Espiritistes

Anuncio
No hi ha d u b t e q u e les a p o r t a c l o n s h i s t ó r l ques sobre el segle X I X han estat nombrases I
freqüents els d a r r e r s anys, pero és evident q u e ,
per tal d ' a r r i b a r a un coneíxement m o l t mes
a p r o f u n d i t de la societat g i r o n i n a del v u i t - c e n t s ,
ens queda m o l t de c a m í per fer.
Un deis aspectes que menys atenció ha merescut és el deis grups d i s s i d e n t s , deis heterodoxos o, si v o l e u , deis heretges, que t a m b é n'hi
hagué ací i desenrotllaren llur a c t i v i t a t , m a l g r a t
les través i els anatemes q u e els adregaren els
o r t o d o x o s i n t o l e r a n t s , sempre d o m r n a d o r s i poderosos en una c i u t a t c o m la n o s t r a , petita t t a n cada a m b muralles que l'estrenylen, no s o l a m e n t
a nivell u r b a n í s t i c , sino també ideológic.
Gironins
Heterodoxos:
Els
Espiritistes
Per aixó avul p a r l a r e m i reccllirem alguna
i n f o r m a c i ó s o b r e aquells que per a una m e n t a l i t a t i n t r a n s i g e n t , c o m la de M a r c e l i n o Menéndez y Pelayo, eren q u a l i f i c a t s de « p a d r ó n de ignorancia y de b a r b a r i e , verdadera secta de mon o m a n i á t i c o s y alucinados, afrenta de la c i v i l i zación en que se alberga, p a r o d i a inepta de la
f i l o s o f í a y de la ciencia» ( 1 ) . Es a d i r , deis espiritistes.
EL M O V I M E N T
ESPIRITISTA
La creencia en la reencarnació i la practica de
l'evocació deis m o r t s hovía estat un element
f o n a m e n t a l en algunes r e l l g i c n s antigües c o m
l ' h i n d u i s m e o el b u d i s m e , perc va ser a m i t j a n
segle X I X quan aqüestes creen-es i practiques
esdevinqueren un v e r t a d e r sistema sota el n o m
d'espiritisme.
E f e c t i v a m e n t , l ' e s p i r l t i s m e és una d o c t r i n a I
u n m o v l m e n t q u e nasqué el 1848 a la casa d ' u na f a m i l i a metodista de Nova Y o r k i que s'esc a m p á , en pocs anys, pels Estats U n i t s , Anglat e r r a , A l e m a n y a , Franca ( o n es remarca la f i g u ra d'Allan K a r d e c h , gran sístematitzador i teóric d o c t r i n a l del m o v l m e n t ) i que a r r i b a t a m b é
a l'Estat espanyol en t e m p s del sexenni d e m o c r á tic 18Ó8-74.
La d o c t r i n a e s p i r i t i s t a es f o n a m e n t a en la
creencia en l'existéncia, m a n i f e s t a d o i ensenyanga deis esperits, els quals es c o m u n i q u e n a t r a vés d ' u n m é d i u m . Segons aquesta escola, l ' h o m e
está constituTt per l'ánima i m m a t e r i a l i i m m o r t a l , el eos físic i el p e r i s p e r i t a m b el qual s'uneix l'ánima després de la m o r t .
Els espiritistes insisteixen en la h i s t o r i a de la
revelació: la del Pare a l'Antic Testament, la del
FUI en el Nou T e s t a m e n t I la de l'Esperit Sant
a m b l ' a d v e n i m e n t de l ' e s p i r i t i s m e . A f i r m e n la
(1)
per
Josep
Cía na
M. MENENDEZ Y PELAYO, Historia de los
heterodoxos españoles, Santander, CSiC, 1948,
vol. V i , p. 491.
fe en la i m m o r t a l i t a t d& Tánima no a m b d o g m e s ,
c o m fa l'Església, sino a m b fets e x p e r i m e n t á i s
(2).
t u a l , a la par que (desde San Agustín hasta
M o n t a r o l a [ s i c ] ) d o n d e encontráis que asoma
la duda y la i n c r e d u l i d a d a toda clase de adel a n t o c i e n t í f i c o veréis q u e c o m o e s p í r i t u m a l i g no q u e se complace en a t o r m e n t a r al h o m b r e ,
se halla la Iglesia, p o r q u e , c o m o s i e m p r e , tiene
y debe de estar d i v o r c i a d a con todos y cada u n o
de los adelantos del progreso si quiere c o n t i nuar conservando su p r i n c i p i o de a u l o r i d a d .
