La caça i la lògica que se li escapa. Perseguisc la perdiu fins a

La caça i la lògica que se li escapa.
Perseguisc la perdiu fins a cansar-la.
L’empaite tot el que faça falta durant els
seus vols: 3, 4, 5 km… Al quart o cinquè
vol es voldrà amagar, i ací entra en joc
l’habilitat del gos. Tinc més possibilitats
d’agafar una perdiu en 5 km que altre
que haja fet 3 durant el mateix temps.
Em falta temps per a regalar perdius.
Sempre trobes qui te les demana, però a
casa ens mengem unes quantes. La meua
dona les cuina molt bé.
A la caça no tot és lògica. Hi ha coses que se t’escapen.
Ángel Pérez López, campió navarrès de caça menor del 2011 1.
El diumenge, 9 de gener de 2012, un caçador
de 61 anys matava d’un tret a un home de 24
que recollia fruites del bosc a Maià de
Montcal (la Garrotxa). Carles Dilmé Bosch,
de la Federació Catalana de Caça2, lamenta
aquesta mort i la qualifica com un fet
desgraciat i molt inusual, ja que es tractava
d’una persona aliena a la batuda i, per tant,
difícil de controlar, i rés feia pensar que
poguera haver algú a la zona que els caçadors
havien senyalitzat. Ens recorda a totes i a
tots que hem de respectar aquestes senyals i
que, al bosc, hem de portar roba d’alta
visibilitat per a evitar accidents 3.
El fet inusual que assenyala Dilmé és que la
víctima no siga caçadora.
Segons
4
Mutuasport , el 2010 moriren 6 dels seus
assegurats abatuts per altres caçadors, i 8
esportistes més moriren mentre caçaven per
causes naturals (infart, embòlia, etc) 5. Les
Gos penjat. Altra faceta de la caça.
estadístiques generals donen mitjanes anuals
estimades de 24 persones mortes a tirs (estat
espanyol, 2001-2006)6 i de desenes de persones ferides amb seqüeles greus, com
amputacions i danys oculars.
1
Diariodenavarra.es, 11.01.2012, “En la caza no todo es lógica, hay cosas que se te escapan”.
http://www.diariodenavarra.es/noticias/deportes/caza_pesca/caza_todo_logica_hay_cosas_que_escap
an_63931_2444.html
2
Vicepresident segon de la Federació Catalana i president de la Territorial de Girona.
http://www.federcat.com/cat/federacion/quienes_somos.pdf
3
Diaridegirona.cat, 09.01.2012, Els caçadors gironins lamenten la mort del jove a Maià durant una
batuda i ho atribueixen a un cas aïllat. http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2012/01/09/cacadorsgironins-lamenten-mort-del-jove-maia-durant-batuda-ho-atribueixen-cas-aillat/540952.html
4
5
www.mutuasport.com
Mutuasport, 2010, Sobre accidentes de caza. http://www.mutuasport.com/noticias/137-los-muertosde-la-caza
6
Club de caza, gener de 2007, Morir por la caza, José Luís Garrido. http://www.clubcaza.com/articulos/145garrido.asp
L’any passat, per exemple, es produïren 3 accidents greus en un sol cap de setmana a les
comarques de Castelló, que s’afegien a la llarga llista dels ocorreguts al País Valencià. El
balanç d’aquell cap de setmana fou de 2 persones mortes i una ferida greu, un caçador
que va veure com qui li disparà i el seu acompanyant fugien sense prestar-li ajuda. Un
dels dos morts caigué per un tir a boca de canó a dins d’un cotxe, dispar accidental de
l’escopeta carregada i sense els segurs del seu company. L’altre, com l’home que recollia
fruïts, també va morir víctima d’un caçador que disparà a allò que es movia 7. Joaquín
Cerdà Guillamón, de la Federació Valenciana de Caça 8, diu que no es pot portar
l’escopeta com si fora una granera, que és molt perillosa.
