septembre febrer 2005 2001 Europa, crecemos todos Reglament de la Llei d’estrangeria Antonio Martínez Flor Grup Municipal del PSC Miquel López Grup Municipal d’IC-Verds-EUIA D entro de pocos días empez a r á la campaña para el Referéndum sobre la Constitución Euro pe a . España es el primer estado miembro que lo re a l i z a , con el fin de que los españoles puedan pronunciarse sobre el proyecto de Trat a d o. No es cualquier co s a , sino un paso más (muy importante) en el largo camino que algunos Estados europeos empezamos hace años, p a ra co nve rtir lo que era una comunidad eco n ó m i ca, en una ve rd a d e ra unión de estos Estados, y para poder co ntinuar avanzando de forma más p rofunda y co m p rometida en la inte g ración euro pea. La Constitución Europea ha sido redactada con el fin de responder a los desafíos que plantea la Europa del mañana: una Europa de 25 Estados miembros y 450 millones de habitantes. Como todas las constituciones, es mejorable y a la vez en tanto que fruto del pacto entre todos los miembros, del consenso mayoritario de todas las fuerzas políticas, es evidentemente,un texto que crecerá y se actualizará de acuerdo con la evolución social. Es una Constitución que ha tratado de reflejar las necesidades de todos, cosa siempre difícil, pero sobre todo es un avance hacia un sueño que creo compartimos la inmensa mayoría de ciudadanos y ciudadanas europeas, una Europa unida, próspera y en paz. Una Europa democrática, transparente, eficaz y al servicio de los europeos. La Constitución Eu ro pea nos aporta ava n ces indiscutibles. Consolida la posibilidad de co n s t ruir una sociedad solidaria en el marco de una economía de merca d o, simplificando los proce d i m i e nto s, incorporando finalmente la Ca rta de los Derechos Fu n d a m e ntales y creando la base jurídica p a ra desarrollar servicios y pro m over dife re ntes ámbitos y situaciones. La Unión Eu ropea, por medio de diversos fondos de ay u d a ha participado en importantes proyectos de nuestra ciud a d. Sus aportaciones han sido indispensables para , por e j e m p l o, acometer obras tan importante s, como la co n exión de San Il d e fonso con el Pa rque de Can Merca d e r, La Fi ra y el Au d i tori, parte de la reurbanización de los barrios Riera o Ce nt ro, la deixalleria etc. Por todo ello, no debemos tomarnos el Re feréndum co m o un puro trámite. Nos jugamos mucho. Apoyar la Constitución Eu ro pea es una nece s i d a d, si queremos que ese camino que, como ya he dicho empezamos hace tiempo, siga hacia adelante, si no queremos pararnos en seguir discutiendo en el va c í o, y si queremos que cada vez más nos ace rquemos a ese sueño de una Europa, de ve rdad, u n ida y co h e s i o n a d a . ● A bans de parlar de la Llei volem donar una vegada més el nostre recolzament i sentiment a les persones que el dia 26 de desembre van patir les greus conseqüències del tsunami que va arrasar el sudest asiàtic, sentint-nos solidaris i recolzant les actuacions que s’organitzin per pal·liar la situació que tenen en aquests moments. Dels diversos temes que durant l’any 2005 es desenvoluparan, un és el reglament de la denominada Llei d’estrangeria. Entenem que una Llei d’Estrangeria, que està recorreguda com inconstitucional, que es va fer sense comptar amb les opinions del teixit polític i social, perquè la majoria del PP a l’any 2000 al Congres espanyol no ho va permetre, es fa molt difícil que es pugui fer un reglament que la millori, un reglament mai pot millorar una llei. Tot i així la nova situació política al Congrés de Diputats va permetre elaborar un reglament d’aplicació que va comptar amb l’opinió dels agents socials, sindicats i associacions empresarials, que millora en certa forma l’aplicació d’aquesta Llei. De totes maneres ens trobem que en el procés de regularització que preveu l’obtenció d’un permís de residència i treball, que en alguns casos pot permetre aflorar l’economia submergida, hi ha uns buits que dificulten aquesta regularització, entre d’altres: - Ignora la situació del treballador per compte pròpia. - La prova de residència es fa a través de