ÉS CLAR QUE PODEM / CLARO QUE PODEMOS BCN DOCUMENT DE PRINCIPIS POLITICS I ORGANITZATIUS PER A L’ÀMBIT MUNICIPAL DE BARCELONA DOCUMENT DE PRINCIPIOS POLÍTICO-ORGANIZATIVOS PARA EL ÁMBITO MUNICIPAL DE BARCELONA ÍNDEX/ ÍNDICE I. PODEM A BARCELONA/ PODEMOS EN BARCELONA II. MODEL ORGANITZATIU PER AL MUNICIPI/ MODELO ORGANIZATIVO PARA EL MUNICIPIO I.I Una ciutat en crisi / Una ciudad en crisis II.I Òrgans municipals / Órganos municipales I.II Propostes per a un canvi polític / Propuestas para un cambio político II.II Els cercles / Los círculos I.III Convertir PODEM en un actor central en la vida política de Barcelona / Convertir PODEMOS en un actor central en la vida política de Catalunya II.IIIFinançament / Financiación 02 03 PREÀMBUL / PREÁMBULO 04 PREÀMBUL/ PREÁMBULO Aquest document és una proposta per treballar, des de la ciutat de Barcelona, els objectius que es va marcar l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede pel proper cicle polític i electoral. Entenem que les propostes aprovades a escala estatal no poden adaptar-se de manera mecànica al treball en l’àmbit local. PODEM s’enfronta actualment al repte d’aprofitar la finestra d’oportunitat sorgida de la crisi del règim polític de la Transició, amb l’objectiu concret de guanyar les pròximes eleccions generals, que es preveuen per a novembre de 2015. El nostre treball en aquest període ha d’estar orientat a aconseguir aquest objectiu, entenent que per contribuir-hi de la millor manera possible PODEM Barcelona ha de convertir-se en un actor central en la política barcelonina. La nostra capacitat d’èxit en aquesta tasca ha de partir de l’anàlisi seriós i rigorós de la situació social, econòmica i política en la qual ens trobem. Al mateix temps, hem de ser capaços de traslladar els elements programàtics centrals de PODEM a les particularitats de la ciutat i al marc competencial de les institucions locals. Desenvoluparem aquestes El presente documento es una propuesta para trabajar, desde la ciudad de Barcelona, los objetivos que se marcó la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede para el próximo ciclo político y electoral. Entendemos que las propuestas aprobadas a escala estatal no pueden adaptarse de manera mecánica al trabajo en el ámbito local. PODEMOS se enfrenta actualmente al reto de aprovechar la ventana de oportunidad surgida de la crisis del régimen político de la Transición, con el objetivo concreto de ganar las próximas elecciones generales, que se prevén para noviembre de 2015. Nuestro trabajo en este periodo debe estar orientado a conseguir tal objetivo, entendiendo que para contribuir de la mejor manera posible al mismo, PODEMOS Barcelona debe erigirse como un actor central en la política barcelonesa. Nuestra capacidad para tener éxito en esta tarea debe partir del ánalisis serio y riguroso de la situación social, económica y política en la que nos encontramos. A su vez, debemos ser capaces de trasladar los elementos programáticos centrales de PODEMOS a las particularidades de la ciudad 05 dues qüestions en els capítols 1 i 2 del document de principis polítics que presentem a continuació. Per tenir èxit en la tasca de convertir-nos en un actor central en la política, ens plantegem tres línies de treball que el Consell Ciutadà ha de garantir: el desenvolupament i l’activitat dels Cercles territorials i sectorials de la ciutat, espais centrals d’autoorganització de la majoria social i primer espai de contacte de PODEM amb la gent; la relació de PODEM Barcelona amb els moviments socials, el sindicalisme i els diferents espais de la cultura, com a agents fonamentals en la tasca de recuperar la societat civil organitzada per a un projecte de canvi polític com el que plantegem; i finalment PODEM Barcelona ha de ser un agent de transmissió de les idees de canvi polític a través dels espais majoritaris de socialització. Desenvolupem aquestes línies de treball en el capítol 3 del primer bloc. En el nostre horitzó immediat ens trobem amb la cita de les eleccions municipals, enfront de la qual hem de desenvolupar una posició clara. En els últims mesos el Cercle PODEM Barcelona ha participat en els debats constitutius de la candidatura municipalista Guanyem. En el capítol 2 del primer bloc exposem la nostra proposta de treball en la candidatura de confluència Guanyem y al marco competencial de las instituciones locales. Desarrollaremos estas dos cuestiones en los capítulos 1 y 2 del documento de principios políticos que presentamos a continuación. Para tener éxito en la tarea de erigirnos como un actor central en la política, nos planteamos tres líneas de trabajo que el Consejo Ciudadano debe garantizar: el desarrollo y la actividad de los Círculos territoriales y sectoriales de la ciudad, espacios centrales de autoorganización de la mayoría social y primer espacio de contacto de PODEMOS con la gente; la relación de PODEMOS Barcelona con los movimientos sociales, el sindicalismo y los diferentes espacios de la cultura, como agentes fundamentales en la tarea de recuperar la sociedad civil organizada para un proyecto de cambio político como el que planteamos; y finalmente PODEMOS Barcelona debe ser un agente de transmisión de las ideas de cambio político a través de los espacios mayoritarios de socialización. Desarrollamos estas líneas de trabajo en el capítulo 3 del primer bloque. En nuestro horizonte inmediato nos encontramos con la cita de las elecciones municipales, frente a la cual debemos desarrollar una posición clara. En los últimos meses el Círculo PODEMOS Barcelona ha participado en los debates constitutivos de la candidatura 06 Barcelona, la plataforma que impulsa Ada Colau i que compta amb més de 32.000 signatures de suport i presència als barris. Entenem que aquesta candidatura ciutadana pot recollir els criteris assenyalats per l’Assemblea Ciutadana per a la participació de PODEM en candidatures d’unitat popular i ciutadana en l’àmbit municipal, i que és la que millor promou el canvi polític i social que volem i necessitem. El nostre treball ha de ser mantenir i recolzar l’orientació en els debats de Guanyem, per construir un escenari en el qual aquesta candidatura compleixi les exigències assenyalades per l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede per a la participació en candidatures municipals d’unitat popular i ciutadana. L’altre gran repte al qual ens enfrontem és l’articulació d’un model organitzatiu que permeti portar a la pràctica les ambicioses tasques que ens plantegem. Partim del treball realitzat durant aquests mesos. Els Cercles territorials i sectorials són la base des de la qual hem d’avançar en la construcció de PODEM Barcelona. La constitució del Consell Ciutadà és un pas endavant en la nostra organització, però entenem que aquest no ha de constituir-se en una nova estructura, al marge de les municipalista Guanyem. En el capítulo 2 del primer bloque exponemos nuestra propuesta de trabajo en la candidatura de confluencia Guanyem Barcelona, la plataforma que impulsa Ada Colau que cuenta con más de 32.000 firmas de apoyo y presencia en los barrios. Entendemos que esta candidatura ciudadana puede recoger los criterios señalados por la Asamblea Ciudadana para la participación de PODEMOS en candidaturas de unidad popular y ciudadana a nivel municipal, y la que mejor promueve el cambio político y social que queremos y necesitamos. Nuestro trabajo debe ser mantener y apoyar la orientación en los debates de Guanyem, para construir un escenario en el que esta candidatura cumpla con las exigencias señaladas por la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede para la participación en candidaturas municipales de unidad popular y ciudadana. El otro gran reto al que nos enfrentamos es la articulación de un modelo organizativo que permita llevar a la práctica las ambiciosas tareas que nos planteamos. Partimos del trabajo realizado a lo largo de estos meses. Los Círculos territoriales y sectoriales son la base desde la que debemos avanzar en la construcción de PODEMOS Barcelona. La constitución del Consejo Ciudadano es un paso 07 ja existents. El model organitzatiu que presentem té com a objectiu millorar les dinàmiques de treball que hem anat desenvolupant, i ser capaços d’arribar a àmbits que fins ara no hem pogut abordar. Per aconseguir el bon desenvolupament organitzatiu, proposem un pla de desplegament de Cercles territorials a la ciutat. Definim també una sèrie d’espais per facilitar el contacte i la coordinació entre els Cercles i el Consell Ciutadà, i des de tots dos amb la societat civil, els moviments socials i la majoria social amb la qual volem construir el canvi polític. El tercer bloc del document desenvolupa el model de finançament per a PODEM Barcelona. Igual que en altres àmbits de l’organització, no dependrem de bancs ni de grans mecenes. Hem de construir, per tant, una organització finançada per a la gent. Amb aquest objectiu, a més de complir tots els mecanismes de transparència que exigeix l’Assemblea Ciutadana, hem de treballar per aconseguir mecanismes de finançament eficaços per explicar la necessitat que PODEM segueixi sent una organització sense deutes amb bancs, grans empreses o grans fortunes. hacia adelante en nuestra organización, pero entendemos que éste no debe constituirse en una nueva estructura, al margen de las ya existentes. El modelo organizativo que presentamos tiene por objetivo mejorar las dinámicas de trabajo que hemos venido desarrollando, y ser capaces de llegar a ámbitos que hasta el momento no hemos podido abordar. Para conseguir el buen desarrollo organizativo, proponemos un plan de despliegue de Círculos territoriales en la ciudad. A su vez, definimos una serie de espacios para facilitar el contacto y la coordinación entre los Círculos y el Consejo Ciudadano, y desde ambos con la sociedad civil, los movimientos sociales y la mayoría social con la que queremos construir el cambio político. El tercer bloque del documento desarrolla el modelo de financiación para PODEMOS Barcelona. Al igual que en otros ámbitos de la organización, no dependeremos de bancos ni de grandes mecenas. Debemos construir, por tanto, una organización financiada por la gente. Para ello, además de cumplir todos los mecanismos de transparencia que exige la Asamblea Ciudadana, debemos trabajar para conseguir mecanismos de financiación eficaces para explicar la necesidad de que PODEMOS siga siendo una organización sin deudas con bancos, grandes empresas o grandes fortunas. 8 PREÁMBULO/ PREAMBUL PODEM A BCN / 1. PODEMOS EN BCN 09 I.I UNA CIUTAT EN CRISI/ UNA CIUDAD EN CRISIS La situació social a la nostra ciutat és cada vegada més crítica. Vivim en una societat profundament i creixentment desigual, en la qual augmenta el nombre de rics al mateix temps que s’incrementen els nivells de pobresa i exclusió social. La situación social en nuestra ciudad es cada vez más crítica. Vivimos en una sociedad profunda y crecientemente desigual, en la que aumenta el número de ricos al tiempo que se elevan los niveles de pobreza y exclusión social. A Barcelona aquestes diferències es manifesten de forma molt concreta. Durant els últims anys la ciutat ha vist com s’incrementaven les diferències de renda per districtes. Actualment, un nombre reduït de barris concentren nivells mitjans de renda 3 i fins a 4 vegades superiors a les dels barris més pobres. L’esperança de vida entre els habitants de la ciutat funciona igualment com un indicador especialment pervers de les desigualtats socials. Avui, una persona resident al barri de Sant Gervasi viu de mitjana 8 anys més que una del Raval. També el gènere és un eix respecte al qual ha crescut la desigualtat. En els últims anys, la bretxa salarial entre homes i dones ha augmentat a Catalunya malgrat baixar en el conjunt de la Unió Europea. En Barcelona estas diferencias se manifiestan de manera muy concreta. Durante los últimos años la ciudad ha visto cómo se acrecentaban las diferencias de renta por distritos. Unos pocos barrios concentran actualmente niveles medios de renta 3 y hasta 4 veces superiores a las de los barrios más pobres. Asimismo, la esperanza de vida entre habitantes de la ciudad funciona como un indicador especialmente perverso de las desigualdades sociales. En la actualidad una persona que reside en el barrio de Sant Gervasi vive, de media, 8 años más que una que lo hace en el Raval. También el género es un eje con respecto al cual ha crecido la desigualdad. En años recientes, la brecha salarial entre hombres y mujeres ha aumentado en Catalunya aunque baje en el conjunto de la Unión Europea. En les últimes legislatures hem assistit al desplegament de tot un seguit de polítiques 010 econòmiques de retallades sense precedents que, segons els seus propis impulsors, tenien per objectiu treure’ns de la crisi. Amb aquest objectiu com a justificació s’han reduït dràsticament, d’una banda, les partides de sanitat, educació i polítiques socials. De l’altra, han caigut en picat els salaris i s’ha facilitat l’acomiadament en forma de reformes. La precarietat laboral, si no la pobresa i l’atur, s’han convertit en la tònica dominant. L’atur resultant d’aquestes polítiques no és avui únicament la principal preocupació del conjunt de la ciutadania, sinó que és també un cruel indicador dels nivells de desigualtat als quals està arribant Barcelona. La taxa d’atur del barri amb més aturats de la nostra ciutat quadruplica la del barri que menys aturats té. I, novament, no només hi ha més atur en uns barris que en uns altres, sinó que té molta més incidència en un dels dos gèneres: a Catalunya la taxa de dones amb treball és vuit punts més baixa que la dels homes. Com hem assenyalat, la posada en pràctica d’aquestes fórmules antisocials no només no ha resolt cap dels efectes de la crisi, sinó que els ha incrementat. A Catalunya, el risc de pobresa augmenta mig punt cada any i actualment més d’un 20% dels seus habitants viuen sota el llindar de pobresa. Aquesta amenaça té especial incidència A lo largo de las últimas legislaturas hemos asistido al despliegue de una serie de políticas económicas de recortes sin precedentes, que según sus propios impulsores tenían por objetivo sacarnos de la crisis. Con ese objetivo como única justificación se han reducido drásticamente, por un lado, las partidas de sanidad, educación y políticas sociales. Por otro, han caído en picado los salarios y se ha facilitado el despido a base de reformas. La precariedad laboral, cuando no la pobreza y el paro, se ha convertido en tónica dominante. El desempleo resultante de estas políticas no es hoy solamente la mayor preocupación para el conjunto de la ciudadanía, sino que además constituye otro cruel indicador de los niveles de desigualdad a los que se está llegando en Barcelona. La tasa de paro del barrio con más desempleados de nuestra ciudad cuadruplica a la del barrio que menos parados tiene. Y, de nuevo, no solo hay más paro en unos barrios que en otros, sino que también tiene mucha más incidencia en uno de los dos géneros: la tasa de mujeres con trabajo en Catalunya es ocho puntos más baja que la de los hombres. Como ya hemos señalado, la puesta en práctica de estas recetas antisociales no sólo no ha resuelto ninguno de los efectos de la crisis, sino que los ha incrementado. En Catalunya el riesgo 011 en els grups socials més desprotegits: l’any passat, el 27,3% dels menors catalans es trobava en situació de pobresa, un 0,6% més que en el 2012. A més, aquestes polítiques d’austeritat no aconsegueixen guanyar competitivitat ni disminuir el dèficit públic. Augmenten la bretxa de la desigualtat i acaben amb els avenços en matèries socials i de gènere. Són aquestes polítiques “deflacionistes” les que retornen a la dona per diferents raons a l’àmbit domèstic: les retallades en sanitat i educació obliguen a la dona a assumir rols que havien estat públics o a compartir responsabilitats que havia assumit l’Estat, com la provisió de serveis de cures. Paral·lelament, a Barcelona hem assistit en els últims anys a la construcció d’un model de ciutat centrat en el monocultiu turístic. Amb l’agreujant que les pràctiques locals promouen per a la ciutat una activitat turística cada vegada de menys qualitat. Comprovem amb creixent preocupació com aquesta aposta ha resultat en una reducció dràstica de la diversitat econòmica de la nostra ciutat i de la seva capacitat de produir riquesa, i també com el dinamisme i l’adaptabilitat d’una economia i un mercat laboral cada vegada més vulnerables s’han vist creixentment limitats. Pel camí, els beneficis d’aquest model econòmic han anat a parar a mans d’una elit reduïda, mentre als de pobreza aumenta medio punto al año y actualmente más de un 20% de sus habitantes vive bajo el umbral de la pobreza. Amenaza que se ceba especialmente con los grupos sociales más desprotegidos: el año pasado el 27,3% de los menores catalanes se encontraba en situación de pobreza, un 0,6% más que en 2012. Estas políticas de austeridad no consiguen ganar competitividad ni disminuir el déficit público. Aumentan la brecha de la desigualdad y acaban con los avances en materias sociales y de género. Son estas políticas “deflacionarias” las que devuelven a la mujer por diferentes razones al ámbito del hogar: los recortes en sanidad y educación obligan a la mujer a asumir roles que habían sido públicos o a compartir responsabilidades que había asumido el estado, como la provisión de servicios de cuidado. Paralelamente, en Barcelona hemos asistido en los últimos años a la construcción de un modelo de ciudad centrado en el monocultivo turístico. Con el agravante de que las políticas locales promueven para la ciudad una actividad turística de cada vez peor calidad. Comprobamos con creciente preocupación cómo esta apuesta ha dado como resultado una reducción drástica de la diversidad económica en nuestra ciudad y de su capacidad de producir riqueza, y también cómo el 012 nostres barris es van perdent infraestructures i espais públics que estaven destinats a l’ús i gaudi del veïnatge. Les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona constatem cada dia, i cada vegada amb més claredat, com el nivell d’ocupació que exerceixen més de 7,5 milions de turistes anuals fa inviable la necessària imbricació del teixit d’una comunitat, i converteix àmplies zones del nostre municipi en territoris pràcticament inhabitables. Tant en l’etapa de govern del PSC com en l’actual de CiU, els partits que han estat al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona no han estat tan sols responsables del desenvolupament d’aquest nociu model econòmic, i dels programes de retallades en despeses socials i les mesures d’austeritat que, com hem indicat abans, han acabat revertint en una situació altament inestable i desigual per als habitants de la ciutat. Succeeix també que aquests partits han actuat sistemàticament com a majordoms de les elits econòmiques que tenen segrestada Barcelona, ignorant per sistema la ciutadania en la presa de decisions de govern que la concerneixen –com ha estat el cas en tot allò referent al Pla Paral·lel, per posar un exemple entre tants altres– o actuant, en altres casos, directament dinamismo y la adaptabilidad de una economía y un mercado laboral cada vez más vulnerables se han visto crecientemente limitados. Por el camino, los beneficios de este modelo económico han ido a parar a manos de una reducida élite, mientras en nuestros barrios se van perdiendo infraestructuras y espacios públicos que estaban destinados al uso y disfrute de los vecinos y vecinas. Las ciudadanas y los ciudadanos de Barcelona constatamos cada día, y cada vez con mayor claridad, cómo el nivel de ocupación ejercido por más de 7,5 millones de turistas anuales hace inviable la necesaria imbricación del tejido de una comunidad, y convierte amplias zonas de nuestro municipio en territorios prácticamente inhabitables. Tanto en la etapa de gobierno del PSC como en la actual de CiU, los partidos que han estado al frente del Ayuntamiento de Barcelona no han sido solamente los responsables del desarrollo de este nocivo modelo económico, y de los programas de recortes en gasto social y las medidas de austeridad que, como hemos señalado antes, han terminado revirtiendo en una situación altamente inestable y desigual para los habitantes de la ciudad. También sucede que esos partidos han actuado 013 en contra dels interessos d’aquesta. Aquesta connivència entre gestió política i interessos econòmics s’observa també, per exemple, en casos de corrupció tan propers en el mapa al consistori com el del Palau de la Música. Tant pel nivell d’error de les polítiques que estem patint com per l’ínfima confiança que mereixen avui a la ciutadania els qui han estat fins ara els executors d’aquestes polítiques, també es deixa sentir en el context de la nostra ciutat el “context d’aguda deslegitimació del conjunt de l’entramat polític i institucional del règim” que descriu el document polític aprovat a l’Assemblea Ciutadana de Podem en l’àmbit estatal. El partit que governa tant a Catalunya com a Barcelona –la seu del qual es troba actualment embargada com a fiança pel cas de corrupció abans esmentat, i la figura històrica principal del qual, Jordi Pujol, va admetre el passat estiu posseir quantitats ingents de diners sense regularitzar a l’estranger– no és res més que l’encarnació paradigmàtica de la versió catalana de la casta, d’aquella oligarquia incapaç de prosperar econòmicament sense parasitar l’Estat, sense apropiar-se d’infraestructures que són públiques i comunes per fer amb elles negocis privats. Malgrat sistemáticamente como mayordomos de las élites económicas que tienen secuestrada a Barcelona, ignorando por sistema a la ciudadanía en la toma de las decisiones de gobierno que la conciernen —como ha sido el caso en todo lo referente al Pla Paral.lel, por poner solo un ejemplo de tantos—, o actuando, en otros casos, directamente en contra de los intereses de esta última. Dicha connivencia entre gestión política e intereses económicos asoma también, por ejemplo, en casos de corrupción tan cercanos en el mapa al consistorio como el del Palau de la Música. Tanto por lo errado de las políticas que hemos venido padeciendo como por el ínfimo nivel de confianza que hoy merecen a la ciudadanía quienes hasta ahora han sido los ejecutores de dichas políticas, también se deja sentir en el marco de nuestra ciudad el “contexto de aguda deslegitimación del conjunto del entramado político e institucional del régimen” que describe el documento político aprobado en la Asamblea Ciudadana de Podemos a nivel estatal. El partido que gobierna tanto en Catalunya como en Barcelona —cuya sede se encuentra actualmente embargada como fianza por el caso de corrupción antes citado, y cuya principal figura 014 els flagrants escàndols i les sagnants polítiques aplicades –o precisament per aquests motius–, aquesta casta catalana està dirigint actualment tots els seus esforços a mantenir el debat polític en el marc exclusiu de l’eix nacional, fent tot el possible per invisibilitzar l’eix social, que és aquell del qual òbviament més depenen les condicions de vida dels que vivim avui a Catalunya i Barcelona. Aquest ordre dominant sustenta la divisió de rols estereotipats on la dona és a l’interior de la família l’encarregada de les tasques de cures i producció domèstica. En participar en el mercat laboral ho fa sense haver-se desfet d’aquests estereotips i de les càrregues que suposa el seu rol; per tant, a la distribució de les responsabilitats i càrregues domèstiques i de cura se sumaran les que li suposen les tasques en l’esfera productiva. A Espanya això es tradueix en el fet que les dones sumen el 97.07% de les persones que treballen a mitja jornada al·legant tasques de cures, i el 80% de les persones inactives que no compten amb cap ingrés són dones. Són les dades de la feminització de la pobresa i dels efectes diferenciats per sexe de la crisi actual. Són totes aquestes raons les que determinen la urgència que els que vivim en aquesta ciutat histórica, Jordi Pujol, admitió este verano estar en posesión de ingentes cantidades de dinero sin regularizar en el extranjero— no es otra cosa que la encarnación paradigmática de la versión catalana de la casta, de esa oligarquía incapaz de prosperar económicamente sin parasitar al Estado, sin apropiarse de infraestructuras que son públicas y comunes para hacer con ellas negocios privados. Pese a los flagrantes escándalos y las sangrantes políticas aplicadas —o precisamente por ello—, esta casta catalana está dirigiendo actualmente todos sus esfuerzos a mantener el debate político en el marco exclusivo del eje nacional, haciendo todo lo posible por invisibilizar el eje social, que es aquel del que obviamente más dependen las condiciones de vida de quienes vivimos hoy en Catalunya y Barcelona. Es este orden dominante el que sustenta la división de roles estereotipados donde la mujer es en el seno de la familia la encargada de las tareas de cuidados y producción doméstica. Al participar en el mercado laboral lo hace sin haberse deshecho de estos estereotipos y cargas, por lo que a las responsabilidades y cargas domésticas se le sumará las que suponen sus tareas en la esfera productiva. En España esto se traduce en que las mujeres conforman el 97.07% de las personas que trabajan 015 recuperem la capacitat de decidir sobre tots els temes que ens afecten. El nivell d’emergència de la situació és ja massa elevat, massa “aguda” aquesta “deslegitimació de l’entramat del règim”. Són ja massa les evidències que ens mostren que, també a Barcelona, és ara de veritat el moment del canvi. És aquesta l’oportunitat de retornar la gestió de la ciutat a la ciutadania. a media jornada alegando tareas de cuidado y el 80% de las personas inactivas que no cuentan con ningún ingreso son mujeres. Son los datos de la feminización de la pobreza y de los efectos diferenciados por sexo de la crisis actual. Son todas estas razones las que determinan la urgencia de que quienes vivimos en esta ciudad recuperemos la capacidad de decidir sobre todos los temas que nos afectan. El nivel de emergencia de la situación es ya demasiado alto, demasiado “aguda” esa “deslegitimación del entramado del régimen”. Son ya demasiadas las evidencias que nos muestran que, también en Barcelona, es ahora de verdad el momento del cambio. Es ésta la oportunidad de devolver la gestión de la ciudad a la ciudadanía. 