document de principis politics i organitzatius per a l`àmbit municipal

Anuncio
ÉS CLAR QUE
PODEM /
CLARO QUE
PODEMOS BCN
DOCUMENT DE PRINCIPIS POLITICS I ORGANITZATIUS PER A
L’ÀMBIT MUNICIPAL DE BARCELONA
DOCUMENT DE PRINCIPIOS POLÍTICO-ORGANIZATIVOS
PARA EL ÁMBITO MUNICIPAL DE BARCELONA
ÍNDEX/
ÍNDICE
I. PODEM A
BARCELONA/
PODEMOS EN
BARCELONA
II. MODEL
ORGANITZATIU
PER AL MUNICIPI/
MODELO
ORGANIZATIVO
PARA EL MUNICIPIO
I.I Una ciutat en crisi /
Una ciudad en crisis
II.I Òrgans municipals /
Órganos municipales
I.II Propostes per a un
canvi polític /
Propuestas para un cambio político
II.II Els cercles /
Los círculos
I.III Convertir PODEM en un
actor central en la vida
política de Barcelona /
Convertir PODEMOS en un
actor central en la vida
política de Catalunya
II.IIIFinançament /
Financiación
02
03
PREÀMBUL /
PREÁMBULO
04
PREÀMBUL/
PREÁMBULO
Aquest document és una proposta per treballar,
des de la ciutat de Barcelona, els objectius que
es va marcar l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede
pel proper cicle polític i electoral. Entenem que
les propostes aprovades a escala estatal no poden
adaptar-se de manera mecànica al treball en
l’àmbit local. PODEM s’enfronta actualment al repte
d’aprofitar la finestra d’oportunitat sorgida de la
crisi del règim polític de la Transició, amb l’objectiu
concret de guanyar les pròximes eleccions generals,
que es preveuen per a novembre de 2015.
El nostre treball en aquest període ha d’estar
orientat a aconseguir aquest objectiu, entenent
que per contribuir-hi de la millor manera possible
PODEM Barcelona ha de convertir-se en un actor
central en la política barcelonina. La nostra
capacitat d’èxit en aquesta tasca ha de partir
de l’anàlisi seriós i rigorós de la situació social,
econòmica i política en la qual ens trobem. Al
mateix temps, hem de ser capaços de traslladar els
elements programàtics centrals de PODEM a les
particularitats de la ciutat i al marc competencial
de les institucions locals. Desenvoluparem aquestes
El presente documento es una propuesta para
trabajar, desde la ciudad de Barcelona, los objetivos
que se marcó la Asamblea Ciudadana Sí Se
Puede para el próximo ciclo político y electoral.
Entendemos que las propuestas aprobadas a escala
estatal no pueden adaptarse de manera mecánica
al trabajo en el ámbito local. PODEMOS se enfrenta
actualmente al reto de aprovechar la ventana
de oportunidad surgida de la crisis del régimen
político de la Transición, con el objetivo concreto
de ganar las próximas elecciones generales, que se
prevén para noviembre de 2015.
Nuestro trabajo en este periodo debe estar
orientado a conseguir tal objetivo, entendiendo
que para contribuir de la mejor manera posible
al mismo, PODEMOS Barcelona debe erigirse
como un actor central en la política barcelonesa.
Nuestra capacidad para tener éxito en esta tarea
debe partir del ánalisis serio y riguroso de la
situación social, económica y política en la que nos
encontramos. A su vez, debemos ser capaces de
trasladar los elementos programáticos centrales
de PODEMOS a las particularidades de la ciudad
05
dues qüestions en els capítols 1 i 2 del document de
principis polítics que presentem a continuació.
Per tenir èxit en la tasca de convertir-nos en un
actor central en la política, ens plantegem tres línies
de treball que el Consell Ciutadà ha de garantir:
el desenvolupament i l’activitat dels Cercles
territorials i sectorials de la ciutat, espais centrals
d’autoorganització de la majoria social i primer
espai de contacte de PODEM amb la gent; la relació
de PODEM Barcelona amb els moviments socials,
el sindicalisme i els diferents espais de la cultura,
com a agents fonamentals en la tasca de recuperar
la societat civil organitzada per a un projecte de
canvi polític com el que plantegem; i finalment
PODEM Barcelona ha de ser un agent de transmissió
de les idees de canvi polític a través dels espais
majoritaris de socialització. Desenvolupem aquestes
línies de treball en el capítol 3 del primer bloc.
En el nostre horitzó immediat ens trobem amb
la cita de les eleccions municipals, enfront de
la qual hem de desenvolupar una posició clara.
En els últims mesos el Cercle PODEM Barcelona
ha participat en els debats constitutius de la
candidatura municipalista Guanyem. En el capítol
2 del primer bloc exposem la nostra proposta de
treball en la candidatura de confluència Guanyem
y al marco competencial de las instituciones
locales. Desarrollaremos estas dos cuestiones en los
capítulos 1 y 2 del documento de principios políticos
que presentamos a continuación.
Para tener éxito en la tarea de erigirnos como un
actor central en la política, nos planteamos tres líneas
de trabajo que el Consejo Ciudadano debe garantizar:
el desarrollo y la actividad de los Círculos territoriales
y sectoriales de la ciudad, espacios centrales de
autoorganización de la mayoría social y primer
espacio de contacto de PODEMOS con la gente; la
relación de PODEMOS Barcelona con los movimientos
sociales, el sindicalismo y los diferentes espacios de
la cultura, como agentes fundamentales en la tarea
de recuperar la sociedad civil organizada para un
proyecto de cambio político como el que planteamos;
y finalmente PODEMOS Barcelona debe ser un agente
de transmisión de las ideas de cambio político a
través de los espacios mayoritarios de socialización.
Desarrollamos estas líneas de trabajo en el capítulo 3
del primer bloque.
En nuestro horizonte inmediato nos encontramos con
la cita de las elecciones municipales, frente a la cual
debemos desarrollar una posición clara. En los últimos
meses el Círculo PODEMOS Barcelona ha participado
en los debates constitutivos de la candidatura
06
Barcelona, la plataforma que impulsa Ada Colau
i que compta amb més de 32.000 signatures de
suport i presència als barris. Entenem que aquesta
candidatura ciutadana pot recollir els criteris
assenyalats per l’Assemblea Ciutadana per a la
participació de PODEM en candidatures d’unitat
popular i ciutadana en l’àmbit municipal, i que és
la que millor promou el canvi polític i social que
volem i necessitem.
El nostre treball ha de ser mantenir i recolzar
l’orientació en els debats de Guanyem, per
construir un escenari en el qual aquesta
candidatura compleixi les exigències assenyalades
per l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede per a la
participació en candidatures municipals d’unitat
popular i ciutadana.
L’altre gran repte al qual ens enfrontem és
l’articulació d’un model organitzatiu que permeti
portar a la pràctica les ambicioses tasques que
ens plantegem. Partim del treball realitzat durant
aquests mesos. Els Cercles territorials i sectorials
són la base des de la qual hem d’avançar en la
construcció de PODEM Barcelona. La constitució
del Consell Ciutadà és un pas endavant en la nostra
organització, però entenem que aquest no ha de
constituir-se en una nova estructura, al marge de les
municipalista Guanyem. En el capítulo 2 del primer
bloque exponemos nuestra propuesta de trabajo en
la candidatura de confluencia Guanyem Barcelona,
la plataforma que impulsa Ada Colau que cuenta con
más de 32.000 firmas de apoyo y presencia en los
barrios. Entendemos que esta candidatura ciudadana
puede recoger los criterios señalados por la Asamblea
Ciudadana para la participación de PODEMOS en
candidaturas de unidad popular y ciudadana a nivel
municipal, y la que mejor promueve el cambio político
y social que queremos y necesitamos.
Nuestro trabajo debe ser mantener y apoyar
la orientación en los debates de Guanyem,
para construir un escenario en el que esta
candidatura cumpla con las exigencias señaladas
por la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede para la
participación en candidaturas municipales de
unidad popular y ciudadana.
El otro gran reto al que nos enfrentamos es la
articulación de un modelo organizativo que permita
llevar a la práctica las ambiciosas tareas que nos
planteamos. Partimos del trabajo realizado a lo
largo de estos meses. Los Círculos territoriales
y sectoriales son la base desde la que debemos
avanzar en la construcción de PODEMOS Barcelona.
La constitución del Consejo Ciudadano es un paso
07
ja existents. El model organitzatiu que presentem
té com a objectiu millorar les dinàmiques de
treball que hem anat desenvolupant, i ser capaços
d’arribar a àmbits que fins ara no hem pogut
abordar. Per aconseguir el bon desenvolupament
organitzatiu, proposem un pla de desplegament
de Cercles territorials a la ciutat. Definim també
una sèrie d’espais per facilitar el contacte i la
coordinació entre els Cercles i el Consell Ciutadà, i
des de tots dos amb la societat civil, els moviments
socials i la majoria social amb la qual volem
construir el canvi polític.
El tercer bloc del document desenvolupa el model
de finançament per a PODEM Barcelona. Igual que
en altres àmbits de l’organització, no dependrem
de bancs ni de grans mecenes. Hem de construir,
per tant, una organització finançada per a la
gent. Amb aquest objectiu, a més de complir tots
els mecanismes de transparència que exigeix
l’Assemblea Ciutadana, hem de treballar per
aconseguir mecanismes de finançament eficaços
per explicar la necessitat que PODEM segueixi sent
una organització sense deutes amb bancs, grans
empreses o grans fortunes.
hacia adelante en nuestra organización, pero
entendemos que éste no debe constituirse en una
nueva estructura, al margen de las ya existentes.
El modelo organizativo que presentamos tiene
por objetivo mejorar las dinámicas de trabajo que
hemos venido desarrollando, y ser capaces de
llegar a ámbitos que hasta el momento no hemos
podido abordar. Para conseguir el buen desarrollo
organizativo, proponemos un plan de despliegue
de Círculos territoriales en la ciudad. A su vez,
definimos una serie de espacios para facilitar el
contacto y la coordinación entre los Círculos y el
Consejo Ciudadano, y desde ambos con la sociedad
civil, los movimientos sociales y la mayoría social
con la que queremos construir el cambio político.
El tercer bloque del documento desarrolla el
modelo de financiación para PODEMOS Barcelona.
Al igual que en otros ámbitos de la organización, no
dependeremos de bancos ni de grandes mecenas.
Debemos construir, por tanto, una organización
financiada por la gente. Para ello, además de
cumplir todos los mecanismos de transparencia que
exige la Asamblea Ciudadana, debemos trabajar
para conseguir mecanismos de financiación eficaces
para explicar la necesidad de que PODEMOS siga
siendo una organización sin deudas con bancos,
grandes empresas o grandes fortunas.
8
PREÁMBULO/
PREAMBUL
PODEM A BCN /
1.
PODEMOS EN BCN
09
I.I UNA CIUTAT EN CRISI/
UNA CIUDAD EN CRISIS
La situació social a la nostra ciutat és cada vegada
més crítica. Vivim en una societat profundament
i creixentment desigual, en la qual augmenta el
nombre de rics al mateix temps que s’incrementen
els nivells de pobresa i exclusió social.
La situación social en nuestra ciudad es cada vez
más crítica. Vivimos en una sociedad profunda
y crecientemente desigual, en la que aumenta el
número de ricos al tiempo que se elevan los niveles
de pobreza y exclusión social.
A Barcelona aquestes diferències es manifesten
de forma molt concreta. Durant els últims anys la
ciutat ha vist com s’incrementaven les diferències
de renda per districtes. Actualment, un nombre
reduït de barris concentren nivells mitjans de renda
3 i fins a 4 vegades superiors a les dels barris més
pobres. L’esperança de vida entre els habitants
de la ciutat funciona igualment com un indicador
especialment pervers de les desigualtats socials.
Avui, una persona resident al barri de Sant Gervasi
viu de mitjana 8 anys més que una del Raval. També
el gènere és un eix respecte al qual ha crescut la
desigualtat. En els últims anys, la bretxa salarial
entre homes i dones ha augmentat a Catalunya
malgrat baixar en el conjunt de la Unió Europea.
En Barcelona estas diferencias se manifiestan
de manera muy concreta. Durante los últimos
años la ciudad ha visto cómo se acrecentaban las
diferencias de renta por distritos. Unos pocos
barrios concentran actualmente niveles medios
de renta 3 y hasta 4 veces superiores a las de
los barrios más pobres. Asimismo, la esperanza
de vida entre habitantes de la ciudad funciona
como un indicador especialmente perverso de
las desigualdades sociales. En la actualidad una
persona que reside en el barrio de Sant Gervasi
vive, de media, 8 años más que una que lo hace
en el Raval. También el género es un eje con
respecto al cual ha crecido la desigualdad. En años
recientes, la brecha salarial entre hombres y
mujeres ha aumentado en Catalunya aunque baje
en el conjunto de la Unión Europea.
En les últimes legislatures hem assistit al
desplegament de tot un seguit de polítiques
010
econòmiques de retallades sense precedents
que, segons els seus propis impulsors, tenien per
objectiu treure’ns de la crisi. Amb aquest objectiu
com a justificació s’han reduït dràsticament, d’una
banda, les partides de sanitat, educació i polítiques
socials. De l’altra, han caigut en picat els salaris i
s’ha facilitat l’acomiadament en forma de reformes.
La precarietat laboral, si no la pobresa i l’atur, s’han
convertit en la tònica dominant. L’atur resultant
d’aquestes polítiques no és avui únicament la
principal preocupació del conjunt de la ciutadania,
sinó que és també un cruel indicador dels nivells
de desigualtat als quals està arribant Barcelona. La
taxa d’atur del barri amb més aturats de la nostra
ciutat quadruplica la del barri que menys aturats té.
I, novament, no només hi ha més atur en uns barris
que en uns altres, sinó que té molta més incidència
en un dels dos gèneres: a Catalunya la taxa de dones
amb treball és vuit punts més baixa que la dels
homes.
Com hem assenyalat, la posada en pràctica
d’aquestes fórmules antisocials no només no ha
resolt cap dels efectes de la crisi, sinó que els ha
incrementat. A Catalunya, el risc de pobresa
augmenta mig punt cada any i actualment més
d’un 20% dels seus habitants viuen sota el llindar
de pobresa. Aquesta amenaça té especial incidència
A lo largo de las últimas legislaturas hemos asistido
al despliegue de una serie de políticas económicas
de recortes sin precedentes, que según sus propios
impulsores tenían por objetivo sacarnos de la crisis.
Con ese objetivo como única justificación se han
reducido drásticamente, por un lado, las partidas
de sanidad, educación y políticas sociales. Por otro,
han caído en picado los salarios y se ha facilitado el
despido a base de reformas. La precariedad laboral,
cuando no la pobreza y el paro, se ha convertido
en tónica dominante. El desempleo resultante
de estas políticas no es hoy solamente la mayor
preocupación para el conjunto de la ciudadanía,
sino que además constituye otro cruel indicador de
los niveles de desigualdad a los que se está llegando
en Barcelona. La tasa de paro del barrio con más
desempleados de nuestra ciudad cuadruplica a la
del barrio que menos parados tiene. Y, de nuevo,
no solo hay más paro en unos barrios que en otros,
sino que también tiene mucha más incidencia en
uno de los dos géneros: la tasa de mujeres con
trabajo en Catalunya es ocho puntos más baja que
la de los hombres.
Como ya hemos señalado, la puesta en práctica
de estas recetas antisociales no sólo no ha
resuelto ninguno de los efectos de la crisis, sino
que los ha incrementado. En Catalunya el riesgo
011
en els grups socials més desprotegits: l’any passat,
el 27,3% dels menors catalans es trobava en situació
de pobresa, un 0,6% més que en el 2012. A més,
aquestes polítiques d’austeritat no aconsegueixen
guanyar competitivitat ni disminuir el dèficit públic.
Augmenten la bretxa de la desigualtat i acaben amb
els avenços en matèries socials i de gènere. Són
aquestes polítiques “deflacionistes” les que retornen
a la dona per diferents raons a l’àmbit domèstic: les
retallades en sanitat i educació obliguen a la dona a
assumir rols que havien estat públics o a compartir
responsabilitats que havia assumit l’Estat, com la
provisió de serveis de cures.
Paral·lelament, a Barcelona hem assistit en els
últims anys a la construcció d’un model de ciutat
centrat en el monocultiu turístic. Amb l’agreujant
que les pràctiques locals promouen per a la ciutat
una activitat turística cada vegada de menys
qualitat. Comprovem amb creixent preocupació
com aquesta aposta ha resultat en una reducció
dràstica de la diversitat econòmica de la nostra
ciutat i de la seva capacitat de produir riquesa, i
també com el dinamisme i l’adaptabilitat d’una
economia i un mercat laboral cada vegada més
vulnerables s’han vist creixentment limitats. Pel
camí, els beneficis d’aquest model econòmic han
anat a parar a mans d’una elit reduïda, mentre als
de pobreza aumenta medio punto al año y
actualmente más de un 20% de sus habitantes
vive bajo el umbral de la pobreza. Amenaza
que se ceba especialmente con los grupos sociales
más desprotegidos: el año pasado el 27,3% de los
menores catalanes se encontraba en situación de
pobreza, un 0,6% más que en 2012. Estas políticas
de austeridad no consiguen ganar competitividad
ni disminuir el déficit público. Aumentan la brecha
de la desigualdad y acaban con los avances en
materias sociales y de género. Son estas políticas
“deflacionarias” las que devuelven a la mujer por
diferentes razones al ámbito del hogar: los recortes
en sanidad y educación obligan a la mujer a asumir
roles que habían sido públicos o a compartir
responsabilidades que había asumido el estado,
como la provisión de servicios de cuidado.
Paralelamente, en Barcelona hemos asistido
en los últimos años a la construcción de un
modelo de ciudad centrado en el monocultivo
turístico. Con el agravante de que las políticas
locales promueven para la ciudad una actividad
turística de cada vez peor calidad. Comprobamos
con creciente preocupación cómo esta apuesta ha
dado como resultado una reducción drástica de la
diversidad económica en nuestra ciudad y de su
capacidad de producir riqueza, y también cómo el
012
nostres barris es van perdent infraestructures i
espais públics que estaven destinats a l’ús i gaudi
del veïnatge.
Les ciutadanes i els ciutadans de Barcelona
constatem cada dia, i cada vegada amb més
claredat, com el nivell d’ocupació que exerceixen
més de 7,5 milions de turistes anuals fa inviable la
necessària imbricació del teixit d’una comunitat,
i converteix àmplies zones del nostre municipi en
territoris pràcticament inhabitables.
Tant en l’etapa de govern del PSC com en l’actual
de CiU, els partits que han estat al capdavant de
l’Ajuntament de Barcelona no han estat tan sols
responsables del desenvolupament d’aquest nociu
model econòmic, i dels programes de retallades
en despeses socials i les mesures d’austeritat que,
com hem indicat abans, han acabat revertint en
una situació altament inestable i desigual per
als habitants de la ciutat. Succeeix també que
aquests partits han actuat sistemàticament com
a majordoms de les elits econòmiques que tenen
segrestada Barcelona, ignorant per sistema la
ciutadania en la presa de decisions de govern que
la concerneixen –com ha estat el cas en tot allò
referent al Pla Paral·lel, per posar un exemple entre
tants altres– o actuant, en altres casos, directament
dinamismo y la adaptabilidad de una economía y
un mercado laboral cada vez más vulnerables se
han visto crecientemente limitados. Por el camino,
los beneficios de este modelo económico han ido a
parar a manos de una reducida élite, mientras en
nuestros barrios se van perdiendo infraestructuras
y espacios públicos que estaban destinados al uso y
disfrute de los vecinos y vecinas.
Las ciudadanas y los ciudadanos de Barcelona
constatamos cada día, y cada vez con mayor
claridad, cómo el nivel de ocupación ejercido
por más de 7,5 millones de turistas anuales hace
inviable la necesaria imbricación del tejido de
una comunidad, y convierte amplias zonas de
nuestro municipio en territorios prácticamente
inhabitables.
Tanto en la etapa de gobierno del PSC como en
la actual de CiU, los partidos que han estado al
frente del Ayuntamiento de Barcelona no han sido
solamente los responsables del desarrollo de este
nocivo modelo económico, y de los programas de
recortes en gasto social y las medidas de austeridad
que, como hemos señalado antes, han terminado
revirtiendo en una situación altamente inestable
y desigual para los habitantes de la ciudad.
También sucede que esos partidos han actuado
013
en contra dels interessos d’aquesta. Aquesta
connivència entre gestió política i interessos
econòmics s’observa també, per exemple, en casos
de corrupció tan propers en el mapa al consistori
com el del Palau de la Música.
Tant pel nivell d’error de les polítiques que estem
patint com per l’ínfima confiança que mereixen
avui a la ciutadania els qui han estat fins ara els
executors d’aquestes polítiques, també es deixa
sentir en el context de la nostra ciutat el “context
d’aguda deslegitimació del conjunt de l’entramat
polític i institucional del règim” que descriu el
document polític aprovat a l’Assemblea Ciutadana
de Podem en l’àmbit estatal.
El partit que governa tant a Catalunya com a
Barcelona –la seu del qual es troba actualment
embargada com a fiança pel cas de corrupció
abans esmentat, i la figura històrica principal del
qual, Jordi Pujol, va admetre el passat estiu posseir
quantitats ingents de diners sense regularitzar
a l’estranger– no és res més que l’encarnació
paradigmàtica de la versió catalana de la
casta, d’aquella oligarquia incapaç de prosperar
econòmicament sense parasitar l’Estat, sense
apropiar-se d’infraestructures que són públiques i
comunes per fer amb elles negocis privats. Malgrat
sistemáticamente como mayordomos de las
élites económicas que tienen secuestrada a
Barcelona, ignorando por sistema a la ciudadanía
en la toma de las decisiones de gobierno que
la conciernen —como ha sido el caso en todo
lo referente al Pla Paral.lel, por poner solo un
ejemplo de tantos—, o actuando, en otros casos,
directamente en contra de los intereses de esta
última. Dicha connivencia entre gestión política e
intereses económicos asoma también, por ejemplo,
en casos de corrupción tan cercanos en el mapa al
consistorio como el del Palau de la Música.
Tanto por lo errado de las políticas que hemos
venido padeciendo como por el ínfimo nivel
de confianza que hoy merecen a la ciudadanía
quienes hasta ahora han sido los ejecutores de
dichas políticas, también se deja sentir en el
marco de nuestra ciudad el “contexto de aguda
deslegitimación del conjunto del entramado
político e institucional del régimen” que describe
el documento político aprobado en la Asamblea
Ciudadana de Podemos a nivel estatal.
El partido que gobierna tanto en Catalunya
como en Barcelona —cuya sede se encuentra
actualmente embargada como fianza por el caso
de corrupción antes citado, y cuya principal figura
014
els flagrants escàndols i les sagnants polítiques
aplicades –o precisament per aquests motius–,
aquesta casta catalana està dirigint actualment
tots els seus esforços a mantenir el debat polític
en el marc exclusiu de l’eix nacional, fent tot
el possible per invisibilitzar l’eix social, que
és aquell del qual òbviament més depenen les
condicions de vida dels que vivim avui a Catalunya
i Barcelona.
Aquest ordre dominant sustenta la divisió de rols
estereotipats on la dona és a l’interior de la família
l’encarregada de les tasques de cures i producció
domèstica. En participar en el mercat laboral ho
fa sense haver-se desfet d’aquests estereotips i
de les càrregues que suposa el seu rol; per tant, a
la distribució de les responsabilitats i càrregues
domèstiques i de cura se sumaran les que li suposen
les tasques en l’esfera productiva. A Espanya això es
tradueix en el fet que les dones sumen el 97.07% de
les persones que treballen a mitja jornada al·legant
tasques de cures, i el 80% de les persones inactives
que no compten amb cap ingrés són dones. Són les
dades de la feminització de la pobresa i dels efectes
diferenciats per sexe de la crisi actual.