l’empadronament, ara bé com la policia pot consultar les dades dels padrons municipals, molts immigrants no s’empadronen. - El termini de tres mesos per presentar la sol·licitud és insuficient, la situació actual en les oficines d’estrangeria fa impossible un procés àgil i ràpid. Es per això que el Grup Municipal ICV-EA creu necessari l’elaboració d’una nova llei que millori el marc legal existent en la gestió dels fluxos migratoris, una política d’igualtat i el reconeixement dels drets de ciutadania. Que millori la contractació al país d’origen, que la contractació estigui dintre dels paràmetres legals, que tinguin els mateixos drets que qualsevol treballador o treballadora, per tal d’evitar que les persones que vinguin a treballar no caiguin ens mans de les màfies ni de persones sense escrúpols, que els tracten com esclaus, situació que a Cornellà ja existeix. Aquesta nova Llei ha de tenir en compte el paper que juguen tant les administracions autonòmiques com les locals, a les que s’ha de donar competències i recursos per ser les administracions que més a prop estan dels problemes reals. Aquestes millores faran mes fàcil la integració de les persones que venen d’altres països a ciutats com la nostra, no podem oblidar que molts dels habitants de Cornellà van haver de sortir del seu poble perquè no hi podien viure i van fer que Cornellà sigui, des de fa molts anys, lloc de trobada de diferents cultures i formes de conviure. ● co rn e l l à informa 2030 opinió medi ambient Y todavía no han cumplido el año…. Per moltes raons, aquesta constitució NO M. Ysabel Espinosa Grup Municipal del PP Pilar Albiol / Salvador Colominas Grup Municipal d’ERC H L ace 25 años decidimos cual era el camino co rre cto p a ra afro ntar el futuro con garantías. Un camino basado en el diálog o, el consenso y el entendimiento que ha pe rmitido a España conve rtirse en uno de los países más descentralizados del mundo, con un alto nivel de estabilidad institucional que nos ha dado el pe ri odo de libe rtad y prospe ridad más impo rt a nte de nuestra historia. Podemos afirmar sin temor a equivocarnos que estos últimos 25 años de Constitución han sido la historia de un éxito. Hasta hace poco España era una país próspe ro, laborioso, optimista, seguro de si mismo y con un prestigio como nación reconocido en el mundo entero. El partido socialista ganó las elecciones bajo la presión de un te rrible acto te rro rista (sin esclarecer todavía la procedencia de su autoría) y con tan poco margen que para poder gobe rnar depende de los ca p richos y chalaneos de partidos indepe n d e ntistas, minoritarios y anti-sistema. Estas circunstancias y la ausencia de programa hace que tengamos que enfrent a rnos a un futuro ciertamente preocupante por no decir alarm a nte. La obsesión enfe rmiza de agresión contra el partido popular dada por su mala conciencia ante la certeza de cómo han conseguido el pod e r, les ha crecido, y sin dudarlo pusieron en marcha la maquinaria de poder para echar por tierra todo lo conseguido por el antiguo gobierno, bo rrar su obra de la faz de la tierra ha sido su principal objetivo. Desde entonces ninguna tarea les ha entusiasmado tanto como desmantelar nuestra labo r, en pocos meses han conseguido frenar el desarrollo de nuestro país ( mayor tasa de paro), tirar po r t i e rra todos los planes y acuerdos conseguidos, causando una pe rdida increíble de dinero, recursos y prestigio log rando ridiculizar el País constantemente tanto en política inte rna como exterior, eso si, siempre con esa sonrisa bobalicona que utiliza como disfraz de su incompetencia. Si miramos la traye ctoria del Go b i e rno hasta ahora y reflexionamos objetivamente llegaremos a una te rrible conclusión, todo su proye cto se centra en descalificar la acción de Go b i e rno del PP y siempre esgrimiendo el mismo eslogan;”El PP es un Pa rtido intolerante, falto de dialogo y sobre todo su mayor pe cado fue enfrentar nuestro pueblo”. La desfachatez es brutal cuando pienso en el significado de: Llevaron a la nación a la calle solicitando el esclarecimiento de los atentados del 11 M, una vez la victoria en el