Menéndez y Pelayo assegura que «los artiller o s , los albéitares o médicos comparativos, y los
maestros de escuela n o r m a l , han sido en España
los grandes puntales de esta escuela» ( 3 ) .
A Catalunya, el m o v i m e n t e s p i r i t i s t a es d i fongué s i n g u l a r m e n t a Barcelona, 1 existíren
d'altres a g r u p a m e n t s i m p o r t a n t s com els de
Lleida ( 4 ) i T a r r a g o n a . Tots aquests centres
tingueren cura especial d ' e d i t a r revistes, opuscles i Ilibres per d i v u l g a r - l o en el medi respectiu
(5).
«Pero n o ; la v e r d a d debe f l o t a r sobre la sup e r f i c i e del m a r de la v i d a , y cada adelanto
c i e n t í f i c o es un d a r d o más lanzado contra el corazón de los católicos r o m a n o s , siendo para nosotros una hoja que añadir a la corona de esta
d o c t r i n a , base de toda c i v i l i z a c i ó n , redentora y
regeneradora de la h u m a n i d a d entera» ( ó ) .
L'ESPIRITISME A GIRONA
'Un deis elements d i n á m i c s de l ' e s p i r i t i s m e
g i r o n í f o u V í c t o r Ozcáriz, professor de l ' l n s t i t u t
( 7 ) , q u i estava a m b bones relacions a m b els
republicans possibilistes que edítaven El Demócrata i de la qual p u b l i c a c i ó era t a m b é c o l l a b o r a d o r ( 8 ) . Ozcáriz, d'origen segurament nav a r r é s , era Ilicenciat en j u r i s p r u d e n c i a , batxiller
en la f a c u l t a t de Filosofía i L l e t r e s , tenia els
graus de p e r i t m e r c a n t i l , Ilicenciat en a d m i n i s t r a c i ó , així c o m el de d o c t o r en dret civil i canónic, i p e r t a n y i a a la Societat E s p i r i t i s t a Espanyola. Havia estat catedrátic de Retórica ¡ Poética a l ' l n s t i t u t de Santander, on el 1875 havia
L'existéncia d'espiritistes a la c i u t a t de Girona data almenys de l ' o c t u b r e del 1882, en
qué « u n e s p i r i t i s t a » , des de les pagines de
El Demócrata, contestava un escrit de El Eco
de la Provincia, el qual titllava la d o c t r i n a esp i r i t i s t a de «moneda falsa del progreso» I
suposava que «quien más la toma y en los
á n i m o s que más prende es en aquellos a quienes
la necedad o escasa i n s t r u c c i ó n religiosa y f i l o sófica obcecan el e n t e n d i m i e n t o » .
La resposta de l'espiritista a n o n i m explica
que alió que persegueixen és el p e r f e c c i o n a m e n t
m o r a l de la h u m a n i t a t i que es basen en les ver i t a t s revelades a i'Evangeli. Diu també q u e teñen com a camí el progrés i els avenaos de la
ciencia, per on s'ha d ' a r r i b a r a la f i t a d e s i t j a d a .
1 desmenteix r o d o n a m e n t que sigui una d o c t r i na per a i g n o r a n t s :
«...desde Sócrates y P l a t ó n , precursores del
espirÍt¡smo> hasta nuestros contemporáneos Figier y F l a m m a r i o n ; en donde encontráis que
trasluce un rayo de ciencia, allí veréis la d o c t r i na e s p i r i t i s t a i n f l u y e n d o al desarrollo intelec-
(2)
(6)
El Demócrata, 1 d ' o c t u b r e de 1882. A r t i c l e «La
verdadera c i e n c i a » .
