Amics messenger - Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Anuncio
FAMÍLIA/ESCOLA Acció Compartida BUTLLETÍ “33” EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Amics messenger Qüestions per al diàleg 1. Els messenger ha entrat de ple en la vida dels nostres fills i alumnes. Com tot, s’ha d’aprendre a utilitzar adequadament. Estem a punt per entomar la responsabilitat que tenim com a pares i mestres en acompanyar-los també en aquest aprenentatge? 2. El bon us del messenger aporta molt de positiu en l’àmbit de la comunicació: ampliació i intensificació de les relacions, superació de les distàncies... Però, quins perjudicis pot provocar un mal us, tant en el procés de maduració personal com en les relacions interpersonals? 3. Ni deixar fer, ni prohibir són bons camins per l’aprenentatge. Ens preocupem per no quedar-nos al marge i fer, si cal, l’aprenentatge junts adults i adolescents? Parlem-ne tots plegats! Propera Trobada FEAC d’Educació Secundària: Material Complementari E.S.O Butlletí 33 TEXT DEL BUTLLETÍ Amics messenger “El més important és que és amic molt amic, després que juga a bàsquet” Ja he acabat de netejar les sabates –diu el pare mentre entra a l’habitació del Ferran– així que deixo de fer de sabater per passar a fer d’informàtic, a veure, què vols que fem a l’ordinador? - Mira –li ensenya un paper– tinc un embolic amb els contactes del messenger i m’agradaria ordenar-ho i organitzar-ho. - Has dit ordenar i organitzar? –riu el pare- Ves per on amb el messenger! A veure si ell aconseguirà el que nosaltres portem anys batallant. - Papa, no siguis paparra! –rondina el Ferran. - Ja paro! Així que vols organitzar-te els amics –es posa les ulleres i comença a llegir el paper. - El messenger t’ho ordena alfabèticament i a mi no m’agrada, he pensat agrupar els amics en diferents grups. - Ja veig. –va llegint el pare- Aquí tens els de bàsquet, els de l’escola, els de la família, els de música, els interessants, els més amics i els menys amics... Has aconseguit classificar-los tots? Difícil, no? - No massa, són coses que tens clares. - Em sorprens, si ho hagués de fer jo no sabria com posar-m’hi, perquè, per exemple on poses un amic molt amic que fa bàsquet amb tu? - Facilíssim! El més important és que és amic molt amic, després que juga a bàsquet, per tant... - Ja veig. I a qui consideres interessant? - Són els coneguts que encara no he acabat de conèixer. - O sigui els que no tenen categoria d’amics, però que tenen possibilitats de ser-ho –el pare va assentint amb el cap. - Papa, desperta. –fa el Ferran- Què no et sembla bé? - I tant,... i tant,... em sembla fantàstic, veig que has fet un anàlisi molt profund, vols dir que necessites la meva ajuda? - Si, és que no se com crear els grups. - A veure, obre el messenger i ho mirem -el Ferran es posa davant l’ordinador, comença a clicar icones i obre el messenger. - Has posat “no permite” –l’alerta el pare. - Ja, és un pesat de bàsquet, no m’interessa, és massa maleducat. - Vaja, si que tens les idees clares. Després d’una petita investigació aconsegueixen fer tots els grups. “Potser que algun dia m’organitzi jo la meva agenda” pensa el pare. - Material Complementari E.S.O Butlletí 33 TEMES PER A TREBALLAR per Carme Thió de Pol Els messenger i altres invents tecnològics han entrat de ple en la vida dels nostres fills i alumnes. Com amb tot, s’han d’aprendre a utilitzar adequadament. Cal estar a punt per entomar la responsabilitat que tenim com a pares i mestres en acompanyar-los també en aquest aprenentatge. Ni deixar fer, ni prohibir són bons camins per l’aprenentatge. Preocupar-se per no quedar-se al marge i fer, si cal, l’aprenentatge junts adults i adolescents és una tasca inevitable per exercir el nostre deure d'educar a fills i alumnes. Ens preocupem de posar-nos al dia i de formar-nos un criteri per fer un bon ús dels avenços tecnològics? Mòbils i messenger faciliten enormement el contacte permanent de l'adolescent amb els “seus" donant-los la possibilitat de satisfer fàcilment la seva necessitat de reafirmar la relació, unificar criteris i sentiments i compartir els més petits detalls. El problema es manifesta quan es desencadena una manera de fer compulsiva, obsessiva i excloent. Fer-ne un ús descontrolat pot comportar el risc, per les seves característiques (immediatesa, l’anonimat que permet...) que alguns s’hi quedin “enganxats”. L’ús compulsiu del mòbil pot contribuir negativament en el procés de maduració personal en allò que fa