el muntanyenc 19340118 - Arxiu Comarcal del Ripollès

ANY XI
CAMPRODON
18 D E G E N E R
]93\
I\UM. 1
EL MUNTANYENC
R E O A C C I Ó
I AOfVltrsJlSXHACÓ):
Gamprodonl:
flmpara I ajuda
al Slndkaf
Hocal de lu*
rísme.
V A U È r J C I A I S
'.í.w'.
M ACÍ A
Hnn passat dies d'ençà de la mort del primer President
de Catalunya. M'Han passat pocs, però, perquè la figura simpàtica d'aquest Cavaller de llegenda s'hagi borrat de la
ment dels catalans.... Passaran anys i el record de l'abnegat
patriota català viurà perenne en cl cor de les multituts. No
en va s'ha dit que el nom de Macià pcrteneix a l'Història.
* *
Poques figures en l'història dels nostres moviments han
arribat a assolir una aurèola de simpati'a i de respecte com
l'heroi desaparegut; pocs homes, a casa nostra havien arrelat tan profundament en el cor de Ics multituts. Pocs homes han sabut unir en un moviment triomfador a la Catalunya dispersa, ala Catalunya rebel, .sofrcnta, incompresa,
que ensorrava en una gesta històrica uns anys d'oprobi, de
vexació i d'escarni. Macià, que pugnà durant vint anys per
a enrolar a vora seu les masses obreres vegé, per fi', com
ubriagues cl seguien per a
reconquerir la Pàtria i la llibertat.
nostra vida nacional. Aquest era cl cor que aixecava en un
clamor de triomf les multituts adormides. Macià portava
el poble al triomf, era l'home de la revolució, Prat el de la
reconstrucció.
* +
*
Ha mort Macià. La Catalunya autònoma que està per
demunt dels homes i dels partits, la Catalunya senyora i
majora dels seus destins, que ha reconquerit la seva ànima,
deurà agraïment a tots aquells grans catalans que d'Aribau
ençà han treballat per a crear una ànima i una cultura catalana. Cap d'aquets homes, però, haurà, entrat per la porta gran a l'immortalitat com Macià, el militar rebel, el patriota de l'Assemblea de Parlamentaris, el perseguit, l'exiliat,
el que alçà tota la Catalanya entera a l'hora d'acabar amb
un règim que volia convertir la nostra terra en una colònia
d'esclaus.
%*
En morir Prat, seny ordenador de la nostra vida
nacional, Catalunya es trovà
***
mancada de l'home que per
S'ha dit d'ell que era un
demunt de les lluites de parmal polític, un orador pèstit servís d'aglutinament en
sim. Ningú, però, s'atreví a
aquesta nostra terra que és
posar en dubte la seva catade tots i per tots. En morir
lanitat. Es difícil en un curc
Macià, Catalunya es trova
article periodístic fer un esaltra vegada mancada d'un
tudi detallat de una persohome símbol que pugui
nalitat tan complexe. Ell,
ajuntar en una garlanda als
Fo;o V. P L A N Ü S A S
mancat de tota oratòria, tehomes i als partits, que hom
MAC/À, jnnt amb la seva Sra. esposa, filles i nets
nia, en canvi, el dó de suveu destroçar-se en una lluien líuv visita a Camprodon pe} Setembre de 1932.
gestionarles multituts en un
ta salvatge en aquesta hora
llenguatge planer, senzill, la veu trencada per l'emoció, els
passional, en aquesta hora que hauria d'ésser l'hora del
ulls espurnejants, brillants, com un reflexe de l'idéal puseny, del respecte mutu, l'hora de treballar per a Cataríssim
Macià, esperit rebel, lluitador fins a l'hora de molunya.
rir, podia ésser discutit com a polític, com a constructor de
SEBASTIÀ ANGLADA ROGER
pobles, no com a conductor de multituts. Prat de la Riba,
un altre gran català, polític de realitats, era l'antítesis' de
Macià. Aquell era el cervell que ordenava i plasmava la
G r a n H o t e l de p r i m e r o r d r e . G r a n d i ó s
menjador.
Lloc de r e u n i ó de la c o l ò n i a estiuenca
SALÓ
LICAT
DE
FESTES
Magnifica Terrassa. Esplèndít parc.