(7)
«Ozcáriz ( 8 3 - 8 5 ) havia estat catedrátic de liatí i castellá. T a m b é liavia fet oposicions a una
cátedra de francés. En una certa ocasió que
l ' l n s t i t u t de G i r o n a ha de n o m e n a r un cated r á t i c dei r a m de lletres per f o r m a r p a r t d ' u n
t r i b u n a l d ' o p o s i c i o n s , suplica al Claustre, sense
c o m m o u r e ' l , p e r q u é el n o m e n i a e l l , p u i g ( s i c )
que així l¡ será possible conéixer en el m ó n de
M a d r i d a algún professor procedent d ' a l g u n
i n s t i t u í de N a v a r r a , Bascongades o A r a g ó a m b
ganes de p e r m u t a r i on li agradaría traslladarsi ( s i c ) » ( P , PASCUAL i CARBO, El professor
Don Manuel Cazurro i Ruiz i t'institut de O i '
roña del seu temps, G i r o n a , Associacló A r q u e o lógica, 1976, ps. 1 4 - 1 5 ) .
(8)
El 9 d'agost de 1885 hi escrlvia : «Los espir i t i s t a s y libre-pensadores deben f o r m a r sociedades de protección para que si alguno de sus
adeptos fallece no se f i n j a n a r r e p e n t i m i e n t o s
que no han e x i s t i d o . El h o m b r e tiene el derecho de m o r i r en brazos de su o p i n i ó n . V í c t o r
Hugo se elevó sobre todas las c a l u m n i a s . Los
e s p i r i t i s t a s que no se mueven más que para
b a i l a r una p o l k a con una mesa y dos sillas,
esos e s p i r i t i s t a s son soldados de p l o m o ; f i g u ritas de un teatro de G u i ñ o l » .
Sobre l ' e s p i r i t i s m e vegeu Y . CASTELLAN, El
espiritismo, Vilassar de M a r , Oíkos T a u , 1971 ;
F. M . PALMES, Metapsíquica y espiritismo, Barcelona, Labor, 1 9 5 0 ; C. M . HEREDIA, Los fraudes espiritistas y los fenómenos meta psíquicos,
Barceiona, Herder, 19ó3.
(3)
M . MENÉNDEZ Y PELAYO, o p . c¡t., p. 4 8 9 .
(4)
C f r . J. LLADONOSA, «Ara fa un segle. Espiritistes a Lleida», a Serra d'Or, gener de 1976,
ps. 9 - 1 1 . Un deis p r i n c i p á i s p r o m o t o r s de l'esp i r i t i s m e lleidatá f o u Doménec de M i g u e l , d i rector de l'Escola N o r m a l .
(5)
Recordem c o m a revistes «El Buen Sentido»
de Lleida, «La Revista E s p i r i t i s t a » de Barcelona, i altres citades per J. VENTURA, Els heretges catalans, Barcelona, Selecta, 1976 ( 2 . ^
ed.), p. 246.
94
fet i m p r i m i r una o b r e t a t i t u l a d a El Universo Espiritista ( 9 ) .
Ara bé: V í c t o r Ozcáriz no f o u pas 1'introduct o r de la d o c t r i n a a G i r o n a , car q u a n el! h: arriba el 1883 ja f u n c i o n a v a e¡ centre e s p i r i t i s t a I
es publicava una revista.
m
UN PORTANTVEU
CONDEMNAT
DEl [SffiliSÍ í DEL ESPlIilílSi Fl
P O R
^¿.
T a m b é els espiritistas g i r o n i n s edi*:aren una
p u b ü c a c i ó per escampar la d o c t r i n a que creien
i p r a c t i c a v e n . Duia per t í t o l La Solución, i era
de caire f i l o s ó f i c i d o c t r i n a l . M a l a u r a d a m e n t ,
p e r o , d'aquesta pubMcació h o m no n'ha conservat cap e x e m p l a r , i solament la coneixem per
referéncies a la premsa i per la nota q u e ens
en deixa Enric Claudi G i r b a l ( 1 0 ) . Era impresa
a la casa d ' A l b e r t Nugué en q u a r t m a j o r i tenia
v u i t pagines. El p r i m e r n ú m e r o s o r t í al c a r r e r
a m b data del 29 d ' o c t u b r e de 1882 i, segons Girb a l , la col-lecció era f o r m a d a de 79 n ú m e r o s , el
d a r r e r deis quals seria el del 15 d ' o c t u b r e de
1885. De f e t , aquesta d a r r e r a a f i r m a d o no resulta c o r r e c t a , car sabem que, si mes no, sortí
el n ú m e r o de la segona quinzena de n o v e m b r e .
i i c o c u p o t x JirLÍSPni.'iiEN(.n,
11A(;1IIL1.EII EN 1,( FACULTAD JJE IILUSOKH T LETIi.l-i,
.M'iioriADO E l t o s GiHDüs DE rKniTí) H K K C I M I L . D:; I.ICI;M:uno EN
ADMIMÍTUAOIO-Í i' HE oncTnii E \ U'.ÍKECHO I.ÍVIL T (:.l^lixl[:'J.