016 I.II PROPOSTES PER A UN CANVI POLÍTIC/ PROPUESTAS PARA UN CAMBIO POLÍTICO Prioritats programàtiques Prioridades programáticas La major part de les ciutats del món pateix avui els efectes de polítiques molt similars: l’especulació urbanística, la gentrificació dels centres històrics i l’ostracisme dels barris on viuen els sectors populars. Allò que fa de Barcelona un cas singular en aquest sentit és que arriba a donar nom, com a exemple paradigmàtic, a aquest model global de ciutat, ja que pocs governs com els nostres dels últims 30 anys han adoptat amb tant entusiasme la ideologia i els patrons que donen forma a aquests processos. La mayor parte de ciudades del mundo sufre hoy los efectos de políticas muy similares: la especulación urbanística, la gentrificación de los centros históricos y el ostracismo de los barrios donde viven los sectores populares. Lo que hace de Barcelona un caso singular en este sentido es que llega a dar nombre, como ejemplo paradigmático, a este modelo global de ciudad, dado que pocos gobiernos como los nuestros de los últimos 30 años han adoptado con tanto entusiasmo la ideología y los patrones que dan forma a estos procesos. Durant molt temps s’ha intentat per tots els mitjans convertir Barcelona en una ciutat atractiva pel turisme i els negocis, sense tenir en compte com podia afectar la manera en què s’ha perseguit aquest objectiu a les condicions de vida de les persones o, per exemple, als preus de l’habitatge durant una de les bombolles especulatives més desproporcionades del món. Si a aquesta circumstància afegim els problemes enumerats en el capítol anterior —com l’atur, la precarietat Durante mucho tiempo se ha intentado por todos los medios convertir Barcelona en una ciudad atractiva para el turismo y los negocios, sin tener en cuenta cómo podía afectar la manera en que se ha perseguido este objetivo a las condiciones de vida de las personas o, por ejemplo, a los precios de la vivienda en el transcurso de una de las burbujas especulativas más desproporcionadas del mundo. Si a esta circunstancia añadimos los problemas enumerados en el capitulo anterior —como el 017 laboral o les salvatges retallades en despesa social—, no solament salta a la vista la dramàtica situació d’emergència social en la qual es troba la nostra ciutat, sinó també fins a quin punt són equivocades i nocives les polítiques i el model de ciutat promoguts pels partits que han governat Barcelona. desempleo, la precariedad laboral o los salvajes recortes en gasto social—, no solo salta a la vista la dramática situación de emergencia social en la que se encuentra nuestra ciudad, sino también lo equivocadas y dañinas que son las políticas y el modelo de ciudad promovidos por los partidos que vienen gobernando Barcelona. PODEM aposta per polítiques socials urbanes orientades als ciutadans i les ciutadanes i a la seva qualitat de vida. Per aquest motiu apostem per set eixos programàtics principals: PODEMOS apuesta por políticas sociales urbanas orientadas a los ciudadanos y las ciudadanas y a su calidad de vida. Por este motivo apostamos por siete ejes programáticos principales: 1. Defensar des de l’Ajuntament una educació pública, gratuïta i de qualitat 1. Defender desde el Ayuntamiento una educación pública, gratuita y de calidad L’Ajuntament de Barcelona ha de pressionar la Generalitat per tal que augmenti el pressupost destinat a educació. En concret, és de vital importància que l’Administració de la ciutat ajudi a resoldre la manca de places a les escoles bressol, que s’aturi el seu procés de privatització —la titularitat i la gestió han de seguir sent de la Generalitat— i que s’obrin nous centres. Respecte als menjadors escolars, és fonamental garantir que sigui l’Ajuntament qui assumeixi el cost dels menús i en fixi el preu unitari, sense posteriors suplements. El Ayuntamiento de Barcelona debe presionar a la Generalitat para que aumente el presupuesto destinado a Educación. En concreto, es de vital importancia que la Administración de la ciudad ayude a resolver la falta de plazas en las Escoles Bressol, a que se detenga su proceso de privatización —la titularidad y la gestión deben seguir siendo de la Generalitat— y a que se abran nuevos centros. En relación a los comedores escolares, es fundamental garantizar que sea el Ayuntamiento quien asuma el coste de los menús y fije el precio unitario de los mismos, sin posteriores suplementos. 018 2. Defensar des de l’Ajuntament una atenció sanitària pública, gratuïta i de qualitat 2. Defender desde el Ayuntamiento una atención sanitaria pública, gratuita y de calidad Barcelona té moltes més competències que la majoria de municipis per incidir en aquesta àrea de gestió pública. És molt necessari, entre altres mesures, aturar el sofisticat procés de privatització dels nostres centres sanitaris maquillat a través de consorcis, combatre la imposició del copagament, evitar les llargues llistes d’espera i garantir que l’atenció sanitària no exclogui a ningú a causa de la seva situació administrativa. 3. Garantir el dret a l’habitatge Barcelona tiene muchas más competencias que la mayoría de municipios para incidir en este área de gestión pública. Es muy necesario, entre otras medidas, detener el sofisticado proceso de privatización maquillada de nuestros centros sanitarios a través de consorcios, combatir la imposición del copago, evitar las largas listas de espera y garantizar que la atención sanitaria no excluya a nadie por su situación administrativa. El govern municipal ha d’adoptar polítiques que promoguin l’habitatge social i la posada en circulació de lloguers assequibles. Cal imposar sancions econòmiques a les entitats financeres que facin un ús antisocial dels habitatges buits. Des de 2007 s’han produït a Barcelona més de 40.000 desnonaments; fins a 30 al dia durant el 2013. És urgent que des de l’Ajuntament es treballi per frenar-los, revertint les retallades aplicades a la Renda Mínima d’Inserció —en part responsables de la pèrdua de l’habitatge per part de moltes famílies— i que com a institució es declari partidària d’una moratòria sobre els desnonaments que afectin habitatges familiars. El gobierno municipal debe adoptar políticas que promuevan la vivienda social y la puesta en circulación de alquileres asequibles. Hay que imponer sanciones económicas a los bancos que hagan un uso antisocial de las viviendas vacías. Desde 2007 se han producido en Barcelona más de 40.000 desahucios; hasta 30 al día en 2013. Es urgente que desde el Ayuntamiento se trabaje para frenarlos, revirtiendo los recortes aplicados a la Renta Mínima de Inserción —en parte responsables de la pérdida de la vivienda para muchas familias— y que como institución se declare partidario de una moratoria sobre los desahucios que afecten a viviendas familiares. 3. Garantizar el derecho a la vivienda 019 4. Racionalitzar el turisme 4. Racionalizar el turismo El model econòmic de Barcelona no pot alterar-se a molt curt termini, ja que és un dels fonaments sobre els quals se sustenten múltiples sectors i subsectors de la ciutat. Tanmateix, així com és la ciutadania en el seu conjunt qui pateix les conseqüències negatives del model turístic, els beneficis produïts per aquesta activitat deuen revertir també en la ciutat i no limitar-se a omplir unes quantes butxaques. El modelo económico de Barcelona no puede alterarse a muy corto plazo, ya que es uno de los cimientos sobre los que se sustentan múltiples sectores y subsectores de la ciudad. Sin embargo, así como es la ciudadanía en su conjunto quien padece las consecuencias negativas del modelo turístico, deben también revertir sobre la ciudad los beneficios producidos por dicha actividad y que éstos no se limiten a llenar unos pocos bolsillos. 5. Prioritzar la sostenibilitat 5. Priorizar la sostenibilidad És fonamental que es puguin implantar, des de l’àmbit municipal, molts més programes destinats a millorar la sostenibilitat de Barcelona. La recerca en tecnologies ecològiques, l’eficiència energètica, l’ús d’energies renovables o el pagament per generació de residus són només alguns dels elements prioritaris per a qualsevol programa que es proposi atendre de debò els interessos de la ciutadania. A PODEM veiem clara la relació entre augmentar els nivells de sostenibilitat i la necessitat d’iniciar un procés de municipalització de l’aigua i de relocalització de l’energia. És essencial que tinguem la possibilitat de gestionar col·lectivament els recursos més bàsics, sobretot quan aquests són finits. Es fundamental que se puedan implantar, desde el ámbito municipal, muchos más programas que mejoren la sostenibilidad de Barcelona. La investigación en tecnologías ecológicas, la eficiencia energética, el uso de energías renovables o el pago por generación de residuos son solo algunos de los elementos prioritarios para un programa que atienda de verdad a los intereses de la ciudadanía. En PODEMOS vemos clara la relación entre aumentar los niveles de sostenibilidad y la necesidad de iniciar un proceso de municipalizacion del agua y de relocalización de la energía. Es esencial que tengamos la posibilidad de gestionar colectivamente los recursos más básicos, sobre todo cuando son finitos. 020 6. Racionalitzar els costos del transport, afavorir la mobilitat 6. Racionalizar los costes del transporte, favorecer la movilidad Resulta urgent afavorir la mobilitat i rebaixar dràsticament el preu dels abonaments de transport, així com garantir la gratuïtat per a determinats col·lectius desfavorits. El 2006 el preu de la T-10, l’abonament de transports més utilitzat, tenia un cost de 6,65€. Si s’apliqués un augment en proporció a l’IPC espanyol, avui costaria 7,83€ (però el seu preu real és de 10,30€). A PODEM creiem que és necessària una auditoria de TMB, que fins ara ha fet de cementiri de polítics de la casta amb sous secrets. També defensem un model públic de gestió i el manteniment d’operadors públics de les grans xarxes com FFCC, metro, bus urbà i rodalies. Resulta urgente favorecer la movilidad y rebajar drásticamente el precio de los abonos de transporte, así como garantizar la gratuidad para ciertos colectivos desfavorecidos. En 2006 el precio de la T-10, el abono de transportes más usado, tenía un coste de 6,65€. Si se aplicara un aumento en proporción al IPC español, hoy costaría 7,83€ (pero su precio real es de 10,30€). En PODEMOS creemos que es necesaria una auditoría de TMB, que hasta ahora ha hecho las veces de cementerio de políticos de la casta con sueldos secretos. Asimismo, apostamos por un modelo público de gestión y por el mantenimiento de operadores públicos de las grandes redes como FFCC, metro, bus urbano y cercanías. 7. Estudiar les externalitats negatives de tota política urbana Les polítiques urbanes que es realitzin han d’anar acompanyades d’un estudi de les seves externalitats que determini i corregeixi els efectes no desitjats que puguin sorgir. No és suficient impulsar una mesura i conèixer el seu impacte a curt termini. Una administració ha de ser responsable de les seves polítiques més enllà del curt termini. En aquest sentit, s’han d’estudiar les polítiques 7. Estudiar las externalidades negativas de toda política urbana Las políticas urbanas que se realicen deben ir acompañadas de un estudio de sus externalidades que determine y corrija los efectos no deseados que puedan surgir. No es suficiente impulsar una medida y conocer su impacto a corto plazo. Una administración debe ser responsable de sus políticas más allá del corto plazo. En este mismo 021 urbanes implementades fins avui, mètode pel qual s’ha pogut determinar, per exemple, el nivell de gentrificació dels barris de Barcelona. Com fer front a la intervenció municipal: convertir els principis ètics en realitats polítiques El municipi ha estat una figura crucial tant en la història del nostre país com en el sistema de govern del règim del 78. En el context del segrest massiu de les nostres institucions per part d’una elit política i econòmica que buscava en el servei públic el seu benefici privat, els municipis han jugat un paper estratègic fonamental en la mesura en què eren peces clau sobre les quals s’assentava el model de creixement basat en el maó del nostre país. El marc constitucional que reconeixia el control ciutadà sobre la gestió local ha estat, una vegada més, paper mullat. Avui, anys després de l’inici de la crisi i en plena descomposició progressiva d’aquest model econòmic i de govern, toca democratitzar els nostres ajuntaments per donar una solució col·lectiva, eficaç i justa a les demandes d’una majoria popular. Per tant posarem tot el nostre esforç, el nostre sentido, se deben estudiar las políticas urbanas implementadas hasta la fecha, método por el cual se ha podido determinar, por ejemplo, el nivel de gentrificación de los barrios de Barcelona. Cómo abordar la intervención municipal: convertir los principios éticos en realidades políticas El municipio ha sido una figura crucial tanto en la historia de nuestro país como en el sistema de gobierno del régimen del 78. En el contexto del secuestro masivo de nuestras instituciones por parte de una élite político-económica que buscaba en el servicio público su beneficio privado, los municipios han jugado un papel estratégico fundamental en la medida en que eran piezas clave sobre las que se asentaba el modelo de crecimiento de nuestro país basado en el ladrillo. El marco constitucional que reconocía el control ciudadano sobre la gestión local ha sido, una vez más, papel mojado. Hoy, después de años del estallido de la crisis y en plena descomposición progresiva de ese modelo económico y de gobierno, toca democratizar nuestros ayuntamientos para dar una solución 022 ímpetu, la nostra intel·ligència i la nostra valentia per començar a recuperar la democràcia des dels municipis, on la ciutadania està més propera als espais de presa de decisions i on, al mateix temps, viu els seus problemes quotidians. No podem conquerir la democràcia al nostre país si no acabem amb les xarxes clientelars del maó, les concessions administratives a amiguets i, en general, amb la densa i fosca trama d’interessos públic-privats que han furtat de forma sistemàtica les llibertats i la capacitat de decisió de la ciutadania. Per eradicar aquests mals i poder començar a guanyar el nostre país considerem que els millors principis a l’hora de dirigir la nostra acció en l’àmbit municipal són tres: 1. transparència, 2. participació ciutadana i 3. dret a la ciutat i medi ambient. 1. Transparència El municipi ha estat una figura amb dues cares aparentment contradictòries al nostre país: d’una banda, era el nivell institucional més proper al ciutadà i el que, en principi, s’ocupava de solucionar alguns dels seus problemes més immediats i, de l’altra, es va convertir en punt clau per al desenvolupament del model econòmic espanyol basat en el maó que ha tingut conseqüències tan conegudes i desastroses. Aquesta colectiva, eficaz y justa a las demandas de una mayoría popular. Por lo tanto, vamos a volcar una gran parte de nuestro esfuerzo, todo nuestro ímpetu, nuestra inteligencia y nuestra valentía en empezar a recuperar la democracia desde los municipios, donde la ciudadanía está más próxima a los espacios de toma de decisiones y donde, al mismo tiempo, vive sus problemas cotidianos. No podemos conquistar la democracia en nuestro país si no acabamos con las redes clientelares del ladrillo, las concesiones administrativas a amigotes y, en general, con la densa y oscura trama de intereses público-privados que han hurtado de forma sistemática las libertades y la capacidad de decidir de la ciudadanía. Para erradicar estos males y poder empezar a ganar nuestro país creemos que los mejores principios a la hora de dirigir nuestra acción en el ámbito municipal son tres: 1. transparencia, 2. participación ciudadana y 3. derecho a la ciudad y medio ambiente. 1. Transparencia El municipio ha sido una figura con dos caras aparentemente contradictorias en nuestro país: de un lado, eran el nivel institucional más próximo a la ciudadanía y el que, en principio, se ocupa de solucionar algunos de sus problemas más 023 segona faceta solament ha pogut ser desenvolupada en la mesura en què, alhora que se li furtava la política als ciutadans mitjançant l’assalt de les institucions per part de la casta, es creava una confluència d’interessos entre aquells que abusaven del poder públic per beneficiar interessos privats i aquells que, tenint interessos privats en àmbits molt concrets de l’economia espanyola, s’apropaven al poder públic per desenvolupar el seu negoci. Democratitzar els municipis passa necessàriament per obrir portes i finestres. És a dir, tenim dret a conèixer què s’ha fet malament en el passat per no tornar a repetir-ho. En aquest sentit, l’aposta per una auditoria ciutadana del deute municipal es revela com un punt ineludible per a qualsevol projecte de regeneració democràtica al nostre país en l’àmbit local. No només perquè el deute s’ha convertit en una llosa que ens impedeix seguir avançant com a societat i que ens priva dels nostres drets com a ciutadans d’un país lliure i democràtic, sinó perquè se’ns presenta ara com un mecanisme que sotmet la democràcia municipal, i la fa profundament injusta a la vegada que ineficaç. Apostar per a la recuperació dels serveis públics expropiats en forma de vendes, externalitzacions i partenariats públic-privats. Cal revisar i avaluar inmediatos y, de otro, se convirtieron en puntos clave para el desarrollo del modelo económico español basado en el ladrillo que tan conocidas y desastrosas consecuencias ha tenido. Esta segunda faceta solamente ha podido ser desarrollada en la medida en que, a la vez que se le hurtaba la política a la ciudadanía por la toma por parte de la casta de las instituciones, se creaba una confluencia de intereses entre aquellos que abusaban del poder público para beneficiar a intereses privados y aquellos que, teniendo intereses privados en unos ámbitos muy concretos de la economía española, se acercaban al poder público para desarrollar su negocio. Democratizar los municipios pasa necesariamente por abrir puertas y ventanas. Es decir, tenemos derecho a conocer qué se ha hecho mal en el pasado para no volver a repetirlo. En este sentido, la apuesta por una auditoría ciudadana de la deuda municipal se revela como un punto ineludible para cualquier proyecto de regeneración democrática en nuestro país a nivel local. No sólo porque la deuda se ha convertido en una losa que nos impide seguir avanzando como sociedad y que nos priva de nuestros derechos como ciudadanos y ciudadanas de un país libre y democrático, sino porque se nos presenta ahora como un mecanismo que somete 024 tots els contractes i concessions que han permès la connivència de la casta política amb les oligarquies locals. Garantir la informació fàcilment accessible de les actes, plens municipals i comptes públics, com a mesura de control ciutadà que acompanyi formes de decisió directa i de revocació dels representants. 2. Participació ciutadana La ciutadania té dret a participar a través de formes directes i representatives en l’elaboració, definició i fiscalització de la implementació de les polítiques públiques a les ciutats, prioritzant l’enfortiment, transparència, eficàcia i autonomia de les administracions públiques locals i de les organitzacions populars. Les mesures de transparència, control i revocació per part dels ciutadans han d’acompanyar-se de canals de participació directa en les decisions fonamentals de la gestió municipal. En aquest sentit, apostem per la creació de mecanismes de participació en els pressupostos municipals. Aquesta eina és un eix indispensable i irrenunciable en relació a les polítiques públiques municipals, ja que plantegen impactes la democracia municipal, siendo profundamente injusta a la par que ineficaz. Apostar por la recuperación de los servicios públicos expropiados en forma de ventas, externalizaciones y partenariados público-privados. Es preciso revisar y evaluar todos los contratos y concesiones que han permitido la connivencia de la casta política con las oligarquías locales. Garantizar la información fácilmente accesible de las actas, plenos municipales y cuentas públicas, como medida de control ciudadano que acompañe formas de decisión directa y de revocación de los representantes. 2. Participación ciudadana La ciudadanía tiene derecho a participar a través de formas directas y representativas en la elaboración, definición y fiscalización de la implementación de las políticas públicas en las ciudades, priorizando el fortalecimiento, transparencia, eficacia y autonomía de las administraciones públicas locales y de las organizaciones populares. Las medidas de transparencia, control y revocación por parte de los ciudadanos han de acompañarse de canales de participación directa en las decisiones fundamentales de la gestión municipal. En este 025 summament positius en relació a la gestió pública. Amb aquest objectiu seria necessari establir unes regles bàsiques, construïdes i acceptades públicament, que garanteixin el bon funcionament del procés i mitjançant el qual la ciutadania pugui participar, votar i controlar els pressupostos, garantint la inclusió de totes les persones. Els governants hauran de respondre davant la ciutadania sobre l’ús i destinació dels pressupostos, constituint així una mesura de transparència que actuï i freni els possibles casos de corrupció, favoritisme i clientelisme. Hem d’anar cap a un model que permeti, després del seu estudi i valoració col·lectius, convertir en vinculant aquest mecanisme. 