalización de las resistencias. El estado de las luchas 2005. Icària Editorial, Barcelona. DE CABO, Isabel (1995): Los socialistas utópicos. Editorial Ariel, Barcelona. DE LUCAS, J (1997): “Sobre las dificultades del proceso de (re)construcción europea. La identidad, entre el movimiento nacional y la realidad multicultural” a Debats, núm. 61, Pàg. 25-38. DUBY, Georges / PERROT, Michelle -dir.- (1993): Historia de las mujeres. Ed. Taurus, Barcelona. GABRIEL, Pere -dir.-: Història de la cultura catalana. 10 volums. Edicions 62. Barcelona (en curs de publicació des de 1994). GELLNER, Ernest (1998): Nacionalisme. Afers. València. GENEVE, Pierre (1968): Historia secreta de la insurreció de Maig. LA SEMEUSE, Paris. GIDDENS, Anthony (1991): Sociología. Alianza Editorial. Madrid. GUILLEM MESADO, Juan Manuel (1993): Los movimientos sociales en las sociedades campesinas. Eudema. Madrid. història cultural de la societat. A Miscel.lània del doctor Casimir Martí. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona, pàg.157-167. HESSEL, Stephane (2011): Indigneu-vos. Un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. Editorial Destino, Barcelona. HROCH, Minoslav (2001): La naturalesa de la nació. Afers. València. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2000): Participando en la red. Anuario de movimientos sociales. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2001): Anuario de movimientos sociales. Una mirada sobre la red. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2002): El futuro de la red. Anuario de movimientos sociales 2001. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2003): Nuevos escenarios. Nuevos retos en la red. Anuario de movimientos sociales 2002. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2004): La red en la calle. ¿Cambios en la cultura de movilización? Anuario de movimientos sociales 2003. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2005): La política en la red. Anuario de movimientos sociales 2004. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2006): La red en la encrucijada. Anuario de movimientos sociales 2005. Icària Editorial, Barcelona. 6 - - - - - IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2007): La red en el conflicto. Anuario de movimientos sociales 2007. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2008): La red en la ciudad. Anuario de movimientos sociales 2007. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2009): Crisis y respùestas en la red. Anuario de movimientos sociales 2008. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2010): Los jóvenes en la red. Anuario de movimientos sociales 2009. Icària Editorial, Barcelona. IBARRA, Pedro i GRAU, Elena -coord- (2011): Las otras redes. Anuario de movimientos sociales 2010. Icària Editorial, Barcelona. INGLEHART, R. (1991): El cambio cultural en las sociedades industriales avanzadas. Siglo XXI editores. Madrid. KÖHLER, Holm - Detlev (2000): El movimiento sindical en España. Transición democrática. Regionalismo . Modernización económica. Editorial Fundamentos, Madrid. KYMLICKA, W. (1996): Ciudadanía multicultural. Ed. Paidós. Barcelona. LANDA, Juan Pablo (1983): Sindicalismo y crisis. Servicio Editorial de la Universidad del País Basco, Bilbao. LANDES, D. S. (1979): Progreso tecnológico y revolución industrial. Ed. Tecnos. Madrid. LATOUCHE, S. (1993): El planeta de los náufragos. Ensayo sobre el posdesarrollo. Acento, Madrid. LE GOAZION, Veronique / MUCHIELLI, Laurent (2006): Quand les banlienes brulent (Els esdeveniments de novembre de 2005). La Decouverte, Paris. LE GOFF, Jean-Pierre (2002): Maig 1968, l’herència impossible. La Decouverte, Paris. MACRY, Paolo (1997): La sociedad contemporánea. Una introducción histórica. Ed. Ariel, Barcelona. MARÍN, Enric / TRESSERRAS, Joan Manuel (1994): Cultura de masses i postmodernitat. Eliseu Climent, Editor. València. Mc. ADAM, Doug et al. (1999): Movimientos sociales: perspectivas comparadas. Ed. Istmo, Madrid. MOSSE, George L. (1997): La cultura europea del siglo XIX. Editorial Ariel. Barcelona. NASH. Mary / TAVERA, Susana (1994): Experiencias desiguales. Conflictos sociales y respuestas colectivas (siglo XIX). Editorial Síntesis. Madrid. OFFE, C. (1992): La sociedad del trabajo. Problemas estructurales y perspectivas de futuro. Alianza Editorial. Madrid. PAJARES, M. (1998): La inmigración en España. Retos y propuestas. Icaria. Barcelona. PÉREZ LEDESMA, M. (1990): Estabilidad y conflictividad social. Ed. Nerea. Madrid. PERROT, Michellet et al. (1969): La Sorbonne maig-juny 68. Mouviment social, núm. 64. Les editions ovurieres. Paris. POIRIER, PHILLIPPE (2004): Las apuestas de la historia cultural. Editions du Seuil, Paris. QUILLIOT, Roland (1993): La liberté. Puf. París. RAMONET, Ignacio (1999): Geopolítica i comunicació de final del mil·leni. Fundació Caixa Sabadell, Barcelona. 7 - REMOND, René (2000): Regarde sur le siécle. Presses de Sciences Po. Paris. RUIZ I SAN PASCUAL, Francesc / SANZ, Rosa / SOLÉ I CAMRDONS, Jordi (1996): Història social i política de la llengua catalana. Barcelona. SAID, Edward (1996): Cultura e imperialismo. Ed. Anagrama. Barcelona. SHUBERT, Adrian (1990): Historia social de España (1800-1990). Ed. Nerea. Madrid. SMITH, A.D. (2001): Nationalism. Polito. Londres. STROMBERG, R. N. (1990): Historia intelectual europea desde 1789. Editorial Debate, Madrid. TAVERA I GARCÍA, Susanna -coord- (2005): La cultura obrera. Revista Cercles d’Història Cultural. Núm. 8. Universitat Autònoma de Barcelona. TERMES, Josep (1999): Les arrels populars del catalanisme. Editorial Empúries, Barcelona. TERMES, Josep (2000): Anarquismo y sindicalismo en España, la Primera Internacional (1864-1881). Editorial Crítica, Barcelona. WIEVIORKA, M. (1992): El espacio del racismo. Ed Paidós. Barcelona. 8