di LI en Fabro, com moites altres questions analogues qu` hauríen

74
I.NSTiTució CATALANA D'HISTORIA N A T U R A L
di LI en F a b r o , com moites altres questions analogues q u ' h a u r í e n de
ser objecte primordial d ' e s t u l i , son generalment oblidades per los
col-leccionistes (empaleurs
los a n o m e n a 1' autor) d ' i n s e c t e s , mes
solicits de futeses que de bells résultats. P e r a '1 col-leccionista classificar y r o t u l a r los insectes a b b a r b a r e s etiquetes, es a r r i b a r al
més alt g r a u del saber entomológich.»
«Noms y mes n o m s , continua, lo demés, ¿qué 1' hi importa?
A vans, del enemich de la Pieris se 'n d e y a Microgaster,
aixó es, lo
de ventre curt. Ara ja tè u n altre nom, a v u y se n diu Apantelss, ó
sigui, 1' incomplert. ¡Oh! ¡y q u i n beli progrés! ¿Y qué a v a n s e m a b
aixó? ¿Podem saber per v e n t u r a cóm s' i n t r o d u e i x en la l a r v a , lo
del ventre curi ó l' incomplert ?')
Desprôs s' a d m i r a d ' a l g u n s autors que fa poch h a n publicat
trevalls entomológichs y e n c a r a escriuhen que '1 Microgaster
glomtratus inocula d i r e c t a m e n t sos ous á la oruga d e la papellona de
la col, en quina crisálida han de v i u r e r parássites les larves de
aquell, fins que 'n sortira perforant la d u r a y cornia escoberta. No
sé qué diría e n F a b r e , si veigés lo que llegeixo en uns Nuevos Elementos de Historia Natural (1900), ahont s' hi diu, á propósit de la.
Pieris: «Esta especie tiene u n enemigo que impide su desarrollo, y
es un pequeño himenóptero que pone sus huevos en la crisálida.-' —
E v i d e m m e n t aixó no pot ser. Basta, pera p e r s u a d i r s e n , v é u r e r alg u n a plantació de cols, ahont de preferencia s' hi sol desenrotllar
la papellona: m a y hi t r o b a r é u les crisálides a t a c a d e s p e ' l Microgaster, sino les orugues a r r i m a d e s á les p a r e t s ó ais objectes que
rodejen la plantació. A dotzenes de v e g a d e s les hem vistes esllanguides y b o n a p a r t cobertes dels petits y grochs capells del p a r á s sit; mes de crisálides no n ' hem vista m a y cap que 'n dugués ni u n .
;
1
Y no pot esser altre cosa. P e r q u é , com nota 1' il-lustre entomólech, e x a m i n a d a la boca de la l a r v a del Microgaster
(que sería 1'
ó r g a n perforant), se veu q u ' es a p r o p i a d a p e r a la succiò y no conté cap classe d' a r m a d u r a p r o u potenta pera a t r a v e s s a r la coberta
crisalidaria. Per altre p a r t , si s' observa a t e n t a m e n t la m a t e i x a
víctima, no 's veu que presenti i n t e r i o r m e n t cap m o s s e g a d a n i sen y a l s de t r a u m a t i s m e , n i p e l sèu exterior se d i s t i n g e i x de les alt r e s . De m a n e r a q u e si no fos per aquell e s l l a n g u i m e n t que se li
nota q u a n a r r i b a ' 1 temps de crisalidarse, n o ' s coneixería quines
son les a t a c a d e s .
Ab tot y la falta de médis resistents, lo MicrogasUn- ix d e l à seva