3. Dret a la ciutat i medi ambient Les candidatures municipals ciutadanes hauran de promoure una iniciativa per a l’estudi d’unes noves Bases del Règim Local, que capgiri el vell model municipal basat en el maó i enllaci amb propostes concretes que derivin de l’àmbit local. Un nou model de finançament adaptat a una economia social i sostenible –respectant el medi ambient–, que es basi en els recursos locals i que es faci dotar del finançament necessari per engegar aquestes iniciatives. sentido, apostamos por la creación de mecanismos de participación en los presupuestos municipales. Esta herramienta es un eje indispensable e irrenunciable en relación a las políticas públicas municipales, pues plantean impactos sumamente positivos en relación a la gestión pública. Para ello, sería necesario establecer unas reglas básicas, construidas y aceptadas públicamente, que garanticen el buen funcionamiento del proceso, y mediante el cual la ciudadanía pueda participar, votar y controlar los presupuestos, garantizando la inclusión de todas las personas. Quienes gobiernan deberán responder ante la ciudadanía sobre el empleo y destino de los presupuestos, siendo así una medida de transparencia que actúe y frene los posibles casos de corrupción, favoritismo y clientelismo. Debemos ir hacia un modelo que permita, tras su estudio y valoración colectivos, convertir en vinculante este mecanismo. 3. Derecho a la ciudad y medioambiente Las candidaturas municipales ciudadanas deberán promover una iniciativa para el estudio de unas nuevas Bases del Régimen Local, que revierta el viejo modelo municipal basado en el ladrillo, y enlace con propuestas concretas que deriven de lo 026 La ciutat ha de respondre a la funció social de garantir a totes les persones l’usdefruit ple de l’economia i de la cultura de la ciutat, la utilització dels recursos i la realització de projectes i inversions en el seu benefici i dels habitants, dins de criteris d’equitat distributiva, complementarietat econòmica i respecte a la cultura i sostenibilitat ecològica; el benestar de tots i totes els habitants en harmonia amb la naturalesa, avui i per a les futures generacions. El disseny de la ciutat que mereixem passa per una apropiació dels espais i per la importància del reconeixement de la diversitat. Imaginar la nostra ciutat sense perspectiva de gènere permet permear les violències urbanes que exclouen la dona dels seus drets a la ciutat, a l’espai públic i la participació. A Barcelona es registren en determinats barris hores de presència exclusivament masculina. És com si les dones migrants desapareguessin de l’espai públic. Per evitar-ho, hem de deconstruir l’ocultació de discriminacions i violències, públiques o privades, per raó de “valors culturals” o diversitat funcional, en contraposició a la universalitat dels drets humans de les dones, però també per altres raons que puguin limitar la ciutadania per creences religioses, orientació sexual o color de pell. local. Un nuevo modelo de financiación adaptado a una economía social y sostenible —respetando el medio ambiente—, que esté basado en los recursos locales, y que haga dotar de la financiación necesaria para poner en marcha estás iniciativas. La ciudad ha de atender la función social de garantizar a todas las personas el usufructo pleno de la economía y de la cultura de la ciudad, a la utilización de los recursos y la realización de proyectos e inversiones en su beneficio y de los habitantes, dentro de criterios de equidad distributiva, complementariedad económica, y respecto a la cultura y sustentabilidad ecológica; el bienestar de todos y todas los habitantes en armonía con la naturaleza, hoy y para las futuras generaciones. El diseño de la ciudad que merecemos pasa por una apropiación de los espacios y por la importancia del reconocimiento de la diversidad. Imaginar nuestra ciudad sin perspectiva de género permite permear las violencias urbanas que excluyen a la mujer de sus derechos a la ciudad, al espacio público y la participación. En Barcelona se registran en ciertos barrios horas de presencia exclusivamente masculina. Pareciera que las mujeres migrantes desaparecen del espacio público. Para evitarlo, debemos deconstruir la ocultación de 027 Els espais i serveis públics i privats de la ciutat han de ser utilitzats prioritzant l’interès social, cultural i ambiental. La ciutadania té dret a participar en la propietat del territori urbà dins de paràmetres democràtics, de justícia social i de condicions ambientals sostenibles. En la formulació i implementació de les polítiques urbanes s’ha de promoure l’ús socialment just. La creació de nous espais urbans comuns, d’una esfera pública amb participació democràtica activa, requereix remuntar l’enorme onada de privatització que ha estat el mantra d’un sistema políticoeconòmic destructiu. Hem d’imaginar-nos una ciutat més inclusiva, tot i que sempre conflictiva, basada no només en una conceptualització diferent dels drets sinó també en diferents pràctiques polítiques i econòmiques. discriminaciones y violencias, públicas o privadas, por razón de “valores culturales” o diversidad funcional, en contraposición a la universalidad de los derechos humanos de las mujeres, pero también por otras razones que puedan limitar la ciudadanía por creencias religiosas, orientación sexual o color de piel. Los espacios y servicios públicos y privados de la ciudad deben ser utilizados priorizando el interés social, cultural y ambiental. La ciudadanía tiene derecho a participar en la propiedad del territorio urbano dentro de parámetros democráticos, de justicia social y de condiciones ambientales sustentables. En la formulación e implementación de las políticas urbanas se debe promover el uso socialmente justo. La creación de nuevos espacios urbanos comunes, de una esfera pública con participación democrática activa, requiere remontar la enorme ola de privatización que ha sido el mantra de un sistema politico-económico destructivo. Debemos imaginarnos una ciudad más inclusiva, aunque siempre conflictiva, basada no sólo en una diferente conceptualización de los derechos sino también en diferentes prácticas políticas y económicas. 028 Assaltar les institucions des de la unitat popular i ciutadana: ara toca guanyar Barcelona Asaltar las instituciones desde la unidad popular y ciudadana: ahora toca ganar Barcelona Les eleccions municipals en el cicle polític del 2015: la unitat popular i ciutadana Las elecciones municipales en el ciclo político del 2015: la unidad popular y ciudadana Les pròximes eleccions municipals de 2015 arriben tan aviat per PODEM que difícilment podríem configurar llistes 100% fiables i guanyadores, per això hem decidit ser previnguts, gestionar de forma responsable la situació i no concórrer sota la nostra marca. Las próximas elecciones municipales de 2015 llegan tan pronto para PODEMOS que difícilmente podríamos configurar listas que fueran 100% fiables y ganadoras, por eso hemos decidido ser prevenidos y gestionar de forma responsable la situación apostando por no concurrir bajo nuestra propia marca. Hem sorgit per acabar amb la casta corrupta que utilitza les institucions –entre elles els ajuntaments– per fer i desfer segons la seva voluntat, per protegir els seus propis interessos privats i privatius. No hem vingut a ocupar cadires, hem vingut per acabar amb els cacics, per recuperar la democràcia que ens ha estat segrestada i per ser plenament transparents i honests en les nostres actuacions. Hem d’acceptar que els ritmes de la construcció popular són, a vegades, més lents que els de les maquinàries electorals tradicionals. Hemos surgido para acabar con la casta corrupta que utiliza las instituciones —entre ellas los ayuntamientos— para hacer y deshacer a su antojo, para proteger sus propios intereses privados y privativos. No hemos venido a ocupar sillas, hemos venido para acabar con los caciques, para recuperar la democracia que nos ha sido secuestrada y para ser plenamente transparentes y honestos en nuestras actuaciones. Tenemos que aceptar que los ritmos de la construcción popular son, algunas veces, más lentos 029 Per això, hem de saludar les iniciatives municipals que actuen en paràmetres similars als de PODEM, que tenen com a objectiu que la gent recuperi la política i construeixi eines per posar de nou les institucions al servei del bé comú. El nostre interès és treballar amb aquestes candidatures municipals, ja que mai ens ha mogut la pertinença a unes determinades sigles, sinó la necessitat de construir el poder més útil per a les majories. Recordem que els requisits mínims que s’exigeixen per a la participació de PODEM en una candidatura municipal van ser aprovats per tots i totes en l’Assemblea Ciutadana Sí se Puede: • Totes les posicions en les llistes electorals han d’estar obertes a ser decidides per la ciutadania amb l’única correcció del gènere. Les llistes hauran de ser paritàries i les primàries úniques. •Els eventuals pactes contra natura en política municipal no poden comprometre l’estratègia general de canvi al país i així ho defensarem. • Les candidatures d’unitat popular no poden ser sumes de sigles, per tant la seva expressió formal haurà de ser preferentment la de l’Agrupació d’Electors. que los de las maquinarias electorales tradicionales. Por eso, tenemos que saludar las iniciativas de cariz municipal que actúan en parámetros similares a los de PODEMOS, que tienen como objetivo que la gente recupere la política y construya herramientas para poner de nuevo las instituciones al servicio del bien común. Nuestro interés es trabajar con estas candidaturas municipales, puesto que jamás nos ha movido la pertenencia a unas determinadas siglas, sino la necesidad de construir el poder más útil para las mayorías. Recordemos que los requisitos mínimos que se exigen para la participación de PODEMOS en una candidatura municipal fueron aprobados por todos y todas en la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede: • Todas las posiciones en las listas electorales deben estar abiertas a ser decididas por la ciudadanía con la única corrección del género. Las listas deberán ser paritarias y las primarias únicas. • Los eventuales pactos contra natura en política municipal no pueden comprometer la estrategia general de cambio en el país y así lo defenderemos. • Las candidaturas de unidad popular no pueden ser sumas de siglas, por tanto su expresión formal deberá 030 • Les candidatures d’unitat popular i ciutadana no busquen situar-se a l’esquerra del tauler sinó ocupar la centralitat. Tampoc són candidatures d’activistes i moviments fent política-estètica per a si mateixos. Són candidatures de majories que volen vèncer per fer del sentiment d’atipament il·lusió i del descontent poder de la gent. ser preferentemente la de la Agrupación de Electores. • Las candidaturas de unidad popular y ciudadana no buscan ubicarse en la izquierda del tablero sino ocupar la centralidad. Tampoco son candidaturas de activistas y movimientos haciendo política-estética para sí mismos. Son candidaturas de mayorías que quieren vencer para hacer del hartazgo ilusión y del descontento poder de la gente. El projecte Guanyem Barcelona El proyecto Guanyem Barcelona A finals de juny es va presentar a la nostra ciutat el manifest Guanyem Barcelona, que evidenciava la necessitat que la ciutadania es reapropiï de les institucions per posar-les al servei de les majories i del benestar comú. El manifest també entenia que hi ha una ofensiva engegada per la casta contra els drets i conquestes socials de les majories, però és més fort el creixement imparable de l’anhel de democràcia real que reclama el conjunt de la població. Aquest manifest, signat per Ada Colau i més de 200 persones de la ciutat implicades des de fa anys en diversos espais acadèmics, professionals i veïnals, fou el tret de sortida per a la creació de la plataforma ciutadana Guanyem, que vol construir una candidatura de confluència amb vocació de A finales de junio se presentó en nuestra ciudad el manifiesto Guanyem Barcelona, que evidenciaba la necesidad de que la ciudadanía se reapropie de las instituciones para ponerlas al servicio de las mayorías y del bienestar común. El manifiesto también entendía que hay una ofensiva puesta en marcha por la casta contra los derechos y conquistas sociales de las mayorías, pero es más fuerte el crecimiento imparable del anhelo de democracia real que reclama el conjunto de la población. Este manifiesto, firmado por Ada Colau y más de 200 personas de la ciudad implicadas desde hace años en varios espacios académicos, profesionales y vecinales, era el pistoletazo de salida para la 031 guanyar a Barcelona les eleccions municipals del maig de 2015. El primer pas d’aquesta proposta ciutadana va ser la recollida de més de 30.000 signatures a Barcelona per tal de validar aquest projecte. Es van aconseguir en poc menys de dos mesos, fet que demostra la necessitat, importància i arrelament del projecte a la ciutat de Barcelona. Ràpidament Guanyem Barcelona s’ha estès per tota la ciutat, i s’han generat espais de trobada ciutadana a molts barris, presentacions a tots els districtes i desenes d’actes i xerrades en múltiples espais i de diverses temàtiques. Apostem per un Guanyem Barcelona amb ADN PODEM Des del primer moment de la presentació de Guanyem Barcelona s’interpel·la, com a organització necessària en el camí pel canvi i la ruptura democràtica, a PODEM per tal d’integrar, de forma conjunta, una candidatura a les eleccions municipals de 2015. El projecte Guanyem Barcelona es caracteritza per diversos elements que tenen intrínsecament l’ADN creación de la plataforma ciudadana Guanyem, que quiere construir una candidatura de confluencia con vocación de ganar en Barcelona las elecciones municipales de mayo de 2015. El primer paso de esta propuesta ciudadana fue la recogida de más de 30.000 firmas en Barcelona para validar el proyecto. Se consiguieron en poco menos de dos meses, hecho que demuestra la necesidad, importancia y arraigo del proyecto en la ciudad de Barcelona. Guanyem Barcelona se ha extendido rápidamente por toda la ciudad, generando espacios de encuentro ciudadano en muchos barrios, presentaciones en todos los distritos y decenas de actos y charlas en múltiples espacios y de muy variadas temáticas. Apostamos por un Guanyem Barcelona con ADN Podemos Desde el primer momento de la presentación de Guanyem Barcelona se interpela a PODEMOS, como organización necesaria en el camino por el cambio y la ruptura democráticas, para integrar de forma conjunta una candidatura para las elecciones municipales de 2015. 032 identificador de PODEM, l’ADN que ha generat la il·lusió de transformació i canvi que aquest país necessita, i que ara cal traslladar a la ciutat de Barcelona. Els elements definidors del projecte Guanyem Barcelona, encapçalat per Ada Colau, són els següents: 1. La lluita per garantir els drets bàsics i una vida digna a tothom: educació, sanitat, habitatge, treball, transport... 2. La voluntat d’assaltar, democràticament, l’Ajuntament i posar les institucions municipals al servei de les majories d’aquesta ciutat. 3. L’objectiu d’impulsar una economia amb justícia social i ambiental, per tal d’aconseguir que l’economia estigui al servei de les majories socials i no se sotmeti a les castes financeres, immobiliàries i turístiques que fins ara han corromput aquesta ciutat. 4. La urgència per democratitzar les institucions, i perquè sigui el conjunt de la ciutadania qui decideixi sobre la ciutat que cal construir, lluitant així per un fort aprofundiment democràtic. 5. L’obligat compliment per part dels representants polítics de la candidatura del compromís ètic amb la El proyecto Guanyem Barcelona se caracteriza por varios elementos que tienen intrínsecamente el ADN identificador de PODEMOS, el ADN que ha generado la ilusión de transformación y cambio que este país necesita, y que ahora hay que trasladar a la ciudad de Barcelona. Los elementos definidores del proyecto Guanyem Barcelona, encabezado por Ada Colau, son los siguientes: 1. La lucha por garantizar los derechos básicos y una vida digna a todo el mundo: educación, sanidad, vivienda, trabajo, transporte… 2. La voluntad de asaltar, democráticamente, el Ayuntamiento y poner las instituciones municipales al servicio de las mayorías de esta ciudad. 3. El objetivo de impulsar una economía con justicia social y ambiental, provocando que la economía esté al servicio de las mayorías sociales y no se someta a las castas financiera, inmobiliaria y turística que vienen corrompiendo la ciudad. 4. La urgencia por democratizar las instituciones, y por que sea el conjunto de la ciudadanía el que decida sobre la ciudad que hay que construir, luchando así por una fuerte profundización democrática. 033 6. La creença en la necessitat de construir nous espais d’integració de les majories populars pel canvi. 5. El obligado cumplimiento por parte de los representantes políticos de la candidatura de compromiso ético con la ciudadanía, siguiendo con las premisas principales de la transparencia y la regeneración democrática. 7. L’aposta per un sistema de primàries obertes per a l’elecció dels candidats de la llista electoral municipal. 6. La creencia en la necesidad de construir nuevos espacios de integración de las mayorías populares por el cambio. Per tot això, a PODEM Barcelona treballarem per construir un escenari que ens permeti concórrer en confluència amb Guanyem a les eleccions municipals del maig de 2015, prèvia aprovació d’aquesta candidatura conjunta per votació de l’Assemblea Ciutadana de Podem en l’àmbit territorial en qüestió (és a dir, les persones inscrites en el terme municipal de Barcelona) i basem la nostra aposta en: 7. La apuesta por un sistema de primarias abiertas para la elección de los candidatos y candidatas de la lista electoral municipal. ciutadania, seguint amb les premisses principals de la transparència i la regeneració democràtica. 1. la plena coincidència dels elements identificadors i definidors que guien aquesta candidatura amb l’ADN PODEM. Por todo esto, en PODEMOS Barcelona trabajaremos para construir un escenario donde poder concurrir en confluencia con Guanyem en las elecciones municipales de mayo de 2015, previa aprobación de dicha canditatura conjunta por votación de la Asamblea Ciudadana de PODEMOS en el ámbito territorial en cuestión (esto es, las personas inscritas en el término municipal de Barcelona) y basamos esta apuesta en: 2. El fet que Guanyem és una candidatura impulsada per la ciutadania amb fort suport per part de les majories socials de Barcelona. 1. La plena coincidencia entre los elementos identificadores y definidores que guían esta candidatura y el ADN PODEMOS. 034 3. La seva configuració com a candidatura engrescadora amb presència als barris, als llocs de treball i a la cultura, cosa que garanteix clarament la construcció de majories populars a la ciutat. 4. La clara intenció de Guanyem, com a candidatura, de recuperar la sobirania popular, conformant-se com a eina imprescindible per posar les institucions municipals de Barcelona al servei del bé comú. 5. La importància de guanyar la ciutat de Barcelona per tal d’avançar en la revolució democràtica que portarà el canvi i la transformació al nostre país; la victòria de la candidatura Guanyem Barcelona a les pròximes eleccions municipals és una peça clau d’aquest procés. La candidatura municipalista al servei de l’estratègia de ruptura democràtica A PODEM Barcelona entenem que la candidatura de Guanyem Barcelona és l’eina més útil que existeix a la ciutat per estendre la unitat popular i ciutadana que defensem. Entenem que aquesta candidatura és l’espai des d’on els membres de PODEM Barcelona hem de bolcar tot el nostre potencial i capacitat política per continuar i fer més gran l’onada 2. El hecho de que Guanyem es una candidatura impulsada por la ciudadanía con un fuerte impulso por parte de las mayorías sociales de Barcelona. 3. Su configuración como candidatura alentadora con presencia en los barrios, en los puestos de trabajo y en el mundo de la cultura, siendo una garantía clara de construcción de mayorías populares en la ciudad. 4. La clara intención de Guanyem, como candidatura, de recuperar la soberanía popular, conformándose como herramienta imprescindible para poner las instituciones municipales de Barcelona al servicio del bien común. 5. La importancia de ganar la ciudad de Barcelona para avanzar en la revolución democrática que traerá el cambio y la transformación a nuestro país; la victoria de la candidatura de Guanyem Barcelona en las próximas elecciones municipales no puede sino ser una pieza clave en este proceso. La candidatura municipalista al servicio de la estrategia de ruptura democrática En PODEMOS Barcelona entendemos que la candidatura de Guanyem Barcelona es la 035 d’il·lusió pel canvi que va començar amb la irrupció de PODEM a les passades eleccions europees. Veiem clarament en la candidatura Guanyem Barcelona la possibilitat de desbordar i generar noves majories socials que ens permetin recuperar les institucions en la nostra estratègia de ruptura democràtica. herramienta más útil que existe en la ciudad para extender la unidad popular y ciudadana que defendemos. Concebimos esta candidatura como el espacio de ámbito municipal desde donde las personas participantes en PODEMOS Barcelona debemos volcar todo nuestro potencial y capacidad política para dar continuidad, desarrollar y amplificar la oleada de ilusión por el cambio que empezó con la irrupción de PODEMOS en las pasadas elecciones europeas. Vemos claramente en la candidatura Guanyem Barcelona la posibilidad de desbordar y generar nuevas mayorías sociales que nos permitan recuperar las instituciones con arreglo a nuestra estrategia de ruptura democrática. 