Caielaccio central - Taxis - earaige - ïeieion, 10 - Oüerl tot l'any
EI.
iiHNKiM K niiinn 11101101
ROSENDO SALA
VALENCIÀ.
11
CAMPRODON
N o deixeu de provar 1^ sopcy
S A L A puig resóleiv el problema de*
la alimentació més sana i nutritiva.
SOPAS-SALA
Jll IIIIR H lltllIlB II el m Btlt lis IH.
b l'imi iki iltn HI I Pilti I inn
Sn li u ulH nuMt t Mfun 1 titi ih itMMa
losep n / Oller 1 Padrol
LC~:)REQISTRADAr-:>\
RoBla <e la awivewltat.
e^wccL·oN A
li mil I Ml ib iiiitifib «tiUiíNtt 12S tti. il miit
PlHIlll ÉltílNl M É tS]l
Aúnque los hechos àcaecidos en la poXtica internacional
en el aflo finido, venían jniciíndose en el anterior, no por ello
deJMh de tener importància.
Ateniéndonos al poco espacio de que disponemos para
nuestracrònica nos limitamosa res^nar los tvÚB iniportantes.
Nacional Socialismo
Al final de Enero y con moiivo de la dinnisión del
Gobierno Aleman preaidido por Schleiíher, se lleva a
efecto la instauraci6n del nHcional-yocialiitn o, acontecimiento, qoe hizo .fijar la atención de todos los comen*
taVistss pú-blicos sobre la nueva política atemana. Esta ae ínr
eia con una tuerte camparia contra los judios \ conruniMss,
habiendo lïons·'guidò expulsar al extranjeró mas de 8o,0O0
itraelitas y que erj la actualidad, no haya quien ae atrevaa
hacer una manifestacíAn marxista dentro de! terriíorio aleman ni p&btíca ni privadameiite I<a impresiiSrt cüuaada por
estàs enérgicas medidas, unida ai espiritu revtsioobtat que
con respecto al Tratado de Versa^i^ hab^íNuastenta^l» dur a r é U oposición, el «uevo Jeie deï Gobií^ftò Hlt4er,mJbR,.
causa de que en el m^sde Mayo se pre(lp)era un» extraordinària atención mundial al convocar una sesifin del Reichstag, con el solo objeto de que el cancitler pudiera rxponer
al mundu los puntos de visla del Go$i«mo en cuanto a la
poVftica exterior; a tanto llegd el reeelo de laii niciones que
el pr^idente de los Estados Unidos congideró oportunob··
cerun llamamiento a tos Gobiernosdetodo·kMpaises, recomíendfindoles la reduccidn de los armamentov, y que «k^bian
abstentrte de enviar tropas mas alii de la» irontexs». N o
podemos asegurar KÍ fué el men8i>je#é EcMN^^It qae influyd «obre Hitler, o bién que era RU piasimiento propio, lo
cíéNO «é, que «•! Canciller, sin renunciar í loa reivindicació-ncèiiè su p'^s, se expresó de una forma moderada, preierieftdo el requerimiento a la amenaza, y s u discurso, iué un
dtut^rtede concòrdia y màs aun pacifista, haciendo desapareet!r ttm «Ü mísmo la tennión de inimos que'Sehabia apoderadií deiaé cfenctlierias la cual volviò a reptoducirceen Octubre Ahimo con motivo de la retirada de Alemania de I»
ContereatH» è*r Dèiarme.
-
MUNTANYEN,
lución de loi grandea probieijias n)undtale<, m.» han aado resultado al^uno; todo ha quedado tan emarífíado como loestaba en el 1932. La continuidad de aplazamientcs de la Conferencia del Desarme nos hacen pensar en que este problema
es insoluble y. desde iuego, !o serà mientraa a la Còmisi6n
de técnicoa eitcargada de reFoWer el mismo no lareemplaze.
una coniixión de hombres de buena voluntad, Pos giwndes
potencias hiïn sido baja en la misma, el Japon por uegarse
ha Hceptar el inlorme del los Ig"* y Alemania por n clamar
|;> igualdad de derechos, expecirflmenlp en losarn anvenlos.