Són totes aquestes raons les que determinen la
urgència que els que vivim en aquesta ciutat
histórica, Jordi Pujol, admitió este verano estar
en posesión de ingentes cantidades de dinero sin
regularizar en el extranjero— no es otra cosa que
la encarnación paradigmática de la versión
catalana de la casta, de esa oligarquía incapaz de
prosperar económicamente sin parasitar al Estado,
sin apropiarse de infraestructuras que son públicas
y comunes para hacer con ellas negocios privados.
Pese a los flagrantes escándalos y las sangrantes
políticas aplicadas —o precisamente por ello—, esta
casta catalana está dirigiendo actualmente todos
sus esfuerzos a mantener el debate político en el
marco exclusivo del eje nacional, haciendo todo
lo posible por invisibilizar el eje social, que es aquel
del que obviamente más dependen las condiciones
de vida de quienes vivimos hoy en Catalunya y
Barcelona.
Es este orden dominante el que sustenta la división
de roles estereotipados donde la mujer es en el
seno de la familia la encargada de las tareas de
cuidados y producción doméstica. Al participar en
el mercado laboral lo hace sin haberse deshecho
de estos estereotipos y cargas, por lo que a las
responsabilidades y cargas domésticas se le sumará
las que suponen sus tareas en la esfera productiva.
En España esto se traduce en que las mujeres
conforman el 97.07% de las personas que trabajan
015
recuperem la capacitat de decidir sobre tots els
temes que ens afecten. El nivell d’emergència de la
situació és ja massa elevat, massa “aguda” aquesta
“deslegitimació de l’entramat del règim”. Són ja
massa les evidències que ens mostren que, també a
Barcelona, és ara de veritat el moment del canvi.
És aquesta l’oportunitat de retornar la gestió de
la ciutat a la ciutadania.
a media jornada alegando tareas de cuidado y
el 80% de las personas inactivas que no cuentan
con ningún ingreso son mujeres. Son los datos
de la feminización de la pobreza y de los efectos
diferenciados por sexo de la crisis actual.
Son todas estas razones las que determinan la
urgencia de que quienes vivimos en esta ciudad
recuperemos la capacidad de decidir sobre todos los
temas que nos afectan. El nivel de emergencia de la
situación es ya demasiado alto, demasiado “aguda”
esa “deslegitimación del entramado del régimen”.
Son ya demasiadas las evidencias que nos muestran
que, también en Barcelona, es ahora de verdad el
momento del cambio. Es ésta la oportunidad de
devolver la gestión de la ciudad a la ciudadanía.
016
I.II PROPOSTES PER A
UN CANVI POLÍTIC/
PROPUESTAS PARA UN
CAMBIO POLÍTICO
Prioritats programàtiques
Prioridades programáticas
La major part de les ciutats del món pateix avui els
efectes de polítiques molt similars: l’especulació
urbanística, la gentrificació dels centres històrics
i l’ostracisme dels barris on viuen els sectors
populars. Allò que fa de Barcelona un cas singular
en aquest sentit és que arriba a donar nom, com a
exemple paradigmàtic, a aquest model global de
ciutat, ja que pocs governs com els nostres dels
últims 30 anys han adoptat amb tant entusiasme la
ideologia i els patrons que donen forma a aquests
processos.
La mayor parte de ciudades del mundo sufre
hoy los efectos de políticas muy similares: la
especulación urbanística, la gentrificación de los
centros históricos y el ostracismo de los barrios
donde viven los sectores populares. Lo que hace de
Barcelona un caso singular en este sentido es que
llega a dar nombre, como ejemplo paradigmático,
a este modelo global de ciudad, dado que pocos
gobiernos como los nuestros de los últimos 30 años
han adoptado con tanto entusiasmo la ideología y
los patrones que dan forma a estos procesos.
Durant molt temps s’ha intentat per tots els mitjans
convertir Barcelona en una ciutat atractiva pel
turisme i els negocis, sense tenir en compte com
podia afectar la manera en què s’ha perseguit
aquest objectiu a les condicions de vida de les
persones o, per exemple, als preus de l’habitatge
durant una de les bombolles especulatives
més desproporcionades del món. Si a aquesta
circumstància afegim els problemes enumerats
en el capítol anterior —com l’atur, la precarietat
Durante mucho tiempo se ha intentado por todos
los medios convertir Barcelona en una ciudad
atractiva para el turismo y los negocios, sin tener en
cuenta cómo podía afectar la manera en que se ha
perseguido este objetivo a las condiciones de vida
de las personas o, por ejemplo, a los precios de la
vivienda en el transcurso de una de las burbujas
especulativas más desproporcionadas del mundo.
Si a esta circunstancia añadimos los problemas
enumerados en el capitulo anterior —como el
017
laboral o les salvatges retallades en despesa
social—, no solament salta a la vista la dramàtica
situació d’emergència social en la qual es troba
la nostra ciutat, sinó també fins a quin punt són
equivocades i nocives les polítiques i el model de
ciutat promoguts pels partits que han governat
Barcelona.
desempleo, la precariedad laboral o los salvajes
recortes en gasto social—, no solo salta a la vista
la dramática situación de emergencia social en la
que se encuentra nuestra ciudad, sino también lo
equivocadas y dañinas que son las políticas y el
modelo de ciudad promovidos por los partidos que
vienen gobernando Barcelona.
PODEM aposta per polítiques socials urbanes
orientades als ciutadans i les ciutadanes i a la seva
qualitat de vida. Per aquest motiu apostem per set
eixos programàtics principals:
PODEMOS apuesta por políticas sociales urbanas
orientadas a los ciudadanos y las ciudadanas y a su
calidad de vida. Por este motivo apostamos por siete
ejes programáticos principales:
1. Defensar des de l’Ajuntament una educació
pública, gratuïta i de qualitat
1. Defender desde el Ayuntamiento una
educación pública, gratuita y de calidad
L’Ajuntament de Barcelona ha de pressionar la
Generalitat per tal que augmenti el pressupost
destinat a educació. En concret, és de vital
importància que l’Administració de la ciutat
ajudi a resoldre la manca de places a les escoles
bressol, que s’aturi el seu procés de privatització
—la titularitat i la gestió han de seguir sent de la
Generalitat— i que s’obrin nous centres. Respecte
als menjadors escolars, és fonamental garantir
que sigui l’Ajuntament qui assumeixi el cost dels
menús i en fixi el preu unitari, sense posteriors
suplements.
El Ayuntamiento de Barcelona debe presionar a
la Generalitat para que aumente el presupuesto
destinado a Educación. En concreto, es de vital
importancia que la Administración de la ciudad
ayude a resolver la falta de plazas en las Escoles
Bressol, a que se detenga su proceso de privatización
—la titularidad y la gestión deben seguir siendo de
la Generalitat— y a que se abran nuevos centros. En
relación a los comedores escolares, es fundamental
garantizar que sea el Ayuntamiento quien asuma
el coste de los menús y fije el precio unitario de los
mismos, sin posteriores suplementos.
018
2. Defensar des de l’Ajuntament una atenció
sanitària pública, gratuïta i de qualitat
2. Defender desde el Ayuntamiento una atención
sanitaria pública, gratuita y de calidad
Barcelona té moltes més competències que la
majoria de municipis per incidir en aquesta àrea
de gestió pública. És molt necessari, entre altres
mesures, aturar el sofisticat procés de privatització
dels nostres centres sanitaris maquillat a través de
consorcis, combatre la imposició del copagament,
evitar les llargues llistes d’espera i garantir que
l’atenció sanitària no exclogui a ningú a causa de la
seva situació administrativa.
3. Garantir el dret a l’habitatge
Barcelona tiene muchas más competencias que
la mayoría de municipios para incidir en este
área de gestión pública. Es muy necesario, entre
otras medidas, detener el sofisticado proceso de
privatización maquillada de nuestros centros
sanitarios a través de consorcios, combatir la
imposición del copago, evitar las largas listas de
espera y garantizar que la atención sanitaria no
excluya a nadie por su situación administrativa.
El govern municipal ha d’adoptar polítiques que
promoguin l’habitatge social i la posada en circulació
de lloguers assequibles. Cal imposar sancions
econòmiques a les entitats financeres que facin un
ús antisocial dels habitatges buits. Des de 2007 s’han
produït a Barcelona més de 40.000 desnonaments;
fins a 30 al dia durant el 2013. És urgent que des de
l’Ajuntament es treballi per frenar-los, revertint les
retallades aplicades a la Renda Mínima d’Inserció
—en part responsables de la pèrdua de l’habitatge
per part de moltes famílies— i que com a institució
es declari partidària d’una moratòria sobre els
desnonaments que afectin habitatges familiars.
El gobierno municipal debe adoptar políticas
que promuevan la vivienda social y la puesta en
circulación de alquileres asequibles. Hay que imponer
sanciones económicas a los bancos que hagan un uso
antisocial de las viviendas vacías. Desde 2007 se han
producido en Barcelona más de 40.000 desahucios;
hasta 30 al día en 2013. Es urgente que desde el
Ayuntamiento se trabaje para frenarlos, revirtiendo
los recortes aplicados a la Renta Mínima de Inserción
—en parte responsables de la pérdida de la vivienda
para muchas familias— y que como institución
se declare partidario de una moratoria sobre los
desahucios que afecten a viviendas familiares.
3. Garantizar el derecho a la vivienda
019
4. Racionalitzar el turisme
4. Racionalizar el turismo
El model econòmic de Barcelona no pot alterar-se a
molt curt termini, ja que és un dels fonaments sobre
els quals se sustenten múltiples sectors i subsectors
de la ciutat. Tanmateix, així com és la ciutadania
en el seu conjunt qui pateix les conseqüències
negatives del model turístic, els beneficis produïts
per aquesta activitat deuen revertir també en
la ciutat i no limitar-se a omplir unes quantes
butxaques.
El modelo económico de Barcelona no puede
alterarse a muy corto plazo, ya que es uno de los
cimientos sobre los que se sustentan múltiples
sectores y subsectores de la ciudad. Sin embargo,
así como es la ciudadanía en su conjunto quien
padece las consecuencias negativas del modelo
turístico, deben también revertir sobre la ciudad
los beneficios producidos por dicha actividad y que
éstos no se limiten a llenar unos pocos bolsillos.
5. Prioritzar la sostenibilitat
5. Priorizar la sostenibilidad
És fonamental que es puguin implantar, des de
l’àmbit municipal, molts més programes destinats
a millorar la sostenibilitat de Barcelona. La recerca
en tecnologies ecològiques, l’eficiència energètica,
l’ús d’energies renovables o el pagament per
generació de residus són només alguns dels elements
prioritaris per a qualsevol programa que es proposi
atendre de debò els interessos de la ciutadania. A
PODEM veiem clara la relació entre augmentar
els nivells de sostenibilitat i la necessitat d’iniciar
un procés de municipalització de l’aigua i de
relocalització de l’energia. És essencial que tinguem
la possibilitat de gestionar col·lectivament els
recursos més bàsics, sobretot quan aquests són finits.
Es fundamental que se puedan implantar, desde
el ámbito municipal, muchos más programas
que mejoren la sostenibilidad de Barcelona. La
investigación en tecnologías ecológicas, la eficiencia
energética, el uso de energías renovables o el pago
por generación de residuos son solo algunos de
los elementos prioritarios para un programa que
atienda de verdad a los intereses de la ciudadanía. En
PODEMOS vemos clara la relación entre aumentar
los niveles de sostenibilidad y la necesidad de iniciar
un proceso de municipalizacion del agua y de
relocalización de la energía. Es esencial que tengamos
la posibilidad de gestionar colectivamente los
recursos más básicos, sobre todo cuando son finitos.
020
6. Racionalitzar els costos del transport, afavorir
la mobilitat
6. Racionalizar los costes del transporte,
favorecer la movilidad
Resulta urgent afavorir la mobilitat i rebaixar
dràsticament el preu dels abonaments de transport,
així com garantir la gratuïtat per a determinats
col·lectius desfavorits. El 2006 el preu de la T-10,
l’abonament de transports més utilitzat, tenia un
cost de 6,65€. Si s’apliqués un augment en proporció
a l’IPC espanyol, avui costaria 7,83€ (però el seu
preu real és de 10,30€). A PODEM creiem que és
necessària una auditoria de TMB, que fins ara ha
fet de cementiri de polítics de la casta amb sous
secrets. També defensem un model públic de gestió
i el manteniment d’operadors públics de les grans
xarxes com FFCC, metro, bus urbà i rodalies.
Resulta urgente favorecer la movilidad y rebajar
drásticamente el precio de los abonos de transporte,
así como garantizar la gratuidad para ciertos
colectivos desfavorecidos. En 2006 el precio de la T-10,
el abono de transportes más usado, tenía un coste de
6,65€. Si se aplicara un aumento en proporción al IPC
español, hoy costaría 7,83€ (pero su precio real es de
10,30€). En PODEMOS creemos que es necesaria una
auditoría de TMB, que hasta ahora ha hecho las veces
de cementerio de políticos de la casta con sueldos
secretos. Asimismo, apostamos por un modelo público
de gestión y por el mantenimiento de operadores
públicos de las grandes redes como FFCC, metro, bus
urbano y cercanías.
7. Estudiar les externalitats negatives de tota
política urbana
Les polítiques urbanes que es realitzin han d’anar
acompanyades d’un estudi de les seves externalitats
que determini i corregeixi els efectes no desitjats
que puguin sorgir. No és suficient impulsar una
mesura i conèixer el seu impacte a curt termini.
Una administració ha de ser responsable de
les seves polítiques més enllà del curt termini.
En aquest sentit, s’han d’estudiar les polítiques
7. Estudiar las externalidades negativas de toda
política urbana
Las políticas urbanas que se realicen deben ir
acompañadas de un estudio de sus externalidades
que determine y corrija los efectos no deseados
que puedan surgir. No es suficiente impulsar
una medida y conocer su impacto a corto plazo.
Una administración debe ser responsable de sus
políticas más allá del corto plazo. En este mismo
021
urbanes implementades fins avui, mètode pel qual
s’ha pogut determinar, per exemple, el nivell de
gentrificació dels barris de Barcelona.
Com fer front a la intervenció municipal:
convertir els principis ètics en realitats
polítiques
El municipi ha estat una figura crucial tant en la
història del nostre país com en el sistema de govern
del règim del 78. En el context del segrest massiu
de les nostres institucions per part d’una elit
política i econòmica que buscava en el servei
públic el seu benefici privat, els municipis han jugat
un paper estratègic fonamental en la mesura en què
eren peces clau sobre les quals s’assentava el model
de creixement basat en el maó del nostre país.
El marc constitucional que reconeixia el control
ciutadà sobre la gestió local ha estat, una vegada
més, paper mullat.
Avui, anys després de l’inici de la crisi i en plena
descomposició progressiva d’aquest model
econòmic i de govern, toca democratitzar els nostres
ajuntaments per donar una solució col·lectiva,
eficaç i justa a les demandes d’una majoria popular.
Per tant posarem tot el nostre esforç, el nostre
sentido, se deben estudiar las políticas urbanas
implementadas hasta la fecha, método por el cual
se ha podido determinar, por ejemplo, el nivel de
gentrificación de los barrios de Barcelona.
Cómo abordar la intervención municipal:
convertir los principios éticos en realidades
políticas
El municipio ha sido una figura crucial tanto en
la historia de nuestro país como en el sistema de
gobierno del régimen del 78. En el contexto del
secuestro masivo de nuestras instituciones
por parte de una élite político-económica que
buscaba en el servicio público su beneficio privado,
los municipios han jugado un papel estratégico
fundamental en la medida en que eran piezas clave
sobre las que se asentaba el modelo de crecimiento
de nuestro país basado en el ladrillo. El marco
constitucional que reconocía el control ciudadano
sobre la gestión local ha sido, una vez más, papel
mojado.
Hoy, después de años del estallido de la crisis y en
plena descomposición progresiva de ese modelo
económico y de gobierno, toca democratizar
nuestros ayuntamientos para dar una solución
022
ímpetu, la nostra intel·ligència i la nostra valentia
per començar a recuperar la democràcia des dels
municipis, on la ciutadania està més propera als
espais de presa de decisions i on, al mateix temps,
viu els seus problemes quotidians. No podem
conquerir la democràcia al nostre país si no acabem
amb les xarxes clientelars del maó, les concessions
administratives a amiguets i, en general, amb la
densa i fosca trama d’interessos públic-privats que
han furtat de forma sistemàtica les llibertats i la
capacitat de decisió de la ciutadania. Per eradicar
aquests mals i poder començar a guanyar el nostre
país considerem que els millors principis a l’hora de
dirigir la nostra acció en l’àmbit municipal són tres:
1. transparència, 2. participació ciutadana i
3. dret a la ciutat i medi ambient.
1. Transparència
El municipi ha estat una figura amb dues cares
aparentment contradictòries al nostre país:
d’una banda, era el nivell institucional més
proper al ciutadà i el que, en principi, s’ocupava
de solucionar alguns dels seus problemes
més immediats i, de l’altra, es va convertir en
punt clau per al desenvolupament del model
econòmic espanyol basat en el maó que ha tingut
conseqüències tan conegudes i desastroses. Aquesta
colectiva, eficaz y justa a las demandas de una
mayoría popular. Por lo tanto, vamos a volcar
una gran parte de nuestro esfuerzo, todo nuestro
ímpetu, nuestra inteligencia y nuestra valentía
en empezar a recuperar la democracia desde los
municipios, donde la ciudadanía está más próxima
a los espacios de toma de decisiones y donde, al
mismo tiempo, vive sus problemas cotidianos. No
podemos conquistar la democracia en nuestro
país si no acabamos con las redes clientelares del
ladrillo, las concesiones administrativas a amigotes
y, en general, con la densa y oscura trama de
intereses público-privados que han hurtado de
forma sistemática las libertades y la capacidad de
decidir de la ciudadanía. Para erradicar estos males
y poder empezar a ganar nuestro país creemos que
los mejores principios a la hora de dirigir nuestra
acción en el ámbito municipal son tres:
1. transparencia, 2. participación ciudadana y
3. derecho a la ciudad y medio ambiente.
1. Transparencia
El municipio ha sido una figura con dos caras
aparentemente contradictorias en nuestro país: de
un lado, eran el nivel institucional más próximo
a la ciudadanía y el que, en principio, se ocupa
de solucionar algunos de sus problemas más
023
segona faceta solament ha pogut ser desenvolupada
en la mesura en què, alhora que se li furtava la
política als ciutadans mitjançant l’assalt de les
institucions per part de la casta, es creava una
confluència d’interessos entre aquells que abusaven
del poder públic per beneficiar interessos privats i
aquells que, tenint interessos privats en àmbits molt
concrets de l’economia espanyola, s’apropaven al
poder públic per desenvolupar el seu negoci.
Democratitzar els municipis passa necessàriament
per obrir portes i finestres. És a dir, tenim dret a
conèixer què s’ha fet malament en el passat per
no tornar a repetir-ho. En aquest sentit, l’aposta
per una auditoria ciutadana del deute municipal
es revela com un punt ineludible per a qualsevol
projecte de regeneració democràtica al nostre país
en l’àmbit local. No només perquè el deute s’ha
convertit en una llosa que ens impedeix seguir
avançant com a societat i que ens priva dels nostres
drets com a ciutadans d’un país lliure i democràtic,
sinó perquè se’ns presenta ara com un mecanisme
que sotmet la democràcia municipal, i la fa
profundament injusta a la vegada que ineficaç.
Apostar per a la recuperació dels serveis públics
expropiats en forma de vendes, externalitzacions
i partenariats públic-privats. Cal revisar i avaluar
inmediatos y, de otro, se convirtieron en puntos
clave para el desarrollo del modelo económico
español basado en el ladrillo que tan conocidas y
desastrosas consecuencias ha tenido. Esta segunda
faceta solamente ha podido ser desarrollada en la
medida en que, a la vez que se le hurtaba la política
a la ciudadanía por la toma por parte de la casta
de las instituciones, se creaba una confluencia de
intereses entre aquellos que abusaban del poder
público para beneficiar a intereses privados y
aquellos que, teniendo intereses privados en unos
ámbitos muy concretos de la economía española,
se acercaban al poder público para desarrollar su
negocio.
Democratizar los municipios pasa necesariamente
por abrir puertas y ventanas. Es decir, tenemos
derecho a conocer qué se ha hecho mal en el
pasado para no volver a repetirlo. En este sentido,
la apuesta por una auditoría ciudadana de la deuda
municipal se revela como un punto ineludible para
cualquier proyecto de regeneración democrática
en nuestro país a nivel local. No sólo porque la
deuda se ha convertido en una losa que nos impide
seguir avanzando como sociedad y que nos priva de
nuestros derechos como ciudadanos y ciudadanas
de un país libre y democrático, sino porque se nos
presenta ahora como un mecanismo que somete
024
tots els contractes i concessions que han permès la
connivència de la casta política amb les oligarquies
locals. Garantir la informació fàcilment accessible
de les actes, plens municipals i comptes públics,
com a mesura de control ciutadà que acompanyi
formes de decisió directa i de revocació dels
representants.
2. Participació ciutadana
La ciutadania té dret a participar a través de
formes directes i representatives en l’elaboració,
definició i fiscalització de la implementació de
les polítiques públiques a les ciutats, prioritzant
l’enfortiment, transparència, eficàcia i autonomia
de les administracions públiques locals i de les
organitzacions populars.
Les mesures de transparència, control i revocació
per part dels ciutadans han d’acompanyar-se de
canals de participació directa en les decisions
fonamentals de la gestió municipal. En aquest
sentit, apostem per la creació de mecanismes de
participació en els pressupostos municipals.
Aquesta eina és un eix indispensable i
irrenunciable en relació a les polítiques
públiques municipals, ja que plantegen impactes
la democracia municipal, siendo profundamente
injusta a la par que ineficaz.
Apostar por la recuperación de los servicios
públicos expropiados en forma de ventas,
externalizaciones y partenariados público-privados.
Es preciso revisar y evaluar todos los contratos
y concesiones que han permitido la connivencia
de la casta política con las oligarquías locales.
Garantizar la información fácilmente accesible de
las actas, plenos municipales y cuentas públicas,
como medida de control ciudadano que acompañe
formas de decisión directa y de revocación de los
representantes.
2. Participación ciudadana
La ciudadanía tiene derecho a participar a través de
formas directas y representativas en la elaboración,
definición y fiscalización de la implementación de
las políticas públicas en las ciudades, priorizando
el fortalecimiento, transparencia, eficacia y
autonomía de las administraciones públicas
locales y de las organizaciones populares. Las
medidas de transparencia, control y revocación por
parte de los ciudadanos han de acompañarse de
canales de participación directa en las decisiones
fundamentales de la gestión municipal. En este
025
summament positius en relació a la gestió
pública. Amb aquest objectiu seria necessari
establir unes regles bàsiques, construïdes i
acceptades públicament, que garanteixin el bon
funcionament del procés i mitjançant el qual la
ciutadania pugui participar, votar i controlar els
pressupostos, garantint la inclusió de totes les
persones. Els governants hauran de respondre
davant la ciutadania sobre l’ús i destinació dels
pressupostos, constituint així una mesura de
transparència que actuï i freni els possibles casos
de corrupció, favoritisme i clientelisme. Hem
d’anar cap a un model que permeti, després del
seu estudi i valoració col·lectius, convertir en
vinculant aquest mecanisme.