Inquietant. La gent que passa l’estona matant animals no sol trobar motius per a pensar
que pot haver més humans al món, sobre tot si no són “controlables” (és a dir, altres
caçadors i membres de la seua pròpia batuda) i no porten una armilla capaç de reflectir
la llum amb la potència suficient com per a traspassar els matolls. Porten a la butxaca el
símbol de l’especisme humà en forma de llicència de caça, amb l’única obligació
d’excloure de l’objectiu de la seua arma carregada els altres humans i els animals que les
normatives humanes protegeixen, i de tindre cura de l’arma i ser conscient de la seua
perillositat. Però, si un matoll es mou…
Persones que es mouen o viuen a
les terres que els caçadors
envaeixen conten que molta
d’aquesta gent vulnera les vedes
constantment, que caça a zones
prohibides, que envaeix propietats i
que dispara a prop de les cases, fins
i tot apuntant cap a les cases. Que
s’apropen a una finestra i senten
una terrible detonació just al
darrere. Que es desperten per la
nit i senten veus de gent que vol
matar la seua gossa per furtar-li els
cadells. Veus de gent que, a plena
llum del dia, riu i es diverteix
disparant els seus gats, que han
Temps per a matar i temps per a preparar la foto.
buscat protecció a dalt d’un arbre.
Un munt de gent que necessitaria
una vigilància permanent, que al mig del bosc i amb un arma a la mà sempre és
perillosa. Gent amb llicència de caça.
Penseu per un moment en Collserola plena de caçadors, amb uns pocs senglars que
s’amaguen i un munt de matolls que es mouen. Ja han fet alguna batuda. Penseu per
un moment en les víctimes de l’accident que és, per ella mateixa, la caça per esport o
diversió.
El campió navarrès de caça menor té una afició que li ve de xicotet i de la que està
orgullós, i ha perdut més d’11 kg per a no ser un dels esportistes que mor d’infart. És
capaç de fer més de 60 km corrent i empaitant perdius, i s’entrena cada dia per a poder
córrer i empaitar i matar perdius. Mata tantes que no sap que fer amb els seus cadàvers.
Així és aquest esport. L’objecte del joc no és un baló que llisca per la gespa o una meta a
7
Lasprovincias.es, 07.02.2011, Dos cazadores muertos y otro grave por disparos accidentales en batidas
de
jabalíes.
http://www.lasprovincias.es/v/20110207/comunitat/cazadores-muertos-otro-herido20110207.html
8
Vicepresident de la Federació Valenciana i delegat de Castelló.
http://www.federacioncazacv.com/index.php?option=com_content&view=article&id=65&Itemid=116
la què s’ha d’arribar primer, és un animal que fuig i s’amaga pel que ha estat la seua llar
fins que el maten. No es mesuren temps o distàncies ni es mouen marcadors de gols o
cistelles, es compten cadàvers.
El campió navarrès diu que a la caça no tot és lògica i hi ha coses que se t’escapen. Se
t’escapa que l’escopeta no és una granera que escombra matolls que es mouen, que tot el
que no porta armilla reflectant no té perquè ser un senglar. Se t’escapa que hi ha moltes
coses boniques per fer. És evident que se t’escapa que mates pel gust de matar, perquè
tens afició. Se t’escapa que reculls cadàvers, que et fas fotos amb ells i que estàs content
i orgullós de matar més que els altres. Se t’escapa aquesta és la forma que tens de passar
l’estona.
Aquesta pot posar senyalitzacions d’advertència per la gent que passa l’estona collint
fruïts, caçant bolets o gaudint d’una passejada. Crec que Albert Soler té raó: és
necessària una prova psicològica per a entregar una llicència d’armes a algú que passa
les estones matant?9
Club de caza.com, 09.06.2009, Tras el elefante de la selva y otros relatos (II). Antonio García Alonso.
«Otro día tendría la oportunidad de abatir un duiker azul y un precioso antílope enano de Bates (en la
imagen), trofeo, este último, que había tenido siempre especial ilusión en conseguir».
9
Diaridegirona.cat, 10.01.2012, L´article 22 als caçadors. Albert Soler.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/10/larticle-22-als-cacadors/541031.html
Diaridegirona.cat, 09.01.2012, Els caçadors gironins lamenten la mort del jove
a Maià durant una batuda i ho atribueixen a un cas aïllat. La Federació de
Caça de Girona demana que les persones que freqüentin boscos es posin roba d'alta
visibilitat per evitar accidents.
http://www.diaridegirona.cat/tema-dia/2012/01/09/cacadors-gironins-lamentenmort-del-jove-maia-durant-batuda-ho-atribueixen-cas-aillat/540952.html
ACN | La mort del jove de 24 anys i veí de Figueres ahir diumenge a mans d'un caçador
durant una batuda del senglar a Maià de Montcal (Garrotxa) ha estat una accident
"desgraciat" i "molt inusual", segons paraules del president de la Federació de Caça de
Girona, Carles Dilmé, que recorda que feia molts anys que afortunadament no es
produïa cap accident a persones alienes a aquesta activitat. Segons Dilmé, s'està
treballant amb temes de seguretat des de fa quinze anys i es continuarà insistint amb les
mesures que cal prendre però també demana als usuaris dels boscos que vesteixin amb
roba d'alta visibilitat per evitar accidents com aquest i que respectin la senyalització. Els
caçadors gironins lamenten l'accident mortal i ho atribueixen al fet que era una persona
aliena a la batuda i per tant "era molt difícil de controlar". Segons Dilmé, es van seguir
els controls de seguretat establerts i per tant es va delimitar amb les corresponents
plaques per advertir del perill però res feia pensar que hi pogués haver algú a la zona.
