iA*W). - Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona

Any III
Olot, 13 d'o coet .de 1911
Nombre 119
Dona '•u '.fe Ramon M=yyyi^L*-'Juu
5I3L10Tr"T|
iA*W).
— — P R E U S D E SU3CRIPCIO
—
Olot
5 ptes_
Catalunya y demés nacions ibèriques 5 »
Extranger
10 »
Nombre solt
O'IO
— REDACCIÓ Y A D M I S T R A C I Ó —.
Setmanari polític y defensor
dels interessos de Ja comarca
Host.··tg·e social del 0. N. R.
Carrer du la Presó Vella, ir" b
adherit a la
ÜNIÚ FEDERAL NACIONALISTA REPUBLICANA
IVo's tornen els originals, encara que
no'ií publiquin
ANUNCIS, REIWITITSY ESQUELES MORTUÒRIES A PREUS CONVENCIONALS
DEL MESTRE
es un golpe de piqueta en el ya aportillado muro.
Si un dia Cataluna llegarà à alzarse contra Espafia, vuestra, no lo dudéis, seria la culpa.
Vucàtra c^níra','.í.i;J^«.'". -y2 nn·icrór'.·cí», absurda, intolerable, contraria à todo principio racional
y à toda buena política. Pasó ya el tiempo de aquel
Cormenin que os la trajo. La aplicasteis inconsideradamente y ya tocàis las consecuencias. Pueblos viriles han caído en la atonia y lo esperan todo de la generosidad del Estado, cada dia mas
impotente para la satisfacción de las necesidades
públicas. Se han empobrecido intelectual y moralmente las provincias y no se ha fortalecido ni el
entendimiento ni el corazón del Estado. El Estado
ni acierta à salir de la rutina ni à cenir à la moral
sus actos. No vive como las gentes honradas, midiendo los gastos con los ingresos. Por sus locos
despilfarros ha de aumentar todos los anos los
tributos y vivir en constante dèficit.
Las provincias, à su ejemplo, hacen otro tanto,
y casi todas viven en la mayor penúria.
LAS TARJETAS POSTALES
DE LOS OATALANÍSTAS
El catalanismo, que murió à manos del sefíor
Silvela, resucita. Para felicitación de las presentes
fiestas ha ideado unas tarjetas postales que llevan enarbolada, en una de las cumbres de Montserrat, la bandera de las cuatro barras, y dicen:
Deseu d iisted buenas Pascaas y d Cataluna
vida nueva, el remitente. Al recibírselas aquí,
nuestro asustadizo Gobierno ha prohibido à las
Administraciones de correos que las circulen. tPor
qué? Van todas con el correspondiente sello oficial y no defraudan los derechos de la Hacienda.
Tarjetas postales, con hermosos dibujos en el
reverso, publican ahora empresas de caràcter privado, sin que nadie se lo impida, y no se comprende que se prohiba las de la Unión Catalanista.
Desear vida nueva à Cataluna ées acaso un crimen? èEnvuelve alguna idea de separatismo? Aüo
nuevo, vida nueva, repiten à porfía los catalanes
F.Pi YMARGALL.
al acercarse Enero.
D'EltfuevoRègimcn.—1900
La bandera de las cuatro barras icuàndo dejó • N i n i i i u i i n i H i i H i n n n i N • • • •
de usàrsela en Cataluna? Tiene cada provincià su
ÜNA ADVERTÈNCIA
escudo de armas, y estan pintados los de todas
Estem enclosos, desde la nostra aparició, entre
en el salón de sesiones del Congreso. Aquellos
escudos son las banderas de las provincias. Aun dos focs: el dels reaccionaris, enemics nostres nalos municipios las ostentan en determinados días. turals, y el dels radicals, enemics artificials.
Això que an algú li fa formar un concepte de
En Cataluna, sobre todo, es general el uso de
las enseflas. Ni se reúnen en publico los coros de nosaltres molt lluny del real, mereix una adverClavé sinó bajo ricos estandartes bordados en pla- tència.
Uns creuen veure en nosaltres uns aliats dels
ta y oro, ni hay ya muchas sociedades sin bandera.
reaccionaris
y altres uns simples contrincants dels
éDe qué se asusta el Gobierno? <X>e qué los
radicals.
periódicos? iHabrían llegado à creer sobre la paNo som, doncs, ni una cosa ni altra.
labra de Silvela que el catalanismo y el regionaConsti ben alt, d'un cop pera sempre, que'ls
lismo habían muerto? iLes espanta que den nuevos signos de vida, aunque no sea mas que remi- reaccionaris mai per un mai, encara que'l cel se
besés ab la terra, ens mereixeràn la més lleu simtiendo unas tarjetas postales?
jAh,impenitentes unitarios! iRecordàis los erro- patia ni lograràn la nostra ajuda, ni d'amagat, peres por los que fuímos à la pérdida de la isla de ra coses que a política fassin referència. Podem
Cuba? Por los mismos estàis poniendo en peligro afirmar rodonament que lo que sentim pera ells
la integridad de la pàtria. Con nuestro sistema fe- arriba als límits de l'odi, passant pel llindar del
deral la afianzaríamos: vosotros la estàis sin cèsar despreci.
En quant als radicals ja es altra cosa: no'ns esquebrantando. Cada inmotivado ataque vuestro
Diputació de Girona — Servei de Biblioteques
panten gens ni mica'ls seus ideals, que a poca diferencia són els nostres, car a radicals dintre'l
nostre credo ningú'ns guanya. Mentres sien veritables republicans y declarats amics de nostra aimada Catalunya, seran amics nostres tots aquells
republicans que no més sien republicans de la República. Vol dir això que no reconeixerem beligerancia a quins idolatrin persones en lloc d'idees.
No estem per lerrouxistes, ni solistes, ni coroministes, ni iglesistes, ni per cap adgetiu declinat
d'un nom dels que moren, sinó pels ideals que
perduren a través dels sigles.
ïEstà clar així?
P. BUSQUETS.
KETALLSYPEPASSOS
Y... heusaquí que avui y considerantli marcada importància pera aquesta localitat, tinc el gust
d'oferir al pacient llegidor el sigüent article, que tallo de la secció Notas Obreras del setmanari La Campana de Gracia
Llegiu, que lo que serà plavensa per una, serà
congoixa y rabieta per altres.
«EL FRACÀS DELS
«ORÏ8TIAN8-SOCIALS»
«Davant la forsa creixent y de l'orientació revolucionaria de les masses obreres, els catòlics del
darrer ters de la passada centúria decidiren fundar,
en diverses nacions, partits «cristians-socials», ab
un programa de socialisme atenuat homeopàtic, més
nominal que real. El papa Lleó Xlll donà calor al
cristianisme social. A quasi tot Europa, els obrers
s'afiliaven als partits d'esquerra, ja lliberals, ja republicans, ja socialistes. Aquets partits, apart del seu
programa social y polítics tenien una marcada orientació anticlerical, racionalista, lliurepensadora, antirreligiosa y tot. Una classe de la societat, la més
nombrosa, portada pels seus afanys de transformació,
s'apartava cada dia més de les creencies religioses y
de les ensenyanses de l'Iglesia. Pera deturar o contrarrestrar aquet moviment, pera que'is anhels de millora no portessin els obrers al camp dels enemics de
la religió, se creà el cristianisme social. Calia fer
veure als obrers que'ls catòlics també s'interessaven
per ells, també els amparaven, també volien millorar
la seva situació. Així el cristianisme social no es, en
el fons, fill de la convicció, de les idees, sinó que té'l
'et