referència a l’aprenentatge de l’autoregulació, l’autocontrol i la tolerància a l’espera. Dedicar temps excessiu a xatejar pot dificultar l’aprenentatge de les relacions cara a cara, amb el que representa de limitar l’autoacceptació i fomentar conductes evasives i de tancament. Distingim el que és un comportament compulsiu i obsessiu d’un comportament “normal”? Una persona adulta no necessita estar constantment en contacte amb l’amic per sentir-se segur de la seva amistat, ni tampoc necessita estar totalment d’acord en tot per poder ser amics. L’adolescent necessita sentir-se identificat, pensar igual i constatar que és així. Els amics serveixen per apaivagar el creixent sentiment de solitud i d’incomprensió que l’adolescent creu trobar en el seu entorn. Amb els amics es poden compartir inquietuds, com la mateixa relació d’amistat, o els problemes de confrontació amb els adults. La complicitat dels amics dóna a l’adolescent la seguretat i la força per enfrontar-se i superar les crítiques, les enfadades i els “sermons” que els fan els seus educadors, pares o mestres. Aquestes noves formes de comunicació els permeten satisfer les seves ànsies de seguir en contacte permanent, com també fan possible ampliar la relació amb persones llunyanes i desconegudes. Som comprensius amb la necessitat que tenen els adolescents de relacionar-se i de mantenir lligams amb els amics? Els messenger representen un gran avenç pel que fa a les possibilitats de comunicació i, en conseqüència, aporten grans avantatges des de molts punts de vista. Fer-ne un mal ús, però, pot comportar que esdevinguin uns elements més que contribueixin a la cultura de la immediatesa i del no esforç, que ens fa tan dependents i vulnerables davant les contrarietats. A més, en l’adolescència pot representar una fugida: el fet d’”amagar-se” darrera la pantalla no és la millor manera de poder superar la inseguretat pròpia del moment evolutiu, provocada per la incomoditat amb el propi cos, o per pura timidesa. Aquesta fugida pot dificultar el procés d’adaptació als canvis físics i alentir el camí de l’autoafirmació. L'anonimat permet inventar-se personalitats irreals, cosa que pot ser divertida si es fa a consciència o perillosa si s'acaba creient. La relació amb persones desconegudes requereix una certa precaució. Xatejar fa que els nostres fills i alumnes es tanquin i deixin de relacionar-se amb persones “reals”, o és una manera més de relacionar-se? En qualsevol aprenentatge hi juga un paper important l’error. En l’aprenentatge de l’ús dels avenços tecnològics també cal passar-hi. Pares i mestres hem d’acompanyar aquest aprenentatge sense pors i amb confiança en els nostres adolescents. A vegades tenim tendència a dramatitzar i a interpretar més negativament del que cal els excessos dels joves. Pensar en el que fèiem nosaltres durant la nostra adolescència ens pot ajudar a tranquil·litzar-nos i a viure més positivament els seus errors. I un bon ús d’aquests mitjans de comunicació per part nostre, pot ser, per a ells, un bon model d’actuació. Material Complementari E.S.O Butlletí 33 Material Complementari E.S.O Butlletí 33 PROPOSTA DE DINÀMICA PER A LA “TROBADA” Avís previ: No volem limitar el diàleg al fet que els nostres fills/alumnes es passin unes hores a la setmana davant de l’ordinador connectats al messenger. Volem entrar en el que els autors d’un text que us presentem ha anomenat “la cultura messenger” la “generació @” o la “e-cultura” com a estil de relacions i enfocament de la vida. 1. Començarem la Trobada, com sempre, llegint en veu alta el text del Butlletí: “Amics Messenger” Tot seguit, l’animador demanarà als assistents si alguna vegada han fet servir aquest programa de missatgereia instantània, o si l’han vist fer servir als seus fills i o alumnes. 2. Inventar-se un “nik”: Primer veure què és un Nik. Veure o recordar un llistat dels niks que els nostres fills/alumnes fan servir (o potser algú del grup en té!) a. Portar una llista de niks, “curiosos” o noms de “blogs”... per ajudar els pares i profes més allunyats del tema, a entrar-hi. b. Iniciar una reflexió sobre el sentit que deu tenir aparèixer en un mitjà de comunicació sota un pseudònim. 3. A nosaltres, pares i professors quins sentiments o reaccions ens provoca veure els nostres fills, filles o alumnes gaire pendents de les e-connexions? Fem una llista oberta, a la pissarra, i podem subratllar de diferent color les sensacions positives de les negatives. 