Ni aún en aquellos conflictos planteadoH rntie bi< pi-qudlas
Repúblicas Sudamericanas, Bolivià j Paraguay por la cuestión del ChaCo, y entre Colòmbia y Ferú por la posesión de
Leticia, ha podidoevitar el ('omilé del Consejo de la Sociej»
dad de Naciones nombrado a diciío objeto, el que estos pueblos bermanoa se bombardeeh y ametraÜen biibaramente.
Al mismo tiempo, las cancilIerSas parece que han decidido
entenderse directamente. asi lo demuestrà Us conversaciones aostenida» por el Comisario de Negocioa Extranjerns de
i»8 RepÚbliceii SoviéticiMi Litvinotf con los Estadoa Unidon,
f^ttci» é Itàlia, l»ii negociacipnes franco^alemanas, ^a firma
deil Es^O-de los Cuttro, v^ de loa'tratadoa de no ag/rRtfl'n
- ^«atM«iQ«,yKtMl».
^ ' ^ , ^ ^ ^ - ^.....^^^^|, ;feAlíïn·*a'r1a'y'1»ft^d'rtfaréttfeàmente algunas potencias han tanzado la idea de ir a ttna reforma total del organismo de Ginebra, idea que ha sido rechazada por parte de Francia y la pequefta entente, por lo
que gerj imiy difícil que; dicha iniciativa sea «ceptada.
Economia
Tampoco es;lavor»lkteel balance del aüo ifinidocon referència «I prtAlfpMi rcon^Sintco: aranceles, camUios, créditos
y otrasc«MeaÍk·nes «ne}»» «1 mismo aiguen en igual estado
que lo Mtaban »ht·riorfnente. I.» Conferencia Econòmica
Mandi»! «febrada eit Londres «n el mea de funio, naufrago
en el momento en que hubo de tratar de aígún puntu esencial, como lo tué la estabitizacidn a base del patròn oro;
LLUÍS
OLLER
DKNTIfttA
SocMad de Naciones
VISITA TOTS BUS OIUMSNOSS
El »no,i .933 ha aido un rudo goipe para la Sociedad de
Nacionea. Las reunionc» «el^nradaa por i» misma para la so»
I «ANT liee«a -ttr
•,
CAMmiODOM
^4
-4=r ^ í
ísíS^
ïUíjír
*'j('
i t . * í'ji'^^j''
3
RL MUNTANYENC
fracaso previsto, desde el momentoen que no pudo lleg>arse a un acuerdo en
las negociacioneapreliminares que se Itevaron a' cabo en la Casa Blanca, por
iniciativa de! preiidente Roosevelt, entre éste, y los repiesentantes de casi
todos los Gobiernos del mundo. Después de esta tenlativa de cooferación internacional merece destacarse la valienle y tnagnfficaintencíón del presidente
Norteamericano, hombte enérgico y reílexivo, el cüal -coh amplios poderes del
Senado se decide ha implantar en sus Estados un programa de hanfamiento
económico. El mencionado programa dicho en líneas generales; consiste, en
defender la agricultura dàndole igual protección que a la indústria y aliviandolo en lo posible de los impuestos que sobre la misma pesan. En cuanto al patrimonio nacionali propugna por una distribución racional del mismopara el
pueblo, mediante ieyes financieras a'ese efecto, Mucho se ha escrito y cOmentadoesleplan vanguardista de reaurgimientr económico, però el resultado
no puede ser mas haiagueilo, segün datos facilitados por el cnnsejero de la NRA
Donal Bicheberg quecopiamos: nucve millones de personas empleadas que
carecían de trabajo; tres milíones en la indústria, dos millones en obras públicas y cuatro miiloneà en trabajos temporales, por lo que respecta la agricultura sus ingresos han aumentado en el 55 por loo.