036 I.III CONVERTIR PODEM EN UN ACTOR CENTRAL A LA VIDA POLÍTICA DE BARCELONA/ CONVERTIR PODEMOS EN UN ACTOR CENTRAL EN LA VIDA POLÍTICA DE BARCELONA Els Cercles: motor de l’acció ciutadana de PODEM Los Círculos: motor de la acción ciudadana de PODEMOS Des de la irrupció de PODEM en el panorama polític, més de mil persones s’han apropat a participar en els diferents Cercles que han anat esquitxant el mapa de la ciutat de Barcelona. Desde la irrupción de PODEMOS en el panorama político, más de mil personas se han acercado a participar en los distintos Círculos que han ido salpicando el mapa de la ciudad de Barcelona. Ha estat en aquests espais de participació on hem coincidit i ens hem conegut gent de diferent procedència, de totes les edats i professions; gent amb inquietuds, capacitats i habilitats diverses, amb ganes d’aportar el nostre gra de sorra per impulsar i fer créixer aquest projecte; persones amb una llarga trajectòria en els moviments socials i amb experiència de gran valor —però que entenen que la seva col.laboració a més d’aportar expèriencia també consiteix en aprendre nous mètodes de lluita que, conjugats amb els seus, puguin donar millors resultats—, conviuen amb altres neòfites però amb una gran voluntat de contribuir i d’aprendre; gent Es en estos espacios de participación donde hemos coincidido y nos hemos conocido gente de distinta procedencia, de todas las edades y profesiones; gente con inquietudes, capacidades y habilidades diversas, con ganas de aportar nuestro grano de arena para impulsar y hacer crecer este proyecto; personas con una larga trayectoria en los movimientos sociales y cuya experiencia es de gran valor —pero que entienden que su colaboración aparte de aportar experiencia también consiste en aprender nuevos métodos de lucha que, conjugados con los suyos, puedan dar mejores resultados— conviven con otras neófitas 037 que havia perdut les ganes de lluitar i que les ha recuperat coexisteix amb gent que mai s’havia plantejat dedicar el seu temps a fer política. El denominador comú de totes les persones que participem en els Cercles de Barcelona, és, doncs, el compromís i la ferma voluntat de sumar esforços amb l’objectiu de construir aquesta eina per al canvi i la transformació política i social que vol ser PODEM. Com tots els processos d’autoorganització en els seus inicis, ha estat complex. No obstant això, com no podia ser d’una altra manera, ha suposat també un breu però intens període d’aprenentatge des del qual assentar les bases per recuperar un projecte de vida col·lectiu: en una societat on impera l’individualisme i on ens entrenen en la competitivitat i en la no significació, els Cercles s’han perfilat des de l’inici com a escoles de democràcia en les quals ens hem entrenat en una nova forma de fer política, treballant per a la participació directa, la transparència i la recuperació de la sobirania per fer front a l’elit corrupta responsable de la crisi i les seves conseqüències. De fet, des de l’inici els Cercles de Barcelona hem dut a terme una intensa tasca per canalitzar la participació dels seus membres cap a objectius concrets: la construcció del programa de les pero con una enorme voluntad de contribuir y de aprender; gente que había perdido las ganas de luchar y que las ha recuperado, coexiste con gente que jamás se había planteado dedicar su tiempo a hacer política. El denominador común de todas las personas que participamos en los Círculos de Barcelona, es, pues, el compromiso y la firme voluntad de sumar esfuerzos con el objetivo de construir esa herramienta para el cambio y la transformación política y social que quiere ser PODEMOS. Como todos los procesos de autoorganización en sus inicios, ha sido complejo. Sin embargo, como no podía ser de otro modo, ha supuesto también un breve pero intenso período de aprendizaje desde el que sentar las bases para recuperar un proyecto de vida colectivo: en una sociedad en la que impera el individualismo y en donde nos entrenan en la competitividad y en la no significación, los Círculos se han perfilado desde el inicio como escuelas de democracia en las que nos hemos entrenado en una nueva forma de hacer política, apostando por la participación directa, la transparencia y la recuperación de la soberanía para hacer frente a la élite corrupta responsable de la crisis y sus consecuencias. 038 europees, el desenvolupament de la campanya electoral, l’elaboració i discussió de les diferents propostes ètiques, polítiques i organitzatives, etc. Des dels diferents Cercles de Barcelona, a més, hem promogut activitats de formació, com les xerrades sobre el TTIP, la Renda Bàsica o el Pla d’Usos del Paral·lel; hem posat taules informatives al carrer per donar a conèixer el projecte de PODEM; hem estat presents en manifestacions reivindicatives, com les de Can Vies o en Defensa de la Barceloneta; s’ha donat suport a iniciatives com les Marxes per la Dignitat i s’han impulsat campanyes com la llançada recentment en defensa de l’Espai 30 - Nau Ivanow. Amb tot aquest bagatge acumulat, ara se’ns planteja un nou repte: en el model organitzatiu acordat en l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede, queda palès el paper fonamental que hauran d’exercir els Cercles per tal d’engegar l’engranatge que ens permeti articular i tirar endavant propostes, iniciatives, campanyes i projectes amb les quals contrarestar la desmobilització i desmotivació de la ciutadania respecte dels assumptes polítics, així com per fer front als múltiples intents per part de l’Ajuntament de Barcelona de tutelar, quan no reprimir, qualsevol iniciativa d’autogestió popular, tal com s’ha demostrat en el desallotjament de Can Vies. De hecho, desde el inicio los Círculos de Barcelona hemos llevado a cabo una intensa labor para encauzar la participación de las personas hacia metas concretas: la construcción del programa de las europeas, el desarrollo de la campaña electoral, la elaboración y discusión de las diferentes propuestas éticas, políticas y organizativas, etc. Desde los distintos Círculos de Barcelona, además, hemos promovido actividades de formación, como las charlas sobre el TTIP, la Renta Básica, o el Plan de Usos del Paralelo; hemos puesto mesas informativas en la calle para dar a conocer el proyecto de PODEMOS; hemos estado presentes en manifestaciones reivindicativas como las de Can Vies o en Defensa de la Barceloneta; se ha dado soporte a iniciativas como son las Marchas por la Dignidad, y se han impulsado campañas como la recientemente lanzada en defensa del Espai 30- Nau Ivanow. Con todo ese bagaje acumulado, ahora se nos plantea un nuevo reto por delante: en el modelo organizativo acordado en la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede, queda patente el papel fundamental que habrán de desempeñar los Círculos en la puesta en marcha del engranaje desde el que articular y sacar adelante propuestas, iniciativas, campañas y proyectos que nos permitan contrarrestar la desmovilización y desmotivación de la ciudadanía 039 Enfront de la rigidesa dels grans partits polítics, el seu allunyament dels problemes reals de la ciutadania i els reduïts espais de participació i de decisió sobre aspectes fonamentals per a les nostres vides, els Cercles constitueixen espais oberts d’unitat popular i de participació ciutadana, a través dels quals PODEM està a peu de carrer, afavorint un contacte directe, permanent i estret amb la gent, per tal de sondejar, detectar i comprendre quins són els problemes més importants i urgents de cada barri i sector, dissenyar programes d’acció, executar-los i avaluar els resultats obtinguts. Fent ús de la intel·ligència col·lectiva, anirem entreteixint un projecte que connecti amb les nostres demandes i necessitats reals, i que reculli les solucions que el sentit comú ens dicti. Només així recuperarem el protagonisme ciutadà des del qual projectar un model de ciutat diferent, basat en el dret a la ciutat dels seus habitants i no en les necessitats del mercat i l’especulació, crear espais comuns que ens serveixin per fer efectius aquests models, dialogar amb la societat civil i la ciutadania en general, impulsar les lluites pels serveis municipals; implicar-nos directament en el teixit associatiu que ja existeix, per aprendre, ajudar i ser part indispensable del mateix; només por los asuntos políticos, así como para hacer frente a los múltiples intentos por parte del Ayuntamiento de Barcelona de tutelar, cuando no reprimir, cualquier iniciativa de autogestión popular, tal y como se ha demostrado con el desalojo de Can Vies. Frente a la rigidez de los grandes partidos políticos, su alejamiento de los problemas reales de la ciudadanía y los reducidos espacios de participación y de decisión sobre aspectos fundamentales para nuestras vidas, los Círculos constituyen espacios abiertos de unidad popular y de participación ciudadana, a través de los cuales PODEMOS esté a pie de calle, favoreciendo un contacto directo, permanente y estrecho con la gente, para así sondear, detectar y comprender cuáles son los problemas más acuciantes de cada barrio y sector, diseñar programas de acción, ejecutándolos y evaluando los resultados obtenidos. Sirviéndonos de la inteligencia colectiva, iremos entretejiendo un proyecto que conecte con nuestras demandas y necesidades reales, y que recoja las soluciones que el sentido común nos dicte. Sólo así, recuperaremos el protagonismo ciudadano desde el que proyectar un modelo de ciudad diferente, basado en el derecho a la ciudad de sus 040 a partir d’una potent autoorganització popular recuperarem el protagonisme per transformar Barcelona. Recuperar la societat civil per al canvi polític: cultura, sindicalisme i moviments socials La cultura L’orientació de les polítiques culturals desenvolupades a Barcelona des de fa anys és potser l’indicador més evident del concepte de ciutat que empreen els seus responsables. Entre elles destaca especialment el fenomen que hem assenyalat abans: els responsables polítics de Barcelona ja no pensen en ella com una ciutat que hagi de gestionar-se com el millor espai comú possible per al desenvolupament de la bona vida dels seus habitants, sinó que han abraçat definitivament aquesta visió marquetiniana de la ciutat segons la qual Barcelona no és res més que un actiu del qual treure rendibilitat i que ha de produir un valor diferencial en el mercat internacional dels territoris metropolitans. habitantes y no en las necesidades del mercado y la especulación, crear espacios comunes que nos sirvan para hacer efectivos esos modelos, dialogar con la sociedad civil y la ciudadanía en general, impulsar las luchas por los servicios municipales; implicarnos directamente en el tejido asociativo que ya existe, para aprender, ayudar y ser parte indispensable del mismo; sólo a partir de una potente autoorganización popular recuperaremos el protagonismo para transformar Barcelona. Recuperar la sociedad civil para al cambio político: cultura, sindicalismo y movimientos sociales Cultura El rumbo de las políticas culturales desarrolladas en Barcelona desde hace años es quizás el indicador más palmario del concepto de ciudad que manejan sus responsables. De ellas trasluce con especial claridad el fenómeno que hemos señalado más arriba: los responsables políticos de Barcelona ya no piensan en ella como una ciudad que deba gestionarse como el mejor espacio común posible para el desarrollo de la buena vida de sus habitantes, sino que han abrazado definitivamente esa visión marquetiniana de la ciudad según la cual Barcelona 041 Així, les polítiques públiques de cultura s’han traduït en una sèrie d’usos orientats bàsicament a la creació d’una identitat de marca competitiva. Identitat que ha de ser per força una ficció insubstancial, i mancada de tota la complexitat i riquesa que comporta la cultura. Aquesta mirada ha introduït, en definitiva, polítiques culturals deslligades de l’objectiu de la generació de benestar, que no han tingut per finalitat el desenvolupament i enriquiment de la cultura ni de les persones vinculades a l’àmbit cultural —ja sigui com a creadors o professionals del sector, o com a destinataris, totes aquelles persones que gaudim i ens nodrim amb la cultura— sinó l’articulació d’un model de ciutat que és pràcticament un sistema d’extracció de beneficis polítics i econòmics al servei d’una elit. Aquest fet és terrible, ja que entenem la cultura com una forma de riquesa comuna produïda socialment. Com hem explicat anteriorment, l’anomenat model Barcelona s’entén internacionalment com un camp de proves de l’ocupació de la cultura com a element útil per a la remodelació urbana, capaç de provocar efectes econòmics i socials, que ha excusat el desenvolupament de projectes de revaloració del sòl i planificació urbana i estratègies de no es nada más que un activo rentabilizable que debe producir un valor diferencial en el mercado internacional de los territorios metropolitanos. Así, las políticas públicas de cultura se han traducido en una serie de usos orientados poco más que a la creación de una identidad de marca competitiva. Identidad que ha de ser por fuerza una ficción insustancial, carente de toda la complejidad y riqueza que entraña la cultura. Esta mirada ha introducido, en definitiva, políticas culturales desligadas del objetivo de la generación de bienestar que no han tenido por finalidad el desarrollo y enriquecimiento de la propia cultura ni de las personas vinculadas al ámbito cultural —ya sea como creadores o profesionales del sector, o como sus destinatarios, todas aquellas personas que disfrutamos y nos nutrimos con la cultura— sino la articulación de un modelo de ciudad que es poco más que un sistema de extracción de beneficios políticos y económicos al servicio de una élite. Hecho desgarrador, por cuanto que entendemos que la cultura es una forma de riqueza común producida socialmente. Como hemos explicado anteriormente, el llamado modelo Barcelona se entiende internacionalmente como un campo de pruebas del empleo de la cultura 042 substitució social, fet que ha resultat en l’increment de la precarització no solament del sector de la cultura sinó també del teixit social. Hem de fer front i contestar aquesta obsessió mercantil, negar-nos a la instrumentalització de la cultura com a recurs econòmic o polític i treballar per enfortir una escena cultural diversa, autònoma, sostenible i desitjable per a la ciutadania. Però a més hem de fomentar una visió de la cultura que contribueixi a situar la nostra ciutat en el marc d’un imaginari que faci impossible la contínua apropiació de la nostra riquesa comuna, generada socialment, per part d’una elit. El sindicalisme Des de l’inici de la crisi les agressions als drets laborals i les condicions de treball s’han intensificat notablement. Les reformes laborals, primer del govern del PSOE i després del PP, van ser contestades amb tres vagues generals, l’última el 14 de novembre de 2012, que en particular van suposar importants mobilitzacions a la ciutat de Barcelona. No obstant això, des de llavors, l’activitat sindical ha tingut serioses dificultats per fer front a l’ofensiva del govern i la como elemento útil para la remodelación urbana, capaz de arrojar efectos económicos y sociales, que ha excusado el desarrollo de proyectos de revalorización del suelo y planificación urbana, y estrategias de sustitución social, resultando en el incremento de la precarización no solo del propio sector de la cultura sino también del tejido social. Debemos enfrentar y contestar esa obsesión mercantil, negarnos a la instrumentalización de la cultura como recurso económico o político y trabajar para fortalecer una escena cultural diversa, autónoma, sostenible y deseable para la ciudadanía. Pero además debemos fomentar una visión de la cultura que contribuya a ubicar a nuestra ciudad en el marco de un imaginario que haga imposible la continua apropiación de nuestra riqueza común, generada socialmente, por parte de una élite. Sindicalismo Desde el inicio de la crisis las agresiones a los derechos laborales y las condiciones de trabajo se han intensificado notablemente. Las reformas laborales, primero del gobierno del PSOE y después del PP, fueron contestadas con tres huelgas generales, la última el 14 de noviembre de 2012, que en particular supusieron importantes 043 patronal contra els drets laborals aconseguits en els últims 40 anys gràcies a la lluita social i sindical. Vivim un moment d’aguda precarització de les condicions de treball de la majoria social. En l’actualitat, un terç dels treballadors de l’Estat espanyol guanya menys de 654€, proporció que es veu incrementada notablement en el cas dels joves i les dones. La major part dels contractes de treball signats des de l’inici de la crisi són temporals i/o a temps parcial. A més, els nivells d’afiliació sindical se situaven en el 2013 en el 15,9%, un dels més baixos de l’OCDE. Enfront d’aquesta situació, des de PODEM Barcelona hem de recalcar el valor del treball dut a terme pels milers d’activistes sindicals que es mobilitzen en defensa dels drets guanyats en les últimes dècades per a la majoria social. Per això, proposem dues línies d’acció que hem de dur a terme en el terreny sindical. 1. PODEM Barcelona ha de ser un actor central en les campanyes de solidaritat amb les mobilitzacions dutes a terme pels treballadors i treballadores en defensa dels drets laborals i de condicions de treball dignes. Hem de posar al servei d’aquests la nostra capacitat política i comunicativa, en la mesura en què les seves reivindicacions són també les de la majoria social. movilizaciones en la ciudad de Barcelona. Sin embargo, desde entonces, la actividad sindical ha tenido serias dificultades para hacer frente a la ofensiva del gobierno y la patronal contra los derechos laborales conquistados en los últimos 40 años gracias a la lucha social y sindical. Vivimos un momento de aguda precarización de las condiciones de trabajo para la mayoría social. En la actualidad, un tercio de los trabajadores y trabajadoras del Estado español gana menos de 654€, proporción que se ve incrementada notablemente en el caso de los jóvenes y las mujeres. La mayor parte de los contratos de trabajo firmados desde el inicio de la crisis son temporales y/o a tiempo parcial. A su vez, los niveles de afiliación sindical se sitúaban en 2013 en el 15,9%, uno de los más bajos de la OCDE. Frente a esta situación, desde PODEMOS Barcelona debemos poner en valor el trabajo llevado a cabo por los miles de activistas sindicales que se movilizan en defensa de los derechos ganados en las últimas décadas para la mayoría social. Por esto, proponemos dos líneas de acción que debemos llevar a cabo en el terreno sindical. 1. PODEMOS Barcelona debe ser un actor central en las campañas de solidaridad con las movilizaciones llevadas a cabo por los 044 2. Des de PODEM Barcelona impulsarem i participarem en iniciatives que tinguin per objectiu afavorir l’organització dels treballadors, especialment quan aquestes es dirigeixin a col·lectius amb elevats nivells de precarietat i/o temporalitat en els seus treballs, i per tant, amb més dificultats per vincular-se a les organitzacions sindicals existents. On aquesta no existeixi, i on ja hi sigui, lluitarem per un sindicalisme més democràtic en el qual les burocràcies deixin de tenir segrestats els mecanismos de participiació. Els moviments socials En els últims anys patim una degradació de les nostres condicions materials concretes a causa de les polítiques de retallades socials i econòmiques a les quals ens està sotmetent la casta. PODEM sorgeix com un instrument polític per a la recuperació de la nostra sobirania, impulsant la democratització de la vida pública. Això ho aconseguirem en la mesura en què siguem capaços de convertir les necessitats del poble en prioritats de l’acció de govern. En els mesos de vida que portem, hem dedicat molt esforç i hores a la constitució i consolidació interna. No podia ser d’una altra manera. Una trabajadores y trabajadoras en defensa de los derechos laborales y de condiciones de trabajo dignas. Debemos poner al servicio de éstos nuestra capacidad política y comunicativa, en la medida en que sus reivindicaciones son también las de la mayoría social. 2. Desde PODEMOS Barcelona impulsaremos y participaremos en iniciativas que tengan por objetivo favorecer la organización de los trabajadores y trabajadoras , especialmente cuando estas se dirijan a colectivos con mayores niveles de precariedad y/o temporalidad en sus trabajos, y por tanto, con mayores dificultades para vincularse a las organizaciones sindicales existentes. Donde ésta no exista, y donde ya esté, lucharemos por un sindicalismo más democrático en el que las burocracias dejen de tener secuestrados los mecanismos de participación. Movimientos sociales En los últimos años sufrimos una degradación de nuestras condiciones materiales concretas producto de las políticas de recortes sociales y económicos a los que nos viene sometiendo la casta. PODEMOS surge como un instrumento político para la recuperación de nuestra soberanía, impulsando 045 vegada finalitzat el procés constituent, tenim el repte d’afrontar una doble tasca: d’una banda, augmentar la participació en els diferents espais de Podem; de l’altra, treballar en l’enfortiment del teixit associatiu existent en el nostre entorn local i els nostres barris. Des de PODEM Barcelona hem de treballar perquè la nostra relació amb els moviments socials sigui una relació entre iguals. Pensem en moviments que lluiten des de fa temps, amb un profund coneixement de la realitat concreta sobre la qual treballen. En aquest sentit, no és PODEM qui ha de guiar els moviments socials, són ells els que ens ajudaran en el camí a seguir. Hem de respectar la seva autonomia, els seus temps i evitar la identificació del moviment amb cap partit polític. Hem de comprendre les necessitats materials del nostre entorn a les quals aquests col·lectius donen solució, les demandes socials que plantegen, les formes de lluita que articulen, i sumar-nos a participar en la solució als problemes socials en aquests espais, des del reconeixement al treball que realitzen i des del respecte profund al seu funcionament i autonomia. A més, aquest coneixement directe dels problemes per part dels moviments els farà indispensables a la democratización de la vida pública. Esto lo lograremos en la medida en que seamos capaces de convertir las necesidades del pueblo en prioridades de la acción de gobierno. En los meses de vida que llevamos, hemos dedicado mucho esfuerzo y horas a la constitución y consolidación interna. No podía ser de otra manera. Una vez finalizado el proceso constituyente, tenemos el reto de afrontar una doble tarea: por un lado, aumentar la participación en los diferentes espacios de PODEMOS; por otro, trabajar en el fortalecimiento del tejido asociativo existente en nuestro entorno local y barrial. Desde PODEMOS Barcelona debemos trabajar para que nuestra relación con los movimientos sociales sea una relación entre iguales. Estamos pensando en movimientos que vienen luchando hace tiempo, con un profundo conocimiento de la realidad concreta sobre la que trabajan. En este sentido, no es PODEMOS quien debe guiar a los movimientos sociales, son ellos los que nos ayudarán en el camino a seguir. Debemos respetar su autonomía, sus tiempos, y evitar la identificación del movimiento con ningún partido político. Debemos comprender las necesidades materiales de nuestro entorno a las que estos colectivos están dando 046 l’hora de dissenyar el nostre programa electoral; l’elaboració d’un programa coherent amb aquestes lluites que parteixi de diagnòstics participatius dels problemes i necessitats del territori. Per a això proposem les Assemblees Socials, un espai de trobada i discussió entre els Cercles territorials, sectorials i els moviments. Fins ara PODEM s’ha reunit i ha funcionat en places, centres cívics, ateneus, cooperatives, biblioteques, espais culturals. Proposem que els futurs locals de PODEM no siguin seus de partit sinó centres socials oberts al barri, un punt de trobada per a reunions i activitats dels Cercles, i també a diferents iniciatives: dinamització cultural, social i política, xarxes de solidaritat popular i contra l’exclusió social (recollida d’aliments, alfabetització i assessorament a immigrants, suport en la gestió d’ajudes socials a persones sense recursos, etc.) i locals on puguin desenvolupar-se experiències d’economia social com cooperatives de consum, tendes de comerç just, de segona mà, etc. En definitiva, una eina al servei dels projectes socials i comunitaris. solución, las demandas sociales que plantean, las formas de lucha que articulan, y sumarnos a participar de la solución a los problemas sociales en esos espacios, desde el reconocimiento al trabajo que realizan y desde el respeto profundo a su funcionamiento y autonomía. Además, ese conocimiento directo de los problemas por parte de los movimientos los hará indispensables a la hora de diseñar nuestro programa electoral. La elaboración de un programa coherente con esas luchas