3. Dret a la ciutat i medi ambient
Les candidatures municipals ciutadanes hauran de
promoure una iniciativa per a l’estudi d’unes noves
Bases del Règim Local, que capgiri el vell model
municipal basat en el maó i enllaci amb propostes
concretes que derivin de l’àmbit local. Un nou model
de finançament adaptat a una economia social i
sostenible –respectant el medi ambient–, que es basi en
els recursos locals i que es faci dotar del finançament
necessari per engegar aquestes iniciatives.
sentido, apostamos por la creación de mecanismos
de participación en los presupuestos municipales.
Esta herramienta es un eje indispensable e
irrenunciable en relación a las políticas públicas
municipales, pues plantean impactos sumamente
positivos en relación a la gestión pública. Para
ello, sería necesario establecer unas reglas básicas,
construidas y aceptadas públicamente, que
garanticen el buen funcionamiento del proceso, y
mediante el cual la ciudadanía pueda participar,
votar y controlar los presupuestos, garantizando la
inclusión de todas las personas. Quienes gobiernan
deberán responder ante la ciudadanía sobre el
empleo y destino de los presupuestos, siendo así
una medida de transparencia que actúe y frene
los posibles casos de corrupción, favoritismo y
clientelismo. Debemos ir hacia un modelo que
permita, tras su estudio y valoración colectivos,
convertir en vinculante este mecanismo.
3. Derecho a la ciudad y medioambiente
Las candidaturas municipales ciudadanas deberán
promover una iniciativa para el estudio de unas
nuevas Bases del Régimen Local, que revierta el
viejo modelo municipal basado en el ladrillo, y
enlace con propuestas concretas que deriven de lo
026
La ciutat ha de respondre a la funció social de
garantir a totes les persones l’usdefruit ple de
l’economia i de la cultura de la ciutat, la utilització
dels recursos i la realització de projectes i
inversions en el seu benefici i dels habitants, dins
de criteris d’equitat distributiva, complementarietat
econòmica i respecte a la cultura i sostenibilitat
ecològica; el benestar de tots i totes els habitants en
harmonia amb la naturalesa, avui i per a les futures
generacions.
El disseny de la ciutat que mereixem passa per
una apropiació dels espais i per la importància
del reconeixement de la diversitat. Imaginar
la nostra ciutat sense perspectiva de gènere
permet permear les violències urbanes que
exclouen la dona dels seus drets a la ciutat, a
l’espai públic i la participació. A Barcelona es
registren en determinats barris hores de presència
exclusivament masculina. És com si les dones
migrants desapareguessin de l’espai públic. Per
evitar-ho, hem de deconstruir l’ocultació de
discriminacions i violències, públiques o privades,
per raó de “valors culturals” o diversitat funcional,
en contraposició a la universalitat dels drets
humans de les dones, però també per altres raons
que puguin limitar la ciutadania per creences
religioses, orientació sexual o color de pell.
local. Un nuevo modelo de financiación adaptado
a una economía social y sostenible —respetando
el medio ambiente—, que esté basado en los
recursos locales, y que haga dotar de la financiación
necesaria para poner en marcha estás iniciativas.
La ciudad ha de atender la función social de
garantizar a todas las personas el usufructo
pleno de la economía y de la cultura de la ciudad,
a la utilización de los recursos y la realización
de proyectos e inversiones en su beneficio y de
los habitantes, dentro de criterios de equidad
distributiva, complementariedad económica, y
respecto a la cultura y sustentabilidad ecológica; el
bienestar de todos y todas los habitantes en armonía
con la naturaleza, hoy y para las futuras generaciones.
El diseño de la ciudad que merecemos pasa por una
apropiación de los espacios y por la importancia
del reconocimiento de la diversidad. Imaginar
nuestra ciudad sin perspectiva de género permite
permear las violencias urbanas que excluyen a
la mujer de sus derechos a la ciudad, al espacio
público y la participación. En Barcelona se
registran en ciertos barrios horas de presencia
exclusivamente masculina. Pareciera que las
mujeres migrantes desaparecen del espacio público.
Para evitarlo, debemos deconstruir la ocultación de
027
Els espais i serveis públics i privats de la ciutat
han de ser utilitzats prioritzant l’interès social,
cultural i ambiental. La ciutadania té dret a
participar en la propietat del territori urbà dins
de paràmetres democràtics, de justícia social i de
condicions ambientals sostenibles. En la formulació
i implementació de les polítiques urbanes s’ha de
promoure l’ús socialment just.
La creació de nous espais urbans comuns, d’una
esfera pública amb participació democràtica
activa, requereix remuntar l’enorme onada
de privatització que ha estat el mantra d’un
sistema políticoeconòmic destructiu. Hem
d’imaginar-nos una ciutat més inclusiva, tot i
que sempre conflictiva, basada no només en una
conceptualització diferent dels drets sinó també en
diferents pràctiques polítiques i econòmiques.
discriminaciones y violencias, públicas o privadas,
por razón de “valores culturales” o diversidad
funcional, en contraposición a la universalidad de
los derechos humanos de las mujeres, pero también
por otras razones que puedan limitar la ciudadanía
por creencias religiosas, orientación sexual o color
de piel.
Los espacios y servicios públicos y privados de la
ciudad deben ser utilizados priorizando el interés
social, cultural y ambiental. La ciudadanía tiene
derecho a participar en la propiedad del territorio
urbano dentro de parámetros democráticos,
de justicia social y de condiciones ambientales
sustentables. En la formulación e implementación
de las políticas urbanas se debe promover el uso
socialmente justo.
La creación de nuevos espacios urbanos
comunes, de una esfera pública con participación
democrática activa, requiere remontar la enorme
ola de privatización que ha sido el mantra de un
sistema politico-económico destructivo. Debemos
imaginarnos una ciudad más inclusiva, aunque
siempre conflictiva, basada no sólo en una diferente
conceptualización de los derechos sino también en
diferentes prácticas políticas y económicas.
028
Assaltar les institucions des de la unitat
popular i ciutadana: ara toca guanyar
Barcelona
Asaltar las instituciones desde la unidad
popular y ciudadana: ahora toca ganar
Barcelona
Les eleccions municipals en el cicle polític del
2015: la unitat popular i ciutadana
Las elecciones municipales en el ciclo político
del 2015: la unidad popular y ciudadana
Les pròximes eleccions municipals de 2015 arriben
tan aviat per PODEM que difícilment podríem
configurar llistes 100% fiables i guanyadores, per
això hem decidit ser previnguts, gestionar de forma
responsable la situació i no concórrer sota la nostra
marca.
Las próximas elecciones municipales de 2015
llegan tan pronto para PODEMOS que difícilmente
podríamos configurar listas que fueran 100% fiables
y ganadoras, por eso hemos decidido ser prevenidos
y gestionar de forma responsable la situación
apostando por no concurrir bajo nuestra propia
marca.
Hem sorgit per acabar amb la casta corrupta que
utilitza les institucions –entre elles els ajuntaments–
per fer i desfer segons la seva voluntat, per protegir
els seus propis interessos privats i privatius. No hem
vingut a ocupar cadires, hem vingut per acabar amb
els cacics, per recuperar la democràcia que ens ha
estat segrestada i per ser plenament transparents i
honests en les nostres actuacions.
Hem d’acceptar que els ritmes de la construcció
popular són, a vegades, més lents que els de les
maquinàries electorals tradicionals.
Hemos surgido para acabar con la casta corrupta
que utiliza las instituciones —entre ellas los
ayuntamientos— para hacer y deshacer a su antojo,
para proteger sus propios intereses privados y
privativos. No hemos venido a ocupar sillas, hemos
venido para acabar con los caciques, para recuperar
la democracia que nos ha sido secuestrada y
para ser plenamente transparentes y honestos en
nuestras actuaciones.
Tenemos que aceptar que los ritmos de la
construcción popular son, algunas veces, más lentos
029
Per això, hem de saludar les iniciatives
municipals que actuen en paràmetres similars
als de PODEM, que tenen com a objectiu que la
gent recuperi la política i construeixi eines per
posar de nou les institucions al servei del bé
comú. El nostre interès és treballar amb aquestes
candidatures municipals, ja que mai ens ha mogut
la pertinença a unes determinades sigles, sinó la
necessitat de construir el poder més útil per a les
majories.
Recordem que els requisits mínims que s’exigeixen
per a la participació de PODEM en una candidatura
municipal van ser aprovats per tots i totes en
l’Assemblea Ciutadana Sí se Puede:
• Totes les posicions en les llistes electorals han
d’estar obertes a ser decidides per la ciutadania
amb l’única correcció del gènere. Les llistes hauran
de ser paritàries i les primàries úniques.
•Els eventuals pactes contra natura en política
municipal no poden comprometre l’estratègia
general de canvi al país i així ho defensarem.
• Les candidatures d’unitat popular no poden ser sumes
de sigles, per tant la seva expressió formal haurà de ser
preferentment la de l’Agrupació d’Electors.
que los de las maquinarias electorales tradicionales.
Por eso, tenemos que saludar las iniciativas de cariz
municipal que actúan en parámetros similares a
los de PODEMOS, que tienen como objetivo que la
gente recupere la política y construya herramientas
para poner de nuevo las instituciones al servicio del
bien común. Nuestro interés es trabajar con estas
candidaturas municipales, puesto que jamás nos ha
movido la pertenencia a unas determinadas siglas,
sino la necesidad de construir el poder más útil
para las mayorías.
Recordemos que los requisitos mínimos que se
exigen para la participación de PODEMOS en una
candidatura municipal fueron aprobados por todos
y todas en la Asamblea Ciudadana Sí Se Puede:
• Todas las posiciones en las listas electorales deben
estar abiertas a ser decididas por la ciudadanía con
la única corrección del género. Las listas deberán
ser paritarias y las primarias únicas.
• Los eventuales pactos contra natura en política
municipal no pueden comprometer la estrategia
general de cambio en el país y así lo defenderemos.
• Las candidaturas de unidad popular no pueden ser
sumas de siglas, por tanto su expresión formal deberá
030
• Les candidatures d’unitat popular i ciutadana
no busquen situar-se a l’esquerra del tauler sinó
ocupar la centralitat. Tampoc són candidatures
d’activistes i moviments fent política-estètica per a
si mateixos. Són candidatures de majories que volen
vèncer per fer del sentiment d’atipament il·lusió i
del descontent poder de la gent.
ser preferentemente la de la Agrupación de Electores.
• Las candidaturas de unidad popular y ciudadana
no buscan ubicarse en la izquierda del tablero sino
ocupar la centralidad. Tampoco son candidaturas de
activistas y movimientos haciendo política-estética
para sí mismos. Son candidaturas de mayorías que
quieren vencer para hacer del hartazgo ilusión y
del descontento poder de la gente.
El projecte Guanyem Barcelona
El proyecto Guanyem Barcelona
A finals de juny es va presentar a la nostra ciutat
el manifest Guanyem Barcelona, que evidenciava
la necessitat que la ciutadania es reapropiï de les
institucions per posar-les al servei de les majories i
del benestar comú.
El manifest també entenia que hi ha una ofensiva
engegada per la casta contra els drets i conquestes
socials de les majories, però és més fort el
creixement imparable de l’anhel de democràcia real
que reclama el conjunt de la població.
Aquest manifest, signat per Ada Colau i més de
200 persones de la ciutat implicades des de fa
anys en diversos espais acadèmics, professionals i
veïnals, fou el tret de sortida per a la creació de la
plataforma ciutadana Guanyem, que vol construir
una candidatura de confluència amb vocació de
A finales de junio se presentó en nuestra ciudad el
manifiesto Guanyem Barcelona, que evidenciaba
la necesidad de que la ciudadanía se reapropie de
las instituciones para ponerlas al servicio de las
mayorías y del bienestar común.
El manifiesto también entendía que hay una
ofensiva puesta en marcha por la casta contra los
derechos y conquistas sociales de las mayorías, pero
es más fuerte el crecimiento imparable del anhelo
de democracia real que reclama el conjunto de la
población.
Este manifiesto, firmado por Ada Colau y más de
200 personas de la ciudad implicadas desde hace
años en varios espacios académicos, profesionales
y vecinales, era el pistoletazo de salida para la
031
guanyar a Barcelona les eleccions municipals del
maig de 2015.
El primer pas d’aquesta proposta ciutadana va ser
la recollida de més de 30.000 signatures a Barcelona
per tal de validar aquest projecte. Es van aconseguir
en poc menys de dos mesos, fet que demostra la
necessitat, importància i arrelament del projecte a
la ciutat de Barcelona.
Ràpidament Guanyem Barcelona s’ha estès per
tota la ciutat, i s’han generat espais de trobada
ciutadana a molts barris, presentacions a tots els
districtes i desenes d’actes i xerrades en múltiples
espais i de diverses temàtiques.
Apostem per un Guanyem Barcelona amb
ADN PODEM
Des del primer moment de la presentació
de Guanyem Barcelona s’interpel·la, com a
organització necessària en el camí pel canvi i la
ruptura democràtica, a PODEM per tal d’integrar,
de forma conjunta, una candidatura a les eleccions
municipals de 2015.
El projecte Guanyem Barcelona es caracteritza per
diversos elements que tenen intrínsecament l’ADN
creación de la plataforma ciudadana Guanyem, que
quiere construir una candidatura de confluencia
con vocación de ganar en Barcelona las elecciones
municipales de mayo de 2015.
El primer paso de esta propuesta ciudadana fue la
recogida de más de 30.000 firmas en Barcelona para
validar el proyecto. Se consiguieron en poco menos
de dos meses, hecho que demuestra la necesidad,
importancia y arraigo del proyecto en la ciudad de
Barcelona.
Guanyem Barcelona se ha extendido rápidamente
por toda la ciudad, generando espacios de
encuentro ciudadano en muchos barrios,
presentaciones en todos los distritos y decenas
de actos y charlas en múltiples espacios y de muy
variadas temáticas.
Apostamos por un Guanyem Barcelona con
ADN Podemos
Desde el primer momento de la presentación de
Guanyem Barcelona se interpela a PODEMOS,
como organización necesaria en el camino por el
cambio y la ruptura democráticas, para integrar de
forma conjunta una candidatura para las elecciones
municipales de 2015.
032
identificador de PODEM, l’ADN que ha generat la il·lusió
de transformació i canvi que aquest país necessita, i que
ara cal traslladar a la ciutat de Barcelona.
Els elements definidors del projecte Guanyem
Barcelona, encapçalat per Ada Colau, són els següents:
1. La lluita per garantir els drets bàsics i una vida
digna a tothom: educació, sanitat, habitatge, treball,
transport...
2. La voluntat d’assaltar, democràticament,
l’Ajuntament i posar les institucions municipals al
servei de les majories d’aquesta ciutat.
3. L’objectiu d’impulsar una economia amb justícia
social i ambiental, per tal d’aconseguir que l’economia
estigui al servei de les majories socials i no se sotmeti
a les castes financeres, immobiliàries i turístiques que
fins ara han corromput aquesta ciutat.
4. La urgència per democratitzar les institucions,
i perquè sigui el conjunt de la ciutadania qui
decideixi sobre la ciutat que cal construir, lluitant
així per un fort aprofundiment democràtic.
5. L’obligat compliment per part dels representants
polítics de la candidatura del compromís ètic amb la
El proyecto Guanyem Barcelona se caracteriza
por varios elementos que tienen intrínsecamente
el ADN identificador de PODEMOS, el ADN que ha
generado la ilusión de transformación y cambio que
este país necesita, y que ahora hay que trasladar a
la ciudad de Barcelona.
Los elementos definidores del proyecto Guanyem
Barcelona, encabezado por Ada Colau, son los siguientes:
1. La lucha por garantizar los derechos básicos
y una vida digna a todo el mundo: educación,
sanidad, vivienda, trabajo, transporte…
2. La voluntad de asaltar, democráticamente, el
Ayuntamiento y poner las instituciones municipales
al servicio de las mayorías de esta ciudad.
3. El objetivo de impulsar una economía con justicia
social y ambiental, provocando que la economía
esté al servicio de las mayorías sociales y no se
someta a las castas financiera, inmobiliaria y
turística que vienen corrompiendo la ciudad.
4. La urgencia por democratizar las instituciones, y
por que sea el conjunto de la ciudadanía el que decida
sobre la ciudad que hay que construir, luchando así
por una fuerte profundización democrática.
033
6. La creença en la necessitat de construir nous espais
d’integració de les majories populars pel canvi.
5. El obligado cumplimiento por parte de los
representantes políticos de la candidatura de
compromiso ético con la ciudadanía, siguiendo con
las premisas principales de la transparencia y la
regeneración democrática.
7. L’aposta per un sistema de primàries obertes
per a l’elecció dels candidats de la llista electoral
municipal.
6. La creencia en la necesidad de construir nuevos
espacios de integración de las mayorías populares
por el cambio.
Per tot això, a PODEM Barcelona treballarem per
construir un escenari que ens permeti concórrer
en confluència amb Guanyem a les eleccions
municipals del maig de 2015, prèvia aprovació
d’aquesta candidatura conjunta per votació de
l’Assemblea Ciutadana de Podem en l’àmbit
territorial en qüestió (és a dir, les persones
inscrites en el terme municipal de Barcelona) i
basem la nostra aposta en:
7. La apuesta por un sistema de primarias abiertas
para la elección de los candidatos y candidatas de la
lista electoral municipal.
ciutadania, seguint amb les premisses principals de
la transparència i la regeneració democràtica.
1. la plena coincidència dels elements identificadors
i definidors que guien aquesta candidatura amb
l’ADN PODEM.
Por todo esto, en PODEMOS Barcelona trabajaremos
para construir un escenario donde poder concurrir
en confluencia con Guanyem en las elecciones
municipales de mayo de 2015, previa aprobación
de dicha canditatura conjunta por votación de la
Asamblea Ciudadana de PODEMOS en el ámbito
territorial en cuestión (esto es, las personas
inscritas en el término municipal de Barcelona) y
basamos esta apuesta en:
2. El fet que Guanyem és una candidatura
impulsada per la ciutadania amb fort suport per
part de les majories socials de Barcelona.
1. La plena coincidencia entre los elementos
identificadores y definidores que guían esta
candidatura y el ADN PODEMOS.
034
3. La seva configuració com a candidatura
engrescadora amb presència als barris, als llocs de
treball i a la cultura, cosa que garanteix clarament la
construcció de majories populars a la ciutat.
4. La clara intenció de Guanyem, com a
candidatura, de recuperar la sobirania popular,
conformant-se com a eina imprescindible per posar
les institucions municipals de Barcelona al servei
del bé comú.
5. La importància de guanyar la ciutat de Barcelona
per tal d’avançar en la revolució democràtica que
portarà el canvi i la transformació al nostre país;
la victòria de la candidatura Guanyem Barcelona a
les pròximes eleccions municipals és una peça clau
d’aquest procés.
La candidatura municipalista al servei de
l’estratègia de ruptura democràtica
A PODEM Barcelona entenem que la candidatura de
Guanyem Barcelona és l’eina més útil que existeix a
la ciutat per estendre la unitat popular i ciutadana
que defensem. Entenem que aquesta candidatura és
l’espai des d’on els membres de PODEM Barcelona
hem de bolcar tot el nostre potencial i capacitat
política per continuar i fer més gran l’onada
2. El hecho de que Guanyem es una candidatura
impulsada por la ciudadanía con un fuerte impulso
por parte de las mayorías sociales de Barcelona.
3. Su configuración como candidatura alentadora
con presencia en los barrios, en los puestos de
trabajo y en el mundo de la cultura, siendo una
garantía clara de construcción de mayorías
populares en la ciudad.
4. La clara intención de Guanyem, como
candidatura, de recuperar la soberanía popular,
conformándose como herramienta imprescindible
para poner las instituciones municipales de
Barcelona al servicio del bien común.
5. La importancia de ganar la ciudad de Barcelona
para avanzar en la revolución democrática que
traerá el cambio y la transformación a nuestro país;
la victoria de la candidatura de Guanyem Barcelona
en las próximas elecciones municipales no puede
sino ser una pieza clave en este proceso.
La candidatura municipalista al servicio de la
estrategia de ruptura democrática
En PODEMOS Barcelona entendemos que
la candidatura de Guanyem Barcelona es la
035
d’il·lusió pel canvi que va començar amb la irrupció
de PODEM a les passades eleccions europees.
Veiem clarament en la candidatura Guanyem
Barcelona la possibilitat de desbordar i generar
noves majories socials que ens permetin
recuperar les institucions en la nostra estratègia
de ruptura democràtica.
herramienta más útil que existe en la ciudad
para extender la unidad popular y ciudadana que
defendemos. Concebimos esta candidatura como
el espacio de ámbito municipal desde donde las
personas participantes en PODEMOS Barcelona
debemos volcar todo nuestro potencial y capacidad
política para dar continuidad, desarrollar y
amplificar la oleada de ilusión por el cambio que
empezó con la irrupción de PODEMOS en las
pasadas elecciones europeas.
Vemos claramente en la candidatura Guanyem
Barcelona la posibilidad de desbordar y generar
nuevas mayorías sociales que nos permitan
recuperar las instituciones con arreglo a nuestra
estrategia de ruptura democrática.
036
I.III CONVERTIR PODEM EN UN
ACTOR CENTRAL A LA VIDA
POLÍTICA DE BARCELONA/
CONVERTIR PODEMOS EN UN
ACTOR CENTRAL EN LA VIDA
POLÍTICA DE BARCELONA
Els Cercles: motor de l’acció ciutadana de
PODEM
Los Círculos: motor de la acción ciudadana
de PODEMOS
Des de la irrupció de PODEM en el panorama polític,
més de mil persones s’han apropat a participar
en els diferents Cercles que han anat esquitxant el
mapa de la ciutat de Barcelona.
Desde la irrupción de PODEMOS en el panorama
político, más de mil personas se han acercado
a participar en los distintos Círculos que han ido
salpicando el mapa de la ciudad de Barcelona.
Ha estat en aquests espais de participació on
hem coincidit i ens hem conegut gent de diferent
procedència, de totes les edats i professions; gent
amb inquietuds, capacitats i habilitats diverses, amb
ganes d’aportar el nostre gra de sorra per impulsar
i fer créixer aquest projecte; persones amb una
llarga trajectòria en els moviments socials i amb
experiència de gran valor —però que entenen que
la seva col.laboració a més d’aportar expèriencia
també consiteix en aprendre nous mètodes de lluita
que, conjugats amb els seus, puguin donar millors
resultats—, conviuen amb altres neòfites però amb
una gran voluntat de contribuir i d’aprendre; gent
Es en estos espacios de participación donde
hemos coincidido y nos hemos conocido gente
de distinta procedencia, de todas las edades y
profesiones; gente con inquietudes, capacidades
y habilidades diversas, con ganas de aportar
nuestro grano de arena para impulsar y hacer
crecer este proyecto; personas con una larga
trayectoria en los movimientos sociales y cuya
experiencia es de gran valor —pero que entienden
que su colaboración aparte de aportar experiencia
también consiste en aprender nuevos métodos de
lucha que, conjugados con los suyos, puedan dar
mejores resultados— conviven con otras neófitas
037
que havia perdut les ganes de lluitar i que les ha
recuperat coexisteix amb gent que mai s’havia
plantejat dedicar el seu temps a fer política. El
denominador comú de totes les persones que
participem en els Cercles de Barcelona, és, doncs, el
compromís i la ferma voluntat de sumar esforços
amb l’objectiu de construir aquesta eina per al
canvi i la transformació política i social que vol ser
PODEM.