Impresión qeneral
, l-a impresión q u e ' « deduce del amhienle de la política mundial en !os
úttimos.3^5 dias transcurridus es que cada vez se va haciendo màs difícil identi
{icar a,lo^ pueblosen un sentimlentocontinentarhumanitaïio y re»tablecimien,to económfco. No quitamos ni ponemos.... pesi m is mos...- però clàramente se ve
que ha desaparecido el ànsia de paz qpe invadió a los coraznnes después de la
gran guerra. Es absurdo y bàrbaro (però desgraciàdamente cierto) que cada dia
sehabla con una naturalidad que espanta de un nuevo conflicto armado, sin telier en caenta lòs quince millones de muertos del anterior, sin tener en cuenta,
que de producirse aquél no leeriamos tranquiiamente las hatallas en la prensa,
puestoque là futura guerra no respetarà fronleras, arrastraià tcdòs los pueblos
y sieria el fin de la actual civilizazión; pesadiUa horrible que çontinuamente se
ctemesobfe la humanidad, y que desde luego no podrà extiparse mientras no
l e rc^fyra laúaica iórmiila qiie çxitte, la e^cuela4,educar al niflo para la paz
en la escuéla, haciéadole comprender de una forma rotunda y concreta que no
hay nad£ et que justifique la impune matanza èntrç >o,<i hombres. :
TRANSPORTS
AGENCIA
CUADRADO
CAMPRODON
Carrer d? Cantallops, 26
TBL. núm
TRAFALGAR. 7 4
Tcilf(Mi( 24SM
A. ffiORRA
• • %Í-9Í4 ' •
(t) Una comission designada por la S. de N. para que estudiarà los svcesos de lA»bclinria, la cu»! dictamino por nnanimiddd que las operaciones japonesas no aparecian
del -tiado coBK) nedidas de ieglthna defensa.
^ ^
5
iniiM
'
lnilli.iiiiii)ii«riM
Reunió política
El .Comitè Comarcal de Lliga Catalana ©ns prega la publicoció dates
següents notes:
«A la xamosa sala del Sindicat de Turisme d'aquesta vila va tertirlloc el
diumenge dia 30 del passat urtq reunió d'adeptes o simpatitzonts de lliga
Catoipnqper-a sentar4BBlMse«d«Jací)|ííí»»ci6, en aquesta vila d'un centre
comarcal adherit a aquella entitat política. Les circumstòncies del mal terrps
I demés que es reuniren en aqwH nrament feren que no pogués reunir-se el
número de vehins que segurament hi hootrien acudit i atxò fa que un altre
dia es tornarà a repetir oquella. Entfetant podem ovençar queia trentena
dels Assistents donaren una prova de fervent enfusIosMe i es prometé tothom
un gros èxit de la fütBfO brgonítzació.
Residiren kt rennióel batallador catcrfonista Dr. Agustí Riera de Girona
i el Sr. Ralel Gay de Mçntell^, delegat de Uiga Cútalona al districte. Tots
dos prengueren la parada perb exposor briltontment el programa del partitii èa qecessHài d'ag'üpor-^·én \inQ 9nfttaiicómarcai, tol com s'ha feta totes les coma rcpies gironií»»».
«Aquesta Cotufesfóorgónilteòdòra^é® creu en él deure cívic d'exposar a
t0ts·él«eífainen*sdcijueétcf comarca fa'conveniència i l'utilitat de la creació d'aquest organisme puix no solament les modalitats de la vida actual ho
exlgeíjfen< sinó que k» conveniència de ccfda un ho demanen.
Han passat els temps en. que l'indivtdu ailtot i sol podia discórrer en la
seva ruta social, puix de la part política jo hi havia qui s'en cuidava, més
r
ten as
(attr*
sant antotri, 3
ciraprodofl
EL MUNTANYENC
bé o més malament; avui no pot ésser; l'individu sol no
pot res sinó s'ajunta, sinó uneix el seu esforç i la seva và
lua personal a la d'altres individus que poc més ò menys
pensin com ell, sinó està oblidat a sofrir en tots sentits la ,
més pregona derrota en les seves octiviíats i interessos.
De Lliga Catalana pot dir-se que lo catalanittat és la
base de la seva actuació, opiegant grans contingents de
diversos matissos, tant en sentit politic com social. Hi cap
gairebé tothom i tal vegada això li ha donat la supervivència de una llarga duració i el que s'hagi adaptat a
cada moment històric de! moviment nacional; és una convivència de sentiments i de ideologies, més que de prin
cipis rigids i hermètics. Aque-^tes consideracions poden
servir a jui d'aquesta comissió o comitè, de programa o
d'invitació a tots els que amb bona voluntat vulguin acompanyar-nos en el nostre esforç per a portar totes les millores i tots els avenços en tots sentits, materials i espirituals, a les poblacions d'aquesta comarca.»