Tot i això, reconeix que es podria tractar d'un "error humà", en el sentit que el caçador
disparés sense veure amb claredat que es tractava d'un animal el que hi havia darrere els
matolls, però caldrà veure els resultats de la investigació. Per altra banda, continuaran
treballant amb la seguretat entre els seus membres per evitar que incidents com aquest
es puguin repetir però per això també demanen als usuaris dels boscos que vesteixin
amb roba d'alta visibilitat com fan els mateixos caçadors per evitar accidents.
Així mateix, recorden que els senyals s'han de respectar i per tant demanen a tots
aquells que vegin plaques que alerten d'una batuda que se n'allunyin. "Estem d'acord
amb la convivència de tots els usuaris dels boscos, simplement es tracta que ens anem
respectant", conclou Dilmé.
L'accident de diumenge. El jove mort, de 24 anys i veí de Figueres, va morir ahir al
matí mentre buscava fruites del bosc i boix darrere uns matolls a Maià de Montcal
(Garrotxa). Al mateix lloc hi havia una batuda de senglars. Un caçador va veure
moviment darrere d'uns matolls i va disparat, pensant-se que es tractava d'un animal.
Malauradament, el tret va impactar contra el noi i va ser letal. El caçador, de 61 anys i
veí de Besalú, va ser detingut per homicidi imprudent i, hores més tard, va quedar en
llibertat. Ara, caldrà veure si el jutge li imputa finalment un delicte per disparar sense
veure carament la presa. L'home va donar negatiu en la prova d'alcoholèmia.
Diaridegirona.cat, 10.01.2012, L´article 22 als caçadors. Albert Soler.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2012/01/10/larticle-22-als-cacadors/541031.html
Les armes no les carrega el diable, malgrat que així ho digui la saviesa popular. Ni
tindria temps, ocupat com està a dictar a governants i economistes com dirigir el món,
ni li fa cap falta, perquè cada arma sol tenir el seu propi idiota que la carrega. El mateix
idiota que després la dispara.
Si jo proposés la legalització d'un esport o entreteniment que suposés risc de mort no
només per als seus practicants sinó també per a la gent que res no hi té a veure, se'm
tancaria al frenopàtic. Si afegís que per la pràctica de tal activitat moririen cada any
unes quantes persones, em seria practicada una lobotomia. Doncs bé, no cal legalitzarho perquè ja existeix: es diu cacera i la practiquen uns senyors que es diverteixen matant
animals. Ho poden vestir d'ecologisme, de servei a la societat o d'experiència religiosa,
que el que els agrada és matar animals, i punt. Si és possible, després d'un bon esmorzar
de forquilla i ganivet i, sobretot, de porró de vi. Després, de tant en tant maten persones,
però ja se sap que d'això se'n diu víctimes col·laterals.
L'última d'aquestes, que paradoxalment segur que no serà l'última, és el pobre noi que
diumenge collia branques en un bosc de Maià de Montcal. L'explicació és la de sempre:
el caçador el va confondre amb un senglar. Si ja és difícil confondre una persona amb un
senglar –a mi no m'ha passat mai, i a fe que tinc amics peluts i rondinaries–, ja és mala
sort que sempre li passi a qui té una escopeta carregada a l'abast. A la novel·la Catch 22,
Joseph Heller descriu com per lliurar-se de missions perilloses els soldats només tenien
l'opció de declarar-se bojos. La trampa (catch) és que l'article 22 dicta que si algú es
declara boig per lliurar-se del combat significa que de boig no en té un pèl. D'igual
forma s'hauria d'aplicar un article 22 als caçadors a l'hora de les proves psicològiques
per a la llicència d'armes: si algú es diverteix matant animals ja ens podem estalviar la
prova, alguna cosa no li funciona bé al terrat.
Lasprovincias.es, 07.02.2011, Dos cazadores muertos y otro grave por disparos
accidentales en batidas de jabalíes.