Com tots els processos d’autoorganització en els seus
inicis, ha estat complex. No obstant això, com no
podia ser d’una altra manera, ha suposat també un
breu però intens període d’aprenentatge des del qual
assentar les bases per recuperar un projecte de vida
col·lectiu: en una societat on impera l’individualisme
i on ens entrenen en la competitivitat i en la no
significació, els Cercles s’han perfilat des de l’inici com
a escoles de democràcia en les quals ens hem entrenat
en una nova forma de fer política, treballant per a la
participació directa, la transparència i la recuperació
de la sobirania per fer front a l’elit corrupta
responsable de la crisi i les seves conseqüències.
De fet, des de l’inici els Cercles de Barcelona hem
dut a terme una intensa tasca per canalitzar la
participació dels seus membres cap a objectius
concrets: la construcció del programa de les
pero con una enorme voluntad de contribuir y de
aprender; gente que había perdido las ganas de
luchar y que las ha recuperado, coexiste con gente
que jamás se había planteado dedicar su tiempo
a hacer política. El denominador común de todas
las personas que participamos en los Círculos
de Barcelona, es, pues, el compromiso y la firme
voluntad de sumar esfuerzos con el objetivo de
construir esa herramienta para el cambio y la
transformación política y social que quiere ser
PODEMOS.
Como todos los procesos de autoorganización en
sus inicios, ha sido complejo. Sin embargo, como
no podía ser de otro modo, ha supuesto también un
breve pero intenso período de aprendizaje desde
el que sentar las bases para recuperar un proyecto
de vida colectivo: en una sociedad en la que impera
el individualismo y en donde nos entrenan en la
competitividad y en la no significación, los Círculos
se han perfilado desde el inicio como escuelas de
democracia en las que nos hemos entrenado en
una nueva forma de hacer política, apostando
por la participación directa, la transparencia y la
recuperación de la soberanía para hacer frente
a la élite corrupta responsable de la crisis y sus
consecuencias.
038
europees, el desenvolupament de la campanya
electoral, l’elaboració i discussió de les diferents
propostes ètiques, polítiques i organitzatives, etc.
Des dels diferents Cercles de Barcelona, a més, hem
promogut activitats de formació, com les xerrades
sobre el TTIP, la Renda Bàsica o el Pla d’Usos del
Paral·lel; hem posat taules informatives al carrer
per donar a conèixer el projecte de PODEM; hem
estat presents en manifestacions reivindicatives,
com les de Can Vies o en Defensa de la Barceloneta;
s’ha donat suport a iniciatives com les Marxes per la
Dignitat i s’han impulsat campanyes com la llançada
recentment en defensa de l’Espai 30 - Nau Ivanow.
Amb tot aquest bagatge acumulat, ara se’ns planteja
un nou repte: en el model organitzatiu acordat en
l’Assemblea Ciutadana Sí Se Puede, queda palès el
paper fonamental que hauran d’exercir els Cercles
per tal d’engegar l’engranatge que ens permeti
articular i tirar endavant propostes, iniciatives,
campanyes i projectes amb les quals contrarestar
la desmobilització i desmotivació de la ciutadania
respecte dels assumptes polítics, així com per fer
front als múltiples intents per part de l’Ajuntament
de Barcelona de tutelar, quan no reprimir, qualsevol
iniciativa d’autogestió popular, tal com s’ha demostrat
en el desallotjament de Can Vies.
De hecho, desde el inicio los Círculos de Barcelona
hemos llevado a cabo una intensa labor para
encauzar la participación de las personas hacia
metas concretas: la construcción del programa
de las europeas, el desarrollo de la campaña
electoral, la elaboración y discusión de las diferentes
propuestas éticas, políticas y organizativas, etc.
Desde los distintos Círculos de Barcelona, además,
hemos promovido actividades de formación,
como las charlas sobre el TTIP, la Renta Básica, o
el Plan de Usos del Paralelo; hemos puesto mesas
informativas en la calle para dar a conocer el
proyecto de PODEMOS; hemos estado presentes en
manifestaciones reivindicativas como las de Can Vies
o en Defensa de la Barceloneta; se ha dado soporte a
iniciativas como son las Marchas por la Dignidad, y
se han impulsado campañas como la recientemente
lanzada en defensa del Espai 30- Nau Ivanow.
Con todo ese bagaje acumulado, ahora se nos
plantea un nuevo reto por delante: en el modelo
organizativo acordado en la Asamblea Ciudadana Sí
Se Puede, queda patente el papel fundamental que
habrán de desempeñar los Círculos en la puesta
en marcha del engranaje desde el que articular y
sacar adelante propuestas, iniciativas, campañas
y proyectos que nos permitan contrarrestar la
desmovilización y desmotivación de la ciudadanía
039
Enfront de la rigidesa dels grans partits polítics,
el seu allunyament dels problemes reals de la
ciutadania i els reduïts espais de participació i
de decisió sobre aspectes fonamentals per a les
nostres vides, els Cercles constitueixen espais
oberts d’unitat popular i de participació
ciutadana, a través dels quals PODEM està a
peu de carrer, afavorint un contacte directe,
permanent i estret amb la gent, per tal de sondejar,
detectar i comprendre quins són els problemes
més importants i urgents de cada barri i sector,
dissenyar programes d’acció, executar-los i avaluar
els resultats obtinguts.
Fent ús de la intel·ligència col·lectiva, anirem
entreteixint un projecte que connecti amb les
nostres demandes i necessitats reals, i que reculli
les solucions que el sentit comú ens dicti. Només
així recuperarem el protagonisme ciutadà des del
qual projectar un model de ciutat diferent, basat
en el dret a la ciutat dels seus habitants i no en
les necessitats del mercat i l’especulació, crear
espais comuns que ens serveixin per fer efectius
aquests models, dialogar amb la societat civil i la
ciutadania en general, impulsar les lluites pels
serveis municipals; implicar-nos directament en
el teixit associatiu que ja existeix, per aprendre,
ajudar i ser part indispensable del mateix; només
por los asuntos políticos, así como para hacer frente
a los múltiples intentos por parte del Ayuntamiento
de Barcelona de tutelar, cuando no reprimir,
cualquier iniciativa de autogestión popular, tal y
como se ha demostrado con el desalojo de Can Vies.
Frente a la rigidez de los grandes partidos
políticos, su alejamiento de los problemas
reales de la ciudadanía y los reducidos espacios
de participación y de decisión sobre aspectos
fundamentales para nuestras vidas, los Círculos
constituyen espacios abiertos de unidad popular
y de participación ciudadana, a través de los
cuales PODEMOS esté a pie de calle, favoreciendo
un contacto directo, permanente y estrecho con
la gente, para así sondear, detectar y comprender
cuáles son los problemas más acuciantes de
cada barrio y sector, diseñar programas de
acción, ejecutándolos y evaluando los resultados
obtenidos.
Sirviéndonos de la inteligencia colectiva, iremos
entretejiendo un proyecto que conecte con nuestras
demandas y necesidades reales, y que recoja las
soluciones que el sentido común nos dicte. Sólo
así, recuperaremos el protagonismo ciudadano
desde el que proyectar un modelo de ciudad
diferente, basado en el derecho a la ciudad de sus
040
a partir d’una potent autoorganització popular
recuperarem el protagonisme per transformar
Barcelona.
Recuperar la societat civil per al canvi
polític: cultura, sindicalisme i moviments
socials
La cultura
L’orientació de les polítiques culturals
desenvolupades a Barcelona des de fa anys és
potser l’indicador més evident del concepte
de ciutat que empreen els seus responsables.
Entre elles destaca especialment el fenomen
que hem assenyalat abans: els responsables
polítics de Barcelona ja no pensen en ella com
una ciutat que hagi de gestionar-se com el millor
espai comú possible per al desenvolupament
de la bona vida dels seus habitants, sinó que
han abraçat definitivament aquesta visió
marquetiniana de la ciutat segons la qual
Barcelona no és res més que un actiu del qual
treure rendibilitat i que ha de produir un valor
diferencial en el mercat internacional dels
territoris metropolitans.
habitantes y no en las necesidades del mercado y
la especulación, crear espacios comunes que nos
sirvan para hacer efectivos esos modelos, dialogar
con la sociedad civil y la ciudadanía en general,
impulsar las luchas por los servicios municipales;
implicarnos directamente en el tejido asociativo
que ya existe, para aprender, ayudar y ser parte
indispensable del mismo; sólo a partir de una
potente autoorganización popular recuperaremos
el protagonismo para transformar Barcelona.
Recuperar la sociedad civil para al cambio político:
cultura, sindicalismo y movimientos sociales
Cultura El rumbo de las políticas culturales desarrolladas
en Barcelona desde hace años es quizás el indicador
más palmario del concepto de ciudad que manejan
sus responsables. De ellas trasluce con especial
claridad el fenómeno que hemos señalado más
arriba: los responsables políticos de Barcelona
ya no piensan en ella como una ciudad que deba
gestionarse como el mejor espacio común posible
para el desarrollo de la buena vida de sus habitantes,
sino que han abrazado definitivamente esa visión
marquetiniana de la ciudad según la cual Barcelona
041
Així, les polítiques públiques de cultura
s’han traduït en una sèrie d’usos orientats
bàsicament a la creació d’una identitat de
marca competitiva. Identitat que ha de ser per
força una ficció insubstancial, i mancada de tota
la complexitat i riquesa que comporta la cultura.
Aquesta mirada ha introduït, en definitiva,
polítiques culturals deslligades de l’objectiu de
la generació de benestar, que no han tingut per
finalitat el desenvolupament i enriquiment de la
cultura ni de les persones vinculades a l’àmbit
cultural —ja sigui com a creadors o professionals
del sector, o com a destinataris, totes aquelles
persones que gaudim i ens nodrim amb la
cultura— sinó l’articulació d’un model de ciutat
que és pràcticament un sistema d’extracció de
beneficis polítics i econòmics al servei d’una elit.
Aquest fet és terrible, ja que entenem la cultura
com una forma de riquesa comuna produïda
socialment.
Com hem explicat anteriorment, l’anomenat model
Barcelona s’entén internacionalment com un
camp de proves de l’ocupació de la cultura com a
element útil per a la remodelació urbana, capaç de
provocar efectes econòmics i socials, que ha excusat
el desenvolupament de projectes de revaloració
del sòl i planificació urbana i estratègies de
no es nada más que un activo rentabilizable que
debe producir un valor diferencial en el mercado
internacional de los territorios metropolitanos.
Así, las políticas públicas de cultura se han
traducido en una serie de usos orientados poco
más que a la creación de una identidad de
marca competitiva. Identidad que ha de ser por
fuerza una ficción insustancial, carente de toda
la complejidad y riqueza que entraña la cultura.
Esta mirada ha introducido, en definitiva, políticas
culturales desligadas del objetivo de la generación
de bienestar que no han tenido por finalidad el
desarrollo y enriquecimiento de la propia cultura ni
de las personas vinculadas al ámbito cultural —ya
sea como creadores o profesionales del sector, o
como sus destinatarios, todas aquellas personas que
disfrutamos y nos nutrimos con la cultura— sino la
articulación de un modelo de ciudad que es poco
más que un sistema de extracción de beneficios
políticos y económicos al servicio de una élite.
Hecho desgarrador, por cuanto que entendemos
que la cultura es una forma de riqueza común
producida socialmente.
Como hemos explicado anteriormente, el llamado
modelo Barcelona se entiende internacionalmente
como un campo de pruebas del empleo de la cultura
042
substitució social, fet que ha resultat en l’increment
de la precarització no solament del sector de la
cultura sinó també del teixit social.
Hem de fer front i contestar aquesta obsessió
mercantil, negar-nos a la instrumentalització
de la cultura com a recurs econòmic o polític
i treballar per enfortir una escena cultural
diversa, autònoma, sostenible i desitjable per a
la ciutadania. Però a més hem de fomentar una
visió de la cultura que contribueixi a situar la
nostra ciutat en el marc d’un imaginari que faci
impossible la contínua apropiació de la nostra
riquesa comuna, generada socialment, per part
d’una elit.
El sindicalisme
Des de l’inici de la crisi les agressions als
drets laborals i les condicions de treball s’han
intensificat notablement. Les reformes laborals,
primer del govern del PSOE i després del PP, van
ser contestades amb tres vagues generals, l’última
el 14 de novembre de 2012, que en particular van
suposar importants mobilitzacions a la ciutat
de Barcelona. No obstant això, des de llavors,
l’activitat sindical ha tingut serioses dificultats
per fer front a l’ofensiva del govern i la
como elemento útil para la remodelación urbana,
capaz de arrojar efectos económicos y sociales,
que ha excusado el desarrollo de proyectos de
revalorización del suelo y planificación urbana, y
estrategias de sustitución social, resultando en el
incremento de la precarización no solo del propio
sector de la cultura sino también del tejido social.
Debemos enfrentar y contestar esa obsesión
mercantil, negarnos a la instrumentalización de
la cultura como recurso económico o político y
trabajar para fortalecer una escena cultural diversa,
autónoma, sostenible y deseable para la ciudadanía.
Pero además debemos fomentar una visión de la
cultura que contribuya a ubicar a nuestra ciudad en
el marco de un imaginario que haga imposible la
continua apropiación de nuestra riqueza común,
generada socialmente, por parte de una élite.
Sindicalismo
Desde el inicio de la crisis las agresiones a los
derechos laborales y las condiciones de trabajo
se han intensificado notablemente. Las reformas
laborales, primero del gobierno del PSOE y
después del PP, fueron contestadas con tres
huelgas generales, la última el 14 de noviembre de
2012, que en particular supusieron importantes
043
patronal contra els drets laborals aconseguits en els
últims 40 anys gràcies a la lluita social i sindical. Vivim
un moment d’aguda precarització de les condicions de
treball de la majoria social. En l’actualitat, un terç dels
treballadors de l’Estat espanyol guanya menys de 654€,
proporció que es veu incrementada notablement en el
cas dels joves i les dones. La major part dels contractes
de treball signats des de l’inici de la crisi són temporals
i/o a temps parcial. A més, els nivells d’afiliació sindical
se situaven en el 2013 en el 15,9%, un dels més baixos
de l’OCDE.
Enfront d’aquesta situació, des de PODEM
Barcelona hem de recalcar el valor del treball dut
a terme pels milers d’activistes sindicals que es
mobilitzen en defensa dels drets guanyats en les
últimes dècades per a la majoria social. Per això,
proposem dues línies d’acció que hem de dur a
terme en el terreny sindical.
1. PODEM Barcelona ha de ser un actor central en
les campanyes de solidaritat amb les mobilitzacions
dutes a terme pels treballadors i treballadores en
defensa dels drets laborals i de condicions de treball
dignes. Hem de posar al servei d’aquests la nostra
capacitat política i comunicativa, en la mesura en
què les seves reivindicacions són també les de la
majoria social.
movilizaciones en la ciudad de Barcelona. Sin
embargo, desde entonces, la actividad sindical ha
tenido serias dificultades para hacer frente a la
ofensiva del gobierno y la patronal contra los
derechos laborales conquistados en los últimos 40
años gracias a la lucha social y sindical. Vivimos un
momento de aguda precarización de las condiciones
de trabajo para la mayoría social. En la actualidad,
un tercio de los trabajadores y trabajadoras del
Estado español gana menos de 654€, proporción
que se ve incrementada notablemente en el caso
de los jóvenes y las mujeres. La mayor parte de los
contratos de trabajo firmados desde el inicio de la
crisis son temporales y/o a tiempo parcial. A su vez,
los niveles de afiliación sindical se sitúaban en 2013
en el 15,9%, uno de los más bajos de la OCDE.
Frente a esta situación, desde PODEMOS Barcelona
debemos poner en valor el trabajo llevado a
cabo por los miles de activistas sindicales que se
movilizan en defensa de los derechos ganados en
las últimas décadas para la mayoría social. Por esto,
proponemos dos líneas de acción que debemos
llevar a cabo en el terreno sindical.
1. PODEMOS Barcelona debe ser un actor
central en las campañas de solidaridad con
las movilizaciones llevadas a cabo por los
044
2. Des de PODEM Barcelona impulsarem i
participarem en iniciatives que tinguin per
objectiu afavorir l’organització dels treballadors,
especialment quan aquestes es dirigeixin a
col·lectius amb elevats nivells de precarietat
i/o temporalitat en els seus treballs, i per
tant, amb més dificultats per vincular-se a les
organitzacions sindicals existents. On aquesta
no existeixi, i on ja hi sigui, lluitarem per
un sindicalisme més democràtic en el qual
les burocràcies deixin de tenir segrestats els
mecanismos de participiació.
Els moviments socials
En els últims anys patim una degradació de les
nostres condicions materials concretes a causa de
les polítiques de retallades socials i econòmiques a
les quals ens està sotmetent la casta. PODEM sorgeix
com un instrument polític per a la recuperació de la
nostra sobirania, impulsant la democratització de
la vida pública. Això ho aconseguirem en la mesura
en què siguem capaços de convertir les necessitats
del poble en prioritats de l’acció de govern.
En els mesos de vida que portem, hem dedicat
molt esforç i hores a la constitució i consolidació
interna. No podia ser d’una altra manera. Una
trabajadores y trabajadoras en defensa de los
derechos laborales y de condiciones de trabajo
dignas. Debemos poner al servicio de éstos nuestra
capacidad política y comunicativa, en la medida
en que sus reivindicaciones son también las de la
mayoría social.
2. Desde PODEMOS Barcelona impulsaremos
y participaremos en iniciativas que tengan
por objetivo favorecer la organización de los
trabajadores y trabajadoras , especialmente
cuando estas se dirijan a colectivos con mayores
niveles de precariedad y/o temporalidad en sus
trabajos, y por tanto, con mayores dificultades
para vincularse a las organizaciones sindicales
existentes. Donde ésta no exista, y donde ya esté,
lucharemos por un sindicalismo más democrático
en el que las burocracias dejen de tener
secuestrados los mecanismos de participación.
Movimientos sociales
En los últimos años sufrimos una degradación de
nuestras condiciones materiales concretas producto
de las políticas de recortes sociales y económicos a
los que nos viene sometiendo la casta. PODEMOS
surge como un instrumento político para la
recuperación de nuestra soberanía, impulsando
045
vegada finalitzat el procés constituent, tenim el
repte d’afrontar una doble tasca: d’una banda,
augmentar la participació en els diferents espais
de Podem; de l’altra, treballar en l’enfortiment del
teixit associatiu existent en el nostre entorn local i
els nostres barris.
Des de PODEM Barcelona hem de treballar perquè
la nostra relació amb els moviments socials sigui
una relació entre iguals. Pensem en moviments
que lluiten des de fa temps, amb un profund
coneixement de la realitat concreta sobre la qual
treballen. En aquest sentit, no és PODEM qui
ha de guiar els moviments socials, són ells els
que ens ajudaran en el camí a seguir. Hem de
respectar la seva autonomia, els seus temps i evitar
la identificació del moviment amb cap partit polític.
Hem de comprendre les necessitats materials
del nostre entorn a les quals aquests col·lectius
donen solució, les demandes socials que plantegen,
les formes de lluita que articulen, i sumar-nos a
participar en la solució als problemes socials en
aquests espais, des del reconeixement al treball
que realitzen i des del respecte profund al seu
funcionament i autonomia.
A més, aquest coneixement directe dels problemes
per part dels moviments els farà indispensables a
la democratización de la vida pública. Esto lo
lograremos en la medida en que seamos capaces
de convertir las necesidades del pueblo en
prioridades de la acción de gobierno.
En los meses de vida que llevamos, hemos dedicado
mucho esfuerzo y horas a la constitución y
consolidación interna. No podía ser de otra manera.
Una vez finalizado el proceso constituyente,
tenemos el reto de afrontar una doble tarea: por un
lado, aumentar la participación en los diferentes
espacios de PODEMOS; por otro, trabajar en el
fortalecimiento del tejido asociativo existente en
nuestro entorno local y barrial.
Desde PODEMOS Barcelona debemos trabajar para
que nuestra relación con los movimientos sociales
sea una relación entre iguales. Estamos pensando
en movimientos que vienen luchando hace tiempo,
con un profundo conocimiento de la realidad
concreta sobre la que trabajan. En este sentido, no
es PODEMOS quien debe guiar a los movimientos
sociales, son ellos los que nos ayudarán en el
camino a seguir. Debemos respetar su autonomía,
sus tiempos, y evitar la identificación del
movimiento con ningún partido político. Debemos
comprender las necesidades materiales de nuestro
entorno a las que estos colectivos están dando
046
l’hora de dissenyar el nostre programa electoral;
l’elaboració d’un programa coherent amb aquestes
lluites que parteixi de diagnòstics participatius
dels problemes i necessitats del territori. Per a
això proposem les Assemblees Socials, un espai de
trobada i discussió entre els Cercles territorials,
sectorials i els moviments.
Fins ara PODEM s’ha reunit i ha funcionat en
places, centres cívics, ateneus, cooperatives,
biblioteques, espais culturals. Proposem que els
futurs locals de PODEM no siguin seus de partit
sinó centres socials oberts al barri, un punt de
trobada per a reunions i activitats dels Cercles,
i també a diferents iniciatives: dinamització
cultural, social i política, xarxes de solidaritat
popular i contra l’exclusió social (recollida
d’aliments, alfabetització i assessorament a
immigrants, suport en la gestió d’ajudes socials a
persones sense recursos, etc.) i locals on puguin
desenvolupar-se experiències d’economia social
com cooperatives de consum, tendes de comerç
just, de segona mà, etc. En definitiva, una eina al
servei dels projectes socials i comunitaris.
solución, las demandas sociales que plantean,
las formas de lucha que articulan, y sumarnos a
participar de la solución a los problemas sociales
en esos espacios, desde el reconocimiento al trabajo
que realizan y desde el respeto profundo a su
funcionamiento y autonomía.
Además, ese conocimiento directo de los problemas
por parte de los movimientos los hará indispensables
a la hora de diseñar nuestro programa electoral.
La elaboración de un programa coherente con esas
luchas que parta de diagnósticos participativos de
los problemas y necesidades del territorio. Para
eso proponemos las Asambleas Sociales, como un
espacio de encuentro y discusión entre los Círculos
territoriales, sectoriales y movimientos.
Hasta ahora PODEMOS ha venido reuniéndose y
funcionando en plazas, centros cívicos, ateneos,
cooperativas, bibliotecas, espacios culturales.
Proponemos que los futuros locales propios de
PODEMOS no sean sedes de partido sino centros
sociales abiertos al barrio, un punto de encuentro
para reuniones y actividades de los Círculos, y
también a diferentes iniciativas: dinamizacion
cultural, social y política, redes de solidaridad
popular y contra la exclusión social (recogida
de alimentos, alfabetización y asesoramiento a
047
PODEM com a intel·lectual col·lectiu
A Barcelona PODEM ha de posar-se com a objectiu
ser un actor principal en l’agenda pública de la
ciutat. Només des d’aquesta posició serà capaç
de traslladar l’agenda dels moviments socials i el
teixit associatiu a l’esfera pública. A través d’aquest
objectiu PODEM podrà assolir un dels seus objectius
principals com a organització, empoderar els
diferents col·lectius ciutadans perquè participin
de la vida pública de la seva ciutat, és a dir, que
facin política. Desgraciadament els mitjans de
comunicació de l’esfera pública central (o els
mitjans generalistes de més audiència) no donen
veu a les diferents demandes ciutadanes que han
de ser canalitzades per actors amb possibilitat
d’exercir d’altaveu mediàtic.
inmigrantes, ayuda en la gestión de ayuda sociales a
personas sin recursos, etc.) y locales donde puedan
desarrollarse experiencias de economía social como
cooperativas de consumo, tiendas de comercio
justo, de segunda mano, etc. En definitiva, una
herramienta al servicio de los proyectos sociales y
comunitarios.