Una carta als Sants Reis
En els últims moments de la nit, quant les negrors
ferért^ues van desvàneixent-se, fent lloc a les primeres
claríaines, que per l'orient anuncien el nou dia, el pobre
nen també es despedia de la vida. Aquella nit tebiona setembrina havia sigut l'última de les que havia durat la
malaltia, per tant, la més terrible; el pobret Joan — que
aquest era el seu nom — prou se resistia, prou havia lluitat,
defensant-se contra les embranzides.del mal que poc a poc
anava engolint-s'el, però tot fou inútil; la ciència dels metges, 1^ pregàries dels pares, les amorositats de la mare,
rés \Hv}àgaé^ t »qUe8 ofec, aqfu^ pM^(% tan d<doréi 'atiava creixent, privant-Ii p<x: a poc l'ús de la paraula; ja no
enraonava seguit, podia articular únicament, i encara amb
grossa f i ^ a , les silabes petites, fins que un esgarrifós carrisqueig de dents i una última alenada apagà el cor vençut i amb ell la vida.
Han passat uns mesos i avui, vigília dels sants reis....,
nit d'ensomni pels infants, d'immensa alegria quan cavalcant els reials corcers baixaven del cel acompuiyats dels
Iboirallons de neu que blanquejen les porpres dels vestits.... els pares del malhaurat fïllet escriuran també una
carta que l'última nit, amb aquell desig de viure, havia demanat a la mare que li escrivis ak reis.... ]xrquè l'hi
portes^n forces coses.... i també els hi en demanaran una
de cosa és sants rets.... una sola.... que els hi portin el
iien...> que els hi retornin el petit Joan....
una nutrída votació si es té en compte que en aquesta èpo-.
ca de l'any hi lian molts camprodonins a ffòra. La victòria
correspongué per una majoria aclaparadora a la «Candidatura Republicana administrativa» que assolí 317 vots. La
del «Front Obrer» n'obtingué 139. Així, doncs, el nou
Ajuntament estarà format per majoria per
En FRANCESC SURINYACH BORRAT
En SEBASTIÀ SALA ESQUENA
En PATLLARI MOLAS MATEU
En SEBASTIÀ ANGLADA ROGER
En ANTON CLARET COMA
La minoria correspon a
JOSEP VILA DALMAU
JOSEP FELIU RODÀ
Formaven part de l'antic Ajuntament els Srs. Francesc
Surínyach, Anton Claret i Sebastià Anglada.
Com sigui que la premsa barcelonina ha donat un caire
polític que no tenia a la candidatura Republicana administrativa, atribuint-los-hi uns una significació dretana, altres
d'esquerra, els regidors elegits ens preguen la publicació de
la nota següent:
í
«Els sota-signants, candidats en les passades eleccions,
remerdem coralment a l'opinió campròdonina la confiança^que ens ha depositat i fem proiiesa de portar al
Consistori els batecs i els anhels de la vila que ens ha elegit i —tal com dèiem en el manifest electoral—per demunt
de les lluites de partit i de les baixes passions polítiques.
Ens veient obligats, així mateix, a desmentir la significa-,
ció política que la premsa barcelonina ens ha volgut,atríbidr;- La nos;^» candidatura, per la seva concUdò s^ftíca^,.
no podia ésser ni de dreta ni d'esqüerra, sinó simplement
una candidatura republicana i administrativa. Altrament, de
no fer aquest aclariment, hauriem comès un greuge envei»,.
els que ens feren l'honor de presentar-nos.^
Entenem, però, que això no és obstacle perquè cada un
dels elegits, ^ntre el clos dels partits o fora d'ells, defensi
els ideals de Catalunya i República que a tots ens son comuns i a tots ens son cars.
Camprodon, 17 de Gener de 1934.
FRANCESC SURIAACH SEIASTIX SALA PATLLAKI MOLAS SEBASTIÀ
ANGLADA ANTON CLARET VALENTÍ PUNESAS PERE CLARET.