Uno de los hombres falleció al recibir un tiro tras ser confundido por un animal en
Alcudia de Veo y el otro al detonarse el arma de un compañero en Segorbe.
http://www.lasprovincias.es/v/20110207/comunitat/cazadores-muertos-otro-herido20110207.html
La casualidad y la muerte se dieron ayer la mano en la provincia de Castellón. Dos
hombres murieron en sendos accidentes de caza en los términos montañosos de Alcudia
de Veo y Segorbe, en las inmediaciones de la Sierra de Espadán. Un tercer cazador
resultó herido grave el sábado por la mañana cerca del embalse de Loriguilla en
Domeño. La víctima recibió dos disparos al ser confundido con un animal. Los tres
sucesos ocurrieron en poco más de 24 horas en batidas de jabalíes.
Las dos muertes se registraron alrededor de la una de la tarde de ayer en circunstancias
que investiga la Guardia Civil. La tragedia les sobrevino a ambos cazadores de la misma
manera: de manos de un compañero.
El hombre fallecido en Alcudia de Veo, Miguel Molina, de 65 años de edad, es hermano
del marido de la alcaldesa, Mari Carmen Alós. La víctima había salido con un grupo de
cazadores experimentados para participar en una batida de jabalíes en la partida
Jinquer, una zona montañosa de difícil acceso. Las primeras investigaciones de la
Guardia Civil apuntan a que uno de los integrantes del grupo disparó con su escopeta y
alcanzó a Miguel en el pecho.
El teniente de alcalde de Segorbe y presidente de la sociedad de cazadores del pueblo,
Ángel Berga, organizó la montería. Al terminar la jornada cinegética, echaron en falta a
varios de los participantes porque no regresaban. El guarda de la sociedad se acercó a la
zona para ver qué pasaba y descubrió el motivo de la tardanza. Al parecer, uno de los
cazadores confundió a Miguel con un jabalí y le disparó al observar movimientos
extraños junto a un matorral.
Nada más tener conocimiento del suceso por una llamada al 112, el Centro de
Coordinación de Emergencias movilizó a la Guardia Civil, un equipo del SAMU y los
bomberos, que rescataron el cadáver del hombre en la partida de la Parra.
El cazador que murió en el accidente de Segorbe es Eduardo Beltrán Soler, de 51 años,
vecino de Xòvar y trabajador de Agrodisa. Los hechos ocurrieron en una zona conocida
como la Masía del Coronel. La víctima se disponía a regresar al punto de partida en un
vehículo de la marca Lada junto a tres compañeros. Lorenzo Hervás, que iba al volante,
bajó del coche para comprobar la sujeción del remolque. De repente, el cazador oyó una
detonación.
La persona que disparó accidentalmente el arma se encontraba junto a la víctima en el
asiento trasero. «¡Lo he matado!», gritó el hombre. Su presencia en el vehículo era fruto
de una casualidad, ya que subió con la escopeta cargada al automóvil de su amigo por un
descuido. Al terminar la batida, el cazador acudió a su coche, y tras comprobar que se
había dejado las llaves dentro, se marchó a buscar a sus compañeros para que le llevaran
a Soneja, donde reside, y así recoger otra llave.
La muerte de Beltrán fue inmediata. Los dos testigos estaban destrozados,
especialmente el autor del tiro accidental. Los tres hombres se conocían desde hace
tiempo y participaban en cacerías. Según las investigaciones de la Guardia Civil, el
hombre cometió una grave imprudencia al no poner el seguro o no descargar la
escopeta. Un equipo de agentes realizaron una minuciosa inspección en el automóvil.
Los guardias también intervinieron la escopeta y recogieron huellas y restos de sangre
en el coche.
En Domeño, sobre las once y media de la mañana del sábado, otro cazador de 47 años,
Vicente Molina, resultó herido grave al recibir dos tiros de escopeta cuando participaba
en una batida de jabalíes. El autor de los disparos y otro hombre que le acompañaba
huyeron sin socorrer a la víctima.
Los compañeros del cazador herido avisaron al teléfono de emergencias 112 y
trasladaron a Vicente a la cercana localidad de Calles, donde una ambulancia esperaba
su llegada. El hombre continuaba ingresado anoche en el Hospital Arnau de Vilanova.
Otros accidentes de caza. La mala fortuna se ha cebado varias veces con la caza en
la provincia de Castellón. El 11 de noviembre de 2007, otros dos hombres perdieron la
vida en menos de tres horas al recibir disparos accidentales de escopeta en los términos
municipales de Vila-real y Viver.