I n d i v i d u o lie! Ilustri: Coli;;,-iíi du Adogüdus ili' l'ainiiiuna.
A b o g a d u du IIIÍJ Tnljimalfi.í N;;('iü:mlr-;.
Araduinícu l'rofi'soí'
d o l n AcadflJuii .liindii:u-l(r:'n:tii-iL Ai-i;;ori.'Sii.
íiócit) Kiirrcsimnsal d(! layueiudiid i)''K[jir.t.i^lri i;¿|i!iil(jij.»
Caíi;dritn:() |)ur ajiosiciijn d« líi'l'inr.i y L'oetii:ii.
e n ol iD^íihitn i'rn^iui'iul
di; S(;guiida Eiisuüaiwu de
tfantündor.
", !
Í V ' •;:
SAISTTAKrElEIt,
l l l l ' l l K M l riE KVAUISTO LUI'Bi UEÜIIERO,
La Solución va ser reprovat i c o n d e m n a t el
1884 c o m e r r o n i , i m p i u , herétic, s u p e r s t i c i ó s ,
i m m o r a l , depressiu de la d i g n i t a t de l ' h o m e , faut o r del p r o t e s t a n t i s m e i a n t i s o c i a l , segons un
edicte pastoral q u e signa el bisbe de G i r o n a ,
Tomás Sivilla, I q u e f o u llegit a totes les p a r r o quies de! bisbat. El p r e l a t presentava el p e r i ó d i c
com si fos una o b r a de Satanás, i afeqia: «Encub r i e n d o su i m p i e d a d y osadía con insidiosos consejos disfrazados de a m o r v c a r i d a d , ataca con
i m p u d e n c i a los más sagrados dogmas de nues^
tra sacrosanta Religión; niega la d i v i n i d a d de Jes u c r i s t o V de su Iglesia santa, d e p r i m e la dign i d a d del h o m b r e d e s t r u y e n d o su l i b e r t a d ; rebaja y desnaturaliza la m i s i ó n del c l e r o ; c a l u m nia y se ensaña c o n t r a las Instituciones religiosas más venerandas, al p r o p i o t i e m p o que p r o d i ga entusiastas elogios a los apóstatas d e la re-
Sin l''cjin;isw, 35, pnnüjpiil.
El professor Ozcáriz, abans de venir a Girona, ja havia
publicat aquest ilibret sobre l'unlvers
espiritista.
l i g i ó n , a esos h o m b r e s miserables, a quienes el
a b a n d o n o de la fe ha p r e c i p i t a d o al c i n i s m o de
sus repugnantes pasiones» ( 1 1 ) . Davant d'aquestes consideracions tan negatives, no ens pot sorp r e n d r e q u e h o m ordenes també ais rectors que
i n u t i l i t z e s s i n tots els exemplars q u e els fossin
lliurats a través deis diocesans penedlts.
(11)
(9)
N'existeix un exemplar a la Biblioteca Pública
de Girona, dedicat a Artur Vinardell, director
de El Demócrata.
(10)
E. C. GIRBAL, «El periodismo en Gerona», a
Revista de Gerona, XVIII (1894), p. 322. El
Demócrata (29 d'octubre de 1882} dona noticia de l'aparició: «Hoy debe ver la \ut pública en esta capital el primer número de una
revista quincenal titulada La Solución, que viene a representar las ideas religioso racionalistas y a ser órgano del Centro espiritista de
esta ciudad. Bien venido sea en e! campo de la
discusión e! nuevo colega, al que deseamos
toda suerte de prosperidades en la lucha que
va a emprender contra el ultramontanismo y e!
materialismo».
95
Cfr. Boletín Oficial Eclesiástico del Obispado
de Gerona, 31 de mar? de 1884, ps. 89-93.