4. Fem un exercici de descripció dels nostres fills/alumnes adolescents: De la vinyeta de Fratto (veure pàgina següent d’aquest material) canviar el que porta el nen que arriba a l’escola (pensant en els nostres fills/alumnes de l’ESO /Batxillerat) pel bagatge ecultural que porten els nostres fills /filles i alumnes com a bagatge previ a l’escola. 5. Anomenar, a més de la connexió messenger quins altres elements de la e-cultura dominen els nostres fills/ alumnes. Ressenyar, quines diferències hi ha entre l’ús que en fan els joves del que en fem nosaltres, adults 6. AID per als nostres fills/alumnes de viure en la e-cultura (lectura 2) o ser de la generació @ (lectura 1). En grups de 4 persones , en 2 minuts llistes d’Avantatges. En dos minuts més llistes d’Inconvenients, i els darrers 2 minuts, llistes de Dubtes. Pot ser il·lustratiu comparar les visions que tenen dels AID els pares amb les que tenen els professors. 7. Breu resum del que ha passat o del que s’ha tractat durant la trobada.Comiat i recordatori de la data de la propera Trobada. Material Complementari E.S.O Butlletí 33 Definició de nik-name”: http://es.wikipedia.org/wiki/Pseud%C3%B3nimo De Wikipedia, la enciclopedia libre Alias (seudónimo) (Redirigido desde Pseudónimo) Saltar a navegación, búsqueda Para otros usos de este término, véase Alias. Un alias es un nombre que puede acompañar o reemplazar el nombre de una persona; por ejemplo, «Pepe» es un alias de «José». Puede ser humorístico, derogatorio, agudo, etc. Puede aplicarse genéricamente a un nombre, o ser particular de una persona. En informática también se utilizan alias para identificar a la persona que está detrás de un ordenador, identificando así a éstos más fácilmente que por su dirección IP, aunque en estos casos normalmente se utiliza el anglicismo de Nick (Nickname en inglés). Substitueix el que hi ha en el núvol d’aquest nen, pel bagatge que porta el teu fill/a alumne/a, quan arriba a classe Material Complementari E.S.O Butlletí 33 LECTURES COMPLEMENTÀRIES LECTURA 1 Ser jove demà (capítol “Ser jove: avui, ahir, demà” Carles Feixa a “JOVES I VALORS La clau per a la societat del futur” La Caixa 2006) “Els nens de l’era digital ja no són invisibles o inoïbles com abans; de fet, són vistos i escoltats més que mai. Ocupen un nou tipus d’espai cultural. Són els ciutadans d’un nou ordre, els fundadors de la Nació Digital.” ( I. Kats, “Los derechos de la infancia en la era digital”, 1998) (...) Generació X versus Generació @ “L’edat és [...] fonamental per afavorir l’ús d’Internet (una tecnologia nova, familiar per als joves i aliena a les persones madures).” (Manuel Castells et al., La societat xarxa a Catalunya, 2003) L’última generació del segle XX va ser barrejada amb el terme Generació X per un escriptor nord-americà (Douglas Coupland), que pretenia suggerir la indefinició vital i l’ambigüitat ideològica del “post-68). En un text publicat l’any 2000, vaig batejar la primera generació de segle XXI amb el terme de generació @. La imatge pretén expressar tres tendències de canvi que no han deixat d’augmentar des de llavors: en primer lloc, l’accés universal –tot i que no necessàriament general- a les noves tecnologies de la informació i de la comunicació; en segon lloc, l’erosió de les fronteres tradicionals entre els sexes; en tercer lloc, el procés de globalització cultural, que comporta necessàriament noves formes d’exclusió social a escala planetària. El símbol @ és utilitzat per molts joves en la seva escriptura quotidiana per indicar el gènere neutre, com a identificador del seu correu electrònic personal i com a referent de la seva vinculació a un espai global (via xats per Internet, viatges per Internet o audicions per la MTV). La Generació de la Xarxa “Per primera vegada en la història, els nens són més experts que els seus pares amb relació a una innovació central per a la societat. És per mitjà de l’ús dels mitjans digitals que la Generació de la Xarxa desenvoluparà i sobreposarà la seva cultura a la resta de la societat.” (Don Tapscott, L’adveniment de la generació de la xarxa, 1998) (...) El 1998, Don Tapscott, un dels profetes de la revolució informàtica, va publicar un estudi dedicat a la Generació de la Xarxa (L’adveniment de la generació de la xarxa). Per aquest autor, si els baby boomers de postguerra van protagonitzar la revolució cultural del seixanta, basada en l’emergència dels mass-media i de la cultura rock, els nens d’avui són la primera generació que arribarà a la majoria d’edat en l’era