Sincerament parlant... - Servei de Biblioteques

Anuncio
E I M T E O I R J D A .
Pluja i ab el-del-foc d'hivern. Jo que restaba orb debant tanta bellesa!...
I he fruit les delícies, dels grans goigs
de la Terra... el d'Estimar i el mes gran
de tots el Goig-del-amor-maternal.
Avui ja de retorn de la meva creuada,
veig a la meva mare molt mes bella qu'
avans... ab petons i carícies i amoroses,
mirades, l'hi teixit un vestit de raigs de
lluna*! de sol. .
I els escons de noguera, llueixen bellament, i les llengües de foc amorosament
serpentejan en la llar carinyosa... I l'aigua
es mes clara...! la son mes dolça...! la
pau mes tranquila...
I aquets goigs de les coses, qu'em
donen el secret de la felicitat l'he trobat
ab l'Aucell blau que la gabia de casa ja
guardava de temps... Abans ne deiem
tortola rrnïs ara, Aucell blau.
Vosaltres amiguets, qu'en l'anyada novella cercareu incansables pels indrets
de la terra l' Aucell blau benhaurat, detureuvos,... busqueu vora vostre que la
Felicitat se mostre per els qui saben
mirar-la... Creiéu an en Tyltyl...
G . S.
En Maragall i 'I Empordà
Dies abans de bi Festa de la Bellesa
celebrada a Figueres l'any 1906, ens déia
en Maragall en una de les seves cartes.
«Penso cumplir el meu desitj de tant
temps, de. anar a Figueres...» I el desitj
satisfet despres, era beu vehement,
perque estimava a 1 Empordà com el cor
mateix de Catalunya. Bona proba de la
seva estimació es la part de la seva obra
literaria inspirada i dedicada a la nostra
gran planura empordanesa. La sardana
la monumental composició premiada en
els Jogs Florals de Barcelona l'any 1894,
fou la consagració poètic a de la nostra
dança, «dança federal, que ajunta als
homes lliures i als pobles lliures» com en
Maragall l'anomenava. D Empordà bella
composició, despres armonisada en sardana per el mestre Morera, i tantes altres
que no recordem de moment.
De lo qu'en pensava de l'Empordà i de
la seva gent, franca i alegra, impetuosa i
bon xic arrauxada com la tramontana,
n'es bella mostra aquell discurs pronun
ciat en la Festa de la Bellesa celebrada
en nostra ciutat. Mai l'Empordà s'havia
sentit tan bellament cantat, ni mai la prosa
humana havia sigut tan admirablement
poetisada.
En Maragall, després de conexrems,
havia restat mes enamorat que mai del
«noble Empordà, cel ventejat, terra neta,
mare de gent valenta i franca, hostal del
trevall i sa alegria» i sempre, com bon
amig de I' ànima, havia aixecat sa veu
potenta i ressonadora, en defensa de
honra empordanesa.
Quant els governs de Madrit volguerent castigar-nos d' esser «pubilla del Pirineu i el mar, capsal de la patria»,
quants ens condemnaren a hostatjar 1' escuma social, en Maragall, esgrimi la seva
ploma i escrigué aquell memorable article de protesta contra el presiri «escupi
nada en rosti e de verge» com ell 1' anomenava.
I desde aleshores, desde que la taca
infamant ensombreix la nostra plana rio
lera, no mancà un sol cop de preguntar
nos, cada vegada qu' ens trobava: Que
fan per Figueres? I el presiri? Perque en
Maragall qu' estimava 1' Empordà d'
abans de coneixrel, que n' havia fruit la
serenor del nostre cel i la dretura dels
homes, tremolava al sol pressentiment d'
una possible impuresa, i demanava avidament, ab aquella amable bonesa qu'acaparava 1' ànima, si encara erem dignes
dels seus cants i del seu amor.
L' Empordà plorarà ab Catalunya entera, la mort del seu aimador i servarà la
gloriosa recordança del Poeta que sentí i
comprengué la seva ànima...