De l'edicte del prelat remarquem també aqüestes altres consideracions: «Confiamos que
nuestros amados fieles jamás prestarán oído
a esos titulados médiums de les espíritus, y
que lo son en realidad del príncipe de las tinieblas, a esos diabólicos propagandistas de la
doctrina de Lutero, del racionalismo protestante y de otros errores anticristianos; que jamás esistirán, ni como meros espectadores,
por ser cosa intrínsecamente mala, a sus reuniones o conciliábulos, sinagogas de Satanás
según frase del Apóstol, y verdaderas oficinas
del infierno; ni tampoco prestarán su cooperación a esa obra de iniquidad, leyendo las referidas producciones, suscribiéndose a ellas,
comprándolas o de cualquier otro modo contribuyendo a su sostén o difusión».
La Lucha, órgan del p a r t i t liberal de !a pro-v í n c i a , va escriure aixó: «Ayer t u v o lugar en
esta c i u d a d el e n t i e r r o c i v i l de D. Pedro Costa
y Galiá. Según la esquela de i n v i t a c i ó n q u e se
r e p a r t i ó expresaba, el f i n a d o pertenecía al l i b r e
pensamiento y, añadía, dejó su envoltura corporal en la t a r d e del día a n t e r i o r . La f i g u r a
podrá ser retórica p e r o es del género nuevo. /
Escusamos d e c i r q u e la novedad de un e n t i e r r o
c i v i l a t r a j o un n u m e r o s o gentío a la Rambla de
la l i b e r t a d q u e c o n v e r t í a , en p a r t e , en obgeto
( s i c ) de chacota un acto tan trascendental com o el e n t i e r r o de un cadáver. El acto no revist i ó más ceremonias, q u e colocar el ataúd sobre
el coche f ú n e b r e ; en c o j e r ( s i c ) cada una de
las cintas un hermano en creencias del d i f u n t o
y en q u e el d u e l o se c o m p u s i e r a de i n d i v i d u o s
de la f a m i l i a y hasta el n ú m e r o de once a c o m pañantes e n t r e espiritistas e i n d i v i d u o s d e o t r a s
escuelas. Y nada m á s » . ( 1 3 ) .
El bisbe Tomás Sivilla condemná "La Solución"
si fos una obra de Satanás.
El Constitucional, órgan del p a r t i t liberal d i nástic, s'expressá d'aquesta m a n e r a : «Anteayer
v e r i f i c ó s e en esta c i u d a d el e n t i e r r o c i v i l d e
D. Pedro Costa y Galla, l o q u e a t r a j o una m u c h e d u m b r e inmensa en la Rambla ávidos de p r e senciar un espectáculo joco-serio. La cosa n o
f u e nada, diez o doce amigos q u e acompañaban
la envoltura corporal de un espíritu a m i g o , que
con su preispíritu se alejó a los espacios invisibles. / Los c o m e n t a r i o s p o r p a r t e de la c o n c u rrencia eran n u m e r o s o s , cada u n o hablaba del
a s u n t o según su espíritu guardián le I n s p i r a b a ;
si burlón, m a l de ellos, si f o r m a l , b i e n d e los
m i s m o s . / C o m o f u e nuevo el espectáculo, llamó
la atención del p ú b l i c o » ( 1 4 ) .