PODEMOS como intelectual colectivo
Per aconseguir aquest fi, PODEM ha de ser capaç
d’articular un relat que ocupi els espais buits
que ha ignorat el model de la “Marca Barcelona”.
Interpel·lar els sectors deixats de banda per
aquesta Barcelona “Smart” i evidenciar aquesta
dualitat de la ciutat: la Barcelona que es ven i la
Barcelona que viu.
PODEMOS en Barcelona debe ponerse como
objetivo ser un actor principal en la agenda pública
de la ciudad. Sólo desde esa posición será capaz de
trasladar la agenda de los movimientos sociales y el
tejido asociativo a la esfera pública. A través de este
objetivo PODEMOS tendrá capacidad de cumplir
una de sus metas principales como organización,
empoderar a los diferentes colectivos ciudadanos
para que participen de la vida pública de su ciudad,
es decir, que hagan política. Desgraciadamente
los medios de comunicación de la esfera pública
central (o los medios generalistas de más audiencia)
no dan voz a las diferentes demandas ciudadanas
que deben ser canalizadas por actores con
posibilidad de ejercer de altavoz mediático.
Apel·lar a la crisi del règim del 78 en un context
municipal és massa abstracte. Malgrat això, no hem
Para lograr este fin, PODEMOS debe ser capaz de
articular un relato que ocupe los espacios vacíos
048
de perdre de vista que el relat marc ha de seguir
present per mantenir la consonància.
Barcelona és una ciutat amb vocació de capital,
i com a tal li correspon la capacitat de lideratge
i la responsabilitat del canvi polític, ja que les
transformacions i/o les revolucions comencen a
les ciutats i no a les poblacions rurals. La ciutat
comtal ha estat sempre motor d’innovacions tant
en l’àmbit econòmic com en el social, i precursora
de molts moviments associatius que han impulsat
el progrés tant a la ciutat com a la resta de l’Estat.
Així doncs, la importància de guanyar Barcelona
respon a una necessitat gairebé imperativa del relat
per seguir progressant. Si en algun moment el relat
s’estanca, i es veu incapaç d’evolucionar, es perd el
flux narratiu i podria perdre’s també la força de la
mobilització.
L’agenda de l’Ajuntament la dicten les persones
que concentren els capitals del sector turístic,
immobiliari, bancari i mediàtic, estretament
relacionades entre elles. Un dels exemples més
recurrents és el lobby Barcelona Global, format per
empreses o individus dels sectors esmentats que
es dediquen a atreure inversió estrangera i que
gaudeixen d’una connexió directa amb el consistori.
Aquest exemple evidencia la construcció neoliberal
que ha ignorado el modelo de la “Marca Barcelona”.
Interpelar a los sectores dejados de lado por esta
Barcelona “smart” y evidenciar esta dualidad de la
ciudad: la Barcelona que se vende y la Barcelona
que vive.
Apelar a la crisis del régimen del 78 en un contexto
municipal es demasiado abstracto. Sin embargo, no
debemos perder de vista que el relato marco debe
seguir presente para mantener la consonancia.
Barcelona es una ciudad con vocación de capital,
como tal le corresponde la capacidad de liderazgo
y la responsabilidad del cambio político. Ya
que las transformaciones y/o las revoluciones
empiezan en las ciudades y no en las poblaciones
rurales. La ciudad condal ha sido siempre motor
de innovaciones tanto en lo económico como en
lo social, y precursora de muchos movimientos
asociativos que han impulsado el progreso tanto
en la ciudad como en el resto del Estado. Así pues,
la importancia de ganar Barcelona responde a una
necesidad casi imperativa del relato para seguir
progresando. Si en algún momento el relato se
estanca, viéndose incapaz de evolucionar, se pierde
el flujo narrativo y la fuerza de la movilización
puede perderse.
049
de la ciutat, entregada a les forces econòmiques que
la mouen. Si fa dues o tres dècades la major part de
les inversions a la ciutat era de procedència pública,
avui la major part és privada, i les obres públiques
els serveixen de complement i suport.
Les propostes que prosperen en aquest model de
ciutat són els projectes elitistes i impopulars de
privatització, com la Marina Port Vell. A més salten
a la vista les obres diverses i arranjaments en allò
que està en funcionament, perquè els moviments
del capital i dels consumidors flueixin de manera
encara més ràpida i eficaç: Passeig de Gràcia, carrer
Balmes i altres eixos.
La marca Barcelona ha transformat així la ciutat
en una empresa que es congratula per tancar
l’any amb superàvit. Per a un ens públic com un
Ajuntament és signe d’ineptitud no haver sabut
respondre a les peticions i reivindicacions de la
ciutadania com, per exemple, la inactivitat del
consistori davant les reclamacions d’un nou sistema
tarifari del transport públic.
Així doncs, ens enfrontem a un model de gestió
neoliberal impulsat per l’Alcalde Tries; com a
conseqüència del seu projecte, Barcelona pot
convertir-se en una ciutat dual on, transformant
La agenda del Ayuntamiento la dictan los que
concentran los capitales del sector turístico,
inmobiliario, bancario y mediático, estrechamente
relacionados entre ellos. Uno de los ejemplos
más recurrentes es el lobby Barcelona Global,
formado por empresas o individuos de los sectores
mencionados que se dedican a atraer inversión
extranjera y que gozan con una conexión directa
con el consistorio. Este ejemplo evidencia la
construcción neoliberal de la ciudad, cedida a las
fuerzas económicas que la mueven. Si hace dos o
tres décadas la mayor parte de las inversiones en la
ciudad eran de procedencia pública, hoy la mayor
parte son privadas; y las obras públicas les sirven
de complemento y apoyo.
Las propuestas que prosperan en este modelo de
ciudad son los proyectos elitistas e impopulares de
privatización, como la Marina Port Vell. Además
saltan a la vista las obras diversas y los arreglos en
lo que ya funciona, para que los movimientos del
capital y de los consumidores fluyan aun de manera
más rápida y eficaz: Paseo de Gracia, calle Balmes, y
otros ejes.
Con todo ello la marca Barcelona ha transformado
la ciudad en una empresa, que se congratula por
cerrar el año con superávit. Para un ente público
050
allò públic en privat, el ciutadà es converteixi en
consumidor.
Per capgirar aquesta situació, hem de ser conscients
d’aquest relat: denunciar-ho i discutir-ho en totes
les aparicions mediàtiques que aconseguim.
Disputar el sentit comú imperant de la ciutat com a
empresa i recuperar la ciutat com a espai.
Traslladar aquest debat fora dels mitjans, a través
de tallers i espais de debat que aconsegueixin fer
del ciutadà perceptor del relat. Fomentar la seva
divulgació als espais quotidians com el bar, la plaça,
les sortides de les escoles…, i desplaçar el sentit
comú hegemònic per tal de substituir-lo amb el
relat mateix.
como un Ayuntamiento es signo de ineptitud
no haber sabido responder a las peticiones y
reivindicaciones de la ciudadanía como por
ejemplo, la inactividad del consistorio ante las
reclamaciones de un nuevo sistema tarifario del
transporte público.
Así pues, nos enfrentamos a un modelo de
gestión neoliberal impulsado por el Alcalde Trías.
Como consecuencia de su proyecto, Barcelona
puede convertirse en una ciudad dual donde,
transformando lo público en privado, el ciudadano
se convierte en consumidor.
Para revertir esta situación, debemos ser
conscientes de este relato: denunciarlo y discutirlo
en todas las apariciones mediáticas que consigamos.
Disputar el sentido común imperante de la ciudad
como empresa, y recuperar la ciudad como espacio.
Trasladar este debate fuera de los medios, a través
de talleres y espacios de debate que consigan hacer
del ciudadano perceptor del relato. Fomentar su
divulgación en los espacios cuotidianos como el bar,
la plaza, las salidas de las escuelas… y desplazar el
sentido común hegemónico para sustituirlo con el
propio relato.
051
MODEL
ORGANITZATIU/
MODELO
ORGANIZATIVO
2.
052
II.I ÓRGANS MUNICIPALS/
ÓRGANOS MUNICIPALES
L’Assemblea Ciutadana Municipal
La Asamblea Ciudadana Municipal
Article 1. Definició
Artículo 1. Definición
L’Assemblea Ciutadana Municipal és l’òrgan de
màxima decisió de PODEM a les competències
municipals reconegudes pel document organitzatiu
estatal. Li corresponen, doncs, plena autonomia
respecte de totes les qüestions d’especial rellevància
per al conjunt de l’organització en el municipi,
sempre que no contravinguin els principis generals
de PODEM ni les decisions d’una Assemblea
Ciutadana d’àmbit superior.
La Asamblea Ciudadana Municipal es el
máximo órgano de decisión de PODEMOS en las
competencias municipales reconocidas por el
documento organizativo estatal. Le corresponde,
pues, plena autonomía respecto a todas las
cuestiones de especial relevancia para el conjunto
de la organización en el municipio, siempre que no
contravengan los principios generales de PODEMOS
ni decisiones de una Asamblea Ciudadana de
ámbito superior.
L’Assemblea Ciutadana Municipal exerceix les seves
funcions de forma contínua i hi participen, amb veu i
vot, totes les persones inscrites a PODEM del municipi.
Els canals de participació de l’Assemblea
Ciutadana Municipal, amb els quals garantir el
dret a veu i vot a tots els seus membres són:
• Eines de participació telemàtica (Plaça Podem Municipal, Appgree, etc.)
La Asamblea Ciudadana Municipal ejerce sus
funciones de manera continua y participan de
ella, con voz y voto, todas las personas inscritas de
PODEMOS en el municipio.
Los cauces de participación en la Asamblea
Ciudadana Municipal, con los que garantizar el
derecho a voz y voto a todos sus miembros, son:
053
• Espais de deliberació presencial (Assemblees de Cercles, Assemblees temàtiques, etc.)
• Retransmissions en streaming per seguir els moments de deliberació presencial
• Eines de votació telemàtica
• Punts de votació no telemàtics
Article 2. Competències de l’Assemblea
Ciutadana Municipal
L’Assemblea Ciutadana Municipal haurà de ser
consultada amb caràcter perceptiu per a totes les
decisions de rellevància i de competència exclusiva
(línies estratègiques, composició de llistes electorals,
elaboració de programes, elecció o revocació
de membres dels òrgans, aprovació o rebuig de
qualsevol pacte pre o post electoral, modificació
d’estatuts, etc.) respectant sempre el marc aprovat
per l’Assemblea Ciutadana Estatal i Autonòmica, en
particular sobre les seves competències exclusives.
L’Assemblea Ciutadana Municipal es reuneix
cada tres anys. A més, podrà ser convocada amb
• Herramientas de participación telemática (Plaza Podemos Municipal, Appgree, etc.)
• Espacios de deliberación presencial (Asambleas de Círculos, Asambleas temáticas, etc.)
• Retransmisiones en streaming para seguir los momentos de deliberación presencial
• Herramientas de votación telemática
• Puntos de votación no telemáticos
Artículo 2. Competencias de la Asamblea
Ciudadana Municipal
La Asamblea Ciudadana Municipal deberá ser
consultada con carácter preceptivo para todas las
decisiones de relevancia y de competencia exclusiva
(líneas estratégicas, composición de listas electorales,
elaboración de programas, elección o revocación
de miembros de los órganos, aprobación o rechazo
de cualquier tipo de pacto pre o post electoral,
modificación de estatutos, etc.) respetando siempre
el marco aprobado por la Asamblea Ciudadana
Estatal y Autonómica, en particular a lo que refiere a
sus competencias exclusivas.
054
caràcter permanent i vinculant respecte a qualsevol
assumpte que es consideri d’especial rellevància.
Les decisions de qualsevol Assemblea Ciutadana
Municipal seran vinculants i no podran ser
revocades per cap altre òrgan que no sigui la
mateixa Assemblea Ciutadana Municipal o per
una altra Assemblea Ciutadana d’àmbit territorial
superior.
L’Assemblea Ciutadana Municipal haurà de
vetllar perquè cap òrgan sigui creat sense la seva
aprovació, i assegurar-se que aquests òrgans
es regeixen pels principis generals de PODEM
establerts per l’Assemblea Ciutadana Estatal.
Article 3. Competències exclusives i
intransferibles de l’Assemblea Ciutadana
Municipal
Seran competències exclusives i intransferibles
de l’Assemblea Ciutadana Municipal:
1. Escollir un Consell Ciutadà per al municipi,
mitjançant un sistema de llistes obertes corregit
amb criteris de gènere. El Consell Ciutadà Municipal
és el màxim òrgan entre Assemblees Ciutadanes
Municipals.
La Asamblea Ciudadana Municipal se reune
cada tres años. Además, podrá ser convocada
con carácter permanente y vinculante respecto
a cualquier asunto que se considere de especial
relevancia.
Las decisiones de cualquier Asamblea Ciudadana
Municipal serán vinculantes y no podrán ser
revocadas más que por la misma Asamblea
Ciudadana Municipal o por otra Asamblea
Ciudadana de ámbito territorial superior.
La Asamblea Ciudadana Municipal deberá velar por
que ningún órgano sea creado sin su aprobación,
y asegurarse que dichos órganos se rigen por los
principios generales de PODEMOS decididos en la
Asamblea Ciudadana Estatal.
Artículo 3. Competencias exclusivas e
intransferibles de la Asamblea Ciudadana
Municipal
Serán competencias exclusivas e intransferibles
de la Asamblea Ciudadana Municipal:
1. Elegir un Consejo Ciudadano para el municipio,
mediante un sistema de listas abiertas corregido
con criterios de género. El Consejo Ciudadano
055
2. Definir les funcions del Consell Ciutadà
Municipal.
Municipal es el máximo órgano entre Asambleas
Ciudadanas Municipales.
3. Revocar qualsevol membre del Consell Ciutadà
Municipal.
2. Definir las funciones del Consejo Ciudadano Municipal.
4. Escollir i revocar el/la Secretari/a General del
municipi mitjançant un sistema electoral de vot
directe i definir les seves funcions.
5. Elaborar mitjançant un procés de primàries
obertes i ciutadanes, les llistes electorals per
optar a càrrecs públics (des del primer fins a
l’últim candidat o candidata de la llista) per a les
institucions de representació municipal. Aquestes
llistes es corregiran mitjançant un criteri de gènere
que garanteixi una composició equilibrada (50/50).
Totes les llistes inclouran la fórmula cremallera.
6. Aprovar o rebutjar qualsevol tipus de pacte o
aliança pre o post electoral per a les institucions de
representació municipal, sempre de forma subjecta
als principis generals aprovats per Assemblees
d’ordre superior.
7. Aprovar els programes electorals definitius
(després d’un procés d’elaboració participativa i el
perceptiu informe de viabilitat econòmica) sempre
3. Revocar a cualquier miembro del Consejo
Ciudadano Municipal.
4. Elegir y revocar al/a la Secretario/a General en
el municipio mediante un sistema electoral de voto
directo y definir sus funciones.
5. Elaborar, mediante un proceso de primarias
abiertas y ciudadanas, las listas electorales para
optar a cargos públicos (desde el primer hasta
el último candidato o candidata de la lista) para
las instituciones de representación municipal.
Dichas listas se corregirán mediante un criterio
de género que garantice una composición
equilibrada (50/50). Todas las listas incluirán la
fórmula cremallera.
6. Aprobar o rechazar cualquier tipo de pacto o
alianza pre o post electoral para las instituciones de
representación municipal, siempre de forma sujeta
a los principios generales aprobados por Asambleas
de orden superior.
056
de forma subjecta als principis generals aprovats
per Assemblees d’ordre superior.
8. Determinar la forma en què es traduiran els
principis programàtics del programa de PODEM al
municipi.
9. Aprovar els reglaments organitzatius municipals
i les seves modificacions.
10. Definir les funcions dels Cercles sectorials i
d’àmbit territorial menor al municipi, i la seva
forma de coordinació amb l’Assemblea Ciutadana
Municipal.
Article 4. Mecanismes per convocar les
Assemblees Ciutadanes Municipals
L’Assemblea Ciutadana Municipal serà convocada:
1. Amb caràcter automàtic per a qualsevol dels
assumptes referents a les competències exclusives
i intransferibles de l’Assemblea Ciutadana.
L’organització tècnica del procés li correspon al
Consell Ciutadà.
2. Amb caràcter permanent, respecte a qualsevol
altre assumpte que es consideri rellevant.
7. Aprobar los programas electorales definitivos
(tras un proceso de elaboración participativa y
el preceptivo informe de viabilidad económica)
siempre de forma sujeta a los principios generales
aprobados por Asambleas de orden superior.
8. Determinar la forma en la que se traducirán
los principios programáticos del programa de
PODEMOS al municipio.
9. Aprobar los reglamentos organizativos
municipales y sus modificaciones.
10. Definir las funciones de los Círculos sectoriales
y de ámbito territorial menor al municipio, y su
forma de coordinación con la Asamblea Ciudadana
Municipal.
Artículo 4. Mecanismos para convocar las
Asambleas Ciudadanas Municipales
La Asamblea Ciudadana Municipal será convocada:
1. Con carácter automático para cualquiera de los
asuntos referentes a las competencias exclusivas
e intransferibles de la Asamblea Ciudadana. La
organización técnica del proceso le corresponde al
Consejo Ciudadano.
057
Podrà convocar una Consulta Ciutadana amb
caràcter vinculant (al conjunt de les persones
inscrites del municipi):
1. El/la Secretari/a General.
2. Con carácter permanente, respecto a cualquier
otro asunto que se considere relevante.
Podrá convocar una Consulta Ciudadana con
carácter vinculante (al conjunto de las personas
inscritas del municipio):
2. La majoria simple del Consell Ciutadà Municipal
o d’ordre territorial superior.
1. El/la Secretario/a General.
3. Un 20% dels inscrits en PODEM o un 20% dels
Cercles validats del municipi.
2. Mayoría simple del Consejo Ciudadano Municipal
o de orden territorial superior.
Podrà convocar una Consulta Revocatòria amb
caràcter vinculant (al conjunt de les persones
inscrites del municipi):
3. Un 20% de los inscritos en PODEMOS o un 20% de
los Círculos validados en el municipio.
1. El/la Secretari/ària General.
Podrá convocar una Consulta Revocatoria con
carácter vinculante (al conjunto de las personas
inscritas del municipio):
2. La majoria simple del Consell Ciutadà Municipal
o d’ordre territorial superior.
1. El/la Secretario/a General.
3. Un 25% de les persones inscrites a PODEM o un
25% dels Cercles validats del municipi.
2. Mayoría absoluta del Consejo Ciudadano
Municipal, o de orden superior.
3. Un 25% de las personas inscritas en PODEMOS o
un 25% de los Círculos validados en el municipio.
058
Podrà convocar una Assemblea Ciutadana
Extraordinària (presencial):
Podrá convocar una Asamblea Ciudadana
Extraordinaria (presencial):
1. El/la Secretari/ària General.
1. El/la Secretario/a General.
2. Una majoria qualificada de 3/5 del Consell
Ciutadà Municipal o d’ordre superior.
2. Mayoría cualificada de 3/5 del Consejo Ciudadano
Municipal o de orden superior.
3. Un 35% de les persones inscrites a PODEM o un
35% dels Cercles validats del municipi.
3. Un 35% de las personas inscritas en PODEMOS o
un 35% de los Círculos validados en el municipio.
059
Article 5. Assemblea Ciutadana Municipal
(Ordinària o Extraordinària)
Artículo 5. Asamblea Ciudadana Municipal
(Ordinaria o Extraordinaria)
Per a la modificació substancial dels reglaments
organitzatius municipals i l’elecció completa dels
òrgans de direcció, serà necessària la convocatòria
d’una Assemblea Ciutadana Municipal, Ordinària
o Extraordinària, que inclourà moments de
deliberació presencial.
Para la modificación sustancial de los reglamentos
organizativos municipales y la elección completa
de los órganos de dirección, será necesaria
la convocatoria de una Asamblea Ciudadana
Municipal, Ordinaria o Extraordinaria, que incluirá
momentos de deliberación presencial.
En cap cas podran transcórrer més de tres anys
entre Assemblees Ciutadanes Municipals. Un cop
complert aquest termini, l’Assemblea Municipal es
convocarà amb caràcter automàtic. L’organització
tècnica del procés li correspondrà al Consell
Ciutadà Municipal. La comissió de Garanties
Democràtiques,vetllarà pel compliment d’aquesta
exigència. L’Assemblea convocada per aquest
procediment es denominarà Assemblea Ciutadana
Municipal Ordinària.
En ningún caso podrán transcurrir más de tres años
entre Asambleas Ciudadanas Municipales. Una vez
transcurrido este plazo, la Asamblea Ciudadana
Municipal se convocará con carácter automático. La
organización técnica del proceso le corresponderá
al Consejo Ciudadano Municipal. La Comisión de
Garantías Democráticas velará por el cumplimiento
de esta exigencia. La Asamblea convocada por este
procedimiento se denominará Asamblea Ciudadana
Municipal Ordinaria.
En qualsevol moment, segons els mecanismes
establerts a l’article anterior, podrà convocar-se
una Assemblea Ciutadana Municipal Extraordinària
amb les mateixes competències. En cap cas podrà
transcórrer menys d’un any entre Assemblees
Ciutadanes Municipals Extraordinàries.
En cualquier momento, según los mecanismos
establecidos en el artículo anterior, podrá
convocarse una Asamblea Ciudadana Municipal
Extraordinaria con las mismas competencia.
En ningún caso podrá transcurrir menos de un
año entre Asambleas Ciudadanas Municipales
Extraordinarias.
060
De forma ordinària, almenys una vegada l’any, per
debatre i ajustar els principis polítics de Podem
Barcelona a la conjuntura concreta. Per regla
general, aquesta convocatòria es realitzarà a l’inici
del curs polític (setembre), excepte que el Consell
Ciutadà determini el contrari.
De manera ordinaria, al menos una vez al año,
para debatir y ajustar los principios políticos de
Podemos Barcelona a la coyuntura concreta. Por
regla general esta convocatoria se realizará al inicio
del curso político (septiembre), salvo que el Consejo
Ciudadano determine lo contrario.
Article 6. Requisits extraordinaris per als
procediments decisoris de l’Assemblea
Ciutadana Municipal
Artículo 6. Requisitos extraordinarios para los
procedimientos decisorios de la Asamblea
Ciudadana Municipal
L’Assemblea Ciutadana Municipal només podrà
adoptar decisions entorn de les matèries de la
seva exclusiva competència i aquelles d’especial
transcendència si el procés de votació compleix els
següents requisits:
La Asamblea Ciudadana Municipal sólo podrá
adoptar decisiones en torno a las materias de
su exclusiva competencia y aquellas de especial
transcendencia si el proceso de votación cumple
con los siguientes requisitos:
• Un quòrum mínim del 10% de les persones
inscrites de PODEM en el municipi.
• Un quórum mínimo del 10% de las personas
inscritas de PODEMOS en el municipio.
• Un procés de votació, que serà necessàriament
telemàtic, amb els deguts requisits d’anunci,
exposició pública del cas i debat que compti amb un
període de votació suficient.
• Un proceso de votación, que será necesariamente
telemático, con los debidos requisitos de anuncio,
exposición pública del caso y debate que cuente con
un periodo de votación suficiente.
• En aquests processos de votació, tan sols podran
participar les persones inscrites a PODEM de l’àmbit
municipal.
• En estos procesos de votación sólo podrán
participar las personas inscritas de PODEMOS del
ámbito municipal.
061
En cas de no satisfer aquests requisits, l’Assemblea i
el Consell Ciutadà Municipals només podran seguir
endavant amb la decisió prèvia consulta al Consell
Ciutadà d’àmbit immediatament superior i la seva
aprovació a l’Assemblea presencial.