O h ! Empordà! D ' ara endevant quant
via a travers tornant de França, de bell
mati, devallin per la planura els fills de
Catalunya que retornin a la mare patria,
no te desvetllis per la llum roja del so
ixent, no cerquis al teu Poeta, qu' el teu
Aimador es mort i ningú et veuria com
ell, «paradís terrenal», «terra de Llibertat».
NOTES SOBRE ALTRUISME
Oh! màgica paraula volguda de tothom
quant no representes mes qu' un sacrifici
moral i fàcil... Allavors es quant ta belle
sa devé realitat, i un gest olimpic treu
del pas an aquelles persones caritatives
(!) que fan esforsos pera semblar els destinats a alleugerir les penes del pròxim,
encar que sia a cambi de quatre concells
empalagosos, o d' una moneda que a vol
tes serveix pera bescantar al menesterós.
l'Quantes vegades hem sentit a algun
petulant, vantarse de lo que se 'n vol dir
una obra bona, i qu' en realitat no es més
que un acte justicier!
-Fulano, es trova molt apurat, no
menja...
-No me'n parli, aquet dia després de
repetides exclamacions, vaig ferli explicar la situació i em và convencer, realment... Vaig donarli dos pessetes. Ja veurà, erem amics de criatures...
Oh! mantell venerable, com te prostitueixen ab escarni aquestes animes candoroses qu' amaguen un cor de roca...
Tots volém ser bons, tots fem gala de
tenir nobles sentiments, i per amagar 1'.
egoisme, mistifiquém la vritat, i volém
possehir aquella santetat dels cors generosos. [Quant apartats n' estém!
***
Cal fer obra altruista, cal socorrer al
necessitat, un petit esfors de tots resol el
problema...
Aixis và parlarse un dia; i mes tard,
uns entussiastes emprengueren la tasca,
espargint generosament la idea pel vehinat, i d' ell reculliren ensenyanses de tota
mena, matèria suficient per un llibre d'
alta filosofia.
-Si senyors, si; creguin qu' es un perill—ens deia un ric industrial—Passen
tants forasters... i ab unes cares... Els
que tenim botiga, ens veiém molt castigats; lo que doném no baixa d' un ral diari, peró vaia, no 'm reca pels pobrets.
-Doncs repari, sens adonarsen els
arriva a noranta pessetes 1' any.
—Ja ho veu, mai ho haviem comptat...
-Bueno, doncs, éper quant el suscriurém?
Marit i muller es miren i com qui fà un
gros sacrifici, responen a 1' hora:
-Entretant, ens apuntarém per sis pessetes; un altre any, si les coses van
mellor, ja donarém quelcom mes...
*
* *
Passa temps, i un jorn 1' Autoritat després de diferentes amonestacions, se veu
precisada a imposar una petita penyora
al nostre conciutadà, i an aquet tot seguit se li acudeix contestar a la correcció, negant-se a donar aquelles sis pessetes qu' ajudaven al sosteniment dels desvalguts, entre 'ls que s' hi troven bon
nombre de criaturetes que s' atipen i van
defensantse de les conseqüencies qu' el
raquitisme porta.
Aquells infants no 'n saben rés d'aquets
misteris qu' enclou 1' humanitat... Ells no
més tenen gana.
F.
Sïn
CANET.
0 ^ 9 1 2
EMPORDA F E D E R A L , m e i n t e r e s a algu-
na línea para el número extraordinario
con que inaugurarà la entrada del nuevo
ano; aún siéndóme la distinción muy honrosa, Ta rehusaría modestamente si se
tratase de alguna invitación personal; però al dirigirse à mí por el doble caràcter
de Presidente del Casino Menestral Figuerense, y Secretario de la comisión ejecutiva encargada de obtener la pronta
construcción del pantano de Crespià y
D P E Z D E n A . i l ,
canal de riego del Alto Ampurdàn, no
puedo ni debo negarme.