digital. No es tracta tan sols que siguin els grup d’edat amb més accés als ordinadors i a Internet, ni que la majoria dels seus components visquin envoltats de bits, xats, e-mails i webs, sinó que l’essencial és l’impacte cultural d’aquestes noves tecnologies: des que tenen ús de raó, han estat envoltats d’instruments electrònics (des de videojocs fins a rellotges digitals ) que han configurat la seva visió de la vida i del món. Mentre que en altres moments la bretxa generacional era marcada per grans fets històrics (la Guerra Civil, Maig del 68) o bé per ruptures musicals (els Beatles, els Sex Pistols), ara els autors parlen de la Generació BC (befor computer) i la Generació AC (after computer). Això genera noves formes de protesta, com es va poder comprovar a Praga i Gènova, on joves de tot el món van participar en una manifestació convocada per Internet, propaganda per flyers i gestionada per telèfons mòbils. Però també hi ha noves formes d’exclusió social que podríem anomenar cibernètica (per accedir a la xarxa és necessària una clau d’accés!). Si la lluita contra l’analfabetisme va ser un dels combats del segle XX, la bretxa digital ho serà en els segle XXI. La Generació @ a Espanya Gemma: [Internet] és part de nosaltres. Et treuen això i ens agafa un trauma. (Grup de discussió amb joves) Segons l’Informe 2004 del Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (www.ciimu.org), basat en dades de l’Enquesta General de mitjans i en una sèrie de grups de discussió amb joves, 7 de cada 10 adolescents utilitzen el correu electrònic, 8 de cada 10 tenen mòbil i o de cada 10 es connecten a Material Complementari E.S.O Butlletí 33 Internet habitualment. Són la Generació de la Xarxa, formada pels joves que van néixer “banyats en bits” en les últimes dècades del segle passat i que ara estudien, juguen i se socialitzen per mitjà l’Intenet. Una generació que ha incorporat totalment les noves tecnologies a la seva vida quotidiana, que és difusora del digitalisme i, en aquest sentit, experta davant de les generacions anteriors. La cultura digital significa un canvi del model de consum (la televisió cedeix prioritat a Internet), implica una democratització del temps d’oci i noves maneres de socialització,, i també comporta una proliferació imparable d’estils de vida (el que es té defineix el que s’és) que subdivideixen cada dia més les estructures socials fonamentals. D’una banda aquestes tecnologies digitals els encadenen a les seves habitacions i els ocupen el temps lliure. De l’altra, representen la primera generació que coneix a fons la nova cultura crítica d’Internet i en participa. En aquesta “subcultura juvenil d’Internet” els joves espanyols s’equiparen als europeus. No en la intensitat o la qualitat del seu accés a la xarxa, sinó en l’efecte que les comunicacions i les comunitats virtuals tenen en les seves vides quotidianes. La cultura digital s’introdueix en les vides dels més joves i dóna lloc a nous estils de vida que aquests adopten sense plantejar-se, la majoria de vegades, altres opcions. Els instruments digitals (ordinadors, internet, telèfons mòbils, aparells elèctrics...) envaeixen la major part d’habitatges. En el cas dels adolescents, es concentren tots a les seves habitacions, que es converteixen en “habitacions digitals”. Els adolescents converteixen la seva habitació en l’escenari on construeixen la seva identitat personal i social, en el lloc des del qual s’obren al món, però també on es tanquen en ells mateixos. En països com el Japó, aquest hermetisme ha donat lloc a la cultura hikikomori, la de l’adolescent que es tanca en ell mateix i crea la seva pròpia reclusió (l’habitació és un món hermètic, on té el seu ordinador, la televisió, el seu DVD, internet i totes les tecnologies que li permeten teixir una xarxa de contactes virtuals sense sortir de casa). El Messenger és l’exemple més representatiu, ja que no els facilita tant la coneixença de noves persones, com l’aprofundiment de relacions incipients. La cultura digital afecta avui totes les esferes de la vida dels joves. La presència de les noves tecnologies ha modificat els models tradicionals de socialització, com l’escola o la família. L’escola hauria de ser la principal impulsora de l’aprenentatge i la immersió dels més joves en la cultura digital; d’una banda, perquè és l’única institució capaç de garantir un accés equitatiu de tots els alumnes a aquesta cultura, però, a més, perquè pot matisar i replantejar els usos informals