bolsillo la “verd a d”carecía de ese objetivo vital. Enfrentaron a la sociedad civil con un ataque sistemático contra la iglesia católica, aún hoy muchas voces se pre g u ntan cuál es su objetivo. Sacaron del baúl de los recuerdos el archivo de Salamanca, enfrentando comunidades autónomas y lo que es peor haciendo re n a cer sentimientos que en su época provocaron lo que todos sabemos. Para colmo de la ridiculez las declaraciones del Sr. Caldera;“los archivos de Salamanca saldrán po r encima de mis cadáver”( Dios no le escuches ). También quisieron record a rnos los grandes logros de su floreciente época como Go b i e rno en la figuras del Sr.Vera, Sr. Roldán y el Sr. Galindo solicitando sendos indultos bajo la amenaza de “tiro de la mant a”. Como España gozaba de favor en el ext ranjero pensaron,“vamos a hacer amigos”, que mejor amigo que Estados Unidos. Solo a ellos se les puede ocurrir ponerse en contra de la nación más poderosa del mundo, ¿quien será nuestro próximo amigo?. Decidieron cambiar de amigos y ello nos trajo los maravillosos espectáculos del Sr. Carod:“desayunos con los del tiro en la nuca”,”todos contra Ma d ri d”y “voy a conseguir que nadie beba cava”, pe ro eso sí él tiene ala llave. Como tenemos pocos amigos van y nos enfrentan con los valencianos ninguneándolos con su idioma. Para explicar las hazañas del ingenioso ZP necesitaría el volumen del Qu i j o te y eso me entristece profundamente.Tengo la sensación de que a la “izquierda”se le pe rm i te cualquier cosa. Hago una pre g u nta al aire, ¿ qué hubiera pasado si una milésima parte de estas hazañas las hubiesen hecho los del PP?. Continuará ………. Estamos a su disposición como siempre por las mañanas de 11.00 a 13.00 h. en el despacho municipal (edificio Vallhonrat) y por las tardes en nuestra nueva oficina de Atención al ciudadan@ en la C. León XIII nº 46 Cornellá de Llobregat. Tel/Fax. 934741677 / 630106264. ● 2040 co rn e l l à informa a Unió Europea ha representat un espai de pau, llibertat i progrés que ha permès superar conflictes històrics i en aquest sentit, ERC, com a partit català amb una llarga vocació europeista, entén que elaborar una Constitució Europea és un pas necessari per construir una Europa més forta dins i fora de les seves fronteres. Però la Constitució que se'ns proposa, la que haurem de votar el 20 de febrer, ha estat feta d'esquena als ciutadans i als pobles d'Europa. No ha inclòs cap de les 80 propostes de la Convenció Catalana per al debat sobre el futur de la Unió Europea. Les seves mancances socials i democràtiques, la seva aposta pel militarisme i el nul reconeixement de l'àmplia pluralitat nacional, cultural i lingüística del nostre continent, fan impossible que l'esquerra nacional dels Països Catalans pugui donar suport a aquesta Constitució. 1. No s'ha vertebrat el model social europeu al no reconèixer drets fonamentals ni estendre uns nivells de protecció i benestar social comuns a tota la Unió. 2. Aquesta Constitució no reconeix la diversitat nacional de la Unió, no reconeix l'existència de les nacions sense estat ni el seu paper en la construcció europea 3. No contempla el dret fonamental de tots els pobles a l'autodeterminació. 4. No es permet la participació de les nacions sense estat en els processos de decisió a nivell europeu i no podem defensar els nostres interessos com a país. El Tractat hauria de preveure que les regions europees amb competències legislatives puguin influir de manera efectiva en les resolucions que les afectin directament. També han de poder demanar directament revisions judicials de la legislació de la Unió que envaeixi les seves competències. 5. El català ha de ser llengua constitucional i plenament oficial de la Unió. El català té un reconeixement insuficient a Europa, tot i ser una llengua demogràficament més forta i més usada que moltes de les que ja són oficials. 6. L'increment de la despesa militar no pot ser una obligació de la Unió. La Constitució obliga els Estats a "millorar progressivament les seves capacitats militars". La creació d'una Agència Europea d'Armament, que té per finalitat potenciar la indústria militar europea i fer un seguiment dels compromisos adquirits pels estats membres, no hauria d'estar inclòs en el text constitucional. 