Les eleccions a la comarca
Per. primera vegada en l'historial de la comarca, la lluita
electoral va despertar en els pobles vehins un interès mai
vist. Excepte Setcases! Frdxanet, on es presentava una
candidatura, en tots els demés pobles la lluita fou empeCamprodon, 4 <fc gener.
nyadissima. A Llanàs es registri él cas curiós d'un empat a
144 vots que assolí cada una de les candidatures en lluita.
Diumenge caldrà repetir l'elecció, que serà renyícb^ma. A
Vilallonga de Ter sortí elegida per tres o quatre vots de
Amb la tranquilitat i el tívfeme que són norma d'aquescbferència la candidatura d'Esquerra Republicana. A Molló** ^ ^^^f^^*^. l««leccions peí « r^dors' sense que triomfi per gran majoria la candidatura reptd>licana inde|íl àtè» M#itltí·lent vingués a pertorbar la tnuiqtdlitat de
pendent i a Sant Pau de Seguries per una notable majoria
la diada electoral. Dues candidatures en fttdta, l'una, la
triomfa la candidatura patrocinada pel Centre ^Republicà
«Repil^fel·Admitristratíva», fòrmadd {Msr industrials i co«La Unió dd Poble».
merciants; l'altra, la del «Front O^hn^ que com incKca él
' Mdgrat k passió posada en la i lluita no ocorregué entítol era integrada per elements ojbrers.
lloc
cap incident desagradable.
El contingeirt de votants no fou tan Crescut com en tes
deccio«i9 per a dipi^its a Ceot^ no o4>stant, cd remürcar
Resultat atectorals
FL MUNTANYENC
Josep trolomé, Rafel Anglada, Antoni Molas i
Ramon Coma.
La junta de la secció esptHliva la componen- Martí Magret, Artur Vila, Josep Cabanach, Francesc Blanco i Martí Vila.
Del (RUIÇIL Hs remarcable Jfentusiasjne. amb què els caiTipi-odonins contribueixen mitjançant l'aportació de tota mena d'objecté^ a l*obra del liostre
Museu. Això farà possible que lo que semblava simplement un somni
pugui veure'» realitzat.
, , _
A eontinüacíd donem u m relació de les persones que darrerament
lian fet dlgun donafiïi i ens plau elogiar d'una manera particular, l'actitud i là prov» d£ carirtyo per la noàtra vila donadt per i'amtc Roecend
Sala,desprelwnt-se generosament d^una colecció d'objectes, algun d'eils
força intercalant.
' '
v
.
h* secció recreativa serà dirigida per e b
socis; Antoni Galí, Manuel Planesas, Jeaa
Mdcion, Agustí .Solí i Andreu Vila.
tdfve. El quadre d'aficionats de la Societat
ReMaJxença Camprodonina t»{i assajant ^ r
a rrprese.itar dintre poc, el bonic drama
H^'s-aqui la segona llista detaWify<éÍl4onatits: A. Cabanes, I. Costa,
H. .Sala, P. Bonadd, R. Morer, Cataí-Cafl^ïtcdoní, W. Ayza. M. Vila.J.
Casals, V. Planesas, J. Badia, A . Toralla«» U,, Bofiada, J. Oarét, R. Pujol
LI, Pujolar, J, Pujol Subirós, J.Morell.
Atots ell's ena ( ^ a donar Ità gftK^s i esperem que continuaran
ajudant»nos.
'
'• \-
La Creu de la Masia i el xittóa sainet
Paranys de tamor.
Visita. Darrerament hem tingut ei gust de
saludar als nostres carfssimsamicc.Un. Joan
Margall, Vda. Brandia, Miquel Llobet i Agus.
t^Al!oaelia.
• la-lvfnieí. ,.
Utm KCStKI. Rn les darreres oposicions celebrades per a nombrar nous Mestres, varen
sortir aprovats Mestres en propietat eli joves
Camprodonins, estimats amics nostres, En
^ ^ n BertranpetM i En Pere |unél.
La més coral f<elicitacid.
M·rtnertdepOWaclé.' fil iBO**í**fM|ifarroquial durant el finit any 1933
ha sigut a la nostra ipv*toí^é'é
'«pj«*^l(j,
Balfeiga:
26
Ca^amevta:- 1$', '
Defuncions:
mkm*^
2?