generalitzats entre nens i joves. La possessió d’un telèfon mòbil mostra la immersió en la cultura digital dels nostres adolescents. El mòbil, segurament perquè té un preu assequible i pel tipus d’usos que se li associen, és la tecnologia més transversal entre les diferents classes socials. Els nois i noies d’entre 15 i 19 anys l’utilitzen més sovint per escriure missatges de text, sobretot, per comunicar-se amb els amics, i ben poc amb la família. Els adolescents han dotat de personalitat aquesta forma de comunicació, amb un llenguatge especial que consisteix a reduir al màxim el text, a base d’eliminar lletres. Consideren que és útil per comunicar-se amb els amics i necessari per formar part de la xarxa social. El mòbil és un estri que senten com a propi d’una determinada edat, “quan comencen a sortir”. Els missatges que s’envien tenen finalitats pràctiques, però sovint incorporen continguts humorístics o afectius. En aquest sentit, es pot afirmar que el mòbil, com Internet, serveix a un propòsit de desinhibició o d’expressió de sentiments. També les trucades perdudes segueixen aquesta línia. S’utilitzen com un codi de comunicació dens del context d’alguna cosa pactada o implícita. Es podria dir que el mòbil és una extensió de la personalitat. Els nois i noies veuen l’afecció a Internet més com una oportunitat que com una patologia. Satisfà les seves necessitats de connectar-se amb altres persones. Consideren que és propi de la seva edat, tan natural com estar amb amics. Mentre que el consum adult de mòbil creix de manera similar al nivell educatiu i al poder adquisitiu, en la població adolescent és molt elevat en tots els grups. I una cosa molt important: els adults amb fills adolescents tendeixen a utilitzar més el mòbil que els altres. Els instruments digitals, que per a la generació precedent eren la novetat i representaven un símbol d’adquisició d’estatus, que permetia no quedar exclòs dels mecanismes de la construcció de la imatge volguda per la societat, actualment són objectes d’ús molt més quotidians. Han perdut la càrrega d’”estatus simbòlic” per esdevenir instruments amb què es poden divertir La indústria de la telefonia mòbil ha captat com utilitza la joventut el mòbil i fomenta aquest ús, per exemple, a través de jocs televisius relacionats amb les sèries dirigides a un públic adolescent. Durant les pauses comercials de diversos programes, es proposa als telespectadors participar en un concurs: s’ha de respondre una pregunta relacionada amb els successos de l’episodi en curs i enviar la solució i el codi de la sèrie per mitjà d’un missatge instantani, precisament amb el mòbil. Quant la “necessitat” és fer una votació, els joves expliquen que la possibilitat digital és més divertida que els “vells” mecanismes de comunicació. La rapidesa i la facilitat amb que la Generació @ explota les noves tecnologies són impressionants. La capacitat d’aprenentatge i la comoditat amb què utilitzen els instruments digitals són sorprenents si comparem la seva actitud amb la del món adult. Material Complementari E.S.O Butlletí 33 ALTRES CONSULTES LECTURA 2 Jóvenes y cultura messenger: tecnología de la información y la comunicación en la sociedad interactiva Ángel J. Gordo López; coord. – Madrid : FAD : INJUVE, 2006 215 p.; 24 cm. – ISBN 84-95248-72-7 http://www.fad.es/Publicaciones?id_nodo=92&accion=0&tipo=MEI&keyword=&auditoria=F#dir180 4. LA IMPORTANCIA DEL MESSENGER COMO ESPACIO RELACIONAL Nos centramos a continuación en uno de los medios que protagonizan la comunicación en Internet (en este caso, entre los jóvenes): el Messenger. A tenor de lo escuchado en entrevistas, grupos triangulares y grupos de discusión, el Messenger protagoniza buena parte de los usos que de la red hacen los internautas, y se sitúa a la cabeza de los canales a través de los cuales se relacionan y establecen contacto entre ellos. Aparte de la constatación de su uso desde la observación de las explicaciones, con matices diferenciados en función de la edad (tendencia a la especialización o restricción orientada de su uso), lo interesante es observar cuáles son los argumentos a partir de los cuales interpretan y justifican su uso, que permitirán entender algo más el tipo de símbolos, referentes y expectativas contribuyen a crear el imaginario relativo a Internet como canal de comunicación y relación, y dan lugar a lo que denominamos como “cultura messenger”. Entre las ventajas o cualidades del Messenger que destacan los jóvenes, encontramos en