De no lograr superar estos requisitos, la Asamblea y
el Consejo Ciudadano Municipales sólo podrán seguir
adelante con la decisión previa consulta al Consejo
Ciudadano de ámbito inmediatamente superior y la
aprobación de la misma en Asamblea presencial.
El Consell Ciutadà Municipal
El Consejo Ciudadano Municipal
Article 7. Composició del Consell Ciutadà
Municipal
Artículo 7. Composición del Consejo
Ciudadano Municipal
El Consell Ciutadà Municipal és l’òrgan de direcció
política de PODEM amb funcions executives.
Les tasques executives quotidianes seran
desenvolupades, en el marc de les seves respectives
responsabilitats, per les diferents àrees que de
les quals es compongui el Consell Ciutadà. És
responsabilitat del/a Secretari/a General garantir,
en el desenvolupament quotidià, la coordinació
entre les diferents àrees executives.
El Consejo Ciudadano Municipal es el órgano
de dirección política de Podemos con funciones
ejecutivas. Las tareas ejecutivas cotidianas serán
desarrolladas, en el marco de sus respectivas
responsabilidades, por las distintas áreas de
las que se componga el Consejo Ciudadano.
Es responsabilidad del/la Secretario/a General
garantizar, en el desarrollo cotidiano, la
coordinación entre las distintas áreas ejecutivas.
La composició del Consell Ciutadà Municipal
serà:
La composición del Consejo Ciudadano Municipal
será:
• El/la Secretari/a General serà membre nat del
Consell Ciutadà i presidirà les seves reunions.
• El/la Secretario/a General será miembro nato del
Consejo Ciudadano y presidirá sus reuniones.
062
• 25 membres electes directament per l’Assemblea
Ciutadana amb un criteri de correcció de gènere
que tendeixi al 50%.
• 25 miembros electos directamente por la
Asamblea Ciudadana con un criterio de corrección
de género que tienda al 50%.
Article 8. Competències del Consell Ciutadà
Artículo 8. Competencias del Consejo Ciudadano
1. Desenvolupar amb funcions executives les
decisions aprovades per l’Assemblea Ciutadana i
aquelles que condueixin a desenvolupar la línia
política de PODEM al territori.
1. Desarrollar con funciones ejecutivas las
decisiones aprobadas por la Asamblea Ciudadana y
aquellas conducentes a desarrollar la línea política
de PODEMOS en el territorio.
2. Convocar a l’Assemblea Ciutadana Municipal tant
per a totes les qüestions que resultin perceptives com
per a qualsevol altra consulta, segons l’establert a
l’apartat “Assemblea Ciutadana Municipal”.
2. Convocar a la Asamblea Ciudadana Municipal
tanto para todas las cuestiones que resulten
preceptivas como para cualquier otra consulta,
según lo establecido en el apartado “Asamblea
Ciudadana Municipal”.
3. Convocar, per a qüestions d’especial
transcendència, si ho estima oportú, qualsevol
Assemblea de nivell territorial inferior.
4. Aprovar el pressupost i la rendició de comptes
de cada exercici (sense perjudici que l’Assemblea
Ciutadana pugui escollir, segons els procediments
previstos, la seva ratificació).
5. Aprovar el pressupost de les campanyes
electorals i de les activitats específiques del territori
per a campanyes de nivell estatal o territorial.
3. Convocar, para cuestiones de especial
trascendencia, si lo estima oportuno, cualquier
Asamblea de nivel territorial inferior.
4. Aprobar el presupuesto y la rendición de cuentas
de cada ejercicio (sin perjuicio de que la Asamblea
Ciudadana pueda exigir, según los procedimientos
previstos, su ratificación).
5. Aprobar los presupuestos de las campañas
electorales y de las actividades específicas del
063
6. Elaborar el seu propi reglament de funcionament
intern (sense perjudici que l’Assemblea Ciutadana
pugui escollir, segons els procediments previstos, la
seva ratificació).
7. Organitzar el procés electoral de revocació
que haurà de dur-se a terme sobre el mateix cos
electoral que va escollir al membre del Consell.
8. Vetllar pel compliment del codi ètic, així com
els principis polítics i organitzatius en totes les
activitats que tinguin vinculació directa amb
PODEM al municipi.
9. Vetllar per a una articulació coherent i
ordenada dels Cercles d’àmbit territorial inferior,
així com per les condicions d’igualtat i de no
duplicitat i jerarquia entre els Cercles existents al
municipi.
10. Dinamitzar l’activitat dels Cercles d’àmbit
municipal i sectorials locals existents al municipi,
entre si mateixos i amb l’activitat del Consell
Ciutadà, habilitant mecanismes per traslladar
iniciatives al Consell, a través de trobades
presencials i online, en particular sobre qüestions
d’específica sensibilitat territorial.
territorio para campañas de nivel estatal o
territorial.
6. Elaborar su propio reglamento de
funcionamiento interno (sin perjuicio de que
la Asamblea Ciudadana pueda exigir, según los
procedimientos previstos, su ratificación).
7. Organizar el proceso electoral de revocación que
tendrá que llevarse a cabo sobre el mismo cuerpo
electoral que eligió al miembro del Consejo.
8. Velar por el cumplimiento del código ético, así
como los principios políticos y organizativos en
todas las actividades que tengan vinculación directa
con PODEMOS en el municipio.
9. Velar por una articulación coherente y ordenada
de los Círculos de ámbito territorial inferior, así
como por las condiciones de igualdad y de no
duplicidad y jerarquía entre los Círculos existentes
en el municipio.
10. Dinamizar la actividad de los Círculos de ámbito
municipal y sectoriales locales existentes en el
municipio, entre sí y con la actividad del Consejo
Ciudadano, habilitando mecanismos para trasladar
iniciativas al Consejo, a través de encuentros
064
11. Convocar cada sis mesos l’Assemblea Social
Municipal amb actors de la societat civil vinculats
a les àrees prioritàries de treball de PODEM
(educació, habitatge, deute, etc.) amb l’objectiu
d’incorporar les seves demandes al debat orgànic
de PODEM.
12. Definir les funcions i la forma de coordinació
amb les Assembles i Consells Ciutadans d’altres
territoris.
presenciales y online, en particular sobre
cuestiones de específica sensibilidad territorial.
11. Convocar cada seis meses la Asamblea
Social Municipal con actores de la sociedad civil
vinculados a las áreas prioritarias de trabajo de
Podemos (educación, vivienda, deuda, etc.) al objeto
de incoporar sus demandas al debate orgánico de
Podemos.
Article 9. Mecanismes per convocar el Consell
Ciutadà Municipal
12. Definir las funciones y la forma de coordinación
con las Asambleas y Consejos Ciudadanos de otros
territorios.
El Consell Ciutadà Municipal podrà ser convocat
en qualsevol moment:
Artículo 9. Mecanismos para convocar el
Consejo Ciudadano Municipal
1. A proposta del/a Secretari/a General.
El Consejo Ciudadano Municipal podrá ser
convocados en cualquier momento:
2. A petició del 25% del Consell Ciutadà
Territorial.
3. A petició del 10% de les persones inscrites a
PODEM o del 10% dels Cercles d’aquest ordre
territorial.
En cap cas podran transcórrer més de tres mesos
entre due reunions plenàries del Consell Ciutadà
1. A propuesta del/la Secretario/a General.
2. A petición del 25% del Consejo Ciudadano
Territorial.
3. A petición de 10 % de las personas inscritas en
PODEMOS o del 10% de los Círculos de ese orden
territorial.
065
Municipal. El/la Secretari/a General Municipal
tindrà l’obligació de convocar el Consell Ciutadà
Municipal abans que transcorri aquest termini.
Article 10. Funcionament del Consell Ciutadà
Municipal
El Consell s’organitzarà per àrees cadascuna de
les quals comptarà amb una persona Responsable
d’Àrea. Els i les Responsables d’Àrea tindran la
tasca de configurar equips que garanteixin l’eficàcia
executiva del seu treball.
De cadascuna d’aquestes àrees, els responsables
actuaran com a portaveus temàtics, a més a més
d’ocupar-se de la dinamització dels grups de treball
temporals o permanents que, segons les necessitats,
es puguin formar i dels quals seran responsables.
Cada àrea de treball –que tindrà almenys un
coordinador o coordinadora integrant del Consell
Ciutadà– operarà com un grup de treball de
configuració variable en funció de les diferents
necessitats. Les decisions preses a les àrees
de treball han de respectar en tot moment els
principis ètics, polítics i organitzatius de PODEM,
i seran ratificats o no pel Consell Ciutadà, podent
ser modificats per aquest prèviament a las seva
En ningún caso podrán transcurrir más de tres
meses entre dos reuniones plenarias del Consejo
Ciudadano Municipal. El/la Secretario/a Municipal
tendrá la obligación de convocar al Consejo
Ciudadano Municipal antes de que transcurra ese
plazo.
Artículo 10. Funcionamiento del Consejo
Ciudadano Municipal
El Consejo se organizará por Áreas cada una de
las cuales contará con una persona Responsable
de Área. Los y las Responsables de Área tendrán
la tarea de componer equipos que garanticen la
eficacia ejecutiva de su trabajo.
De cada una de estas áreas, los responsables
actuarán como portavoces temáticos, además de
ocuparse de la dinamización de los grupos de
trabajo temporales o permanentes que, según las
necesidades, se puedan formar y de los que serán
los responsables.
Cada área de trabajo –que tendrá al menos un
coordinador integrante del Consejo Ciudadano–
operará como un grupo de trabajo de configuración
variable en función de las distintas necesidades.
Las decisiones tomadas en las áreas de trabajo
066
aprovació. Cada àrea de treball serà accessible
a través d’una adreça de correu electrònic que
funcionarà com a bústia de suggeriments, així com
un espai web dedicat a la rendició de comptes i
informació de les seves activitats.
El Consell Ciutadà comptarà, com a mínim, amb
les següents Àrees:
• Organització interna i Finançament
(Comunicació interna, infraestructures,
logística, pressupost, mecanismes de finançament)
• Extensió, Organització Territorial i Cercles
(Coordinació amb Cercles locals, sectorials, així com amb els Consells Ciutadans d’altres territoris; creació de nous Cercles segons les necessitats que es considerin; primera instància de mediació en conflictes en o entre Cercles)
• Anàlisi política, Estratègia, Programa i Campanyes
(Demoscòpia, disseny de campanyes electorals, anàlisi de la situació política i elaboració de programa)
deben respetar en todo momento los principios
éticos, políticos y organizativos de PODEMOS, y
serán ratificadas o no por el Consejo Ciudadano,
pudiendo ser modificadas por éste previamente
a su aprobación. Cada área de trabajo será
accesible a través de una dirección de correo
electrónico que funcionará como buzón de
sugerencias, así como de un espacio en la web
dedicado a la rendición de cuentas e información
sobre sus actividades.
El Consejo Ciudadano contará, como mínimo,
con las siguientes Áreas:
• Organización interna y Financiación
(Comunicación interna, infraestructuras, logística, presupuesto, mecanismos de financiación)
• Extensión, Organización Territorial y Círculos
(Coordinación con Círculos locales, sectoriales, así como con los Consejos Ciudadanos de otros territorios; creación de nuevos Círculos según las necesidades que se consideren; primera instancia de mediación en conflictos en o entre Círculos)
067
• Comunicació, Premsa i Xarxes socials
(Web, contacte amb els mitjans de comunicació, disseny)
• Participació ciutadana
(Eines de participació, trobades amb la ciutadania, polítiques d’inclusió per a la participació política)
• Polítiques socials
(Salut, educació, migracions, serveis socials)
• Polítiques urbanes
(Espai públic, medi ambient i mobilitat)
• Relacions amb la Societat Civil i Moviments Socials
(Sindicalisme, moviments socials i Assemblees socials)
• Relacions Polítiques i Confluència
(Relació amb altres actors polítics)
• Feminismes, Gèneres i Sexualitats
(Polítiques públiques d’igualtat, participació femenina i de gèneres en situació d’exclusió en l’àmbit intern, formació en matèria de gènere, moviments feministes i LGTB.
• Análisis Político, Estrategia, Programa y Campañas
(Demoscopia, diseño de campañas análisis de la situación política y elaboración de programa)
• Comunicación, Prensa y Redes sociales
(Web, contacto con medios de comunicación, diseño)
• Participación ciudadana
(Herramientas de participación, encuentros con la ciudadanía, políticas de inclusión para la participación política)
• Políticas sociales
(Salud, educación, migraciones, servicios sociales)
• Políticas urbanas
(Espacio público, medioambiente y movilidad)
• Relaciones con la Sociedad Civil y Movimientos Sociales
(Sindicalismo, movimientos sociales y asambleas ciudadanas)
• Relaciones Políticas y Confluencia
(Relación con otros actores políticos)
068
• Joventut
(Contacte amb moviments de joves, extensió en instituts, discurs juvenil, anàlisi de la situació i proposta política, estratègies d’intervenció)
• Feminismos, Géneros y Sexualidades
(Políticas públicas de igualdad, participación femenina y de géneros en situación de exclusión a nivel interna, formación en materia de género, movimientos feminista y LGTB)
• Formació, Cultura i Debat
(Recerca, cartografia i anàlisi de l’espai de la cultura i les polítiques culturals. Producció de trobades i actes culturals)
• Juventud
(Contacto con movimientos de jóvenes, extensión en Institutos, Discurso juvenil, análisis de la situación y propuesta política, estrategias de intervención)
• Anticorrupció, Transparència i Justícia
(Supervisió del codi ètic en l’àmbit municipal, col·laboració amb el cercle sectorial de Justícia, mecanismes de transparència, propostes contra la corrupció)
• Formación, Cultura y Debate
(Investigación, mapeo y análisis del espacio de la cultura y las políticas culturales.
Producción de encuentros y actos culturales)
• Economia, Treball i Precarietat
(Programa de polítiques públiques i objectius prioritaris, anàlisis de capacitat econòmica de l’Ajuntament, debats programàtics sobre Economia)
• Anticorrupción, Transparencia y Justicia
(Supervisión del código ético a nivel municipal, colaboración con Círculo sectorial de Justicia, mecanismos de transparencia, propuestas contra la corrupción)
• Economía, Trabajo y Precariedad
(Programa de políticas públicas y de objetivos prioritarios, análisis de capacidad económica del Ayuntamiento, debates programáticos sobre Economía)
069
Article 11. Elecció del Consell Ciutadà Municipal
Artículo 11. Elección del Consejo Ciudadano Municipal
El/la Secretari/ària General, membre del Consell
Ciutadà Municipal, serà escollit per sufragi
universal directe de l’Assemblea Ciutadana.
El/la Secretario/a General, miembro nato del Consejo
Ciudadano Municipal, será elegido por sufragio
universal directo de la Asamblea Ciudadana.
Els 24 membres restants s’escollirán per un sistema
de llistes obertes (no necessàriament completes).
Cada elector/a podrà mostrar tantes preferències
(no ordenades) com llocs a escollir. Seran membres
del Consell Ciutadà les 25 persones més votades,
introduint un criteri de correcció de gènere.
Los 24 miembros restantes se elegirán por un
sistema de listas abiertas (no necesariamente
completas). Cada elector/a podrá mostrar tantas
preferencias (no ordenadas) como puestos a elegir.
Serán miembros del Consejo Ciudadano las 25
personas más votadas, introduciendo un criterio de
corrección de género.
Els 25 membres del Consell Ciutadà Municipal podran
ser revocats mitjançant un referèndum. Per a iniciar
un procés de votació destinat a revocar el mandat
d’una persona integrant del Consell Ciutadà Municipal
serà necessari aportar l’aval d’un 20% de les persones
inscrites a PODEM o un 25% dels Cercles validats del
municipi. El Consell Ciutadà Municipal, actuant de
forma col·legiada, serà l’encarregat d’organitzar el
procés electoral de revocació que haurà de realitzarse sobre el mateix cos electoral que va escollir al
membre del Consell. Els referèndums revocatoris
seran sempre de caràcter individual.
En cap cas podrà celebrar-se més d’un revocatori
en el període d’un mandat. En cap cas podrà
Los 25 miembros del Consejo Ciudadano Municipal
podrán ser revocados mediante un referéndum.
Para iniciar un proceso de votación destinado a
revocar el mandato de una persona integrante
del Consejo Ciudadano Municipal será necesario
aportar el aval de un 20% de las personas inscritas
en PODEMOS o un 25% de los Círculos validados
en el municipio. El Consejo Ciudadano Municipal,
actuando de manera colegiada, será el encargado
de organizar el proceso electoral de revocación
que tendrá que llevarse a cabo sobre el mismo
cuerpo electoral que eligió al miembro del Consejo.
Los referendos revocatorios siempre serán de
carácter individual.
070
transcórrer menys d’un any des del nomenament
per a la consulta d’un revocatori.
LA SECRETARIA MUNICIPAL
En ningún caso podrá celebrarse más de un
revocatorio en el periodo de un mandato. En
ningún caso podrá transcurrir menos de 1 año
desde el nombramiento para la consulta de un
revocatorio.
Article 12. Competències
LA SECRETARÍA MUNICIPAL
Seran competències del/la Secretari/a Municipal:
Artículo 12. Competencias
1. És el/la responsable de la representació política i
institucional del partit al municipi.
2. Convocar a l’Assemblea Ciutadana Municipal,
tant per a qüestions que resultin perceptives, com
per a qualsevol altra consulta segons l’establert a
l’apartat de “l’Assemblea Ciutadana Municipal”.
Serán competencias del/la Secretario/a Municipal:
1. Es el/la responsable de la representación política
e institucional del partido en el municipio.
3. Convocar, per a qüestions d’especial
transcendència, si ho estima oportú, qualsevol
Assemblea de nivell territorial inferior.
2. Convocar a la Asamblea Ciudadana Municipal,
tanto para todas las cuestiones que resulten
preceptivas, como para cualquier otra consulta
según lo establecido en el apartado de “Asamblea
Ciudadana Municipal”.
4. Coordinar, amb el suport del Consell de
Coordinació, l’activitat de les diferents àrees del
Consell Ciutadà de Barcelona.
3. Convocar, para cuestiones de especial
trascendencia, si lo estima oportuno, cualquier
Asamblea de nivel territorial inferior.
5. Garantir, en última instancia de forma
ordinària, el respecte dels principis ètics, polítics
i organitzatius de PODEM per part de tots els seus
4. Coordinar, apoyado/a por el Consejo de
Coordinación, la actividad de las diferentes áreas
del Consejo Ciudadano de Barcelona.
071
membres i de les activitats a les quals PODEM
Barcelona estigui vinculat.
Article 13. Elecció del/de la Secretari/ària
Municipal
El/la Secretari/ària General serà escollit/da per tots els
inscrits e inscrites a PODEM en el municipi, mitjançant
sufragi universal directe durant el transcurs de la
respectiva Assemblea Ciutadana Municipals. Es
garantirà el dret a vot presencial i telemàtic.
Article 14. El Consell de Coordinació
El Consell de Coordinació serà l’equip en el qual
es recolzarà el/la Secretari/a General per realitzar
les seves tasques, tant de caràcter públic com de
coordinació interna.
5. Garantizar, en última instancia de manera
ordinaria, el respeto por los principios éticos,
políticos y organizativos de Podemos de todos sus
miembros y de las actividades a las que Podemos
Barcelona esté vinculada.
Artículo 13. Elección del/de la Secretario/a Municipal
El/la Secretario/a Municipal será elegido/a por
todos los inscritos e inscritas de PODEMOS en
el municipio, mediante sufragio libre y directo
durante el transcurso de la respectiva Asamblea
Ciudadana Municipal. Se garantizará el derecho al
voto presencial y telemático.
Artículo 14. El Consejo de Coordinación
Estarà compost per 7 persones escollides pel Consell
Ciutadà a proposta del/de la Secretari/a General.
El Consejo de Coordinación será el equipo en el que
se apoyará el/la Secretario/a General para realizar
sus tareas, tanto de carácter público como de
coordinación interna.
El Consell de Coordinació s’organitzarà internament
en Secretaries establertes pel Consell Ciutadà a
proposta del/la Secretari/a General.
Estará compuesto por 7 personas elegidas por
el Consejo Ciudadano a propuesta del/de la
Secretario/a General.
Les persones integrants del Consell de Coordinació
podran ser revocades pel/lper la Secretari/ària
El Consejo de Coordinación se organizará
internamente en Secretarías establecidas por
072
General, per majoria absoluta del Consell Ciutadà
o per l’Assemblea Ciutadana mitjançant un
referèndum.
El Consell de Coordinació estarà format per les
Secretaries d’Organització i Finançament: Extensió,
Organització Territorial i Cercles; Anàlisi Política,
Estratègia, Programa i Campanyes; Comunicació,
Premsa i Xarxes; Relació amb la societat civil
i moviments socials; Relacions Polítiques i
Confluència.
el Consejo Ciudadano a propuesta del/de la
Secretario/a General.
Las personas integrantes del Consejo de
Coordinación podrán ser revocadas por el/la
Secretario/a General, por la mayoría absoluta del
Consejo Ciudadano o por la Asamblea Ciudadana
mediante un referéndum.
El Consejo de Coordinación estará formado por
las Secretarías de: Organización y Financiación;
Extensión, Organización Territorial y Círculos;
Análisis Político, Estrategia, Programa y Campañas;
Comunicación, Prensa y Redes; Relación con la
sociedad civil y movimientos sociales; Relaciones
Políticas y Confluencia.
073
II.II ELS CERCLES COM A UNITAT
BÀSICA D’ORGANITZACIÓ /
LOS CÍRCULOS COMO UNIDAD
BÁSICA DE ORGANIZACIÓN
DEFINICIÓ I OBJECTE
DEFINICIÓN Y OBJETO
Article 15. Definició
Artículo 15. Definición
Els Cercles són una agrupació voluntària i oberta en
la qual convergeixen persones interessades en una
transformació social sustentada en el respecte per
la democràcia, la dignitat i els drets humans. Són la
unitat bàsica d’organització de PODEM, i són l’eina
amb la qual es promou la participació, el debat i la
relació activa amb la societat*.
Los Círculos son una agrupación voluntaria y
abierta en la que convergen personas interesadas
por una transformación social sustentada en
el respeto por la democracia, la dignidad y los
derechos humanos. Son la unidad básica de
organización de PODEMOS, y son la herramienta
con la que se promueve la participaión, el debate, y
la relación activa con la sociedad*.
Les fórmules de relació dels Cercles amb els
Consells Ciutadans i les Assemblees s’ajustaran
a allò que es disposa en aquests Estatuts i als
Reglaments que cada Assemblea d’ordre territorial
pugui acordar.
* En base a l’article 6.
* En base al artículo 6.
Els Cercles constitueixen la millor garantia per al
control i avaluació dels òrgans i dels càrrecs públics
de Podem, exercint un control democràtic contra
la corrupció, l’opacitat, per a la participació i les
garanties de tots els processos.
Las fórmulas de relación de los Círculos con los
Consejos Ciudadanos y las Asambleas se ajustarán a
lo dispuesto en estos Estatutos y a los Reglamentos
que cada Asamblea de orden territorial pudieran
acordar.
Los Círculos constituyen la mejor garantía para
el control y evaluación de los órganos y de los
cargos públicos de Podemos, ejerciendo un control
democrático contra la corrupción, la opacidad, por la
participación y las garantías de todos los procesos.