Artlb-íl'^naliçj de!*!»
po|4^a d« MA e«í^tiéta M ^ . 1
ngut després, de "arga tem'adoquinament del pont de
QlriSMt En un dels darrers números del popular setmanari barceloní Mirador
hi hem
pogut llegir una formosa ressenya de la nostra comarca, lloant-ne les sevts excepcionals
condicions turístiques.
' Ea autor d'aquest trebaU d nostre excelent
. amieel periodista En MaiHKl Vesa.
Santa Maria.
teatre. Cal esmentar les funcions de teatrç donades al Casal Cainprodoni els dies de Nadal i Cap d'Any ^a càrreQ^e l-'£scola 'Catequfiífli^ <)iw
dirigeix el jove i actiu Sr. Vicari Mossèn Jqan Bucb.. •
Ui^ -^
.T&« d'eipgjaf l'acert amb xjué eispiètfts; aficionats representaren fys
/'d£for£^(s, esse.nt moltapiaudits i felicitats per l.a (^currencia qi><,Jii
assistí,^'.'^ ,^;^^ ,,,.,>,-v.;;.^--í-; í·;-,·l·ii:·..- :- *«ÍT' - - ,vr.^- '
,
' ^ '
.•,4'^
Patee·e·t/ La-ilBrdè{jVveàinrc'hosfre En Domèf^rtií.'Tenas s'ét \\H 'f,
enjoiada amb el naixement d'uria kamòsa nena, MÍkg/íQ» al mon amb tota 't.
felicitat.
'^
7'ambé s'han visi pares d'una xamosa nena els espútoa^icart Domènec i Carme Surroca, residents a Barcelona.
" ».^
Defnndé: Ha mort en aquesta vila el conegut comerciant En Pere Picolà,
essent, la seva mort ge'nera'mcnt sehlida eníre e!s . « r . 4 i ^ ^ ^ i ^ s i çoifi^-.
cans.
. , • . • . , • ' '"'"••. ••' '
També el dia 29 del passat morí el conegut i6d5»ít^f fvsl«r£n Josep
Bertran Coma, pare del nostre bon amic N'Anselpi, BerUan.,
Als familiars dels difunts trametem des de íifüesftïa planes nostre
sentit condol;
>
' '• ' '";'' ^" ^
DR. J . FERRER E 4
MitgililNssiiiil US PHXiMOH
M mm it [límin
Temperatures mniíiistr·deí per l'observador de
NaSHüMi
restadóde Preixnet-CaMpro^Hi
en Josep Bataller
Dia
Màxima
Pronix
Minfna
I
3
2
—I
8
Jè
3
8
6
-9
—6
~9
—9
•'§'
7
8
9
10
lO
II
12
9
8
—-^
—8
—9
— 10
—Jto
—6
3
4
5
6
r:
Consultori de Cirurgia i Ginecologia, lots eJ
a RÍPOLL - Plaça de la República, 1 - 2.on - Telèfon,, 51
Tots els dies de 7 a í)) Passeig del Born, 10- pral. - 2.'
BARCELONA
. > V
\-%P^t^r'
lel. 25845
Casaiveilt. EÍ dia'4 v&ren contraure matrimoni «1 aquéíta vfla el jove
N'Antoni Juncà amb la gfentil camprodonina Na Mírití Busquets.
Ld nostra enhorabona.
^ ,!•::-!,*„•»•
Cawrt it ^atet. TaJ com preveuen els Estatuts, la Societat Renaixença
Camprodonina, ha procedit al canvi de Ics seves juntes: Han ehlVat a formar part de la )unta Dhtclivff^fff^'l§0giífsl¥ifl°^n^ri^$tlcretan.
Josep Forallas, tresorer, fere Anglada, vis-president i Miquel Costa, vocal.