7. La UE continuarà tenint dificultats per a poder actuar al món amb una sola veu. Es manté que les decisions en política exterior s'han d'aprovar per unanimitat. Un sol Estat pot bloquejar que la Unió es posicioni contra la guerra a l'Iraq o Txetxènia, el que impedeix el desenvolupament d'una política exterior comuna veritable i coherent. 8. Continuen existint masses àmbits, (fiscalitat, política social o determinades qüestions de política mediambiental) on un sol estat pot bloquejar qualsevol avenç cap a una major integració europea. Això afavoreix la deslocalització d'empreses que busquen pagar menys impostos o regulacions laborals i mediambientals precàries a d'altres països. 9. El Parlament Europeu, única institució escollida directament per la ciutadania europea, no té les competències pròpies d'una cambra legislativa. El Tractat nega al Parlament el dret a proposar legislació i a escollir d'entre els seus membres el President de la Comissió Europea (òrgan que impulsa les polítiques de la Unió). Amb aquest Tractat, el Parlament Europeu no serà un parlament amb plenes competències legislatives, pressupostàries i de control. Quedaran àmbits claus on l'europarlament no podrà legislar. 10. El rígid procediment de reforma del Tractat fa pràcticament impossible que en el futur es puguin introduir les millores que proposem. ● febrer 2005 Un any de tripartit Néstor Artís Grup Municipal de CiU P ortem un any de govern tripartit i ja es pot començar a fer un balanç de la política que ha desenvolupat en general, però en la present col·laboració ens referirem sobretot a la vessant econòmica, un aspecte de la vida real en el qual el color polític no és bàsicament essencial però que, ineludiblement, ha d’assumir el repte que suposa sotmetre’s – i alhora superar - la “prova del cotó fluix” que, en aquest cas, seria: com reaccionen els/les aprovisionadors/es de cada família quan tornen del mercat. Ho fan silenciosament? O bé comenten, amb alteració, l’evolució dels preus en alça constant? O bé ja han passat a la fase següent i han “encès totes les alertes vermelles” per denunciar que l’economia familiar s’ha vist novament superada i ja no pot aguantar aquest vertiginós ritme inflacionista? El diagnòstic del tripartit és, però, immutable... com sempre: amb enquestes més o menys dubtoses se’ns vol fer creure que tot va bé, que tot està sota control. I amb iniciatives com la del català a Europa o la del “dret dels catalans a ser feliços”, per exemple, es vol desviar l’atenció d’altres problemes reals com que els diners que el govern tripartit no gosa demanar al seu “govern amic de Madrid” els fa sortir de les butxaques dels catalans. I és que a Espanya, mani qui mani, les coses de Catalunya no es comprenen ni s’han comprès ni es comprendran mai, malgrat que hi ha gent que es deixa enganyar per l’aparició d’unes formes en aparença més cordials Així, veiem com mentre el Govern d’Andalusia rep 2.500 milions d’euros del Govern Central pel deute sanitari, el govern tripartit ens apuja els impostos per a pagar el de la sanitat catalana. Resulta que l’any 2004 ha estat “l’any de l’impost de la benzina” que havia de servir com a contrapartida perquè el Govern central millorés el finançament sanitari. Arriba l’any 2005 i els catalans paguem la benzina més cara de l’Estat... i “el Govern amic” no ha aportat ni un euro més per la sanitat catalana. I, com a novetat, la responsable del Programa d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva a Barcelona de l’Institut Català de la Salut felicita l’Any Nou a les dones amb l’anunci que les revisions ginecològiques a les quals es sotmetien anualment, hauran de fer-se-les cada tres anys. Resulta, també, que l’any 2005 comença amb un increment d’entre el 4’5% i el 15% dels peatges perquè el Govern central no vol assumir el compromís adquirit en època del Govern de CiU, de fer-se càrrec de l’increment de l’IVA dels peatges del 7 al 16%, increment obligat per una sentència europea. Més