074
Article 16. Objecte
Artículo 16. Objeto
Els Cercles constitueixen l’eina fonamental des
de la qual promoure la participació, el debat i la
relació activa amb la societat, propiciant espais,
tant presencials (accions al carrer, debats a les
places, formacions en ateneus, etc.) com telemàtics
(Plaça Podem BCN, deliberació per streaming,
butlletí electrònic, etc.), des dels quals recuperar la
sobirania i la democràcia. A més, hauran de ser el
principal canal per donar a conèixer, mitjançant la
seva activitat quotidiana, la iniciativa de PODEM.
Los Círculos constituyen la herramienta
fundamental desde la que promover la
participación, el debate, y la relación activa con la
sociedad, propiciando espacios, tanto presenciales
(acciones en la calle, debates en las plazas,
formaciones en ateneos, etc.) como telemáticos
(Plaza Podemos BCN, deliberación por streaming,
boletín electrónico, etc. ), desde los que recuperar
la soberanía y la democracia. Además, deberán ser
el principal canal para dar a conocer, mediante su
actividad cotidiana, la iniciativa de PODEMOS.
Entre les tasques fonamentals dels Cercles està la
de mantenir un contacte fluid i permanent amb
els diferents actors de la societat civil, així com
la de crear teixit social i participar i impulsar els
diferents moviments que, en l’àmbit d’actuació
corresponent, estiguin en sintonia amb els
plantejaments de PODEM.
Los Círculos tienen entre sus tareas fundamentales
la de mantener un contacto fluido y permanente
con los distintos actores de la sociedad civil,
así como la de crear tejido social, y participar e
impulsar los distintos movimientos que, en el
ámbito de actuación correspondiente, estén en
sintonía con los planteamientos de PODEMOS.
Article 17. Principi de sobirania dels Cercles
Artículo 17. Principio de soberanía de los Círculos
Els Cercles són sobirans per prendre decisions en
el seu àmbit territorial o sectorial, sempre que no
contravinguin els estatuts aprovats en Assemblea
Ciutadana, i siguin per tant coherents amb la
política general de l’organització, en particular amb
Los Círculos son soberanos para tomar decisiones
en su ámbito territorial o sectorial, siempre que
no contravengan los estatutos aprobados en
Asamblea Ciudadana, y sean por ello coherentes
075
les decisions dels òrgans electes d’igual o major
representativitat territorial.
Article 18. Principi d’horitzontalitat entre
Cercles
* Titulo IV, Capítol 1, Article
45: “En cas de duplicitat estricta o subjecta a conflicte
per solapament manifest,
l’Àrea d’Extensió escoltarà als Cercles implicats,
determinarà una fórmula de
resolució. Aquesta mesura
es podrà recórrer davant
la Comissió de Garanties
Democràtiques que resoldrà, escoltades les parts,
mitjançant el procediment
establert”.
* Titulo IV, Capítulo 1,
Artículo 45: “En caso de
duplicidad estricta o sujeta
a conflicto por solapamiento manifiesto, el Área
de Extensión, escuchará
a los Círculos implicados,
determinará una fórmula
de resolución. Contra esta
medida cabrá recurso ante
la Comisión de Garantías
Democráticas que resolverá,
oídas las partes, mediante el
procedimiento establecido”.
La relació entre els Cercles es basa en el principi
de l’horitzontalitat: no s’establirà cap tipus de
jerarquia entre els diferents Cercles del municipi. El
Consell Ciutadà municipal vetllarà pel compliment
de les condicions d’igualtat, de no duplicitat i de no
jerarquia.
Article 19. Principi de no duplicitat entre
Cercles
Els Cercles establerts en el municipi no podran
solapar-se, totalment o parcialment, sobre un
mateix àmbit territorial o sectorial. En cas de
conflicte se seguirà el procediment fixat en el
document organitzatiu estatal.*
con la política general de la organización, en
particular con las decisiones de los órganos
electos de igual o mayor representatividad
territorial.
Artículo 18. Principio de horizontalidad entre
Círculos
La relación entre los Círculos se basa en el principio
de la horizontalidad: no se establecerá ningún
tipo de jerarquía entre los distintos Círculos
pertenecientes al municipio. El Consejo Ciudadano
municipal velará por el cumplimiento de las
condiciones de igualdad, de no duplicidad y de no
jerarquía.
Artículo 19. Principio de no duplicidad entre
Círculos
Los Círculos establecidos en el municipio no podrán
solaparse, total o parcialmente, sobre un mismo
ámbito territorial o sectorial. En caso de conflicto
se seguirá el procedimiento fijado en el documento
organizativo estatal.*
076
Article 20. Sobre la constitució de Cercles
d’àmbit municipal
Artículo 20. Sobre la constitución de Círculos
de ámbito municipal
Els Cercles d’àmbit territorial municipal poden
ser de districte o de barri. Des del Consell
Ciutadà Municipal, a través de l’Àrea d’Extensió,
Organització Territorial i Cercles, es promourà
l’articulació ordenada i coherent dels Cercles
d’acord amb els criteris següents:
Los Círculos de ámbito territorial municipal
pueden ser de distrito o de barrio. Desde el
Consejo Ciudadano Municipal, a través del Área de
Extensión, Organización Territorial y Círculos, se
promoverá la articulación ordenada y coherente de
los Círculos de acuerdo con los criterios siguientes:
1. En una primera fase, s’impulsarà la constitució de
tots aquells Cercles de districte de Barcelona encara
sense formar, al mateix temps que es recolzarà
aquells que ja estiguin constituïts.
1. En una primera fase, se impulsará la constitución
de todos aquellos Círculos de distrito de Barcelona
aún sin formar, al tiempo que se apoyará a aquellos
que ya estén constituidos.
2. Els diferents Cercles de barri es constituiran a
partir del Cercle del districte al qual pertanyin si
l’Assemblea del Cercle de districte així ho decideix,
havent de donar-se les següents condicions:
2. Los diferentes Círculos de barrio se constituirán
a partir del Círculo del distrito al que pertenezcan
si la Asamblea del Círculo de distrito así lo decide,
debiendo darse las siguientes condiciones:
• El Cercle de districte haurà de donar mostres d’una
activitat i implantació al territori consolidada, és a
dir, haurà de convocar de forma regular Assemblees
i reunions de les seves comissions i sostenir un
treball estable amb el teixit associatiu local.
• El Círculo de distrito deberá dar muestras de una
actividad e implantación en el territorio consolidada,
esto es, deberá convocar de forma regular Asambleas
y reuniones de sus comisiones, y sostener un trabajo
estable con el tejido asociativo local.
• Comptar amb un grup de persones actives
suficient per engegar i dinamitzar el Cercle de
• Contar con un grupo de personas activas suficiente
para poner en marcha y dinamizar el Círculo de
077
* Títol IV, Capítol 1, Article
44: “Els Cercles Territorials amb caràcter general
requereixen per a la seva
constitució d’una assemblea
constituent en la qual participi almenys l’1% dels inscrits
a PODEM en aquest àmbit
territorial i, en qualsevol cas,
un mínim de 5 persones”.
* Título IV, Capítulo 1,
Artículo 44: “Los Círculos
Territoriales con carácter
general requieren para
su constitución de una
asamblea constituyente en la
que participe al menos el 1%
de los inscritos de PODEMOS en ese ámbito territorial y, en cualquier caso, un
mínimo de 5 personas”.
Barri, requerint en tot cas, tal com s’estableix en els
estatuts generals, un mínim de 5 persones* per a la
seva constitució.
Barrio, requiriendo en todo caso, tal y como se
establece en los estatutos generales, un mínimo de 5
personas* para su constitución.
• Informar (a través d’una acta constituent que
recollirà els procediments acordats que regiran el
funcionament del Cercle, i que inclouran aquells
que disposen aquests Estatuts) d’aquesta constitució
a l’àrea d’Extensió, Organització Territorial i Cercles
del Consell Ciutadà Municipal.
• Informar (a través de un acta constituyente que
recogerá los procedimientos acordados que regirán
el funcionamiento del Círculo, y que incluirán los
dispuestos en estos Estatutos) de dicha constitución
al área Extensión, Organización Territorial y
Círculos del Consejo Ciudadano Municipal.
Serà competència exclusiva dels Cercles de districte
establir el ritme de formació dels Cercles de barri, ja
que seran aquests els que estaran en contacte amb
els seus membres.
Será competencia exclusiva de los Círculos de
distrito el establecer el ritmo de formación de los
Círculos de barrio, por ser éstos los que estarán en
contacto con sus miembros.
Els Cercles de districte i de barri hauran d’atendre,
en el seu funcionament i coordinació amb altres
Cercles, als procediments establerts per l’Assemblea
i Consell Ciutadà d’ordre territorial corresponent o
immediatament superior.
Los Círculos de distrito y de barrio deberán atender,
en su funcionamiento y coordinación con otros
Círculos, a los procedimientos establecidos por la
Asamblea y Consejo Ciudadano de orden territorial
correspondiente o inmediatamente superior.
Article 21. Sobre la constitució de Cercles
sectorials locals
Artículo 21. Sobre la constitución de Círculos
sectoriales locales
Els Cercles sectorials locals només podran
constituir-se per a aquelles àrees temàtiques
que requereixin una especificitat programàtica
Los Círculos sectoriales locales sólo podrán
constituirse para aquellas áreas temáticas que
requieran de una especificidad programática e
078
i institucional d’àmbit municipal. S’aplicarà
el principi d’horitzontalitat propi dels Cercles
municipals.
institucional de ámbito municipal. Se aplicará el
principio de horizontalidad propio de los Círculos
municipales.
Els Cercles sectorials municipals tenen autonomia
per establir les formes de relació amb els Cercles
del seu àmbit sectorial d’altres territoris.
Los Círculos sectoriales municipales tienen autonomía
para establecer las formas de relación con los Círculos
de su ámbito sectorial de otros territorios.
COMPETÈNCIES DELS CERCLES
COMPETENCIAS DE LOS CÍRCULOS
Article 22. Convocar consultes a les
Assemblees Ciutadanes*
Artículo 22. Convocar consultas a las
Asambleas Ciudadanas*
1. Els Cercles Territorials validats podran
convocar consultes a l’Assemblea Ciutadana de
qualsevol àmbit territorial mitjançant el següent
procediment:
1. Los Círculos Territoriales validados podrán
convocar consultas a la Asamblea Ciudadana de
cualquier ámbito territorial mediante el siguiente
procedimiento:
• Elaborar una proposta escrita avalada per almenys
tres tècnics o tècniques qualificats en la matèria.
• Elaborar una propuesta escrita avalada por al menos tres técnicos o técnicas cualificados en la
materia.
• Aval a la proposta d’un 20% dels Cercles validats
o un 20% de la inscripció corresponent a l’àmbit
territorial del qual es tracti.
* En base a l’article 52.
* En base al artículo 52.
2. Els Cercles Sectorials podran convocar consultes
a l’Assemblea Ciutadana de qualsevol àmbit territorial
mitjançant el següent procediment:
• Aval a la propuesta de un 20% de los
Círculos validados o un 20% de la inscripción
correspondiente al ámbito territorial del que se trate.
2. Los Círculos Sectoriales podrán convocar
consultas a la Asamblea Ciudadana de cualquier
079
• Elaborar una proposta escrita avalada per
almenys tres tècnics o tècniques qualificats en la
matèria.
• Aprovació de la proposta per majoria qualificada
de 3/5 del Cercle sectorial.
• Aval a la proposta d’un 20% dels Cercles validats
o un 20% de l’afiliació corresponent a l’àmbit
territorial del qual es tracti.
Article 23. Convocar debats* als Consells
Ciutadans
Els Cercles, tant d’àmbit territorial com sectorial,
poden elevar una proposta per a debatre, en
particular sobre qüestions d’específica sensibilitat
territorial, al Consell Ciutadà Municipal,
mitjançant el següent procediment:
1. Presentació de la proposta als espais de debat,
tant presencials com online, habilitats pel Consell
Ciutadà Municipal i aprovar-la en aquests espais
per majoria simple.
* En base als articles 53 i 55.
* En base a los artículos 53 y 55.
2. Elaboració d’una proposta escrita avalada
per almenys dos tècnics o tècniques qualificats
en la matèria.
ámbito territorial mediante el siguiente
procedimiento:
• Elaborar una propuesta escrita avalada por al
menos tres técnicos o técnicas cualificados en la
materia.
• Aprobación de la propuesta por mayoría
cualificada de 3/5 del Círculo sectorial.
• Aval a la propuesta de un 20% de los Círculos
validados o un 20% de la afiliación correspondiente
al ámbito territorial del que se trate.
Artículo 23. Convocar debates* en los Consejos
Ciudadanos
Los Círculos, tanto de ámbito territorial como
sectorial, pueden elevar una propuesta a debatir,
en particular sobre cuestiones de específica
sensibilidad territorial, al Consejo Ciudadano
Municipal, mediante mediante el siguiente
procedimiento:
1. Presentación de la propuesta en los espacios de
debate, tanto presenciales como online, habilitados
por el Consejo Ciudadano Municipal y aprobarla en
estos espacios por mayoría simple.
080
3. Aconseguir l’aval a la proposta d’un 10% dels
Cercles validats o un 10% de les persones inscrites
corresponent a l’àmbit territorial del Consell
Ciutadà.
Article 24. Convocar debats temàtics als
Consells Ciutadans
Els Cercles Sectorials podran convocar debats
temàtics als Consells Ciutadans mitjançant el
següent procediment:
1. Elaborar una proposta escrita avalada per
almenys dos tècnics o tècniques qualificats en la
matèria.
2. Aprovació de la proposta per majoria simple del
Cercle Sectorial.
3. Aval a la proposta d’un 10% dels Cercles validats
o un 10% dels inscrits corresponent a l’àmbit
territorial del Consell Ciutadà.
2. Elaboración de una propuesta escrita avalada
por al menos dos técnicos o técnicas cualificados
en la materia.
3. Conseguir el aval a la propuesta de un 10% de los
Círculos validados o un 10% de las personas inscritas
del ámbito territorial del Consejo Ciudadano.
Artículo 24. Convocar debates temáticos en
los Consejos Ciudadanos
Los Círculos Sectoriales podrán convocar
debates temáticos en los Consejos Ciudadanos
mediante el siguiente procedimiento:
1. Elaborar una propuesta escrita avalada por al
menos dos técnicos o técnicas cualificados en la
materia.
2. Aprobación de la propuesta por mayoría simple
del Círculo Sectorial.
3. Aval a la propuesta de un 10% de los Círculos
validados o un 10% de los inscritos correspondiente
al ámbito territorial del Consejo Ciudadano.
081
Article 25. Traslladar iniciatives en Trobades
Temàtiques*
Artículo 25. Trasladar iniciativas en Encuentros
Temáticos*
Els Cercles sectorials, que per especialització
temàtica tractin temes homòlegs a determinades
Àrees del Consell Ciutadà, podran traslladar les
seves iniciatives en forma de Trobades presencials
i online a aquestes Àrees, a través dels mecanismes
articulats per part del Consell Ciutadà Municipal.
Los Círculos sectoriales que por especialización
temática traten temas homólogos a determinadas
Áreas del Consejo Ciudadano, podrán trasladar sus
iniciativas en forma de Encuentros presenciales y
online a dichas Áreas, a través de los mecanismos
articulados por parte del Consejo Ciudadano
Municipal.
Article 26. Garanties decisòries extraordinàries
Atenent a l’especial transcendència i responsabilitat
amb la ciutadania dels Cercles validats, seran
decisions extraordinàries les relatives a:
* En base a l’article 54.
* En base al artículo 54.
Artículo 26. Garantías decisorias
extraordinarias
1. Elecció, modificació i revocació de responsables i
òrgans del Cercle.
Atendiendo a la especial transcendencia y
responsabilidad con la ciudadanía de los Círculos
validados, serán decisiones extraordinarias las
relativas a:
2. Modificacions de reglaments interns sobre
l’organització del Cercle.
1. Elección, modificación y revocación de
responsables y órganos del Círculo.
3. Processos electorals per a l’elecció de portaveus o
responsables de comissions o grups de treball.
2. Modificaciones de reglamentos internos sobre la
organización del Círculo.
4. Aquelles que, per la seva transcendència,
poguessin definir o afectar la imatge pública de
PODEM a la localitat.
3. Procesos electorales para la elección de
portavoces o responsables de comisiones o grupos
de trabajo.
082
En aquests casos, el procés de votació a l’Assemblea
presencial no serà vàlid si no supera els següents
requisits:
4. Aquellas que, por su trascendencia, pudieran
definir o afectar a la imagen pública de PODEMOS
en la localidad.
1. Un procés de votació que complirà amb els
requisits adequats d’anunci, exposició pública del
cas i debat.
En estos casos, el proceso de votación en la
Asamblea presencial no será válido si no supera los
siguientes requisitos:
2. Un quòrum mínim del 10% de las personas
inscritas de PODEM al territori.
1. Un proceso de votación que cumplirá con los
debidos requisitos de anuncio, exposición pública
del caso y debate.
3. Un quòrum mínim del 50% de les votants que van
iniciar l’assemblea presencial.
En cas de no aconseguir superar aquests requisits,
l’Assemblea del Cercle només podrà seguir
endavant amb la decisió, prèvia consulta amb el
Consell Ciutadà Territorial d’àmbit territorial igual
o immediatament superior, o mitjançant la seva
aprovació en consulta a l’Assemblea Ciutadana
d’àmbit territorial igual o superior.
2. Un quórum mínimo del 10% de las personas
inscritas de PODEMOS en el territorio.
3. Un quórum mínimo del 50% de votantes respecto
a los que iniciaron la asamblea presencial.
De no lograr superar estos requisitos, la
Asamblea del Círculo sólo podrá seguir adelante
con la decisión previa consulta con el Consejo
Ciudadano Territorial de ámbito territorial igual o
inmediatamente superior, o mediante aprobación
de la misma en consulta a la Asamblea Ciudadana
de ámbito territorial igual o superior.
083
PRINCIPIS ORGANITZATIUS DELS CERCLES
PRINCIPIOS ORGANIZATIVOS DE LOS
CÍRCULOS
Article 27. Organització interna dels Cercles
Els Cercles disposen de plena llibertat tant en allò
referent a la seva organització interna com a la seva
associació amb altres Cercles, tot i que la creació
d’òrgans de coordinació addicionals haurà de ser
aprovada per l’Assemblea Ciutadana Municipal.
Per aconseguir els seus objectius, seran els Cercles
mateixos els que decidiran de quines àrees de
treball o comissions es dotaran; són recomanables
aquestes quatre:
Artículo 27. Organización interna de los
Círculos
Los Círculos disponen de plena libertad en tanto
en lo referente a su organización interna como a
su asociación con otros Círculos, si bien la creación
de órganos de coordinación adicionales deberá ser
aprobada por la Asamblea Ciudadana Municipal.
1. Organització
Para lograr sus objetivos, serán los propios
Círculos los que decidirán de qué áreas de trabajo
o comisiones dotarse, siendo recomendables estas
cuatro:
2. Comunicació
1. Organización
3. Municipalisme
2. Comunicación
4. Teixit associatiu i Moviments Socials
3. Municipalismo
4. Tejido asociativo y Movimientos Sociales
084
Article 28. Funcionament intern dels Cercles
El bon funcionament dels Cercles requereix el
compliment dels següents requisits:
1. Les assemblees i reunions presencials dels
diferents grups de treball dels Cercles tindran
sempre caràcter obert, seran convocades i
publicitades amb antelació suficient i s’ajustaran a
una metodologia de funcionament assembleària.
2. Els ordres del dia seran publicitats amb antelació
a través de mitjans participatius i les actes
aprovades per l’assemblea es publicitaran per
mitjans telemàtics.
3. Quan es produeixin votacions caldrà consignar
en l’acta almenys els vots a favor, els vots en contra
i les abstencions.
4. L’elecció dels òrgans, espais de treball i
Responsables d’Àrees o tasques en els cercles es
realitzarà sempre en Assemblees presencials i
existiran mecanismes de revocació.
5. Els òrgans electes dels Cercles validats en
l’exercici de les seves competències hauran
de sotmetre’s als mecanismes de control i
Artículo 28. Funcionamiento interno de los
Círculos
El buen funcionamiento de los Círculos pasa por
cumplir los siguientes requisitos:
1. Las asambleas y reuniones presenciales de los
distintos grupos de trabajo de los Círculos, tendrán
siempre carácter abierto, serán convocadas y
publicitadas con antelación suficiente y se ajustarán
a una metodología de funcionamiento asamblearia.
2. Los ordenes del día serán publicitados con
antelación a través de medios participativos y las
actas aprobadas por la asamblea se publicitarán
por medios telemáticos.
3. Cuando se produzcan votaciones habrá que
consignar en el acta al menos los votos a favor, los
votos en contra y las abstenciones.
4. La elección de los órganos, espacios de trabajo
y Responsables de Áreas o tareas en los Círculos
se realizará siempre en Asambleas presenciales, y
existirán mecanismos de revocabilidad.
5. Los órganos electos de los Círculos validados en
el ejercicio de sus competencias deberán someterse
085
transparència recollits en els Estatuts aprovats per
la mateixa Assemblea del Cercle i els Reglaments
aprovats per Assemblees d’ordre territorial igual o
superior.
a los mecanismos de control y transparencia
recogidos en los Estatutos aprobados por la propia
Asamblea del Círculo y los Reglamentos aprobados
por Asambleas de orden territorial igual o superior.
6. L’Assemblea del Cercle reconegut és l’única que
pot apadrinar una iniciativa en nom de PODEM,
o vetar que aquesta es dugui a terme en el seu
nom. Això no exclou que membres de PODEM
a títol individual i sense representar al partit,
puguin participar de les iniciatives que considerin
necessàries. Si una iniciativa d’un Cercle afecta
en algun sentit a la imatge o el treball de PODEM
en l’àmbit territorial d’una Assemblea i Consell
Ciutadà, aquests seran competents per avaluar-la i
autoritzar o desautoritzar el seu desenvolupament.
6. La Asamblea del Círculo reconocido es la única
que puede apadrinar una iniciativa en nombre
de PODEMOS, o vetar que ésta se lleve a cabo en
su nombre. Esto no excluye que miembros de
PODEMOS a título individual, y sin representar
al partido, puedan participar de las iniciativas
que consideren necesarias. Si una iniciativa de
un Círculo afecta en algún sentido a la imagen o
desempeño de PODEMOS en el ámbito territorial
de una Asamblea y Consejo Ciudadano, éstos serán
competentes para evaluar la misma y autorizar o
desautorizar su desarrollo.
7. Els grups de treball i comissions dels Cercles
reconeguts funcionaran seguint el principi de
màxima obertura, participació i transparència. En
aquest sentit es respectaran les següents normes
mínimes:
• Cap comissió, portaveu o responsable de tasques
pot bloquejar la iniciativa d’altres companys o
companyes, sempre que aquestes s’avinguin als
principis i Estatuts de PODEM.
7. Los grupos de trabajo y comisiones de los Círculos
reconocidos funcionarán siguiendo el principio de
máxima apertura, participación y transparencia.
En este sentido se respetarán las siguientes normas
mínimas:
• Ninguna comisión, portavocía o responsable
de tareas puede bloquear la iniciativa de otros
compañeros o compañeras, siempre y cuando sean
acordes a los principios y Estatutos de PODEMOS.
086
• Cap company o companya pot exercir les
responsabilitats assignades pel Cercle reconegut de
forma que limiti la participació d’altres persones,
que es reservi informació, etc. De succeir això,
l’assemblea pot revocar a aquesta persona de la
seva responsabilitat.
• Ningún compañero o compañera puede
desempeñar las responsabilidades asignadas por
el Círculo reconocido de forma tal que limite la
participación de otros, que se reserve información,
etc. De suceder esto, la asamblea puede revocar a
esa persona de su responsabilidad.