que parta de diagnósticos participativos de los problemas y necesidades del territorio. Para eso proponemos las Asambleas Sociales, como un espacio de encuentro y discusión entre los Círculos territoriales, sectoriales y movimientos. Hasta ahora PODEMOS ha venido reuniéndose y funcionando en plazas, centros cívicos, ateneos, cooperativas, bibliotecas, espacios culturales. Proponemos que los futuros locales propios de PODEMOS no sean sedes de partido sino centros sociales abiertos al barrio, un punto de encuentro para reuniones y actividades de los Círculos, y también a diferentes iniciativas: dinamizacion cultural, social y política, redes de solidaridad popular y contra la exclusión social (recogida de alimentos, alfabetización y asesoramiento a 047 PODEM com a intel·lectual col·lectiu A Barcelona PODEM ha de posar-se com a objectiu ser un actor principal en l’agenda pública de la ciutat. Només des d’aquesta posició serà capaç de traslladar l’agenda dels moviments socials i el teixit associatiu a l’esfera pública. A través d’aquest objectiu PODEM podrà assolir un dels seus objectius principals com a organització, empoderar els diferents col·lectius ciutadans perquè participin de la vida pública de la seva ciutat, és a dir, que facin política. Desgraciadament els mitjans de comunicació de l’esfera pública central (o els mitjans generalistes de més audiència) no donen veu a les diferents demandes ciutadanes que han de ser canalitzades per actors amb possibilitat d’exercir d’altaveu mediàtic. inmigrantes, ayuda en la gestión de ayuda sociales a personas sin recursos, etc.) y locales donde puedan desarrollarse experiencias de economía social como cooperativas de consumo, tiendas de comercio justo, de segunda mano, etc. En definitiva, una herramienta al servicio de los proyectos sociales y comunitarios. PODEMOS como intelectual colectivo Per aconseguir aquest fi, PODEM ha de ser capaç d’articular un relat que ocupi els espais buits que ha ignorat el model de la “Marca Barcelona”. Interpel·lar els sectors deixats de banda per aquesta Barcelona “Smart” i evidenciar aquesta dualitat de la ciutat: la Barcelona que es ven i la Barcelona que viu. PODEMOS en Barcelona debe ponerse como objetivo ser un actor principal en la agenda pública de la ciudad. Sólo desde esa posición será capaz de trasladar la agenda de los movimientos sociales y el tejido asociativo a la esfera pública. A través de este objetivo PODEMOS tendrá capacidad de cumplir una de sus metas principales como organización, empoderar a los diferentes colectivos ciudadanos para que participen de la vida pública de su ciudad, es decir, que hagan política. Desgraciadamente los medios de comunicación de la esfera pública central (o los medios generalistas de más audiencia) no dan voz a las diferentes demandas ciudadanas que deben ser canalizadas por actores con posibilidad de ejercer de altavoz mediático. Apel·lar a la crisi del règim del 78 en un context municipal és massa abstracte. Malgrat això, no hem Para lograr este fin, PODEMOS debe ser capaz de articular un relato que ocupe los espacios vacíos 048 de perdre de vista que el relat marc ha de seguir present per mantenir la consonància. Barcelona és una ciutat amb vocació de capital, i com a tal li correspon la capacitat de lideratge i la responsabilitat del canvi polític, ja que les transformacions i/o les revolucions comencen a les ciutats i no a les poblacions rurals. La ciutat comtal ha estat sempre motor d’innovacions tant en l’àmbit econòmic com en el social, i precursora de molts moviments associatius que han impulsat el progrés tant a la ciutat com a la resta de l’Estat. Així doncs, la importància de guanyar Barcelona respon a una necessitat gairebé imperativa del relat per seguir progressant. Si en algun moment el relat s’estanca, i es veu incapaç d’evolucionar, es perd el flux narratiu i podria perdre’s també la força de la mobilització. L’agenda de l’Ajuntament la dicten les persones que concentren els capitals del sector turístic, immobiliari, bancari i mediàtic, estretament relacionades entre elles. Un dels exemples més recurrents és el lobby Barcelona Global, format per empreses o individus dels sectors esmentats que es dediquen a atreure inversió estrangera i que gaudeixen d’una connexió directa amb el consistori. Aquest exemple evidencia la construcció neoliberal que ha ignorado el modelo de la “Marca Barcelona”. Interpelar a los sectores dejados de lado por esta Barcelona “smart” y evidenciar esta dualidad de la ciudad: la Barcelona que se vende y la Barcelona que vive. Apelar a la crisis del régimen del 78 en un contexto municipal es demasiado abstracto. Sin embargo, no debemos perder de vista que el relato marco debe seguir presente para mantener la consonancia. Barcelona es una ciudad con vocación de capital, como tal le corresponde la capacidad de liderazgo y la responsabilidad del cambio político. Ya que las transformaciones y/o las revoluciones empiezan en las ciudades y no en las poblaciones rurales. La ciudad condal ha sido siempre motor de innovaciones tanto en lo económico como en lo social, y precursora de muchos movimientos asociativos que han impulsado el progreso tanto en la ciudad como en el resto del Estado. Así pues, la importancia de ganar Barcelona responde a una necesidad casi imperativa del relato para seguir progresando. Si en algún momento el relato se estanca, viéndose incapaz de evolucionar, se pierde el flujo narrativo y la fuerza de la movilización puede perderse. 049 de la ciutat, entregada a les forces econòmiques que la mouen. Si fa dues o tres dècades la major part de les inversions a la ciutat era de procedència pública, avui la major part és privada, i les obres públiques els serveixen de complement i suport. Les propostes que prosperen en aquest model de ciutat són els projectes elitistes i impopulars de privatització, com la Marina Port Vell. A més salten a la vista les obres diverses i arranjaments en allò que està en funcionament, perquè els moviments del capital i dels consumidors flueixin de manera encara més ràpida i eficaç: Passeig de Gràcia, carrer Balmes i altres eixos. La marca Barcelona ha transformat així la ciutat en una empresa que es congratula per tancar l’any amb superàvit. Per a un ens públic com un Ajuntament és signe d’ineptitud no haver sabut respondre a les peticions i reivindicacions de la ciutadania com, per exemple, la inactivitat del consistori davant les reclamacions d’un nou sistema tarifari del transport públic. Així doncs, ens enfrontem a un model de gestió neoliberal impulsat per l’Alcalde Tries; com a conseqüència del seu projecte, Barcelona pot convertir-se en una ciutat dual on, transformant La agenda del Ayuntamiento la dictan los que concentran los capitales del sector turístico, inmobiliario, bancario y mediático, estrechamente relacionados entre ellos. Uno de los ejemplos más recurrentes es el lobby Barcelona Global, formado por empresas o individuos de los sectores mencionados que se dedican a atraer inversión extranjera y que gozan con una conexión directa con el consistorio. Este ejemplo evidencia la construcción neoliberal de la ciudad, cedida a las fuerzas económicas que la mueven. Si hace dos o tres décadas la mayor parte de las inversiones en la ciudad eran de procedencia pública, hoy la mayor parte son privadas; y las obras públicas les sirven de complemento y apoyo. Las propuestas que prosperan en este modelo de ciudad son los proyectos elitistas e impopulares de privatización, como la Marina Port Vell. Además saltan a la vista las obras diversas y los arreglos en lo que ya funciona, para que los movimientos del capital y de los consumidores fluyan aun de manera más rápida y eficaz: Paseo de Gracia, calle Balmes, y otros ejes. Con todo ello la marca Barcelona ha transformado la ciudad en una empresa, que se congratula por cerrar el año con superávit. Para un ente público 050 allò públic en privat, el ciutadà es converteixi en consumidor. Per capgirar aquesta situació, hem de ser conscients d’aquest relat: denunciar-ho i discutir-ho en totes les aparicions mediàtiques que aconseguim. Disputar el sentit comú imperant de la ciutat com a empresa i recuperar la ciutat com a espai. Traslladar aquest debat fora dels mitjans, a través de tallers i espais de debat que aconsegueixin fer del ciutadà perceptor del relat. Fomentar la seva divulgació als espais quotidians com el bar, la plaça, les sortides de les escoles…, i desplaçar el sentit comú hegemònic per tal de substituir-lo amb el relat mateix. como un Ayuntamiento es signo de ineptitud no haber sabido responder a las peticiones y reivindicaciones de la ciudadanía como por ejemplo, la inactividad del consistorio ante las reclamaciones de un nuevo sistema tarifario del transporte público. Así pues, nos enfrentamos a un modelo de gestión neoliberal impulsado por el Alcalde Trías. Como consecuencia de su proyecto, Barcelona puede convertirse en una ciudad dual donde, transformando lo público en privado, el ciudadano se convierte en consumidor. Para revertir esta situación, debemos ser conscientes de este relato: denunciarlo y discutirlo en todas las apariciones mediáticas que consigamos. Disputar el sentido común imperante de la ciudad como empresa, y recuperar la ciudad como espacio. Trasladar este debate fuera de los medios, a través de talleres y espacios de debate que consigan hacer del ciudadano perceptor del relato. Fomentar su divulgación en los espacios cuotidianos como el bar, la plaza, las salidas de las escuelas… y desplazar el sentido común hegemónico para sustituirlo con el propio relato. 051 MODEL ORGANITZATIU/ MODELO ORGANIZATIVO 2. 052 II.I ÓRGANS MUNICIPALS/ ÓRGANOS MUNICIPALES L’Assemblea Ciutadana Municipal La Asamblea Ciudadana Municipal Article 1. Definició Artículo 1. Definición L’Assemblea Ciutadana Municipal és l’òrgan de màxima decisió de PODEM a les competències municipals reconegudes pel document organitzatiu estatal. Li corresponen, doncs, plena autonomia respecte de totes les qüestions d’especial rellevància per al conjunt de l’organització en el municipi, sempre que no contravinguin els principis generals de PODEM ni les decisions d’una Assemblea Ciutadana d’àmbit superior. La Asamblea Ciudadana Municipal es el máximo órgano de decisión de PODEMOS en las competencias municipales reconocidas por el documento organizativo estatal. Le corresponde, pues, plena autonomía respecto a todas las cuestiones de especial relevancia para el conjunto de la organización en el municipio, siempre que no contravengan los principios generales de PODEMOS ni decisiones de una Asamblea Ciudadana de ámbito superior. L’Assemblea Ciutadana Municipal exerceix les seves funcions de forma contínua i hi participen, amb veu i vot, totes les persones inscrites a PODEM del municipi. Els canals de participació de l’Assemblea Ciutadana Municipal, amb els quals garantir el dret a veu i vot a tots els seus membres són: • Eines de participació telemàtica (Plaça Podem Municipal, Appgree, etc.) La Asamblea Ciudadana Municipal ejerce sus funciones de manera continua y participan de ella, con voz y voto, todas las personas inscritas de PODEMOS en el municipio. Los cauces de participación en la Asamblea Ciudadana Municipal, con los que garantizar el derecho a voz y voto a todos sus miembros, son: 053 • Espais de deliberació presencial (Assemblees de Cercles, Assemblees temàtiques, etc.) • Retransmissions en streaming per seguir els moments de deliberació presencial • Eines de votació telemàtica • Punts de votació no telemàtics Article 2. Competències de l’Assemblea Ciutadana Municipal L’Assemblea Ciutadana Municipal haurà de ser consultada amb caràcter perceptiu per a totes les decisions de rellevància i de competència exclusiva (línies estratègiques, composició de llistes electorals, elaboració de programes, elecció o revocació de membres dels òrgans, aprovació o rebuig de qualsevol pacte pre o post electoral, modificació d’estatuts, etc.) respectant sempre el marc aprovat per l’Assemblea Ciutadana Estatal i Autonòmica, en particular sobre les seves competències exclusives. L’Assemblea Ciutadana Municipal es reuneix cada tres anys. A més, podrà ser convocada amb • Herramientas de participación telemática (Plaza Podemos Municipal, Appgree, etc.) • Espacios de deliberación presencial (Asambleas de Círculos, Asambleas temáticas, etc.) • Retransmisiones en streaming para seguir los momentos de deliberación presencial • Herramientas de votación telemática • Puntos de votación no telemáticos Artículo 2. Competencias de la Asamblea Ciudadana Municipal La Asamblea Ciudadana Municipal deberá ser consultada con carácter preceptivo para todas las decisiones de relevancia y de competencia exclusiva (líneas estratégicas, composición de listas electorales, elaboración de programas, elección o revocación de miembros de los órganos, aprobación o rechazo de cualquier tipo de pacto pre o post electoral, modificación de estatutos, etc.) respetando siempre el marco aprobado por la Asamblea Ciudadana Estatal y Autonómica, en particular a lo que refiere a sus competencias exclusivas. 054 caràcter permanent i vinculant respecte a qualsevol assumpte que es consideri d’especial rellevància. Les decisions de qualsevol Assemblea Ciutadana Municipal seran vinculants i no podran ser revocades per cap altre òrgan que no sigui la mateixa Assemblea Ciutadana Municipal o per una altra Assemblea Ciutadana d’àmbit territorial superior. L’Assemblea Ciutadana Municipal haurà de vetllar perquè cap òrgan sigui creat sense la seva aprovació, i assegurar-se que aquests òrgans es regeixen pels principis generals de PODEM establerts per l’Assemblea Ciutadana Estatal. Article 3. Competències exclusives i intransferibles de l’Assemblea Ciutadana Municipal Seran competències exclusives i intransferibles de l’Assemblea Ciutadana Municipal: 1. Escollir un Consell Ciutadà per al municipi, mitjançant un sistema de llistes obertes corregit amb criteris de gènere. El Consell Ciutadà Municipal és el màxim òrgan entre Assemblees Ciutadanes Municipals. La Asamblea Ciudadana Municipal se reune cada tres años. Además, podrá ser convocada con carácter permanente y vinculante respecto a cualquier asunto que se considere de especial relevancia. Las decisiones de cualquier Asamblea Ciudadana Municipal serán vinculantes y no podrán ser revocadas más que por la misma Asamblea Ciudadana Municipal o por otra Asamblea Ciudadana de ámbito territorial superior. La Asamblea Ciudadana Municipal deberá velar por que ningún órgano sea creado sin su aprobación, y asegurarse que dichos órganos se rigen por los principios generales de PODEMOS decididos en la Asamblea Ciudadana Estatal. Artículo 3. Competencias exclusivas e intransferibles de la Asamblea Ciudadana Municipal Serán competencias exclusivas e intransferibles de la Asamblea Ciudadana Municipal: 1. Elegir un Consejo Ciudadano para el municipio, mediante un sistema de listas abiertas corregido con criterios de género. El Consejo Ciudadano 055 2. Definir les funcions del Consell Ciutadà Municipal. Municipal es el máximo órgano entre Asambleas Ciudadanas Municipales. 3. Revocar qualsevol membre del Consell Ciutadà Municipal. 2. Definir las funciones del Consejo Ciudadano Municipal. 4. Escollir i revocar el/la Secretari/a General del municipi mitjançant un sistema electoral de vot directe i definir les seves funcions. 5. Elaborar mitjançant un procés de primàries obertes i ciutadanes, les llistes electorals per optar a càrrecs públics (des del primer fins a l’últim candidat o candidata de la llista) per a les institucions de representació municipal. Aquestes llistes es corregiran mitjançant un criteri de gènere que garanteixi una composició equilibrada (50/50). Totes les llistes inclouran la fórmula cremallera. 6. Aprovar o rebutjar qualsevol tipus de pacte o aliança pre o post electoral per a les institucions de representació municipal, sempre de forma subjecta als principis generals aprovats per Assemblees d’ordre superior. 7. Aprovar els programes electorals definitius (després d’un procés d’elaboració participativa i el perceptiu informe de viabilitat econòmica) sempre 3. Revocar a cualquier miembro del Consejo Ciudadano Municipal. 4. Elegir y revocar al/a la Secretario/a General en el municipio mediante un sistema electoral de voto directo y definir sus funciones. 5. Elaborar, mediante un proceso de primarias abiertas y ciudadanas, las listas electorales para optar a cargos públicos (desde el primer hasta el último candidato o candidata de la lista) para las instituciones de representación municipal. Dichas listas se corregirán mediante un criterio de género que garantice una composición equilibrada (50/50). Todas las listas incluirán la fórmula cremallera. 6. Aprobar o rechazar cualquier tipo de pacto o alianza pre o post electoral para las instituciones de representación municipal, siempre de forma sujeta a los principios generales aprobados por Asambleas de orden superior. 056 de forma subjecta als principis generals aprovats per Assemblees d’ordre superior. 8. Determinar la forma en què es traduiran els principis programàtics del programa de PODEM al municipi. 9. Aprovar els reglaments organitzatius municipals i les seves modificacions. 10. Definir les funcions dels Cercles sectorials i d’àmbit territorial menor al municipi, i la seva forma de coordinació amb l’Assemblea Ciutadana Municipal. Article 4. Mecanismes per convocar les Assemblees Ciutadanes Municipals L’Assemblea Ciutadana Municipal serà convocada: 1. Amb caràcter automàtic per a qualsevol dels assumptes referents a les competències exclusives i intransferibles de l’Assemblea Ciutadana. L’organització tècnica del procés li correspon al Consell Ciutadà. 2. Amb caràcter permanent, respecte a qualsevol altre assumpte que es consideri rellevant. 7. Aprobar los programas electorales definitivos (tras un proceso de elaboración participativa y el preceptivo informe de viabilidad económica) siempre de forma sujeta a los principios generales aprobados por Asambleas de orden superior. 8. Determinar la forma en la que se traducirán los principios programáticos del programa de PODEMOS al municipio. 9. Aprobar los reglamentos organizativos municipales y sus modificaciones. 10. Definir las funciones de los Círculos sectoriales y de ámbito territorial menor al municipio, y su forma de coordinación con la Asamblea Ciudadana Municipal. Artículo 4. Mecanismos para convocar las Asambleas Ciudadanas Municipales La Asamblea Ciudadana Municipal será convocada: 1. Con carácter automático para cualquiera de los asuntos referentes a las competencias exclusivas e intransferibles de la Asamblea Ciudadana. La organización técnica del proceso le corresponde al Consejo Ciudadano. 057 Podrà convocar una Consulta Ciutadana amb caràcter vinculant (al conjunt de les persones inscrites del municipi): 1. El/la Secretari/a General. 2. Con carácter permanente, respecto a cualquier otro asunto que se considere relevante. Podrá convocar una Consulta Ciudadana con carácter vinculante (al conjunto de las personas inscritas del municipio): 2. La majoria simple del Consell Ciutadà Municipal o d’ordre territorial superior. 1. El/la Secretario/a General. 3. Un 20% dels inscrits en PODEM o un 20% dels Cercles validats del municipi. 2. Mayoría simple del Consejo Ciudadano Municipal o de orden territorial superior. Podrà convocar una Consulta Revocatòria amb caràcter vinculant (al conjunt de les persones inscrites del municipi): 3. Un 20% de los inscritos en PODEMOS o un 20% de los Círculos validados en el municipio. 1. El/la Secretari/ària General. Podrá convocar una Consulta Revocatoria con carácter vinculante (al conjunto de las personas inscritas del municipio): 2. La majoria simple del Consell Ciutadà Municipal o d’ordre territorial superior. 1. El/la Secretario/a General. 3. Un 25% de les persones inscrites a PODEM o un 25% dels Cercles validats del municipi. 2. Mayoría absoluta del Consejo Ciudadano Municipal, o de orden superior. 3. Un 25% de las personas inscritas en PODEMOS o un 25% de los Círculos validados en el municipio. 058 Podrà convocar una Assemblea Ciutadana Extraordinària (presencial): Podrá convocar una Asamblea Ciudadana Extraordinaria (presencial): 1. El/la Secretari/ària General. 1. El/la Secretario/a General. 2. Una majoria qualificada de 3/5 del Consell Ciutadà Municipal o d’ordre superior. 2. Mayoría cualificada de 3/5 del Consejo Ciudadano Municipal o de orden superior. 3. Un 35% de les persones inscrites a PODEM o un 35% dels Cercles validats del municipi. 3. Un 35% de las personas inscritas en PODEMOS o un 35% de los Círculos validados en el municipio. 059 Article 5. Assemblea Ciutadana Municipal (Ordinària o Extraordinària) Artículo 5. Asamblea Ciudadana Municipal (Ordinaria o Extraordinaria) Per a la modificació substancial dels reglaments organitzatius municipals i l’elecció completa dels òrgans de direcció, serà necessària la convocatòria d’una Assemblea Ciutadana Municipal, Ordinària o Extraordinària, que inclourà moments de deliberació presencial. Para la modificación sustancial de los reglamentos organizativos municipales y la elección completa de los órganos de dirección, será necesaria la convocatoria de una Asamblea Ciudadana Municipal, Ordinaria o Extraordinaria, que incluirá momentos de deliberación presencial. En cap cas podran transcórrer més de tres anys entre Assemblees Ciutadanes Municipals. Un cop complert aquest termini, l’Assemblea Municipal es convocarà amb caràcter automàtic. L’organització tècnica del procés li correspondrà al Consell Ciutadà Municipal. La comissió de Garanties Democràtiques,vetllarà pel compliment d’aquesta exigència. L’Assemblea convocada per aquest procediment es denominarà Assemblea Ciutadana Municipal Ordinària. En ningún caso podrán transcurrir más de tres años entre Asambleas Ciudadanas Municipales. Una vez transcurrido este plazo, la Asamblea Ciudadana Municipal se convocará con carácter automático. La organización técnica del proceso le corresponderá al Consejo Ciudadano Municipal. La Comisión de Garantías Democráticas velará por el cumplimiento de esta exigencia. La Asamblea convocada por este procedimiento se denominará Asamblea Ciudadana Municipal Ordinaria. En qualsevol moment, segons els mecanismes establerts a l’article anterior, podrà convocar-se una Assemblea Ciutadana Municipal Extraordinària amb les mateixes competències. En cap cas podrà transcórrer menys d’un any entre Assemblees Ciutadanes Municipals Extraordinàries. En cualquier momento, según los mecanismos establecidos en el artículo anterior, podrá convocarse una Asamblea Ciudadana Municipal Extraordinaria con las mismas competencia. En ningún caso podrá transcurrir menos de un año entre Asambleas Ciudadanas Municipales Extraordinarias. 