Sin embargo, encàrguense otros, mas
competentes y màs aficionados, de escribir valiosos juicios científicos ó hermosos
artículos doctrinales, pues aparte de que
resultan màs atrayentes que unos y otros
los hechos y soluciones pràcticas, estàs
notas solo pueden versar sobre la realidad del Casino Menestral y respecto del
proyecto de pantano y canal de riego; el
primero, por lo que integra y personifica
la vida social del mayor núcleo de Figuerenses; el segundo, porque representa la
màs alta aspiración y la mejora por excelencia para toda la comarca.
Casino Menestral
No pretendemos hacer historia de esta
importante entidad y de las mil incidencias ocurridas hasta obtener la reforma
que actualmente empieza à disfrutar; no
se trata de hacer historia retrospectiva,
cuyo recuerdo es muy reciente: incumbe
màs bien pensar en lo mucho que todavía resta por hacer, y cuya íniciación
coincidirà con el ano 1912.
Sin perjuicio de los fines recreativos
establecidos de antiguo, y hasta aumentàndolos en cuanto quepa, debe reorganizarse en el Casino, la Sección Artística
y la de Educación Física, que ya vienen
funcionando de hace algun tiempo, ha de
cristalizar el proyecto de Educación Musical, y muy especialmente debe acometerse con verdadera fé y entusiasmo la
'ormación de una sección de educación
Científica y Literaria, que por medio de
conferencias, clases y otros medíos apropiados, contribuye à elevar màs aún la
proverbial cultura del Casino y de la
Ciudad y también debe implantarse la
sección de Mutualidad, (socorros para
casos de enfermedad, accidente, paralización ó inutilidad para el trabajo, etc.,
etc.)
Todo ello constituye el programa de la
Junta para el ano 1912, programa que de
levarse à la practicà cumplidamente,
permitiría guardar un grato recuerdo del
ano nuevo.
Pantano y Canal de riego del Alto Ampurdàn.
Se ha hablado tanto y con tan escasos
resultados de este proyecto, que, no obstante su interès vital para la comarca,
sus habitantes, y muy especialmente los
labradores y propietarios à quienes màs
especialmente interesa, lo toman como
una de esas ilusiones tan halagüenas como irrealizables y prestan al mismo proyecto tan poca fé como escaso concurso,
hasta el extremo que del tal proyecto se
habla màs en otras regiones y en el extranjero mismo que en nuestra ciudad y
pueblos limítrofes.
Solo algunos entusiastas, nos preocupamos de vencer en silencio y lentamente
las naturales dificultades de esta importante empresa, y de luchar para que los
estudiós vayan realizàndose à pesar de la
carència absoluta de fondos y medios
para su màs eficaz realización.
èEs què somos unos ilusos, y resulta- {
ràn por tanto estériles nuestros esfuerzos?
El ano 1912, podrà ser muy bien el encargado de evidenciarlo, pero por de
pronto y para alentar de nuevo extinguidas esperanzas, bueno serà advertir que
anuestro juicio la empresa no es tan
irrealizable como algunos suponen, y que
para ella no precisan por parte de los
agricultores los sacrificios que otros pregonan, así como que los trabajos preparatorios siguen su curso en forma bastante satisfactòria.
La División hidrológica del Pirineo
Oriental, ha terminado y enviado à la supenoridad, para su aprobación, la parte
mas delicada y costosa de! proyecto: los
es udios completes para la construcción
del pantano, que deberà establecerse enire los términos de Crespià y de Besalú,
con una longitud de 4.800 metros, y 35
Pemitirà embalsar u os
so'
000 nnn 0de
H CUa!
»
80 000.000
metros cúbicos de agua
suficrentes para regar 15.000 hectàrea s
de terreno durante el verano, sin necesidad de mermar sensiblemente los aprovechamientos inferiores del río Fluvià.