encariments. Veiem que l’any 2005 ens portarà 18 noves taxes i 38 nous fets imposables, entre els que destaca la taxa dels bombers en accidents de trànsit encara que el beneficiari no hagi causat l’accident. I... al mes de març arribarà el nou cànon de l’aigua, que comportarà increments d’entre el 15 i el 17% per als consums mitjans de Catalunya. Consolem-nos pensant que durant dos mesos viurem en el món de les rebaixes i... mirant anuncis, aparadors i preus, potser farem “la compra de l’any”, aquella compra que ens salvarà el pressupost familiar! ● Ajuntament de Cornellà Edicte El Ple, en sessió celebrada el 16 de desembre de 2004, entre altres, va aprovar el següent acord : Primer.- A p rovar inicialment el projecte executiu anomenat “Millora de la vialitat al carrer Florida”, redactat pels Serveis Tècnics Municipals, amb un pressupost de 290.453,42 euros, Impost sobre el Valor afegit inclòs, que inclou el preceptiu Estudi de seguretat i salut. Segon.- Sotmetre l’aprovació de l’esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d’edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, pel període de trenta dies, així com al Butlletí d’Informació Municipal i al Tauler d’Anuncis de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar les al·legacions i reclamacions. Transcorregut l’esmentat termini, sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s’entendrà definitivament aprovat. Cornellà de Llobregat, 27 de desembre de 2004. Ajuntament de Cornellà Edicte El Ple, en sessió celebrada el 16 de desembre de 2004, entre altres, va aprovar el següent acord : Primer.- A p rovar inicialment el projecte executiu anomenat “Millora de la vialitat al carrer Cornellà Modern”, redactat pels Serveis Tècnics Municipals, amb un pressupost de 755.372,08 euros, Impost sobre el Valor afegit inclòs, que inclou el preceptiu Estudi de seguretat i salut. Segon.- Sotmetre l’aprovació de l’esmentat projecte a informació pública mitjançant inserció d’edicte al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, pel període de trenta dies, així com al Butlletí d’Informació Municipal i al Tauler d’Anuncis de la Corporació, per tal que qui es consideri interessat pugui efectuar les al·legacions i reclamacions. Transcorregut l’esmentat termini, sense que hagin recaigut al·legacions, reclamacions i/o suggeriments que suposin modificacions al projecte, aquest s’entendrà definitivament aprovat. Cornellà de Llobregat, 27 de desembre de 2004. Ajuntament de Cornellà Edicte PER LA JUNTA DE GOVERN DE DATA 9 DE FEBRER DE 2005 VAN APROVARSE LES CONVOCÀTORIES DE SUBVENCIONS, PER A L'EXERCICI 2005, SEGÜENTS:. Organització i Desenvolupament d'Activitats Culturals Generals. Organització i Desenvolupament d'Activitats Esportives Generals i d'Activitats Generals d'Escoles Esportives. Organització i Desenvolupament d'Activitats Culturals dins la Campanya "Creacció". Organització i Desenvolupament d'Activitats Juvenils Generals. Organització i Desenvolupament d'Activitats en el Temps Lliure Infantil i Adolescent. Organització i Desenvolupament d'Activitats de Colònies, Campaments i Casals. Organització i Desenvolupament de Projectes i Campanyes de Sensibilització en matèria de Cooperació al Desenvolupament. Terminis de presentació de sol·licituds: 1ª Convocatòria del 14 al 28 de febrer del 2005 ambdós inclosos 2ª Convocatòria del 9 al 26 de maig del 2005 ambdós inclosos (exceptuats els Projectes de Colònies, Campaments i Casals així com Organització i Desenvolupament de Projectes i Campanyes de Sensibilització en matèria de Cooperació al Desenvolupament, amb convocàtories úniques coincident amb la 1ª convocàtoria). Documentació: Las Bases Particulars Reguladores d'aquestes convocàtories de subvencions, es poden consultar via www a la pàgina de l'Ajuntament: hhtp://www.cornellaweb.com. També es troben a disposició dels interessats a les Àrees d'Esports i Joventut i Cultura i Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat (carretera d'Esplugues, núm. 43, telèfons: 93 377 67 61 i 93 377 54 54, fax 93 474 09 53. Cornellà de Llobregat, 25 de gener de 2005. co rn e l l à informa 2 53