060 De forma ordinària, almenys una vegada l’any, per debatre i ajustar els principis polítics de Podem Barcelona a la conjuntura concreta. Per regla general, aquesta convocatòria es realitzarà a l’inici del curs polític (setembre), excepte que el Consell Ciutadà determini el contrari. De manera ordinaria, al menos una vez al año, para debatir y ajustar los principios políticos de Podemos Barcelona a la coyuntura concreta. Por regla general esta convocatoria se realizará al inicio del curso político (septiembre), salvo que el Consejo Ciudadano determine lo contrario. Article 6. Requisits extraordinaris per als procediments decisoris de l’Assemblea Ciutadana Municipal Artículo 6. Requisitos extraordinarios para los procedimientos decisorios de la Asamblea Ciudadana Municipal L’Assemblea Ciutadana Municipal només podrà adoptar decisions entorn de les matèries de la seva exclusiva competència i aquelles d’especial transcendència si el procés de votació compleix els següents requisits: La Asamblea Ciudadana Municipal sólo podrá adoptar decisiones en torno a las materias de su exclusiva competencia y aquellas de especial transcendencia si el proceso de votación cumple con los siguientes requisitos: • Un quòrum mínim del 10% de les persones inscrites de PODEM en el municipi. • Un quórum mínimo del 10% de las personas inscritas de PODEMOS en el municipio. • Un procés de votació, que serà necessàriament telemàtic, amb els deguts requisits d’anunci, exposició pública del cas i debat que compti amb un període de votació suficient. • Un proceso de votación, que será necesariamente telemático, con los debidos requisitos de anuncio, exposición pública del caso y debate que cuente con un periodo de votación suficiente. • En aquests processos de votació, tan sols podran participar les persones inscrites a PODEM de l’àmbit municipal. • En estos procesos de votación sólo podrán participar las personas inscritas de PODEMOS del ámbito municipal. 061 En cas de no satisfer aquests requisits, l’Assemblea i el Consell Ciutadà Municipals només podran seguir endavant amb la decisió prèvia consulta al Consell Ciutadà d’àmbit immediatament superior i la seva aprovació a l’Assemblea presencial. De no lograr superar estos requisitos, la Asamblea y el Consejo Ciudadano Municipales sólo podrán seguir adelante con la decisión previa consulta al Consejo Ciudadano de ámbito inmediatamente superior y la aprobación de la misma en Asamblea presencial. El Consell Ciutadà Municipal El Consejo Ciudadano Municipal Article 7. Composició del Consell Ciutadà Municipal Artículo 7. Composición del Consejo Ciudadano Municipal El Consell Ciutadà Municipal és l’òrgan de direcció política de PODEM amb funcions executives. Les tasques executives quotidianes seran desenvolupades, en el marc de les seves respectives responsabilitats, per les diferents àrees que de les quals es compongui el Consell Ciutadà. És responsabilitat del/a Secretari/a General garantir, en el desenvolupament quotidià, la coordinació entre les diferents àrees executives. El Consejo Ciudadano Municipal es el órgano de dirección política de Podemos con funciones ejecutivas. Las tareas ejecutivas cotidianas serán desarrolladas, en el marco de sus respectivas responsabilidades, por las distintas áreas de las que se componga el Consejo Ciudadano. Es responsabilidad del/la Secretario/a General garantizar, en el desarrollo cotidiano, la coordinación entre las distintas áreas ejecutivas. La composició del Consell Ciutadà Municipal serà: La composición del Consejo Ciudadano Municipal será: • El/la Secretari/a General serà membre nat del Consell Ciutadà i presidirà les seves reunions. • El/la Secretario/a General será miembro nato del Consejo Ciudadano y presidirá sus reuniones. 062 • 25 membres electes directament per l’Assemblea Ciutadana amb un criteri de correcció de gènere que tendeixi al 50%. • 25 miembros electos directamente por la Asamblea Ciudadana con un criterio de corrección de género que tienda al 50%. Article 8. Competències del Consell Ciutadà Artículo 8. Competencias del Consejo Ciudadano 1. Desenvolupar amb funcions executives les decisions aprovades per l’Assemblea Ciutadana i aquelles que condueixin a desenvolupar la línia política de PODEM al territori. 1. Desarrollar con funciones ejecutivas las decisiones aprobadas por la Asamblea Ciudadana y aquellas conducentes a desarrollar la línea política de PODEMOS en el territorio. 2. Convocar a l’Assemblea Ciutadana Municipal tant per a totes les qüestions que resultin perceptives com per a qualsevol altra consulta, segons l’establert a l’apartat “Assemblea Ciutadana Municipal”. 2. Convocar a la Asamblea Ciudadana Municipal tanto para todas las cuestiones que resulten preceptivas como para cualquier otra consulta, según lo establecido en el apartado “Asamblea Ciudadana Municipal”. 3. Convocar, per a qüestions d’especial transcendència, si ho estima oportú, qualsevol Assemblea de nivell territorial inferior. 4. Aprovar el pressupost i la rendició de comptes de cada exercici (sense perjudici que l’Assemblea Ciutadana pugui escollir, segons els procediments previstos, la seva ratificació). 5. Aprovar el pressupost de les campanyes electorals i de les activitats específiques del territori per a campanyes de nivell estatal o territorial. 3. Convocar, para cuestiones de especial trascendencia, si lo estima oportuno, cualquier Asamblea de nivel territorial inferior. 4. Aprobar el presupuesto y la rendición de cuentas de cada ejercicio (sin perjuicio de que la Asamblea Ciudadana pueda exigir, según los procedimientos previstos, su ratificación). 5. Aprobar los presupuestos de las campañas electorales y de las actividades específicas del 063 6. Elaborar el seu propi reglament de funcionament intern (sense perjudici que l’Assemblea Ciutadana pugui escollir, segons els procediments previstos, la seva ratificació). 7. Organitzar el procés electoral de revocació que haurà de dur-se a terme sobre el mateix cos electoral que va escollir al membre del Consell. 8. Vetllar pel compliment del codi ètic, així com els principis polítics i organitzatius en totes les activitats que tinguin vinculació directa amb PODEM al municipi. 9. Vetllar per a una articulació coherent i ordenada dels Cercles d’àmbit territorial inferior, així com per les condicions d’igualtat i de no duplicitat i jerarquia entre els Cercles existents al municipi. 10. Dinamitzar l’activitat dels Cercles d’àmbit municipal i sectorials locals existents al municipi, entre si mateixos i amb l’activitat del Consell Ciutadà, habilitant mecanismes per traslladar iniciatives al Consell, a través de trobades presencials i online, en particular sobre qüestions d’específica sensibilitat territorial. territorio para campañas de nivel estatal o territorial. 6. Elaborar su propio reglamento de funcionamiento interno (sin perjuicio de que la Asamblea Ciudadana pueda exigir, según los procedimientos previstos, su ratificación). 7. Organizar el proceso electoral de revocación que tendrá que llevarse a cabo sobre el mismo cuerpo electoral que eligió al miembro del Consejo. 8. Velar por el cumplimiento del código ético, así como los principios políticos y organizativos en todas las actividades que tengan vinculación directa con PODEMOS en el municipio. 9. Velar por una articulación coherente y ordenada de los Círculos de ámbito territorial inferior, así como por las condiciones de igualdad y de no duplicidad y jerarquía entre los Círculos existentes en el municipio. 10. Dinamizar la actividad de los Círculos de ámbito municipal y sectoriales locales existentes en el municipio, entre sí y con la actividad del Consejo Ciudadano, habilitando mecanismos para trasladar iniciativas al Consejo, a través de encuentros 064 11. Convocar cada sis mesos l’Assemblea Social Municipal amb actors de la societat civil vinculats a les àrees prioritàries de treball de PODEM (educació, habitatge, deute, etc.) amb l’objectiu d’incorporar les seves demandes al debat orgànic de PODEM. 12. Definir les funcions i la forma de coordinació amb les Assembles i Consells Ciutadans d’altres territoris. presenciales y online, en particular sobre cuestiones de específica sensibilidad territorial. 11. Convocar cada seis meses la Asamblea Social Municipal con actores de la sociedad civil vinculados a las áreas prioritarias de trabajo de Podemos (educación, vivienda, deuda, etc.) al objeto de incoporar sus demandas al debate orgánico de Podemos. Article 9. Mecanismes per convocar el Consell Ciutadà Municipal 12. Definir las funciones y la forma de coordinación con las Asambleas y Consejos Ciudadanos de otros territorios. El Consell Ciutadà Municipal podrà ser convocat en qualsevol moment: Artículo 9. Mecanismos para convocar el Consejo Ciudadano Municipal 1. A proposta del/a Secretari/a General. El Consejo Ciudadano Municipal podrá ser convocados en cualquier momento: 2. A petició del 25% del Consell Ciutadà Territorial. 3. A petició del 10% de les persones inscrites a PODEM o del 10% dels Cercles d’aquest ordre territorial. En cap cas podran transcórrer més de tres mesos entre due reunions plenàries del Consell Ciutadà 1. A propuesta del/la Secretario/a General. 2. A petición del 25% del Consejo Ciudadano Territorial. 3. A petición de 10 % de las personas inscritas en PODEMOS o del 10% de los Círculos de ese orden territorial. 065 Municipal. El/la Secretari/a General Municipal tindrà l’obligació de convocar el Consell Ciutadà Municipal abans que transcorri aquest termini. Article 10. Funcionament del Consell Ciutadà Municipal El Consell s’organitzarà per àrees cadascuna de les quals comptarà amb una persona Responsable d’Àrea. Els i les Responsables d’Àrea tindran la tasca de configurar equips que garanteixin l’eficàcia executiva del seu treball. De cadascuna d’aquestes àrees, els responsables actuaran com a portaveus temàtics, a més a més d’ocupar-se de la dinamització dels grups de treball temporals o permanents que, segons les necessitats, es puguin formar i dels quals seran responsables. Cada àrea de treball –que tindrà almenys un coordinador o coordinadora integrant del Consell Ciutadà– operarà com un grup de treball de configuració variable en funció de les diferents necessitats. Les decisions preses a les àrees de treball han de respectar en tot moment els principis ètics, polítics i organitzatius de PODEM, i seran ratificats o no pel Consell Ciutadà, podent ser modificats per aquest prèviament a las seva En ningún caso podrán transcurrir más de tres meses entre dos reuniones plenarias del Consejo Ciudadano Municipal. El/la Secretario/a Municipal tendrá la obligación de convocar al Consejo Ciudadano Municipal antes de que transcurra ese plazo. Artículo 10. Funcionamiento del Consejo Ciudadano Municipal El Consejo se organizará por Áreas cada una de las cuales contará con una persona Responsable de Área. Los y las Responsables de Área tendrán la tarea de componer equipos que garanticen la eficacia ejecutiva de su trabajo. De cada una de estas áreas, los responsables actuarán como portavoces temáticos, además de ocuparse de la dinamización de los grupos de trabajo temporales o permanentes que, según las necesidades, se puedan formar y de los que serán los responsables. Cada área de trabajo –que tendrá al menos un coordinador integrante del Consejo Ciudadano– operará como un grupo de trabajo de configuración variable en función de las distintas necesidades. Las decisiones tomadas en las áreas de trabajo 066 aprovació. Cada àrea de treball serà accessible a través d’una adreça de correu electrònic que funcionarà com a bústia de suggeriments, així com un espai web dedicat a la rendició de comptes i informació de les seves activitats. El Consell Ciutadà comptarà, com a mínim, amb les següents Àrees: • Organització interna i Finançament (Comunicació interna, infraestructures, logística, pressupost, mecanismes de finançament) • Extensió, Organització Territorial i Cercles (Coordinació amb Cercles locals, sectorials, així com amb els Consells Ciutadans d’altres territoris; creació de nous Cercles segons les necessitats que es considerin; primera instància de mediació en conflictes en o entre Cercles) • Anàlisi política, Estratègia, Programa i Campanyes (Demoscòpia, disseny de campanyes electorals, anàlisi de la situació política i elaboració de programa) deben respetar en todo momento los principios éticos, políticos y organizativos de PODEMOS, y serán ratificadas o no por el Consejo Ciudadano, pudiendo ser modificadas por éste previamente a su aprobación. Cada área de trabajo será accesible a través de una dirección de correo electrónico que funcionará como buzón de sugerencias, así como de un espacio en la web dedicado a la rendición de cuentas e información sobre sus actividades. El Consejo Ciudadano contará, como mínimo, con las siguientes Áreas: • Organización interna y Financiación (Comunicación interna, infraestructuras, logística, presupuesto, mecanismos de financiación) • Extensión, Organización Territorial y Círculos (Coordinación con Círculos locales, sectoriales, así como con los Consejos Ciudadanos de otros territorios; creación de nuevos Círculos según las necesidades que se consideren; primera instancia de mediación en conflictos en o entre Círculos) 067 • Comunicació, Premsa i Xarxes socials (Web, contacte amb els mitjans de comunicació, disseny) • Participació ciutadana (Eines de participació, trobades amb la ciutadania, polítiques d’inclusió per a la participació política) • Polítiques socials (Salut, educació, migracions, serveis socials) • Polítiques urbanes (Espai públic, medi ambient i mobilitat) • Relacions amb la Societat Civil i Moviments Socials (Sindicalisme, moviments socials i Assemblees socials) • Relacions Polítiques i Confluència (Relació amb altres actors polítics) • Feminismes, Gèneres i Sexualitats (Polítiques públiques d’igualtat, participació femenina i de gèneres en situació d’exclusió en l’àmbit intern, formació en matèria de gènere, moviments feministes i LGTB. • Análisis Político, Estrategia, Programa y Campañas (Demoscopia, diseño de campañas análisis de la situación política y elaboración de programa) • Comunicación, Prensa y Redes sociales (Web, contacto con medios de comunicación, diseño) • Participación ciudadana (Herramientas de participación, encuentros con la ciudadanía, políticas de inclusión para la participación política) • Políticas sociales (Salud, educación, migraciones, servicios sociales) • Políticas urbanas (Espacio público, medioambiente y movilidad) • Relaciones con la Sociedad Civil y Movimientos Sociales (Sindicalismo, movimientos sociales y asambleas ciudadanas) • Relaciones Políticas y Confluencia (Relación con otros actores políticos) 068 • Joventut (Contacte amb moviments de joves, extensió en instituts, discurs juvenil, anàlisi de la situació i proposta política, estratègies d’intervenció) • Feminismos, Géneros y Sexualidades (Políticas públicas de igualdad, participación femenina y de géneros en situación de exclusión a nivel interna, formación en materia de género, movimientos feminista y LGTB) • Formació, Cultura i Debat (Recerca, cartografia i anàlisi de l’espai de la cultura i les polítiques culturals. Producció de trobades i actes culturals) • Juventud (Contacto con movimientos de jóvenes, extensión en Institutos, Discurso juvenil, análisis de la situación y propuesta política, estrategias de intervención) • Anticorrupció, Transparència i Justícia (Supervisió del codi ètic en l’àmbit municipal, col·laboració amb el cercle sectorial de Justícia, mecanismes de transparència, propostes contra la corrupció) • Formación, Cultura y Debate (Investigación, mapeo y análisis del espacio de la cultura y las políticas culturales. Producción de encuentros y actos culturales) • Economia, Treball i Precarietat (Programa de polítiques públiques i objectius prioritaris, anàlisis de capacitat econòmica de l’Ajuntament, debats programàtics sobre Economia) • Anticorrupción, Transparencia y Justicia (Supervisión del código ético a nivel municipal, colaboración con Círculo sectorial de Justicia, mecanismos de transparencia, propuestas contra la corrupción) • Economía, Trabajo y Precariedad (Programa de políticas públicas y de objetivos prioritarios, análisis de capacidad económica del Ayuntamiento, debates programáticos sobre Economía) 069 Article 11. Elecció del Consell Ciutadà Municipal Artículo 11. Elección del Consejo Ciudadano Municipal El/la Secretari/ària General, membre del Consell Ciutadà Municipal, serà escollit per sufragi universal directe de l’Assemblea Ciutadana. El/la Secretario/a General, miembro nato del Consejo Ciudadano Municipal, será elegido por sufragio universal directo de la Asamblea Ciudadana. Els 24 membres restants s’escollirán per un sistema de llistes obertes (no necessàriament completes). Cada elector/a podrà mostrar tantes preferències (no ordenades) com llocs a escollir. Seran membres del Consell Ciutadà les 25 persones més votades, introduint un criteri de correcció de gènere. Los 24 miembros restantes se elegirán por un sistema de listas abiertas (no necesariamente completas). Cada elector/a podrá mostrar tantas preferencias (no ordenadas) como puestos a elegir. Serán miembros del Consejo Ciudadano las 25 personas más votadas, introduciendo un criterio de corrección de género. Els 25 membres del Consell Ciutadà Municipal podran ser revocats mitjançant un referèndum. Per a iniciar un procés de votació destinat a revocar el mandat d’una persona integrant del Consell Ciutadà Municipal serà necessari aportar l’aval d’un 20% de les persones inscrites a PODEM o un 25% dels Cercles validats del municipi. El Consell Ciutadà Municipal, actuant de forma col·legiada, serà l’encarregat d’organitzar el procés electoral de revocació que haurà de realitzarse sobre el mateix cos electoral que va escollir al membre del Consell. Els referèndums revocatoris seran sempre de caràcter individual. En cap cas podrà celebrar-se més d’un revocatori en el període d’un mandat. En cap cas podrà Los 25 miembros del Consejo Ciudadano Municipal podrán ser revocados mediante un referéndum. Para iniciar un proceso de votación destinado a revocar el mandato de una persona integrante del Consejo Ciudadano Municipal será necesario aportar el aval de un 20% de las personas inscritas en PODEMOS o un 25% de los Círculos validados en el municipio. El Consejo Ciudadano Municipal, actuando de manera colegiada, será el encargado de organizar el proceso electoral de revocación que tendrá que llevarse a cabo sobre el mismo cuerpo electoral que eligió al miembro del Consejo. Los referendos revocatorios siempre serán de carácter individual. 070 transcórrer menys d’un any des del nomenament per a la consulta d’un revocatori. LA SECRETARIA MUNICIPAL En ningún caso podrá celebrarse más de un revocatorio en el periodo de un mandato. En ningún caso podrá transcurrir menos de 1 año desde el nombramiento para la consulta de un revocatorio. Article 12. Competències LA SECRETARÍA MUNICIPAL Seran competències del/la Secretari/a Municipal: Artículo 12. Competencias 1. És el/la responsable de la representació política i institucional del partit al municipi. 2. Convocar a l’Assemblea Ciutadana Municipal, tant per a qüestions que resultin perceptives, com per a qualsevol altra consulta segons l’establert a l’apartat de “l’Assemblea Ciutadana Municipal”. Serán competencias del/la Secretario/a Municipal: 1. Es el/la responsable de la representación política e institucional del partido en el municipio. 3. Convocar, per a qüestions d’especial transcendència, si ho estima oportú, qualsevol Assemblea de nivell territorial inferior. 2. Convocar a la Asamblea Ciudadana Municipal, tanto para todas las cuestiones que resulten preceptivas, como para cualquier otra consulta según lo establecido en el apartado de “Asamblea Ciudadana Municipal”. 4. Coordinar, amb el suport del Consell de Coordinació, l’activitat de les diferents àrees del Consell Ciutadà de Barcelona. 3. Convocar, para cuestiones de especial trascendencia, si lo estima oportuno, cualquier Asamblea de nivel territorial inferior. 5. Garantir, en última instancia de forma ordinària, el respecte dels principis ètics, polítics i organitzatius de PODEM per part de tots els seus 4. Coordinar, apoyado/a por el Consejo de Coordinación, la actividad de las diferentes áreas del Consejo Ciudadano de Barcelona. 071 membres i de les activitats a les quals PODEM Barcelona estigui vinculat. Article 13. Elecció del/de la Secretari/ària Municipal El/la Secretari/ària General serà escollit/da per tots els inscrits e inscrites a PODEM en el municipi, mitjançant sufragi universal directe durant el transcurs de la respectiva Assemblea Ciutadana Municipals. Es garantirà el dret a vot presencial i telemàtic. Article 14. El Consell de Coordinació El Consell de Coordinació serà l’equip en el qual es recolzarà el/la Secretari/a General per realitzar les seves tasques, tant de caràcter públic com de coordinació interna. 5. Garantizar, en última instancia de manera ordinaria, el respeto por los principios éticos, políticos y organizativos de Podemos de todos sus miembros y de las actividades a las que Podemos Barcelona esté vinculada. Artículo 13. Elección del/de la Secretario/a Municipal El/la Secretario/a Municipal será elegido/a por todos los inscritos e inscritas de PODEMOS en el municipio, mediante sufragio libre y directo durante el transcurso de la respectiva Asamblea Ciudadana Municipal. Se garantizará el derecho al voto presencial y telemático. Artículo 14. El Consejo de Coordinación Estarà compost per 7 persones escollides pel Consell Ciutadà a proposta del/de la Secretari/a General. El Consejo de Coordinación será el equipo en el que se apoyará el/la Secretario/a General para realizar sus tareas, tanto de carácter público como de coordinación interna. El Consell de Coordinació s’organitzarà internament en Secretaries establertes pel Consell Ciutadà a proposta del/la Secretari/a General. Estará compuesto por 7 personas elegidas por el Consejo Ciudadano a propuesta del/de la Secretario/a General. Les persones integrants del Consell de Coordinació podran ser revocades pel/lper la Secretari/ària El Consejo de Coordinación se organizará internamente en Secretarías establecidas por 072 General, per majoria absoluta del Consell Ciutadà o per l’Assemblea Ciutadana mitjançant un referèndum. El Consell de Coordinació estarà format per les Secretaries d’Organització i Finançament: Extensió, Organització Territorial i Cercles; Anàlisi Política, Estratègia, Programa i Campanyes; Comunicació, Premsa i Xarxes; Relació amb la societat civil i moviments socials; Relacions Polítiques i Confluència. el Consejo Ciudadano a propuesta del/de la Secretario/a General. Las personas integrantes del Consejo de Coordinación podrán ser revocadas por el/la Secretario/a General, por la mayoría absoluta del Consejo Ciudadano o por la Asamblea Ciudadana mediante un referéndum. El Consejo de Coordinación estará formado por las Secretarías de: Organización y Financiación; Extensión, Organización Territorial y Círculos; Análisis Político, Estrategia, Programa y Campañas; Comunicación, Prensa y Redes; Relación con la sociedad civil y movimientos sociales; Relaciones Políticas y Confluencia. 073 II.II ELS CERCLES COM A UNITAT BÀSICA D’ORGANITZACIÓ / LOS CÍRCULOS COMO UNIDAD BÁSICA DE ORGANIZACIÓN DEFINICIÓ I OBJECTE DEFINICIÓN Y OBJETO Article 15. Definició Artículo 15. Definición Els Cercles són una agrupació voluntària i oberta en la qual convergeixen persones interessades en una transformació social sustentada en el respecte per la democràcia, la dignitat i els drets humans. Són la unitat bàsica d’organització de PODEM, i són l’eina amb la qual es promou la participació, el debat i la relació activa amb la societat*. Los Círculos son una agrupación voluntaria y abierta en la que convergen personas interesadas por una transformación social sustentada en el respeto por la democracia, la dignidad y los derechos humanos. Son la unidad básica de organización de PODEMOS, y son la herramienta con la que se promueve la participaión, el debate, y la relación activa con la sociedad*. Les fórmules de relació dels Cercles amb els Consells Ciutadans i les Assemblees s’ajustaran a allò que es disposa en aquests Estatuts i als Reglaments que cada Assemblea d’ordre territorial pugui acordar. * En base a l’article 6. * En base al artículo 6. Els Cercles constitueixen la millor garantia per al control i avaluació dels òrgans i dels càrrecs públics de Podem, exercint un control democràtic contra la corrupció, l’opacitat, per a la participació i les garanties de tots els processos. Las fórmulas de relación de los Círculos con los Consejos Ciudadanos y las Asambleas se ajustarán a lo dispuesto en estos Estatutos y a los Reglamentos que cada Asamblea de orden territorial pudieran acordar. Los Círculos constituyen la mejor garantía para el control y evaluación de los órganos y de los cargos públicos de Podemos, ejerciendo un control democrático contra la corrupción, la opacidad, por la participación y las garantías de todos los procesos. 