• Els grups de treball són oberts i participatius.
Comunicaran el dia, hora i lloc de les seves reunions
perquè qualsevol persona pugui participar. Així
mateix, comunicaran les seves iniciatives perquè
qualsevol pugui sumar-se a elles.
• Los grupos de trabajo son abiertos y participativos.
Comunicarán el día, hora y lugar de sus reuniones
para que cualquier persona pueda participar.
Así mismo, comunicarán sus iniciativas para que
cualquiera pueda sumarse a ellas.
• Quan una persona de PODEM d’un Cercle
reconegut sigui interpel·lat per un tercer (una
altra organització, col·lectiu, etc.), ha de comunicar
la proposta que li fan a la resta de companys i
companyes, en Assemblea presencial sempre que
sigui possible, de forma que altres puguin sumars’hi.
• Cuando una persona de PODEMOS de un Círculo
reconocido sea interpelado por un tercero (otra
organización, colectivo, etc.), debe comunicar la
propuesta que le hacen al resto de compañeros y
compañeras, en Asamblea presencial siempre que
sea posible, invitando a que otros puedan sumarse
a la misma.
• Qualsevol membre d’un Cercle podrà sol·licitar
l’assistència de la Comissió de Garanties
Democràtiques Territorial o, si escau, Estatal, per
defensar en un procediment escrit (i contradictori)
el compliment dels procediments establerts.
• Cualquier miembro de un Círculo podrá
recabar la asistencia de la Comisión de Garantías
Democráticas Territorial o, en su caso, Estatal,
para defender en un procedimiento escrito
(y contradictorio), el cumplimiento de los
procedimientos establecidos.
087
088
Article 29. Relació dels Cercles amb el Consell
Ciutadà Municipal
Artículo 29. Relación de los Círculos con el
Consejo Ciudadano Municipal
La relació i espais comuns de coordinació dels
Cercles amb el Consell Ciutadà s’establirà pels
següents procediments:
La relación y espacios comunes de coordinación
de los Círculos con el Consejo Ciudadano se
establecerá por los siguientes cauces:
1. A través d’Espais d’Enllaç, que són trobades
de treball entre les Àrees de Treball del Consell
Ciutadà, els cercles territorials i els cercles
sectorials. Les funcions dels Espais d’Enllaç són:
1. A través de Espacios de Enlace, que son
encuentros de trabajo entre las Áreas de Trabajo del
Consejo Ciudadano, los Círculos territoriales y los
Círculos sectoriales. Las funciones de los Espacios
de Enlace son:
• Coordinar les àrees de treball del Consell
Ciutadà Municipal amb les comissions de treball
homòlogues en els diferents cercles.
• Assegurar la implementació dels acords adoptats
en el Consell Ciutadà Municipal referits al territori.
• Organitzar debats previs quan el Consell Ciutadà
hagi de tractar assumptes concrets (sobre algun
barri, algun aspecte sectorial, etc.)
• Proposar, en ambdues direccions, assumptes
perquè siguin tractats, ja sigui en el Consell Ciutadà
Municipal o en les Assemblees dels Cercles.
• Coordinar las áreas de trabajo del Consejo
Ciudadano Municipal con las comisiones de trabajo
homólogas en los distintos Círculos.
• Asegurar la implementación de los acuerdos
adoptados en el Consejo Ciudadano Municipal
referidos al territorio.
• Organizar debates previos cuando el Consejo
Ciudadano deba tratar asuntos concretos (sobre
algún barrio, algún aspecto sectorial, etc.)
• Proponer, en ambas direcciones, asuntos para
que sean tratados, ya sea en el Consejo Ciudadano
Municipal o en las Asambleas de los Círculos.
089
2. A través d’un Espai de Seguiment, de caràcter
trimestral (o amb la periodicitat que es reuneixi el
Consell Ciutadà Municipal), al que hauran d’assistir
els i las portaveus dels Cercles així com els enllaços
del Consell Ciutadà Municipal, sent a més obert a la
ciutadania. Les funcions de la Trobada Municipal
són:
2. A través de un Espacio de Seguimiento, de
carácter trimestral (o con la periodicidad que se
reúna el Consejo Ciudadano Municipal), al que
deberán acudir los y las portavoces de los Círculos
así como los enlaces del Consejo Ciudadano
Municipal, siendo además abierto a la ciudadanía.
Las funciones del Encuentro Municipal son:
• Realitzar un seguiment dels acords adoptats i
rendició de comptes del Consell Ciutadà.
• Realizar un seguimiento a los acuerdos adoptados
y rendición de cuentas del Consejo Ciudadano.
• Compartir i donar a conèixer la feina duta a terme
pels Cercles.
• Compartir y dar a conocer la labor llevada a cabo
por los Círculos.
• Traslladar propostes al Consell Ciutadà.
• Trasladar propuestas al Consejo Ciudadano.
3. A través dels enllaços de l’Àrea d’Extensió,
Organització Territorial i Cercles del Consell Ciutadà
Municipal, que assistiran a les Assemblees dels
Cercles del municipi per afavorir un contacte estret
i fluid entre tots dos, establint un punt fix de l’ordre
del dia de l’assemblea dels cercles territorials i
sectorials quan certes qüestions els afecti.
3. A través de los enlaces del Área de Extensión,
Organización Territorial y Círculos del Consejo
Ciudadano Municipal, que acudirán a las
Asambleas de los Círculos del municipio para
favorecer un contacto estrecho y fluido entre
ambos, estableciendo un punto fijo del orden del
día de la asamblea de los Círculos territoriales y
sectoriales cuando ciertas cuestiones les afecte.
090
Article 30. Compromisos de Participació
Artículo 30. Compromisos de Participación
Per promoure la dinamització política i social,
fomentant la informació i implicació de la
ciutadania, s’impulsaran les següents iniciatives:
Para promover la dinamización política y social,
fomentando la información e implicación de la
ciudadanía, se impulsarán las siguientes iniciativas:
1. Espais presencials, entre els quals estaran:
1. Espacios presenciales, entre los cuales estarán:
a. Trobades Ciutadanes. És un espai de deliberació
col·lectiva sobre qüestions d’específica sensibilitat
municipal i/o territorial, obert a totes les persones,
inscrites o no a PODEM, que vulguin participar
en elles. En el si d’aquestes Trobades, es podran
proposar iniciatives i accions a desenvolupar cap
al conjunt de la ciutadania (com són campanyes
o sessions informatives). Seran organitzades pel
Consell Ciutadà Municipal o els grups en els quals
aquest delegui, com poden ser l’Espai d’Enllaç o els
Cercles Sectorials, i podran ser convocades:
a. Encuentros Ciudadanos. Es un espacio
de deliberación colectiva sobre cuestiones de
específica sensibilidad municipal y/o territorial,
abierto a todas las personas, inscritas o no en
PODEMOS, que quieran participar en ellas. En
el seno de estos Encuentros, se podrán proponer
iniciativas y acciones a desarrollar hacia el conjunto
de la ciudadana (como son campañas o sesiones
informativas). Serán organizados por el Consejo
Ciudadano Municipal, o los grupos en los que este
delegue, como puede ser el Espacio de Enlace o los
Círculos Sectoriales, y podrán ser convocados:
• A petició del Secretari/a General
• A petición del Secretario/a General
• 50% del Consell Ciutadà
• 50% del Consejo Ciudadano
• 20% dels Cercles o 20% de les persones inscrites en
PODEM del municipi
• 20% de los Círculos o 20% de las personas inscritas
en PODEMOS del municipio
091
b. Assemblea Social Municipal. És un espai de
trobada entre Podem i els moviments socials,
veïnals i ciutadans organitzat per afavorir el vincle
de PODEM amb actors de la societat civil vinculats a
les àrees prioritàries de treball (educació, habitatge,
deute, etc.) a fi d’incloure les seves demandes
en el debat orgànic de Podem, i d’implementar
mesures programàtiques d’àmbit municipal. Serà
organitzat per l’Àrea de Moviments Socials del
Consell Ciutadà Municipal, en col·laboració estreta
amb els responsables de la comissió homòloga en
els Cercles territorials i sectorials (segons temàtica)
i els diferents moviments socials actius de la ciutat
interessats a participar.
2. Espais virtuals, entre els quals estaran:
a. Equips i tallers de participació. PODEM
impulsarà equips de participació perquè des dels
Cercles es contribueixi a la superació de la bretxa
digital, difonent i ensenyant a utilitzar les eines
de participació i posant a disposició de tota la
ciutadania dispositius informàtics que permetin
a qualsevol persona accedir a elles. A més, aquest
equip haurà d’ajudar a millorar les capacitats dels
cercles en la facilitació de reunions i assemblees,
etc.
b. Asamblea Social Municipal. Es un espacio
de encuentro entre Podemos y los movimientos
sociales, vecinales y ciudadanos organizados
para favorecer el vínculo de PODEMOS con
actores de la sociedad civil vinculados a las áreas
prioritarias de trabajo (educación, vivienda,
deuda, etc.) al objeto de incoporar sus demandas
al debate orgánico de Podemos, y de implementar
medidas programáticas de ámbito municipal. Será
organizado por el Área de Movimientos Sociales
del Consejo Ciudadano Municipal, en colaboración
estrecha con los responsables de la comisión
homóloga en los Círculos territoriales y sectoriales
(según temática) y los diferentes los movimientos
sociales activos de la ciudad interesados en
participar.
2. Espacios virtuales, entre los cuales estarán:
a. Equipos y talleres de participación.
PODEMOS impulsará equipos de participación
para que desde los Círculos se contribuya a la
superación de la brecha digital, difundiendo
y enseñando a utilizar las herramientas de
participación, y poniendo a disponibilidad de
toda la ciudadanía dispositivos informáticos que
permitan a cualquier persona acceder a ellas.
Además, este equipo deberá ayudar a mejorar la
092
b. Blog de Podem Barcelona i dels Cercles. El
Consell Ciutadà haurà de visibilitzar totes les seves
iniciatives, publicar les actes de les seves sessions
(amb una demora no major d’un mes) i reflectir
qualsevol altra informació d’interès a través del
blog oficial de Podem. A més, es posaran tots els
mitjans perquè cada Cercle pugui tenir el seu propi
blog autogestionat, des del qual donar a conèixer a
la ciutadania la seva activitat quotidiana, publicar
articles i fomentar la transparència
c. Banc de Talents. Els equips de participació
municipals seran també els responsables de
realitzar les cerques al Banc de Talents dels perfils
que en els seus Cercles o Consells Territorials siguin
necessaris per a un projecte o tasca determinada.
d. Streaming. Per garantir la transparència i
afavorir el seguiment de les Assemblees Socials
Municipals, les Trobades Ciutadanes i les Trobades
Municipals per part de la ciutadania, es durà a
terme la retransmissió per streaming sempre que
sigui logísticament possible.
e. Eines de votació. Des de l’Àrea de Participació
del Consell Ciutadà Municipal, s’habilitarà l’eina
(Agora Voting o equivalent) perquè totes les
propostes, consultes i iniciatives, previ compliment
capacidades de los Círculos en la facilitación de
reuniones y asambleas, etc.
b. Blog de Podemos Barcelona y de los Círculos. El Consejo Ciudadano deberá visibilizar todas sus iniciativas, publicar las actas de sus sesiones (con una demora no mayor
de un mes) y reflejar cualquier otra información
de interés a través del blog oficial de Podemos.
Además, se pondrán todos los medios para que cada
Círculo pueda tener su propio blog autogestionado,
desde el cual dar a conocer a la ciudadanía su
actividad cotidiana, publicar artículos y fomentar la
transparencia.
c. Banco de Talentos. Los equipos de participación
municipales serán también los responsables de
realizar las búsquedas en el Banco de Talentos
de los perfiles que en sus Círculos o Consejos
Territoriales sean necesarios para algún proyecto o
tarea determinada.
d. Streaming. Para garantizar la transparencia y
favorecer el seguimiento de las Asambleas Sociales
Municipales, los Encuentros Ciudadanos y los
Encuentros Municipales por parte de la ciudadanía,
se llevará a cabo la retransmisión por streaming
siempre que sea logísticamente posible.
093
dels requisits fixats, puguin ser sotmeses a votació
del conjunt d’inscrits que componen l’Assemblea
Ciutadana Municipal. Serà responsabilitat del
Consell Ciutadà Municipal.
f. Bústia electrònica. Cada Àrea temàtica del
Consell Ciutadà haurà d’habilitar un correu de
contacte per rebre propostes, sol·licituds, queixes,
etc.
e. Butlletí electrònic. Des de l’Àrea de Comunicació
s’impulsarà la creació d’un butlletí informatiu
que rebran totes les persones inscrites a PODEM
en el municipi, i en el qual es donaran a conèixer
totes les notícies relacionades amb PODEM, tant en
l’àmbit municipal, com l’autonòmic i estatal.
f. Plaça Podem Barcelona. Per facilitar el debat
en l’àmbit municipal es disposarà d’un canal de
Reddit propi, des del qual impulsar propostes i
debats que puguin correspondre a les expectatives
i problemàtiques locals, alhora que sorgiran
d’aquestes on sorgeixin les Consultes Ciutadanes i
processos de revocació referides al municipi. Una
vegada publicades a la Plaça Podem Barcelona,
tindrà lloc la seva discussió i reforçament a partir
del debat públic, i després de la consecució del
suport necessari establert en els estatuts, per poder
e. Herramientas de votación. Desde el Área de
Participación del Consejo Ciudadano Municipal,
se habilitará la herramienta (Agora Voting, o
equivalente) para que todas las propuestas,
consultas e iniciativas, previo cumplimiento de
los requisitos fijados, puedan ser sometidas a
votación del conjunto de inscritos que componen
la Asamblea Ciudadana Municipal. Será
responsabilidad del Consejo Ciudadano Municipal
f. Buzón electrónico. Cada Área temática del
Consejo Ciudadano deberá habilitar un correo
de contacto para recibir propuestas, solicitudes,
quejas, etc.
e. Boletín electrónico. Desde el Área de
Comunicación se impulsará la creación de un
boletín informativo que recibirán todas las
personas insccritas en PODEMOS en el municipio,
y en el que se darán a conocer todas las noticias
relacionadas con PODEMOS, tanto en el ámbito
municipal, como el autonómico y estatal.
f. Plaza Podemos Barcelona. Para facilitar el
debate a nivel municipal se dispondrá de un canal
de Reddit propio, desde el que impulsar propuestas
y debates que puedan corresponder a las
expectativas y problemáticas locales, a la vez que
094
passar a la següent fase. Una vegada obtinguts
els avals necessaris, passarà a la secció d’http://
participa.podemos.info, podent ser avalada per
tot el cens d’inscrits de l’àmbit municipal fins a
aconseguir el percentatge del cens necessari per
impulsar una votació vinculant a totes les persones
inscrites per a la seva aprovació.
f. El Consell Ciutadà habilitarà la possibilitat que se
celebri fins a una reunió mensual si fos necessari
per facilitar la posada en pràctica dels mecanismes
d’aval d’iniciatives i promoció de consultes per
part dels cercles. En particular es podrà convocar
fins a una assemblea extraordinària per mes
en la qual debatre i pendre decisions. Aquesta
assemblea requerirà un quòrum d’almenys el 5%
dels inscrits en el seu àmbit territorial. Els enllaços
de participació aniran comunicant els avals que
atorguin els seus cercles, fins a aconseguir el
percentatge establert en els estatuts per impulsar
una votació vinculant a totes les persones inscrites.
será de estas donde surjan las Consultas Ciudadanas
y procesos de revocación referidas al municipio.
Una vez publicadas en la Plaza Podemos Barcelona,
tendrá lugar su discusión y reforzamiento a partir
del debate público, y, tras la consecución del apoyo
necesario establecido en los estatutos, para poder
pasar a la siguiente fase. Una vez obtenidos los
avales necesarios, pasará a la sección de http://
participa.podemos.info pudiendo ser avalada por
todo el censo de inscritos del ámbito municipal
hasta alcanzar el porcentaje del censo necesario
para impulsar una votación vinculante a todas las
personas inscritas para su aprobación.
f. El Consejo Ciudadano habitalará la posibilidad de
que se celebre hasta una reunión mensual si fuera
necesario para facilitar la puesta en práctica de
los mecanismos de aval de iniciativas y promoción
de consultas por parte de los Círculos. En
particular se podrá convocar hasta una asamblea
extraordinaria por mes en la que debatir y decidir
sobre las mismas. Esta asamblea requerirá un
quorum de al menos el 5% de los inscritos en su
ámbito territorial. Los enlaces de participación irán
comunicando los avales que otorguen sus Círculos,
hasta alcanzar el porcentaje establecido en los
estatutos para impulsar una votación vinculante a
todas las personas inscritas.
095
II.III FINANÇAMENT, TRANSPARÈNCIA
Y GESTIÓ DE RECRUSOS /
FINANCIACIÓN, TRANSPARENCIA Y
GESTIÓN DE RECURSOS
COMPETÈNCIES FINANCERES DEL CONSELL
CIUTADÀ MUNICIPAL
COMPETENCIAS FINANCIERAS DEL CONSEJO
CIUDADANO MUNICIPAL
El conjunt dels Consells Municipals tindra assignat
una part del pressupost anual. Aquests fons
seran canalitzats pels Consells Autonòmics que
supervisaran directament les activitats en làmbit
municipal.
El conjunto de Consejos Municipales tendrán
asignado una parte del presupuesto anual.
Estos fondos serán canalizados por los Consejos
Autonómicos que supervisarán directamente las
actividades a nivel municipal.
Els fons es destinaran a actes i activitats de
promoció. Serà funció del Consell Ciutadà Municipal
decidir i supervisar la utilització d’aquests fons,
implementant pressupostos participatius. El Consell
Municipal haurà d’actualitzar i compartir la
informació financera trimestralment per incloure-la
als informes de transparència estatals.
Los fondos se emplearán en actos y actividades de
promoción. Será función del Consejo Ciudadano
Municipal decidir y supervisar el empleo de
estos fondos, implementando presupuestos
participativos. El Consejo Municipal deberá
actualizar y compartir la información financiera
trimestralmente para incluirla en los informes de
transparencia estatales.
En el cas de tindre representants electes en el
municipi, el Consell Ciutadà serà l’encarregat de
garantir l’elaboració trimestral de l’informe de
transparència corresponent als càrrecs electes del
municipi que inclourà tant activitats polítiques, com
ingressos i despeses corresponents al càrrec electe
així com les subvencions que puguin rebre.
En el caso de que hubiera representantes electos en
el municipio, el Consejo Ciudadano Municipal será
el encargado de garantizar la elaboración trimestral
del informe de transparencia correspondiente
a los cargos electos del municipio que incluirá
tanto actividades políticas, como ingresos y gastos
096
El Consell Ciutadà Municipal, prèvia autorització
per part de la comissió de finances autonòmica i
estatal, podrà aprovar la creació d’associacions
culturals vinculades a un o diversos cercles.
L’autorització per part del nivell estatal es
basarà exclusivament en el criteri de suficiència
administrativa per a garantir que aquestes
associacions puguin complir amb les obligacions
comptables fiscals i de rendició de comptes.
Aquestes associacions estaran habilitades per
llogar locals que podran operar com a seus socials
en les quals s’exerceixi la venta al públic tant de
merchandising com de begudes i menjar. Aquestes
activitats econòmiques es regularan mitjançant
un protocol que elaborarà la Comissió de Finances
Estatal després de realitzar el corresponent estudi
jurídic.
TASQUES I OBLIGACIONS DEL
RESPONSABLE FINANCIER MUNICIPAL
La persona responsable de finances serà escollida
entre els membres del Consell Ciutadà Municipal
i podrà proposar un equip de finances, amb
l’autorització del Consell Ciutadà Municipal.
El responsable financer serà l’encarregat de
la gestió diària i de preparar el pressupost, els
correspondientes al cargo electo así como las
subvenciones que pudieran recibir.
El Consejo Ciudadano Municipal, previa
autorización por parte de a la comisión de finanzas
autonómica y estatal, podrá aprobar la creación
de asociaciones culturales vinculadas a uno o
varios Círculos. La autorización por parte del nivel
estatal se basará exclusivamente en el criterio
de suficiencia administrativa para garantizar
que dichas asociaciones puedan cumplir con las
obligaciones contables, fiscales y de rendición de
cuentas. Estas asociaciones estarán habilitadas
para alquilar locales locales que podrán operar
como sedes sociales en las que se efectúe venta al
público tanto de merchandising como de bebidas o
comida. Estas actividades económicas se regularán
mediante un protocolo que elaborará la Comisión
de Finanzas Estatal tras realizar el correspondiente
estudio jurídico.
TAREAS Y OBLIGACIONES DEL
RESPONSABLE FINANCIERO MUNICIPAL
La persona responsable de finanzas será elegida
entre los miembros del Consejo Ciudadano Municipal
y podrá proponer un equipo de finanzas, con la
autorización del Consejo Ciudadano Municipal.
097
informes trimestrals de transparència i l’informe
de gestió anual per a la seva aprovació per part
del Consell Ciutadà. Els comptes anuals hauran
d’estar firmats tant pel responsable financer
com pel secretari general i, si fos possible, per un
interventor o expert comptable independent (que
no sigui representant en cap dels òrgans).
El responsable financer municipal es coordinarà
amb la comissió de finances autonòmiques quan
aquesta existeixi o, en el seu defecte, amb la
comissió de finances estatal.
També seran funcions de les persones responsables
de finances municipals en coordinació amb la
comissió autonòmica:
1. Gestionar pressupostos participatius per a
projectes socials en els seus municipis si s’assignen
fons a tal efecte.
2. Garantir el suport necessari a les estructures
polítiques municipals en el desenvolupament de les
seves activitats.
3. Les comissions de finances municipals
realitzaran la funció de fiscalització econòmica
dels representants i càrrecs electes del seu territori,
El responsable financiero será el encargado
de la gestión operativa diaria y de preparar
el presupuesto, los informes trimestrales de
transparencia y el informe de gestión anual para
su aprobación por el Consejo Ciudadano. Las
cuentas anuales deberán ser firmadas tanto por
el responsable financiero como por el secretario
general y si fuera posible, por un interventor o
un experto contable independiente (que no sea
representante en ninguno de los órganos).
El responsable financiero municipal se coordinará
con la comisión de finanzas autonómica cuando
esta exista o en su defecto con la comisión de
finanzas estatal.
También serán funciones de las personas
responsables de finanzas municipales en
coordinación con la comisión autonómica:
1. Gestionar presupuestos participativos para
proyectos sociales en sus municipios si se asignan
fondos a tal efecto.
2. Garantizar el apoyo necesario a las estructuras
políticas municipales en el desarrollo de sus
actividades.
098
encarregant-se de la publicació del seu patrimoni,
ingressos i despeses.
Els ingressos de les estructures municipals
provindran de les assignacions municipals
del pressupost estatal canalitzades pel nivell
autonòmic, tot i que es podran incrementar
mitjançant subvencions locals en cas d’existir,
excloent una part d’aquests ingressos que es
destinarà al pressupost estatal per a redistribuir-lo
solidàriament entre el conjunt de PODEM.
3. Las comisiones de finanzas municipales
realizarán la función de fiscalización económica de
los representantes y cargos electos de su territorio,
encargándose de la publicación de su patrimonio,
ingresos y gastos.
Los ingresos de las estructuras municipales
provendrán de las asignaciones municipales
del presupuesto estatal canalizadas por el
nivel autonómico, aunque se podrán aumentar
mediante subvenciones locales si las hubiera,
excluyendo una parte de estos ingresos que se
destinará al presupuesto estatal para redistribuirlo
solidariamente entre el conjunto de PODEMOS.
Descargar