La junta de !a seccid cultural la integren els socis:, Jaume Iglesias,
13
14
15
l6
'7
18
19
10
•^y
11
II
-i
13
7
8
—3
—4
—4
—4
—S
ro
14
o«5
-•05
—I
-3
_o«5
ï'5
—I
o
0*5
—o'5
—I
2
4
4'S
5
I'S
2
3
4*5
EL MUNTANYENC
ORAN ONE RIOAT
Dissabte i diumenge, dies 20 I 21 de Gener de 1934
JANCT
QÀYnoa
MOMCCION
CHARLES
grans artbtes
grans pellcules
El Caballero de la noche
per JOSEP MOJICA
i
Recién casados
per la parefla ideal JANET GAYNQR I CHARLES FARHELL
. •' V
•^^^f^,^à
V--1-|;
»
UN MAL RECEPTOR
' Ei tl MARTID40
D E i O I DO
U N RECEPTOR
I^HILIPS
6S lA MAS ALTA GARANTIA EN RADlO
*^MlHÍfel^AA, MMUwAA l ú a A a i M . ««MAgM J ^ M A M A J A M A
•. ' ' ^ I k . · . · i "
-ííií. I.f.ift,
4~4^.
•
FX MUNTANYENC
i|
Auio-TAXIS
CU/ADR/\Dfl
I
TEIEFON 5
Taller de reparacions
CAMPRODON
Àuios de lloguer per a turisme i excvxtdóna.
fWREMTA ANGLADA
í
Sebastià i Per€ Anglada Roger
Clrrer de València, 15
;'
Í« ««
CAMPRODON
treballs At \ut.
mitatlu m liiy nrmt. Mmfttan
ünií Ml
' C » L > F A C C I Ó CWiTW^fc.
(
. /
Tff#F0H,7
CAMPRODON
lnilllllltlltllllllMIIIIUIWMIIII>llll|||||||||||||MH|||HIIIIHllmillimBllll«M»m·i«m......»....^n„„„„„„„^
gwlwttW «'0htt itton»«ht.
Ü g L g M j y 1 «yl^»- 6s?«Wlt3l t. Il«yw^t,ti.»l,, WHHiifl. tato 4( flM*
1,«Í;^
n u 0£flNTOfiliMOiaS
.ÜS.·il·'..:
KeAilla 4'Or «I^HItM«rfmis K «»cilHH»(fi«llar«i la 4t « N N
^''^^^ <>« Valencià, ai
Peix fresc
UI..III..UUIMMIMU.mill
|.Exceie„tme„tshuateneI ; | P í É . y I
i r j l | , » | _ , ) l f Hotel refonn«.™b » „ .
I llocmíscèntnc ' ''P*'<<' O l q | | g | | | | | | l ^^ M
pies i «p.i6«s h,bi...
IIde ia vila. Bohic rníra^i*^ ^
4(( cioíifc Higièncí Confprt.
'•jc^im-'
•! .'••
^ n o t ' ^L* fe?P;f^ E^aiflsvterrass». - Recomanable als taristes i
tttMmUla ,
.
Servei a coberts i a la carta.
^xmtionkus.
..
^mL·m^L·mmuii4itíim
lttMUtKsssBiíaxsseBseaíasíSís:mtííaittsassí^^
I
EL MUNTANYENC
ï?^
ifsiíL· èmv a Bj|rce1òna río idèixeu de
fer nqa visita al
ÉlÉIUllfi
Carrer Palines,12, xaBl·ihb Sonda
Ualversitat
Proptetaf ÍK}». (aiailia camprodonina
•Mi
ÀGENGiA DE TRANSPORT
irtmiiiinii
GI^ÀU i SALA
Camil Güell
AlH a tot-liera hi ttokM«i meitfaTs i
b<«n4fs^B^ tó i BARAT.
—
-jt
'
í
WMIIIIIMIIIIIIUIIIHinillllllllllUIIIIWIINIIIIIIIIIIIIIIIIIIUI
^. -^ -
siNTsii I nreMNi • «me i. w t t i - rmeita. w
Desatx central dels Camins de Ferro delNort
FACTURACIOl^ DIRECTES DES DE TOTS ELS LLOCS
P£R TOT ARREU D'ESPANYA
Conce^ovari ét TkníkAHú'Avaomóvüi Camprodon, S foan
AbadjivieSrÜ^olL· Olot, M0U6 i Setcases
F^r encàrrecs i diespat}^ de billets a Barcelona
Central del Nort
'li
I
DIPUTACIÓ, 257'
íà