com
Aqüestes consideraclons de La Lucha i El
Constitucional, fetes en to b ú r l e s e , varen p r o vocar una contestació per p a r t del periódíc república ja alludit, el qual —sense declarar-se
e s p i r i t i s t a — posava en relleu la intolerancia d'algun sector ciutada albora q u e c r i t l c a v a la m a nera d ' i n f o r m a r deis seus col-legues: «Ayer se
p u b l i c ó el n ú m e r o c o r r e s p o n d i e n t e a la ú l t i m a
quincena del p e r i ó d i c o local La Solución, ó r g a n o
de los p a r t i d a r i o s de las d o c t r i n a s popularizadas
p o r Alian K a r d e c h . C o m o en d i c h o n ú m e r o se
habla extensamente del e n t i e r r o civil del d i f u n to D. Pedro Costa, r e n u n c i a m o s a d e c i r s o b r e
él lo que habíamos pensado, a raíz de la penosísima i m p r e s i ó n que nos p r o d u j o el espectáculo
presentado el día de aquel e n t i e r r o p o r una
p a r t e del v e c i n d a r i o de esta c i u d a d , cuyos grados de i l u s t r a c i ó n p u d i e r o n a q u i l a t a r s e p o r la
i r r e s p e t u o s i d a d de que p o r m u c h o s se hizo t o r p e
a l a r d e . / Conste, con t o d o , a nuestros aprecia-
POLÉMICA SOBRE UN ENTERRAMENT
L ' e n t é r r a m e n t c i v i l d ' u n e s p i r i t i s t a , el nov e m b r e de 1885, suscita la n a t u r a l c u r i o s i t a t ent r e els g i r o n i n s i el c o m e n t a r i mes o menys partidista de la premsa de la c i u t a t , la lectura de
la qual ens ¡I-lustra j u s t a m e n t de c o m una n o t i cia o un fet o b j e c t i u és captat i refíectit segons
la ideología del q u i la c o m e n t a .
El Demócrata, p e r l ó d i c r e p ú b l i c a , s'expllcava
així: «El viernes p o r la t a r d e t u v o lugar el ent i e r r o civil del que en vida f u e nuestro p a r t i c u l a r a m i g o D. Pedro Costa. A p a r t e la seriedad
q u e p r e s i d i ó el acto de c o n d u c c i ó n del cadáver
a la ú l t i m a m o r a d a , por p a r t e de los señores
del c o r t e j o , sentimos deber consignar que jamas v i m o s en ciertas clases del p u e b l o de Gerona mayores muestras de estultez y faltas más
garrafales de consideración y respeto» ( 1 2 ) .
(12)
El Demócrata, 29 de novembre de 1885. Pere
Costa, sastre de professió, vivía a la Piafa de
les Cois, 12-2n. Era fili de Sant Joan de Moilet,
on havia nascut el 29 d'abril de 1843.
96
(13)
La Lucha, 28 de novembre de 1885.
(14)
El Constitucional, 29 de novembre de 1885.
dos colegas La Lucha y El Constitucional ( s o b r e
t o d o a este ú l t i m o que se p e r m i t i ó c a l i f i c a r i m p r u d e n t e m e n t e de joco-serio el e n t i e r r o c i v i l de
una persona que debió merecerle respeto) que
ei c o r t e j o f u e bastante considerable, siquiera no
fuese tan n u m e r o s o c o m o seguramente habría
sido, a no haber echado el resto los clericales
gerundenses e j e r c i e n d o coacciones indignas, p r o pias de gente sin i l u s t r a c i ó n y c o m p l e t a m e n t e
d o m i n a d a s por el f a n a t i s m o de secta. / Y conste que no todos los que a c o m p a ñ a r o n el cadáver a la ú l t i m a m o r a d a , p a r t i c i p a n d e las creencias de la escuela e s p i r i t i s t a . Los h u b o , m u y allegados a nosotros, que no pertenecen a ninguna
escuela religiosa» ( 1 5 ) .
EPILEG
La nostra recerca s'ha l i m i t a t a G i r o n a i a
una época concreta. Es evident q u e la d o c t r i n a
recollí adaptes a d'altres ¡ndrets de les nostres
contrades. De l'l al 10 de s e t e m b r e de 1934,
Barcelona f o u seu d ' u n Congrés I n t e r n a c i o n a l
d ' e s p i r i t i s t e s , prova i r r e f u t a b l e que el m o v i m e n t
havia assolit d i f u s i ó i seguidors a la nostra térra. Dones bé: aleshores existien afiliats o c o r r e ligionaris a les poblacions gironines de Blanes,
Figueres, F o r t i á , G i r o n a , Palafrugell i Pal amos
( 1 6 ) , sobre els quals no t e n i m mes i n f o r m a c i ó ,
per bé que aquesta i n f o r m a c i ó evidencia una
geografía concreta o n l ' e s p i r i t i s m e havia e n f o n sat les seves arrels.
(16)
(15)
El Demócrata, 3 de desembre de 1885.
97
J. M. SERRA DE MARTÍNEZ, El espiritismo y
sus relaciones con la masonería, citst per J.
VENTURA, op. cit., p. 247.
Descargar