El primero de aquellos sucesos ocurrió sobre las nueve de la mañana. Un hombre de 60
años de edad, vecino de Burriana, falleció desangrado tras dispararse accidentalmente
en el brazo mientras cazaba en el término de Vila-real. Al parecer, la víctima trataba de
matar un tordo cuando se produjo la fatalidad.
El teléfono de emergencias 112 recibió sobre las 9.15 horas el aviso del accidente y,
aunque una ambulancia del SAMU se desplazó con urgencia al lugar, la partida Solaes,
los sanitarios no pudieron hacer nada por la vida del cazador.
Apenas dos horas después, otro disparo accidental causó otra muerte en el municipio de
Viver en la comarca del Alto Palancia. Allí perdió la vida Pedro Soriano Vicente, de 61
años, natural de Teruel y residente en Valencia.
El disparo que le causó la muerte se produjo cuando el hombre estaba apoyado en la
escopeta y su perra le saltó encima, según un testigo. Ocurrió sobre las once de la
mañana en la partida de La Ceradilla, junto al barranco del Ochino, muy cerca de
Masías del Ragudo. La víctima solía pasar allí los fines de semana en su chalé.
El accidente se produjo cuando el cazador estaba conversando con otros tres
compañeros. El disparo le alcanzó de lleno. Los testigos llamaron a los servicios de
emergencia y trataron de taponar la herida, que sangraba abundantemente. La víctima
parecía consciente, pero en pocos minutos perdió el conocimiento. Cuando los
sanitarios llegaron al lugar, el cazador ya había fallecido.
Un fatídico resbalón. En 2003, otros dos cazadores valencianos fallecieron por
sendos disparos accidentales. Rafael M., que residía en Tavernes Blanques, perdió la
vida el 12 de octubre de 2003 en Bejís. La causa de la tragedia fue un resbalón.
El terreno mojado por la lluvia hizo que el hombre perdiera el equilibrio, y su escopeta
se disparó al caer al suelo. El impacto que Rafael recibió en el estómago resultó mortal.
Otra víctima de la actividad cinegética.
El 25 de octubre de ese mismo año, Pablo Martínez, de 22 años, murió en el Hospital
General de Valencia, donde ingresó en estado de coma tras recibir un disparo y
desangrarse. El accidente se produjo en la partida de la Loma de la Virgen en el término
municipal de Picassent. Pablo salió a cazar con su escopeta del calibre 22 y sus perros.
El joven resbaló y cayó al suelo con tal mala fortuna que el arma se disparó y la bala le
alcanzó en el muslo de la pierna izquierda.
El cazador llegó como pudo hasta su chalé, situado también en Picassent. Su hermano le
taponó la herida con un trapo y lo llevó en su coche al centro de salud más cercano. El
SAMU logró reanimar a Pablo y lo trasladó al Hospital General, donde falleció horas
después.
España es, después de Francia, el segundo país de la Unión Europea en número de
cazadores federados, con cerca de 800.000, de los que cerca de 75.000 son mujeres.
Cataluña y la Comunitat Valenciana encabezan el «ranking» del número de cazadores
por detrás de la comunidad andaluza.
Las muertes de Miguel Molina y Eduardo Beltrán cayeron como un mazazo entre los
colectivos de cazadores de la Comunitat Valenciana. El que fuera presidente de la
Federación Provincial de Caza de Castellón, Joaquín Cerdá, mostró su indignación por
las dos tragedias. «No se puede llevar el arma como si fuera una escoba», aseveró Cerdá.
«Por más veces que digas que hay que ser prudente no hacen caso. Mi gran lucha ha
sido pedir prudencia, y siempre me han tachado de exagerado», añadió.
«Cuando tienes a un compañero a menos de 150 metros, la escopeta tiene que estar
abierta», afirma otro cazador. Sin embargo, todos estos consejos son inútiles cuando el
que dispara confunde a una persona con un jabalí, tal y como sucedió ayer en Alcudia de
Veo. En 2009, otros dos hombres murieron en similares circunstancias cuando
participaban en sendas monterías en Gerona y Ciudad Real.
«Es una desgracia matar accidentalmente a alguien, pero cuando suceden tragedias
como las de este fin de semana, es peor porque matan a un amigo o un familiar», explica
Cerdá.
Cazadores borrachos 1: http://www.youtube.com/watch?v=aEyNLLYc-c8
Club de caza.com, 09.06.2009, Tras el elefante de la selva y otros relatos (II). Antonio
García Alonso. «Otro día tendría la oportunidad de abatir un duiker azul y un precioso
antílope enano de Bates (en la imagen), trofeo, este último, que había tenido siempre
especial ilusión en conseguir».