Imprimir aquest article

Anuncio
REVISTA DEL CENTRO DE LECTURA
4
desde luego hemos de confesar q u e la grandeza
d e tus maravillas, solo puede ser obra de u n Dios
Omnipotente, porque solo u n Dios puede abarcar el infinito y solo un Dios tiene poder bastante
para hacer surgir d e la nada esa srrie innumerable de astros cuyo conjunto constituye lo que llamamos el Universo-mundo.
EUGENIO
MATA
Poriia hiimorirticxpremiadacn i' Uliimcertrmcn celebiai 1 Peipinyj, per
ir Societrt rgiicala, cie,,rifica >- liteiliil deis Pirincur orientnin.
L
organista toca 1' orga
'Y una manja va manxant;
i Ella 'n sua gotas d' aigua
Y '1 pobret gotas de sang!
L'organista es un pobre home
Q u e 'n fora m01 ben plantar,
S i n o fos q u e 'n cada cama
Tragina mes de trenta anys.
A b gorra d e punr de mitja
S' arnaga '1 meló del cap;
Du casaca per tot gasto,
Corbati d e capellá,
Ermilla d e seda negra,
Calsa curta a b devantal,
Mitja negra y sabatassas
.
A b aurellas y Iligams.
Ensuma polvo de frare,
Porta vidras sobre '1 nas
Y 's fa sortir per darrera
Los bechs d' u n mocador blau.
Quaii está nnvol, la crossa
E n u n recó 'S sol deixar,
Per trasvalsar u n parayguas,
Q u e , mireu si ' n será gran,
Q u e 'S capás d e suplujarne
T o t a u n a comunitat.
T a l es la vera pintura
Del artista sens igual,
Q u e avuy dia toca i'orga
De las monjas del Monsant;
S i be la monja q u e manxa
Me '1 té tan atrotinat
Q u e á tota hora riu y plnra
Y fins canta e n son desmay:
LTt, mi, sol,
;Si pogués trobá un consol!
Sol, si, re.
i Por ser si q u e '1 trobaré!
L' organista toca 1' orga
Y una monja va manxant:
i Ella 'n sua gotas d' aygua,
Y '1 pobret gotas de sang!
Quan los dits posa á las teclas
Scmpre fret sent á las mans,
Fins q u e la monjeta mansa,
Q u e allavors li va passani.
Las solfas q u e ha de tocarne
Ni a b cuatre ulls por veurer may,
Perque seinpre á la q u e mancha
T e posat lo cor y '1 cap.
Los bemols fa sostenidos,
Los cops sechs los fa Iligats,
Fa uns calderóns con1 calderas,
Equivoca fins las claus,
Y si, en missas y rosaris,
Acompanya dolsos cants,
Cnm te'l cap á la manxayre,
N o toca á to ni u n borrall.
De manera, que aquella orga
Q u e antes era celestial
Avuy qui la seiit murmura
Que es ben be una orga d e gats.
Y es q u e la hermosa q u e manxa
Al ve11 te tan trastornat,
Q u e á tota hora riii p plora,
Plora y riu y va cantant:
Lrt, re, mi,
i U n a ó altra 'm fa pati!
Sol, si, re,
¡Si aixó dura 'm moriré!
L' organista roca 1' orga
Y una monja va mansant;
i Ella 'n sua gotas d' apgiia;
Y '1 pobret, gotas de sang!
L' abadessa d e las monjas
T o t aixó lia mitg olurat,
P ~ i s quan
,
menys, lia hagut esmena
De q u e avuy no es com avants.
Al torn, al vellet ne crida,
Preguntantli a b veu de nas:
-Per quin motiu toca 1' orgn
Con1 si fos orga de gats?Mes lo vell, q u e no sabia
Perque al torn ha estat cridat,
Al sentirho fa una ganya,
Y li contesta al instant:
-;Senyora, no es res del orga
La causa de tocar mal;
Es la manxayre nuvicia
Que, n o sabent d u '1 compás,
Unas voltas inanxa a b furia
Y altras manxa a b cert desmay.
-Donchs demá, diu 1' abadessa,
Procureu ensinestrar
A la nuvicia manxaire,
Perque, 1' orga com avants,
T o q u i be y tregui veubetas
Com de flautas celestials.
-Descuidi, bona senyora,
Diu lo vell, fregant las mans,
Q u e demá passaré '1 dia,
Ah la manxaire, cantant:
;Sol, ILt, llli,
Sempre m' heu de mirá á mi:
S i , sol, re,
Fentlio aixis, tocaré be!-
BIBLIOGRAFIA
.VIOLETA.
