CURIOSITATS DEL SEGLE XIX

CURIOSITATS DEL SEGLE XIX Destronament d'Isabel II i Revolució de 1868 El Cerdà de l’època comptava amb 100 veïns
(caps de família) i 449 ànimes (habitants) i el seu
Ajuntament tenia un dèficit de 1055 escuts, que
era pagat pels majors contribuents (els veïns que
pagaven major contribució). La major part de la
població no sabia escriure com ho demostra el fet
que en acabar les actes havien de signar tots els
regidors que saberen i sols o feien dos o tres. En
el nostre poble les coses no van ser molt
diferents i a l'acta del nostre Ajuntament, núm. 1
(bis) del 1868, un dia després de l’exili de la
reina, podem llegir:
Garcia y D.Vicente Arándiga Gil, con otros
muchos de la poblacion despues de haber hecho
el pronunciamiento sin ninguna oposicion, se
dirigieron a casa del primer Alcalde y se incautaron de la vara, la que acto
continuo fue entregada a D. Jose Juan Sanchis elegido por la revolucion para que
estuviese al frente del gobierno del pueblo con el mando de Alcalde."
El rebuig pel règim anterior anterior va ser tan fort que després de l'acta núm. 43
del 28 de setembre, el nou govern municipal torna a començar la numeració de
les actes amb el núm.1. En els segells que oficialitzen els folis de les actes
apareix ratllada la imatge d'Isabel II i l'escut de l'estat borbó, el mateix passa en
els arxius parroquials al "Quinque libri". També van canviar el Secretari, D. Tomas
Fuentes i Reig, que ho era des d'abans de 1849, i va ser substituït per D.
Fernando Ferrer Llopis
La mateix acta continua diguent:
"Enterados los que levantaron el grito de libertat de las razones que acaba de
emitir el Sr. Alcalde nombrado por el pueblo libre y de los buenos deseos en que
se conserve a todo trance la libertat Nacional despues de un acalorado debate
sobre el particular, por unanimidad de votos se acordó la formacion de la Junta
revolucionaria .
Presentes los nombrados [els noms citats anteriorment] aceptaron el cargo
prometiendo como caballeros guardar y hacer guardar a todo trance la libertat
proclamada por los valientes generales* de la Junta de Cadiz..."
A l'acta núm. 2 del 12 d'octubre es crea el nou
Ajuntament revolucionari format per :
Alcalde-President: D. Jose Juan Sanchis
Tinent-Alcalde: D. Victoriano Rubio García
Regidors: D. José Martinez
D. Vicente Ballester
D. Antonio Sanchiz
D. Patricio Casanova
A l'acta núm. 3 del 14 d'octubre es parla del canvi de secretari de l'Ajuntament.
“...Se manifestó a la Junta que no mereciendo la confianza el secretario Tomas
Fuentes se estaba en el caso de separarle de su destino y se nombrase uno de
los que levantaron el grito de libertad."
A pesar del canvi de govern la situació econòmica de l'Ajuntament
continuava sent deficitària com es reconeix a l'acta núm. 15 del 14 de desembre
del mateix any:
"... la corporación acordo: Que no es posible el poder tomar ningun bono del
Tesoro del imprestito de 200 millones de Escudos por carecer la municipalidad de
fondos para ello y porque tampoco tiene ningun credito liquidado del Tesoro
publico como participes a las contribuciones o recargos municipales, y lo poco
que hay, se cuenta con el para en su dia poder satisfacer a los empleados las
dotaciones atrasadas que se les adeuda."
En les actes del 1869 encara que milloren les llibertats ciutadanes la
situació econòmica continua sent semblant. En l'acta núm. 28 del 4 de juliol llegim
com l'alcalde Victoriano Rubio i tota la corporació, a més dels mestres i l'algutzir
presten jurament de fidelitat a la nova Constitució de 1869, aprovada per les Corts
l'u de juny. Aquest pot ser l'acte més important per a les llibertats
polítiques d'aquest periode ja que per primera vegada una constitució espanyola
reconeix el sufragi universal, es a dir que a les eleccions de tot tipus podien
votar tots el majors d'edat (sols els homes, les dones no tindran dret a vot fins la
Segona República). Abans d’aquesta època sols votaven els que tenien certa
quantitat de diners, de títols o de propietats, mentre que la major part de la
població no tenia dret al vot. També són reconeguts, entre altres, els drets de
reunió, d'expressió, de manifestació, de llibertat religiosa, etc.
A l'acta núm. 29 de l'onze
de juliol
mos de la mala situació econòmica:
del mateix any podem adonar-
"... el Ayuntamiento acuerda manifestar al Sr. Gobernador Civil de la provincia
que carece totalmente de fondos, sin arbitrio alguno, donde echar mano, en la
actualidad por lo que no le es permitido a la corporación poder de ningun modo
emprender obra alguna para edificar. Establecimiento de primera enseñanza y
Casa Ayuntamiento que tan necesario es para la reunión de la corporacion y
celebracion de Sesiones.
El Cementerio se halla situado fuera de la Población, es lo suficiente para el
vecindario que tiene esta poblacion y necesita que se levante a mayor altura
todas sus paredes para privar que los animales entren en el asilo de los difuntos,
esta reparacion de paredes y su levantamiento se hará tan pronto como el
municipio se vea con algún insignificante fondo para sufragar parte de los gastos
que ocasione la obra."
A l'acta núm. 32 de l'u d'agost es comenta una circular del Governador que parla
de "los desordenes y crimenes cometidos por las partidas de foragidos levantadas
en las provincias de Malaga, Sevilla y Alicante" . El problema dels bandolers,per
exemple L’Enguerí, també es va extendre a la nostra zona i la corporació
municipal va reaccionar fent una llista de tots els veïns que tingueren armes de
qualsevol classe i organitzant un "Somaten" encapçalat pel secretari de
l'Ajuntament D. Fernando Ferrer Llopis amb la finalitat de "salir en persecucion de
las partidas que se presenten en este termino municipal"
Acta núm. 35 del 22 d'agost de 1869:
Es parla de nomenar un Interventor, per tal de complir la llei, que s'encarregara
dels comptes de cabals i altres documents de comptabilitat per a que estiguera
clar l'assumpte dels diners. "... que para que ninguno de los regidores mostrase
agravio sean sortebles los que saben leer y escribir y al efecto se han formado
tres papeletas, una con el nombre de Interventor y las otras dos blancas.
Verificado el Sorteo ha sacado la suerte de Interventor el Regidor Antonio
Sanchis..."
Cal notar el que comentàvem abans que dels sis regidors sols tres en sabien
d'escriure.
Altre canvi important que s’aprecia a les actes es el segell de la “Fábrica
Nacional del Sello”. Durant l’època Isabelina l’escut estava representat per dos
quarters*** amb dos castells i altres dos quarters amb dos lleons, al centre les
tres flors de lliri de la casa Borbó i baix una magrana, de manera que sols estaven
representats els antics regnes de Castella, Lleó i Granada.
A partir de 1870 canvia l’escut, asemejant-se més a l’actual: A més la magrana
apareix un sol castell i un sol lleó, i en els dos quarters restants apareixen les
cadenes que representen l’antic regne de Navarra i les quatre barres rojes que
representen l’antiga Corona d’Aragó (formada per Aragó, Catalunya, Illes
Balears i València)