primer lugar las que tienen que ver con la comodidad y la supresión de la distancias, pues te permite mantener conversaciones regulares con personas muy lejanas, además con un coste económico que, para la mayoría de los usuarios jóvenes, es nulo (conexiones que pagan los padres) o, cuando menos, asumible. Frente al coste que puede suponer hablar por teléfono, Internet propicia mayor frecuencia de contactos y conversaciones “sin límite” ni restricciones, por lo que el tiempo pasa a tener una medida relativa y ampliamente flexible (en la factura de teléfono sabes exactamente cuánto tiempo hablas, y cuánto te cuesta cada minuto, por ejemplo). Motivo económico que destacan, sobre todo, en clases bajas o económicamente menos pudientes, mientras tiende a desaparecer a partir de las clases medias y, por supuesto, en las altas: en la cultura de la tarifa plana, la asunción de que Internet centraliza todo un mundo de posibilidades (ocio, trabajo, gestión del hogar) deriva en la convicción de que el dinero empleado es “rentable”; por no hablar de que, cada vez más y al hilo de la asunción del mito de la sociedad tecnológica, se empieza a asumir como una “necesidad” (te pierdes demasiadas cosas si no tienes Internet), por lo que el dinero gastado será considerado como bien empleado, como necesario. (…) Sin embargo, pese a que el Messenger permite esa aparente cercanía y presencia, ese “estar” a partir del cual puede surgir la “confianza” que genera las relaciones, conviene destacar que su uso principal no parece estar restringido, ni siquiera centrado, en las personas más íntimas, con las que se tiene más relación “en la calle” (más amistad, más confianza, más intimidad “física”), sino en otras personas, con las que se entablan relaciones distintas, que probablemente en la calle, en el cara a cara, no serían tal cual son. Es decir, presencia y contacto “virtuales” como modo de establecer nuevas redes de relaciones y de oportunidades, en la línea del “por si acaso” del que ya hablábamos anteriormente. Pero además de tener la capacidad de propiciar una relación “cercana” con gente que físicamente está “lejana”, el Messenger permite establecer una comunicación a la carta, en el sentido de que la propia persona la configurará a su medida, y en función de sus intereses y predisposiciones puntuales. Frente a comunicaciones “físicas”, en las que las personas no se pueden abstraer a la influencia de los sentidos (ver, tocar, gesticular, etc.), que marcan de manera definitiva la comunicación en un proceso concreto de interactividad (pueden interpretarte en función de tus gestos, de tu comportamiento, o interpelarte simplemente por verte), la comunicación a través de los sistemas de mensajería instantánea de Internet permite una gestión mucho más individual de los encuentros, sin por ello impedir que estés en contacto con otras personas siempre que quieras. Es decir, que ante la inevitable influencia del contexto grupal en las relaciones “físicas”, el Messenger permite la individualización de los procesos de comunicación, pero sin que ello implique caer en el aislamiento: “hablo con quien quiero, cuando quiero, y soy yo quien decido en todo momento.” Esta capacidad queda resumida o aglutinada en una de las posibilidades que ofrece el Messenger, y que destacan sus usuarios como una de sus mayores ventajas: la capacidad para, dentro de tu lista de contactos (nadie a quien no hayas admitido previamente, o a quien no hayas dado tú mismo tu contacto o nick, podrá comunicarse contigo), poder aceptar o no la posibilidad de mantener una conversación en cada momento. En primer lugar, sólo agregarás a quien tú quieras, y nadie “indeseado” podrá contactar Material Complementari E.S.O Butlletí 33 contigo. En segundo lugar, que incluso dentro de tus agregados podrás decidir, en cada instante, si quieres “aceptar” su invitación a conversar, o incluso si quieres “eliminar” a un contacto por el que ya has perdido tu interés. Gráficamente, la imagen sería la de gente que, teniendo tu dirección (y tú sólo das tu dirección a quien consideras que, quizás en alguna ocasión, te puede apetecer que te haga una visita), llama a tu puerta; entonces tú observas por la mirilla de la puerta y decides si abres o no. Todas estas posibilidades aglutinan el concepto, antes mencionado, de estar “a la espera” (al acecho... de oportunidades en red), frente al “ir a buscar” que supone entrar en un chat: teniendo el Messenger abierto incluso puedo “mostrarme” ante el