Fent memòria La urbanització de "Torre Vella"

EL
POBLE ELS «PARES DE LA CIUTAT»
4
La urbanització de
"Torre Vella"
Un dels obstacles més considerables amb què topen els Ajuntaments d'Esquerra per a portar a cap
l'obra renovadora que respongui a la confiança que
ets va otorgar la massa popular és l'heretatge de les
Corporacions municipals precedents. Pesa com una
càrrega feixuga, en aquest sentit, l'heretatge de la
Dictadura i, com és el cas pel que fa a la nostra Ciutat, el del Ajuntaments que per llur composició van
deixar un rastre poc eficient. En aquest cas, d'ohra
realment favorable a les aspiracions populars no en
trobareu la petja; en canvi però, a l'empar d'una
neutralitat purament externa, sedient inspirada en
els interessos generals, sovint s'han afavorit interessos purament particulars, o, en la millor de les. circumstàncies, no s'han tingut abastament en compte
o han passat a segon terme els de la hisenda municipal.
Un dels exemples niés caracteristics en aquest
sentit ens l'ofereix el projecte d'urbanització de la
«Torre Vella» propietat del senyor Enric de Sarriera,
ex-marquès de l3arbara de la Manresana i no sabem
de si alguna cosa més.
A la tardar de l'any 1930—i, ai las! de la monarquia — el marquès de Barbarà, de la Manresana, etc.,
que mai no havia palesat et menor interès ni la ornés
petita estima per Badalona, va sentir-se colpit de
sobte per un ardent amar envers la ciutat, i, en instància adreçada a l'Ajuntament el 22 d'octubre,
sol.licita autorització per a sacrificar-se per Badalona
urbanitzant la finca de la seva propietat coneguda
per «Torre Vella». Acompanyava la instància una
memòria que denota un eixoriviment eufòric que el
senyor ex-marqués probablement no havia conegut
d'ençà dels temps dels xeflis primoriverencs.
E l seu projecte no l'inspirava — voleu callar! —
cap mena d'interès particular, ans bé «el creciente
desarrollo de esta ciudad y el gran incremento que,
con este objeto, toma la edificación». «Se ha dado el
caso — afegia, en un castellà del qual no ens fem responsables — de que las poblaciones no han tornado
el desarrollo que les requeria—aquest les val un
Perú —por no haver urbanizado a su debido tienipo
terrenos destinados a labor los propietarios respectivos. Este ha sido tambien otro motivo, el no querer
que, por mi causa, sufriera quebranto el desarrollo
normal de la ciudad». Després d'aquest preàmbul,
ve la descripció del projecte. D'avantatges per a Badalona, gracies a la magnimitat del senyor marquès,
no en vulgueu més: predomini del terreny viable
sobre l'edificable, construcció d'una plaça, a la qual
et senyor Sarriera dóna modestament el seu nom,
amb un magnífic «Excelentisimo Sr. Marqués» i tot,
(le més de 5.000 metres quadrats, carrers amples,
electricitat a dojo, «plazas públicas para solaz de los
pequenuelos», on puguin celebrar-se, a més, festes
populars, i on «nunca puedan enrarecer la atmósfera
los gases que en la misma pudieran estar en suspensión, dàndoles tanta esta gran plaza c.omo las calles
que se proyectan campo suficiente para que puedan
alejarse con facilidad».
Per lots aquests motius, el senyor Sarriera cedeix
els terrenys a l'Ajuntament. En quilles condicions?
Aixà esel que veurem en el nostre pràxim article.
Un ciutadà
Fent memòria
Els lerrouxistes i els lligueros publicaren un manifest i deixaren d'assistir a les sessions. Bons amics,
han coincidit a Badalona de la mateixa manera que
coincideixen, ja fa temps a Madrid, Per fi s'han
ajuntatoblidant antigues diferències de procediments,
no diem ideològiques perquè d'ideals ao n'han Tingut mai. Els primers volien la República per tenir
després el goig de trair-la. Els segons. demanaven
l'Autonomia perquè sabien que mai L'obtindrien d'un
Borbcí, i la República era tan lluny per ells?
Avui l'atzar ens ha portat a llegir un article de
don Lacandro, gran amic de Cambó; que brindem
al homes de la Lliga que un dia foren catalanistes i.
al s radicals que avui tormneii part del remat del Senyor.
«...Hace menos de seis anos imperaba en Barcelona el catalanismo politico, hijo degenerado de un
conturbenio monstruosa entre una aspiración literaturesca, romàntica, y un malestar social subido al
periodo agudo con motivo de la catâstrofe nacional
(es refereix al desastre de Cuba)»
«...Los de arriba encontraron enseguida su fórmula, las bases de Manresa, incongruentes, reaccionarias, escritas en lujoso pergarnino, mantenedoras
de privilegios antiguos, creadoras de nuevos, con
alma y cou tendenciadisgregadora, separatista, como
inspirados por el espiritu clerical y aprobadas por
varios. obispos de maldita memoria, que debieran
haver muerto como don Opas o Acuna.»
«Yo digo que si hubiera sido militar, hubiera ido
a quemar «La Veu», el «Cucut», la Lliga y el palacio
del obispo por lo menos. Y si yo hubiera estado en
Barcelona la noche de «autos», hubiéramos ido el
pueblo i yo a quemar varios conventos y escuelas de.
separatismo.»
«...Pues mi opiniún ahi queda y en resumen digo:
Que me alegro mucho de lo sucedido (es refereix a..
l'assalt de «La Veu».
«...que antes de pactar con esa chusma (vol dir la
Lliga) envilecida por el amor al ochavo, que es la
qúintaesencia de su regionalismo estoy dispuesto. a
rebelarme contra todo el mundo, acompanado o solo.
Acompanado si el pueblo nie ayuda, o solo en mi casa asomàndome al balcón para escupir en la cabeza
de tan toimbécil,de tan tofarsantey de tanto cobarde».
Creien no serà per demés recordar la noble acti• tut de Francesc Macià a l'ocàrrer els lets coneguts
per la crema del «Cu-cut» (24 novembre 1905). Francesc Macià era allavors tinent coronel d'Enginyers de
guarnició a Lleida i cap d'aquella Comandància el
qual, supeditant-ho tot a la seva condició de català
va sublevar-se contra una disciplina que traïa els
seus sentiments. Hom parlà de la formació d'un tribunal d'honor, Francesc Macià desafià tots els tribunals que volguessin ésser-li imposats afirmant que
ell en tenia prou aLnb el tribunal de la seva consciencia i no s'amagà de manifestar la seva protesta
la seva indignació pel que ell qualificà. d'acte de.
vandalisme.
Ho recordeu aixà, homes de la Lliga? i si ho recordeu, perquè aquesta política de confraternitat amb:
els lerrouxistes, anticatalans per excel.lència i aquest
odi mal contingut contra l'obra de l'apòstol del catalanisme-Francesc Macià?
Perquè?
G.