NOYELA ORIGINAL DE DON CBALDO ROMERO
QUIYa
ONES
o es el libro que nos ocupa u n sencillo relato mas
. o- menos animado de las costumbres
contemporáneas con sus ribetes de filosófico. Útil
tan solo para entretener agradablemente al lector
durante algunas horas, ni tampoco es una obra escrita únicamente para hacer gala de la belleza del
lenguaje, puesto q u e el seíior Romero Quiiíones,
L' organista toca 1' orga
debemos confesarlo, cuida mas, mucllo más e n
Y una monja va rnanxatit;
sus obras, del fondo q u e de la forma, apesar d e
¡Ella 'n siia gotas d' aygua
q u e esta no deja en modo alguno d e ser agradaY '1 pobret, gotas de sang!
ble y armoniosa. Recordando, pues, que Violeta
-Me va dir vostra abadessi,
no es la primera obra q u e da á la estampa sil auDiu lo vell electrisat,
tor, y considerando por l o tanto q u e el público
Q u e per fer tocar be 1' orga
conoce los estudios sociales tí los cuales da espeVos ensenyi á d u '1 compás.L a nuvicia, ah los ulls baixos,
cial preferencia el escritor q u e nos ocupa, creeAllarga al mestre la ma
mos de todo punto innecesario evidenciar el fin
Y '1 compás d e dos per cuatre,
moral de su último libro. 1,foleta es tan solo una
U n a .... dos .... li fa portar,
nueva prueba de los detenidos estudios q u e meFins q u e 1' atrevit li besa
rece al señor Romero Quiiíones la clabe proletaY ella xiscla y fiiig cap baix
ria. Bajo distintos aspectos ha estudiado el autor
A contarho desseguida
d e Los hué~jilnosy L a Cliirsiiza, las ignoradas
Al rector, q u e 'n puja airat.
virtudes que atesora el pueblo, pero en ninguna
L'organista '1 cap acotxa
de sus obras, por nosotros conocidas, ha atacado
P e r demanarli, plorant,
resueltamente y con tanta valentía u n lamentable
Q u e de 1' orga no '1 n e tregui
defecto de la sociedad actual, defecto q u e está IlaPerque es 1' orga lo seu p a ;
mado á ejercer decisiva influencia e n las socieda-Pus lo paró q u e á la monja
des futuras. Nos referimos á los escasos medios
d e subsistencia á q u e puede recurrir la mujer esH a causat tan gros esglay,
Diu, li h e fet per eosenyarli
panola colocada e n las más bajas capas sociales, y
Com dels aucells se fa '1 cant
la poca instrucción q u e se le da comunmente para que pueda evitar y precaver las continuas aseCada any, quan e n 1' orga's tocan
chanzas del vicio.
Cansonetas de Nadal.
Violeta, la protagonista de la novela, es una poL o rector diu:-vos perdono,
bre niña, nacida y educada en el seno de la maMes d' aquesta hora endevant
yor pobreza, u n ser delicado y tierno, todo coraN o tindreu cap mes manxayre
zón y sentimiento, q u e obra siempre cediendo á
Que '1 pare del sagristá,
sus propios impulsos, sin pensar ni remotamente
Que es u n ve11 garrut y xato,
q u e el mal, bajo distintas formas, haya fijado su
Gepenit, guenyo y gravar;
domicilio e n la tierra. E l lector sigue con crecienJ a q u e veix q u e encare, encare
te interés desde el comienzo de la novela todos
Los aucells teniii al cap.los sucesos q u e e n ella se precipitan debidamente
T o t anantse 'n de i' isglesia,
enlazados, y e n los ciiales la joven toma parte diCom qui fuig de trons y Ilamps,
recta, unas veces afligida y llorosa, otras risueíia
M u r m u r a així 1' organista,
y confiada; el lector, repetimos, se siente desde
Al empolvarse l o nas:
luego inclinado á querer á aquel pobre ser, de
iOrga de rahons es 1' orga
contínuo azotado por los rudos golpes del inforDe las monjas del Monsant!
tunio, lo mismo e n la humilde casa de sri padre
;Ut, m i , sol,
simbolizando el consuelo y la esperanza de todos,
P u s si tnanxa aquel1 miisol,
q u e en el taller donde su inocencia es objeto de
Mi, sol, ut,
las diabólicas asechanzas del libertino Don Felipe
L' organista está perdut!
I s i ~ o n oFRIAS
FONTANILLES.y su repugnante cómplice Paca. Presa luego e n
las pérfidas redes q u e le tiende D." Emilia, tipo
q u e por desgracia abunda más de l o q u e debiera
N
Descargar