resto de usuarios “ausente”, al tiempo que voy viendo cuáles de mis contactos se conectan. En este sentido, en no pocas entrevistas y grupos triangulares escuchamos cómo los jóvenes admitían que es comúnmente conocido el “truco” de mostrarse “ausente” aunque estés conectado, pero que aún así sigue compensando la posibilidad de decidir en cada momento si quieres entablar conversación o no (además, mostrarse “ausente”, estés o no estés, ya es indicio, de cara al resto, de que prefieres no hablar; de momento...). Lo interesante de esta capacidad del Messsenger, y del hecho de que sea una de las cosas que más destacan y agradecen sus usuarios, es que ensalza como una de la máximas aspiraciones de las estrategias relacionales el tener permanentemente la posibilidad de relacionarse, de mantener contactos, sin que ello implique que quieras hacerlo en todo momento, o incluso en gran parte de los momentos. Y por ello se valora especialmente (más entre los más jóvenes, pues los mayores defienden un progresivo proceso de criba o especialización de los contactos) el tener una carpeta de contactos lo más amplia posible, pues ello propicia mayores posibilidades de entablar contactos, se hagan efectivos o no. Lo importante es tener la oportunidad, o no perder oportunidades “por si acaso”, pues es la expectativa de lo inesperado la que protagoniza el horizonte de relaciones y diversión en torno al que se configura el Messenger. (…) Pero el planteamiento no resulta contradictorio, pues sigue siendo el contexto grupal el que propicia que se puedan establecer el mayor número de esas relaciones de pares “seleccionados”, con quienes sí se entabla auténtica confianza. Así, lo importante es la expectativa de posibles “resultados”, lo cual confiere especial importancia al hecho de acumular lo que podríamos denominar “capital relacional”: cuanta más gente tenga en mi lista de agregados, mayores posibilidades de que ocurra lo diferente, lo inesperado, lo divertido. Y ya tendré tiempo de ir “cribando”. Nos encontramos, de nuevo, ante el “por si acaso”. En la línea de la idea que responde a la lógica o al ideal del ocio adolescente más estandarizado, en el sentido de “salir cuando todo el mundo sale, y a los sitios en los que está todo el mundo”, y de “estar en el sitio adecuado y en el momento adecuado”, el Messenger, como nueva plataforma a partir de la cual se configuran muchas redes de relaciones entre una parte importante de nuestros jóvenes, responde a esa necesidad de estar, pues precisamente es allí (en el Messenger), donde ocurren muchas de las cosas que no ocurren en los otros contextos de la vida cotidiana (escuela, calle). Por tanto, si tu grupo de amistades, o de contactos, se agrupa o “queda” en lugares como el Messenger, y tú “no estás”, te perderás buena parte de la información, la diversión, las posibilidades de interacción. A esa posibilidad de decidir con quién y cuándo quieres mantener un contacto a través del Messenger hay que añadir el modo en que este sistema de comunicación permite agrupar los contactos, y jugar con esas agrupaciones para tener la capacidad de establecer contactos entre el número de personas que se quiera, tanto si es de forma grupal y consciente entre todas las personas “contactadas”, como si es de forma que las distintas conversaciones paralelas no sepan que tratan con un interlocutor que tiene abiertas otras conversaciones. En definitiva, que la posibilidad de interacciones es múltiple y, sobre todo, a elección y conveniencia de uno mismo (“hablar sólo con un interlocutor, con varios sin que sepan que estoy hablando con otras personas, con varios que saben que hablo con otras personas, formar un grupo de conversación, poner en contacto a personas de un mismo grupo de contactos, poner en contacto a personas de diferentes grupos de pertenencia, etc.”). De esta manera se establece algo así como una cartografía de contactos a partir de las diferentes carpetas de éstos (“amigos”, “compañeros de trabajo”, “familia”, “lejanos”, “conocidos”, “ligues”...), que permiten una auténtica gestión de los encuentros o gestión social, que no es otra cosa que una manera de gestionar el propio yo: “creo mis redes sociales en función de mis prioridades o expectativas, y me sitúo en ellas y juego con ellas de la manera que más se ajusta a mis intereses.” Esta posibilidad, sin duda importante respecto a la forma en que los jóvenes desarrollan sus procesos de socialización, se constituye en una de las auténticas