074 Article 16. Objecte Artículo 16. Objeto Els Cercles constitueixen l’eina fonamental des de la qual promoure la participació, el debat i la relació activa amb la societat, propiciant espais, tant presencials (accions al carrer, debats a les places, formacions en ateneus, etc.) com telemàtics (Plaça Podem BCN, deliberació per streaming, butlletí electrònic, etc.), des dels quals recuperar la sobirania i la democràcia. A més, hauran de ser el principal canal per donar a conèixer, mitjançant la seva activitat quotidiana, la iniciativa de PODEM. Los Círculos constituyen la herramienta fundamental desde la que promover la participación, el debate, y la relación activa con la sociedad, propiciando espacios, tanto presenciales (acciones en la calle, debates en las plazas, formaciones en ateneos, etc.) como telemáticos (Plaza Podemos BCN, deliberación por streaming, boletín electrónico, etc. ), desde los que recuperar la soberanía y la democracia. Además, deberán ser el principal canal para dar a conocer, mediante su actividad cotidiana, la iniciativa de PODEMOS. Entre les tasques fonamentals dels Cercles està la de mantenir un contacte fluid i permanent amb els diferents actors de la societat civil, així com la de crear teixit social i participar i impulsar els diferents moviments que, en l’àmbit d’actuació corresponent, estiguin en sintonia amb els plantejaments de PODEM. Los Círculos tienen entre sus tareas fundamentales la de mantener un contacto fluido y permanente con los distintos actores de la sociedad civil, así como la de crear tejido social, y participar e impulsar los distintos movimientos que, en el ámbito de actuación correspondiente, estén en sintonía con los planteamientos de PODEMOS. Article 17. Principi de sobirania dels Cercles Artículo 17. Principio de soberanía de los Círculos Els Cercles són sobirans per prendre decisions en el seu àmbit territorial o sectorial, sempre que no contravinguin els estatuts aprovats en Assemblea Ciutadana, i siguin per tant coherents amb la política general de l’organització, en particular amb Los Círculos son soberanos para tomar decisiones en su ámbito territorial o sectorial, siempre que no contravengan los estatutos aprobados en Asamblea Ciudadana, y sean por ello coherentes 075 les decisions dels òrgans electes d’igual o major representativitat territorial. Article 18. Principi d’horitzontalitat entre Cercles * Titulo IV, Capítol 1, Article 45: “En cas de duplicitat estricta o subjecta a conflicte per solapament manifest, l’Àrea d’Extensió escoltarà als Cercles implicats, determinarà una fórmula de resolució. Aquesta mesura es podrà recórrer davant la Comissió de Garanties Democràtiques que resoldrà, escoltades les parts, mitjançant el procediment establert”. * Titulo IV, Capítulo 1, Artículo 45: “En caso de duplicidad estricta o sujeta a conflicto por solapamiento manifiesto, el Área de Extensión, escuchará a los Círculos implicados, determinará una fórmula de resolución. Contra esta medida cabrá recurso ante la Comisión de Garantías Democráticas que resolverá, oídas las partes, mediante el procedimiento establecido”. La relació entre els Cercles es basa en el principi de l’horitzontalitat: no s’establirà cap tipus de jerarquia entre els diferents Cercles del municipi. El Consell Ciutadà municipal vetllarà pel compliment de les condicions d’igualtat, de no duplicitat i de no jerarquia. Article 19. Principi de no duplicitat entre Cercles Els Cercles establerts en el municipi no podran solapar-se, totalment o parcialment, sobre un mateix àmbit territorial o sectorial. En cas de conflicte se seguirà el procediment fixat en el document organitzatiu estatal.* con la política general de la organización, en particular con las decisiones de los órganos electos de igual o mayor representatividad territorial. Artículo 18. Principio de horizontalidad entre Círculos La relación entre los Círculos se basa en el principio de la horizontalidad: no se establecerá ningún tipo de jerarquía entre los distintos Círculos pertenecientes al municipio. El Consejo Ciudadano municipal velará por el cumplimiento de las condiciones de igualdad, de no duplicidad y de no jerarquía. Artículo 19. Principio de no duplicidad entre Círculos Los Círculos establecidos en el municipio no podrán solaparse, total o parcialmente, sobre un mismo ámbito territorial o sectorial. En caso de conflicto se seguirá el procedimiento fijado en el documento organizativo estatal.* 076 Article 20. Sobre la constitució de Cercles d’àmbit municipal Artículo 20. Sobre la constitución de Círculos de ámbito municipal Els Cercles d’àmbit territorial municipal poden ser de districte o de barri. Des del Consell Ciutadà Municipal, a través de l’Àrea d’Extensió, Organització Territorial i Cercles, es promourà l’articulació ordenada i coherent dels Cercles d’acord amb els criteris següents: Los Círculos de ámbito territorial municipal pueden ser de distrito o de barrio. Desde el Consejo Ciudadano Municipal, a través del Área de Extensión, Organización Territorial y Círculos, se promoverá la articulación ordenada y coherente de los Círculos de acuerdo con los criterios siguientes: 1. En una primera fase, s’impulsarà la constitució de tots aquells Cercles de districte de Barcelona encara sense formar, al mateix temps que es recolzarà aquells que ja estiguin constituïts. 1. En una primera fase, se impulsará la constitución de todos aquellos Círculos de distrito de Barcelona aún sin formar, al tiempo que se apoyará a aquellos que ya estén constituidos. 2. Els diferents Cercles de barri es constituiran a partir del Cercle del districte al qual pertanyin si l’Assemblea del Cercle de districte així ho decideix, havent de donar-se les següents condicions: 2. Los diferentes Círculos de barrio se constituirán a partir del Círculo del distrito al que pertenezcan si la Asamblea del Círculo de distrito así lo decide, debiendo darse las siguientes condiciones: • El Cercle de districte haurà de donar mostres d’una activitat i implantació al territori consolidada, és a dir, haurà de convocar de forma regular Assemblees i reunions de les seves comissions i sostenir un treball estable amb el teixit associatiu local. • El Círculo de distrito deberá dar muestras de una actividad e implantación en el territorio consolidada, esto es, deberá convocar de forma regular Asambleas y reuniones de sus comisiones, y sostener un trabajo estable con el tejido asociativo local. • Comptar amb un grup de persones actives suficient per engegar i dinamitzar el Cercle de • Contar con un grupo de personas activas suficiente para poner en marcha y dinamizar el Círculo de 077 * Títol IV, Capítol 1, Article 44: “Els Cercles Territorials amb caràcter general requereixen per a la seva constitució d’una assemblea constituent en la qual participi almenys l’1% dels inscrits a PODEM en aquest àmbit territorial i, en qualsevol cas, un mínim de 5 persones”. * Título IV, Capítulo 1, Artículo 44: “Los Círculos Territoriales con carácter general requieren para su constitución de una asamblea constituyente en la que participe al menos el 1% de los inscritos de PODEMOS en ese ámbito territorial y, en cualquier caso, un mínimo de 5 personas”. Barri, requerint en tot cas, tal com s’estableix en els estatuts generals, un mínim de 5 persones* per a la seva constitució. Barrio, requiriendo en todo caso, tal y como se establece en los estatutos generales, un mínimo de 5 personas* para su constitución. • Informar (a través d’una acta constituent que recollirà els procediments acordats que regiran el funcionament del Cercle, i que inclouran aquells que disposen aquests Estatuts) d’aquesta constitució a l’àrea d’Extensió, Organització Territorial i Cercles del Consell Ciutadà Municipal. • Informar (a través de un acta constituyente que recogerá los procedimientos acordados que regirán el funcionamiento del Círculo, y que incluirán los dispuestos en estos Estatutos) de dicha constitución al área Extensión, Organización Territorial y Círculos del Consejo Ciudadano Municipal. Serà competència exclusiva dels Cercles de districte establir el ritme de formació dels Cercles de barri, ja que seran aquests els que estaran en contacte amb els seus membres. Será competencia exclusiva de los Círculos de distrito el establecer el ritmo de formación de los Círculos de barrio, por ser éstos los que estarán en contacto con sus miembros. Els Cercles de districte i de barri hauran d’atendre, en el seu funcionament i coordinació amb altres Cercles, als procediments establerts per l’Assemblea i Consell Ciutadà d’ordre territorial corresponent o immediatament superior. Los Círculos de distrito y de barrio deberán atender, en su funcionamiento y coordinación con otros Círculos, a los procedimientos establecidos por la Asamblea y Consejo Ciudadano de orden territorial correspondiente o inmediatamente superior. Article 21. Sobre la constitució de Cercles sectorials locals Artículo 21. Sobre la constitución de Círculos sectoriales locales Els Cercles sectorials locals només podran constituir-se per a aquelles àrees temàtiques que requereixin una especificitat programàtica Los Círculos sectoriales locales sólo podrán constituirse para aquellas áreas temáticas que requieran de una especificidad programática e 078 i institucional d’àmbit municipal. S’aplicarà el principi d’horitzontalitat propi dels Cercles municipals. institucional de ámbito municipal. Se aplicará el principio de horizontalidad propio de los Círculos municipales. Els Cercles sectorials municipals tenen autonomia per establir les formes de relació amb els Cercles del seu àmbit sectorial d’altres territoris. Los Círculos sectoriales municipales tienen autonomía para establecer las formas de relación con los Círculos de su ámbito sectorial de otros territorios. COMPETÈNCIES DELS CERCLES COMPETENCIAS DE LOS CÍRCULOS Article 22. Convocar consultes a les Assemblees Ciutadanes* Artículo 22. Convocar consultas a las Asambleas Ciudadanas* 1. Els Cercles Territorials validats podran convocar consultes a l’Assemblea Ciutadana de qualsevol àmbit territorial mitjançant el següent procediment: 1. Los Círculos Territoriales validados podrán convocar consultas a la Asamblea Ciudadana de cualquier ámbito territorial mediante el siguiente procedimiento: • Elaborar una proposta escrita avalada per almenys tres tècnics o tècniques qualificats en la matèria. • Elaborar una propuesta escrita avalada por al menos tres técnicos o técnicas cualificados en la materia. • Aval a la proposta d’un 20% dels Cercles validats o un 20% de la inscripció corresponent a l’àmbit territorial del qual es tracti. * En base a l’article 52. * En base al artículo 52. 2. Els Cercles Sectorials podran convocar consultes a l’Assemblea Ciutadana de qualsevol àmbit territorial mitjançant el següent procediment: • Aval a la propuesta de un 20% de los Círculos validados o un 20% de la inscripción correspondiente al ámbito territorial del que se trate. 2. Los Círculos Sectoriales podrán convocar consultas a la Asamblea Ciudadana de cualquier 079 • Elaborar una proposta escrita avalada per almenys tres tècnics o tècniques qualificats en la matèria. • Aprovació de la proposta per majoria qualificada de 3/5 del Cercle sectorial. • Aval a la proposta d’un 20% dels Cercles validats o un 20% de l’afiliació corresponent a l’àmbit territorial del qual es tracti. Article 23. Convocar debats* als Consells Ciutadans Els Cercles, tant d’àmbit territorial com sectorial, poden elevar una proposta per a debatre, en particular sobre qüestions d’específica sensibilitat territorial, al Consell Ciutadà Municipal, mitjançant el següent procediment: 1. Presentació de la proposta als espais de debat, tant presencials com online, habilitats pel Consell Ciutadà Municipal i aprovar-la en aquests espais per majoria simple. * En base als articles 53 i 55. * En base a los artículos 53 y 55. 2. Elaboració d’una proposta escrita avalada per almenys dos tècnics o tècniques qualificats en la matèria. ámbito territorial mediante el siguiente procedimiento: • Elaborar una propuesta escrita avalada por al menos tres técnicos o técnicas cualificados en la materia. • Aprobación de la propuesta por mayoría cualificada de 3/5 del Círculo sectorial. • Aval a la propuesta de un 20% de los Círculos validados o un 20% de la afiliación correspondiente al ámbito territorial del que se trate. Artículo 23. Convocar debates* en los Consejos Ciudadanos Los Círculos, tanto de ámbito territorial como sectorial, pueden elevar una propuesta a debatir, en particular sobre cuestiones de específica sensibilidad territorial, al Consejo Ciudadano Municipal, mediante mediante el siguiente procedimiento: 1. Presentación de la propuesta en los espacios de debate, tanto presenciales como online, habilitados por el Consejo Ciudadano Municipal y aprobarla en estos espacios por mayoría simple. 080 3. Aconseguir l’aval a la proposta d’un 10% dels Cercles validats o un 10% de les persones inscrites corresponent a l’àmbit territorial del Consell Ciutadà. Article 24. Convocar debats temàtics als Consells Ciutadans Els Cercles Sectorials podran convocar debats temàtics als Consells Ciutadans mitjançant el següent procediment: 1. Elaborar una proposta escrita avalada per almenys dos tècnics o tècniques qualificats en la matèria. 2. Aprovació de la proposta per majoria simple del Cercle Sectorial. 3. Aval a la proposta d’un 10% dels Cercles validats o un 10% dels inscrits corresponent a l’àmbit territorial del Consell Ciutadà. 2. Elaboración de una propuesta escrita avalada por al menos dos técnicos o técnicas cualificados en la materia. 3. Conseguir el aval a la propuesta de un 10% de los Círculos validados o un 10% de las personas inscritas del ámbito territorial del Consejo Ciudadano. Artículo 24. Convocar debates temáticos en los Consejos Ciudadanos Los Círculos Sectoriales podrán convocar debates temáticos en los Consejos Ciudadanos mediante el siguiente procedimiento: 1. Elaborar una propuesta escrita avalada por al menos dos técnicos o técnicas cualificados en la materia. 2. Aprobación de la propuesta por mayoría simple del Círculo Sectorial. 3. Aval a la propuesta de un 10% de los Círculos validados o un 10% de los inscritos correspondiente al ámbito territorial del Consejo Ciudadano. 081 Article 25. Traslladar iniciatives en Trobades Temàtiques* Artículo 25. Trasladar iniciativas en Encuentros Temáticos* Els Cercles sectorials, que per especialització temàtica tractin temes homòlegs a determinades Àrees del Consell Ciutadà, podran traslladar les seves iniciatives en forma de Trobades presencials i online a aquestes Àrees, a través dels mecanismes articulats per part del Consell Ciutadà Municipal. Los Círculos sectoriales que por especialización temática traten temas homólogos a determinadas Áreas del Consejo Ciudadano, podrán trasladar sus iniciativas en forma de Encuentros presenciales y online a dichas Áreas, a través de los mecanismos articulados por parte del Consejo Ciudadano Municipal. Article 26. Garanties decisòries extraordinàries Atenent a l’especial transcendència i responsabilitat amb la ciutadania dels Cercles validats, seran decisions extraordinàries les relatives a: * En base a l’article 54. * En base al artículo 54. Artículo 26. Garantías decisorias extraordinarias 1. Elecció, modificació i revocació de responsables i òrgans del Cercle. Atendiendo a la especial transcendencia y responsabilidad con la ciudadanía de los Círculos validados, serán decisiones extraordinarias las relativas a: 2. Modificacions de reglaments interns sobre l’organització del Cercle. 1. Elección, modificación y revocación de responsables y órganos del Círculo. 3. Processos electorals per a l’elecció de portaveus o responsables de comissions o grups de treball. 2. Modificaciones de reglamentos internos sobre la organización del Círculo. 4. Aquelles que, per la seva transcendència, poguessin definir o afectar la imatge pública de PODEM a la localitat. 3. Procesos electorales para la elección de portavoces o responsables de comisiones o grupos de trabajo. 082 En aquests casos, el procés de votació a l’Assemblea presencial no serà vàlid si no supera els següents requisits: 4. Aquellas que, por su trascendencia, pudieran definir o afectar a la imagen pública de PODEMOS en la localidad. 1. Un procés de votació que complirà amb els requisits adequats d’anunci, exposició pública del cas i debat. En estos casos, el proceso de votación en la Asamblea presencial no será válido si no supera los siguientes requisitos: 2. Un quòrum mínim del 10% de las personas inscritas de PODEM al territori. 1. Un proceso de votación que cumplirá con los debidos requisitos de anuncio, exposición pública del caso y debate. 3. Un quòrum mínim del 50% de les votants que van iniciar l’assemblea presencial. En cas de no aconseguir superar aquests requisits, l’Assemblea del Cercle només podrà seguir endavant amb la decisió, prèvia consulta amb el Consell Ciutadà Territorial d’àmbit territorial igual o immediatament superior, o mitjançant la seva aprovació en consulta a l’Assemblea Ciutadana d’àmbit territorial igual o superior. 2. Un quórum mínimo del 10% de las personas inscritas de PODEMOS en el territorio. 3. Un quórum mínimo del 50% de votantes respecto a los que iniciaron la asamblea presencial. De no lograr superar estos requisitos, la Asamblea del Círculo sólo podrá seguir adelante con la decisión previa consulta con el Consejo Ciudadano Territorial de ámbito territorial igual o inmediatamente superior, o mediante aprobación de la misma en consulta a la Asamblea Ciudadana de ámbito territorial igual o superior. 083 PRINCIPIS ORGANITZATIUS DELS CERCLES PRINCIPIOS ORGANIZATIVOS DE LOS CÍRCULOS Article 27. Organització interna dels Cercles Els Cercles disposen de plena llibertat tant en allò referent a la seva organització interna com a la seva associació amb altres Cercles, tot i que la creació d’òrgans de coordinació addicionals haurà de ser aprovada per l’Assemblea Ciutadana Municipal. Per aconseguir els seus objectius, seran els Cercles mateixos els que decidiran de quines àrees de treball o comissions es dotaran; són recomanables aquestes quatre: Artículo 27. Organización interna de los Círculos Los Círculos disponen de plena libertad en tanto en lo referente a su organización interna como a su asociación con otros Círculos, si bien la creación de órganos de coordinación adicionales deberá ser aprobada por la Asamblea Ciudadana Municipal. 1. Organització Para lograr sus objetivos, serán los propios Círculos los que decidirán de qué áreas de trabajo o comisiones dotarse, siendo recomendables estas cuatro: 2. Comunicació 1. Organización 3. Municipalisme 2. Comunicación 4. Teixit associatiu i Moviments Socials 3. Municipalismo 4. Tejido asociativo y Movimientos Sociales 084 Article 28. Funcionament intern dels Cercles El bon funcionament dels Cercles requereix el compliment dels següents requisits: 1. Les assemblees i reunions presencials dels diferents grups de treball dels Cercles tindran sempre caràcter obert, seran convocades i publicitades amb antelació suficient i s’ajustaran a una metodologia de funcionament assembleària. 2. Els ordres del dia seran publicitats amb antelació a través de mitjans participatius i les actes aprovades per l’assemblea es publicitaran per mitjans telemàtics. 3. Quan es produeixin votacions caldrà consignar en l’acta almenys els vots a favor, els vots en contra i les abstencions. 4. L’elecció dels òrgans, espais de treball i Responsables d’Àrees o tasques en els cercles es realitzarà sempre en Assemblees presencials i existiran mecanismes de revocació. 5. Els òrgans electes dels Cercles validats en l’exercici de les seves competències hauran de sotmetre’s als mecanismes de control i Artículo 28. Funcionamiento interno de los Círculos El buen funcionamiento de los Círculos pasa por cumplir los siguientes requisitos: 1. Las asambleas y reuniones presenciales de los distintos grupos de trabajo de los Círculos, tendrán siempre carácter abierto, serán convocadas y publicitadas con antelación suficiente y se ajustarán a una metodología de funcionamiento asamblearia. 2. Los ordenes del día serán publicitados con antelación a través de medios participativos y las actas aprobadas por la asamblea se publicitarán por medios telemáticos. 3. Cuando se produzcan votaciones habrá que consignar en el acta al menos los votos a favor, los votos en contra y las abstenciones. 4. La elección de los órganos, espacios de trabajo y Responsables de Áreas o tareas en los Círculos se realizará siempre en Asambleas presenciales, y existirán mecanismos de revocabilidad. 5. Los órganos electos de los Círculos validados en el ejercicio de sus competencias deberán someterse 085 transparència recollits en els Estatuts aprovats per la mateixa Assemblea del Cercle i els Reglaments aprovats per Assemblees d’ordre territorial igual o superior. a los mecanismos de control y transparencia recogidos en los Estatutos aprobados por la propia Asamblea del Círculo y los Reglamentos aprobados por Asambleas de orden territorial igual o superior. 6. L’Assemblea del Cercle reconegut és l’única que pot apadrinar una iniciativa en nom de PODEM, o vetar que aquesta es dugui a terme en el seu nom. Això no exclou que membres de PODEM a títol individual i sense representar al partit, puguin participar de les iniciatives que considerin necessàries. Si una iniciativa d’un Cercle afecta en algun sentit a la imatge o el treball de PODEM en l’àmbit territorial d’una Assemblea i Consell Ciutadà, aquests seran competents per avaluar-la i autoritzar o desautoritzar el seu desenvolupament. 6. La Asamblea del Círculo reconocido es la única que puede apadrinar una iniciativa en nombre de PODEMOS, o vetar que ésta se lleve a cabo en su nombre. Esto no excluye que miembros de PODEMOS a título individual, y sin representar al partido, puedan participar de las iniciativas que consideren necesarias. Si una iniciativa de un Círculo afecta en algún sentido a la imagen o desempeño de PODEMOS en el ámbito territorial de una Asamblea y Consejo Ciudadano, éstos serán competentes para evaluar la misma y autorizar o desautorizar su desarrollo. 7. Els grups de treball i comissions dels Cercles reconeguts funcionaran seguint el principi de màxima obertura, participació i transparència. En aquest sentit es respectaran les següents normes mínimes: • Cap comissió, portaveu o responsable de tasques pot bloquejar la iniciativa d’altres companys o companyes, sempre que aquestes s’avinguin als principis i Estatuts de PODEM. 7. Los grupos de trabajo y comisiones de los Círculos reconocidos funcionarán siguiendo el principio de máxima apertura, participación y transparencia. En este sentido se respetarán las siguientes normas mínimas: • Ninguna comisión, portavocía o responsable de tareas puede bloquear la iniciativa de otros compañeros o compañeras, siempre y cuando sean acordes a los principios y Estatutos de PODEMOS. 