Falta únicamente determinar de una
manera definitiva la verdadera zona regable, que no obstante puede aproximadamente saberse por los anteriores estudiós hechos por los Ingenieros D. Victoriano Felip y D . Rafael Coderch; y si la
indicada zona no està ya fijada, no es
culpa ni de la D i v i s i ó n , que se ha visto
imposibilitada de verificarlo por falta de
tiempo y personal facultativo, ni tampoco
de la Comisión ejecutiva que deseaba
coadyuvar à tales trabajos, encargàndolos à un Ingeniero retribuído, particular
y directamente, para lo cual y como base
de sucesivos ingresos, solicitó de la diputación de G e r o n a , una subvención de
5.000 pesetas, con destino à tales trabajos, subvención que à pesar del precedente de haber subvencionado siempre
proyectos anàlogos y de tener consignación suficiente en presupuesto ha tenido
à bien no conceder aquella Excma. Corporación.
D e haber obtenido aquella, à estàs fechas estarían también últirnados los estudiós del trazado del C a n a l , y el proyecto
completo y en condiciones de ser subvencionado por el Estado, al aprobarse el
presupuesto
extraordinario que para
construcciones hidràulicas se halla peridiente de aprobación de las Cortes.
Si esto no ha sido posible en el ano
que finaliza hemos de trabajar todos para
que sea un hecho en el ailo que empieza,
màxime cuando aprobado que sea el
proyecto, si la subvención se obtiene, lo
demàs es relativamente fàcil y no se necesitan por parte de los regantes, sacrificios pecuniarios de consideración, mediante aceptar alguna de las proposiciones que inician respetables entidades bancarias de Espana y extranjeras, quienes,
mediante la garantia del Canal, y sus
productos materiales, faciütarían el capital que faltase, en buenas condiciones de
amortización y con un interès módico.
Es esto, dentro de su iniportancia, mucho màs fàcil, à nuestro juicio, que ia reforma verificada en el Casino Menestral.
Encarecer la vital importancia que para
todos y muy especialmente para la clase
proletaria y para los agricultores representa esta construcción, es obra común é
toda persona amante del Ampurdàn,
coadyuvar en lo posible à su pronta y
màs fàcil realización es deber ineludible
para todos; preocupémonos todos de conseguirlo y sirva para despertar ener; ítis
dormidas el toque anunciando la entrad,;
del ano 1912-.
CLAUDIO
Sincerament parlant..
Voléu, companys, que us escrigui un
article pel nostre
#Cap
EMPORDA
F E D E R A L de
d' Any.
J o próu us voldria complaure.
Una plana literaria, rica de les belles
paraules qu' enlairen y asserenen I' espe
rit dels homes, quin g o i g poguer-vos-la
oferir! Pero jo no les sé escriure aques
tes planes. J a hauréu trovat, sense sor
tir de casa y tót, plomes expertes en
aqueixa tasca, una de les més nobles quan
els temps, com ara, son de vergonya y
de misèria.
Un article polític—perdonéume la franquesa— avuy no us el vull donar. J o no
sols no sé escriure lo contrari de lo qu
penso, sino que, quan m' hi poso, no puc
deixar d'escriure, callar, moltes coses
que penso. Y us diré à vosaltres, per que
no senti tothom, que fa temps que penso
que 'Is republicans catalans, els federals
catalans, cridats à assolir el llóc suprém
en la política de la nostra terra, hem errat
el camí. Pero s e m p r e ' m sembla que val
mes que no m' expliqui sobre aquet punt,
qu encara potser no es 1' hora, que pu(
estar equivocat, que lo que jo digui no
tindrà importancia, y tot aixó 'm detura.
No us ho prenguéu a mal. Tinguéu kr
bondat, per avuy, de posar no més el mét.
nom al costat dels vostres, ab lo qual lv
honraréu.
JOAQUIM
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
DÍAZ.
SALVATELLA.,
Descargar