novedades que propician las TIC, que con ello redefinen algunas claves relacionales: procesos de comunicación individualizados, personalizados y “a la carta”. CONCLUSIONES Estas observaciones sobre la autogestión y la proyección del yo a través de las TIC están constantemente puestas en relación con lo que los planteamientos referidos a las relaciones “verdaderas”, o Material Complementari E.S.O Butlletí 33 parámetros de la “normalidad” en lo que se refiere a las interacciones entre las personas. Y en base a estas consideraciones, lo importante, “lo trascendente” con los conocidos ocurre en el “cara a cara”, en el contacto físico y “personal”, aunque lo íntimo, lo más nuestro, lo intocable, se desplaza paulatinamente, para un sector de la población, a ser narrado y reflexionado en la interacción virtual que proporciona la cultura messenger con extraños, conocidos, o con aquellos “agregados” que no tiene una presencia habitual en nuestras otras vidas “reales”, o a los que no debemos ningún tipo de explicación o coherencia en el día a día. Así, en base al planteamiento que tiene más de políticamente correcto, los usos adecuados pasarán por una progresiva criba y selección de contenidos y aplicaciones, que en ningún momento propicie la sustitución de las relaciones “verdaderas”, sino que incluya las opciones que presentan las nuevas tecnologías en el entramado de nuevas oportunidades y nuevas opciones de ocio, trabajo y relaciones (o lo que podríamos denominar “yotredad” atendiendo a la suma y funcionalidad de la alteridad virtual). Para los más jóvenes (adolescentes), aún ajenos al contexto laboral, las nuevas tecnologías se convierten en un elemento especialmente atractivo precisamente por eso: permiten gestionar, de forma absolutamente individual, un tiempo que de otra manera no podría ser empleado (“hablo con mis amigos por el Messenger si mis padres no me dejan salir, prolongo la diversión tras una noche de marcha entrando en algún chat, trasnocho entre semana por estar conectado…”). 3 LECTURA Formar lectores y autores en un mundo visual. Juana Mª Sancho Gil. Cuadernos de Pedagogía nª. 363, diciembre 2006 En 1976, en una entrevista de Cuadernos de Pedagogía a Francesco Tonnuci, el propio entrevistado dibujaba la viñeta reproducida en esta página. El niño i la niña de hace veinte años llegaban a la escuela con unos saberes y una experiencia que ésta no reconocía. Hoy, el bagaje y las experiencias de los niños, niñas y jóvenes que llegan a la escuela tiene también uan dimensión digital. En la época de la e, podríamos llamarlo un e-bagaje o una experiencia, que muchas veces los mayores ni tenemos ni entendemos, y que la escuela ni reconoce ni resitua ni aprovecha ni conecta. Roberts, Foehr y Rideout (2005), en un estudio llevado a cabo en 2004, en Estados Unidos, con una muestra de 2.032 chicos y chicas de 8 a 18 años, encontraron que el tiempo medio de exposición a los medios de comunicación era de 8,33 horas diarias, mientras el tiempo total de uso representaba 6,21 horas diarias. El 26% de los que contestaron a la enquesta utilizaban sistemáticamente más de un medio a la vez, por lo que el tiempo de exposición a los medios era mayor que el tiempo de uso. La comparación de los datos recogidos en este estudio de 2004 con otro anterior llevado a cabo en el año 1999 muestra la constancia en el uso (y la exposición) de la televisión y el aumento significativo del vídeo, dvd, cine, ordenador y video-juegos; es decir, de aquellos medios fuertemente basados en la imagen. También se da un aumento en el tiempo de exposición total a los medios. Esta imagen impresionista de cómo está configurado el mundo de niños, niñas y jóvenes se puede completar con el estudio de Rideout, Vandewater y Wartella (2003), que muestra que el 97% de los niños y niñas de entre 0 y 6 años, en Estados Unidos han escuchado música; el 95% han leído o les han leído historias; el 91% han visto la televisión y el 89% vídeos o dvd; el 48% han usado el ordenador, y el 30% han jugado con videojuegos. Según sus padres, niños y niñas de 6 y menos años pasan una media de unas dos horas (1,58) delante de una pantalla, más o menos el mismo tiempo que jugando fuera de casa (2,01), y unos 39 minutos leyendo o escuchando a alguien que los lee. Hay que tener en cuenta que se trata de cifras medias entre todas las criaturas y que incluyen aquellas que por edad o regulaciones familiares no utilizan algunos tipos de medios. Material Complementari E.S.O Butlletí 33