086 • Cap company o companya pot exercir les responsabilitats assignades pel Cercle reconegut de forma que limiti la participació d’altres persones, que es reservi informació, etc. De succeir això, l’assemblea pot revocar a aquesta persona de la seva responsabilitat. • Ningún compañero o compañera puede desempeñar las responsabilidades asignadas por el Círculo reconocido de forma tal que limite la participación de otros, que se reserve información, etc. De suceder esto, la asamblea puede revocar a esa persona de su responsabilidad. • Els grups de treball són oberts i participatius. Comunicaran el dia, hora i lloc de les seves reunions perquè qualsevol persona pugui participar. Així mateix, comunicaran les seves iniciatives perquè qualsevol pugui sumar-se a elles. • Los grupos de trabajo son abiertos y participativos. Comunicarán el día, hora y lugar de sus reuniones para que cualquier persona pueda participar. Así mismo, comunicarán sus iniciativas para que cualquiera pueda sumarse a ellas. • Quan una persona de PODEM d’un Cercle reconegut sigui interpel·lat per un tercer (una altra organització, col·lectiu, etc.), ha de comunicar la proposta que li fan a la resta de companys i companyes, en Assemblea presencial sempre que sigui possible, de forma que altres puguin sumars’hi. • Cuando una persona de PODEMOS de un Círculo reconocido sea interpelado por un tercero (otra organización, colectivo, etc.), debe comunicar la propuesta que le hacen al resto de compañeros y compañeras, en Asamblea presencial siempre que sea posible, invitando a que otros puedan sumarse a la misma. • Qualsevol membre d’un Cercle podrà sol·licitar l’assistència de la Comissió de Garanties Democràtiques Territorial o, si escau, Estatal, per defensar en un procediment escrit (i contradictori) el compliment dels procediments establerts. • Cualquier miembro de un Círculo podrá recabar la asistencia de la Comisión de Garantías Democráticas Territorial o, en su caso, Estatal, para defender en un procedimiento escrito (y contradictorio), el cumplimiento de los procedimientos establecidos. 087 088 Article 29. Relació dels Cercles amb el Consell Ciutadà Municipal Artículo 29. Relación de los Círculos con el Consejo Ciudadano Municipal La relació i espais comuns de coordinació dels Cercles amb el Consell Ciutadà s’establirà pels següents procediments: La relación y espacios comunes de coordinación de los Círculos con el Consejo Ciudadano se establecerá por los siguientes cauces: 1. A través d’Espais d’Enllaç, que són trobades de treball entre les Àrees de Treball del Consell Ciutadà, els cercles territorials i els cercles sectorials. Les funcions dels Espais d’Enllaç són: 1. A través de Espacios de Enlace, que son encuentros de trabajo entre las Áreas de Trabajo del Consejo Ciudadano, los Círculos territoriales y los Círculos sectoriales. Las funciones de los Espacios de Enlace son: • Coordinar les àrees de treball del Consell Ciutadà Municipal amb les comissions de treball homòlogues en els diferents cercles. • Assegurar la implementació dels acords adoptats en el Consell Ciutadà Municipal referits al territori. • Organitzar debats previs quan el Consell Ciutadà hagi de tractar assumptes concrets (sobre algun barri, algun aspecte sectorial, etc.) • Proposar, en ambdues direccions, assumptes perquè siguin tractats, ja sigui en el Consell Ciutadà Municipal o en les Assemblees dels Cercles. • Coordinar las áreas de trabajo del Consejo Ciudadano Municipal con las comisiones de trabajo homólogas en los distintos Círculos. • Asegurar la implementación de los acuerdos adoptados en el Consejo Ciudadano Municipal referidos al territorio. • Organizar debates previos cuando el Consejo Ciudadano deba tratar asuntos concretos (sobre algún barrio, algún aspecto sectorial, etc.) • Proponer, en ambas direcciones, asuntos para que sean tratados, ya sea en el Consejo Ciudadano Municipal o en las Asambleas de los Círculos. 089 2. A través d’un Espai de Seguiment, de caràcter trimestral (o amb la periodicitat que es reuneixi el Consell Ciutadà Municipal), al que hauran d’assistir els i las portaveus dels Cercles així com els enllaços del Consell Ciutadà Municipal, sent a més obert a la ciutadania. Les funcions de la Trobada Municipal són: 2. A través de un Espacio de Seguimiento, de carácter trimestral (o con la periodicidad que se reúna el Consejo Ciudadano Municipal), al que deberán acudir los y las portavoces de los Círculos así como los enlaces del Consejo Ciudadano Municipal, siendo además abierto a la ciudadanía. Las funciones del Encuentro Municipal son: • Realitzar un seguiment dels acords adoptats i rendició de comptes del Consell Ciutadà. • Realizar un seguimiento a los acuerdos adoptados y rendición de cuentas del Consejo Ciudadano. • Compartir i donar a conèixer la feina duta a terme pels Cercles. • Compartir y dar a conocer la labor llevada a cabo por los Círculos. • Traslladar propostes al Consell Ciutadà. • Trasladar propuestas al Consejo Ciudadano. 3. A través dels enllaços de l’Àrea d’Extensió, Organització Territorial i Cercles del Consell Ciutadà Municipal, que assistiran a les Assemblees dels Cercles del municipi per afavorir un contacte estret i fluid entre tots dos, establint un punt fix de l’ordre del dia de l’assemblea dels cercles territorials i sectorials quan certes qüestions els afecti. 3. A través de los enlaces del Área de Extensión, Organización Territorial y Círculos del Consejo Ciudadano Municipal, que acudirán a las Asambleas de los Círculos del municipio para favorecer un contacto estrecho y fluido entre ambos, estableciendo un punto fijo del orden del día de la asamblea de los Círculos territoriales y sectoriales cuando ciertas cuestiones les afecte. 090 Article 30. Compromisos de Participació Artículo 30. Compromisos de Participación Per promoure la dinamització política i social, fomentant la informació i implicació de la ciutadania, s’impulsaran les següents iniciatives: Para promover la dinamización política y social, fomentando la información e implicación de la ciudadanía, se impulsarán las siguientes iniciativas: 1. Espais presencials, entre els quals estaran: 1. Espacios presenciales, entre los cuales estarán: a. Trobades Ciutadanes. És un espai de deliberació col·lectiva sobre qüestions d’específica sensibilitat municipal i/o territorial, obert a totes les persones, inscrites o no a PODEM, que vulguin participar en elles. En el si d’aquestes Trobades, es podran proposar iniciatives i accions a desenvolupar cap al conjunt de la ciutadania (com són campanyes o sessions informatives). Seran organitzades pel Consell Ciutadà Municipal o els grups en els quals aquest delegui, com poden ser l’Espai d’Enllaç o els Cercles Sectorials, i podran ser convocades: a. Encuentros Ciudadanos. Es un espacio de deliberación colectiva sobre cuestiones de específica sensibilidad municipal y/o territorial, abierto a todas las personas, inscritas o no en PODEMOS, que quieran participar en ellas. En el seno de estos Encuentros, se podrán proponer iniciativas y acciones a desarrollar hacia el conjunto de la ciudadana (como son campañas o sesiones informativas). Serán organizados por el Consejo Ciudadano Municipal, o los grupos en los que este delegue, como puede ser el Espacio de Enlace o los Círculos Sectoriales, y podrán ser convocados: • A petició del Secretari/a General • A petición del Secretario/a General • 50% del Consell Ciutadà • 50% del Consejo Ciudadano • 20% dels Cercles o 20% de les persones inscrites en PODEM del municipi • 20% de los Círculos o 20% de las personas inscritas en PODEMOS del municipio 091 b. Assemblea Social Municipal. És un espai de trobada entre Podem i els moviments socials, veïnals i ciutadans organitzat per afavorir el vincle de PODEM amb actors de la societat civil vinculats a les àrees prioritàries de treball (educació, habitatge, deute, etc.) a fi d’incloure les seves demandes en el debat orgànic de Podem, i d’implementar mesures programàtiques d’àmbit municipal. Serà organitzat per l’Àrea de Moviments Socials del Consell Ciutadà Municipal, en col·laboració estreta amb els responsables de la comissió homòloga en els Cercles territorials i sectorials (segons temàtica) i els diferents moviments socials actius de la ciutat interessats a participar. 2. Espais virtuals, entre els quals estaran: a. Equips i tallers de participació. PODEM impulsarà equips de participació perquè des dels Cercles es contribueixi a la superació de la bretxa digital, difonent i ensenyant a utilitzar les eines de participació i posant a disposició de tota la ciutadania dispositius informàtics que permetin a qualsevol persona accedir a elles. A més, aquest equip haurà d’ajudar a millorar les capacitats dels cercles en la facilitació de reunions i assemblees, etc. b. Asamblea Social Municipal. Es un espacio de encuentro entre Podemos y los movimientos sociales, vecinales y ciudadanos organizados para favorecer el vínculo de PODEMOS con actores de la sociedad civil vinculados a las áreas prioritarias de trabajo (educación, vivienda, deuda, etc.) al objeto de incoporar sus demandas al debate orgánico de Podemos, y de implementar medidas programáticas de ámbito municipal. Será organizado por el Área de Movimientos Sociales del Consejo Ciudadano Municipal, en colaboración estrecha con los responsables de la comisión homóloga en los Círculos territoriales y sectoriales (según temática) y los diferentes los movimientos sociales activos de la ciudad interesados en participar. 2. Espacios virtuales, entre los cuales estarán: a. Equipos y talleres de participación. PODEMOS impulsará equipos de participación para que desde los Círculos se contribuya a la superación de la brecha digital, difundiendo y enseñando a utilizar las herramientas de participación, y poniendo a disponibilidad de toda la ciudadanía dispositivos informáticos que permitan a cualquier persona acceder a ellas. Además, este equipo deberá ayudar a mejorar la 092 b. Blog de Podem Barcelona i dels Cercles. El Consell Ciutadà haurà de visibilitzar totes les seves iniciatives, publicar les actes de les seves sessions (amb una demora no major d’un mes) i reflectir qualsevol altra informació d’interès a través del blog oficial de Podem. A més, es posaran tots els mitjans perquè cada Cercle pugui tenir el seu propi blog autogestionat, des del qual donar a conèixer a la ciutadania la seva activitat quotidiana, publicar articles i fomentar la transparència c. Banc de Talents. Els equips de participació municipals seran també els responsables de realitzar les cerques al Banc de Talents dels perfils que en els seus Cercles o Consells Territorials siguin necessaris per a un projecte o tasca determinada. d. Streaming. Per garantir la transparència i afavorir el seguiment de les Assemblees Socials Municipals, les Trobades Ciutadanes i les Trobades Municipals per part de la ciutadania, es durà a terme la retransmissió per streaming sempre que sigui logísticament possible. e. Eines de votació. Des de l’Àrea de Participació del Consell Ciutadà Municipal, s’habilitarà l’eina (Agora Voting o equivalent) perquè totes les propostes, consultes i iniciatives, previ compliment capacidades de los Círculos en la facilitación de reuniones y asambleas, etc. b. Blog de Podemos Barcelona y de los Círculos. El Consejo Ciudadano deberá visibilizar todas sus iniciativas, publicar las actas de sus sesiones (con una demora no mayor de un mes) y reflejar cualquier otra información de interés a través del blog oficial de Podemos. Además, se pondrán todos los medios para que cada Círculo pueda tener su propio blog autogestionado, desde el cual dar a conocer a la ciudadanía su actividad cotidiana, publicar artículos y fomentar la transparencia. c. Banco de Talentos. Los equipos de participación municipales serán también los responsables de realizar las búsquedas en el Banco de Talentos de los perfiles que en sus Círculos o Consejos Territoriales sean necesarios para algún proyecto o tarea determinada. d. Streaming. Para garantizar la transparencia y favorecer el seguimiento de las Asambleas Sociales Municipales, los Encuentros Ciudadanos y los Encuentros Municipales por parte de la ciudadanía, se llevará a cabo la retransmisión por streaming siempre que sea logísticamente posible. 093 dels requisits fixats, puguin ser sotmeses a votació del conjunt d’inscrits que componen l’Assemblea Ciutadana Municipal. Serà responsabilitat del Consell Ciutadà Municipal. f. Bústia electrònica. Cada Àrea temàtica del Consell Ciutadà haurà d’habilitar un correu de contacte per rebre propostes, sol·licituds, queixes, etc. e. Butlletí electrònic. Des de l’Àrea de Comunicació s’impulsarà la creació d’un butlletí informatiu que rebran totes les persones inscrites a PODEM en el municipi, i en el qual es donaran a conèixer totes les notícies relacionades amb PODEM, tant en l’àmbit municipal, com l’autonòmic i estatal. f. Plaça Podem Barcelona. Per facilitar el debat en l’àmbit municipal es disposarà d’un canal de Reddit propi, des del qual impulsar propostes i debats que puguin correspondre a les expectatives i problemàtiques locals, alhora que sorgiran d’aquestes on sorgeixin les Consultes Ciutadanes i processos de revocació referides al municipi. Una vegada publicades a la Plaça Podem Barcelona, tindrà lloc la seva discussió i reforçament a partir del debat públic, i després de la consecució del suport necessari establert en els estatuts, per poder e. Herramientas de votación. Desde el Área de Participación del Consejo Ciudadano Municipal, se habilitará la herramienta (Agora Voting, o equivalente) para que todas las propuestas, consultas e iniciativas, previo cumplimiento de los requisitos fijados, puedan ser sometidas a votación del conjunto de inscritos que componen la Asamblea Ciudadana Municipal. Será responsabilidad del Consejo Ciudadano Municipal f. Buzón electrónico. Cada Área temática del Consejo Ciudadano deberá habilitar un correo de contacto para recibir propuestas, solicitudes, quejas, etc. e. Boletín electrónico. Desde el Área de Comunicación se impulsará la creación de un boletín informativo que recibirán todas las personas insccritas en PODEMOS en el municipio, y en el que se darán a conocer todas las noticias relacionadas con PODEMOS, tanto en el ámbito municipal, como el autonómico y estatal. f. Plaza Podemos Barcelona. Para facilitar el debate a nivel municipal se dispondrá de un canal de Reddit propio, desde el que impulsar propuestas y debates que puedan corresponder a las expectativas y problemáticas locales, a la vez que 094 passar a la següent fase. Una vegada obtinguts els avals necessaris, passarà a la secció d’http:// participa.podemos.info, podent ser avalada per tot el cens d’inscrits de l’àmbit municipal fins a aconseguir el percentatge del cens necessari per impulsar una votació vinculant a totes les persones inscrites per a la seva aprovació. f. El Consell Ciutadà habilitarà la possibilitat que se celebri fins a una reunió mensual si fos necessari per facilitar la posada en pràctica dels mecanismes d’aval d’iniciatives i promoció de consultes per part dels cercles. En particular es podrà convocar fins a una assemblea extraordinària per mes en la qual debatre i pendre decisions. Aquesta assemblea requerirà un quòrum d’almenys el 5% dels inscrits en el seu àmbit territorial. Els enllaços de participació aniran comunicant els avals que atorguin els seus cercles, fins a aconseguir el percentatge establert en els estatuts per impulsar una votació vinculant a totes les persones inscrites. será de estas donde surjan las Consultas Ciudadanas y procesos de revocación referidas al municipio. Una vez publicadas en la Plaza Podemos Barcelona, tendrá lugar su discusión y reforzamiento a partir del debate público, y, tras la consecución del apoyo necesario establecido en los estatutos, para poder pasar a la siguiente fase. Una vez obtenidos los avales necesarios, pasará a la sección de http:// participa.podemos.info pudiendo ser avalada por todo el censo de inscritos del ámbito municipal hasta alcanzar el porcentaje del censo necesario para impulsar una votación vinculante a todas las personas inscritas para su aprobación. f. El Consejo Ciudadano habitalará la posibilidad de que se celebre hasta una reunión mensual si fuera necesario para facilitar la puesta en práctica de los mecanismos de aval de iniciativas y promoción de consultas por parte de los Círculos. En particular se podrá convocar hasta una asamblea extraordinaria por mes en la que debatir y decidir sobre las mismas. Esta asamblea requerirá un quorum de al menos el 5% de los inscritos en su ámbito territorial. Los enlaces de participación irán comunicando los avales que otorguen sus Círculos, hasta alcanzar el porcentaje establecido en los estatutos para impulsar una votación vinculante a todas las personas inscritas. 095 II.III FINANÇAMENT, TRANSPARÈNCIA Y GESTIÓ DE RECRUSOS / FINANCIACIÓN, TRANSPARENCIA Y GESTIÓN DE RECURSOS COMPETÈNCIES FINANCERES DEL CONSELL CIUTADÀ MUNICIPAL COMPETENCIAS FINANCIERAS DEL CONSEJO CIUDADANO MUNICIPAL El conjunt dels Consells Municipals tindra assignat una part del pressupost anual. Aquests fons seran canalitzats pels Consells Autonòmics que supervisaran directament les activitats en làmbit municipal. El conjunto de Consejos Municipales tendrán asignado una parte del presupuesto anual. Estos fondos serán canalizados por los Consejos Autonómicos que supervisarán directamente las actividades a nivel municipal. Els fons es destinaran a actes i activitats de promoció. Serà funció del Consell Ciutadà Municipal decidir i supervisar la utilització d’aquests fons, implementant pressupostos participatius. El Consell Municipal haurà d’actualitzar i compartir la informació financera trimestralment per incloure-la als informes de transparència estatals. Los fondos se emplearán en actos y actividades de promoción. Será función del Consejo Ciudadano Municipal decidir y supervisar el empleo de estos fondos, implementando presupuestos participativos. El Consejo Municipal deberá actualizar y compartir la información financiera trimestralmente para incluirla en los informes de transparencia estatales. En el cas de tindre representants electes en el municipi, el Consell Ciutadà serà l’encarregat de garantir l’elaboració trimestral de l’informe de transparència corresponent als càrrecs electes del municipi que inclourà tant activitats polítiques, com ingressos i despeses corresponents al càrrec electe així com les subvencions que puguin rebre. En el caso de que hubiera representantes electos en el municipio, el Consejo Ciudadano Municipal será el encargado de garantizar la elaboración trimestral del informe de transparencia correspondiente a los cargos electos del municipio que incluirá tanto actividades políticas, como ingresos y gastos 096 El Consell Ciutadà Municipal, prèvia autorització per part de la comissió de finances autonòmica i estatal, podrà aprovar la creació d’associacions culturals vinculades a un o diversos cercles. L’autorització per part del nivell estatal es basarà exclusivament en el criteri de suficiència administrativa per a garantir que aquestes associacions puguin complir amb les obligacions comptables fiscals i de rendició de comptes. Aquestes associacions estaran habilitades per llogar locals que podran operar com a seus socials en les quals s’exerceixi la venta al públic tant de merchandising com de begudes i menjar. Aquestes activitats econòmiques es regularan mitjançant un protocol que elaborarà la Comissió de Finances Estatal després de realitzar el corresponent estudi jurídic. TASQUES I OBLIGACIONS DEL RESPONSABLE FINANCIER MUNICIPAL La persona responsable de finances serà escollida entre els membres del Consell Ciutadà Municipal i podrà proposar un equip de finances, amb l’autorització del Consell Ciutadà Municipal. El responsable financer serà l’encarregat de la gestió diària i de preparar el pressupost, els correspondientes al cargo electo así como las subvenciones que pudieran recibir. El Consejo Ciudadano Municipal, previa autorización por parte de a la comisión de finanzas autonómica y estatal, podrá aprobar la creación de asociaciones culturales vinculadas a uno o varios Círculos. La autorización por parte del nivel estatal se basará exclusivamente en el criterio de suficiencia administrativa para garantizar que dichas asociaciones puedan cumplir con las obligaciones contables, fiscales y de rendición de cuentas. Estas asociaciones estarán habilitadas para alquilar locales locales que podrán operar como sedes sociales en las que se efectúe venta al público tanto de merchandising como de bebidas o comida. Estas actividades económicas se regularán mediante un protocolo que elaborará la Comisión de Finanzas Estatal tras realizar el correspondiente estudio jurídico. TAREAS Y OBLIGACIONES DEL RESPONSABLE FINANCIERO MUNICIPAL La persona responsable de finanzas será elegida entre los miembros del Consejo Ciudadano Municipal y podrá proponer un equipo de finanzas, con la autorización del Consejo Ciudadano Municipal. 097 informes trimestrals de transparència i l’informe de gestió anual per a la seva aprovació per part del Consell Ciutadà. Els comptes anuals hauran d’estar firmats tant pel responsable financer com pel secretari general i, si fos possible, per un interventor o expert comptable independent (que no sigui representant en cap dels òrgans). El responsable financer municipal es coordinarà amb la comissió de finances autonòmiques quan aquesta existeixi o, en el seu defecte, amb la comissió de finances estatal. També seran funcions de les persones responsables de finances municipals en coordinació amb la comissió autonòmica: 1. Gestionar pressupostos participatius per a projectes socials en els seus municipis si s’assignen fons a tal efecte. 2. Garantir el suport necessari a les estructures polítiques municipals en el desenvolupament de les seves activitats. 3. Les comissions de finances municipals realitzaran la funció de fiscalització econòmica dels representants i càrrecs electes del seu territori, El responsable financiero será el encargado de la gestión operativa diaria y de preparar el presupuesto, los informes trimestrales de transparencia y el informe de gestión anual para su aprobación por el Consejo Ciudadano. Las cuentas anuales deberán ser firmadas tanto por el responsable financiero como por el secretario general y si fuera posible, por un interventor o un experto contable independiente (que no sea representante en ninguno de los órganos). El responsable financiero municipal se coordinará con la comisión de finanzas autonómica cuando esta exista o en su defecto con la comisión de finanzas estatal. También serán funciones de las personas responsables de finanzas municipales en coordinación con la comisión autonómica: 1. Gestionar presupuestos participativos para proyectos sociales en sus municipios si se asignan fondos a tal efecto. 2. Garantizar el apoyo necesario a las estructuras políticas municipales en el desarrollo de sus actividades. 098 encarregant-se de la publicació del seu patrimoni, ingressos i despeses. Els ingressos de les estructures municipals provindran de les assignacions municipals del pressupost estatal canalitzades pel nivell autonòmic, tot i que es podran incrementar mitjançant subvencions locals en cas d’existir, excloent una part d’aquests ingressos que es destinarà al pressupost estatal per a redistribuir-lo solidàriament entre el conjunt de PODEM. 3. Las comisiones de finanzas municipales realizarán la función de fiscalización económica de los representantes y cargos electos de su territorio, encargándose de la publicación de su patrimonio, ingresos y gastos. Los ingresos de las estructuras municipales provendrán de las asignaciones municipales del presupuesto estatal canalizadas por el nivel autonómico, aunque se podrán aumentar mediante subvenciones locales si las hubiera, excluyendo una parte de estos ingresos que se destinará al presupuesto estatal para redistribuirlo solidariamente entre el conjunto de PODEMOS.